• El ‘judici’ a una dona a Reus ha destapat creixents pressions dins del col·lectiu
• Algunes noies van ser agredides per no portar vel, i un noi, per jugar a futbol amb catalans
El presumpte segrest i judici islamista a una dona a Reus a càrrec d’un grup de fanàtics religiosos és, segons van explicar ahir a aquest diari fonts del Ministeri de l’Interior dedicades a la lluita antiterrorista, «l’expressió més violenta» d’un fenomen que cada vegada preocupa més: l’aparició i auge de grups d’individus fanàtics que, a l’empara d’algunes mesquites ultraconservadores, s’arroguen el paper de jutges i policies de la moral islàmica i exerceixen una enorme pressió social sobre els musulmans d’aquelles localitats. Fins ara, aquest fenomen, que des de fa anys s’ha manifestat en països com França o Holanda, ja s’ha detectat amb força en municipis rurals de la zona del Camp de Tarragona, així com en pobles del Gironès i la Segarra.
Els escenaris són gairebé sempre localitats on la mesquita està en mans de seguidors del salafisme, un corrent ultraconservador que obliga els seus seguidors a practicar l’estil de vida que, segons ells, van portar els salaf (els ancestres, que és com anomenen els primers seguidors del profeta Mahoma).
BLINDAR LA COMUNITAT /
Aquestes persones utilitzen el seu estatus a la comunitat per blindar al màxim el col·lectiu i crear un país a part, separat de l’entorn català, que consideren impiu. Des de les mesquites, criden els fidels a no barrejar-se amb els catalans, a no recórrer a les seves institucions (Mossos, jutjats o associacions), a comprar només productes halal (permesos per l’islam) en botigues de musulmans i a no recórrer als bancs, perquè, com que es basen en l’interès, el sistema equivaldria a la usura, que és pecat en la religió islàmica. A més a més, pressionen els pares perquè no permetin a les seves filles fer gimnàstica i encara menys anar a la piscina, així com també els insten a retirar-les de les escoles tan aviat com tenen la primera menstruació.
Aquests líders religiosos exerceixen una enorme pressió sobre el col·lectiu. «Si amb el verb i amb el sermó de la mesquita no n’hi ha prou, llavors entren en escena un grup de persones vinculades a l’oratori que castiguen el díscol», diu una font de les forces de seguretat especialitzades en l’extremisme islàmic. Aquestes persones apliquen a Catalunya el concepte islàmic de hisba, que és com es denomina la policia de la moral i els bons costums.
Molts d’aquests individus han arribat al salafisme procedents del Tabligh, un corrent islàmic pacífic que es basa en la dawa, que és com es coneix la crida que els seus membres fan als altres musulmans perquè abandonin la seva vida de pecat. No obstant, els membres del Tabligh sempre fan aquesta crida pacíficament, intentant convèncer sense exercir cap mena de pressió. «Aquests, en canvi, apliquen la lògica del Tabligh però utilitzant l’acció violenta», diuen aquestes fonts.
TREURE GENT DELS BARS /
«Encara que moltes víctimes no s’atreveixen a denunciar-ho, ja hi ha un nombre significatiu d’incidents en què aquestes brigades de la moral han actuat», comenta aquest responsable de la lluita antiterrorista, que explica com les dones són l’objectiu preferent d’aquests grups. «A les que no porten vel els fan la vida impossible. Les insulten, les amenacen i, en ocasions, fins i tot les agredeixen», comenten. A vegades, l’objectiu són els pares o els marits d’aquestes dones, a qui recriminen que permetin que vagin pel carrer sense el vel. «A alguns han arribat fins i tot a retenir-los durant unes hores i pegar-los», comenta aquest cap de les forces de seguretat.
«Un cas terrible va ser el d’un adolescent marroquí a qui uns homes van propinar una pallissa pel simple fet d’haver jugat a futbol amb altres nois del poble no musulmans», relaten fonts judicials, que avisen que des d’aquests llocs de culte s’exhorta els pares a prohibir que els seus fills adolescents es relacionin amb catalans.
En la seva obsessió per separar els musulmans de la resta de la societat, una de les principals activitats d’aquests grups consisteix a treure dels bars aquells musulmans als quals els agradava ajuntar-se amb els seus amics catalans per prendre un cafè o jugar a cartes. «Els pressionen fins que deixen d’anar-hi. A alguns els obliguen a deixar-se créixer la barba o els veten portar texans», comenten aquestes fonts.
FONT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada