diumenge, 30 de maig de 2010

L'antirracisme com a religió d'estat

L'antiracisme té la mateixa obsessió per la raça que el capellà purità pel sexe. Avui, el sexe es mostra tant com una indústria com la raça és violada i dissimulada. Però en realitat aquest dissimulació amaga una presència obsessiva del concepte. L'antiracisme ha esdevingut una mena de meta-religió, una forma perversa i inconscient de racisme, en tot cas el signe d'una obsessió racial. Però què és en el fons el racisme? Ningú ho sap explicar ni definir. Com en tots els mots abusius i amb fortes càrregues afectives, la paraula en si no té significació. Se li confon amb la xenofòbia, i es parla així del racisme mutu dels croats, els serbis i els albanesos, quan les seves disputes són de caràcter nacional i religiós, però no racial. Aquí les posicions interessants són les de Claude Lévi-Strauss en el seu opuscle "Raça i Història" i de Zoulou Kredi Mutwa, autor del famós assaig "My People", que va ser la més pertinent crítica tant de l'apartheid sud-africà com del model de la societat multiracial. Però aquesta va ser igualment l'opinió de Léopold Sédar Senghor, que va teoritzar sobre les nocions de "civilització negre-africana" i "albo-europea". Aquestes opinions són classificades en l'actualitat com greument incorrectes.

 Les seves tesis poden resumir en aquests punts:

1) La diversitat biològica de les grans famílies de la població humana és un fet incontestable; aquesta diversitat és una riquesa, és el nucli de civilitzacions diferents.

2) Negar el fet racial és un error intel.lectual perillós, ja que nega els mateixos fonaments de l'antropologia i instala el concepte "raça" en el rang de tabú, a paradigma màgic, quan en realitat és una realitat banal.

 3)L'antiracisme obsessiu és al racisme el que el puritanisme a l'obsessió sexual. Una societat multiracial és per necessitat una societat multirracista. No es pot fer cohabitar sobre el mateix territori i sobre la mateixa àrea de civilització més que a poblacions biològicament emparentades, amb un "mínimum" de diferències ètniques. Globalment, les tesis de Levy-Strauss, de Kredi Mutwa i de Léopold Senghor conclouen que la humanitat no és una "Mobylette", i que no marxa amb mixtures. Així, mentre que la ideologia oficial nega el concepte de raça, en veritat ho està reconeixent i fortificant. La societat francesa no reconeix que el fet racial se li imposa, es proclama per tot arreu, començant pels immigrants. En els suburbis i en les "zones sense dret", els francesos autòctons són titllats despectivament com "gals", o, més freqüentment, com "formatgets". Mentre que les races són censurades com inexistents i no se'ls reconeix cap realitat, la qüestió racial està més present que mai.

És evident que les "races pures" no existeixen i que el concepte no té sentit biològic, ja que tota població és producte d'un "fílum" genètic molt divers. Però això no treu existència al "fet racial", ni a les races. Fins i tot una població mestissa constitueix un fet racial, i no es pot dir que a Sud-amèrica oa les Antilles el mestissatge hagi creat noves races. Els antiracistes, que neguen la realitat del concepte de raça, són favorables al "mestissatge", militen per la "barreja de les races", i neguen per tant la seva pròpia realitat. ¿Entenen potser que amb el mestissatge les races deixaran d'existir? De forma dogmàtica s'entesten a demostrar "científicament" que les races no existeixen, i que per tant la modificació del substrat biològic a Europa no tindrà cap conseqüència, sinó tan sols influències benèfiques. Aquesta és la tesi metzinera del "totum cultural", en la qual ni tan sols els seus propagadors creuen amb serietat.

  D'una banda la ideologia oficial nega l'existència de les races humanes, assenyalen les diferències insignificants en els cromosomes personals, però per l'altre la llei prohibeix les discriminacions racials "en nom de la pertinença o no pertinença a una raça, ètnia o religió" . Llavors, les races existeixen o no existeixen? A la simple lògica aristotèlica o leibniziana, és un absurd reprimir als que cometen un delicte contra un subjecte jurídic que no existeix de fet. D'altra banda es proclama la inutilitat de les distincions racials, però s'apliquen legalment quotes de favoritisme racial. Es neguen les "diferències racials" però es posa el punt en les "discriminacions racials positives". (...) Com tota realitat antropològica i, més generalment, natural, el fet racial no és un "fet absolut", però és un fet. La seva negació actual per la ideologia dominant constitueix el signe i la prova que la qüestió racial ha esdevingut fatídica. Tota civilització malalta tendeix a censurar la realitat del seu mal ia fer-ne un tabú. No es parla de sogues a la casa del penjat. La ideologia hegemònica procedeix així amb un treball de silenci, amb un secret de família.

