dimecres, 31 d’agost de 2011

Acudit anticomunista

En un campament comunista dos companys tenen una conversació amistosa:

- Escolta'm si tinguessis dues cases donaries una al Partit Comunista?
- Sí clar, evidentment.

- Si tinguessis dos cotxes, donaries un al Partit comunista?
- Sí, tot pel partit.

- Si tinguessis un milió d'euros, el donaries al Partit Comunista?
- Sí clar, la riquesa s'ha de repartir.

- I si tinguessis dues gallines? en donaries una?
- No!!

- Perquè?
- Perquè les dues gallines sí que les tinc!

Moralina soviet: el que és teu també és meu i el que és meu també.

Declaren a Xavier Monge tumor de l'independentisme

Arran de les declaracions contra la memòria del gran Heribert Barrera de Xavier Monge, alcaldable de la CUP a Barcelona, tumor de l'independentisme aun grup del facebook, animem a tothom a unir-se.

Llegiu les seves declaracions aquí i aquí on la CUP defensa les seves declaracions.

Edito: Un jove independentista va haver d’anar al jutjat arran d’una denúncia fet per l’alcaldable de la CUP a Barcelona, Xavier Monge.



Una regidora de PxC amb un sense papers

El xicot de la regidora no està tan ben documentat


Joan Martínez agafada de la mà del seu xicot. Foto: TV3.

Jean-Paul Bakoume, el xicot camerunès de l'exregidora de PxC Joana Martínez, que va ser el detonant del curiós conflicte intern del partit, no es pot dir que estigui en situació de flagrant irregularitat pel que fa a la seva documentació com a estranger, però tampoc té els papers totalment en regla. A Bakoume, de 35 anys, li va caducar el permís de residència el dia 11 de març i no en va sol·licitar la renovació fins a principis de juny, quan faltaven només 10 dies perquè s'exhaurís el termini màxim de tres mesos que disposen els estrangers per sol·licitar la renovació si no volen convertir-se en “il·legals” per als ulls del Ministeri de l'Interior. Bakoume està pendent que li donin resposta sobre si li renoven o no el permís que va deixar caducar. El procediment adequat hauria estat que hagués demanat la renovació abans que li caduqués el permís, i no haver-ho fet així li podria suposar una sanció administrativa. Bakoume, que segons els papers consta que està domiciliat en un pis que no és el de la seva companya, va sol·licitar el primer permís el 2006, com a reagrupat d'una altra parella, i va fer constar que treballaria com a “empleat de la llar”.

ElPunt

dimarts, 30 d’agost de 2011

La CUP i Heribert

La CUP denuncia amenaces al seu alcaldable per Barcelona
L'organització independentista nega "cap contradicció" amb Xavier Monge

Xavier Monge, al centre de la imatge

http://politica.e-noticies.cat/la-cup-denuncia-amenaces-al-seu-alcaldable-per-barcelona-56513.html

La CUP ha denunciat "amenaces" al seu alcaldable per Barcelona, Xavier Monge, després d'haver criticat algunes opinions d'Heribert Barrera i titllar-lo de "racista". "Volem denunciar les amenaces rebudes pel nostre company Xavier Monge, que demostren que el racisme, el feixisme i l'homofòbia són un perill ben present a la nostra terra, i al qual des de la CUP i des de l'esquerra independentista seguirem denunciant i plantant cara allà on es manifesti", han afirmat en un comunicat.


D'altra banda, han volgut deixar clar que "no hi ha cap contradicció entre lloar i defensar la respectabilitat de la figura de n'Heribert Barrera com a lluitador antifranquista i com a defensor dels drets nacionals del poble català, i criticar-ne les declaracions fora de lloc que va realitzar en el seu moment".


"La CUP es posiciona en favor d'un projecte independentista per als Països Catalans, un projecte democràtic que entenem intrínsecament lligat amb una societat plenament justa en què no hi hagi discriminacions de cap mena, i en què tothom tingui garantits tots els drets, independentment del seu origen, de la seva opció sexual, i del seu aspecte físic", ha afegit.

dilluns, 29 d’agost de 2011

La CUP Barcelona contra Heribert Barrera

Tristosament, el dissabte passat en va deixar el patriota Heribert Barrera conegut per la seva trajectòria unitaria i nacionalista de l'independentisme, llibres com Què pensa Heribert Barrera? són d'aquells que han d'estar a l'estanteria de qualsevol catalanista.

Volem fer arribar el dol a la familia, amics i companys de lluita.

La mala notícia de la seva mort no arriba sola, l'alcaldable del partit comunista CUP va aprofitar que en Barrera ens va deixar per fer-se notar com podeu llegir a la següent notícia d'e-notícies . Un dels comentaris que corria pel seu twiter que la notícia no diu és "els comentaris homòfobs encara li perdono".

És una llàstima que la feina feta per alguns dirigents de la CUP en sentit unitari i social quedi per terra pel sectarisme, despreci agressions que habitualment hi ha entre les files dels seus militants

Un dirigent de la CUP no combrega amb Barrera
Xavier Monge, alcaldable per Barcelona, considera que va fer comentaris "racistes" i "xenòfobs"

Barrera, al Parlament, en una imatge d'arxiu
Barrera, al Parlament, en una imatge d'arxiu

Xavier Monge, alcaldable per Barcelona de la CUP a les darreres municipals, ha lamentat els comentaris "racistes" i "xenòfobs" que va fer en els darrers anys Heribert Barrera, mort aquest dissabte a Barcelona.


En diferents piulades al seu compte del Twitter, Monge ha afirmat que "hi ha anys de declaracions en la mateixa línia. Reduccionista és amagar el seu discurs xenòfob per venerar-lo".  "Quan un home als 94 anys diu independència, se'n destaca la lucidesa. Quan diu que vol fer fora els immigrants als 84 és que estava gran…".


"Ser independentista no és un passaport per dir i fer qualsevol cosa, i menys encara pel racisme", afegeix Monge, el qual també comenta que "la bateria de comentaris racistes, xenòfobs i homòfobs era ben llarga".

Jaume Torramadé, alcalde de Salt: “Hi ha massa immigrants al municipi”



L'alcalde creu que s'ha de repartir millor la immigració i destaca que "hi ha municipis que tenen un 0% d'immigració i d'altres, com Salt, un 42%"
L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé / ACNL'alcalde de Salt, Jaume Torramadé / ACN
L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, s'ha mostrat ferm en afirmar que “hi ha massa immigrants a Salt”, i ha dit que caldria repartir millor de la immigració: “Hi ha municipis que tenen un 0% d'immigrants, i d'altres, com Salt, un 42%". Ho ha dit en una entrevista al programa El matí de Catalunya Ràdio, en què ha assegurat que la primera mesura per eradicar els conflictes ocasionats per la pressió migratòria del municipi és “acceptar que no passa res perquè l'alcalde digui que més d'un 42% d'immigrants és massa”. Torramadé ha expressat la dificultat d'explicar “el model català, occidental i del segle XXI” a un percentatge d'immigració extracomunitària tan elevat, i ha afegit que “així, és complicat fer-los partíceps” del model. “Cal rebaixar la pressió migratòria de Salt per acostar-la a la mitjana del país, que és del 15%.”
L'alcalde s'ha mostrat ferm a l'hora d'exigir mesures per regular la situació del municipi i, en aquest sentit, ha volgut recordar que “la majoria de competències en tema d'estrangeria són del govern central”, a la vegada que també ha derivat part de la responsabilitat a la política europea, sense oblidar que “en els temes del dia a dia” és el govern de la Generalitat i el mateix ajuntament “els que més hi hem de treballar”.
Torramadé s'ha referit a la moratòria en la construcció de centres de culte al municipi gironès i ha assegurat que cal estudiar-ne millor la ubicació: “La convivència de centres de culte amb la zona comercial no la veig gens”. L'alcalde, però, ha assegurat que no comparteix la visió de posar-los “on molestin menys”, i ha explicat que “l'any de suspensió és justament per estudiar la millor ubicació per a tots els ciutadans de Salt”.
ara.cat

diumenge, 28 d’agost de 2011

Fracassa la manifestació multiculturalista de Salt

La multiculturalitat un cop més ha fracassat estrepitosament a Salt. No més de 150 persones van fer cas a la crida insistent i estrident malgrat l'engreixament premeditat d'alguns mitjans de comunicació.
El diari digital somnoticia.cat, ens ofereix una ampla visió gràfica i informativa pel que fa a la realitat d'una manifestació que s'ha quedat sola i abandonada per la població de Salt wikipedia i rodalies.
La mini manifestació de Salt
 I és que les cançonetes insistents de la multiculturalitat, de la Alianza de Civilizaciones, del diàleg intereligiós i demés entremesos que provoquen indigestió, orquestrades per alguns mitjans audovisuals i escrits, en cap moment responen a la realitat social i col.lectiva de Catalunya. Salt ha sigut un clar exemple de com aquella multiculturalitat tan bramada no és tal, ni de lluny. I el problema és perquè els nouvinguts, que són o haurien de ser els primers en fer l'esforç a resituar-se per integrar-se al poble que els acull, majoritàriament no ho fan. En aquest sentit ja vaig penjar al bloc, fa dos dies, aquest post TarragonaDigital.cat, i és que de les paraules als fets hi van molt més que un pam.
Salt ha donat una exemplificant resposta quedant-se a casa o anant a la platja de la Costa Brava, enlloc de fer el joc a determinats col.lectius sectàris.
Fracassa la manifestació multiculturalista de Salt
  • Font de l'article
  • Més imatges de la manifestació on es veuen immigrants increpant a una noia per anar amb la Senyera i la creu de Sant Jordi, aquí

divendres, 26 d’agost de 2011

POLITIQUES DE L'ISLAM I MODELS D'EUROPA



Els dotze articles que componen el volum giren al voltant de l’eix dels punts de contacte i de conflicte entre totes dues ribes de la Mediterrània. La qüestió de la justícia, l’educació i la dona dins l’islam contemporani, la memòria del colonialisme, les relacions islam i Occident, i islam i Europa, així com la integració dels més de 15 milions de musulmans immigrats en els models de ciutadania europea, són alguns dels temes que s’hi tracten.

Des de fa segles, la Mediterrània és un àmbit geogràfic de confluències, de transaccions i d'intercanvis. Tanmateix, les fronteres polítiques, els desequilibris econòmics i les diferències culturals i religioses entre els estats hi sobreposen sovint una geopolítica de la distància. En els propers anys, els ponts de construcció d'una ciutadania europea hauran d'acarar ineludiblement els reptes dels estrets. Aquest VI Cicle Aranguren planteja una reflexió sobre les continuïtats i les descontinuïtats dels nostres sistemes polítics i socials, sobre el paper de l'islam a Europa en la configuració de la nova ciutadania i el d'Europa al Magrib en la superació dels desequilibris econòmics i socials. Les qüestions que planteja aquesta edició del Cicle, doncs, són les següents: Quins són els punts de convergència i de conflicte entre els països de les ribes mediterrànies? Quines formes polítiques i socials adquireix l'islam del segle XXI? Quines característiques té la justícia islàmica contemporània? Quina capacitat d'integració tenen els models de ciutadania europea plantejats fins ara? Són les nostres societats microcosmos de la diversitat política, cultural i religiosa de la Mediterrània? Es pot parlar d'un model català d'integració que sigui diferent dels que ja es coneixen a Europa, com el francès i el britànic? 

Fundació Caixa de Sabadell | col·lecció Aula de ciència i cultura | ISBN 978-84-95166-57-9 | 12 €
276 pàgines | Publicat 22/11/2006 | 17x24 cm. | Assaig | Català 

L'Islam contra David Villa

Musulmans de tot el món han iniciat una campanya d’odi contra el jugador del Barça David Villa arran que el turc del Real Madrid, Mesut Ôzil, afirmés que el blaugrana havia insultat l’Islam durant el partit de la Supercopa. Al Facebook han aparegut molts grups que fomenten l’odi contra Villa, com 1,000,000 football fans hate David Villa because he insulted Islam, que ja té gairebé 14.000 suports, i Im A Muslim & I Hate Villa, amb més de 3.000 fans.

Som Notícia

dimarts, 16 d’agost de 2011

Detecten tres casos de nenes residents a les comarques gironines a qui han fet l'ablació


Els pares, d'origen subsaharià, es poden enfrontar a penes d'entre sis i dotze anys de presó
Els Mossos d'Esquadra han enviat al jutjat tres casos de nenes residents a les comarques gironines a qui han fet l'ablació. Es tracta de menors a qui, aprofitant un viatge als seus països d'origen, se'ls ha extirpat el clítoris. Tots aquests casos han arribat a coneixement de la policia des de començaments d'any. A més, aquest 2011 a la demarcació s'ha detectat una altra nena amb risc evident de patir mutilació genital si marxava del país. La cap de la Unitat Regional d'Atenció al Ciutadà, Rosa Negre, explica que totes les menors "pertanyen a famílies d'origen subsaharià". El Codi Penal castiga aquells que facin l'ablació o la facilitin -en aquest cas, els pares- amb penes de sis a dotze anys de presó.
D'ençà del 2002, les comarques gironines compten amb un protocol per prevenir i lluitar contra els casos de mutilació genital femenina. "Tot i que a Catalunya no hi ha constància que es facin ablacions, sí que aquestes es practiquen aprofitant les vacances o el retorn als països d'origen dels pares", concreta Rosa Negre. Cada vegada que es detecta que hi ha risc evident que una menor sigui mutilada si agafa l'avió, s'activa el protocol. Aleshores, la fórmula que se sol adoptar és prohibir que la nena es desplaci fins al seu país d'origen. "Tot i això, també es pot acordar sotmetre les menors a revisions periòdiques o, fins i tot, si no queda cap més opció, apartar-les del nucli familiar", concreta la cap de la unitat regional. 


Si bé en aquests casos s'actua de forma preventiva, quan es té constància que a una menor se li ha practicat l'ablació, aleshores l'afer s'envia directament als jutjats. "Es tracta de casos en què s'ha fet una revisió ginecològica a la menor, i on els serveis de salut alerten que hi ha evidències que la nena ha estat mutilada", explica Rosa Negre. Aquest 2011, els mossos han remès als jutjats gironins tres casos de nenes a qui han fet l'ablació. Ara, la investigació haurà de determinar en quin moment les menors van ser mutilades. I és que, com concreta Rosa Negre, "a partir del 2005 el Codi Penal castiga aquest delicte independentment del lloc on s'hagi comès". "Per tant, la jurisdicció podrà actuar si es demostra que les menors residents a les comarques gironines han patit l'ablació durant aquests anys", especifica la cap de la unitat d'Atenció al Ciutadà.

  Ara.cat

una nena a punt de patir l'abolició del clítoris

dimarts, 9 d’agost de 2011

Guerra contra l’europeu a Hackney, Londres




 Article del blog Taranis
Hackney: (…)Els brètols, alguns de fins a 8 anys d’edat, van forçar el conductor a aturar el bus doble en llençar-hi ampolles de xampany robades d’un Tesco proper. Uns 40 passatgers -alguns duent nadons xisclant- van sortir corrent per les sortides. Varis dels passatgers van caure al terra al decurs de l’estampida alhora que uns 20 homes negres duent passamuntanyes i conduent BMX’s els empaitaven. Mentre corrien, una dona cridava: “Ens amenacen amb grans pals. Correm per salvar les nostres vides. Què els hem fet? Som gent innocent que només malda d’arribar a casa”. Arreu els esvalotadors sembla que tenen com objectiu la gent blanca.

[Hackney: (...)The thugs, some as young as eight, forced the driver to stop the double-decker by pelting it with champagne bottles stolen from a nearby Tesco. About 40 passengers – some carrying screaming toddlers – burst out of the exits and sprinted away. Several commuters fell to the ground during the stampede as about 20 black men wearing balaclavas and riding BMXs chased them. As they ran, one woman screamed: 'They are threatening us with big sticks. We have to run for our lives. 'What have we done to them? We are innocent people just trying to get home.' Elsewhere rioters were said to be targeting white people.]
Les ciutat amb disturbis anti-autòctons van en augment, un dia França, l'altre Alemanya, Catalunya (Salt i Perpinyà), Grècia, Anglaterra... sempre amb l'ajuda de l'esquerra implantada des del bonisme.

dijous, 4 d’agost de 2011

Un projecte de realitat augmentada per impulsar la reunificació de Korea


El projecte, creat per Mark Skwarek, permet veure el país sense les cicatrius de la guerra que el van deixar dividit en Nord i Sud. La zona desmilitaritzada, la frontera més armada del món, desapareix. En comptes d'armes, casernes i murs, els koreans poden veure en els seus dispositius mòbils com hagués estat el paisatge del seu país si mai hagués passat pel conflicte armat.

L´Audiència de Tarragona absol l´imam de Cunit

També han estat absolts de les seves condemnes la seva filla i el president de l'Associació Islàmica del municipi

 ACN | TARRAGONA L'Audiència de Tarragona ha absolt l'imam de Cunit (Baix Penedès), Mohamed Benbrahim, que el passat mes de novembre va ser condemnat a un any de presó per coaccionar la mediadora cultural del municipi, Fàtima Ghailan. L'Audiència ha admès el recurs presentat per condemnats per la sentència del jutjat penal número 2 de Tarragona. Segons ha confirmat a l'ACN l'advocada dels acusats, Maria José Canales, també han estat absolts el president de l'Associació Islàmica de Cunit, Abderrahman El Osri, que havia estat condemnat a nou mesos de presó, i la filla de l'imam, Hafssa Benbrahim, a qui s'havia condemnat a una multa de 730 euros també per coaccionar Ghailan.

El jutjat penal número 2 de Tarragona va condemnar Mohamed Benbrahim, imam de Cunit, a un any de presó per haver coaccionat "greument" la mediadora cultural del municipi, Fàtima Ghailan. A banda, la sentència condemnava també el president de l'Associació Islàmica de Cunit, Abderrahman El Osri, a nou mesos de presó, i la filla de l'imam, Hafssa Benbrahim, a dotze mesos de multa de dos euros diaris, també per coaccionar Ghailan.

A més, el jutge va establir la prohibició per als tres condemnats d'apropar-se a la mediadora a menys de 500 metres, al seu domicili o al lloc de treball durant dos anys, així com els prohibeix comunicar-se amb ella per qualsevol mitjà durant el mateix període de temps.

Els acusats van presentar un recurs a la sentència del jutjat penal número 2 de Tarragona i finalment l'Audiència de Tarragona els ha absolt dels seus delictes.

Coaccions des del 2008

El jutjat considerava provat que el 15 de novembre del 2008 un grup de dones marroquines de Cunit van promoure una campanya de recollida de signatures entre la comunitat islàmica en contra dels serveis que Ghailan donava al col·lectiu a l'Ajuntament del municipi. L'escrit assegurava que la mediadora no tenia la titulació necessària per dur a terme la seva feina i que tractava els marroquins "irrespectuosament". El document va ser redactat per la condemnada Hafssa Benbrahim, a petició de la dona de l'imam de Cunit, Zohra Aalalouch, i altres dones, i pretenia que es fes fora de la feina la mediadora. Quan Ghailan es va assabentar d'aquesta campanya, ho va comunicar als seus caps de l'Ajuntament i va decidir deixar de dur el mocador al cap com a mostra d'oposició a les queixes de la comunitat marroquina.

La sentència també considerava provats els fets del 22 de novembre del 2008, quan la mediadora passejava per Cunit amb el seu marit i l'imam i la seva filla van iniciar una discussió amb ella, en la qual va haver d'intervenir el jutge de pau del municipi. La filla de l'imam va insultar Ghailan i es va enfrontar al seu marit. A més, tant ella com el seu pare van dir-los que "acabarien amb ells i els seus fills".

D'altra banda, la sentència establia com a provat el fet que el president de l'Associació Islàmica de Cunit, Abderrahman El Osri, va parlar amb el marit de Ghailan i li va dir que "no era una bona esposa i havia de casar-se amb una altra dona". A més, durant uns dies hi va haver un rumor entre la comunitat islàmica de Cunit sobre la forma en què treballava la mediadora -assegurava que falsejava informes i demanava diners a canvi d'informes d'arrelament.

"Una pressió constant"

Com a conseqüència de tots aquests fets, segons la sentència, Ghailan havia patit una "pressió constant" per part de la comunitat marroquina "impulsada pels acusats". A més la mediadora havia estat dues vegades de baixa a la feina per depressió, amb tractament psicològic.

Amb això, el jutjat condemnava a un any de presó l'imam de Cunit per un delicte de coaccions greus, a nou mesos de presó el president de l'Associació Islàmica de Cunit per coaccions i a una pena de 730 euros de multa a la filla de l'imam també per coaccions. En canvi, el jutjat va absoldre la dona de l'imam del delicte de coaccions. A més, els acusats també van ser condemnats a indemnitzar Ghailan de forma conjunta amb 1.500 euros pels danys morals ocasionats.

La sentència ja reduïa les penes demanades per la Fiscalia i l'acusació particular, que sol·licitaven una pena de cinc anys de presó per a l'imam, pels delictes de coaccions, calúmnies i amenaces; quatre anys de presó per al president de l'Associació Islàmica, per coaccions i calúmnies; i dos anys de presó per a la filla i la dona de l'imam, per coaccions.
El sistema judicial i penitenciari,  tirant la feina feta del cos de policia nacional de Catalunya els Mossos d'Esquadra, amb traidoria contra la democràcia occidental i les creençes de la terra. Els sindicats dels Mossos d'Esquadra haurien de denunciar aquest tipus d'actituds que perjudiquen la imatge de la policia i del mateixos jutges.

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters