divendres, 25 de juny de 2010

Puigcercós vol que hi hagi escoles islàmiques concertades a Catalunya

El president d’Esquerra, Joan Puigcercós, ha defensat avui que en el futur hi hauran d’haver a Catalunya escoles islàmiques concertades, a causa de l’elevat percentatge de població musulmana que hi ha al nostre país. El líder d’Esquerra considera que cal “adaptar la legislació i les polítiques públiques” per permetre que això es faci “realitat”. Puigcercós ho compara amb l’existència de “l’escola concertada catòlica”, i reconeix que el seu pronunciament “pot ser polèmic”, però que la seva “obligació” és “anticipar debats”. FONT

dimarts, 22 de juny de 2010

Els islamistes radicals residents a Espanya simulen postures moderades darrere dels seus objectius

Fan un ús pervers de la 'taqiyya' o santa hipocresia per passar inadvertits | Detectades dues línies extremistes: l'africana, pròxima a AQMI, i la pakistanesa, lligada a l'Afganistan EDUARDO MARTÍN DE POZUELO | Barcelona | 2010.06.21 Un corredor de doctrina extremista islàmica antioccidental s'estén per la Mediterrània espanyol, endinsant també per zones no costaneres que en general es caracteritzen per tenir percentatges relativament elevats d'immigrants de religió musulmana. Aquesta radiografia de l'extremisme que va avançar La Vanguardia es complementa amb dades procedents de la lluita antiterrorista que descriuen una realitat oculta: les cèl lules més perilloses, les que la policia ja considera "potencialment terroristes", simulen una perfecta integració occidental per passar inadvertides, emparant-se en relectures de la història del Els especialistes parlen avui de dues grans línies extremistes coexistents: l'africana i la pakistanesa. La primera, composta per exaltats algerians, marroquins i tunisians, entre altres, es mostra aquests dies molt excitada a causa de l'impuls popular al Sahel d'Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI) gràcies als seus segrestos i al seu permanent reivindicació sobre Al Àndalus. La segona, la pakistanesa, intensa i molt hermètica, està connectada al moviment talibà a l'Afganistan i el Pakistan i, segons fonts de la seguretat de l'Estat, les cèl lules detectades són molt actives i les suposen-afirmen sense pudor-potencialment molt perilloses. Però no hi ha cap diferència entre les dues branques radicals a l'hora d'intentar assentar els seus seguidors a Occident com a punta de llança. Es tracta de "extremistes molt radicals però que simulen estar perfectament integrats a Occident i que estan sent observats amb alarma a tot Europa", afirma un dels responsables de la lluita antiterrorista espanyola. Aquests islamistes fan, segons aquestes fonts, un ús pervers de l'anomenada taqiyya o santa hipocresia, que els permet amagar i fins i tot renegar de la seva creença religiosa quan se suposa que d'aquesta manera poden preservar la seva fe i temen per la seva vida o la del seu família. La taqiyya no està recollida específicament en l'Alcorà, però es basa en un verset que allibera de la ira divina al musulmà que renega de la seva fe sota coacció. No obstant això, ara, extremistes que campen per Europa han adaptat als seus fins aquesta prerrogativa religiosa, transformant-la en un estratagema que porten fins a les últimes conseqüències convençuts que els és lícit i honrós enganyar totalment a les societats que els acullen i que ells consideren el enemic que batre i el demoníac aliat dels països musulmans "infidels" contra els que dirigeixen el gruix de les seves accions terroristes. Els agents subratllen que amb aquesta deformació maliciosa de la taqiyya, recolzada i instigada via internet pels ideòlegs d'Al-Qaida, emulen a un dels seus herois; Mohammad Atta, el líder de la cèl lula suïcida dels atacs de l'11-S del 2001 a EUA De fet, Atta i l'anomenada cèl lula d'Hamburg poden considerar el precedent de la manera de procedir actual dels islamistes més radicals detectats en zona occidental. Aquest fenomen és qualificat de "molt preocupant" entre els investigadors europeus i fins i tot d'Orient Mitjà. També afirmen que les comunitats musulmanes moderades són les més perjudicades per aquests grups. Encara que les fonts esmentades es mostren reticents a oferir certes dades, no neguen que estan obtenint ajuda i col.laboració "estimable" procedent del majoritari món islàmic moderat assentat a Espanya. El motiu d'aquest ajut és simple: el comportament dels extremistes pot afectar o afecta ja a l'actitud de la societat civil espanyola cap a la resta del col.lectiu musulmà, que en la seva gran majoria abomina de l'extremisme i del terrorisme. I és precisament en el corredor radical que s'estén per la vall de l'Ebre i la costa mediterrània on la informació és vital. Segons les dades de la seguretat de l'Estat, el 20% de les comunitats islàmiques censades representen tendències radicals. A Catalunya, el percentatge s'eleva fins al 25%. La radiografia oculta de la "ruta de les mesquites" La radiografia de l'extremisme islamista a Espanya mostra unes zones salafistes d'origen africà molt influïdes per Al-Qaida i en especial per la seva apèndix del Magrib Islàmic (AQMI), que difon amb èxit la idea de la reconquesta d'Al Àndalus. Reunions d'activistes detectades per la seguretat de l'Estat, inclòs el CNI, a Torredembarra, Vilanova i la Geltrú i Reus (Tarragona) apareixen com l'origen de dos corredors pels que s'estenen aquestes idees. Un d'ells circula cap a Castelló, València, Múrcia i Granada, i l'altre arriba a Bilbao, passant per Lleida, Logronyo i Tudela. En ambdós casos segueixen el que els especialistes denominen col.loquialment "ruta de les mesquites", encara que es tracti d'una expressió imprecisa que no pot interpretar com una incriminació solapada de col.lectius musulmans pacífics contraris al extremisme. No obstant això, entre els no violents s'estan observant missatges poc encoratjadors, com és el cas de Múrcia, on hi ha un focus radical no violent que rebutja la integració en la societat occidental. Per la seva banda, el minoritari i intens radicalisme pakistanès, lligat als talibans ia l'Afganistan, no s'estén de la mateixa manera que el descrit. Per ara se centra a Barcelona ia Còrdova. FONT

divendres, 18 de juny de 2010

Corea del Nord nega la deserció de quatre futbolistes

Les rodes de premsa del seleccionador de Corea del Nord, Kim Jong-Hun, o qualsevol dels seus jugadors no són normals. Un comissari polític sempre els acompanya, i un membre de la FIFA adverteix que només s'acceptaran preguntes esportives, i no pas polítiques. Malgrat tot, sempre hi ha algun valent, i quan li van preguntar a Jong-Hun si les alineacions les feia ell o el president de l'estat, Kim Jong-Il, el tècnic es va mirar el comissari, aquest es va mirar el membre de la FIFA, i es va recordar que no es podia tractar la política. L'estat més hermètic del món viu concentrat aquests dies a Midrand, en un hotel força modest a mig camí de Pretòria i Johannesburg. Els nord-coreans, provinents d'un estat misteriós, han restringit al màxim l'entrada de la premsa estrangera i quan ho han fet, perquè la FIFA ho obliga, s'han limitat a fer quatre curses i poca cosa més. Van de l'hotel a l'estadi de Tembisa, on s'entrenen, escortats per policia local i membres dels serveis secrets nord-coreans, que vigilen de prop qualsevol moviment. En aquest mundial han deixat la premsa estrangera amb un pam de nas uns quants cops, anunciant a última hora canvis o suspensions d'entrenaments. I quan parlen, les preguntes queden restringides a l'esport, amb comissaris que ho supervisen tot. Amb tant de misteri, la gent es va començar a preguntar per què quatre futbolistes de l'equip no eren a la banqueta el dia del debut contra el Brasil, i després de la suspensió d'un entrenament, va córrer la notícia de la deserció dels esportistes. Inicialment, la FIFA va afirmar que només sabia que aquests quatre homes no estaven lesionats, però ahir va fer un comunicat en què negava la deserció després de parlar amb un «enllaç dins de la concentració». Els presumptes desertors eren tres homes de camp i un porter, fet que hauria provocat maldecaps al seleccionador, ja que només ha viatjat amb dos porters, perquè creia que podia fer la trampa d'inscriure com a tercer porter un davanter. La FIFA, però, obliga ara els nord-coreans que aquest davanter només pugui actuar de porter, per la qual cosa, si hagués desertat el segon porter només en tindria un. Un episodi més de Corea del Nord, un equip tan misteriós i diferent que fa coses tan estranyes com ara contractar xinesos que viuen a Sud-àfrica perquè es facin passar per aficionats nord-coreans als estadis. FONT

dijous, 17 de juny de 2010

La islamització de Catalunya

Xavier Rius.

A veure si al final tindrà raó l'ultra Josep Anglada amb la cantarella de la islamització de Catalunya. El líder de la xenòfoba Plataforma x Catalunya s'està inflant a vendre llibres -una primera edició de 10.000 exemplars-, amb una història de política ficció: a les eleccions del 29 de gener del 2025 el PSOE i el PP han empatat a escons i un anomenat Partit Islàmic d’Al-Àndalus "ha aconseguit quaranta diputats en el Congrés i té la clau de la governabilitat", segons el fulletó de l'editorial. Perquè des que que la secretaria d'Estat d'Immigració la socialista Anna Terrón va dir allò que no es veien burques pel carrer 
(1) els mitjans de comunicació no fan més que publicar-ne fotos. Clar que Carod també havia ficat la pota un mes abans 
(2): "a Catalunya no n'hi ha, de burca. Aquí no hi ha ningú que vagi amb burca i, que jo sàpiga, tampoc a França". En ambós casos la manca de perspicàcia no sé si és deu a un excés en l'ús del cotxe oficial. Fins i tot surten per TV3 com la que van entrevistar al Telenotícies divendres passat 
(3) coincidint amb la prohibició del burca al Vendrell. Però el problema no és que hi hagi burques, que també, sinó l'escàs grau d'integració que demostra una persona que va amb burca pel carrer. 
La que va sortir pel TN no parlava ni català ni castellà. És que ni un simple bon dia. El professor de sociologia de la Rovira i Virgili Jordi Moreras ho explicava aquest dimarts 
(4): "el nicab està legitimat per una visió molt integrista de l'islam: per protegir-se de la influènica i del procés d'assimilació a Occident". Autor d'Els imams a Catalunya (2007) i "Musulmans a Catalunya" (2008), també advertia que el problema és que "no sabem respondre a la penetració del fonamentalisme". I una ministra marroquí, Nouzha Skalli, admetia dissabte 
(5) que "fa falta deixar clar que l'islam no obliga a portar el burca, és una prescripció religiosa. És tracta de la manifestació d'unes idees molt reaccionàries i obscurantistes que volen colar a la dona". El País publicava dies enrera 
(6) la rebel·lió d'onze mesquites -nou de Tarragona i dos de l'àrea de Barcelona (Rubí i Sant Boi) contra la prohibició del vel integral en dependències municipals. En aquest cas el que posava els pèls de punt era que es tractava de mesquites salafistes, és a dir, d'un corrent fonamentalista de l'islam, sobre les que ja han alertat més d'un cop tant Pilar Rahola com Àngel Colom. El mateix diari recollia l'opinió d'un musulmà que justificava el fet perquè "no podem interferir en les qüestions d'Al·là, és un assumpte mesquí. Us sembla normal tenir a prostitutes al carrer, però prohibís a una dona tapar-se la cara". Francament, a mi no ni una cosa ni l'altra. Què fa mentestant l'esquerra? Mirar-s'ho des de la barrera llevat d'alguns alcaldes socialistes, com el de Lleida, Àngel Ros, que ha agafat el toro per les panyes, o el de Barcelona, Jordi Hereu, que ho ha vetat ara just després que Montilla digués el passat 26 de maig que "jo surto al carrer i no veig moltes persones amb burca". Però mentre l'alcalde de Barcelona ho prohibeix per decret a Barcelona, els seus companys del Vendrell abandonen el ple municipal com a protesta amb quatre dies de diferència. D'altres, com l'alcaldessa de Cunit, ha passat de defensar un imam enfront la denúncia d'una treballadora social a dur la prohibició del burca al Senat. Mentre que Joan Ridao encara parla de "no fer un ús partidista de la immigració", Anna Simó de fer "tasques de mediació" -amb qui, amb el marit?- i Joan Herrera de "cordó sanitari". 
Divendres vaig entrevistar l'alcaldable de la Plataforma x Catalunya al Vendrell i vicepresident de la formació, August Armengol. Em va deixar decol·locat: potser és tan o més xenòfob que Anglada, però no ha passat per Fuerza Nueva, ni és un friki, ni un skin ni qualsevol personatge d'aquests amb els que acostumem a identificar l'utradreta: és metge pediatra, ha estat professor associat a la Rovira i Virgili i va ser número 1 de la seva promoció de l'ICS l'any 1999. Prou de bonisme en immigració o l'ultradretana Plataforma x Catalunya es posarà les botes a les properes eleccions al Parlament. L'esquerra ja no pot deixar en mans del PP o d'Anglada aquest tema. Se n'ha de parlar i molt. La immigració és el segon problema de Catalunya segons el darrer baròmetre del CEO. Ho he advertit en altres ocasions des d'aquesta mateixa columna: Josep Anglada s'està treballant des de fa mesos els feus socialistes i populars del Barcelonès, del Baix Llobregat, del Vallès. Si no volen que surti de diputat -ell i uns quants del seu partit- més val que espavilin. Ja han vist el que ha passat a Holanda.

Xavier Rius

El País, 9 de juny del 2010
http://blogs.e-noticies.com/punt-de-mira/la_islamitzacio_de_catalunya.html

dilluns, 14 de juny de 2010

Barcelona prohibirà la burca als equipaments públics per decret

El text impedirà accedir a aquests recintes amb la cara coberta, de manera que veta el vel integral de manera implíctia L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, signarà de "manera imminent" un decret per prohibir l'accés i l'ús en equipaments municipals amb la cara tapada de manera que no es pugui identificar la persona, de manera que es prohibirà de manera implícita entrar en aquests recintes amb burca o nicab, tant com amb passamuntanyes o un casc de moto. La decisió, que no passarà pel ple, es pren "per motius de seguretat". L'informe jurídic que l'Ajuntament havia encarregat dóna aval a aquesta mesura, que donarà pas a la unificació dels reglaments de cadascun dels equipaments municipals, qüestió que si haurà que de passar per ple d'aquí unes mesos. El decret se signarà entre aquest dilluns i aquest dimarts, però la mesura no serà efectiva fins passat l'estiu. FONT Sembla ser que Catalunya està despertant.

dimarts, 8 de juny de 2010

English Defence League

Aquí teniu en sis parts el documental que va emetre fa un parell de setmanes la BBC sobre el col.lectiu "English Defence League" (estan en contra del islamistes radicals -és el seu principal postulat-), lluny de qualsevol idiologia política ja que podreu observar com entre els seus membres hi ha negres o pakistanesos i fins i tot el col.lectiu gay té representació. Web de l'English Defence League

diumenge, 6 de juny de 2010

Una de cada quatre mesquites de Catalunya predica l’islamisme més radical

En els últims anys el salafisme, que encarna un dels islamismes més purista, radical i contrari a la integració, s’ha expandit fins a tal punt que ja controla una de cada quatre mesquites de Catalunya, segons informa avui el diari La Vanguardia. L’epicentre del salafisme en el nostre país se situa a la zona Tarragona, i aquest fet ha despertat gran preocupació entre els experts, ja que molts dels grups terroristes islamistes més coneguts arreu del món es basen en aquest moviment. Les conseqüències més immediates que té l’auge d’aquest moviment islàmic és, en primer terme, que fa més difícil una possible integració de gran part del col·lectiu musulmà que viu aquí, i en segona instància, pot provocar l’aparició a mitjà termini de grups que donin suport al terrorisme antioccidental. SOM NOTÍCIA

dimecres, 2 de juny de 2010

Burka i identitat











La difícil solució al problema dels mocadors islàmics, rau en que la societat occidental està impregnada pel totalitarisme del segle XXI què és la correcció política, la qual no tan sols censura la llibertat d'expressió sinó que també atempta contra la de pensament, fent judicis de valor sobre la pretesa intencionalitat que s'amaga al rerefons de cada paraula i promovent una autocontenció en funció de l'estereotipada "bondat" o "maldat" de l'argument en comptes de jutjar-lo per a la seva validesa objectiva.

Hem esdevingut una societat pueril i acomplexada però sobretot ineficient, especialment amb els temes susceptibles a ser tractats des d'una perspectiva emocional que es contraposa a la racional. És per aquest motiu que sempre que es parla del burca es fa amb la condescendència i la sensibleria argumentària d'atribuir totes les culpes de l'endarreriment de les societats islàmiques a la misèria, com si aquesta fos la causa i no la conseqüència. Això és degut a la mentalitat que fomenta la creença en la perversió de l'èxit que comporta que qui en tingui sigui vist com un culpable en comptes de com a un triomfador. Antagònicament i paradoxal, les minories o grups desafavorits, són percebuts de manera automàtica com a víctimes dels anteriors i objectes de compassió i excés d’empatia, i amb independència de les causes de la seva inoperativitat, troben l'excusa fàcil en l'occident com a l'enemic opulent en comptes de veure'l com el model viable a imitar (com bé postren els països asiàtics que han adoptat els models econòmics occidentals i han gaudit d’un creixement sense precedents que els ha dut a eliminar la pobresa pels seus propis mitjans). Hem de recuperar la racionalitat d'exercir el dret de les majories, aquestes a qui la correcció política criminalitza pel simple fet de no ser considerades objecte de paternal sobreprotecció. Si bé és cert que en el passat hem entrat en guerres, també ho és que molts dels països que avui dia estan sumits en la misèria també hi participaven tant contra nosaltres com entre ells. El que no podem creure és que la seva situació actual sigui deguda a l'explotació que van rebre fa centenars d'anys, doncs en la majoria de casos, quan nosaltres hi vàrem entrar en contacte ells ja portaven un gran endarreriment. En qualsevol cas, aquesta mentalitat pressuposa que són incapaços de superar adversitats que nosaltres hem patit en altres temps i hem reeixit amb el propi esforç.

 No obstant, els partidaris d'aquest autoodi fustigador, passen per alt grans valors que la cultura occidental ha aportat a la humanitat com són la justícia, la democràcia, els drets humans, el treball i l'esforç, el respecte i la igualtat, tots aquests i molts d'altres que ens mostren que tenim més motius per a sentir-nos orgullosos que no pas culpables, i que el nostre pas pel món ha tingut un balanç positiu. El cas del burca, és un exemple clar de discriminació de la majoria en pro d'una minoria. Som en una societat democràtica i ens en vanagloriem, però la política actual ens ha acostumat tant a uns conceptes descafeïnats d'acontentar a tothom, que sembla oblidar que la democràcia amb la que s'omple la boca, representa el triomf de les majories, doncs no és possible acontentar tothom, sinó que s'ha d'intentar actuar per al benefici de la majoria com a millor representant dels interessos generals de la societat. Així, tenim tant de dret a prohibir el burca, i si s'escau el xador o qualsevol altre símbol contrari a la nostra identitat, com els països musulmans tenen a fer-lo obligatori (com de fet és) en llur territori. I es que la qüestió principal, és aquesta, la identitat.

Un país, és molt més que un territori o una línia en un mapa, és una herència de cultura i de valors. El que ens fa catalans no és viure a Catalunya sinó tot l'imaginari col•lectiu que compartim, la llengua i els principis, i francament no se m'acudeix un valor més contrari al que representa Catalunya que la obligació, per fanatisme religiós, a dur les dones amb la cara coberta. Si bé no és un atemptat contra les dones en termes generals, doncs entre les musulmanes té gran acceptació, si que ho és contra les dones catalanes, i per extensió europees, i en termes culturals contra tota la societat, ja que des del nostre punt de vista, que és l’únic vàlid en el nostre país, és un costum bàrbar. Quan hom va a un indret que no és el seu, ha de procurar adaptar-se. Òbviament que els musulmans de Catalunya tenen dret a seguir professant llur religió, i no seré pas jo qui els ho critiqui. Ara bé, el que no es pot consentir és, quan per aquest motiu o per qualsevol altre, es vulnera la personalitat del país i de la seva societat, dels seus valors i de la seva cultura. El més curiós de tot és que els més fervents defensors d'un símbol religiós islàmic, resulten ser d'una determinada progressia local, que si d'ells depengués farien una nova Setmana Tràgica. Aquesta gent, més que no pas els propis musulmans són el problema, doncs el seu dogmatisme és igual d'intransigent que el de qualsevol integrista, però a més s'hi suma el ressentiment que genera l'autoodi que els condueix no tan sols a defensar qualsevol símbol aliè, sinó a despotricar dels propis.

D'aquesta manera, s'erigeixen alhora com a defensors del laïcisme, quan es tracta de combatre al cristianisme, però amb el cas islàmic volen fer prevaldre el dret religiós per sobre del dret civil. Són els defensors del feminisme, però defensen un símbol que comporta duríssimes represàlies per a les dones que no l'acceptin. Defensen totes les cultures i identitats, però neguen el dret a la catalana a regular el seu normal desenvolupament al propi país. El gran problema, però, és que els mocadors islàmics no representen simplement una manifestació religiosa sinó identitària, és el seu símbol, que al nostre país amb la connivència d'una certa esquerra (que abandonant el comunisme s'ha passat al contraculturalisme) ha esdevingut el cavall de Troia que pretén introduir-se, silenciosament però implacable, en la nostra societat. Un símbol que representa retrocés, un símbol que representa totalitarisme teocràtic, un símbol que representa la barbàrie de mentalitats anclades en temps de les croades i que en cap dels països d’on és propi, la societat gaudeix de llibertats i drets que aquí consideraríem inalienables. Que tots els defensors autòctons d'aquesta simbologia, facin un examen de consciència i es preguntin per quins quatre vots estan malvenent el país. Segurament han caigut en la candidesa de voler-se guanyar el futur vot immigrant, ara bé, de debò creuen que quan puguin votar no faran els seus propis partits? De fet ja n'hi ha d'incipients que permeten veure les orelles al llop. Haurien de preocupar-se menys de perseguir a les veus dissidents que alcen el crit d'alarma i més pel fet que entrin de manera descontrolada més i més persones que mostren la seva intransigència a diari, que superbament es creuen amb el dret a ensenyar més que humilment amb el deure d'aprendre, que al cap i a la fi, són ells els que han hagut d'abandonar la casa.

Haurien de preocupar-se, i molt, de que el seu model de multiculturalisme hagi conduït Europa a patir atemptats per descendents d'immigrants de tercera i quarta generació, per tenir predicant en Mesquites personatges que expliquen com maltractar a les dones o que promouen valors antioccidentals. Haurien de preocupar-se per tenir gent dins del país, que prefereix tancar a la dona i a la filla a dins de casa, sense escolarització ni feina, abans que donar el braç a torçar amb el seu fanatisme. Però no, no se’n preocuparan i seguiran jugant al dogmatisme, mal tinguin l’exemple de països tant progressistes, tolerants i democràtics com Holanda, que per seguir la mateixa via gairebé es destrueix. I mentre ells segueixen mirant cap a l'altre costat i xiulant, l'enemic segueix covant ressentiment i esmolant la navalla.

 Marcel A. G.

Unitat Nacional Catalana UNCat 

www.unitat.cat - correu@unitat.org

dimarts, 1 de juny de 2010

CiU de Reus presenta una moció per prohibir l'ús de la burca i del nicab al carrer

El portaveu del grup municipal de CiU al consistori reusenc, Carles Pellicer, ha matisat que la proposta es fa amb l'objectiu de crear una ordenança municipal que prohibeixi l'ús del vel integral
El grup municipal de CiU a Reus ha entrat aquest dimarts al matí a l'Ajuntament una moció per prohibir l'ús de la burca i del nicab no només als equipaments municipals sinó també a tota la via pública. Així ho ha explicat el portaveu del grup municipal de CiU al consistori reusenc, Carles Pellicer, que ha matisat que la proposta es fa amb l'objectiu de crear una ordenança municipal que prohibeixi l'ús del vel integral. La moció s'ha entrat ja al registre de l'Ajuntament a l'espera de poder ser tractada en junta de portaveus o en el ple del 18 de juny. D'altra banda, el PP de Tarragona també ha confirmat que, seguint el model de Lleida, també s'està estudiant portar una proposta al plenari. El portaveu de CiU a l'Ajuntament de Reus, Carles Pellicer, ha dit que "abans que hi hagi un problema cal buscar una solució" i en aquest sentit l'ús de la burca i el nicab "necessiten una regulació". Així mateix, s'ha insistit que "no es tracta d'una qüestió religiosa, sinó més aviat de tipus cultural". La moció presentada per CiU consta de tres punts. Es demana que s'aprovi una ordenança de civisme per limitar l'accés i l'ús del vel integral i altres vestimentes o accessoris que cobreixin totalment la cara i que impedeixin la identificació i la comunicació visual en els espais públics. Així mateix, la proposta demana que es duguin a terme accions de sensibilització i de formació de tots els col·lectius socials de la ciutat encaminades a garantir el respecte a la dignitat de la dona des dels valors de la plena igualtat i la convivència. El darrer punt de la moció demana que se sol·liciti a l'Administració de l'Estat i al govern de la Generalitat que estableixin un marc comú de regulació pel que fa referència a la prohibició a la via pública del vel integral. Tant CiU de Reus com el PP de Tarragona han valorat la seguretat, l'ordre públic, la importància de buscar el consens en aquesta matèria i apostar per la igualtat de gènere com els motius més importants que els han impulsat a presentar aquesta moció. Reus i Tarragona se sumarien així a la iniciativa de Lleida, ja aprovada, i a la intenció que té el Vendrell de seguir els mateixos passos.

  FONT
 Articles relacionats : 2 articles sobre el burka i Flamencs i valons s'uneixen per prohibir el vel integral islàmic, depressió pel mocador

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters