El problema de la construcció de mesquites.

Guillaume Faye (traduit amb google)
 Font.

Per tot arreu a França, com també fora d'ella a la resta del continent, la construcció de mesquites s'accelera (ja s'han censats 2.000 llocs per al culte, més que al Marroc) i, com sempre, dos camps es distingeixen: Els que volen frenar aquest moviment-i que estan lluny de pertànyer en la seva majoria a la "extrema dreta" - i els que consideren millor accelerar amb la finalitat de no "deixar que l'Islam es estany als soterranis i els garatges", segons la expressió ja consagrada. Però, prenguem alguns fets recents, per exemple l'assumpte de la gran mesquita de Créteil-situada al sud-oest de la conurbació de París. N. del T. -, així que fa a la seva edificació. El 1990, el projecte va ser bloquejat, però la municipalitat, obstinada, acabarà per fer-lo arribar a la seva conclusió. El cost s'eleva a 4 milions d '€ uros i l'alcalde ofereix un milió d' € uros, violant així la llei de 1905-mitjançant la clàssica argúcia de pretendre que no es tracta més que de finançar les "parts culturals" de l'edifici - . A més, el terreny està llogat a la municipalitat en règim d'un contracte d'arrendament emfitèutic de 99 anys per un preu simbòlic irrisori. La mesquita acabarà estenent-se sobre 4.000 m2, dels quals la meitat estaran dedicats a les activitats religioses, i podrà acollir a 1.300 homes i 640 dones. Mas, una violenta polèmica (que s'està resolent actualment en els tribunals de justícia) tenia lloc, ja que el Crédit Agricole  

(1) havia decidit cancel lar les dues comptes bancaris de la Unió d'Associacions Musulmanes de Créteil (UAMC)-de les quals una servia per rebre els "donatius" per a la mesquita-. A conseqüència, Karim Benaïssa, president de la UAMC, s'interposava una denúncia per discriminació i demanava a tots els musulmans boicotejar el Crédit Agricole. Cal saber que quan un banc-fet raríssim-cancel unilateralment els comptes d'un particular o d'una associació ho és perquè té sospites molt greus d'aquests últims, en particular per blanqueig de diners brut. Certament, el Crédit Agricole s'ha mantingut en la més extrema discreció en tot moment, però no seria impossible que hagués descobert que les sumes transferides cap a aquests comptes per a finançar la mesquita provinguessin d'activitats criminals. Exemple de la "atracció" d'una part dels francesos davant la instal lació accelerada de l'Islam en el cor de les seves pròpies ciutats, aquesta reacció d'un jubilat preguntat pel diari Val-de-Marne matin (10 de febrer de 2005): « ¡Seré el primer en anar a visitar aquesta mesquita! És normal que els musulmans disposin d'un lloc digne de tal nom per pregar

(2). No em plantejo cap qüestió, per a mi és una evidència! Encara que la mesquita estigués construïda al costat de casa meva, això no em suposaria cap problema. Tenim ja dues escoles mongetes al costat de casa nostra i tot transcorre molt bé! ». I el bon home afegia: «Llàstima que no hagi estat previst més que una cafeteria en aquesta mesquita, ens hauria agradat molt que hi hagués un restaurant per poder anar a menjar un cuscús!». Esmentem també el projecte emblemàtic (i provocador) de la gran mesquita de Poitiers-de la qual ja hem parlat en aquestes columnes-amb el seu minaret de 25 metres (d'alçada) i el seu terreny de 7.700 m2. Serà el primer monument de la ciutat que els viatgers ferroviaris divisen a l'entrar a l'estació. Des de fa alguns anys, com implantacions afecten a tota l'Europa de l'Oest, fins i tot en els seus llocs més recòndits. Al Centre-Oest de França, malgrat la seva reputació de no estar molt "tocat" per la immigració musulmana pel que fa al Nord, l'Est, el Sud-est i la regió parisenca, el diari La Nouvelle République du Centre-Ouest citava els departaments on s'han difós  

(3) 3 projectes de grans mesquites, altres 3 en construcció i 45 ja construïdes. Evidentment, no hi ha programada cap edificació de noves esglésies i, les que existeixen, tanquen les unes després de les altres, a falta de fidels i de rectors. En totes les regions es plantegen també els problemes originats per l'extensió dels recintes musulmans als cementiris  

(4) i dels llocs de matança dels bens per a la festa ritual del Aid-el-Kebir. Per descomptat, amb l'acord total de la classe política ben pensant (PC, PS, UDF, UMP, Verds) i hipòcritament islamófila-però laica, naturalment-, les autoritats musulmanes posades en escena per Sarkozy i dominades per la ideologia agressiva sorgida d' els Germans Musulmans desenvolupen l'argument casuístic que expressava (el 24 de febrer de 2005) Salah Merabbi, president de la comunitat islàmica de l'Indre-et-Loire: «Si es vol acabar amb l'extremisme, fan falta llocs de culte dignes». Bonic sofisma: En què la multiplicació de les mesquites "oficials" implantades en el cor de les velles terres franceses impediria l'acció de l'esperit de conquesta de la jihad inscrita en l'Alcorà? Al contrari, tal moviment us anima, en oferir una magnífica visibilitat de la ràpida progressió de l'Islam. Però totes aquestes polèmiques-per o contra les mesquites-s'assemblen als debats dels metges de Molière, que preferien emprendre als símptomes de la malaltia-missió impossible-molt abans que a les causes. Davant la indiferència general dels politicastres miops, un recent estudi governamental reconeixia que, al ritme actual  

(5), en 2045, els francesos d'origen i religió musulmana seran majoritaris entre la població. Aquesta gegantina commoció-del mai vist en la Història-, aquest sisme a escala de tota una civilització, que afectarà també a altres països com Bèlgica i Gran Bretanya, deixa petrificada a una societat autòctona dominada pel culte del present i la indiferència cap a el futur. L'Europa de l'Oest, en tres generacions, s'arrisca a convertir-se en majoritàriament musulmana si res no canvia: És més, tal tempesta històrica es desencadena, malgrat tot, envoltada d'un silenci aclaparador, davant les opinions públiques i les elits cegues i sordes . Els qui diuen pestes de la multiplicació de les mesquites o intenten oposar-se a elles o, fins i tot, retardar la seva edificació, sense anar més lluny en la protesta, fan pensar en aquells que intenten taponar les fuites d'aigua amb esparadrap sense gosar trucar al lampista. El problema no pot resoldre's sinó en el seu origen: Aturar i seguidament invertir els fluxos migratoris musulmans. No prendre-la amb les mesquites sense plantejar el problema en la seva totalitat, riu amunt, és com lluitar contra molins de vent, les mesquites brollaran com xampinyons després de la pluja des del moment en que la població continuï islamitzats. Que quedi ben clar: La lògica darrera de la Història és demogràfica: Natalitat i migracions en massa. D'altra banda, encara que les poblacions immigrants extraeuropees no fossin en res majoritàriament musulmanes (però, per exemple, no procedissin si no de l'Índia, l'Extrem Orient, de les Antilles o de l'Àfrica equatorial), caldria oposar-se a elles amb la mateixa fermesa.  

(1) Similar a les caixes rurals d'estalvi de Catalunya. 
(2) La gent s'imagina-prescindeix completament l'Islam-que una mesquita és, igual que una església, un temple o una sinagoga, un «lloc d'oració», quan, sobretot, és un lloc de reunió, de ensenyament ideològica i de trobades activistes. 
(3) Loiret, Deux-Sèvres, Indre-et Loire, Vienne, Loir-et-Cher, Indre i Cher. 
(4) El fet que els musulmans ja no facin repatriar el seu cos cap al seu país d'origen prova que ja es consideren a França com a casa, i que aquest últim país té, en el seu esperit, la vocació de convertir-se en terra de l'Islam, Dar-al-Islam. 
(5) Ritme mantingut per les contínues arribades d'immigrants musulmans (80% de les entrades), per la natalitat superior dels immigrants, però també per les conversions.