  El sociòleg negre sud-africà, d'ètnia zulu, Kredi Mutwa, escrivia en el seu revelador llibre "My People" (Penguin Books, Londres, 1977): "Negar les diferències fonamentals entre els negres i els blancs, les dues grans famílies racials de la humanitat , és negar la natura i la vida. És tan estúpid com afirmar que la feminitat i la masculinitat no existeixen. Aquí es descobreix una manca de sentit comú en l'esperit occidental. L'home negre acusa en si mateix més que el blanc seva personalitat racial, i és per naturalesa més reticent a acceptar la utopia d'un home universal ". En el mateix sentit, Leonina N'Diaye, en la seva obra "Le Soleil" (Dakar, 021121987), escriu: "Igual que hi ha diferències entre els pobles blancs, entre la península ibèrica i els països nòrdics, per exemple, també existeix aquesta diferència entre les ètnies tribals africanes.

La humanitat està dividida en grans famílies amb la seva pròpia personalitat, cultura i fet biològic ". Entre els africans, com entre els asiàtics la naturalitat del fet racial no ofereix problemes. Es reivindica amb tota tranquilitat. La negació psicòtica del fet racial a Europa es recolza en l'esperança que dissimulant el fet racial pot purgar el pecat original del racisme i crear al mateix temps una societat idílica, un paradís extraterrestre. (...) En el cens de la població francesa de 1999, l'Institut Nacional d'Estadística no va fer cap referència a l'origen ètnic ni a la religió. Els francesos no havien de conèixer les xifres reals, Max Clos, president de l'institut, va explicar a Le Figaro (1999.03.05): "Una comissió de sociòlegs va explicar que la menor referència sobre el caràcter ètnic o religiós d'una ciutat o un barri podria provocar reaccions racistes. La gent tendeixen a creure que una majoria de població magribí o africà crea inseguretat ". Fantàstic! ... Com si "la gent" no s'adonessin elles mateixes de la realitat en caminar pels carrers. Aquest és un perfecte exemple d'enganys al poble, de negligència del poder i de "transparència democràtica". Per què el malalt desconeix la seva febre, per què es nega a mirar el termòmetre? Per què els poders neguen que la immigració és de fet un cataclisme social, que està en marxa una colonització, per què es comporten com si l'emigració no existís? L'estat s'ha tornat de nou censor, de vegades es refereix a les poblacions afro-magrebins com "representants de la població que viu a la perifèria" ... sorprenent eufemisme.

L'Institut d'Estadística nega el fet ètnic i racial i es nega a fer-se cap pregunta sobre aquest fet. Els poders públics, atordits per la psicosi antiracista i el tabú ètnic, dissimulen voluntàriament les xifres de la immigració. Però al mateix temps, remarca les seves contradiccions, com correspon a tota ideologia allunyada de la realitat, ja que implícitament reconeixen el caràcter ètnic de la colonització, reconeixen que els immigrants rebutgen l'assimilació. Els poders públics col.laboren amb els immigrants colonitzadors per modelar l'opinió pública. Doncs en una societat mediàtica la gent creuen menys en el que veuen que en el que els inculquen els mass-media.

  FONT

Bangla Desh bloqueja Facebook per ofendre l'islam

Protestes i pressions

Estudiants de la Universitat de Dacca van protagonitzar ahir a la nit protestes per la mesura del Govern. Per la seva banda, diversos partits islamistes de Bangla Desh ja havien pressionat a les autoritats perquè prohibissin Facebook per un concurs de caricatures del profeta Mahoma que tenia lloc al portal. El Govern del Pakistan també va ordenar, el passat dia 19, el bloqueig de diverses webs, com Facebook o YouTube, per difondre continguts "blasfems", encara que en els últims dies han tornat a permetre l'accés a algunes d'elles.ld;"> • Les autoritats detenen un home per penjar imatges satíriques de polítics

dijous, 27 de maig de 2010

El Burka a Catalunya

El Tripartit va mentir quan va dir que només tenia constància de sis dones amb burca 

 El Tripartit va mentir fa pocs dies quan va assegurar que només tenia detectades sis dones amb burca a tot el país i que, per això, no calia pensar en prohibicions. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha dit avui que, només a Lleida, hi ha una vintena de dones que porten burca. Tant el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, com la directora d’Afers Religiosos, Montserrat Coll, havien assegurat que hi havia aproximadament sis casos en total a la CAC. D’altra banda, ACN també informa que, només al Camp de Tarragona, hi podria haver una quarentena de dones més amb burca.

 FONT: SomNotícia

Lleida serà la primera ciutat catalana a regular l'ús del burka i el prohibirà només en espais municipals

L'Ajuntament de Lleida prohibirà divendres al ple municipal, a través d'una moció, entrar a qualsevol equipament públic municipal amb burka o qualsevol variant que cobreixi i amagui la cara com ara el niqab. Ho ha confirmat aquest dimecres l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ha explicat que els serveis jurídics de la Paeria han elaborat un informe que conclou que als equipaments públics municipals, com ara els casals, centres cívics, esportius, culturals o educatius, l'Ajuntament pot regular els criteris d'admissió. Lleida serà doncs la primera ciutat catalana a regular l'ús d'aquest vestit en alguns espais a través de la modificació de l'ordenança de civisme i convivència. L'informe elaborat pels serveis jurídics de l'Ajuntament de Lleida conclou que els ajuntaments, a la via pública, només poden regular les activitats que s'hi desenvolupen però no la manera de vestir. És per això que no es pot prohibir, per exemple, passejar pels carrers de la ciutat amb burka. Els ajuntaments, en canvi, sí que poden regular els criteris d'admissió als espais municipals com ara casals, centres esportius, culturals, cívics o centres educatius, que a Lleida suposen el 80% dels equipaments.

En aquest sentit l'Ajuntament de Lleida prohibirà accedir i romandre en aquests espais amb qualsevol roba o complement que amagui la cara de la persona i ho farà a través de la modificació de l'ordenança de civisme i convivència així com dels reglaments d'ús dels espais municipals. L'Ajuntament ha xifrat en una vintena les dones que duen burka a la ciutat. Per Ros aquesta mesura és vital per garantir el respecte a un dels valors bàsics de la societat catalana com és la igualtat de gènere i considera que tapar la cara a les dones musulmanes "va en contra d'aquesta igualtat". Divisió d'opinions entre els diversos partits polítics Les reaccions dels grups polítics representats al ple municipal no s'han fet esperar. El primer a reaccionar ha estat Convergència i Unió, que es s'ha adherit a la moció.

D’aquesta retira una primera moció que també preveia la prohibició a la via pública. Cal destacar que la formació que lidera Isidre Gavín va ser la primera a plantejar aquesta mesura. Més tard, el PP també va anunciar que secundarà el text consensuat. També es preveu que hi voti a favor el regidor no adscrit Ismael Zapater, que havia registrat també una moció. Al seu torn, Esquerra Republicana, de la mà de Montse Bergés, va apuntar que "encara no hem pres una decisió, perquè tot i que estem en contra del burca i de l’opressió de les dones, creiem que el que cal és fer una feina prèvia i no aquesta moció". Per la seva banda, el regidor d’ICV, Ramon Camats, ja va dir fa dies que hi era contrari.

  Recurs al Constitucional de la comunitat islàmica

 La comunitat islàmica de Lleida, que representa als musulmans de setze mesquites de Ponent i l'Alt Pirineu i Aran, ha anunciat que si es tira endavant la prohibició del burca en espais municipals de la ciutat de Lleida presentaran un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC). Així ho ha assegurat el portaveu d'aquesta comunitat, Abdul Karim, que ha qualificat la mesura com a "partidista" i s'ha mostrat convençut que fomentarà el rebuig ciutadà als ciutadans musulmans. Karim ha remarcat que si es prohibeix el burka o el niqab també s'hauria de fer el mateix amb els hàbits que porten les monges de clausura o algunes vestimentes usades per capellans.

 FONT Bon Dia

dimecres, 26 de maig de 2010

Republicans, comunistes i anarquistes l'altre cara d'Espanya, contra Catalunya



“El decreto de Franco aboliendo la autonomía de Cataluña tenía apasionados suscriptores ante los republicanos” "No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos retoñe en Barcelona un separatismo estúpido y pueblerino (...) No hay más que una nación: ¡ España ! (...) Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco sin otra condición que la que swe desprendiese de alemanes e italianos” (Juan Negrín. Cap de govern de la República espanyola i president a l'exili. Segons cita Julián Zugazogoitia a les seves memòries). “De aquellos que dicen ser gallegos, catalanes, vascos...antes que españoles, desconfiad siempre. Suelen ser españoles incompletos, insuficientes, de quienes nada grande puede esperarse” (Antonio Machado). “Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos” (Memorias, de Manuel Azaña, President de la República Espanyola). “Yo no he sido nunca lo que llaman españolista ni patriotero. Pero ante estas cosas me indigno. Y si esas gentes van a descuartizar a España, prefiero a Franco” (Manuel Azaña, “Memorias”, Presidente de la República Española). El Estado español es un Frankestein cogido de diversas naciones. Catalunya fue repartida entre "España" (es decir, los Habsburgo españoles) y Francia (es decir los Borbones) en el Tratado de los Pirineos: eso sí que es "descuartizar". La "unidad española" es simplemente un Frankestein formado de muchas nacionalidades contradictorias con el fin de crear un Imperio para la oligarquía, en el que el pueblo sólo es carne de cañón. “En esta región contamos con muchos aliados, pues los anarquistas que dominan en la misma se han encargado de matar a la mayor parte de los separatistas, que renegaban de ser españoles” (Francesc Ferrer i Gironès recull en el seu "Gran llibre per la independència" la frase escrita per un militar espanyol al diari argentí La Nación l'any 36 sota el pseudònim de Armando Guerra on diu referint-se a Catalunya). “I, entretant, el GERC, o sigui l’exèrcit republicà de la Zona Centre, el responsable principal del qual era el general Miaja, no movia un sol home per descongestionar el front de Catalunya des de la Batalla de l’Ebre. Negrín se n’havia sortit amb la seva i capgirava la frase de Calvo Sotelo: “España antes fascista que rota” (Raimon Galí, “Memòries”, Ed. Proa, Bcn 2004). 

La CNT-FAI contra la co-oficialitat del català a l'Aragó “Se ha atacado con frecuencia el caciquismo en España como el manantial de todos los males políticos. Se han propuesto para cegarlo numerosos remedios. Cabe dudar de que tales remedios sean eficaces y que también de que, si lo fuesen, sería desable su aplicación, porque el caciquismo es una forma tan natural de vida publica en España, tan en armonía con el carácter nacional, que su extirpación podría venir a ser mayor pérdida que ganancia. El Gobierno local, por medio del hombre más enérgico y capaz, será probablemente siempre la base de la vida política española, y, por tanto, los hombres de Estado españoles tendrán que avenirse tarde o temprano a concentrar sus fuerzas en la manera de educar al cacique y hacerlo digno de su responsabilidad y de su poder” (“Ingleses, Franceses, Españoles”, Ed. Sudamerciana. Buenos Aires, de Salvador de Madariaga, 1886-1978, escriptor i assagista foraster republicà exiliat). 

dimarts, 25 de maig de 2010

El govern no veu perquè s’hauria de prohibir el burca i defensa l’ús del vel islàmic a l’escola

El govern de la CAC no veu cap motiu perquè s’hagi de prohibir l’ús del burca al nostre país. La directora d’Afers Religiosos de la Generalitat, Montserrat Coll, ha considerat avui en declaracions a Rac-1 que és “desproporcionat” prohibir l’ús del burca, i tot i aclarir que l’executiu català no està a favor de la utilització d’aquest element, considera que “no és oportú” legislar sobre el seu ús, principalment perquè hi ha poques dones que el portin a Catalunya. En concret Coll assenyala que només tenen constància de sis casos. Sobre el debat de l’ús del vel a les escoles, la directora d’Afers Religiosos ha explicat que el Departament d’Educació ‘ho té molt clar’ i ja va fer unes instruccions a principis de curs que deixen clar que els alumnes poden anar vestits com vulguin sempre que no s’impedeixi la comunicació, la seguretat i l’escolar pugui seguir les classes i fer les activitats acadèmiques.

FONT: SOM NOTÍCIA

 La senyora Coll esperarà a reaccionar quan ja sigui massa tard, quan les nostres arrels ja estiguin perdudes, jo sí considero oportú legalitzar-ho ara, primer perquè és ara quan ho està fent la resta d'Europa i segon perquè en aquests moments no és un problema per la nostra democràcia i seguretat i podem evitar que ho sigui en un futur. Sobre el vel a l'escola, des del meu punt de vista és només un mocador, per aquest mateix motiu si mai s'ha deixat portar gorra, mocadors, barrets, cascs, etc. perquè ara sí? perquè treuen els crucifixos de les escoles i es flexibilitzen amb la seva religió, adaptan la nostra normativa escolar a la seva, eliminant el porc del menjador escolar, evitant parlar de festes cristianes com el Nadala i la Setmana Santa? és ingenuetat o obscures segones intencions de traixó a Catalunya i la seva identitat?

  ENTRADES RELACIONADES: CATALUNYA HA PARLAT

dijous, 20 de maig de 2010

La comunitat islàmica de Lleida defensa l’ús del burka i diu que les monges “estan segrestades”

El responsable de la comunitat islàmica a Lleida, Abdul Karim, ha denunciat avui que la prohibició del burka que estan plantejant tirar endavant ajuntaments com el de Lleida o el de Barcelona és “inconstitucional”. Karim considera que hi ha un “assetjament continuat i difamatori” contra els musulmans i recorda que les dones musulmanes són lliures de dur el burka o el nicab segons el seu grau de compromís amb Al.là i respectar el seu marit. Karim ha carregat també contra la religió cristiana, de la qual ha dit que és molt més estricta que la musulmana. Les monges no només van “tapades” de la mateixa manera, sinó que estan “segrestades” en esglésies. Karim opina que si es prohibeix el burka, cal prohibir també hàbits i convents.

  FONT: SOM NOTÍCIA

dissabte, 15 de maig de 2010

Richard Dawkins xerra amb un musulmà

Pensament de A. Rogers (1931)

Tot el que una persona rep sense haver treballat per a obtenir, una altra persona haurà d'haver treballat per a això, però sense rebre'l .. El govern no pot lliurar res a algú, si abans no l'hi ha tret a alguna altra persona. Quan la meitat de les persones arriben a la conclusió que elles no han de treballar perquè l'altra meitat està obligada a fer-se càrrec d'elles, i quan aquesta altra meitat es convenç que no val la pena treballar perquè algú els traurà el que han aconseguit amb el seu esforç, això ... estimat amic ... ... És la fi de qualsevol nació. "No es pot multiplicar la riquesa dividint".

Dr Adrian Rogers, 1931 Si no estàs d'acord, no ho passis.

divendres, 14 de maig de 2010

avui i demà contra el feixisme musulmà!

La llibertat d'expressió dels europeus envers a el feixisme musulmà és menystinguda pels progressites, sinó aquestes imatges donarien la volta al món.



dimecres, 12 de maig de 2010

RAVAL PER VIURE!

Raval per viure és una plataforma veïnal del barri del raval promuguda pels autoctons residents en aquest barri que es enguen a marxar de casa seva. No s'hi amaga cap política tendenciosa, ni sigles de cap partit, només reclamen una resposta al problema que tenen, la no adaptació de la immigració. RAVAL PER VIURE

dijous, 6 de maig de 2010

La gran pel·lícula: L'ombra del regne

Demà a TV3 a les 22:15 Un atemptat terrorista en un complex residencial de l'Aràbia Saudita provoca una crisi internacional. Mentre els diplomàtics debaten sobre els drets territorials, un agent de l'FBI s'encarrega d'organitzar un equip per viatjar al lloc dels fets en secret i trobar els responsables. Superproducció nord-americana dirigida per Peter Berg ("Hancock") i protagonitzada per l'oscaritzat Jamie Foxx ("Ray") i Jennifer Garner ("Alias"), qui va patir problemes de salut durant el rodatge provocats per les altes temperatures. De fet, el procés de producció va ser una mica accidentat. A causa de les dificultats polítiques i logístiques, la cinta es va rodar al desert d'Arizona i només algunes escenes es van filmar a l'Aràbia Saudita. A més, tres membres de l'equip van morir durant el rodatge i el pressupost es va elevar fins a 80 milions de dòlars. Posteriorment, la Universal va mutilar el muntatge original del director, que durava dues hores i mitja. La pel·lícula va provocar crítiques molt diferents, però totes lloaven el ritme trepidant del guió i la impecable factura tècnica. Tot i que a Espanya no va triomfar, la producció va aconseguir recuperar amb escreix el pressupost invertit.

Nova candidatura contra la unitat del independentisme

Sembla que al MDT (Castellanos i cia) no els hi senta gaire bé que es presenti al Parlament de Catalunya una candidatura transversal del independentisme i han tirat pel recte tot formalitzant la seva pròpia candidatura. Un cop més el sectarisme pseudo revolucionari avantposa el seu pretès esquerranisme a l'alliberament nacional, i en aquest cas es presenta amb un antic regidor d'Iniciativa en Josep Puig, suposem per refermar el seu caràcter esquerranós i pretesament ecologista. Per altra part seria bo saber quina bossa posa monedes a la seva butxaca, encara que no és gaire difícil esbrinar-ho, des de la transició certa coalició ha estat alimentant a l'esquerra revolucionària i no sera estrany que aquesta fos una altra de les seves maniobres.

  http://www.naciodigital.cat/noticia/15006/promouen/nova/llista/independentista/parlament http://www.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/documents/1273127959Crida_a_la_Unitat_Popular.pdf

dimecres, 5 de maig de 2010

Moviment d'ex musulmans

La insanitat s'ha apoderat d'una part de la humanitat i el que ells estan fent no és poca bogeria. Estem perdent la guerra contra el terrorisme. Això és perquè estem equivocant l'objectiu. Hem d'arribar fins als habitants del món i fer saber a tots que el terrorisme és el símptoma, i que el problema real és la ideologia darrere d'ell. Necessitem la seva ajuda. Si us plau, llegiu la següent "Carta a la Humanitat" i si vostè està d'acord, reenvíelo a totes les persones de la seva llista de contactes, i que cal que facin el mateix. Envieu una còpia al seu diari i als seus representants polítics també. Cadascú ha de sentir aquest missatge. Sincerament, seu, Ali Sina

 -------------------------------------------------- ------------------------------

Carta a la Humanitat

 Benvolgut company humà, Avui la humanitat està sent desafiada. Impensables atrocitats ocorren diàriament. Hi ha una força maligna que està treballant i que apunta a destruir. Els agents d'aquest mal no respecten res, ni tan sols la vida dels nens. Cada dia hi ha bombardejos, cada dia persones innocents són presos com a blanc i assassinades. Sembla que estem indefensos. Però no ho estem! L'antic savi xinès Sun Zi va dir: "Coneix el teu enemic i no seràs derrotat". Coneixem nosaltres al nostre enemic? Si no el coneixem, llavors estem condemnats. El terrorisme no és una ideologia, és una eina, però els terroristes maten per una ideologia. 
Ells diuen a aquesta ideologia "Islam". El món sencer, tant musulmans com no musulmans, clamen que els terroristes han segrestat "la religió de pau" i que l'Islam no advoca per la violència i el terror. Qui té la raó? ¿Entenen millor els terroristes a l'Islam, o ho fan els que els desacrediten? La resposta a aquesta pregunta és la clau de la nostra victòria, i fallar a trobar aquesta clau resultarà en la nostra pèrdua, i la mort estarà sobre nosaltres. La clau està en l'Alcorà i en la història de l'Islam. Aquells de nosaltres que coneixem l'Islam, sabem que la comprensió que tenen els terroristes sobre l'Islam és correcta. Ells no estan fent res que el seu profeta no hagi fet ni hagi animat els seus seguidors a fer. Homicidis, assassinats, decapitacions, massacres i el sacrilegi de la mort "per a delit dels cors dels creients" van ser tots practicats per Mahoma, van ser ensenyats per ell i van ser observats pels musulmans a través de la història. Si alguna vegada la veritat ha importat, és ara! 
Aquest és el moment en què hem de trucar a una espasa una espasa. Aquest és el moment en que hem de trobar l'arrel del problema i eradicar-lo. L'arrel del terrorisme islàmic és l'Islam. La prova d'això és l'Alcorà. Nosaltres som un grup d'ex musulmans que han vist la cara del mal i s'han alçat a alertar el món. No importa com penosa pugui ser la veritat, només la veritat pot alliberar. Per què tanta negació? Per què tanta obstinació? Quantes vides innocents més hauran de perdre abans que VOSTÈ obri els ulls? Un desastre nuclear està sobre nosaltres. Això succeirà. No és una qüestió de "si" sinó "quan". Oblidat d'això, el món està enterrant el seu cap a la sorra cada vegada més profundament. Instem als musulmans a abandonar l'Islam. Parin amb les excuses, justificacions i racionalitzacions. Parin de dividir la humanitat en "nosaltres" vs. "Ells" i en Musulmans vs. Kafirs. 
Nosaltres som un poble, Una humanitat! Mahoma no va ser un missatger de Déu. És temps que acabem amb aquesta bogeria i enfrontem la veritat. Els terroristes prenen de vostès el seu suport moral i la validació dels seus actes. La mera adherència de vostès al seu culte de la mort és un senyal d'assentiment per als seus crims contra la humanitat. Nosaltres també urgim als no musulmans a parar de ser políticament correctes per no ferir la sensibilitat dels musulmans. ¡A l'infern amb les seves sensibilitats! Deixi'ns salvar les seves vides, i les vides de milions de persones innocents. Milions, o milers de milions de vides seran perdudes si no fem res. El temps és cada vegada més curt! "Tot el que necessita el mal per a triomfar és que les bones persones no facin res". Faci alguna cosa! Envieu aquest missatge a tots els de la seva llista de contacte i que cal que facin el mateix. Derrota a l'islamisme i s'aturi al terrorisme. Aquest és el seu món, sálvelo. 
 Moviment d'ex musulmans
  
www.faithfreedom.org
Translation: courtesy of Galaxio.com (spanish).
Original in English

dimarts, 4 de maig de 2010

Hijab, poligàmia i apedregament per diví manament

A Dinamarca el conegut imam Abdul Wahid Pedersen, un dels directors del Consell de la Comunitat Musulmana -Muslimernes Fællesråd-, ha justificat l’apedregament i la poligàmia. A Suïssa l’imam Nicolas Blancho, president del Consell Central Islàmic , també justifica l‘apedregament. L’Abu Omar Hussein proclama alhora, a Alcalà de Henarés a tocar de Madrid la capital espanyola, que prohibir el hijab és un crim però que l’apedregament és una llei del seu déu. En acabat l’imam Vicente Mota, director del Centro Cultural Islámico de Valencia, exigeix delirantment de prohibir els regals nadalencs si es prohibeix el mocador islàmic. Només hi manca l’imam de Cunit que va empaitar i amenaçar una dona en gosar de treure’s el mocador islàmic o hijab quan n’esperava que, molt amatent i voluntàriament, el dugués. Segur que comparteix el parer dels seus homòlegs. Es palesa com de Copenhaguen a Cunit passant per Basilea, Alcalá de Henares i València amb la mateixa merda hi topem -arreu d’Europa- Com també es palesa que la majoria d’aquests homuncles són conversos a l’islam. Un perfecte exemple d’allò que els immigracionistes i islamòfils anomenen l’islam europeu. Quan per aquests només n’hi ha un d’islam i és del que ens parlen. Perquè no els interessa tant un islam europeu, amb que entabanen tanoques immigracionistes, com una Europa islamitzada.

  FONT: TARANIS

diumenge, 2 de maig de 2010

El hijab i jo

Tres dones ceutí analitzen l'ús del vel islàmic després del cas de Najwa, alumna d'un centre educatiu de Madrid. Coincideixen al "respecte" des de diferents perspectives. Una polèmica cíclica. Quan semblava que la regulació del hijab o vel islàmic per part dels consells escolars dels centres educatius estava acordada, el cas de l'estudiant Najwa Malh a Madrid torna a l'actualitat una qüestió que, a la ciutat autònoma, està assimilada després de les situacions resoltes en el Severo Ochoa i Sant Daniel. Però més enllà del cas sorgit a Pozuelo de Alarcón, què significa aquesta peça per a les musulmanes? Tres integrants de la comunitat ceutí analitzen la utilització del mocador que cobreix els cabells i deixa al descobert l'oval del rostre femení. L'Alcorà recull la figura de l'hijab en dos versets: la sura dels coalitzats, aliya número 59 i la sura de la llum, aleies 30 i 31, especialment la segona, explica Yalila Liazid, devota musulmana. En el contingut de la primera part exposa: "Profeta vaig a les teves esposes i filles ia les dones dels creients que es cobreixin des de dalt amb els seus vestits. Això és el més adequat perquè se les reconegui i no se les s'ofengui ".

Per la seva banda, la traducció de la sura de la llum, aliya 31, demana que les fidels "guardin les parts privades i que no mostrin els seus atractius a excepció dels que siguin externs-cara i mans-i deixin caure el tocat sobre l' escot ". Liazid confessa que fins als 25 anys, un cop acabada la carrera, no es va posar permanentment el hijab perquè "cal estar convençuda" per la seva utilització. "Suposa la culminació d'una educació, l'adquisició d'una ètica i posar en pràctica uns principis", explica Liazid, que assegura que el vel islàmic "no impedeix que la dona es realitzi com a persona". Recorda a la ciutadania de conèixer la "ciència i el saber és una obligació dels musulmans" i va al Alcorà per recuperar que les "dones del Profeta destacaven en molts àmbits de la societat". Una conversa, que opta per guardar l'anonimat, relata com professar l'islam "per amor" i assegura que la seva introducció en la comunitat va ser "gradual" però reconeix la influència de l'entorn per a la seva utilització. Aquesta ceutí discrepa amb Liazid pel que fa a la interpretació dels versicles de l'Alcorà dedicats al vel: "La Aleya es refereix a les dones del Profeta Muhammad, però no a totes les dones de l'islam. Era només per a les dones en aquell context ".

Les circumstàncies històriques, reitera, estan a la base del text sagrat. "Era un moment de confusió i conflicte en què calia diferenciar les dones honrades", comenta la convertida a l'islam. Liazid sosté que en aquell moment s'estableixen els "valors fonamentals d'aquesta societat" a Medina basada en la jurisprudència i es regula un tocat de la tradició de l'alta classe preislàmica. Malika Abdeselam, exdirectora territorial de l'Insalud i en l'actualitat sindicalista en el sector de la sanitat, es defineix com musulmana "dels peus al cap" però indica que "mai" ha utilitzat el mocador. Recorre a les paraules de la seva àvia per basar la seva postura: "La religió es porta per dins, al cor, i per molt que et tapes els cabells això no vol dir que siguis millor musulmana", encara que reconeix que totes les seves familiars de generacions anteriors porten hijab per la "costum i tradició". Si hi ha una cosa en què coincideixen aquestes tres musulmanes és en el "respecte" cap al vel islàmic. "Mai coaccionaría a una filla perquè el vestís", assegura la conversa ceutí, i Liazid defensa que és fonamental "respectar la societat en què vivim però tampoc cal deixar que l'excepció es converteixi en la regla" per demanar que el " exemple de Ceuta "es traslladi a altres ciutats ja que fomenta la" convivència "entre confessions i estima convenient" obrir un debat "sempre en el marc de la Constitució. La ciutadana de Ceuta que abans portava hijab afirma que no és el mateix un símbol religiós exterior, com pot ser un crucifix a classe o la reproducció impresa d'versicles de l'Alcorà a les aules, amb el mocador d'una musulmana o el collaret amb un crucifix d'un cristià ja que formen part de la intimitat de cada persona (1).

  "Cada vegada hi ha més nenes amb mocador en els instituts"

 La ciutadana conversa que utilitza el hijab considera que "cada vegada hi ha més nenes musulmanes amb mocador als instituts". Aquesta ceutí afirma que se sumen a aquesta tradició "quan es tiren nuvi" encara que indica que la menstruació suposa per a la dona una "entronització a l'islam". Assegura que, en cas que la seva utilització no sigui voluntària, "es coacciona a la dona per la seva imposició", i entén que "com més es prohibeixi, més s'enforteixen els extremismes". Per la seva banda, Yalila Liazid, creient musulmana, estima que l'alumna de Madrid compta amb autonomia suficient per decidir perquè "no hi ha una edat determinada" encara que sol donar-se quan la nena "es desenvolupa, és a dir," deixa l'etapa de la infància a l'adulta ", per insistir que" cadascuna el porta quan considera oportú ". L'alumna Najwa Malh, musulmana espanyola de 16 anys, va decidir al febrer cobrir el cap amb el hijab, han informat els mitjans de comunicació nacionals. La jove volia fer-ho a casa, al carrer, en els seus espais d'esbarjo i també en el seu institut. Va ser en aquest últim lloc on va sorgir el problema i la nova polèmica al voltant de la seva utilització. El seu centre, el Camilo José Cela (Pozuelo de Alarcón, Madrid), li va tancar el pas si no es descobria el cap com marca el seu reglament intern. Finalment, va haver de canviar d'institut per anar a classe amb el vel ja que el consell escolar va mantenir aquesta mesura.

  Font

 (1) Evidentment no és el mateix tenir un crucifix penjat que versícles de l'Alcorà, per la senzilla raó que si avui coneixem Catalunya i s Europa amb els trets caracterísitcs que els hi corresponen, és gràcies al cristianimse. Recordo que la construccio de Catalunya segons diu la llegenda es fa a partir d'Otger Cataló, que expulsa als sarraïns i que Jaume I en al construcció del que era la Corona d'Aragó també. El mateix passa amb els reis catòlics i diferents països d'Europa. De la mateixa manera no és el mateix portar un crucifix de Nostre Senyor que no pas el hijab dintre l'institut, que cobreix el cap i per norma està i hauria d'estar prohibit a totes les escoles portar res al cap. Em pregunto qui és aquesta ciutadana musulmana de ceuta per decidir ella les condicions i qüestionar les identitats de les nacions d'occident.

Un grup talibà paquistanès reivindica el cotxe bomba col·locat al centre de Nova York

Els islamistes com a revenja per la mort de dos islamistes i "màrtirs" musulmans a l'Iraq

 Un grup talibà paquistanès ha reivindicat el cotxe bomba que la policia ha desactivat aquesta matinada a la cèntrica Times Square de Nova York. Els islamistes afirmen que l'acció ha estat una revenja per la mort de dos militants i "màrtirs" musulmans. Els talibans paquistanesos han assumit la responsabilitat de la bomba en un missatge d'una pàgina web islamista: "Els talibans paquistanesos proclamen la seva responsabilitat en l'atac de Nova York, en revenja pels dos líders i màrtirs musulmans Al Baghdadi i Al Muhajir", diu el comunicat. Fonts periodístiques vinculen aquests noms a Abu Ayyub al Masri, conegut com Abu Hamza al Muhajir, líder d'Al Qaida a l'Irak; i Abu Omar al Baghdadi, presumpte líder del grup Estat Islàmic d'Iraq (EII), abatuts el 18 d'abril a Thar Thar, a 80 quilòmetres al nord-oest de Bagdad. Els artificiers de la policia han desactivat aquesta matinada un cotxe bomba a la cèntrica Times Square, segons ha confirmat l'alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, que ha assegurat que s'"ha evitat un incident mortal" i que de moment "s'està començant a recollir tota la informació possible" sobre qui ha deixat el vehicle a la zona, un tot terreny.

 El cotxe bomba ha estat detectat al voltant de dos quarts de set de la tarda a la ciutat dels gratacels -dos quarts d'una de la matinada a Catalunya- per un agent de la policia muntada de Nova York, alertat per un ciutadà, que havia vist sortir fum blanc de la part del darrere del vehicle, aparcat en una cantonada entre les avingudes 7a i 8a del carrer 45, i que feia una "forta olor de pólvora". El vehicle és un Nissan Pathfinder de color verd amb vidres tintats i matrícules de Connecticut, presumiblement robades, segons l'alcalde Bloomerg. Al seu seient del darrere s'ha trobat "un artefacte explosiu format per tres tancs de propà, dues llaunes de gasolina i dos rellotges, acompanyat de bateries, cablejat i el que semblaven ser dues caixes de metall petites similars a les que s'utilitzen per guardar armes de foc". El comissionat de la policia de Nova York, Ray Kelly, ha precisat que set minuts abans d'aturar-se a Times Square, el vehicle viatjava en direcció oest. Kelly ha indicat que no es té constància que algun sospitós fos gravat per les càmeres , com indicaven algunes informacions al principi de la nit. "No sabem qui ha fet això ni per quina raó", ha declarat Bloomberg . "Però el que és clar és que hem tingut sort, i que s'ha evitat un incident mortal". Tant l'alcalde com el comissionat han demanat temps per emprendre la pròxima fase de la investigació, que passa per cercar la procedència del material utilitzat a l'artefacte -i que Bloomberg ha descrit com "bastant casolà"- i comprovar el material gravat per les càmeres de la zona, procés que "tardarà unes quantes hores", segons ha anticipat Kelly.

 Per la seva banda, el president dels Estats Units, Barack Obama, ha elogiat aquesta matinada la "ràpida acció" de la policia de Nova York a l'hora d'emprendre l'evacuació de Times Square, ha informat la Casa Blanca a través d'un comunicat. Alhora, el text indica que Obama ha demanat a John Brennan -assistent del president en seguretat i antiterrorisme- que es comuniqui amb la policia de Nova York per oferir-los tota l'ajuda que calgui per aclarir l'incident.

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters