PROU COMUNISME

CCOO i UGT preparen acomiadaments

2012-02-01T12:31:00.000-08:00

Josep María Álvarez i Joan Carles Gallego, durant la vaga general del 2010

Les retallades de plantilla han arribat també a CCOO i UGT de Catalunya, que estan preparant mesures per fer ajustaments. La causa és el descens de subvencions de diners públics, una circumstància que ha repercutit sobre els ingressos dels dos sindicats.

Un portaveu de CCOO de Catalunya va declarar al respecte a e-notícies que "efectivament, estem negociant amb la representació sindical dels empleats un ajustament de plantilla", encara que va aclarir que no hi ha xifres d'afectats, "perquè depèn de la negociació que s'està realitzant".

"El problema", va afegir, "és que algunes subvencions ja no existeixen, i amb les quotes dels afiliats no podem cobrir totes les despeses". Va assenyalar que amb les quotes es cobreix una mica més del 50% del cost de l'estructura, sense comptar altres despeses, com programes de formació i activitats similars".

Així mateix, va indicar que "el contingut de l'ajustament no està decidit, i estem intentant arribar a un acord, a una solució pactada, perquè si sempre ho intentem quan es tracta de qualsevol empresa, també ho farem en aquest cas".

D'altra banda, a mitjan 2011 CCOO de Castella-la Manxa va presentar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que afecta 37 llocs de treball dels gairebé 200 que té en aquesta comunitat.

També, un altre ERO ha estat presentat aquest mes de gener per CCOO d'Aragó. En aquest cas, l'ajustament afectarà 123 dels 138 empleats del sindicat durant un període de 45 dies.

Respecte a la UGT, les retallades afectaran Madrid, València, Canàries i Catalunya. A Madrid, el sindicat haurà de cancel·lar alguns serveis, la qual cosa implicarà una reducció dels treballadors que els gestionen. És possible que es produeixin jubilacions anticipades, reducció de salaris i jornades, recol·locació a d'altres àmbits del sindicat i, arribat el cas, acomiadaments, així com no renovació de contractes temporals.

Al País Valencià s'està analitzant la possibilitat de presentar un expedient de regulació d'ocupació que afectaria aproximadament un 10% dels 300 empleats del sindicat, és a dir, uns 30, encara que no hi ha una decisió definitiva. Un altre ERO va ser presentat a mitjan 2011 per UGT a les Canàries, que va suposar l'acomiadament de 14 empleats.

A Catalunya, UGT no ha contestat les peticions d'informació d'e-notícies, de manera que es desconeix el nombre d'afectats. Sí que se sap que és probable que la fórmula adoptada consisteixi a crear una borsa d'ocupació i el pagament d'una primera indemnització per acomiadament d'una vintena de dies per any treballat. Si després d'un cert temps l'empleat acomiadat no ha aconseguit la seva recol·locació, se li abonaria una altra indemnització, en aquest cas de 25 dies per any treballat.

FONT: E-N

Després de llegir la notícia dels rellotges de Mèndez és curiós llegir aquesta...

Trailer de Eine Frau ihn Berlin (una dona a Berlin)

2012-01-31T05:13:00.000-08:00

Sobre la brutal repressió soviètica al Berlín del 1945 contra les dones

Auf den brutalen sowjetischen Repression gegen Frauen Berlin 1945

EL COMPANY MÉNDEZ (UGT) I ELS SEUS RELLOTGES

2012-01-29T14:15:00.000-08:00

llegeix veuràs com tu també voldràs ser sindicalista, jo després de llegir això, també.
Alguns dels rellotges que sol portar el secretari general d'UGT:Rolex Submarine Acer / Or, diversos Raymond Weil, Maurice Lacroix ...
(Veure imatge).
- Preu aproximat dels 5 rellotges de la fotografia: 25.000 euros.Al company Méndez no només li agraden els rellotges de luxe; fa uns mesos va sortir publicat en diversos diaris d'àmbit nacional seu gust pels restaurants de luxe, sent client assidu de restaurants com ara el Tse Yang, El Torreón o el restaurant de l'Hotel Villamagna a la capital d'Espanya. A més, es va donar la informació de que la vaga general es va preparar en una reunió prèvia celebrada per Méndez i altres dirigents de la UGT a l'elitista restaurant El Xamfrà, de Madrid.
Méndez no va voler respondre a cap pregunta sobre això i, per descomptat, tampoc va desmentir les informacions.
En realitat, el cas de Méndez no és una excepció: fa poc menys d'1 any es va conèixer que a I. F. Toxo, secretari general de CCOO, li va ser concedit un àtic de protecció oficial tot i tripicar dels ingressos anuals requerits per optar a aquesta concessió (guanya 114.000 euros anuals, que se sàpiga), ho vam saber d'un viatge amb la seva dona en un luxós creuer pel Bàltic, el preu era de 2.400 euros per persona.
En ser preguntat pel fantàstic viatge, el líder de CCOO va contestar a un reporter: "I a tu què t'importa? No he de donar explicacions de la meva vida privada ".

** Així veiem com viuen i quin nivell de vida porten els 2 màxims dirigents dels 2 sindicats més importants d'Espanya, Méndez i Toxo, d'UGT i CCOO respectivament. Rellotges de luxe, restaurants de luxe, creuers de luxe ...

Cadascú fa amb els seus diners el què vol, el que passa és que això ho fan dirigents que cobren de les arques de l'Estat i, més concretament, per defensar els treballadors en aquests temps de crisi i altíssim atur.

És ètic? És just el sou que reben? És normal parlar de "companys de lluita, classes socials,burgesos ", etc ..., amb un Rolex de 12.000 euros al canell?

En països com Alemanya els sindicats es financen al 100% amb les quotes dels seus afiliats. És clar, per això tenen una vintena part de dirigents que els sindicats espanyols. Per què aquí els tenim de pagar el sou amb els nostres impostos? ¿L'hi gasten bé? És un sou just o els dóna per massa luxes?

Només podem dir que ... ¡¡¡Companys i companyes, a Espanya sent sindicalista es viu MOLT BÉ !!!!!!

[Si a tu també et indigna la seva comportament, agrairíem que donessis la màxima difusió. Moltes gràcies].

Uns 180 carteristes del metro se'n van de BCN per la pressió policial

2012-01-22T14:33:00.000-08:00

Els que resisteixen, uns 120, diuen als Mossos que els fugits són a París, Roma i Grècia

La majoria són multireincidents romanesos que robaven a turistes a les parades del suburbà

Dissabte, 21 de gener del 2012

ANTONIO BAQUERO
BARCELONA

Simonicita, una noia romanesa, va arribar a Barcelona per la crida d'uns compatriotes. Li havien aconsellat venir a la capital catalana i sumar-se a la lucrativa activitat del furt al metro. Era jove i atractiva, i es podia camuflar bé com a turista. Una setmana després de ser a la ciutat i després d'haver estat detinguda i identificada un munt de vegades pels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana, Simonicita va tirar la tovallola i va decidir tornar al seu país queixant-se amargament davant els seus compatriotes de la pressió policial al suburbà posada en marxa amb l'operatiu Xarxa. Més coneguts pels Mossos eren Ionut i Sergiu, sobretot per la seva hiperactivitat com a carteristes. Ells també han marxat. Des del final de l'estiu, no se'ls ha tornat ni a detenir ni a identificar ni al metro, el seu ambient natural, ni al carrer.

Dos agents dels Mossos patrullen per l'estació de metro de Plaça de Catalunya, ahir. ALBERT BERTRAN

Informació publicada en la página 40 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 21 de gener de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

«Tot aquest grup se n'ha anat. Aquesta altra banda també. De tots aquests, només segueixen la meitat», diu Carles Vallès, cap d'Investigació de l'Àrea de Seguretat del Transport Metropolità dels Mossos d'Esquadra, mentre passa pàgines amb fotos de multireincidents. Ha vist tantes vegades les seves fitxes, ha llegit en tantes ocasions les seves denúncies, que recita els seus noms de memòria: Carolina, Daniel, Stefan...

«HAN DESAPAREGUT» /
Al juny, quan l'activitat d'aquests lladres al metro va arribar a cotes intolerables, els Mossos calculaven que al suburbà hi actuaven uns 300 carteristes. La pressió policial que s'ha aplicat des d'aleshores amb l'operatiu Xarxa ha fet que, segons els Mossos, prop del 60% d'aquests carteristes, uns 180, hagin marxat. «No només se n'han anat del metro, sinó que se n'han anat de Barcelona. Ho sabem perquè abans els identificàvem tres i quatre vegades al dia i ara han desaparegut», diu Vallès. Aquesta marxa es constata sobretot en les identificacions, és a dir, quan els mossos requereixen la documentació a un individu que sospiten que pot intentar delinquir. «A l'estiu, al dia identificàvem entre 150 i 200 multireincidents al metro. Ara, no passem de 40», diu aquest policia. Aquesta marxa s'ha notat en l'activitat delictiva al suburbà, que el 2011, malgrat un primer semestre de robatoris desbocats, va acabar amb un descens d'un 22% respecte al 2010 (de 12.700 a 10.000 furts i robatoris).

Els multireincidents que resisteixen a Barcelona han reconegut als Mossos que tots aquells col·legues han marxat. Asseguren que lladres que abans operaven aquí ara s'han desplaçat a París, a Roma i, sobretot, a Grècia. Es compleix així el desig expressat per l'intendent major de la Guàrdia Urbana Evelio Vázquez al novembre en una entrevista a EL PERIÓDICO: «Vull fer que els carteristes se'n vagin; no m'importa on».

El germà gran de Kim Jong-un assegura que el règim de Corea del Nord està condemnat al fracàs

2012-01-20T08:11:00.000-08:00

En un llibre, Kim Jong-nam –exiliat de la seva pàtria i barallat amb la seva família– diu que el nou líder nord-coreà caurà aviat

AFP

Tòquio | Actualitzada el 17/01/2012 22:56

El fill gran de Kim Jong-il dóna poc temps al règim nord-coreà. En un llibre que té previst sortir a la venda divendres al Japó, opina que les reformes que es tiraran endavant per evitar el col·lapse de l'economia de Corea del Nord portaran al final del règim.
Amb el títol El meu pare, Kim Jong-il i jo, el llibre ha estat escrit per un periodista japonès de Tokyo Shimbun, Yoji Gomi, excorresponsal a Seül i Pequín. L'autor es basa en missatges de correu electrònic i diverses entrevistes per dir que el règim comunista s'enfronta a un dilema insoluble. "Si no es fa una reforma, l'economia s'ensorrarà. Però les reformes –alhora– conduiran a una crisi i la fi del règim", diu.

El fill destronat
A mitjans de la dècada dels 90, Kim Jong-nam era el favorit a succeir el seu pare, que, al seu torn, havia heretat la direcció del país del seu propi pare, el fundador de la Corea del Nord comunista, Kim Il-sung.
Però va caure en desgràcia a principis del 2000 i ha viscut a l'estranger, entre Macau –on viu en una vil·la de luxe amb la seva dona i els seus dos fills– i Pequín, on també és propietari d'una casa.
"Corea del Nord és molt inestable", adverteix en el llibre. "El meu pare va governar el país amb el suport de l'exèrcit, però el poder dels militars s'ha tornat massa fort", afegeix. "Si l'estat falla, els militars sens dubte exerciran el seu poder real".

Ara.cat

Primera nit de patrulles veïnals a Alcarràs per prevenir robatoris en granges i masos

2012-01-20T08:03:00.000-08:00

Una cinquantena de pagesos i ramaders es distribueixen en patrulles i asseguren que se senten "indefensos i burlats" davant una situació que fa mesos que dura

ACN

Alcarràs | Actualitzada el 19/01/2012 08:17

Un dels pagesos que ha començat a patrullar a Alcarràs / ACN

Prop d'una cinquantena de pagesos i ramaders d'Alcarràs (Segrià) han iniciat aquest dijous a la matinada les patrulles nocturnes per detectar i prevenir robatoris en granges i masos del terme. Els pagesos asseguren que se senten ''indefensos i burlats'' davant una situació de robatoris continuats des del mes de novembre.

En aquest sentit, han assegurat que preveuen vigilar el terme durant les 24 hores del dia, per torns, fins que la situació es normalitzi. La seva tasca, però, només és dissuasiva, i per això mantenen contacte permanent amb la policia local del municipi i també amb els Mossos d'Esquadra.

Els afectats demanen una resposta de l'administració abans que passi cap ''desgràcia''. La crispació i indignació entre els pagesos era evident moments abans d'iniciar les patrulles.

Asseguren que des del mes de novembre estan sent víctimes d'una onada de robatoris que ha afectat bona part del col·lectiu agrícola del terme. Per això han decidit buscar aquesta solució, després de constatar que amb les patrulles dels Mossos d'Esquadra no n'hi ha prou per abastar els delinqüents.

Per la seva part, el president de la Comunitat de Regants d'Alcarràs i Vallmanya, Simeó Abad, ha destacat que un dels principals problemes que tenen és la dificultat per presentar denúncies als Mossos d'Esquadra, ja que consideren que és un procediment molt lent.

Abad ha assenyalat que els lladres s'emporten ''de tot'', des d'animals vius fins a estris i tot el que troben a l'interior de les propietats. A més a més, ha remarcat que els robatoris no només tenen lloc quan és fosc, sinó a les hores del migdia; per això ha assegurat que també faran vigilància en aquest moment del dia.

Estic fart de la democràcia!

2012-01-20T04:09:00.000-08:00

Així s'expressava un dels portaveus de l'extrema esquerra catalana i regidor de la CUP d'Argentona, Eudald Calvo. El regidor afirma en una piulada al seu twitter que "estic fart ja de la democràcia" tot contraposant aquesta al socialisme, admetent així públicament, que el socialisme desitjat per la CUP seria un escenari polític no democràtic.

El Tribunal Europeu de Drets Humans atura l'extradició d'un imam radical a Jordània

2012-01-17T04:17:00.000-08:00

La Cort ha tingut en compte que podria patir tortures. El govern britànic havia arribat a un acord amb Amman per deportar-lo

ARA

Barcelona

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha acceptat la demanda d'Abu Qatada, un imam radical empresonat a la Gran Bretanya, per aturar la seva extradició a Jordània. La Cort ha dit que ha de quedar-se al Regne Unit davant el risc que pogués patir tortures al país àrab.
Abu Qatada s'ha oposat durant sis anys a l'extradició, argumentant que s'enfrontaria a un judici basat en proves extretes sota tortura. El govern britànic, que havia arribat a un acord amb Jordània per a l'extradició, té dret a apel·lar la sentència.

Més emigrants que immigrants a Catalunya per primera vegada en una dècada

2012-01-17T04:05:00.000-08:00

Preocupant situació és la que patim a Catalunya on els autoctons hem de marxar del nostre país i l'hem de deixar en mans de foranis

El saldo migratori va registrar un saldo negatiu de 36.000 persones, un 70% del del conjunt de l'Estat

ARA

Barcelona

Per primera vegada des que hi ha dades, l'any 2011 van marxar de Catalunya més persones que no pas van anar-hi a viure. Segons l'institut espanyol d'estadística (INE), el saldo migratori, és a dir, la diferència entre el nombre de persones que entra a Espanya i el que surt, va registrar un saldo negatiu de 36.313 persones. Això suposa un 70% del saldo espanyol, que és de 50.090 persones.
La demarcació de Barcelona, de fet, va ser la que va perdre més població. En total, 34.340 persones. En canvi, la demarcació de Girona va guanyar 5.456 habitants a conseqüència del flux migratori.
La crisi econòmica, que va esclatar el 2008, explica aquesta frenada de l'entrada d'immigrants. Segons les projeccions elaborades per l'INE, el saldo migratori serà negatiu almenys fins al 2020, últim exercici del qual s'han fet càlculs.
De les 50.090 persones que van convertir en negatiu el saldo migratori espanyol l'any passat, 20.484 són espanyols i 29.606 estrangers.
Segons es desprèn de l'estadística "Estimacions de la població actual" corresponent al quart trimestre del 2010 i difosa per l'INE, el total de persones que el 2011 van abandonar Catalunya a la recerca d'un futur millor s'eleva a 157.368, de les quals 6.208 eren de nacionalitat espanyola i 151.159 estrangeres.
A data 1 de gener d'aquest any els ciutadans residents a Espanya sumaven 46.196.278 persones.
Des del 2008 el deteriorament de l'economia i del mercat laboral espanyol ha estat imparable. La taxa d'atur s'ha situat al 21,52% i, segons totes les expectatives, encara no ha tocat sostre.

La CUP no és catalanista

2012-01-15T13:13:00.000-08:00

Xavier Monge, alcaldable de la CUP a Barcelona declara obertament que no és nacionalista

Racisme anti-català, ara a l'Ikea

2012-01-13T06:21:00.000-08:00

IKEA acomiada un treballador per defensar el català

Un ciutadà de Badalona, Jordi Ros, ha denunciat mitjançant una carta publicada al diara ARA que IKEA el va fer fora pel simple fet de defensar el català. I és que Ros, segons explica, va ser acomiadat perquè un guarda de seguretat de la pròpia empresa li va demanar a l'encarregada de caixes que així ho fés després de que Ros digués que per treballar a Catalunya cal, com a mínim, entendre el català.
"Em va escridassar, em va dir a crits que això era Espanya i que jo era espanyol, i després va demanar a l’encarregada de caixes, la Sandra, que jo no treballés mai més allà, que no m’hi volia", escriu a la carta Ros. El més sorprenent de tot és que IKEA va fer cas al guarda de seguretat i, sense miraments, va acomiadar a Ros alegant una suposada baralla amb un client, "cosa que no és veritat".

Carta de Jordi Ros publicada al diari Ara a l'edició del dijous 12 de gener:

Actualment estic estudiant. Fins ara treballava a Ikea gràcies a una ETT. Però des de fa uns dies ja no hi treballo, pel simple fet d’expressar la meva opinió. Un dia, mentre feia de caixer vaig sentir un client que es barallava amb un empleat de Seguritas. Una de les coses de què es queixava era que l’empleat de seguretat el volia fer parlar en castellà. Jo, com si res, vaig seguir amb la meva feina.

Quan va entrar l’empleat de seguretat del torn nou li vaig explicar el que havia sentit i ell es va sentir orgullós del seu company. Sobtat, li vaig dir que per treballar aquí a Catalunya com a mínim calia entendre l’idioma o almenys esforça-s’hi. Em va escridassar, em va dir a crits que això era Espanya i que jo era espanyol, i després va demanar a l’encarregada de caixes, la Sandra, que jo no treballés mai més allà, que no m’hi volia.

Ikea va decidir fer cas a l’empleat de Seguritas, i ja no vol que hi treballi. A més els motius que dóna l’ETT són que jo em vaig barallar amb un client, cosa que no és veritat, i encara mes, després que l’encarregada ens ordenés parar a tots dos. Em sembla increïble que una empresa com Ikea tingui gent així treballant.

Vacances a Budapest

2012-01-11T07:00:00.000-08:00

			Portada i vinyeta del còmic de Freddy Lombard, vacances a Budapest. Obra d'Yves Chaland

Perquè no volem Turquia a la UE?

2012-01-09T05:19:00.000-08:00

Els nostres amics turcs

Vídeo d'un dels actes del Bloc Identitaire contra l'entrada de Turquia a Europa

És fascinant, però encara hi ha alguns europeus que volen que Turquia entri a formar part de la Unió Europea (UE). Potser no han vist o no han volgut veure la darrera atrocitat dels nostres amics que governen Ankara. Aquests dies assistim a una sèrie de massacres contra kurds innocents, hàbilment silenciades per les cancelleries europees, per a qui la crisi a Síria ha servit d’excusa idònia per girar la vista una mica més al sud. El primer ministre turc, l’islamista Tayyip Erdogan, ha admès que els morts eren civils sense connexió amb el PKK i ha tramès el condol a les famílies per aquest “incident”. Ah, gràcies home. Quin demòcrata!

Precisament a nosaltres, en tant que minoria nacional, ens interessa especialment el tracte que els amics turcs tenen envers els kurds. Per començar, Turquia no reconeix l’existència de cap poble kurd i menys encara del Kurdistan. Comencem bé. Per això ha esclafat durant dècades aquest poble i ha buidat comunitats senceres cap a d’altres parts del país. Segons algunes fonts, més d’un milió de kurds són desplaçats interns dins de Turquia. Els partits kurds són il·legalitzats de tant en tant i els seus dirigents empresonats. Tot i que la llengua kurda formalment no és il·legal, Turquia es nega a signar la Carta Europea de les Llengües Minoritàries (com França, per cert). Gràcies a les pressions internacionals, Ankara va relaxar el setge contra els kurds i va atorgar algunes grans “concessions”: retornar els noms kurds a poblets kurds i permetre sermons religiosos en llengua kurda. Caram, quins progressos. Tot i que el govern turc diu que tot està tranquil al Kurdistan i que no hi ha cap problema, durant el 2011 va detenir més de 4.000 kurds per motius polítics.

A banda de la repressió contra les minories, els nostres amics turcs no paren de fer-la grossa. Tot i que al país hi ha la pena de mort, el govern turc assegura que no s’ha executat cap pres des del 1984. El govern turc oblida d’afegir “de manera oficial”, perquè segons algunes associacions defensores dels drets humans, com la local Human Rights Association, les execucions extrajudicials estan a l’ordre del dia: només l’any 2008 se’n van registrar 65. Segons Amnistia Internacional, les tortures a les comissaries turques no només no baixen, sinó que s’han incrementat des del 2008. No cal dir que l’objecció de consciència al servei militar és il·legal i que els objectors acaben a la presó. S’han documentat, a més, dotzenes de casos d’agressions a persones per la seva orientació sexual. Com que tot plegat és escandalós i és millor que no circuli, els governants turcs tenen més de cent periodistes a la presó. Ep, poca broma! És el país on hi ha més periodistes a la presó, per davant de la Xina, l’Iran o el Sudan, que es diu depresa.

Finalment, és clar, hi ha tota una qüestió de principis: forma Turquia part d’Europa? Crec que, com a mínim des de fa cinc segles, no n’ha format part ni geogràficament, ni culturalment, ni religiosament, ni històricament. Els defensors de la integració diuen que deixar Turquia fora de la UE la podria fer rodolar cap a l’islamisme. És a dir, que les raons són únicament estratègiques i, a fi de comptes, tampoc no hi ha garanties de res. Si Turquia fos membre de la UE seria el segon país en població i abans de 20 anys seria el primer. Calculin el nombre d’eurodiputats que tindria i la massa de treballadors circulant lliurement per Europa. I la cirereta final: els turcs van exterminar més d’un milió d’armenis, però si ho dius en veu alta vas a la presó. A mi, tot això, no em convenç.

Jaume Clotet

Font: Singular Digital

Un Ahmadinejad aïllat per Occident comença una gira a l'Amèrica Llatina per buscar aliats

2012-01-08T10:32:00.000-08:00

El president iranià visita Veneçuela per garantir el suport de Caracas en el seu pols nuclear amb els Estats Units. Les relacions de Teheran amb Washington passen un moment molt tens per l'amenaça iraniana de tancar l'estret d'Ormuz

Dibuix fet per Juanjo Saez, de l'Ara

El president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, ha iniciat aquest diumenge la seva gira de cinc dies per l'Amèrica Llatina que el portarà a Veneçuela, Nicaragua, Cuba i l'Equador.

El viatge comença a Caracas i té l'objectiu d'enfortir les relacions amb els quatre països després del setge econòmic que occident imposa a Teheran per fer front al seu programa nuclear. Els Estats Units veuen la gira llatinoamericana d'Ahmadinejad com una cerca "desesperada" de suport d'un règim "aïllat" i ha avisat als països de la regió dels riscs financers de negociar amb l'Iran.

Al desembre, el Congrés nord-americà va aprovar una llei per la qual Washington pot tallar tots els vincles econòmics amb qualsevol institució estrangera que comerciï amb el Banc Central de l'Iran, cosa que deixa les empreses i els governs d'arreu amb només dues opcions: mantenir les relacions econòmiques amb Teheran o bé mantenir la porta oberta a exportar al mercat nord-americà.

La gira d'Ahmadinejad coincideix amb un moment molt tens en les relacions de Teheran amb Occident, arran de l'amenaça del règim dels aiatol·làs de tancar l'estret d'Ormuz, porta d'accés al golf Pèrsic i a una cinquena part del flux de petroli mundial.

Podeu llegir un repàs als moments clau d'aquesta setmana tan tensa entre l'Iran i els Estats Units en aquesta notícia de l'ARA PREMIUM.

Els Pets - Tu de què vas?

2012-01-08T04:20:00.000-08:00

Pere pasqual és un hereu de casa bona
I, sobretot, ell diu que és molt català,
Però quan escriu cartes ha de canviar d'idioma,
Creu que n'hi ha prou amb saber-lo o parlar.

Company, això no lliga.
Parent, això no va.
No sé pas com t'ho mires,
Però no ho tens clar... tu de què vas?

Joan pérez ha viscut 30 anys a tarragona
I no li importa que li parlin català,
Però diu que li fa molt de tall parlar l'idioma,
Doncs té por que la gent se n'hi enfotrà.

Company, això no lliga.
Parent, això no va.
No sé pas com t'ho mires,
Però no ho tens clar... tu de què vas?

Ignasi pla és el cantant de "los aromas".
En la vida diària sols parla català,
Però amb el conjunt han decidit canviar d'idioma.
Sobretot el que ells volen és triomfar.

Un incendi porta la policia fins a un 'coffee shop' amb plantació de marihuana al mig de Sarrià

2012-01-07T06:42:00.000-08:00

Els Mossos d'Esquadra detenen els tres responsables del local, que es presentava com un club de fumadors de pipa i no tenia cap tipus de llicència d'activitat vigent. Hi havia 159 plantes de cànnabis

El fum indica foc i a vegades alguna cosa més. Un incendi ha portat els Mossos d'Esquadra fins a una petita plantació de marihuana, amb 159 plantes, al cor del barri de Sarrià de Barcelona. Les plantes creixien a la rebotiga del que era un 'coffee shop' i es presentava com un club de fumadors de pipa, però que no tenia cap llicència d'activitat en vigor, segons la policia.
Els Mossos han detingut els tres responsables del local, tres veïns de Barcelona de 21, 26 i 29 anys i de nacionalitat espanyola, acusats d'un delicte contra la salut pública, per considerar que cultivaven la marihuana i després la comercialitzaven com a droga.
L'incendi que va destapar el cas es va produir diumenge. Els bombers hi van acudir per sufocar les flames i també hi van anar, com marca el protocol, patrulles policials. En inspeccionar l'establiment van descobrir, al final d'un passadís i darrere d'una porta tallafocs, el 'jardí', instal·lat en una estança d'uns 16 metres quadrats. Segons la policia, la sala estava condicionada com a viver per afavorir el creixement de les plantes. Hi havia un sistema de llums específic per imitar la llum natural –com es fa en totes les plantacions de marihuana en l'interior de locals–, i també hi havia un sistema de reg, a més d'aire condicionat per mantenir la sala a la temperatura adequada per al cultiu i un sistema de ventilació. La policia també hi va trobar balances de precisió.

Font: Ara

L'esquerra i la Immigració

2012-01-06T16:11:00.000-08:00

El passat 4 d'octubre Dolors Camats es va empipar de valent quan li vaig preguntar si els seus fills anaven a una escola pública o privada. Quan sortia de la sala de premsa de Parlament encara la sentia queixar-se: "digueu-li al Rius que no pot fer aquestes preguntes". Com si els periodistes haguessim d'escriure al dictat d'Iniciativa. Això potser passava a l'època de Breznev, però ara no.

La portaveu d'ICV va acusar Duran -com UGT, CCOO i SosRacisme- de tenir un discurs "incendiari" en tema d'immigració després que el líder d'Unió digués, en plena precampanya electoral, que "la immigració és un problema" pel seu impacte en el sistema educatiu o sanitari. Les coses com són.

És veritat que Catalunya ha estat tradicionalmnet una terra d'acollida -fins i tot ho recull el preàmbul de l'Estatut- i que sort n'hem tingut dels immigrants. Si no, qui pujaria les bombones de butà a un cinquè pis del Raval, cuidaria els nostres avis o escombraria els nostres carreres?.

Però també que hem obert les portes de bat a bat: cap país del món -sobretot sense estat- deu haver rebut un milió de nouvinguts en deu anys. Agreujat pel fet que la política d'immigració del PP i del PSOE ha estat gairebé inexistent: la d'Aznar per por a les crítiques i la de Zapatero perquè primer es va basar en els papers per tothom i després en regularitzacions massives.
La prova definitiva és que en el debat televisiu entre Rajoy y Rubalcaba abans de les darreres eleccions generals va haver-hi dos temes estrella que no van sortir: corrupció -no m'estranya: Urdangarin, Gürtel, Campeón, etc- i immigració.

Però, ens agradi o no, la immigració té un impacte en la llengüa, en l'educació, en la sanitat. Pel que fa al català jo sempre recomano el llibre de Toni Soler -gens sospitós de proximitat al PP- Amb llengua o sense (Columna, 2008) on admet que "com més gran sigui el flux migratori, més retrocedirà la llengua catalana. Negar aquesta evidència és pueril". "A l'àrea de Barcelona i a les grans ciutats -afegeix-, la immigració s'integra utilitzant l'espanyol".

Només recordar per exemple que, a les darreres proves de l'Institut Metropolità del Taxi, dels gairebé 600 aspirants només van aprovar un 52% i les proves per fer de taxista no deuen ser, ni de bon tros, com les de la Selectivitat. Al capdavall, la majoria de nous taxistes són llatinoamericans, pakistanesos o magrebins.

I si la immigració no té un impacte en la seguretat com és que el 45% dels reclusos són estrangers com ha reconegut la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal?. La xifra, durant el tripartit, era gairebé secreta per no ser políticament incorrectes. Amb quasi 11.000 interns tenim, per cert, les presons a rebentar per això s'ha posat en marxa un pla perquè els reclusos estrangers sense papers pugin maxar abans d'hora, mesura que no s'ha atrevit a criticar ni Iniciativa.

I en sanitat ara que estan de moda les retallades? Tenim més de 7,5 milions de targetes sanitàries. Durant el 2008, el 60 % de les altes van ser de persones de nacionalitat estrangera i el nombre d'immigrants que amb targeta sanitària va superar el milió, segons va informar llavors l'aleshores consellera Marina Geli. Jo, que sóc usuari de la sanitat pública -no com Camats, que també té mútua privada- he fet cua de vegades en alguna sala d'espera on gairebé era l'unic autòcton.

Finalment, l'ensenyament. El número d’immigrants a l'escola -pública, clar- no ha parat de créixer en deu anys: el curs 1998/1999 era de 16.000 i el 2008/2009 de 151.000. Amb franquesa, vostès creuen que un pakistanès o un marroquí que arriba a mig curs sense parlar ni català ni castellà no afecta al seu propi rendiment, però també al de la resta de la classe?,

Com recordava el Cercle d'Economia en el seu document "Educació, la gran prioritat": “la immigració planteja seriosos problemes educatius. Educar a un immigrat vol dir incorporar-lo al nostre sistema econòmic-cultural (...) només impedint la ghettizació escolar es podrà evitar la ghettizació social”.

Al final, són actituds com les de Dolors Camats -el bonisme de l'esquerra, en general- les que fan créixer Anglada que ha aconseguit una sòlida base electoral durant les últimes convocatòries: 75.000 vots a les eleccions al Parlament, 66.000 a les municipals -amb 67 regidors malgrat que només es presentava a un centenar de municipis- i 60.000 a les generals. Si l'esquerra no canvia de xip amb la immigració només és qüestió de temps que entri al Parlament.

Només cal agafar els resultats electorals a Badalona on Albiol -amb un discurs dur sobre immigració- va passar de set regidors a onze: d'uns 16.000 vots a 26.000. El PSC es va mantenir en 21.000 -fins i tot va pujar una mica en números absoluts- mentre Esquerra va desaparèixer del mapa -havia tingut 4.000 vots a les eleccions del 2007- i la formació de Dolors Camats en va perdre gairebé 4.000. Alguns, per força, havien d'anar a parar al PPC i tot. Com a França, que molts votants del Front National són antics votants de del comunista George Marchais com em va admetre un dia Joan Tardà.

Si la portaveu d'ICV al Parlament encara dubta després de tot el que explico aqui que agafi el darrer llibre d'una intel·lectual d'esquerres com Ana María Moix "Manifiesto personal" (Ediciones B) que admet que "la inmigración genera conflictos de todo tipo: sociales, educativos, humanitarios, convencionales ..." (pàg 198). I que consti que l'autora tampoc se n'estar de denunciar que, de la immigració, ens n'hem aprofitat tots plegats. Començant per empresaris sense escrúpols.

Xavier Rius

Font: e-notícies

En Xavier Rius cada vegada encerta més els seus articles, és clara la seva evolució que molta gent tenim

Despullada davant del MACBA

2012-01-05T20:33:00.000-08:00

Una noia amb un burka i completament nua, protesta contra les lapidacions de dones al món musulmà, davant del Museu d’Art Contemporani de Barcelona:

FONT: Exhibicionistes catalanes

L’Església defensa amb fermesa la llengua i la identitat pròpies

2012-01-05T08:04:00.000-08:00

El rector de Muro, Pere Fiol, fou l’encarregat de pronunciar el sermó de la Conquesta, durant la missa que es féu a la Seu

Mn. Pere Fiol pronuncià el sermó de la Conquesta. Foto: M. À. Cañellas.

L'Església es convertí, el dia de la festa de l'Estendard, en una mena de contrapoder del poder polític en matèria identitària. Just abans que el batle de Palma, Mateu Isern, empràs el castellà en el discurs oficial, l'Església féu una ferma defensa de la llengua i la cultura pròpies i no estalvià crítiques velades als actuals governants en el sermó de la missa que es realitzà a la Seu. Una missa, no cal dir-ho, íntegrament en català i que presidí el bisbe de Mallorca, Jesús Murgui.
"Els seguidors de Jesús haurem de continuar tenint la mà oberta a tota la gent que ha vingut aquí cercant una millor manera de viure, però també han de poder trobar un poble que té la seva identitat, un poble que no es deixa enlluernar pels múltiples colonialismes culturals, al servei de l'imperialisme de torn, sempre més majestuós, més ple de tòpics, disposat a arrabassar-nos el dret de ser subjectes i artesans de la nostra pròpia història", afirmà l'encarregat de pronunciar el sermó, el rector de Muro, Pere Fiol.

El capellà reivindicà la darrera encíclica del papa Joan XXIII, sobre la pau als pobles, de l'any 1963, que "ja generaren malestar en certes esferes polítiques mallorquines. El papa que impulsà les misses en les llengües pròpies dels pobles demanava, segons recordà dissabte el rector de Muro, "que a tots els grups ètnics i nacionals els correspongui plena autonomia i formar una nació independent". I "la Justícia demana que els poders polítics s'apliquin eficaçment a afavorir els valors humans d'aquestes minories, especialment la seva llengua, cultura, tradicions, recursos i iniciatives econòmiques".

Lluny del papa Joan
"Lluny som nosaltres dels ideals que posava el bon papa Joan. I quan ens pensàvem haver fet algunes passes amb l'Estatut de la nostra terra, ens trobam que és bo de fer, canviar-les o buidar-les de contingut", sentencià el capellà, en una clara al·lusió a les polítiques del PP que van en detriment de l'idioma propi. Remarcà aquesta referència quan recordà les paraules del poeta Joan Alcover sobre la llengua catalana: "Jo l'estim i la vener, eixa llengua, pels títols que la il·lustren, pels records que l'ennobleixen, per l'ànima que hi vibra; però sobretot la vull i la preferesc perquè és la nostra. Aquest és el títol suprem que la fa no la millor, sinó l'única per nosaltres".
Fiol, que en el seu parlament defensà el paper social de l'Església en temps de crisi, acabà demanant als feligresos que treballin, com ho ha fet Càritas els darrers 50 anys, "perquè en cada persona s'hi pugui manifestar la imatge i semblança de Déu. I com solia dir el beat Juníper Serra, allò primer és allò primer, i així serem fidels a Déu i a la nostra Terra".

Font: dBalears

DURAN, PREOCUPAT: " ELS NOU NASCUTS A CATALUNYA SÓN MAJORITÀRIAMENT FILLS D'IMMIGRANTS"

2012-01-04T17:34:00.000-08:00

El secretari general de CiU i cap de files de la federació a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, ha alertat en un article la seva pàgina web –titulat "Al Baix Empordà, Mohamed"–per alertar que "els nous nascuts" a Catalunya són "majoritàriament fills de mares immigrants ".

Duran es remet a les dades fetes públiques fa uns dies per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que revelen que aquesta comunitat va registrar 84.015 naixements el 2010, un 1% menys que l'any anterior. Mentre que els naixements de mares espanyoles han caigut un 1,5%, entre les dones de nacionalitat estrangera - que a Catalunya representen tres de cada deu naixements -, experimenten una lleugera recuperació del 0,3%.

"La natalitat baixa, cau un 1%, després que caigués ja el 2009 gairebé un 5%", ressenya Duran abans de lamentar que "aquesta disminució es produeix més entre les dones autòctones, i els nous nascuts majoritàriament fills de mares immigrants"

El candidat de CiU insisteix que als catalans els hauria de preocupar "que el relleu generacional es vagi fent amb persones de fora"."Dec ser un carca, xenòfob ... i no sé quantes coses més, però a mi em preocupa, i cada vegada que em passejo pels carrers de Palafrugell (Girona) em preocupa encara més. Em sap greu, sóc així", afegeix el líder d'Unió.

Informa.ARA

Guerra entre guetos de Barcelona!

2012-01-04T17:03:00.000-08:00

La immigració com a fenòmen no comporta només un sol problema, ni tant sols és el problema, simplement és l'esglaó d'una cadena de problemes que creen un cercle viciós sense principi ni final. Problemes pels seus països natals, problemes pel nou país que irresponsablement els acull sense mesura, creant no només conflictes amb els autòctons de la pròpia terra amb crims de racisme anti-blanc com l'últim cas conegut a Alemanya sinó com es dóna el cas sovint no només a Catalunya sinó a tota Europa crims de racisme entre immigrants, creant guerres entre guetos, disturbis, tensió, etc.
Un exemple d'això és el que ha succeit a aquest dimecres a Barcelona i que pocs diaris se'n fan ressó:

El director general dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, ha assegurat que "una expressió racista, xenòfoba" durant un partit de futbol va ser el detonant dels enfrontaments que van acabar amb la mort d'un tret al pit d'un senegalès al barri del Besòs de Barcelona.

En declaracions a Rac 1 recollides per Europa Press, Prat ha assegurat que després dels disturbis que es van produir arran del crim han estat tota la nit al barri per vigilar la situació, i mantindran aquest dimecres una "vigilància permanent" per evitar que es repeteixin incidents. De fet, els agents van haver de realitzar diverses càrregues vegades.

Segons Prat, "són comunitats que viuen en un mateix bloc i que, per tant, el conflicte és bastant possible que es pugui tornar a reproduir en algun moment", de manera que assegura que estaran pendents per evitar-ho. Així mateix, ha puntualitzat que no contemplen que noves baralles puguin generalitzar-se.

Els Mossos han detingut en total a quatre membres d'una família, d'ètnia gitana, per la seva implicació en aquest crim, entre ells l'autor material del tret, tots amb un llarg historial delictiu. Les primeres detencions es van cometre aquest mateix dimarts: dos germans que acumulen nombrosos antecedents.

El crim va passar al voltant de les 19 hores al carrer Palerm, on, després d'una discussió, la víctima va rebre un tret al pit i va morir poc després a l'hospital, el que va acabar desencadenant disturbis.

Els disturbis no han quedat aquí i els senegalesos han agafat la justícia per la seva mà, després de fer-se els pacífics han passat a l'atac:

Petit incendi en el bloc de pisos del suposat assassí del jove senegalès

Els Mossos, que vigilen la zona des d'ahir per evitar conflictes entre gitanos i senegalesos, han entrat amb un extintor, i després han arribat els Bombers
ARA
Barcelona | Actualitzada el 04/01/2012 14:36
Aquest migdia s'ha detectat un petit incendi en el bloc de pisos de l'home d'ètnia gitana que presumptament ahir va matar d'un tret un jove senegalès, al carrer Palerm de Barcelona.
Alguns dels veïns i la gent del carrer ha pogut veure com sortia fum d'una de les finestres. Poc després, els Mossos, que vigilen la zona des d'ahir per evitar conflictes entre gitanos i senegalesos, han entrat amb un extintor i després han arribat els Bombers. El foc ha sigut extingit ràpidament i no s'ha desallotjat ningú.

Aberració! L'Esquerra independentista de Reus embruta les parets amb banderes espanyoles!!!

2012-01-04T04:17:00.000-08:00

Es veu que també rebutgen les "constitucions", és a dir, que també rebutgen els Drets

històrics de Catalunya que són les nostres constitucions...

Els convindria llegir una mica d'història abans de barrejar independència, amb

republicanisme espanyol i comunisme, veurien que la república espanyola ens va tractar

igual de malament que el franquisme i que la Unió Soviètica, justament va ser un govern

que es va annexionar a unes 20 repúbliques que no tenien res a veure amb Rússia.

Pinça de la CUP i el PSOE contra el nacionalisme català

2012-01-03T04:44:00.000-08:00

Divendres passat es va viure un altre episodi contra el nacionalisme català. Un jove independentista va haver d’anar al jutjat arran d’una denúncia fet per l’alcaldable de la CUP a Barcelona, Xavier Monge. L’origen dels fets és amb la mort d’Heribert Barrera. Aleshores, i quan tot just feia poques hores que Barrera havia mort, Monge el va insultar titllant-lo de racista i comparant-lo amb el polític austríac Haider. Aquest fet va provocar indignació dins dels cercles independentistes, però Monge es va reafirmar en els seus atacs a una de les figures independentistes més reconegudes i apreciades. El jove denunciat es va indignar i hauria enviat un missatge pujat de to a Monge, i aquest va acudir tot seguit a la justícia espanyola per denunciar-lo per “amenaces” i va assegurar que “tenia por”. Una nombrosa representació de la CUP va acompanyar Monge en el judici d’aquest divendres, que es va ajornar fins al mes de febrer.

Curiosament, però, divendres passat, el mateix dia del judici, El Triangle, publicació molt lligada al PSOE i a l’esquerra anticatalanista, es va inventar una notícia absolutament falsa. S’hi afirmava que un altre jove, de qui es deia que era el cap de les joventuts d’Unitat Nacional Catalana, seria jutjat aquell divendres per haver agredit amb pals Monge l’any 2008. També s’hi deia que aquest jove s’havia presentat a les eleccions municipals de l’any passat a les llistes d’Identitat Catalana, que El Triangle qualificava en l’escrit de “neonazi”. Segons ha esbrinat Som Notícia, el jove en qüestió ni té cap judici de cap mena, ni tant sols ha militat a Unitat Nacional Catalana i es va mostrar absolutament indignat per aquesta difamació. Identitat Catalana, per la seva part, estudia emprendre accions legals contra El Triangle per haver qualificat el partit de “neonazi”.

Sobta, doncs, la coincidència entre el judici contra un jove per haver defensat la memòria d’Heribert Barrera i la notícia falsa apareguda en El Triangle, que ja ha estat esborrada.

Font: SomNotícia

Aquí teniu una captura d'imatge del Twitter de Xavier Monge on entre altres coses, fa gracietes referides a Pol Pot, que per qui no ho sàpiga va ser un dictador Cambodjà que sota el règim dels Khmers Rojos va perpetrar una de les masacres més bèsties de la història.

Seguint amb les xarxes socials, a Facebook es va crear, després de les declaracions de Monge, el grup Declarem a Xavier Monge tumor de l'independentisme

Achmed el terrorista mort canta nadales

2012-01-02T03:16:00.000-08:00

El comunisme idolatra els cadàvers dels seus tirans

2012-01-01T11:44:00.000-08:00

Deia Chesterton, i si no ho va dir ell, està ben explicat, que "quan es deixa de creure en Déu, de seguida es creu en qualsevol cosa". La paraula "cosa" és perfecta en aquest cas.

Davant l'absència obligada (oficial) de Déu, els comunistes sempre han volgut crear els seus propis, i ho han aconseguit-més o menys-a partir de les despulles dels seus líders morts. No hi ha país comunista que no hagi momificat als seus tirans, però no per l'afany egipci de preservar-los, sinó per a la seva exhibició pública permanent i perquè així la massa proletària pugui renovar la seva lleialtat al règim idolatrant a un més o menys bonic cadàver temible i intacte.

Encara que això de intacte és molt dir. La mòmia més cèlebre, la de Lenin, no és que estigui intacta, sinó que té una tasca sorprenent i caríssima de maquillatge que passa per un bany profilàctic en una solució conservant i un nou vestit de seda cada setze mesos. Abans de la seva mort, el gener de 1924, el pare de la revolució expressar les seves simpaties cap a l'enterrament com a destinació final dels seus apoplègics restes. No obstant això, en les hores posteriors a la seva òbit, desenes de milers de telegrames llagrimosos enviats des de tots els punts de la Gran Mare Rússia van demanar que es embalsamar al Ulianov perquè servís d'exemple a les generacions futures. Així com ho senten. Aquesta va ser l'excusa donada per Stalin per procedir a la momificació de Lenin: que ho van demanar desenes de milers de telegrames.

El mausoleu de la Plaça Roja que es va aixecar per les seves restes cadavèriques conservats gràcies a una tècnica secreta del reconegut Institut de Recerca d'Estructures Biològiques es va convertir en la meca del bolxevisme i el poble va ser cridat a fer llarguíssimes cues soviètiques (els russos són experts en fer cua per a tot) per poder veure, en una fogonada, el rostre serè de Vladimir.

L'agonia de Stalin

Però les cues van baixar la intensitat en la primavera de 1953, quan el cos momificat del padrecito Stalin va ser col · locat al costat del de Lenin. La terrible agonia que va patir Stalin (va tenir un atac - ¿enverinat per Beria? - Mentre dormia en la seva datxa, i com havia donat ordre que no se li molestés, ningú es va atrevir a entrar a la seva cambra fins a la nit del dia següent) va ser maquillada amb cura per un equip rus que havia perfeccionat la tècnica dels embalsamadors jueus-Zbarski i Borobiev-que van tractar les restes de Lenin.

No obstant això, és conegut que la desestanilización ordenada per Kruschev va portar el 1961 a la mòmia de Stalin a una tomba a les muralles del Kremlin. L'assassí tirà de metre seixanta-dos va ser enterrat en la tomba menys vistosa dels herois de la revolució i aquí segueix, descomponent-se en la història.

Quatre anys abans, l'eficàcia dels embalsamadors russos va ser posada a prova amb la mort en un sanatori de Moscou del líder de la revolució búlgara, Dimitrov. En aquest cas no hi va haver sorpresa. Els metges ho tenien tot preparat des d'abans que el búlgar, que gaudia d'una salut perfecta, morís després de ser cridat a Moscou per conversar amb Stalin sobre la seva amistat amb Tito i els canvis aperturistes que volia implantar a Bulgària. Si el lector vol treure la conclusió que Stalin va matar a Dimitrov, té tot el dret. El que sí és segur és que Stalin va ordenar que fos embalsamat per al seu transport i exhibició pública a Sofia. En un temps de rècord mundial-en només sis dies es va embalsamar el seu cadàver i es va portar a Bulgària, on s'havia construït un mausoleu a corre-cuita-Dimitrov estava de tornada amb el seu poble, que va rendir homenatge a la mòmia fins a la caiguda del mur de Berlín.

Alcohòlic i putrefacte

A finals dels vuitanta, Dimitrov va ser enterrat al cementiri central de Sofia. No obstant això, el poble volia una mica més, així que a finals dels noranta va ser exhumat, reduït a cendres i tornat a enterrar. Per si de cas. Probablement.

L'única mòmia que va ser un fiasco va ser la del pobre Klement Gottwald. Només cinc dies després de la mort del seu admirat Stalin, el president de Txecoslovàquia i fundador del Partit Comunista de l'extinta república va morir sifilític i alcohòlic. Els embalsamadors van fer un pobre treball amb les seves despulles i tot just un any després de la seva mort, les seves extremitats estaven putrefactes, cosa que va obligar a canviar-les per pròtesis especials. Vuit anys després de la seva mort, el seu cos estava ennegrit i va haver de ser enterrat per desesperació comunista, que es va quedar sense mòmia a la qual adorar.

També ha quedat adorable la mòmia de Mao Tse-Tung. A la mort del líder de la Revolució Cultural (culturalment van ser assassinades durant el seu mandat al voltant de setanta milions de persones), Pequín era enemic de Moscou i els embalsamadors soviètics "no estaven disponibles", així que els xinesos se les van haver de enginyar per momificar el cos del líder. Un treball penós (pel que mai sabrem quants metges van morir) va deixar la cara ben preservada-llevat de les orelles, que van amenaçar amb posar-se horitzontals-, però la resta del cos va ser un desastre. No obstant això, aquí segueix, en un taüt de vidre en un mausoleu formidable construït en menys de sis mesos i que està construït a prova de terratrèmols i de revolucions capitalistes.

I ja que parlem de capitalismes, sis anys abans de la mort de Mao, va morir d'un atac Ho Chi Minh, "Oncle Ho", el líder estalinista del Vietcong i president de la República Democràtica del Vietnam. Veure el seu cadàver costa dos dòlars, i diuen que val la pena només per veure el perfecte treball rus. Potser massa perfecte. Hi ha qui no es creu que aquest cos sigui una altra cosa que el millor ninot de cera mai fabricat, però el cas és que segueix atraient desenes de milers de vietnamites amb dos dòlars i amb ganes d'honorar a qui ja en vida va ser una mòmia.

Dos minuts per plorar

El recent mort Kim Jong Il i el seu pare, el president etern, Kim Il Sung, han passat per les mans-caríssimes: un milió d'euros i un altre milió anual per la seva conservació-dels embalsamadors russos. Avui sabem que Kim Jong Il va morir 50 hores abans de fer-ho oficial, el temps necessari perquè es pogués procedir a la momificació de les despulles del tirà i es col · locaran en una urna especial des de la qual seguirà torturant a més de 20 milions de persones. Si creuen que és una exageració, haurien de saber llavors que tots els nord-coreans tenien fins ara l'obligació d'acudir al mausoleu de Kim Il Sung i retre-li homenatge. A més de passar per un túnel de vent per eliminar tota impuresa que poguessin portar de fora, els nord-coreans s'han d'aturar en una avantcambra en la qual una guia-actriu els narra en to lànguid i queixós la mort del líder. Tenen dos minuts per plorar o fer que ploren. Pobre d'aquell que no ho faci. Ara seran quatre minuts. Dos per cada mòmia adorable.

Font: La Gaceta

Els comunistes Castro viuen com capitalistes

2011-12-30T04:12:00.000-08:00

El dissident Guillermo Fariñas va criticar els líders del règim cubà pel seu patrimoni. Ha assegurat que les reformes econòmiques anunciades en els últims mesos busquen no repetir el que va passar a Líbia

Fidel i Raúl Castro "tenen propietats a Espanya, Argentina i Xile, negocis amb Bacardí i en la indústria del vi", va denunciar l'opositor en una entrevista amb el diari peruà El Comercio. "Hi tenen molt a perdre", ha afegit. Es va queixar, d'aquesta manera, que els governants "són molt comunistes, però viuen com capitalistes".

El psicòleg de 49 anys, guanyador del Premi Sakhàrov 2010, va afirmar que els germans s'han desviat de la seva ideologia comunista per donar lloc a un pragmatisme que els sostingui en el poder. "Des de fa un any s'han realitzat una sèrie de maniobres de tall neoliberal dins del Govern cubà, tot i que durant 40 anys es va parlar malament d'aquest sistema", va explicar.

Segons Fariñas, el comunisme de l'illa està preparant "un aterratge" que no els comporti un cost polític. Ha indicat que intenten una "solució tipus Rússia o Ucraïna", és a dir que "els que estan ara amb el poder comunista acabaran sent els capitalistes de l'era post-Castro". Busquen quedar davant la història "com que mai es van vendre al capitalisme".

El dissident Guillermo Fariñas va criticar els líders del règim cubà pel seu patrimoni. Ha assegurat que les reformes econòmiques anunciades en els últims mesos busquen no repetir el que va passar a Líbia

El dissident va apuntar que els Castro van prendre nota de les revoltes al Pròxim Orient que van treure del poder a diversos dictadors àrabs. "Ells estan tractant de que no passi el de Líbia, que pel aferrament de la família (de Muammar) Khadafi ho van perdre tot, fins i tot les seves vides". Ha afegit que "a ells ja no els importa tant el seu futur, sinó el dels seus fills, néts i besnéts".
Fariñas es va referir a les dificultats que significa ser dissident a l'illa. Ha explicat que els que existeixen no estan dividits sinó "atomitzats" per les maniobres del règim. "Aquí, a Cuba, et inculquen la por des que neixes, per això no es pot ser opositor d'un sol cop. Un va aprenent a perdre la por a poc a poc", va dir.
Consultat sobre la seva salut, ha assenyalat que pateix seqüeles de les extremes mesures de protestes que el van tenir a prop de la mort. "Les vagues de fam m'han causat un desgast ossi que em produeix molt de dolor en les articulacions, però crec que el principal és l'esperit", va assegurar.

Musulmà condemnat per golpejar una infermera a França

2011-12-30T03:26:00.000-08:00

Musulmà condemnat per colpejar a una infermera que va retirar el burca la seva dona durant el part.

Està més que demostrat que no s'integren. Que l'Islam és incompatible amb Occident. Això és increïble.

La seva dona es posa de part, la porta a un hospital i surt a cops amb el personal sanitari perquè la llevadora intenta examinar-la i li treuen el vel per practicar-li una cesària.
Tot i haver nascut a França (en Lilas, Seine-Saint-Denis), Nassim Mimoun viu totalment aliè al món occidental. Els explico la història.

Nassim Mimoun, un musulmà de 24 anys resident a París, va portar la seva dona a un hospital de Marsella perquè feia dos dies patint forts contraccions. Un cop allà és atesa per la llevadora que intenta practicar un tacte vaginal. Doncs el jove es posa fet una fera perquè això és una violació cap a la seva esposa. Aquesta intenta persuadir i li demana que la deixi fer, ja que està patint una forta hemorràgia i ell l'amenaça dient-li que hi haurà conseqüències i que es divorciarà. El personal sanitari intenta dialogar amb ell i l'individu al · lega que a França sempre intenten "violar" les seves dones.
El part es presenta amb complicacions pel que porten a la dona al quiròfan, ja que és necessari fer-li una cesària. Per alleujar una mica la situació el personal sanitari consent que el marit contempli l'operació a través d'una altra sala, però quan l'anestesista intenta llevar-li el vel a la dona es llança contra la porta, la trenca i agredeix el personal, provocant greus talls en la cara a una infermera.
Mimoun va ser arrestat i acusat d'un delicte d'assalt amb violència. En el judici va demanar disculpes, va dir que s'havia deixat portar per la ira i que ho havia fet només per tornar a posar-li el vel a la seva esposa. Va afegir: "No he de exercir els meus lleis religioses en un centre mèdic".
El fiscal va descriure l'acusat com un "tirà domèstic" i que els fets eren inadmissibles, com indicatiu d'un individu que no ha optat per les regles de la societat i creu que el seu dogma és superior a les lleis de la República. Va ser condemnat a sis mesos de presó.
Feliçment, la mare i el nen es troba bé.

Font: Alianzacivilizaciones

Els catalans que van servir el general Ante Gotovina

2011-12-27T05:38:00.000-08:00

Mig centenar de voluntaris van lluitar contra els serbis durant la guerra de Croàcia
Els catalans que van servir el general Ante Gotovina
JAUME CLOTET

BARCELONA | Actualitzada el 27/12/2011 00:00

Uploaded with ImageShack.us
TROFEU DE GUERRA
En Jordi, antic voluntari català a les guerres balcàniques, al costat d'una bandera sèrbia.
PERE TORDERA

Encara que el general croat Ante Gotovina hagi estat condemnat pel Tribunal Penal Internacional (TPI), en Jordi ho té clar: "Jo servia a les seves ordres i només puc dir-ne coses bones. Per mi, i fins que em mori, ell serà el meu comandant". Ningú no diria que, rere el seu aspecte de pacífic jubilat, en Jordi forma part del mig centenar de catalans que van combatre contra els serbis, voluntàriament, durant la guerra de Croàcia que va començar el 1991.

Les motivacions d'aquest grup de catalans eren moltes, però en cap cas econòmiques. "No érem mercenaris perquè no hi havia diners a guanyar, a part del que poguéssim arreplegar a les zones que ocupàvem", explica en Carles, un altre combatent. A part de no tenir les mateixes motivacions ni formar cap grup compacte, es poden dividir en dues categories. El primer grup estava format per aventurers de tota mena, que van ser els primers a arribar. El segon grup, més organitzat, estava integrat per persones procedents de l'extrema dreta, ja fos catalanista o espanyolista, i tenien el vistiplau d'entitats croates exiliades a Espanya.

Els graus d'implicació també van ser molt diferents. En Jordi va començar a implicar-se en el conflicte com a traficant d'armes, que transportava des de l'estat espanyol fins a Zagreb "per carretera i a la llum del dia, això sí, amb els papers falsificats". Amb el temps, i per poder-se moure amb llibertat, el van fer tinent de les forces croates i més tard es va integrar en una unitat de combat durant la guerra de Bòsnia. Un altre català, en Miquel, es va limitar a servir d'enllaç entre els catalans que volien allistar-se a l'exèrcit i les milícies croates. "La ruta més habitual era per carretera de Barcelona a Zagreb passant per Milà, Venècia i Ljubljana". Una vegada a Croàcia, passaven una entrevista "per filtrar il•luminats, sonats i periodistes" i rebien entrenament militar a càrrec de les Forces Croates de Defensa (HOS), el braç armat del Partit Croat dels Drets, l'organització nacionalista històrica fundada el 1861. Val a dir que aquesta milícia, la que més estrangers va acollir, era de les més moderades. Per exemple, apostava per la integritat territorial bosniana i no per la divisió ètnica del territori.

Problemes legals

En total, una cinquantena de catalans i uns quants valencians van combatre en aquesta guerra. La majoria hi va arribar el 1991 i va marxar el 1992, quan el govern croat va unificar les seves forces en un únic exèrcit. Llavors alguns catalans van passar a Bòsnia, on van combatre amb les milícies croates. Els últims a tornar a Catalunya ho van fer el 1996.

Tots els excombatents catalans són ben conscients que la seva participació en aquesta guerra els pot comportar problemes legals greus. i per això només accepten parlar sota la condició de l'anonimat. I no només amb les autoritats sèrbies o bosnianes. L'article 591 del Codi Penal espanyol preveu penes severes per a tots els que, "durant una guerra en la qual no intervingui Espanya, executin qualsevol acte que comprometi la neutralitat de l'Estat". Les penes previstes són de quatre a vuit anys de presó. Ells, però, estan tranquils. "Jo, legalment, no he estat a Croàcia mai de la vida", diu en Jordi, sorneguer. "Em van fer un passaport militar i a la frontera no me'l segellaven", explica.

A més, durant el conflicte, la relació entre els cascos blaus espanyols i les milícies croates va ser molt tensa, fins al punt que alguns voluntaris catalans no dubten a assegurar que "Espanya va afavorir els serbis de manera descarada".

Una guerra molt bruta

El que més va impactar els catalans va ser la cruesa d'aquesta guerra. "Pel nivell d'acarnissament i odi, va ser una guerra molt semblant a la Guerra Civil Espanyola", recorda en Jordi. En aquest sentit, en Carles admet que va quedar impressionat quan, entre les columnes de refugiats de Vukovar, veia "les noies violades pels serbis que caminaven com zombis". Malgrat que molts voluntaris estrangers van morir durant la guerra, només consta la desaparició en combat d'un català. Es deia Jaume i va quedar atrapat a Vukovar quan va caure en mans dels separtistes serbis.

Una guerra guardada al calaix de la memòria
Un botiguer, un administratiu, un jubilat i un activista per la pau. Aquests són alguns dels perfils actuals dels antics voluntaris catalans a Croàcia. L'experiència els va marcar per sempre.

J.C.

BARCELONA | Actualitzada el 27/12/2011 00:00

Uploaded with ImageShack.us
Fotografia feta la primavera del 1992 a la ciutat d'Osijek pel voluntari català Miquel, durant el setge de les milícies sèrbies. ARA

Tots els catalans que van passar per la guerra de Croàcia són avui ciutadans normals i corrents. Tenen família i treballen. No fan ostentació de la seva experiència bèl•lica i, com a norma general, no els agrada parlar-ne. Són conscients que les seves activitats estaven fora de la llei i que podrien ser perseguits per la justícia espanyola. A més, alguns van cometre accions que fins i tot estan fora dels codis i les regles militars. ¿Els catalans van cometre crims de guerra? "Prefereixo no parlar-ne; era una guerra i vist des de fora hi ha coses que no s'entenen", diu el Jordi.

La majoria d'excombatents no tenen relació regular entre ells, a banda de les relacions d'amistat puntuals que es van forjar aquells anys. D'alguna manera, és com si tots haguessin desat aquelles experiències en un parèntesi vital. Però tots van quedar-ne profundament marcats.

Ideològicament, no són pocs els que van evolucionar del nacionalisme espanyol al nacionalisme català. El Jordi, que avui és un nacionalista català, havia estat un actiu militant franquista als anys setanta. El seu cas és freqüent. També el Miquel havia militat en l'extrema dreta espanyola i ara milita en un partit nacionalista català. "Veure un país ocupat em va fer entendre millor el cas català", explica.

A banda d'una evolució ideològica, la guerra també va tenir altres conseqüències més íntimes. El Miquel estava casat i tenia una filla quan va marxar de Barcelona per col•laborar activament amb les milícies irregulars croates. Ell no va participar en els combats i va optar per ajudar amb subministraments de material. La guerra el va marcar i va tornar a Catalunya amb moltes ganes de tenir descendència. "Va ser una guerra molt bruta i això em va fer pensar en moltes coses", diu. Ara té família nombrosa i regenta un petit negoci.

Tot i que el Miquel ha tornat als Balcans en diverses ocasions, la majoria no han tornat més a Croàcia. "Només de pensar-hi se'm fa un nus a la gola", afirma el Carles. En el seu cas, no només té seqüeles emocionals. Durant la seva estada a Nustar -petita localitat a la vora de Vukovar que es va convertir en el punt d'evacuació quan aquesta ciutat croata va caure en mans sèrbies- l'artilleria iugoslava va fer esclatar un dipòsit químic. El núvol tòxic li va afectar els bronquis i assegura que estarà "fotut la resta de la vida". Li sap greu, perquè mai no ha descartat tornar a agafar les armes si sorgís l'oportunitat, però deixa clar: "Ara ja només ho faria per la independència de Catalunya".

Aturem la Guerra

El cas més particular, tot i això, és el d'un antic voluntari català (que no vol dir el seu nom) que va fer la guerra a Croàcia, va passar després per l'Afganistan implicat en diverses accions de caràcter humanitari i ha acabat militant activament dins la Plataforma Aturem la Guerra, nascuda per oposar-se a la guerra de l'Iraq. ¿L'experiència bèl•lica li va despertar un pacifisme actiu? "De cap manera", respon un amic seu. I afegeix: "El que el motiva realment és una actitud molt hostil cap als nord-americans i l'OTAN".

http://www.ara.cat/mon/catalans-servir-general-Anta-Gotovina_0_616738386.html

http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/guerra-guardada-al-calaix-memoria_0_616738385.html

Tommy Robinson, líder de la Lliga de Defensa Anglesa, ha estat brutalment apallissat per mafiosos musulmans

2011-12-26T07:58:00.000-08:00

Musulmans d'origen pakistanès van tendir a Robinson un parany el 23 de desembre. Encara que l'agressió va ser brutal no va patir fractures òssies, però, la família espera el resultat d'un escàner que determini si hi ha lesions cerebrals.
La premsa britànica ha mantingut un sepulcral silenci respecte al "incident", cosa que no deixa de ser sorprenent, ja que Robinson és un activista summament conegut a Gran Bretanya. Segons ha declarat el líder de la LDI, la policia no està molt "interessada" a actuar en els casos en què la víctima d'un acte racista és un nadiu britànic, no obstant això, les forces de seguretat estan obligades a iniciar una exhaustiva investigació sobre aquest assumpte, que podria haver tingut un desenllaç fatal, ja que Robinson ha estat objecte d'un rigorós seguiment per part d'una violenta banda mafiosa ben organitzada.

Fa només uns dies, un jutge va declarar la innocència d'unes senyoretes somalis de confessió musulmana que havien atacat salvatgement a una jove londinenca al crit de: Puta Blanca! La seva Il · lustríssima considerar que la borratxera de les filles d'Al · là havia de considerar com una eximent completa, ja que no estaven habituades al consum desmesurat d'alcohol.
Els pakistanesos que covardament es van acarnissar amb un Robinson inerme, en el cas de ser detinguts, també podran afirmar en el seu descàrrec que estaven beguts perduts el dia dels fets i que la víctima els va provocar. I, per descomptat, no és descartable que alguna il · lustríssima britànica, tan docta en estupidesa com els seus homòlegs espanyols, emeti una fàtua assumint aquesta grotesca defensa.
Els mahometans han arrossegat a Wilders als tribunals, han assassinat a un cineasta holandès, han intentat degollar a diversos caricaturistes, han incendiat els locals d'un diari satíric i, ara, linxen a un destacat dirigent de la LDI oposat a la islamització d'Europa , mentre li desitgen una agradable Nadal a cops i li recorden que Al · là és molt gran. Evidentment, aquest desig de "pau" islàmica dirigit a Robinson de manera tan contundent és una advertència, un avís, perquè tots els infidels prenguem nota de les conseqüències de la nostra dissidència i adoptem la suïcida, però més còmoda, actitud de submisos dhimmis. Però els fills d'Al · là, com tots els totalitaris, s'equivoquen.

Font

ERC s'inclina contra el burca

2011-12-26T05:08:00.000-08:00

El grup parlamentari es mostra en contra del seu ús als espais públics

Esquerra està començant a canviar el xip sobre immigració: el president del grup parlamentari, Joan Puigcecós, es va manifestar setmanes enrera contra l'ús del burca en espais públics. Puigcercós va rebre el suport -amb menys o més entusiame- de l'exconsellera d'Acció Social, Carme Capdevila, i de la portaveu, Anna Simó, a més de la majoria de membres del grup, segons ha sabut e-notícies.

Capdevila, preguntada per e-notícies al bar del Parlament, no va voler fer declaracions al respecte i Oriol Amorós va negar have estat a la reunió tot i que altres fonts afirmen que sí que hi eren. La prohibició del burca en espais municipals ha estat adoptat ja per alguns ajuntaments -com el de Lleida, governat pel PSC- però aixeca polèmica encara entre les esquerres.

Durant el darrer tripartit, va ser un tema recurrent al final de la legislatura però la majoria de dirigents va considerar aleshores que no hi havia motius per prohibir-lo per llei. El llavors president de la Generalitat, José Montilla, va afirmar el 13 de juny al 2010 en declaracions a Rac1 que "jo surto al carrer i no veig moltes persones amb burca. No fem problemes del que no és problema aquí. Avui, no ho és”.

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, havia manifestat el mateix el 23 de març també a la mateixa emissora: "a Catalunya no n'hi ha, de burca" mentre que el llavors conseller d'Inteiror, Joan Saura va insistir en el mateix unes setmanes després, 27 de maig del 2010: "no he vist a Catalunya ningú que porti burca".

FONT: e-notícies
Entrades relacionades: 1

Una dona amb nicab fotografiada al carrer Muntaner

Les 10 frikiades de Kim Jong Il

2011-12-24T10:44:00.000-08:00

El seu naixement hauria estat anunciat amb un arc de Sant Martí doble al cel i una nova estrella

Segons la seva biografia, Kim Jong Il mai va defecar: les deu fricades del difunt tirà de Corea del Nord

Se li atribueixen 1.500 llibres i les sis millors òperes de la història, tot en tres anys

Redacció, 21 de desembre de 2011 a les 12:58

El difunt Kim Jong Il no només era un dels tirans més brutals que mai un país hagi sofert en les últimes dècades. La deïficació oficial del dictador superava fins i tot la dels faraons de l'Antic Egipte i ell personalment era un personatge estrambòtic. Si no hagués condemnat a l'aïllament i la fam permanent al seu país, ni hagués reclòs a desenes de milers de persones en gegantins i dantescos camps de concentració, podria semblar un personatge d'opereta. The Global Post ha recopilat les seves deu grans frikades - Kim Jong Il: Top 10 weird facts about N Korea 's batega leader --. Llegiu a continuació:

1. Naixement diví.

La llegenda diu que l'arribada al món de Kim Jong Il va ser anunciada al cel amb un arc de sant Martí doble i una nova estrella. El naixement hauria tingut lloc a la sagrada (per als coreans) Muntanya Baedku. Es tracta d'un volcà dorment a la frontera entre Corea del Nord i la Xina on, segons la tradició, va baixar a la Terra el "Fill del Déu del Cel" per fundar el primer Regne de Corea. Els arxius de l'Antiga URSS són més prosaics i recullen que Kim Jong Il va néixer en el llogaret siberià de Vyatsoke. Al poble nord-coreà se li deia que l'aniversari del dictador es celebrava a tot el món.

2. Por a volar i tirada als trens.

Kim Jong Il hauria heretat del seu pare la fòbia a viatjar en avió. En els seus escassos viatges a l'estranger es traslladava amb tren. Va arribar a viatjar fins a Moscou en un vagó de luxe. Irònicament, la seva mort s'hauria produït en un tren.

3. Va voler criar conills gegants.

Per combatre la fam creada pel seu propi Govern, Kim Jong Il no va tenir millor idea que la cria de conills gegants (una cosa que ja havia intentat un Fidel Castro que també va voler aconseguir una raça de vaques nanes). Per això, el règim comunista va contactar amb un granger alemany que havia aconseguit criar exemplars de la mida de gossos, que n'hi va enviar dotze. Aquesta dotzena d'animals van ser un dels plats del seu aniversari el 2007.

4. Rostit de ruc i llagosta fresca amb pals de plata i regats de xampany.

Segons va explicar un enviat rus que el va acompanyar en el seu viatge amb tren a Moscou el 2001, Kim Jong Il es va fer servir cada dia rostit de burro i llagosta fresca. Menjava tan peculiar banquet amb palets de plata i els regava amb xampany i vi francès. El difunt dictador era a més, segons es diu, un dels majors compradors mundials del famós i molt car conyac Hennessy.

5. Un superhome capaç de fer onze forats de golf en un sol cop.

Les capacitats de King Jong Il eren súper humanes, segons les dades oficials recollides en els arxius de Corea del Nord. Va començar a caminar a la primerenca edat de tres setmanes de vida, i cinc setmanes després ja parlava. En la seva etapa universitària hauria demostrat una capacitat intel · lectual i artística fins llavors impensable en un ésser humà. Oficialment, en tres anys va escriure 1.500 llibres i va compondre sis òperes, que són les millors de la història.

En esports seus èxits no són menors. El 1994 va agafar per primera vegada en la seva vida un pal de golf per jugar en l'únic camp que hi ha al país. El resultat: 38 sota el par, incloent l'excepcional èxit de completar onze forats amb un sol cop per a tots.

6. Ciutat per a la propaganda.

A la dècada dels 50, el règim comunista de Corea del Nord va construir una ciutat sencera dedicada a la propaganda i anomenada oficialment Aldea de la Pau. Situada a la part nord de la zona desmilitaritzada que separa les dues Corees, mig segle després segueix sense tenir habitants i és anomenada pels mitjans de Corea del Sud "Aldea de la Propaganda".

7. Icona mundial de la moda.

Amb la seva baixa alçada, Kim Jong Il tenia i cuidava una estrambòtica imatge caracteritzada pel seu pentinat voluminós i les sabates amb plataforma per aparentar major altura. El seu estil es completava amb la seva àmplia col · lecció de micos i les seves permanents ulleres de sol. Segons la premsa oficial del Partit Comunista de Corea del Nord, era una icona mundial de la moda. El seu estil ha estat copiat pel seu fill i successor, Kim Jong Un, del qual es diu que s'hauria sotmès a cirurgia plàstica per assemblar-se més al seu pare.

8. Cinèfil segrestador d'un director i admirador de Rambo.

Kim Jong Il tenia fama de posseir una col · lecció de Cintes de vídeo i DVD amb més de 20.000 pel · lícules. Entre les seves favorites figuren Rambo, Divendres 13, Godzilla i el cinema d'acció de Hong Kong. No tenia, per contra, cap pel · lícula protagonitzada per Elizabeth Taylor. El 1978 va fer segrestar a Corea del Sud el director Shin Sang-ok i la seva dona, l'actriu Choi Eun-hee, per posar en marxa un Hollywood nord-coreà. Tots dos es van escapar deu anys després i van aconseguir l'asil polític als EUA.

9. Precoç assassí del seu germà.

Quan Kim Jong Il tenia cinc o sis anys d'edat, el seu germà petit, Shura Kim, va morir ofegat a la piscina familiar. Informes soviètics no confirmats responsabilitzen de la mort al posteriorment dictador. La seva mare va morir en donar a llum l'any següent.

10. No defecava.

La biografia recollida a la web oficial del Govern de Corea del Nord, que ja ha estat retirada, informava d'una altra característica sobrenatural de Kim Jong Il: no va defecar mai en la seva vida.

Un passatger surt en defensa del revisor i llança un jove per la porta del vagó

2011-12-24T07:09:00.000-08:00

Aquest és un vídeo instructiu sobre què no s'ha de fer si es vol viatjar en els ferrocarrils d'Escòcia sense bitllet i sortir-ne il·lès, segons informa Stv.tv. És a dir, no es pot portar la contrària al revisor i dir-li: "no em penso moure del seu seient" i mantenir-se al tren com si passés res. Podeu llegir la informació completa aquí.

The Charlie Daniels Band - Jesus Died For You

2011-12-20T14:17:00.000-08:00

Lletra: Traducció:

You may be down, you may be out          Potser et sents baix, potser et sents fora
With nothing to be glad about            Sense res per alegrar-te
But you can stand right up and shout     Però tu pots estar-te i cridar

'Cause Jesus died for you                Perquè Jesus va morir per tu!


You may think that you can't cope        Potser penses que no potser fer front
You may be drunk or hooked on dope       Potser estàs borratxo o enganxat a la droga
Believe me brother, you've still got hopeCreume germà, has de tenir esperança
'Cause Jesus died for you                Perquè Jesus va morir per tu!    


Maybe you ain't got a dime               Potser no tens ni un duro
You're standing in the welfare line      Estàs aturat a la línia del benestar
Or maybe you're in prison doin' your timeO potser estàs a la presó
But Jesus died for you                   Però Jesús va morir per tu!


Satan may have you in retreat
But you won't go down in defeat
'Cause you can sittin' in the mercy seat
'Cause Jesus died for you

He died for you, to complete salvation's plan  Ell va morir per tu, per completar el pla de la salvació

He died for you, He's got nail scars in His hands Ell va morir per tu, Ell té cicatrius dels claus a les Seves mans
He bore the cross, to sanctify the lost Ell a carregat amb la creu, per santificar els perduts
All you've got to do is believe it      Tot el que has de fer és creure en això
Get down on your knees and receive it   Posa't de genolls i rep això

You may think you're too far gone       Pots pensar que està massa lluny (del perdó)
You've sinned so bad you can't atone    Has pecat tant fort que no ho pots reparar
But bow your head and come on home      Però inclina el cap i vina casa
'Cause Jesus died for you               Perquè Jesús va morir per tu


This old world keeps falling apart      Aquest vell món segueix caient a trossos
But you don't have to let it break your heart Però no has de deixar que et trenquin el cor
You can make a brand new start          Pots fer un nou començament
'Cause Jesus died for you               Perquè Jesús va morir per tu

Now Satan is a mighty foe               Ara Satanàs és un enemic fort
But just stand firm because you know    Però has de mantenir-te ferm perquè tu saps
You've got a better place to go         Que tens un lloc millor per anar
'Cause Jesus died for you               Perquè Jesús va morir per tu

When there's trouble in the wind        Quan hi ha problemes al vent
Or when you face the bitter end         O quan arribes a les últimes conseqüències 
You can start all over again            Tu pots començar tot de nou
'Cause Jesus died for you               Perquè Jesús va morir per tu!

You can face death with a smile         Pots afrontar la mort amb un somriure
Laugh at all your troubles and trials   Riu-te'n de tots els teus problemes
Never have to walk another lonely mile  Mai caminis ni una milla més sol

Jesus died for you                      Jesús va morir per tu!

He died for you, to break the Devil's hold Ell va morir per tu, per trencar l'esperança del Dimoni

He died for you, to redeem your mortal soul Ell va morir per tu, per redimir la seva ànima mortal

Don't be afraid, 'cause you debt has done been paid No tinguis por, perquè el deute que debies ha estat pagat

You just come and do your best          Només vine i fes el millor

The Holy Spirit's gonna do the rest     L'Esperit Sant farà la resta

He died for you, to complete salvation's plan

He died for you, He's got nail scars in His hands

He bore the cross, to sanctify the lost

All you've got to do is believe it

Get down on your knees and receive it

Makes no difference how wrong you've been No importa el mal que has fet

How heavy is your load of sin           És pesada la càrrega del pecat

The door's still open come on in        La porta és encara oberta, vine

'Cause Jesus died for you               Perquè Jesús va morir per tu!

Now you may think you're too far gone

You've sinned so bad you can't atone

Bow your head and come on home

'Cause Jesus died for you

Jesus died for you
Jesus died for you

Mor el líder nord-coreà, Kim Jong-il

2011-12-19T11:34:00.000-08:00

La televisió estatal ha informat aquesta matinada que el dictador va morir dissabte mentre viatjava en tren, a causa de "fatiga mental i física"
Va heretar el poder del seu pare, Kim Il-sung, fa 17 anys. Va militaritzar el país i el va voler convertir en una potència atòmica mentre 600.000 nord-coreans es morien de gana

El líder de Corea del Nord, Kim Jong-il, ha mort als 69 anys "a causa de fatiga mental i física" mentre feia un viatge en tren. Ho ha anunciat aquesta matinada la televisió estatal nord-coreana KCTV.
Kim va morir el passat dissabte 17 a les 8.30, hora local (a les 00.30 de divendres, hora catalana), a causa de "fatiga física" durant un viatge en tren, segons ha informat l'agència sud-coreana Yonhap. El seu fill petit, Kim Jong-un, ha estat designat successor del règim. El dictador serà enterrat el dimecres 28 de desembre a Pyongyang. L'exèrcit de Corea del Sud ha declarat l'estat d'alerta a Seül davant la mort del líder del país veí, mentre que el govern sud-coreà ha establert un pla d'emergència.
El líder nord-coreà, de 69 anys, havia patit una apoplexia a l'agost de 2008, i des d'aleshores s'havien difós diversos rumors sobre el seu estat de salut.
"El nostre estimat líder Kim Jong-il va morir el dissabte 17 a les 8.30 del matí, mentre viatjava per fer les seves funcions de lideratge", ha dit entre llàgrimes i vestida de rigorós dol la presentadora del canal nord-coreà.

El retrat del comunista nuclear:

Figura enigmàtica, primer hereu de la primera dinastia comunista, cap d'un règim aïllat del món. Així es podria definir la figura del president coreà, Kim Jong Il, mort dissabte, segons ha reconegut Pyongyang. Va heretar el poder del seu pare, Kim Il Sung, fundador de Corea del Norte i líder de la revolta anti-japonesa. Va governar Corea del Nord amb mà de ferro durant 17 anys, amb un sòlid aparell de propaganda i, malgrat la greu crisi econòmica del país, el va convertir en una potència nuclear.

La història de la República Popular Democràtica de Corea, fundada el 1948, està lligada al clan dels Kim i l'exaltació sense límits al líder suprem, que té elements de culte sagrat, des que el règim es va separar de l'estalinisme per integrar elements religiosos i de cultura tradicional. Repassem els trets bàsics de la biografia de Jong Il.

El "nen general“. Diu la llegenda que Kim Jong Il va néixer el 1942 en una cavana del mont Paekdu, la base d'operacions de la guerrilla nord-coreana, considerat el bressol de la revolució contra el Japó. El naixement del „nen general“ va fer aparèixer una nova estrella al firmament. Sobre la base d'aquest mite, difós els anys 80 quan s'obria la successó del seu pare, Kim Il-sung, es legitimava la successió dinàstica. „Jong Il va créixer entre roba impregnada d'olor a pòlvora“, diu el pare sobre el fill a les seves memòries.
A l'aparell des de jove. Jong Il es va integrar al Comitè Central del Partit Comunista el 1964 després d'haver-se llicenciat. Apassionat del cinema (va dirigir sis pel·lícules) i l'òpera (té cinc llibrets d'òpera revolucionària), es va encarregar de transformar Pyongyang en un homenatge de la revolució del seu pare: una gegantesca estàtua de bronze d'Il Sung, i una torre de 170 metres inaugrurada per al 70 aniversari del líder, construïda amb 25.500 blocs de granit blanc, un per a cada dia de la seva vida.
L'ascens del comandant suprem. A partir dels anys 80, Jong Il va començar a assumir funcions del seu pare, i el va succeir quan va morir, el 1994. Per consolidar la continuïtat entre el pare i el fill, el 1997 es va establir el calendari Juche, que comença el 1912, data de naixement d'Il Sung.
Un "regnat" amb mà de ferro i un règim sota tutel·la militar. Sota Jong-Il, l'Exèrcit es va convertir en l'espina dorsal del règim, relegant el Partit Comunista a un segon terme. Davant l'esfondrament del Mur de Berlín, per al "líder estimat" l'exèrcit és el tallafocs d'una eventual "contra-revolució".
La fam arrasa el país. La caiguda de la URSS i el gir de la Xina cap a l'economia de mercat deixen Corea del Nord sense el suport econòmic dels "països germans" . El tall del subministrament energètic a cost preferent paralitza la indústria i els desastres naturals són el cop de gràcia a una economia moribunda: entre 1995 i 1998 uns 600.000 nord-coreans (4% de la població) es moren de gana. Sota el desastre apareix de facto una economia de mercat que el règim ha d'acabar legalitzant. Jong Il intenta sortir de l'aïllament i obre converses amb la Xina i el Japó. Intenta una aproximació amb els Estats Units de Bill Clinton.
Crisi nuclear. L'apropament a Washington es talla d'arrel amb l'arribada al poder de Georges W. Bush. L'octubre de 2002 els Estats Units acusen Pyongyang de dur a terme un programa clandestí d'enriquiment d'urani. S'imposen sancions internacionals, que tenen greus efectes sobre la població. El 2007 es signa un acord per tancar la crisi en el marc de les Converses a Sis (Xina, les dues corees, els Estats Units, el Japó i Rússia). Poc després comencen els rumors sobre una possible malaltia cardíaca del "líder estimat".

Tota la informació és de l'Ara.cat
Veure documental sobre Corea del Nord per Afers exteriors

A propòsit de la immigració

2011-12-19T11:19:00.000-08:00

Secció nord-catalana del PNAC.

Foto de Terra i Poble a Perpinyà. Correllengua 2011

Catalunya i Europa en general pateixen actualment un dels transtorns més grans de la seva història: una guerra subterrània que no té nom. Les poblacions autòctones han de ser engullides i barrejades, fins i tot a més llarg termini reemplaçades.

Per quins motius? A qui cal culpar?

La resposta és clara:

L’objectiu és, en primer lloc, provocar un caos comunitari per mitjà de la barreja ètnica: barreja en el món del treball, control dels barris per la imposició de cultures estrangeres. Es tracta d’aixecar unes comunitats contra les altres per amagar els problemas fonamentals.

El principal responsable d’aquesta invasió –per dir les coses pel seu nom- és la gran patronal, amb la complicitat de les elits polítiques, tots al servei de la hiperclasse mundialista.

Sempre àvid de beneficis, l’empresariat poc escrupulós s’aprofita de la misèria dels països africans, recluta obrers poc qualificats i mal pagats per fet pressió sobre els salaris dels autòctons i convidar-los a rebaixar les seves legítimes aspiracions de millota laboral i social. És ben conegut que “la immigració és la reseva humana del capital”. Si la raó d’existir dels sindicats és honorable, també és de lamentar que aquests es presten a ser còmplices del gran capital defensant i justificant l’entrada de nous immigrants.

Avui, la immigració justificada per raons econòmiques és ampliamente exagerada. Des de decennis, els responsables polítics han creat una autèntica “aspiració d’aire” cap als països africans atorgant ajudes socials considerables a persones sense rebre res a canvi. Han obert la caixa de Pandora: no es tracta de treballar uns anys a Occident per després tornar al seu país d’origen. Ara hi ha immigrants que s’instal.len a casa nostra per aprofitar-se de les nostres riqueses amb una mentalitat de colonitzador. No adonar-se del canvi de problacions en certs barris i de la imposició d’una cultura estrangera constitueix un signe evidente de mala fe. Certes administracions públiques acepten reivindicacions comunitàries i religioses.

La inversió dels fluxos migratoris extraeuropeus és una qüestió de vida per a Catalunya i per a Europa, a banda de ser també necessària perquè als països
d’origen dels immigrants els seus habitants prenguin consciència que emigrar a Europa no és la solució, que el que han de fer és tirar endavant els seus països per no haver d’emigrar, amb la qual cosa, per descomptat, comptaran sempre amb la nostra col.laboració.

La immigració intraeuropea

El cas de la immigració intraeuropea ha de ser també ressenyat. Mai en cap país europeu, aquest tipus d’immigració no havia sigut font de problemas com els que coneixem avui amb la immigració extraeuropea, amb excepción d’alguns cos mínims i inevitables. Anys enrera, es tractava d’una immigració laboral, sovint porvisiona i en proporcions raonables. La integración era possible en algunes generacions, tenint en compte les afinitats religioses i culturals. Aquest tipus d’immigració existeix des de sempre i mereix un tactament diferenciat.

Per conservar la seva identitat catalana, la Catalunya Nord ha de fer cara a les conseqüències de la crisi econòmica en el camp laboral, però també ha de controlar la immigració, problema ignorat totalmente per l’Estat francès. Ningú no desitja una substitució de la població. La nostra llengua es troba cada dia més arraconada, prop d’una fase terminal. La nostra cultura és cada dia més folkloritzada, reduïda a una diversió per a turistes ignorants. ¿Com podem acceptar per sempre funcionaris d’altres regions, on ja hi tenien feina, i que bloquegen la promoció de la gent del país? Els autòctons han d’acceptar llocs de treball subalterns i sense avenir. No hem d’acceptar raonaments simplistes com “la misèria és més suportable al Migdia”.

El departament dels Pirineus Orientals compta avui amb més de 33.000 aturats sobre una població de 463.658 habitants! Els raonaments “humanistas” revelen una evident debilitat itntel.lectual. La immigració vinguda dels quatre cantons de l’Hexàgon augmenta la massa dels aturats, accentua la crisi de l’allotjament i la pujada espantosa dels preus d’adquisició de les finques.

Perpinyà, agost del 2011.

Detinguts dos dominicans per la mort d'un jove

2011-12-18T04:34:00.000-08:00

Un mort i un ferit en una baralla amb ganivets de matinada a Figueres

Els Mossos detenen els dos sospitosos del crim

ARA

Barcelona | Actualitzada el 18/12/2011 13:11

Un jove ha mort i un altre ha quedat ferit aquest diumenge a la matinada arran d'una baralla amb ganivets en un bar de Figueres.
Els fets s'han produït cap a les quatre de la matinada, davant del local nocturn. Hi ha hagut una baralla i dos dels participants han resultat ferits d'arma blanca. Tots dos han estat traslladats a l'hospital i un d'ells ha mort al centre mèdic.
Els mossos de la comissaria de Figueres han detingut Juan Carlos Rafael AV, 20 anys i Alexander VV, de 18 anys, ambdós de nacionalitat dominicana i veïns de Figueres, com a presumptes autors d'un delicte d'homicidi.

Creixen a Europa els moviments identitaris

2011-12-18T03:54:00.000-08:00


Foto presa el 18 d'octubre del 2011 de Bo Vilbrand, portaveu del grup Danish Defence League, amb alguns companys a Copenhaguen. Proliferen a Europa els grups identitaris que no són racistes i que la seva causa està orientada a impedir la colonització islàmica del continent.

El matí del 9 de juny, diversos fidels islàmics al sud de Dinamarca (on hi han zones controlades per la Shari'a-la llei islàmica i que la policia no pot entrar) van trobar la seva mesquita profanada amb caricatures del profeta Mahoma i frases ordenant "Fora musulmans".
A finals d'octubre, un porc esquarterat va ser enterrat al lloc on estava prevista la construcció d'una mesquita als afores de Copenhaguen.
Ambdós fets van ser obra de la Danish Defence League, un grup identitari i pacífic que té un any d'existència i afirma no oposar-se a tots els estrangers, sinó només als musulmans.

"No som racistes, no som nazis", diu Bo Vilbrand, de 24 anys i portaveu del grup, que segons ha dit dóna la benvinguda a negres i jueus.
El moviment afirma que la seva lluita és contra l'islam i utilitza símbols de les croades. Defineix el seu propòsit com una lluita cultural.

El servei de seguretat (PST) de la Policia de Noruega va destacar al març el sorgiment de grups antiislàmics durant la seva avaluació anual de factors d'amenaça, encara que l'analista cap Jon Fitje va assegurar que es desconeixen molts aspectes del moviment.

"No sabem massa d'aquesta situació. Desconec quant hauríem de saber sobre això" pel fet que el PST no té autorització per fitxar persones pels seus punts de vista polítics.
No és nova l'aversió cap als musulmans a Europa. Des dels atemptats terroristes de l'11 de setembre de 2001 a Estats Units aquesta repulsió ha enfortit als partits polítics crítics amb la immigració, des d'Escandinàvia fins a França.

No obstant això, aquest fenomen va començar a prendre una fesomia més radical en els últims anys, principalment per internet, però també per alguns grups petits que van organitzar protestes al carrer contra el que perceben com la islamització d'Europa.

A França, el Bloc Identitaire va sorgir com una de les veus més sonores del moviment identitari a Europa.

Un esdeveniment important va ocórrer en 2009 quan es va crear l' English Defence League (EDL), que acull diferents sensibilitats de la població anglesa, des de gent de diferents equips de fubol, jueus, homosexuals, immigrants, etc.

El grup va començar fa dos anys amb 50 integrants i assegura que avui té 10.000, tot i que les autoritats afirmen que la naturalesa intangible d'aquest impedeix un compte veritable dels seus seguidors.
El que és clar és que centenars de persones han participat en protestes de la EDL. L'agència policial europea Europol va dir el 2010 que el creixement veloç del grup va augmentar la notorietat de les protestes a Gran Bretanya.

L'EDL ha impulsat el sorgiment de grups similars a tot el nord d'Europa amb certa eficàcia. La majoria són només grups que es promouen per Facebook. Un reduït grup de persones es va presentar a una manifestació efectuada l'abril de la Norwegian Defense League i la versió holandesa es va desbandar a principis d'any.

Lena Andreassen de la NDL

La Danish Defence League pel que sembla ha tingut més eficàcia. Vilbrand va dir que té entre 200 i 300 membres actius i que més de 1.000 simpatitzants aporten quotes com a membres encara que no participen en activitats.

El servei de seguretat PET de Dinamarca va declinar fer comentaris sobre el grup.

La blocaire danesa Margrethe Hansen, qui va dedicar tres mesos a infiltrar per internet entre grups identitaris, va dir que la Danish Defence League possiblement té uns 100 membres actius, un nombre considerable en virtut que el grup es va fundar el 2010 i té el potencial de convertir-se en el més fort a Dinamarca.

El 2010, Hansen també va espiar grups antimusulmans escandinaus a Facebook, com la Danish Defence League. Hansen es va crear un perfil fals i es feia passar com una nacionalista furibunda.

Ara, amb la informació obtinguda, des de el multiculturalisme es dedica a difamar grups políticament incorrectes com les LLigues de defensa o identitaris en general.

Les arrels ideològiques del moviment antiislàmic poden trobar-se en l'anomenada comunitat de la "contrayihad" de blocaires dels Estats Units i Europa en llocs com "Gates of Vienna" (Portes de Viena) i "Brussels Journal" (Diari de Brussel·les).

Aquests blocaires asseguren que els immigrants musulmans colonitzen Europa amb l'aprovació tàcita de les elits polítiques dèbils d'esquerra.

Els punk no agraden a Indonèsia

2011-12-15T03:49:00.000-08:00

Joves punks rapats per policies de paisà

Una policia de paisà rapa a una jove punk

La policia de la regió més conservadora d'Indonèsia (Aceh, l'única del país on està implantada la llei islàmica) va detenir el dissabte a 65 joves punk en un concert i els va sotmetre a una "neteja espiritual", segons va declarar a l'agència AP el cap de la policia local.
Els agents els van rapar les seves crestes amb maquinetes d'afaitar, els van treure els piercing, els van treure del coll seus collars de gos i finalment els van despullar i van banyar a tots junts. Així mateix, el cap de la policia els va entregar un raspall de dents a cada un i els va cridar: "Feu-lo servir!".

Els agents consideren que la música punk i l'aspecte dels nois no s'ajusten als valors islàmics. Està estrafolària anècdota suposa l'últim esforç que han fet les autoritats d'Aceh per imposar la seva estricta moral en aquesta província del país asiàtic, una nació de 240 milions d'habitants de majoria musulmana.

Aceh és un lloc on l'adulteri es pot castigar amb la lapidació i on s'ha arribat a assotar en públic i empresonar homosexuals. Les dones han de portar vel i no poden portar pantalons estrets.

Aquesta regió-que el 2005 va pactar amb el Govern central un augment de la seva autonomia després de posar fi a un procés de lluita separatista-està situada més al nord de l'illa indonèsia de Sumatra. El 2004 va ser la zona més devastada pel tsunami que va escombrar tràgicament els països de la ribera sud de l'oceà Índic, deixant 230.000 morts. De tots els morts, 167.000 van morir a l'illa de Sumatra.

Els punk d'aquesta zona porten mesos que es queixen que els assetgen, però la batuda de dissabte ha estat el pitjor episodi que han patit.

Després de la detenció col · lectiva-a Banda Aceh, capital provincial-dotzenes de punkis van ser conduïts en furgons a un centre de detenció a les muntanyes (a 60 quilòmetres) per ser reeducats durant deu dies. Després els hi retornaran a les seves famílies.

Un dels joves detinguts, anomenat Fauzan, estava indignat amb la Policia. "Per què, per què m'han tret el pèl? No li fèiem mal a ningú, és només la nostra forma de expressar-nos. Per què ens tracten com a criminals?".

El cap de la Policia, Iskandar Hassan, no creu que els hagin fet res dolent. "No estem torturant a ningú, no estem violant els Drets Humans. Simplement estem posant a aquests nois en el camí moral correcte".

FONT: El País

CONTRA L'ISLAM, PORC I PANK!

El sistema es torna boig: S'acusa a un noi amb síndrome de Down de realitzar un "atac racista" contra una pakistanesa a Escòcia

2011-12-15T03:30:00.000-08:00

Sense complexos de ser escocès!

Com pot el meu fill ser racista? es preguntava la mare de Jamie, un noi amb síndrome de Down i l'edat mental d'un nen de cinc anys incapaç de comprendre plenament els càrrecs de "racisme" i "assalt racista" que se li atribuïen, i molt menys d'entendre les seves conseqüències .
Per Fiona-que viu a Cumbernauld, Lanarkshire (Escòcia), amb el seu marit James, de 46 anys, un contractista de telecomunicacions, i la seva filla Stephanie, de 17 - la paraula "malson" és poc per descriure el martiri que van passar durant aquells set mesos de 2008, immersos en un procés mediàtic, judicial i burocràtic que mai s'haguessin imaginat. La situació és tan esperpèntica que seria risible si no fos pels greus perjudicis implicats a la família. La seva història també serveix com a exemple preocupant de fins a quin punt la correcció política i l'extremisme delirant de l'antiracisme institucional poden pervertir el concepte de justícia, i convertir incidents menors en muntanyes.
El que va començar com un simple contratemps entre Jamie i una noia pakistanesa quan jugaven en una zona adaptada per a individus amb síndrome de Down, aviat es va convertir en una investigació penal de set mesos en què el fill de Fiona va estar a punt de ser empresonat.
Jamie té 18 anys, però ni tan sols sap lligar-se els cordons de les sabates, necessita ajuda al bany, no se li pot deixar sol a casa, i dorm cada nit esperant que la seva mare el tapi al llit. Els esdeveniments que van portar a l'angoixa a aquesta família van tenir el seu inici en un altercat amb una noia de la mateixa edat, també alumna en el departament de classes especials del col · legi Motherwell en Lanarkshire, on tots dos reben classes.
Els fets
Els dos nois amb síndrome de Down estaven jugant, es van irritar l'un amb l'altre, van discutir, el noi va empènyer a la noia i li va dir que se n'anés del seu costat. La noia hi va dir a la mestra. Els dos van ser separats i es va informar als seus respectius pares del contratemps. Tenint en compte l'edat mental d'ambdós, aquests fets no tenen més transcendència que qualsevol baralla entre dos nens de cinc anys en un parc infantil. I aquí s'hauria d'haver quedat l'assumpte.
No obstant això, la família de la noia es va posar en contacte amb la policia i es va obrir una investigació sobre això. Una setmana després, Jamie va ser acusat de racisme i d '"atac racista".
"La nostra família ha estat sotmesa a una terrible pressió per res", diu Fiona. "És completament ridícul que les autoritats presentessin càrrecs en contra del nostre fill, que no només era innocent, sinó incapaç de comprendre aquesta problemàtica. Quan la policia va venir per parlar amb Jamie, ell els va donar la benvinguda amb un gran somriure i una encaixada de mans. A mesura que li llegien els seus drets i li preguntaven, ell els donava les gràcies per venir a veure-ho, i assentia en tot el que li deien. "Les persones amb síndrome de Down sovint assenteixen simplement per complaure a altres persones. "Us adoneu que no entén el que està passant?" Li va preguntar Fiona als policies, els agents es van sentir incòmodes i van admetre que no tenien formació en el tractament de persones amb necessitats especials, "però el procés oficial per llavors ja havia entrat en acció. A partir d'aquest moment, semblava que no hi havia res que el meu marit o jo poguéssim fer per aturar-lo. "
La notificació
Està clar que a Fiona li cau la bava pel seu fill. Quan recorda aquests set mesos se li omplen els ulls de llàgrimes, però ella es considera una lluitadora que fins i tot va deixar l'acadèmia de perruqueria per dedicar més temps a la cura dels seus fills. Era, diu, l'única cosa que podia fer donades les circumstàncies.
En dues ocasions-quan Jamie tenia deu mesos, i quatre anys-va passar per greus problemes mèdics que auguraven el pitjor. "Els hospitals s'han convertit en una segona llar per a mi durant aquests anys", diu Fiona. "M'he passat setmanes, fins i tot mesos, al costat del llit de Jamie, però no m'importa el que els metges diguessin, sempre he sabut que portaria de nou al meu fill a casa. Gràcies a Déu, que sempre m'ha donat la raó, negant-se a rendir-fins i tot quan els metges van dir que no hi havia esperança ".
Des de la seva adolescència ha millorat molt en salut i Fiona ha vist florir al seu fill, que assisteix a un curs d'habilitats en Motherwell College, "el que em fa estar orgullosa d'ell. Té amics, és sociable i xerraire i adora la seva germana. El no té cap historial de violència ni de baralles, al contrari, és molt tranquil i sempre té bon humor ". Per això a Fiona li va estranyar tant quan el seu fill va ser acusat d'un incident al col · legi: "El 4 de setembre, vam rebre una trucada dient que havia tingut una baralla. Vaig parlar amb ell, i ens va dir que no va pegar a la noia, però que sí la va empènyer. No vaig prendre el cas a la lleugera i li castigar sense videojocs per uns dies ".
"Jo li vaig creure quan va dir que no li va pegar", explica James, el pare del noi, "però no sóc un pare lax que faci concessions per la seva discapacitat. Així que li vaig renyar i li vaig deixar clar que amb els altres estudiants cal portar-se bé, que no és bo discutir ".
L'assumpte va quedar enrere, però passats uns dies van ser notificats pel col · legi que la família de la jove havia contactat amb la policia, i que aquesta havia preguntat als altres estudiants i al personal de la universitat.
"Mama, no deixis que em portin lluny"
"Vaig parlar amb Jamie sobre les acusacions de" assalt racista ". En un primer moment, tot l'assumpte era tan ridícul que no m'ho podia creure. Jamie està lluny de ser racista. No sap distingir les diferències de color de pell. Però el col · legi va dir que la policia vindria a entrevistar a Jamie, i jo vaig acceptar, pensant que no passaria res. Jo volia que Jamie entén que no era bo tenir altercats amb altres estudiants, i vaig pensar que la visita de la policia l'ajudaria a entendre bé aquest fet. No obstant això, després de l'entrevista de la policia, uns dies més tard Jamie va ser acusat de racisme i d'assalt.
"Em vaig espantar i vaig pensar que era una bogeria, Jamie ni tan sols entén les coses com amunt i avall, si una porta està oberta o tancada. El meu marit va comentar que hauríem d'haver insistit en el retorn dels oficials amb una persona especialitzada en el tractament de persones amb necessitats especials, i potser potser podríem haver detingut l'assumpte a l'acte. "
Els mateixos agents van dir que el cas probablement no arribaria a res i que explicarien a la procuradoria fiscal que Jamie tenia síndrome de Down. No obstant això, poc després de la visita, la família va rebre una carta de la procuradoria fiscal dient que les autoritats tenien evidència suficient per acusar a Jamie. Va ser llavors quan es va desencadenar l'infern per a aquesta família: "Vaig llegir la carta amb les mans tremoloses, jo estava plorant a llàgrima viva", diu Fiona, "vaig trucar a l'oficina del fiscal cinc vegades, però ningú parlava del meu cas. Vaig anar a la policia, i ningú semblava saber el que estava passant. Hauria estat capaç de riure davant tant caos i incompetència de no ser pel fet que jo sabia que, als 18 anys, Jamie és tècnicament un adult. Estava aterrida que realment pogués acabar a la banqueta en un judici per alguna cosa que no va fer. "
"Van ser mesos en què vivim amb molta pressió. El punt més baix va arribar quan estàvem veient la televisió i Jamie va començar a plorar. Em va trencar el cor perquè em va fer sentir com si jo li hagués fallat ". Va aparèixer en pantalla l'escena d'una presó, i Jamie va dir entre sanglots: "No vull anar a la presó, mare, si us plau, no deixis que em portin lluny". Fiona va descobrir entristida que el seu fill no era del tot inconscient del que passava malgrat els intents dels seus pares per distreure'l de l'assumpte. "Al llarg d'aquest malson m'he esforçat a posar un somriure i actuar amb normalitat entorn a Jamie, per protegir-lo de tot el que estava succeint. Però aquesta nit, mentre sanglotava en els meus braços, no vaig poder evitar plorar. Temia que Jamie pensés que no podríem protegir-lo, li vaig dir que no anava a anar la presó, que tot sortiria bé, però ni jo mateixa estava ja segura que tot fos a sortir bé. El meu instint natural de mare, especialment d'un nen amb necessitats especials, era tractar de protegir-lo de tot al seu voltant, i allà estava, lloranda perquè estava espantada. "
No va ser fins a set mesos després de l'incident inicial quan la família va rebre una breu carta de la Procuradoria fiscal on es retiraven els càrrecs de l'acusació.
Després de mesos de tensió i por, l'oficina de la procuradoria va emetre una petita disculpa formal per les molèsties causades durant aquest temps. Tots els càrrecs van ser retirats, però això, diu Fiona, no és suficient, i havia de explicar perquè aquestes situacions no es tornin a donar.
Aquesta família no només va rebre fredor burocràtica, confusió, i manca de comprensió en les seves relacions amb el sistema legal mentre eren torturats durantes aquests set mesos, sinó també el temor que Jamie sempre tindrà una taca en la seva reputació com a resultat de ser acusat de res .
Víctimes de la bogeria de la correcció política.

FONT: Alerta Digital

Alberto Granados Garmendia .-

Suècia: violenta topada entre nacionalistes i comunistes

2011-12-12T04:21:00.000-08:00

Suècia: violenta topada entre nacionalistes i comunistes

Daniel Wretström, in memoriam 2011.

Marxa de torxes en memòria de Daniel Wretström:

Patètics comunistes:

Aldarulls entre nacionalistes i comunistes a Estocolm:

Violents aldarulls van desfermar-se arran la massiva marxa de torxes en homenatge a Daniel Wretström, víctima del multi i interculturalisme així com del racisme immigrant, a la ciutat vella d’Estocolm el passat dissabte 10 de desembre quan xurma d’ultraesquerra va tractar fracassadament d’interrompre-la.

FONT: TARANIS

La CGT contra Catalunya!

2011-12-09T04:17:00.000-08:00

Josep Pla “el que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres”

Cartell de l'acte a favor de la unitat d'Espanya, contra la llibertat i sobirania de Catalunya del sindicat anarquista CGT

Van participar a l'acte:

Carlos Taibo, professor de Ciències Polítiques de la Universitat Autonoma de Madrid, en condició d'amo que ve a controlar els esclaus.
Antonio Baños, periodista
Enric Duran, Activistagestionari, etiquetes que tenen costum d'inventar-se per donar-se aires de grandesa.
Santiago Lopez Petit, Professor de Filosofia de la Universitat de Barcelona.
Octavio Alberola, anarqusita.
Javier Zapata, portaveu de l'acte per la CGT

Els Mossos controlen 31 nenes a Catalunya pel risc de patir ablació

2011-12-06T04:43:00.000-08:00

Els Mossos d'Esquadra controlen actualment 31 nenes catalanes per "risc alt" de patir una ablació. Tot i aquesta supervisió, set nenes han estat mutilades aquest any i els casos han acabat als tribunals.

LAURA DÍAZ-ROIG

BARCELONA. | Actualitzada el 06/12/2011 00:00

Una noia ugandesa reposa, entre mantes, després que li hagin practicat la mutilació genital. JAMES AKENA / REUTERS

Catalunya no es lliura de la xacra de l'ablació, una pràctica que consisteix en l'extirpació total o parcial dels genitals externs de les dones. Una trentena de menors estan controlades pels Mossos d'Esquadra. Malgrat aquesta feina de supervisió, set nenes han estat mutilades en l'últim any. Aquestes mutilacions es duen a terme als països d'origen de les famílies, en períodes de vacances. De fet, des del 1994 no es té constància que se n'hagi practicat cap en territori català.
La Generalitat compta, des del 2000, amb un protocol d'actuació liderat per la direcció general d'Immigració, en el qual participen diversos departaments. Montserrat Escuder, caporal del Grup Central dels Mossos d'Esquadra d'Atenció a la Víctima, explica que hi ha quatre indicadors de risc que activen el protocol: que la nena pertanyi a una ètnia que practica aquest tipus de mutilació, que les germanes o la mare estiguin mutilades, que l'estada de la família a Catalunya sigui circumstancial i que la família estigui a punt de fer un viatge al seu país d'origen.
Quan s'activa un indicador, els primers a actuar són els serveis socials i Salut, que treballen amb la família i intenten que, en cas que estiguin a punt de viatjar al seu país, signin un compromís de no practicar l'ablació. "No té validesa legal, però els serveix a ells un cop són al seu país, si l'ètnia els pressiona perquè practiquin l'ablació a les seves filles. Quan els serveis socials dubten de les garanties que està donant la família, el cas arriba als Mossos", detalla Escuder. Explica que si creuen que hi ha possibilitats que l'ablació es produeixi, demanen al jutge que prohibeixi el viatge o bé que obligui la menor a ser visitada per un forense abans i després.
"Malgrat la xarxa pluridisciplinària que tenim activada, la desaparició del risc passa pel canvi de mentalitat", diu Escuder. La legislació espanyola prohibeix expressament la mutilació genital femenina des del 2003 i la castiga amb penes de 6 a 12 anys de presó. A més, permet perseguir-la fins i tot quan no s'ha practicat en territori de l'Estat.

FONT: ARA

Paki's shops?? Fuck off!!

2011-12-06T04:37:00.000-08:00

La Guàrdia Urbana de Barcelona retira cent quilos de menjar caducat a establiments de Gràcia

Els agents han intervingut més de 200 productes d'alimentació en sis establiments. Alguns productes portaven més de dos anys caducats

EFE
Barcelona | Actualitzada el 06/12/2011 10:48

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha impedit la venda de cent quilos de menjar caducat després d'intervenir més de 200 productes d'alimentació exposats en sis establiments del districte de Gràcia.
Segons ha informat avui la Guàrdia Urbana, durant el mes de novembre els agents han inspeccionat diversos establiments, després de tenir indicis que en alguns comerços d'alimentació s'estaven venent productes caducats.
Durant les inspeccions, s'han intervingut 201 productes - un total de cent quilos de menjar-, alguns dels quals portaven més de dos anys caducats.
Els productes caducats han estat decomissats i portats a un punt verd de la ciutat per a la seva destrucció.  Entre els aliments retirats hi havia havia 99 productes carnis, lactis, rebosteria i pa industrial, onze paquets de pa envasat, set paquets de cansalada i pollastre envasat, cinc paquets de sopa deshidratada, divuit pots de cigrons, sis paquets de tallarines, cinc paquets d'amanida de cranc, onze paquets de formatge, cinc packs de iogurt, una bossa de verdura, quinze paquets de dolços i 13 pizzes.
La Guàrdia Urbana de Barcelona ha denunciat els establiments a l'Institut de Seguretat Alimentària, i continua realitzant inspeccions en altres locals de la zona.

Els musulmans de Terrassa es manifesten contra les retallades

2011-12-05T12:28:00.000-08:00

"Ho volen tot i no van a parar fins que ho aconsegueixin", així es manifestava un veí de Terrassa,acovardit per la torba islàmica que avui ha pres els carrers de la ciutat. I és que els musulmanss'han manifestat a Terrassa contra les retallades anunciades pel Govern d'Artur Mas. Unes3.000 persones, majoritàriament musulmans, han reivindicat el dret dels immigrants als serveissocials i laborals.

Com a Palestina, els moros no han dubtat a situar els nens en "primera línia". Una veïna que presenciava la manifestació ha declarat a MinutoDigital que "col · locaven als nens davant i els donaven instruccions", encara que no podia entendre el que els deien.

El col · lectiu magribí ha mostrat la seva força al carrer en una manifestació que s'ha iniciat a Ca n'Anglada, un dels barris del centre de Terrassa amb més immigració.

La manifestació podria ser la primera de moltes que podrien estar impulsant ja des del nou govern islamista del Marroc. Els serveis d'intel · ligència espanyols han mostrat la seva preocupació recentment per la força social i capacitat de convocatòria i mobilització dels immigrants, i més concretament dels musulmans.

Font: Minuto Digital

Uns 3.000 immigrants s'han manifestat a Terrassa per exigir que es reactivin les ajudes de la renda mínima d'inserció (la PIRMI), convocades per la Plataforma d'afectats per les retallades de les prestacions de l’atur i les ajudes. És una de les concentracions més grans d'immigrants que es recorden a la cocapital del Vallès Occidental i durant una bona estona han col·lapsat algunes de les cies més concorregudes del municipi.

Poques vegades com avui s'ha viscut a Terrassa una demostració de la força de les persones d'origen magrebí. Els manifestants han sortit des de la mesquita de Ca N'Anglada, han passat pel centre de la ciutat, han acabat a l'Oficina de Treball de la Generalitat, al barri de La Cogullada i han cridat contra el Govern i els polítics en general.

La Plataforma demana que s'aturin les sancions per reintegrament de les ajudes per part de les persones que van marxar de l'Estat mentre cobraven el subsidi d'atur.

FONT: Nació Digital

Espanya ens Roba!

2011-12-05T11:54:00.000-08:00

Fes-li saber a la Presidenta del Parlament Núria De Gispert que Espanya ens roba

Ho explica el professor Sala i Martí

I Ramon Pellicer a les notícies

Capità Catalunya!

La Maria no t'estima

2011-12-05T11:37:00.000-08:00

Descobreix perquè

La Caixa premia a Carod

2011-12-01T03:08:00.000-08:00

"Obra de Govern". La Caixa, agraïda

Serem breus. Carod ha trobat feina. Una magnífica notícia en el país dels aturats. Carod -que és llicenciat en filologia catalana-, des del setembre "coordina" la Càtedra de Diversitat Social de la UPF (Universitat Pompeu Fabra). Una Càtedra improvisada sense catedràtic i sense oposicions finançada per la Fundació de la UPF i, sobretot, per l'Obra Social de la Caixa que, com tothom sap, és d'una bondat tan infinita que ha sostingut durant anys els dolços missatges de Wesbislam. ("Tendran su 11-M")

El sou que percebrà l'ex Conseller de la Vicepresidència de la Generalitat és top secret. Només se sap que La Caixa pagarà generosament 150.000 euros anuals. Segons l'UPF l'objecte d'aquesta Càtedra taaaaan important és "realitzar activitats d'investigació i organitzar jornades relacionades amb aquest afer". (Quin "afer"?) "La Universitat Pompeu Fabra enalteix l'experiència de Carod Rovira com a responsable del Govern català d'immigració, cooperació i afers religiosos".

Osigui, això :

"Gràcies, Carod!"

Fi de la notícia (ja hem dit que seríem breus)

(*) I ara que parlem d'Afers, Hasbarats properament convocarà un concurs literari de Relats Breus remunerat amb un vermut a la Barceloneta -o a altres localitats- (no tenim gaire pressupost, ho reconeixem. Si el guanyador és de Comarques no paguem trasllat).

Tema: Catalunya. Era post-nuclear (look Mad Max). Un alt càrrec de les restes d'una Generalitat post-punk repartida entre perdedors corruptes que pacten formar govern es rabeja en els privilegis que ha aconseguit. Es diu Kurt Pastenag. Personatge anticrístic que t'hi cagues. Simula admiració pels jueus però subvenciona la gihad catalana postmoderna -que és com la del segle VIII-. Descobreix que la seva Oficina reposa sobre el domicili d'un pietós prohom jueu de la Barcelona medieval anterior a les persecucions i les matances de 1391. El vil Pastanag concep un pla per trair els seus votants, el seu país i la memòria de l'herència jueva de Catalunya i no se li acut res millor que habilitar una estança del vell-nou Palau que habita com a Picadero -amb llumetes incloses- per follar-s'ho tot d'una tacada.
(Desenvolupar tema troncal i sub-trames en un màxim de 4 pàgines).

Miscelània :

Ens informen que fa poc s'ha descobert una profecia de Nostradamus que -probablement- cita algú que té alguna relació amb Catalunya:

Rebuig de l'avellana, corrupte simulacre,
Trairà el mostaix bressol humil i sacre.
Fam, dol, desesper quan somriurà la Parca.
Adret i Catalon redimiran la Marca.

Font: Hasbara-ts

Gaddafi, Mao i Saddam Hussein ballen i juguen amb Mugabe en l'anunci d'uns restaurants de menjar ràpid

2011-11-30T16:00:00.000-08:00

La cadena de menjar ràpid Nando's ha engegat una irreverent campanya publicitària titulada L'últim dictador dempeus, en què s'hi pot veure el dictador de Zimbàbue, Robert Mugabe, compartint taula amb altres dictador morts com Gaddafi o Saddam Hussein, segons recull The Huffington Post.
Després del sopar, recreen un somni de Mugabe, en què se'l pot veure ballant en un entorn idíl·lic amb cadascun dels dictadors. Mugabe porta una escopeta que dispara aigua i juga amb Gaddafi, Saddam Hussein i Mao.
Després del somni, les imatges que apareixen recreen el sopar d'Acció de Gràcies de Mugabe, i el mostren trist i solitari. Aleshores apareix l'eslògan de la companyia: "En aquesta època de l'any, ningú no hauria de menjar sol", fent referència al fet que Mugabe és "l'últim dictador dempeus".
L'anunci ha aixecat controvèrsia, tant per les omissions (no hi apareix, per exemple, Mubàrak) com pel seu contingut.
Nando's té restaurants a 35 països, incloent-hi el Regne Unit i els Estats Units.

Font: Ara

The evolution of Socialist strategies to rescue Socialism from failure

2011-11-30T11:03:00.000-08:00

Tenim les presons plenes d'immigrants!

2011-11-29T07:13:00.000-08:00

Segons les últimes dades estadístiques publicades per la Generalitat de Catalunya (agost 2010), un 44,92% de la població reclusa a les presons catalanes és estrangera.

http://entrereixes.blogspot.com/2010/11/reinsercio-per-als-inmigrants.html (amb vídeo).

La població reclusa espanyola no para de créixer, i és ja la més alta d’Europa, si be té un índex de criminalitat dels més baixos. Com s’explica?

http://entrereixes.blogspot.com/2010/12/entrevista-un-funcionari-de-presons.html

Els interns estrangers, pel sol fet d’entrar a presó, tenen una sèrie de serveis que al seu país no tenen.
Si jo entrés a la presó d’un país, i dins de la presó, tingués tot el que tenen aquí, i al meu país (al carrer), no ho tinguéssim, els diria als meus amics, familiars, etc., que vinguessin cap aquí, que s’ha acabat el passar-ho malament, s’ha acabat passar gana, s’ha acabat passar fred. I tot això, només per entrar a presó. No cal treballar per a disposar d’aquests serveis.

§ Les xifres revelen que cada vegada és més gran el nombre de reclusos estrangers, que ja supera el 40% de la població reclusa a tot l’estat.

Europa ja no té fronteres. Hi ha moviment d’europeus d’un costat a un altre. Hi ha països dins la Unió Europea en els que no hi deu haver un bon nivell de vida. L’exemple el trobem amb Romania. Ara mateix hi ha molts interns d’aquesta procedència. Àfrica és un altre exemple. Hi ha necessitats que en el seu país no tenen cobertes, i aquí, pel sol fet d’entrar a presó, ja hi venen implícites. Per exemple, metge les 24 hores del dia a la seva disposició, estudis pagats pel centre, menjar tres vegades al dia, dutxa diària, dentista, biblioteca, gimnàs, etc. I això, només per estar tancat a la presó, no cal que facin cap tipus d’esforç, per a rebre tots aquests serveis. Tots i cadascun d’aquests serveis, al carrer, vull dir fora de la presó, s’han de pagar, mínimament de forma econòmica, això vol dir que s’ha de treballar per a guanyar diners per a poder pagar aquestes necessitats i capritxos.

§ Què es fa amb els immigrants sense papers que delinqueixen? Què creus que s’hauria de fer?

M’imagino que encara que no tinguin papers, els ingressen a presó si el que hagin fet, està reconegut com a ingrés a presó.
El que jo faria, amb papers o sense, seria que, el que no sàpiga comportar-se, respectar la gent i les costums, i cometi algun delicte, el faria tornar al seu país. Expulsat!
Amb els que tenen papers, es podria fer (tot i que no crec que aquí s’arribi aplicar). El problema ve quan algú no té papers. A on el tornes? No el pots portar a un lloc d’on aquesta persona no en sigui procedent.

Situació presons al 2010

El 35% dels presos són immigrants (27.067)

http://www.minutodigital.com/noticias/2010/03/25/el-35-de-los-presos-en-espana-son-inmigrantes/

Tenen relació la delinqüència i la immigració? La classe política s'entesta a desmentir-ho, però les dadessuperen les pretensions de fer callar la crua realitat: suposen-oficialment-el 15% de la població, però la seva presència en les Cacela representa un 35% del total de presos al nostre país.

Des del 2000, els interns espanyols han crescut en 10.700 (19%) personas, en canvi els extrangers en 18.000 (228%).

http://www.minutodigital.com/noticias/2010/09/09/el-60-de-los-presos-encarcelados-en-espana-en-la-ultima-decada-son-extranjeros/

"Només Grècia ha tingut dins de la Unió Europea un increment de reclusos més gran que Espanya. Fins i tot Itàlia, França i Alemanya, amb més habitants, tenen menys presos que el nostre país ", assenyala un portaveu de Acaip. "Les presons estan desbordades".

Un pres costa 88 euros/dia

http://www.adn.es/local/barcelona/20100315/NWS-0218-adn.html

Les presons catalanes tenen 15.525 reclusos | El lloguer de tres nous centres penitenciaris ha disparat la despesa de Justícia

Un pres li costa 88,29 euros al dia al departament de Justícia de la Generalitat. I a les presons catalanes hi ha més de 10.500 interns.

El perfil del pres a Catalunya: home (92%) espanyol o català (56,6%)

27.000 presos extrangers X 88 euros/dia X 365 dies = 867.240.000 €/any (només presos extrangers)

És interessant llegir l'estudi que va fer Comissions Obreres alertan que més immigració: més delinqüència i més atur.

La solució segur que la trobaria en Joe Arpaio ben fàcil. Catalunya necessita més gent com ell!

Incident de Victor Alexandre amb rumanesa pel català

2011-11-29T03:22:00.000-08:00

Incident lingüístic a Crevillent
Víctor Alexandre · e-notícies · 12/6/2008

El passat 30 de maig, convidat per la secció local d'Acció Cultural del País Valencià, vaig ser a Crevillent, Baix Vinalopó, per presentar el meu llibre Nosaltres, els catalans. Va ser un acte exquisit, ple de gent hospitalària i encantadora, amb la immigració com a eix central, durant el qual van sorgir les mateixes preocupacions que sorgeixen arreu dels Països Catalans: la necessitat de tenir un Estat propi com a única solució de supervivència en un món globalitzat i la importància de la llengua com a factor d'integració dels nouvinguts. L'endemà al matí vaig baixar al bar de l'hotel a esmorzar abans que em vinguessin a recollir per anar a Alacant i vaig demanar un cafè amb llet a l'única cambrera que hi havia a la barra, una noia romanesa que, segons vaig saber després, fa anys que viu a Crevillent:

- Un cafè amb llet, si us plau.
- ¿Cómo?
- Un cafè amb llet.
- Será un café con leche –posant émfasi en les paraules "con leche".
- És el que he dit: un cafè amb llet.
- A mi me habla en español.
- És una ordre?
- A mi me habla en español.
- No, jo parlo en català.
- No le entiendo y no tengo porque hablar catalán.
- Aleshores, si no m'entén, com és que respon tot el que dic?
- Usted tiene la obligación de hablar en español porque estamos en España.

Quan l'interlocutor diu aquesta frase –que és el recurs de la impotència– és el moment de somriure i marxar, perquè ja hem guanyat. Tot espanyolista la té sempre al cap, però la reserva fins que se sent contra les cordes. Jo no vaig marxar perquè, tot i que la meva interlocutora no va deixar de desqualificar-me, em va acabar servint el cafè amb llet. El problema és que en el bar –que no és només per als clients de l'hotel- hi havia mitja dotzena de persones més, entre les quals una parella de la Guàrdia Civil, i totes es van revoltar contra mi. Primer ho va fer un home que hi havia al meu costat dient-me que "Estamos en España" i que jo tenia l'obligació de parlar en espanyol perquè el català, el basc i el gallec només són oficials "en sus comunidades". Vaig respondre-li que érem a Crevillent i que, en parlar en valencià, estava parlant la llengua de Crevillent. Aleshores es va veure obligat a recórrer als despropòsits: que la llengua de Crevillent és l'espanyol, no pas el valencià, que el valencià és una llengua diferent del català i que el nom de Crevillent és Crevillente. Així és com consta, per cert –Crevillente–, en els sobrets de xampú i gel de bany de l'hotel. Hotel Las Palmeras, es diu.

No hi ha dubte que va ser un cafè amb llet molt accidentat, el meu, perquè la cambrera, cercant amb la mirada la complicitat dels guàrdies civils, em deia que "hablar en español es una cuestión de educación y usted no tiene educación". Naturalment, vaig haver de dir-li que l'única persona mancada d'educació era ella per negar-se a entendre la llengua del país on viu des de fa anys. Aleshores, abrandant-se per damunt de la barra, em va dir: "Váyase usted a la mierda". Per sort, els insults no em fan ni fred ni calor. Tant els verbals com els escrits. Trobo que són l'expressió de la impotència. Això no vol dir que no estigués nerviós, és clar que ho estava. El meu tren cap a Barcelona sortia d'Alacant al cap d'una hora i mitja i si els guàrdies civils volien fer-me la guitza era evident que el perdria. Finalment, com no podia ser de cap altra manera, van intervenir dient-me que tenia l'obligació de parlar en espanyol. Jo, però, els vaig respondre que no, que no en tenia l'obligació perquè era al meu país i perquè la llengua que parlava era oficial al País Valencià. També els vaig recordar l'article 14 de la seva Constitució, que diu que ningú no pot ser discriminat per raó de naixença. Després s'hi va afegir el guàrdia jurat de l'hotel, que es pensava que m'insultava dient-me "charnego" mitja dotzena de vegades, cosa que em va obligar a respondre-li que les seves paraules indicaven un alt nivell de racisme. Però no m'escoltava. També s'hi va afegir el seu company, que em va dir que els racistes érem els catalans. Arribats aquí, era evident que la discussió havia entrat en un atzucac. Vaig tornar a la cambra, vaig agafar la maleta i, quan van arribar els companys d'Acció Cultural, me'n vaig anar. Va ser una situació molt desagradable, aquella, perquè res no hauria passat si jo, en lloc de parlar en català, ho hagués fet en francès o en alemany, per exemple. En aquest cas, la cambrera hauria fet mans i mànigues per entendre el significat de "café au lait" o "kaffee mit Milch". Però, acostumada com estava que els catalanoparlants sempre demanem perdó per existir –talment com ho faria un negre avergonyit de la seva pigmentació-, els racistes espanyols es van revoltar contra mi i em van considerar un "negre" insubmís. I tot per un simple cafè amb llet. Vull remarcar, per altra banda, que vaig parlar en català en tot moment, cosa que demostra que m'entenien perfectament i que els guàrdies civils -fins i tot quan els deia que era català, no pas espanyol- es van comportar amb més correcció que la cambrera i que els guàrdies jurats. De fet, si vaig sortir-ne ben parat, malgrat que eren sis contra un, va ser per la serenitat que em donava creure fermament en el que deia. Ells odiaven el meu país i la meva llengua, però jo em defensava amb tant convenciment que es van desconcertar i es van amansir. Si, en canvi, m'hagués mostrat vacil·lant o intimidat, ells s'haurien envalentit i aquesta seria ara la crònica d'un fracàs. Per això els estic agraït, perquè em van ensenyar que poques coses inspiren tant de respecte com el respecte que una persona sent per ella mateixa.

Reflexió de l'amic NelCat:

He llegit l'article amb gran interès. M'ha agradat molt quasi tot l'article, no perquè em faci feliç, sinó perquè és una descripció d'una situació real.

El final de l'article m'ha decebut moltíssim, emperò. Em referesc al recurs a la "negritud", a la identificació amb "el negre". És molt semblant al recurs argumentatiu del que jo anomèn "indigenisme", és a dir, la identificació amb els indígenes de les Amèriques en contraposició als conqueridors europeus.

Això em resulta dissortadíssim i denigrant. El poble català és un poble europeu, de sang europea. Fins i tot a Mallorca, on hi va romandre un cert substrat àrab, la immensa majoria dels llinatges mallorquins són d'origen germànic.

A més, els Països Catalans es varen fundar a cop d'espasa, en confrontació directa amb l'Islam. Per contra, el sotmetiment a Espanya va ser fruit de la derrota en un conflicte entre iguals.

Els catalans no tenim res a veure amb negres ni amb indis, i comparar-nos amb ells per tal de remarcar un sentit victimista és un fet denigrant que insulta la memòria dels nostres avantpassats.

Si us plau, evitem aquestes comparacions en els nostres arguments. Hem de tenir una mica més d'autoestima.

La sortida d'immigrants reduirà a mig milló l'atur al 2012

2011-11-28T06:49:00.000-08:00

Els immigrants se'n van d'Espanya i, d'aquesta manera, el nombre d'aturats registrats per l'Enquesta de Població Activa (EPA) se situarà prop dels 5.150.000 a finals d'any segons coincideixen diferents experts en matèria laboral. De fet, la barrera dels 5 milions ja es va superar en el tercer trimestre d'acord amb les dades desestacionalitzats, segons el director del servei d'estudis de Funcas, Ángel Laborda. Els experts coincideixen que durant el 2012 es mantindrà la destrucció d'ocupació, el que incrementarà l'atur en 350.000 segons Funcas o en 400.000 persones, segons AGETT-AFI.

No obstant això, el nou govern es trobarà amb una agradable sorpresa i és que aquesta tendència serà neutralitzada pel descens de la població activa. És a dir, el nombre d'aturats pot disminuir en mig milió quan s'actualitzin les xifres de l'cens demogràfic.

La raó no és altra que, com ha succeït abans en altres economies en crisi, els immigrants estan marxant. Com a mostra un botó: durant els deu anys de boom econòmic dels vols d'Iberia arribaven plens de Llatinoamèrica i tornaven buits. Els immigrants, obligats a pagar bitllet d'anada i tornada no utilitzaven el retorn i això es va convertir en una important font d'ingrés per a l'aerolínia. Ara passa al revés. Els avions tornen plens a Llatinoamèrica sense bitllet de tornada. D'acord amb les dades del Ministeri de l'Interior la incursió d'immigrants amb les pasteres ha estat pràcticament testimonial en la temporada de primavera-estiu. "Encara no hi ha dades concretes, però és un fet que el flux ha donat la volta i s'estan marxant", afirmen fonts d'Interior.

Segons l'INE, s'estima que aquesta any han sortit d'Espanya 580.850 persones. Només 50.000 d'ells seran espanyols davant els 450.000 que està previst que arribin. Aquest fenomen que surten més dels que entren s'ha accelerat en els últims mesos a causa de la crisi i les elevades taxes d'atur entre els immigrants, que superen el 32%. Segons un alt càrrec de l'Oficina Pressupostària, s'estima que en la pròxima revisió del cens es registri un fort descens de la població activa. Fins i tot es va sospesar una revisió del cens abans de les eleccions per ajustar la xifra d'aturats a la realitat, però al final es va rebutjar per evitar la polèmica electoralista i es va decidir que sigui el nou govern qui realitzi aquesta actualització.

En les xifres conflueixen dos fenòmens. El primer és que s'ha intensificat la marxa dels immigrants (cap al seu país o un altre destí de la UE). En segon lloc, els joves qualificats han emprès la seva marxa cap a altres països a la recerca de millors remuneracions i, sobretot, de perspectives per treballar.

Font: La Vanguardia

Expulsions a Aràbia Saudita

2011-11-27T11:21:00.000-08:00

Prop de tres milions d’expatriats hauran d’abandonar Aràbia Saudita en els propers anys en el marc del pla del Ministeri de Treball de posar un topall del 20 per cent als treballadors estrangers amb que podrà explicar el regne amb la finalitat de facilitar l’accés dels saudites a l’ocupació.

"El nombre màxim de treballadors expatriats de llarg termini en el regne no hauria d’excedir el 20 per cent de la població saudita", ha informat aquesta setmana el diari econòmic ’Al *Eqtisadiah’, que cita fonts del Ministeri de Treball.

Actualment, l’Aràbia Saudita viuen 8,42 milions d’expatriats que representen el 31 per cent de la població total saudita de 18,7 milions. "D’acord amb el nou pla, uns 2,9 milions de treballadors expatriats hauran d’abandonar el regne", explica el diari.

L’anunci saudita es produeix després d’una reunió dels ministres de Treball dels països del Consell de Cooperació del Golf (CCG) en la qual es va acordar adoptar mesures perquè els nacionals assumeixin posats que ara exerceixen expatriats

Font: Europa Press

Donar pel sac al veí

2011-11-27T11:11:00.000-08:00

Aquestes eleccions a Sant Boi de Llobregat en particular però també a molts llocs de Catalunya els grups antisistema han estat empastifant cartells i seus de partits polítics amb enganxines que portaven el lema "por responsabilidad, no votes" o "que bonito esta Sant Boi con tanto chorizo colgado en las farolas", a part de la típica gamberrada de ficar silicona als panys de les seus dels partits o de tirar pintura. Doncs bé, són tan burros i tan lerdos que en les enganxines foten el logo anarquista tenint ells un local que pot ben bé ser empastifat talment com ells porten fent des de fa temps. És clar que ells es pensen que ningú ho farà perquè de temps ençà la justícia ha sobreprotegit tant aquesta fauna, que s'han cregut amb impunitat per fer i desfer i de tenir un local d'anarcokkas i creure que poden anar empastifant i que ningú els vindrà a fer el mateix a ell.

Una altra manifestació

Dijous al matí, a les vuit, vaig estar una hora parat a la autopista AP-7. Un petit col·lectiu de funcionaris va decidir tallar la carretera de la Roca del Vallès. Milers de cotxes aturats, més de set quilòmetres de cua. Moltes hores de feina perdudes i litres de benzina malgastada.

És que aquests abusos no tenen límit? Fins quan haurem de suportar la dictadura de les minories que es creuen amb dret a perjudicar a aquells innocents que no tenen res a veure amb el seu descontentament?

Ja va sent hora que es prohibeixi l'ocupació de les vies públiques per manifestar-se perquè, de veritat, si la democràcia consisteix a fer la punyeta als altres, hi ha uns quants que no hi estem pas d'acord.

Carta d'Agustí Bas a La Vanguardia

Cal expulsar immigrants

2011-11-24T10:24:00.000-08:00

Si Hitler hagués conegut els efectes que té el multiculturalisme sobre un poble, no hauria creat el nazisme. Si hagués conegut com d’efectiva és la repoblació massiva d’un territori per exterminar tot un poble, una cultura, una llengua i una ètnia, s’hauria estalviat molts camps de concentració. Perquè gràcies al multiculturalisme hauria aconseguit la democratització i legitimació d’un genocidi. I tot sense despentinar-se.
Qualsevol que passegi per les comarques de la nostra mil·lenària Catalunya podrà comprovar fins a quin punt el multiculturalisme n’ha alterat el paisatge demogràfic. L’herència d’aquests d’anys de repoblament acarnissat és sagnant: avui els catalans ja som estrangers dins del nostre país. Els catalans ja som la minoria ètnica. Els catalans ja som la llengua minoritzada. Els catalans ja som els forasters dins de casa nostra. En nom de la multiculturalitat s’ha legitimat una autèntica operació genocidi en ple segle XXI, un sinistre procés de transfusió demogràfica i de substitució ètnica i lingüística sense precedents en la Unió Europea. Arribats a aquest punt, una pregunta s’imposa: fins quan permetrem els catalans que se’ns extermini dins del nostre país?

Després de dècades suportant allaus immigratòries que de manera indiscriminada els estats espanyol i francès han abocat sobre Catalunya, és hora d’encendre una llum de sentit comú que aturi aquest tsunami repoblador que està dessagnant el país. La identitat catalana mai havia estat tan amenaçada com ara. L’ànima, la llengua, les arrels i l’esperit de la Nació Catalana mai havien estat tan greument atacats com avui ho estan. La multiculturalitat, aquest nou totalitarisme social encobert de democràcia i que ha trobat en l’actual classe política un fidel aliat, s’ha convertit en l’arma més mortífera de destrucció del nostre corpus nacional que durant segles ha vertebrat l’arquitectura nacional de Catalunya.

Cal expulsar immigrants. Aquest és un país de gent treballadora on hi manca treball i hi sobren mantinguts d’importació. Si no hi ha feina ni per als catalans, per quin motiu hem de mantenir tants aturats d’importació? Catalunya no és una ONG. No podem absorbir més immigració que vingui a viure a costa dels catalans. No ens ho podem permetre. Ni podem, ni volem. No podem perquè està en joc el futur de Catalunya com a nació. Està en joc la memòria dels nostres avantpassats i la pervivència futura de la nostra catalanitat. I no volem perquè, en l’actual context d’emergència nacional, ni volem ni necessitem mantenir més forasters vagant pels nostres carrers dient-nos que venien a aixecar Catalunya. Brometes i mentides, a aquestes alçades, les justes.

Perquè, per si algú ho havia oblidat en aquest país que sembla que sigui de tothom, ja és hora que diguem alt i fort, plens d’orgull i amb la legitimitat que ens atorga la condició d’autòctons d’aquesta terra: Catalunya és dels catalans!

Albert Ubach

Font: Som Notícia

PROU COMUNISME

CCOO i UGT preparen acomiadaments

Trailer de Eine Frau ihn Berlin (una dona a Berlin)

Sobre la brutal repressió soviètica al Berlín del 1945 contra les dones

Auf den brutalen sowjetischen Repression gegen Frauen Berlin 1945

EL COMPANY MÉNDEZ (UGT) I ELS SEUS RELLOTGES

Uns 180 carteristes del metro se'n van de BCN per la pressió policial

Els que resisteixen, uns 120, diuen als Mossos que els fugits són a París, Roma i Grècia

La majoria són multireincidents romanesos que robaven a turistes a les parades del suburbà

El germà gran de Kim Jong-un assegura que el règim de Corea del Nord està condemnat al fracàs

Primera nit de patrulles veïnals a Alcarràs per prevenir robatoris en granges i masos

Estic fart de la democràcia!

El Tribunal Europeu de Drets Humans atura l'extradició d'un imam radical a Jordània

Més emigrants que immigrants a Catalunya per primera vegada en una dècada

Preocupant situació és la que patim a Catalunya on els autoctons hem de marxar del nostre país i l'hem de deixar en mans de foranis

El saldo migratori va registrar un saldo negatiu de 36.000 persones, un 70% del del conjunt de l'Estat

La CUP no és catalanista

Racisme anti-català, ara a l'Ikea

IKEA acomiada un treballador per defensar el català

Vacances a Budapest

Perquè no volem Turquia a la UE?

Un Ahmadinejad aïllat per Occident comença una gira a l'Amèrica Llatina per buscar aliats

Els Pets - Tu de què vas?

Un incendi porta la policia fins a un 'coffee shop' amb plantació de marihuana al mig de Sarrià

L'esquerra i la Immigració

Despullada davant del MACBA

L’Església defensa amb fermesa la llengua i la identitat pròpies

El rector de Muro, Pere Fiol, fou l’encarregat de pronunciar el sermó de la Conquesta, durant la missa que es féu a la Seu

DURAN, PREOCUPAT: " ELS NOU NASCUTS A CATALUNYA SÓN MAJORITÀRIAMENT FILLS D'IMMIGRANTS"

Guerra entre guetos de Barcelona!

Petit incendi en el bloc de pisos del suposat assassí del jove senegalès

Aberració! L'Esquerra independentista de Reus embruta les parets amb banderes espanyoles!!!

Pinça de la CUP i el PSOE contra el nacionalisme català

Aquí teniu una captura d'imatge del Twitter de Xavier Monge on entre altres coses, fa gracietes referides a Pol Pot, que per qui no ho sàpiga va ser un dictador Cambodjà que sota el règim dels Khmers Rojos va perpetrar una de les masacres més bèsties de la història.

Seguint amb les xarxes socials, a Facebook es va crear, després de les declaracions de Monge, el grup Declarem a Xavier Monge tumor de l'independentisme

Achmed el terrorista mort canta nadales

El comunisme idolatra els cadàvers dels seus tirans

Els comunistes Castro viuen com capitalistes

Musulmà condemnat per golpejar una infermera a França

Els catalans que van servir el general Ante Gotovina

Tommy Robinson, líder de la Lliga de Defensa Anglesa, ha estat brutalment apallissat per mafiosos musulmans

ERC s'inclina contra el burca

Les 10 frikiades de Kim Jong Il

El seu naixement hauria estat anunciat amb un arc de Sant Martí doble al cel i una nova estrella

Segons la seva biografia, Kim Jong Il mai va defecar: les deu fricades del difunt tirà de Corea del Nord

Se li atribueixen 1.500 llibres i les sis millors òperes de la història, tot en tres anys

Un passatger surt en defensa del revisor i llança un jove per la porta del vagó

The Charlie Daniels Band - Jesus Died For You

Mor el líder nord-coreà, Kim Jong-il

A propòsit de la immigració

Detinguts dos dominicans per la mort d'un jove

Un mort i un ferit en una baralla amb ganivets de matinada a Figueres

Creixen a Europa els moviments identitaris

Els punk no agraden a Indonèsia

El sistema es torna boig: S'acusa a un noi amb síndrome de Down de realitzar un "atac racista" contra una pakistanesa a Escòcia

Suècia: violenta topada entre nacionalistes i comunistes

Suècia: violenta topada entre nacionalistes i comunistes

La CGT contra Catalunya!

Els Mossos controlen 31 nenes a Catalunya pel risc de patir ablació

Els Mossos d'Esquadra controlen actualment 31 nenes catalanes per "risc alt" de patir una ablació. Tot i aquesta supervisió, set nenes han estat mutilades aquest any i els casos han acabat als tribunals.

Paki's shops?? Fuck off!!

La Guàrdia Urbana de Barcelona retira cent quilos de menjar caducat a establiments de Gràcia

Els musulmans de Terrassa es manifesten contra les retallades

Espanya ens Roba!

La Maria no t'estima

La Caixa premia a Carod

Gaddafi, Mao i Saddam Hussein ballen i juguen amb Mugabe en l'anunci d'uns restaurants de menjar ràpid

The evolution of Socialist strategies to rescue Socialism from failure

Tenim les presons plenes d'immigrants!

Traducció castellà > català

Incident de Victor Alexandre amb rumanesa pel català

La sortida d'immigrants reduirà a mig milló l'atur al 2012

Expulsions a Aràbia Saudita

Donar pel sac al veí

Una altra manifestació

Cal expulsar immigrants