divendres, 30 de desembre de 2011

Els comunistes Castro viuen com capitalistes

El dissident Guillermo Fariñas va criticar els líders del règim cubà pel seu patrimoni. Ha assegurat que les reformes econòmiques anunciades en els últims mesos busquen no repetir el que va passar a Líbia


Fidel i Raúl Castro "tenen propietats a Espanya, Argentina i Xile, negocis amb Bacardí i en la indústria del vi", va denunciar l'opositor en una entrevista amb el diari peruà El Comercio. "Hi tenen molt a perdre", ha afegit. Es va queixar, d'aquesta manera, que els governants "són molt comunistes, però viuen com capitalistes".
El psicòleg de 49 anys, guanyador del Premi Sakhàrov 2010, va afirmar que els germans s'han desviat de la seva ideologia comunista per donar lloc a un pragmatisme que els sostingui en el poder. "Des de fa un any s'han realitzat una sèrie de maniobres de tall neoliberal dins del Govern cubà, tot i que durant 40 anys es va parlar malament d'aquest sistema", va explicar.

Segons Fariñas, el comunisme de l'illa està preparant "un aterratge" que no els comporti un cost polític. Ha indicat que intenten una "solució tipus Rússia o Ucraïna", és a dir que "els que estan ara amb el poder comunista acabaran sent els capitalistes de l'era post-Castro". Busquen quedar davant la història "com que mai es van vendre al capitalisme".

El dissident Guillermo Fariñas va criticar els líders del règim cubà pel seu patrimoni. Ha assegurat que les reformes econòmiques anunciades en els últims mesos busquen no repetir el que va passar a Líbia

 El dissident va apuntar que els Castro van prendre nota de les revoltes al Pròxim Orient que van treure del poder a diversos dictadors àrabs. "Ells estan tractant de que no passi el de Líbia, que pel aferrament de la família (de Muammar) Khadafi ho van perdre tot, fins i tot les seves vides". Ha afegit que "a ells ja no els importa tant el seu futur, sinó el dels seus fills, néts i besnéts".
Fariñas es va referir a les dificultats que significa ser dissident a l'illa. Ha explicat que els que existeixen no estan dividits sinó "atomitzats" per les maniobres del règim. "Aquí, a Cuba, et inculquen la por des que neixes, per això no es pot ser opositor d'un sol cop. Un va aprenent a perdre la por a poc a poc", va dir.
Consultat sobre la seva salut, ha assenyalat que pateix seqüeles de les extremes mesures de protestes que el van tenir a prop de la mort. "Les vagues de fam m'han causat un desgast ossi que em produeix molt de dolor en les articulacions, però crec que el principal és l'esperit", va assegurar.

Musulmà condemnat per golpejar una infermera a França

Musulmà condemnat per colpejar a una infermera que va retirar el burca la seva dona durant el part.

Està més que demostrat que no s'integren. Que l'Islam és incompatible amb Occident. Això és increïble.



La seva dona es posa de part, la porta a un hospital i surt a cops amb el personal sanitari perquè la llevadora intenta examinar-la i li treuen el vel per practicar-li una cesària.
Tot i haver nascut a França (en Lilas, Seine-Saint-Denis), Nassim Mimoun viu totalment aliè al món occidental. Els explico la història.

Nassim Mimoun, un musulmà de 24 anys resident a París, va portar la seva dona a un hospital de Marsella perquè feia dos dies patint forts contraccions. Un cop allà és atesa per la llevadora que intenta practicar un tacte vaginal. Doncs el jove es posa fet una fera perquè això és una violació cap a la seva esposa. Aquesta intenta persuadir i li demana que la deixi fer, ja que està patint una forta hemorràgia i ell l'amenaça dient-li que hi haurà conseqüències i que es divorciarà. El personal sanitari intenta dialogar amb ell i l'individu al · lega que a França sempre intenten "violar" les seves dones.
El part es presenta amb complicacions pel que porten a la dona al quiròfan, ja que és necessari fer-li una cesària. Per alleujar una mica la situació el personal sanitari consent que el marit contempli l'operació a través d'una altra sala, però quan l'anestesista intenta llevar-li el vel a la dona es llança contra la porta, la trenca i agredeix el personal, provocant greus talls en la cara a una infermera.
Mimoun va ser arrestat i acusat d'un delicte d'assalt amb violència. En el judici va demanar disculpes, va dir que s'havia deixat portar per la ira i que ho havia fet només per tornar a posar-li el vel a la seva esposa. Va afegir: "No he de exercir els meus lleis religioses en un centre mèdic".
El fiscal va descriure l'acusat com un "tirà domèstic" i que els fets eren inadmissibles, com indicatiu d'un individu que no ha optat per les regles de la societat i creu que el seu dogma és superior a les lleis de la República. Va ser condemnat a sis mesos de presó.
Feliçment, la mare i el nen es troba bé.

dimarts, 27 de desembre de 2011

Els catalans que van servir el general Ante Gotovina

Mig centenar de voluntaris van lluitar contra els serbis durant la guerra de Croàcia
Els catalans que van servir el general Ante Gotovina
JAUME CLOTET

BARCELONA | Actualitzada el 27/12/2011 00:00



Uploaded with ImageShack.us
TROFEU DE GUERRA
En Jordi, antic voluntari català a les guerres balcàniques, al costat d'una bandera sèrbia.
PERE TORDERA


Encara que el general croat Ante Gotovina hagi estat condemnat pel Tribunal Penal Internacional (TPI), en Jordi ho té clar: "Jo servia a les seves ordres i només puc dir-ne coses bones. Per mi, i fins que em mori, ell serà el meu comandant". Ningú no diria que, rere el seu aspecte de pacífic jubilat, en Jordi forma part del mig centenar de catalans que van combatre contra els serbis, voluntàriament, durant la guerra de Croàcia que va començar el 1991.

Les motivacions d'aquest grup de catalans eren moltes, però en cap cas econòmiques. "No érem mercenaris perquè no hi havia diners a guanyar, a part del que poguéssim arreplegar a les zones que ocupàvem", explica en Carles, un altre combatent. A part de no tenir les mateixes motivacions ni formar cap grup compacte, es poden dividir en dues categories. El primer grup estava format per aventurers de tota mena, que van ser els primers a arribar. El segon grup, més organitzat, estava integrat per persones procedents de l'extrema dreta, ja fos catalanista o espanyolista, i tenien el vistiplau d'entitats croates exiliades a Espanya.

Els graus d'implicació també van ser molt diferents. En Jordi va començar a implicar-se en el conflicte com a traficant d'armes, que transportava des de l'estat espanyol fins a Zagreb "per carretera i a la llum del dia, això sí, amb els papers falsificats". Amb el temps, i per poder-se moure amb llibertat, el van fer tinent de les forces croates i més tard es va integrar en una unitat de combat durant la guerra de Bòsnia. Un altre català, en Miquel, es va limitar a servir d'enllaç entre els catalans que volien allistar-se a l'exèrcit i les milícies croates. "La ruta més habitual era per carretera de Barcelona a Zagreb passant per Milà, Venècia i Ljubljana". Una vegada a Croàcia, passaven una entrevista "per filtrar il•luminats, sonats i periodistes" i rebien entrenament militar a càrrec de les Forces Croates de Defensa (HOS), el braç armat del Partit Croat dels Drets, l'organització nacionalista històrica fundada el 1861. Val a dir que aquesta milícia, la que més estrangers va acollir, era de les més moderades. Per exemple, apostava per la integritat territorial bosniana i no per la divisió ètnica del territori.

Problemes legals

En total, una cinquantena de catalans i uns quants valencians van combatre en aquesta guerra. La majoria hi va arribar el 1991 i va marxar el 1992, quan el govern croat va unificar les seves forces en un únic exèrcit. Llavors alguns catalans van passar a Bòsnia, on van combatre amb les milícies croates. Els últims a tornar a Catalunya ho van fer el 1996.

Tots els excombatents catalans són ben conscients que la seva participació en aquesta guerra els pot comportar problemes legals greus. i per això només accepten parlar sota la condició de l'anonimat. I no només amb les autoritats sèrbies o bosnianes. L'article 591 del Codi Penal espanyol preveu penes severes per a tots els que, "durant una guerra en la qual no intervingui Espanya, executin qualsevol acte que comprometi la neutralitat de l'Estat". Les penes previstes són de quatre a vuit anys de presó. Ells, però, estan tranquils. "Jo, legalment, no he estat a Croàcia mai de la vida", diu en Jordi, sorneguer. "Em van fer un passaport militar i a la frontera no me'l segellaven", explica.

A més, durant el conflicte, la relació entre els cascos blaus espanyols i les milícies croates va ser molt tensa, fins al punt que alguns voluntaris catalans no dubten a assegurar que "Espanya va afavorir els serbis de manera descarada".

Una guerra molt bruta

El que més va impactar els catalans va ser la cruesa d'aquesta guerra. "Pel nivell d'acarnissament i odi, va ser una guerra molt semblant a la Guerra Civil Espanyola", recorda en Jordi. En aquest sentit, en Carles admet que va quedar impressionat quan, entre les columnes de refugiats de Vukovar, veia "les noies violades pels serbis que caminaven com zombis". Malgrat que molts voluntaris estrangers van morir durant la guerra, només consta la desaparició en combat d'un català. Es deia Jaume i va quedar atrapat a Vukovar quan va caure en mans dels separtistes serbis.

Una guerra guardada al calaix de la memòria
Un botiguer, un administratiu, un jubilat i un activista per la pau. Aquests són alguns dels perfils actuals dels antics voluntaris catalans a Croàcia. L'experiència els va marcar per sempre.

J.C.

BARCELONA | Actualitzada el 27/12/2011 00:00



Uploaded with ImageShack.us
Fotografia feta la primavera del 1992 a la ciutat d'Osijek pel voluntari català Miquel, durant el setge de les milícies sèrbies. ARA

Tots els catalans que van passar per la guerra de Croàcia són avui ciutadans normals i corrents. Tenen família i treballen. No fan ostentació de la seva experiència bèl•lica i, com a norma general, no els agrada parlar-ne. Són conscients que les seves activitats estaven fora de la llei i que podrien ser perseguits per la justícia espanyola. A més, alguns van cometre accions que fins i tot estan fora dels codis i les regles militars. ¿Els catalans van cometre crims de guerra? "Prefereixo no parlar-ne; era una guerra i vist des de fora hi ha coses que no s'entenen", diu el Jordi.

La majoria d'excombatents no tenen relació regular entre ells, a banda de les relacions d'amistat puntuals que es van forjar aquells anys. D'alguna manera, és com si tots haguessin desat aquelles experiències en un parèntesi vital. Però tots van quedar-ne profundament marcats.

Ideològicament, no són pocs els que van evolucionar del nacionalisme espanyol al nacionalisme català. El Jordi, que avui és un nacionalista català, havia estat un actiu militant franquista als anys setanta. El seu cas és freqüent. També el Miquel havia militat en l'extrema dreta espanyola i ara milita en un partit nacionalista català. "Veure un país ocupat em va fer entendre millor el cas català", explica.

A banda d'una evolució ideològica, la guerra també va tenir altres conseqüències més íntimes. El Miquel estava casat i tenia una filla quan va marxar de Barcelona per col•laborar activament amb les milícies irregulars croates. Ell no va participar en els combats i va optar per ajudar amb subministraments de material. La guerra el va marcar i va tornar a Catalunya amb moltes ganes de tenir descendència. "Va ser una guerra molt bruta i això em va fer pensar en moltes coses", diu. Ara té família nombrosa i regenta un petit negoci.

Tot i que el Miquel ha tornat als Balcans en diverses ocasions, la majoria no han tornat més a Croàcia. "Només de pensar-hi se'm fa un nus a la gola", afirma el Carles. En el seu cas, no només té seqüeles emocionals. Durant la seva estada a Nustar -petita localitat a la vora de Vukovar que es va convertir en el punt d'evacuació quan aquesta ciutat croata va caure en mans sèrbies- l'artilleria iugoslava va fer esclatar un dipòsit químic. El núvol tòxic li va afectar els bronquis i assegura que estarà "fotut la resta de la vida". Li sap greu, perquè mai no ha descartat tornar a agafar les armes si sorgís l'oportunitat, però deixa clar: "Ara ja només ho faria per la independència de Catalunya".

Aturem la Guerra

El cas més particular, tot i això, és el d'un antic voluntari català (que no vol dir el seu nom) que va fer la guerra a Croàcia, va passar després per l'Afganistan implicat en diverses accions de caràcter humanitari i ha acabat militant activament dins la Plataforma Aturem la Guerra, nascuda per oposar-se a la guerra de l'Iraq. ¿L'experiència bèl•lica li va despertar un pacifisme actiu? "De cap manera", respon un amic seu. I afegeix: "El que el motiva realment és una actitud molt hostil cap als nord-americans i l'OTAN".


http://www.ara.cat/mon/catalans-servir-general-Anta-Gotovina_0_616738386.html

http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/guerra-guardada-al-calaix-memoria_0_616738385.html

dilluns, 26 de desembre de 2011

Tommy Robinson, líder de la Lliga de Defensa Anglesa, ha estat brutalment apallissat per mafiosos musulmans



Musulmans d'origen pakistanès van tendir a Robinson un parany el 23 de desembre. Encara que l'agressió va ser brutal no va patir fractures òssies, però, la família espera el resultat d'un escàner que determini si hi ha lesions cerebrals.
La premsa britànica ha mantingut un sepulcral silenci respecte al "incident", cosa que no deixa de ser sorprenent, ja que Robinson és un activista summament conegut a Gran Bretanya. Segons ha declarat el líder de la LDI, la policia no està molt "interessada" a actuar en els casos en què la víctima d'un acte racista és un nadiu britànic, no obstant això, les forces de seguretat estan obligades a iniciar una exhaustiva investigació sobre aquest assumpte, que podria haver tingut un desenllaç fatal, ja que Robinson ha estat objecte d'un rigorós seguiment per part d'una violenta banda mafiosa ben organitzada.

 
Fa només uns dies, un jutge va declarar la innocència d'unes senyoretes somalis de confessió musulmana que havien atacat salvatgement a una jove londinenca al crit de: Puta Blanca! La seva Il · lustríssima considerar que la borratxera de les filles d'Al · là havia de considerar com una eximent completa, ja que no estaven habituades al consum desmesurat d'alcohol.
Els pakistanesos que covardament es van acarnissar amb un Robinson inerme, en el cas de ser detinguts, també podran afirmar en el seu descàrrec que estaven beguts perduts el dia dels fets i que la víctima els va provocar. I, per descomptat, no és descartable que alguna il · lustríssima britànica, tan docta en estupidesa com els seus homòlegs espanyols, emeti una fàtua assumint aquesta grotesca defensa.
Els mahometans han arrossegat a Wilders als tribunals, han assassinat a un cineasta holandès, han intentat degollar a diversos caricaturistes, han incendiat els locals d'un diari satíric i, ara, linxen a un destacat dirigent de la LDI oposat a la islamització d'Europa , mentre li desitgen una agradable Nadal a cops i li recorden que Al · là és molt gran. Evidentment, aquest desig de "pau" islàmica dirigit a Robinson de manera tan contundent és una advertència, un avís, perquè tots els infidels prenguem nota de les conseqüències de la nostra dissidència i adoptem la suïcida, però més còmoda, actitud de submisos dhimmis. Però els fills d'Al · là, com tots els totalitaris, s'equivoquen.

ERC s'inclina contra el burca

El grup parlamentari es mostra en contra del seu ús als espais públics





Esquerra està començant a canviar el xip sobre immigració: el president del grup parlamentari, Joan Puigcecós, es va manifestar setmanes enrera contra l'ús del burca en espais públics. Puigcercós va rebre el suport -amb menys o més entusiame- de l'exconsellera d'Acció Social, Carme Capdevila, i de la portaveu, Anna Simó, a més de la majoria de membres del grup, segons ha sabut e-notícies.

Capdevila, preguntada per e-notícies al bar del Parlament, no va voler fer declaracions al respecte i Oriol Amorós va negar have estat a la reunió tot i que altres fonts afirmen que sí que hi eren. La prohibició del burca en espais municipals ha estat adoptat ja per alguns ajuntaments -com el de Lleida, governat pel PSC- però aixeca polèmica encara entre les esquerres.

Durant el darrer tripartit, va ser un tema recurrent al final de la legislatura però la majoria de dirigents va considerar aleshores que no hi havia motius per prohibir-lo per llei. El llavors president de la Generalitat, José Montilla, va afirmar el 13 de juny al 2010 en declaracions a Rac1 que "jo surto al carrer i no veig moltes persones amb burca. No fem problemes del que no és problema aquí. Avui, no ho és”.

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, havia manifestat el mateix el 23 de març també a la mateixa emissora: "a Catalunya no n'hi ha, de burca" mentre que el llavors conseller d'Inteiror, Joan Saura va insistir en el mateix unes setmanes després, 27 de maig del 2010: "no he vist a Catalunya ningú que porti burca".



FONT: e-notícies 
Entrades relacionades: 1


Una dona amb nicab fotografiada al carrer Muntaner


dissabte, 24 de desembre de 2011

Les 10 frikiades de Kim Jong Il

El seu naixement hauria estat anunciat amb un arc de Sant Martí doble al cel i una nova estrella


Segons la seva biografia, Kim Jong Il mai va defecar: les deu fricades del difunt tirà de Corea del Nord

Se li atribueixen 1.500 llibres i les sis millors òperes de la història, tot en tres anys

Redacció, 21 de desembre de 2011 a les 12:58
El difunt Kim Jong Il no només era un dels tirans més brutals que mai un país hagi sofert en les últimes dècades. La deïficació oficial del dictador superava fins i tot la dels faraons de l'Antic Egipte i ell personalment era un personatge estrambòtic. Si no hagués condemnat a l'aïllament i la fam permanent al seu país, ni hagués reclòs a desenes de milers de persones en gegantins i dantescos camps de concentració, podria semblar un personatge d'opereta. The Global Post ha recopilat les seves deu grans frikades - Kim Jong Il: Top 10 weird facts about N Korea 's batega leader --. Llegiu a continuació:

1. Naixement diví.

La llegenda diu que l'arribada al món de Kim Jong Il va ser anunciada al cel amb un arc de sant Martí doble i una nova estrella. El naixement hauria tingut lloc a la sagrada (per als coreans) Muntanya Baedku. Es tracta d'un volcà dorment a la frontera entre Corea del Nord i la Xina on, segons la tradició, va baixar a la Terra el "Fill del Déu del Cel" per fundar el primer Regne de Corea. Els arxius de l'Antiga URSS són més prosaics i recullen que Kim Jong Il va néixer en el llogaret siberià de Vyatsoke. Al poble nord-coreà se li deia que l'aniversari del dictador es celebrava a tot el món.

2. Por a volar i tirada als trens.


Kim Jong Il hauria heretat del seu pare la fòbia a viatjar en avió. En els seus escassos viatges a l'estranger es traslladava amb tren. Va arribar a viatjar fins a Moscou en un vagó de luxe. Irònicament, la seva mort s'hauria produït en un tren.


3. Va voler criar conills gegants.


Per combatre la fam creada pel seu propi Govern, Kim Jong Il no va tenir millor idea que la cria de conills gegants (una cosa que ja havia intentat un Fidel Castro que també va voler aconseguir una raça de vaques nanes). Per això, el règim comunista va contactar amb un granger alemany que havia aconseguit criar exemplars de la mida de gossos, que n'hi va enviar dotze. Aquesta dotzena d'animals van ser un dels plats del seu aniversari el 2007.

4. Rostit de ruc i llagosta fresca amb pals de plata i regats de xampany.

Segons va explicar un enviat rus que el va acompanyar en el seu viatge amb tren a Moscou el 2001, Kim Jong Il es va fer servir cada dia rostit de burro i llagosta fresca. Menjava tan peculiar banquet amb palets de plata i els regava amb xampany i vi francès. El difunt dictador era a més, segons es diu, un dels majors compradors mundials del famós i molt car conyac Hennessy.

5. Un superhome capaç de fer onze forats de golf en un sol cop.


Les capacitats de King Jong Il eren súper humanes, segons les dades oficials recollides en els arxius de Corea del Nord. Va començar a caminar a la primerenca edat de tres setmanes de vida, i cinc setmanes després ja parlava. En la seva etapa universitària hauria demostrat una capacitat intel · lectual i artística fins llavors impensable en un ésser humà. Oficialment, en tres anys va escriure 1.500 llibres i va compondre sis òperes, que són les millors de la història.
En esports seus èxits no són menors. El 1994 va agafar per primera vegada en la seva vida un pal de golf per jugar en l'únic camp que hi ha al país. El resultat: 38 sota el par, incloent l'excepcional èxit de completar onze forats amb un sol cop per a tots.

6. Ciutat per a la propaganda.


A la dècada dels 50, el règim comunista de Corea del Nord va construir una ciutat sencera dedicada a la propaganda i anomenada oficialment Aldea de la Pau. Situada a la part nord de la zona desmilitaritzada que separa les dues Corees, mig segle després segueix sense tenir habitants i és anomenada pels mitjans de Corea del Sud "Aldea de la Propaganda".

7. Icona mundial de la moda.

Amb la seva baixa alçada, Kim Jong Il tenia i cuidava una estrambòtica imatge caracteritzada pel seu pentinat voluminós i les sabates amb plataforma per aparentar major altura. El seu estil es completava amb la seva àmplia col · lecció de micos i les seves permanents ulleres de sol. Segons la premsa oficial del Partit Comunista de Corea del Nord, era una icona mundial de la moda. El seu estil ha estat copiat pel seu fill i successor, Kim Jong Un, del qual es diu que s'hauria sotmès a cirurgia plàstica per assemblar-se més al seu pare.

8. Cinèfil segrestador d'un director i admirador de Rambo.


Kim Jong Il tenia fama de posseir una col · lecció de Cintes de vídeo i DVD amb més de 20.000 pel · lícules. Entre les seves favorites figuren Rambo, Divendres 13, Godzilla i el cinema d'acció de Hong Kong. No tenia, per contra, cap pel · lícula protagonitzada per Elizabeth Taylor. El 1978 va fer segrestar a Corea del Sud el director Shin Sang-ok i la seva dona, l'actriu Choi Eun-hee, per posar en marxa un Hollywood nord-coreà. Tots dos es van escapar deu anys després i van aconseguir l'asil polític als EUA.

9. Precoç assassí del seu germà.


Quan Kim Jong Il tenia cinc o sis anys d'edat, el seu germà petit, Shura Kim, va morir ofegat a la piscina familiar. Informes soviètics no confirmats responsabilitzen de la mort al posteriorment dictador. La seva mare va morir en donar a llum l'any següent.

10. No defecava.

La biografia recollida a la web oficial del Govern de Corea del Nord, que ja ha estat retirada, informava d'una altra característica sobrenatural de Kim Jong Il: no va defecar mai en la seva vida.

Un passatger surt en defensa del revisor i llança un jove per la porta del vagó



Aquest és un vídeo instructiu sobre què no s'ha de fer si es vol viatjar en els ferrocarrils d'Escòcia sense bitllet i sortir-ne il·lès, segons informa Stv.tv. És a dir, no es pot portar la contrària al revisor i dir-li: "no em penso moure del seu seient" i mantenir-se al tren com si passés res. Podeu llegir la informació completa aquí.

dimarts, 20 de desembre de 2011

The Charlie Daniels Band - Jesus Died For You



Lletra:                                                                       Traducció:
You may be down, you may be out          Potser et sents baix, potser et sents fora
With nothing to be glad about            Sense res per alegrar-te
But you can stand right up and shout     Però tu pots estar-te i cridar
'Cause Jesus died for you                Perquè Jesus va morir per tu!


You may think that you can't cope        Potser penses que no potser fer front
You may be drunk or hooked on dope       Potser estàs borratxo o enganxat a la droga
Believe me brother, you've still got hopeCreume germà, has de tenir esperança
'Cause Jesus died for you                Perquè Jesus va morir per tu!    


Maybe you ain't got a dime               Potser no tens ni un duro
You're standing in the welfare line      Estàs aturat a la línia del benestar
Or maybe you're in prison doin' your timeO potser estàs a la presó
But Jesus died for you                   Però Jesús va morir per tu!


Satan may have you in retreat
But you won't go down in defeat
'Cause you can sittin' in the mercy seat
'Cause Jesus died for you
 
He died for you, to complete salvation's plan  Ell va morir per tu, per completar el pla de la salvació
He died for you, He's got nail scars in His hands Ell va morir per tu, Ell té cicatrius dels claus a les Seves mans
He bore the cross, to sanctify the lost Ell a carregat amb la creu, per santificar els perduts
All you've got to do is believe it      Tot el que has de fer és creure en això
Get down on your knees and receive it   Posa't de genolls i rep això

You may think you're too far gone       Pots pensar que està massa lluny (del perdó)
You've sinned so bad you can't atone    Has pecat tant fort que no ho pots reparar
But bow your head and come on home      Però inclina el cap i vina casa
'Cause Jesus died for you               Perquè Jesús va morir per tu


This old world keeps falling apart      Aquest vell món segueix caient a trossos
But you don't have to let it break your heart Però no has de deixar que et trenquin el cor
You can make a brand new start          Pots fer un nou començament
'Cause Jesus died for you               Perquè Jesús va morir per tu
 
Now Satan is a mighty foe               Ara Satanàs és un enemic fort
But just stand firm because you know    Però has de mantenir-te ferm perquè tu saps
You've got a better place to go         Que tens un lloc millor per anar
'Cause Jesus died for you               Perquè Jesús va morir per tu

When there's trouble in the wind        Quan hi ha problemes al vent
Or when you face the bitter end         O quan arribes a les últimes conseqüències 
You can start all over again            Tu pots començar tot de nou
'Cause Jesus died for you               Perquè Jesús va morir per tu!

You can face death with a smile         Pots afrontar la mort amb un somriure
Laugh at all your troubles and trials   Riu-te'n de tots els teus problemes
Never have to walk another lonely mile  Mai caminis ni una milla més sol
Jesus died for you                      Jesús va morir per tu!

He died for you, to break the Devil's hold Ell va morir per tu, per trencar l'esperança del Dimoni
He died for you, to redeem your mortal soul Ell va morir per tu, per redimir la seva ànima mortal
Don't be afraid, 'cause you debt has done been paid No tinguis por, perquè el deute que debies ha estat pagat
You just come and do your best          Només vine i fes el millor
The Holy Spirit's gonna do the rest     L'Esperit Sant farà la resta
 
He died for you, to complete salvation's plan
He died for you, He's got nail scars in His hands
He bore the cross, to sanctify the lost
All you've got to do is believe it
Get down on your knees and receive it
 
Makes no difference how wrong you've been No importa el mal que has fet
How heavy is your load of sin           És pesada la càrrega del pecat  
The door's still open come on in        La porta és encara oberta, vine
'Cause Jesus died for you               Perquè Jesús va morir per tu!

Now you may think you're too far gone
You've sinned so bad you can't atone
Bow your head and come on home
'Cause Jesus died for you
 
Jesus died for you
Jesus died for you

dilluns, 19 de desembre de 2011

Mor el líder nord-coreà, Kim Jong-il



  • La televisió estatal ha informat aquesta matinada que el dictador va morir dissabte mentre viatjava en tren, a causa de "fatiga mental i física"
  • Va heretar el poder del seu pare, Kim Il-sung, fa 17 anys. Va militaritzar el país i el va voler convertir en una potència atòmica mentre 600.000 nord-coreans es morien de gana

El líder de Corea del Nord, Kim Jong-il, ha mort als 69 anys "a causa de fatiga mental i física" mentre feia un viatge en tren. Ho ha anunciat aquesta matinada la televisió estatal nord-coreana KCTV.
Kim va morir el passat dissabte 17 a les 8.30, hora local (a les 00.30 de divendres, hora catalana), a causa de "fatiga física" durant un viatge en tren, segons ha informat l'agència sud-coreana Yonhap. El seu fill petit, Kim Jong-un, ha estat designat successor del règim. El dictador serà enterrat el dimecres 28 de desembre a Pyongyang. L'exèrcit de Corea del Sud ha declarat l'estat d'alerta a Seül davant la mort del líder del país veí, mentre que el govern sud-coreà ha establert un pla d'emergència.
El líder nord-coreà, de 69 anys, havia patit una apoplexia a l'agost de 2008, i des d'aleshores s'havien difós diversos rumors sobre el seu estat de salut.
"El nostre estimat líder Kim Jong-il va morir el dissabte 17 a les 8.30 del matí, mentre viatjava per fer les seves funcions de lideratge", ha dit entre llàgrimes i vestida de rigorós dol la presentadora del canal nord-coreà.
 El retrat del comunista nuclear:


Figura enigmàtica, primer hereu de la primera dinastia comunista, cap d'un règim aïllat del món. Així es podria definir la figura del president coreà, Kim Jong Il, mort dissabte, segons ha reconegut Pyongyang. Va heretar el poder del seu pare, Kim Il Sung, fundador de Corea del Norte i líder de la revolta anti-japonesa. Va governar Corea del Nord amb mà de ferro durant 17 anys, amb un sòlid aparell de propaganda i, malgrat la greu crisi econòmica del país, el va convertir en una potència nuclear.
La història de la República Popular Democràtica de Corea, fundada el 1948, està lligada al clan dels Kim i l'exaltació sense límits al líder suprem, que té elements de culte sagrat, des que el règim es va separar de l'estalinisme per integrar elements religiosos i de cultura tradicional. Repassem els trets bàsics de la biografia de Jong Il.
  • El "nen general“. Diu la llegenda que Kim Jong Il va néixer el 1942 en una cavana del mont Paekdu, la base d'operacions de la guerrilla nord-coreana, considerat el bressol de la revolució contra el Japó. El naixement del „nen general“ va fer aparèixer una nova estrella al firmament. Sobre la base d'aquest mite, difós els anys 80 quan s'obria la successó del seu pare, Kim Il-sung, es legitimava la successió dinàstica. „Jong Il va créixer entre roba impregnada d'olor a pòlvora“, diu el pare sobre el fill a les seves memòries.
  • A l'aparell des de jove. Jong Il es va integrar al Comitè Central del Partit Comunista el 1964 després d'haver-se llicenciat. Apassionat del cinema (va dirigir sis pel·lícules) i l'òpera (té cinc llibrets d'òpera revolucionària), es va encarregar de transformar Pyongyang en un homenatge de la revolució del seu pare: una gegantesca estàtua de bronze d'Il Sung, i una torre de 170 metres inaugrurada per al 70 aniversari del líder, construïda amb 25.500 blocs de granit blanc, un per a cada dia de la seva vida.
  • L'ascens del comandant suprem. A partir dels anys 80, Jong Il va començar a assumir funcions del seu pare, i el va succeir quan va morir, el 1994. Per consolidar la continuïtat entre el pare i el fill, el 1997 es va establir el calendari Juche, que comença el 1912, data de naixement d'Il Sung.
  • Un "regnat" amb mà de ferro i un règim sota tutel·la militar. Sota Jong-Il, l'Exèrcit es va convertir en l'espina dorsal del règim, relegant el Partit Comunista a un segon terme. Davant l'esfondrament del Mur de Berlín, per al "líder estimat" l'exèrcit és el tallafocs d'una eventual "contra-revolució".
  • La fam arrasa el país. La caiguda de la URSS i el gir de la Xina cap a l'economia de mercat deixen Corea del Nord sense el suport econòmic dels "països germans" . El tall del subministrament energètic a cost preferent paralitza la indústria i els desastres naturals són el cop de gràcia a una economia moribunda: entre 1995 i 1998 uns 600.000 nord-coreans (4% de la població) es moren de gana. Sota el desastre apareix de facto una economia de mercat que el règim ha d'acabar legalitzant. Jong Il intenta sortir de l'aïllament i obre converses amb la Xina i el Japó. Intenta una aproximació amb els Estats Units de Bill Clinton.
  • Crisi nuclear. L'apropament a Washington es talla d'arrel amb l'arribada al poder de Georges W. Bush. L'octubre de 2002 els Estats Units acusen Pyongyang de dur a terme un programa clandestí d'enriquiment d'urani. S'imposen sancions internacionals, que tenen greus efectes sobre la població. El 2007 es signa un acord per tancar la crisi en el marc de les Converses a Sis (Xina, les dues corees, els Estats Units, el Japó i Rússia). Poc després comencen els rumors sobre una possible malaltia cardíaca del "líder estimat".

A propòsit de la immigració


Secció nord-catalana del PNAC.

Foto de Terra i Poble a Perpinyà. Correllengua 2011

Catalunya i Europa en general pateixen actualment un dels transtorns més grans de la seva història: una guerra subterrània que no té nom. Les poblacions autòctones han de ser engullides i barrejades, fins i tot a més llarg termini reemplaçades.

Per quins motius? A qui cal culpar?

La resposta és clara:


L’objectiu és, en primer lloc, provocar un caos comunitari per mitjà de la barreja ètnica: barreja en el món del treball, control dels barris per la imposició de cultures estrangeres. Es tracta d’aixecar unes comunitats contra les altres per amagar els problemas fonamentals.

El principal responsable d’aquesta invasió –per dir les coses pel seu nom- és la gran patronal, amb la complicitat de les elits polítiques, tots al servei de la hiperclasse mundialista.

Sempre àvid de beneficis, l’empresariat poc escrupulós s’aprofita de la misèria dels països africans, recluta obrers poc qualificats i mal pagats per fet pressió sobre els salaris dels autòctons i convidar-los a rebaixar les seves legítimes aspiracions de millota laboral i social. És ben conegut que “la immigració és la reseva humana del capital”. Si la raó d’existir dels sindicats és honorable, també és de lamentar que aquests es presten a ser còmplices del gran capital defensant i justificant l’entrada de nous immigrants.

Avui, la immigració justificada per raons econòmiques és ampliamente exagerada. Des de decennis, els responsables polítics han creat una autèntica “aspiració d’aire” cap als països africans atorgant ajudes socials considerables a persones sense rebre res a canvi. Han obert la caixa de Pandora: no es tracta de treballar uns anys a Occident per després tornar al seu país d’origen. Ara hi ha immigrants que s’instal.len a casa nostra per aprofitar-se de les nostres riqueses amb una mentalitat de colonitzador. No adonar-se del canvi de problacions en certs barris i de la imposició d’una cultura estrangera constitueix un signe evidente de mala fe. Certes administracions públiques acepten reivindicacions comunitàries i religioses.

La inversió dels fluxos migratoris extraeuropeus és una qüestió de vida per a Catalunya i per a Europa, a banda de ser també necessària perquè als països
d’origen dels immigrants els seus habitants prenguin consciència que emigrar a Europa no és la solució, que el que han de fer és tirar endavant els seus països per no haver d’emigrar, amb la qual cosa, per descomptat, comptaran sempre amb la nostra col.laboració.

La immigració intraeuropea

El cas de la immigració intraeuropea ha de ser també ressenyat. Mai en cap país europeu, aquest tipus d’immigració no havia sigut font de problemas com els que coneixem avui amb la immigració extraeuropea, amb excepción d’alguns cos mínims i inevitables. Anys enrera, es tractava d’una immigració laboral, sovint porvisiona i en proporcions raonables. La integración era possible en algunes generacions, tenint en compte les afinitats religioses i culturals. Aquest tipus d’immigració existeix des de sempre i mereix un tactament diferenciat.

Per conservar la seva identitat catalana, la Catalunya Nord ha de fer cara a les conseqüències de la crisi econòmica en el camp laboral, però també ha de controlar la immigració, problema ignorat totalmente per l’Estat francès. Ningú no desitja una substitució de la població. La nostra llengua es troba cada dia més arraconada, prop d’una fase terminal. La nostra cultura és cada dia més folkloritzada, reduïda a una diversió per a turistes ignorants. ¿Com podem  acceptar per sempre funcionaris d’altres regions, on ja hi tenien feina, i que bloquegen la promoció de la gent del país? Els autòctons han d’acceptar llocs de treball subalterns i sense avenir. No hem d’acceptar raonaments simplistes com “la misèria és més suportable al Migdia”. 
El departament dels Pirineus Orientals compta avui amb més de 33.000 aturats sobre una població de 463.658 habitants! Els raonaments “humanistas” revelen una evident debilitat itntel.lectual. La immigració vinguda dels quatre cantons de l’Hexàgon augmenta la massa dels aturats, accentua la crisi de l’allotjament i la pujada espantosa dels preus d’adquisició de les finques.
Perpinyà, agost del 2011.

diumenge, 18 de desembre de 2011

Detinguts dos dominicans per la mort d'un jove

Un mort i un ferit en una baralla amb ganivets de matinada a Figueres

Els Mossos detenen els dos sospitosos del crim
Un jove ha mort i un altre ha quedat ferit aquest diumenge a la matinada arran d'una baralla amb ganivets en un bar de Figueres.
Els fets s'han produït cap a les quatre de la matinada, davant del local nocturn. Hi ha hagut una baralla i dos dels participants han resultat ferits d'arma blanca. Tots dos han estat traslladats a l'hospital i un d'ells ha mort al centre mèdic.
Els mossos de la comissaria de Figueres han detingut Juan Carlos Rafael AV, 20 anys i Alexander VV, de 18 anys, ambdós de nacionalitat dominicana i veïns de Figueres, com a presumptes autors d'un delicte d'homicidi.

Creixen a Europa els moviments identitaris

Foto presa el 18 d'octubre del 2011 de Bo Vilbrand, portaveu del grup Danish Defence League, amb alguns companys a Copenhaguen. Proliferen a Europa els grups identitaris que no són racistes i que la seva causa està orientada a impedir la colonització islàmica del continent.
El matí del 9 de juny, diversos fidels islàmics al sud de Dinamarca (on hi han zones controlades per la Shari'a-la llei islàmica i que la policia no pot entrar) van trobar la seva mesquita profanada amb caricatures del profeta Mahoma i frases ordenant "Fora musulmans".
A finals d'octubre, un porc esquarterat va ser enterrat al lloc on estava prevista la construcció d'una mesquita als afores de Copenhaguen.
Ambdós fets van ser obra de la
Danish Defence League, un grup identitari i pacífic que té un any d'existència i afirma no oposar-se a tots els estrangers, sinó només als musulmans.

"No som racistes, no som nazis", diu Bo Vilbrand, de 24 anys i portaveu del grup, que segons ha dit dóna la benvinguda a negres i jueus.
El moviment afirma que la seva lluita és contra l'islam i utilitza símbols de les croades. Defineix el seu propòsit com una lluita cultural.



El servei de seguretat (PST) de la Policia de Noruega va destacar al març el sorgiment de grups antiislàmics durant la seva avaluació anual de factors d'amenaça, encara que l'analista cap Jon Fitje va assegurar que es desconeixen molts aspectes del moviment.


"No sabem massa d'aquesta situació. Desconec quant hauríem de saber sobre això" pel fet que el PST no té autorització per fitxar persones pels seus punts de vista polítics.
No és nova l'aversió cap als musulmans a Europa. Des dels atemptats terroristes de l'11 de setembre de 2001 a Estats Units aquesta repulsió ha enfortit als partits polítics crítics amb la immigració, des d'Escandinàvia fins a França.



No obstant això, aquest fenomen va començar a prendre una fesomia més radical en els últims anys, principalment per internet, però també per alguns grups petits que van organitzar protestes al carrer contra el que perceben com la islamització d'Europa.

A França, el Bloc Identitaire va sorgir com una de les veus més sonores del moviment identitari a Europa.


Un esdeveniment important va ocórrer en 2009 quan es va crear l'
English Defence League (EDL), que acull diferents sensibilitats de la població anglesa, des de gent de diferents equips de fubol, jueus, homosexuals, immigrants, etc.
 
El grup va començar fa dos anys amb 50 integrants i assegura que avui té 10.000, tot i que les autoritats afirmen que la naturalesa intangible d'aquest impedeix un compte veritable dels seus seguidors.
El que és clar és que centenars de persones han participat en protestes de la EDL. L'agència policial europea Europol va dir el 2010 que el creixement veloç del grup va augmentar la notorietat de les protestes a Gran Bretanya.


L'EDL ha impulsat el sorgiment de grups similars a tot el nord d'Europa amb certa eficàcia. La majoria són només grups que es promouen per Facebook. Un reduït grup de persones es va presentar a una manifestació efectuada l'abril de la
Norwegian Defense League i la versió holandesa es va desbandar a principis d'any.




Lena Andreassen de la NDL


La
Danish Defence League pel que sembla ha tingut més eficàcia. Vilbrand va dir que té entre 200 i 300 membres actius i que més de 1.000 simpatitzants aporten quotes com a membres encara que no participen en activitats.


El servei de seguretat PET de Dinamarca va declinar fer comentaris sobre el grup.
 
La blocaire danesa Margrethe Hansen, qui va dedicar tres mesos a infiltrar per internet entre grups identitaris, va dir que la
Danish Defence League possiblement té uns 100 membres actius, un nombre considerable en virtut que el grup es va fundar el 2010 i té el potencial de convertir-se en el més fort a Dinamarca.

El 2010, Hansen també va espiar grups antimusulmans escandinaus a Facebook, com la
Danish Defence League. Hansen es va crear un perfil fals i es feia passar com una nacionalista furibunda.


Ara, amb la informació obtinguda, des de el multiculturalisme es dedica a difamar grups políticament incorrectes com les LLigues de defensa o identitaris en general.

Les arrels ideològiques del moviment antiislàmic poden trobar-se en l'anomenada comunitat de la "contrayihad" de blocaires dels Estats Units i Europa en llocs com "Gates of Vienna" (Portes de Viena) i "Brussels Journal" (Diari de Brussel·les).


Aquests blocaires asseguren que els immigrants musulmans colonitzen Europa amb l'aprovació tàcita de les elits polítiques dèbils d'esquerra.

 

dijous, 15 de desembre de 2011

Els punk no agraden a Indonèsia

Joves punks rapats per policies de paisà


Una policia de paisà rapa a una jove punk
La policia de la regió més conservadora d'Indonèsia (Aceh, l'única del país on està implantada la llei islàmica) va detenir el dissabte a 65 joves punk en un concert i els va sotmetre a una "neteja espiritual", segons va declarar a l'agència AP el cap de la policia local.
Els agents els van rapar les seves crestes amb maquinetes d'afaitar, els van treure els piercing, els van treure del coll seus collars de gos i finalment els van despullar i van banyar a tots junts. Així mateix, el cap de la policia els va entregar un raspall de dents a cada un i els va cridar: "Feu-lo servir!".


Els agents consideren que la música punk i l'aspecte dels nois no s'ajusten als valors islàmics. Està estrafolària anècdota suposa l'últim esforç que han fet les autoritats d'Aceh per imposar la seva estricta moral en aquesta província del país asiàtic, una nació de 240 milions d'habitants de majoria musulmana.

Aceh és un lloc on l'adulteri es pot castigar amb la lapidació i on s'ha arribat a assotar en públic i empresonar homosexuals. Les dones han de portar vel i no poden portar pantalons estrets.

Aquesta regió-que el 2005 va pactar amb el Govern central un augment de la seva autonomia després de posar fi a un procés de lluita separatista-està situada més al nord de l'illa indonèsia de Sumatra. El 2004 va ser la zona més devastada pel tsunami que va escombrar tràgicament els països de la ribera sud de l'oceà Índic, deixant 230.000 morts. De tots els morts, 167.000 van morir a l'illa de Sumatra.

Els punk d'aquesta zona porten mesos que es queixen que els assetgen, però la batuda de dissabte ha estat el pitjor episodi que han patit.

Després de la detenció col · lectiva-a Banda Aceh, capital provincial-dotzenes de punkis van ser conduïts en furgons a un centre de detenció a les muntanyes (a 60 quilòmetres) per ser reeducats durant deu dies. Després els hi retornaran a les seves famílies.

Un dels joves detinguts, anomenat Fauzan, estava indignat amb la Policia. "Per què, per què m'han tret el pèl? No li fèiem mal a ningú, és només la nostra forma de expressar-nos. Per què ens tracten com a criminals?".

El cap de la Policia, Iskandar Hassan, no creu que els hagin fet res dolent. "No estem torturant a ningú, no estem violant els Drets Humans. Simplement estem posant a aquests nois en el camí moral correcte".



FONT: El País 

CONTRA L'ISLAM, PORC I PANK!

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters