"L'educació amb el comunisme era dura. No ens deixaven aprendre anglès, ni alemany, ni francès, ni espanyol, ni italià, res. Només rus. Ens obligaven a aprendre rus, que era fàcil perquè s'assembla al búlgar, però després teníem dificultats si sortíem del país. Als esportistes, cada vegada que viatjàvem, ens obligaven anar amb seguretat perquè no ens escapèssim. Anaven més agents que jugadors. Sortíem a representar a un club de Bulgària i ens tractaven com a delinqüents. Si intentaves escapar et ficaven a la presó. Però no em queixo, estic content amb l'educació que vaig rebre. del que sí em queixo és del comunisme, perquè són gent que veritablement ha fet molt de mal al món. s'ha d'acabar amb ells ".
Jo em sento català, em sento un més. Visc allà, tinc casa meva. Vull morir allà. M'enterraran a Catalunya. Només tinc una casa a Bulgària i una altra a Catalunya. També considero Chicago com una casa, però on més còmode he estat és a Catalunya. M'he sentit veritablement bé. Li estic agraït a Catalunya i als catalans, i als aficionats barcelonistes. Em sento així, no ho puc canviar. Vaig ser capità de la selecció de Bulgària i el meu braçalet era la bandera de Catalunya. M'importa un rave el que diguin! Hi ha imatges. Fins al meu últim partit, un Bulgària-Anglaterra del 99, portava la meva Senyera al braç.
En referència a una estelada a la seva habitació durant la concentració búlgara al Mundial de França 98.
A París tenia dues banderes, una de Bulgària i una independentista. La tinc des de l'any 1992. A Wembley me la va donar un aficionat i la vaig agafar per cortesia. Vaig veure que era la catalana i després vaig descobrir la del triangle blau. Em va agradar i me la vaig quedar.
Hristo Stoichkov
