dilluns, 18 d’octubre del 2010

El PSPV animava a joves de 14 anys a prendre drogues

L’Ajuntament d’Elx animava els joves a consumir drogues
L’Ajuntament d’Elx (Baix Vinalopó) ha hagut de retirar un curset dirigit als joves en el qual s’incitava al consum de drogues. L’Àrea de Joventut del consistori, en mans del socialista Alejandro Soler, oferia un curs, Diversió i Drogues? adreçat a joves d’entre 14 i 19 anys en el qual se’ls animava a gaudir del consum d’estupefaents. En el curset no només s’ensenyava a identificar què són les drogues i quins en són els diversos tipus, sinó que també es volia convèncer els alumnes que no ho identifiquessin com “quelcom dolent”. El curs pretenia fer “veure les drogues des d’un altre punt de vista, no com quelcom dolent que ha de ser prohibit i eliminat”. Fins i tot s’animava els joves a que coneguessin els riscos d’aquestes substàncies, però “sense haver de renunciar” a prendre’n. El curs també tenia l’objectiu de “posar en comú les nostres experiències amb les substàncies per poder aprendre els una dels altres i augmentar els nostres coneixements”.  

SOM NOTÍCIA

diumenge, 17 d’octubre del 2010

El model de la multiculturalitat

MIRA EL VÍDEO Angela Merkel assegura que l'intent de crear una societat multicultural a Alemanya ha fracassat. La cancellera reacciona a un discurs que va en augment al país i exigeix als immigrants que s'integrin i que aprenguin l'idioma.

Comunisme deixa un llegat tòxic a Europa Oriental

Mines abandonades a Romania descarreguen aigües contaminades per metalls pesants en els rius. Una planta química hongaresa produeix més de 100.000 tones de substàncies tòxiques a l'any. La terra de la regió oriental d'Eslovàquia està contaminada amb bifenils policlorinados que produeixen càncer. El vessament tòxic d'Hongria és tot just un nombrosos horrors ecològics latents a Europa Oriental 20 anys després de la caiguda de la Cortina de Ferro. Bona part d'Europa Oriental ja va prendre les mesures necessàries per evitar desastres amb l'ajuda d'Occident i per complir amb les condicions imposades per la Unió Europea per admetre com membres a Hongria, Romania, Bulgària, Eslovàquia i la República Txeca. El vessament, però, és un recordatori que encara hi ha grans perills i que la neteja no ha acabat. El vessament càustic - que és el pitjor desastre ecològic en la història d'Hongria - obliga a analitzar també si els capitalistes que van assumir el control de les fàbriques fa dues dècades comparteixen la culpa per no haver invertit prou en la neteja i la seguretat . Vuit persones van morir en el vessament del 4 d'octubre en un dipòsit de derivats de la producció d'alumini. S'ha demanat una neteja més profunda no només a Hongria, que s'estima està endavant de la majoria dels països de l'antic bloc soviètic en aquest terreny, sinó també a veïns com Sèrbia, que esperen unir-se al bloc. "El més greu és que no sabíem d'això i podria haver més casos similars'', va expressar Andreas Beckmann, director del programa per al Danubi i els Càrpats del World Wildlife Fund." Quantes instal.lacions hi haurà que poden ser una bomba de temps? ".

 N'hi ha que parlen d'un altre potencial desastre generat per set estanys usats com dipòsits uns 60 milles al nord-oest de Budapest, on hi ha 12 milions de tones de deixalles acumulats des de 1945. Això és 10 vegades la quantitat que es va vessar la setmana passada. "Si es trenquen les comportes allà, es podria contaminar bona part de l'aigua potable d'Hongria'', va sostenir el funcionari del World Wildlife Fund Martin Geiger. Altres llocs, com la planta Borsodchem al nord-est del país, plantegen riscos semblants a les aigües subterrànies. La fàbrica emet 100,000 tones de la toxina PVC, que conté dioxina, la mateixa substància verinosa alliberada per l'explosió d'una fàbrica a Seveso, Itàlia, fa 34 anys, que va matar a centenars d'animals i contaminar tot un poble.

 Eslovàquia, veí d'Hongria al nord, té els seus propis problemes i la zona oriental també està contaminada amb bifenils policlorinados des de l'època dels comunistes. Bulgària va ordenar la inspecció de desenes de preses de dipòsits de deixalles proclius a patir fissures. Una que provoca particular inquietud, segons l'informe del World Wildlife Fund, és la de Chiprovtsi, al nord-oest del país, perquè es troba sobre el riu Ogosota, un dels principals tributaris del Danubi. Els estanys amb deixalles són un llegat de l'era soviètica, en què Moscou va assignar a Hongria la producció d'alúmina, substància utilitzada en la producció d'alumini. Un estany ple de deixalles corrosius a Romania és part del paisatge del port de Tulcea, sobre el Danubi. El World Wildlife Fund diu que la contaminació del lloc mata peixos i aus a la zona.

 El Danubi, la segona via fluvial més llarga d'Europa, sembla no haver patit grans prejudici pel vessament d'Hongria. El desastre d'Hongria va fer estendre l'alarma a Romania, on fa 10 anys es va trencar un dipòsit de deixalles en una mina d'or a Baia Mare, al nord, i hi va haver una pèrdua d'aigua amb cianur que va matar tones de peixos i altres animals en rius locals. A Romania es van produir alguns dels pitjors desastres de l'Europa Oriental, inclòs el de Cops Mica, el 1989, quan columnes de fum tòxic emès per una fàbrica de tints per goma contaminar habitatges i camps i afectar a persones i animals. La planta va tancar quatre anys després, però els seus efectes es continuen fent sentir i l'expectativa de vida a la zona és nou anys més baixa que la de la resta del país, on és de 72 anys. http://www.elnuevoherald.com/2010/10/16/820992/comunismo-deja-un-legado-toxico.html

dijous, 14 d’octubre del 2010

Coneix l'islam

Giovanni Sartori, professor emèrit de la Universitat de Florència i de la Colúmbia University de Nova York: "Segueix sent veritat que la visió del món islàmica és teocràtica i que no accepta la separació entre Església i Estat, entre política i religió. I que, en canvi, aquesta separació és sobre la qual es basa avui-de manera veritablement constituent-la ciutat occidental. De la mateixa manera, la llei alcorànica no reconeix els drets de l'home (de la persona) com a drets individuals universals i inviolables ... "

  INTRODUCCIÓ: ISLAM i ALCORÀ

L’Alcorà, referència universal de tots els musulmans, és una veritable crida a la guerra contra els no-musulmans i un insult als drets humans. La doctrina de l’Alcorà no deixa dubtes sobre el fet que l’Islam no és sols una religió que pugui encabir-se en l’àmbit privat de determinats ciutadans: l’Alcorà és, en primer lloc i abans que una creença individual, un projecte político-teològic incompatible amb la democràcia... Així, i sols per començar, determinats preceptes de la llei alcorànica són ja de bell antuvi incompatibles amb la legislació internacional de drets humans.

En concret, la sura 4, aleia 34, de l’Alcorà, sosté que els marits tenen el dret i el deure d’apallissar les seves esposes, i la sura 2, aleia 228, que els homes són superiors a les dones. Aquests preceptes en concret vulneren els articles 1 i 5 de la Declaració Universal de Drets Humans... 

 Tanmateix, una simple i ràpida lectura del text descobreix ràpidament altres vulneracions.
La llei islàmica, per exemple, castiga l’apostasia amb la pena de mort i nega expressament la democràcia a favor d’un sistema teocràtic basat en el poder absolut d’Al·là, la qual cosa suposa un atemptat als articles 18 i 21 de l’esmentada Declaració... Aquesta llei político-teològica no es sotmet per tant als preceptes i normes superiors de la Declaració Universal de Drets Humans, de manera que difícilment es pot emparar en la legislació liberal de llibertat religiosa. En definitiva,  la xara o llei islàmica, basada necessàriament en la doctrina alcorànica, representa sols per això la negació dels valors fonamentals de la societat catalana i una amenaça mortal a la integritat cultural de la civilització occidental...


 

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Zahida: sense ulls; nas; llengua i orelles, sota l'islam

Aisha, portada del Time, no és cas aïllat ni nou. Aquest cas és tristament pitjor. Aquesta és la bestialitat en la qual es crien en l'Islam: Cega sense ulls, muda sense llengua, sense orelles i sense nas. Veiem que surt una portada en l'Time amb Aisha i s'arma escàndol. Quants anys han necessitat per informar-nos? Quantes Zahidas i Aishas? Començant per la Aixa de 6 anys casada amb el cinquanta pedòfil anomenat Mahoma, aquest assassí genocida al qual segueixen els mahometans. Era més progre dedicar-se a pintar a aquests salvatges com a víctimes. Escolta Llegeix fonèticament

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Carles Roca (CUP): Aquí no hi veig cap estelada

Carles Roca no hi veia cap estelada.
  El minifundisme independentista arriba a cotes insospitades. Un exemple clamorós va ser aquest dilluns durant l'assemblea de “reagrupats i solidaris” que clamava unitat a les formacions de Joan Laporta i Joan Carretero. En el torn d'intervencions, el regidor de la CUP a Cardedeu i capdavanter de Crida per la Terra, Carles Roca, es va queixar tot inquirint el públic que “no hi veia cap estelada”. El públic estranyat assenyalava les dues estelades que penjaven rere seu. Se les va mirar i va insistir: “Jo no hi veig cap estelada”. Per Roca l'única estelada és la d'estel vermell. Els assistents es sollevaren davant la ridiculesa de la proposició. “Una assemblea per la unitat de l'independentisme i no es posen d'acord ni amb la bandera” devia escriure l'agent del CNI en el seu informe. Nació Digital Aquest tio no deu portar les ulleres graduades.

divendres, 8 d’octubre del 2010

El Govern italià vol prohibir el burca sense fer referència a l'islam / Il governo italiano vuole vietare il burqa, senza riferimento all'Islam

Itàlia es disposa a prohibir el niqab i el burca als llocs públics. Es planteja modificar un article de la llei de 1975 que veta l'ús de peces que dificulten el reconeixement d'una persona en un lloc públic i sense motiu justificat. Després de Bèlgica i França, Itàlia es disposa a prohibir el niqab i el burca als llocs públics. Però, això sí, el país que presideix Silvio Berlusconi no vol ni esmentar la paraula "islam". Els italians volen esquivar qualsevol tipus de polèmica i sostenen que el debat se centra en un problema de seguretat. -------------------------------------

Italiano:

Eliminare il divieto è Italia il burqa niqab i als llocs pubblici. Si planteja modificare un articolo del 1975 che llei vena di noi l'reconeixement pesce d'ostacolare una persona in un certo senso lloc Motiu ho pubblicazioni justificat. Belgio Despres i Franca, l'Italia è Dispose bando il burqa niqab i als llocs pubblici. Pero, això sì, il paese presideix Silvio Berlusconi vol o esmentar il paraula "Islam". italiani Els Volen schivare polemiche Qualsevol tipus io che il dibattito si concentra su un Seguretat problema. LaGaceta

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters