divendres, 29 d’abril del 2011

La Catalunya impura és el principal enemic de Catalunya

En resposta a l'article de Joan Puigcercós

Per què ens quedem horroritzats amb les declaracions d'en Puigcercós?

Tenim la mala costum de confondre independentisme i nacionalisme, aquests termes molts cops no tant sols son diferents sinó que fins i tot pot haver un antagonisme en quan els objectius.

Els independentistes defensen un canvi en l'statuts quo de govern del país, en altres paraules, a Catalunya han de deixar de governar els espanyols per què manin els catalans.

Fins aquí res a objectar, però si analitzem el missatge en realitat és tant sols un canvi de personatges, no d'objectius. És canviar uns governants per una altres, canviar-ho tot per què res no canvii.

Mal acomparant es podria fer un paral·lelisme amb la revolució socialista, quan una nova classe emergent, el proletariat, fa canviar el seu rol de classe dominada a dominant, tot deplaçant l'aristocràcia, resultat? el capitalisme clàssic esdevé capitalisme d'estat, una classe dirigent sustitueix una altra, però en definitiva poc canvia, tant sols una substitució de patrons, una classe culta però caduca es substituida per una nova classe social, jove i amb empenta però inculta, a la llarga els representants d'aquesta nova classe emergent esdevenen nous tirans. Crec que l'exemple més clàssic és Nicaragua quan una classe social encapçalada pel FSLN va substituir l'anacrònica i corrupta casta dels Somoza, al cap de poc els nous dirigents sandinistes prengueren les cases de l'antiga oligarquia i es perpetuaren com a nova classe dirigent opressora.

Catalunya pot esdevenir el mateix? i tant! Canviar uns "patrons" espanyols per uns de "catalans" sense que existeixi un projecte nacional no te cap sentit. Personalment m'importa ben poc que el meu opressor es digui López o Puigcercós, m'importa molt més el seu projecte i ara per ara el projecte opressor espanyolista i el projecte independentista d'en Puigcercós no difereixen en excés. No qüestionen la catalanitat del país, fins i tot diria que ambdós gaudirien visquent en una Catalunya multicultural i despersonalitzada, portser la única diferència seria que el projecte "espanyolista" empraria com a símbol una bandera amb menys barres que l'emprada per Puigcercós, en aquest aspecte guanyaria Puigcercós per barres...

Un cop més hem de tenir ben clar que la Catalunya que volem, per la que lluitem, és una Catalunya Catalana, una Catalunya mil·lenària, on una cultura, la catalana ha de ser el pal de paller de la societat del país, podem acceptar aportacions demogràfiques externes sempre que siguin minoritàries i no alterin el mapa demogràgic i cultural del país.

Intentar conformar un nou país tot acceptant com a fets consumats una invasió com la que estem patint és incitar al suicidi nacional, voler una independència tot considerant que la nova Catalunya que vindrà serà una Catalunya despersonalitzada, dividida en ghettos i mestiça és fer el joc al enterramorts. Si aquesta és la catalunya independent que vol en Puigcercós no m'hi trobarà pas al seu costat, sinó ben al contrari, m'hi oposaré amb totes les meves forces, car de Catalunya tant sols en pot haver una i és la Catalunya Catalana dels nostres pares i avis, la Catalunya Catalana que lluità contra els invassors islàmics i espanyols, aquesta Catalunya no pot pactar amb els invasors, i aquets han de triar: ser catalans o invasors, la pilota està al seu costat.

Xavier Andreu membre del Secretariat Nacional d'UNCat (www.unitat.cat)

divendres, 22 d’abril del 2011

Literatura: VERSÍCLES SATÀNICS – Salman Rushdie

Versícles Satànics és prohibit i cremat a Pakistan, Aràbia Saudita, Egipte, Somàlia, Sudan, Bangla Desh, Malàisia, Qatar, Indonèsia, Sud-Àfrica, India, Veneçuela, Bulgaria i Polònia per la seva crítica a l’Islam. El 1991, en incidents separats, Hitoshi Igarashi, el traductor japonès, va ser assassinat a punyalades i el seu traductor italià, Ettore Capriolo, va ser ferit de gravetat.

Deixo la notícia de tv3

Mireu la secció de LLibres que demà és Sant Jordi

Puigcercós alerta que "la Catalunya pura és el principal enemic de la Catalunya lliure"

Barcelona (ACN).- El líder d'ERC, Joan Puigcercós, ha alertat aquest dijous contra el nacionalisme "radical" i "intolerant" per l'assoliment de la sobirania a Catalunya. En una entrada al seu bloc, Puigcercós ha destacat la importància de fer partícep del projecte independentista la nova immigració. Segons Puigcercós, el projecte només té possibilitats d'èxit si assumeix una actitud inclusiva. Per això assegura que "el nacionalisme radical esdevé un destorb per a aquest propòsit i posa de manifest que la Catalunya pura és el principal enemic de la Catalunya lliure". En aquest sentit, segons el líder d'ERC, la independència de Catalunya només té possibilitats de reeixir des dels postulats inclusius de l'esquerra.

FONT

dimarts, 19 d’abril del 2011

75 anys de la mort dels germnas Badia

Enguany fa 75 anys del traspas dels germans Badia, membres destacats d'Estat Català i les JEREC i Miquel Badia cap dels Mossos d'Esquadra foren assassinats per membres del sindicat anarquista i espanyolista de la FAI. Animo a tothom que pugui a assistir a aquest acte d'homenatge a la seva vida.


8 abril, 19:30h. Ofrena commemorativa
19:30, a la cantonada Muntaner amb Diputació, just davant d'on foren assassinats, retrem homenatge als Germans Badia amb una ofrena commemorativa i amb la intervenció, entre d'altres, de l'historiador Fermí Rubiralta i de militants històrics d'Estat Català.

Lloc: Muntaner 38 (xamfrà amb Diputació)
Hora: 19:30

28 d'abril, 21:00h. Sopar d'homenatge

21:00 Sopar d'homenatge als Germans Badia, en un restaurant del centre de Barcelona. Durant el sopar l'historiador Fermí Rubiralta, autor del llibre "Miquel Badia, vida i mort d'un líder separatista", analitzarà la significació històrica per al separatisme dels germans Badia. També hi haurà més intervencions, projeccions i música.

Per a inscripcions al sopar (places limitades!) envieu un correu electrònic amb les vostres dades a la següent adreça:
germansbadia@gmail.com

Dia: Dijous 28 d'abril
Hora: 21:00
Preu: 30 euros
Lloc: s'informarà amb la confirmació d'assistència i reserva de plaça

MÉS INFORMACIÓ AL BLOG DE L'ASSOCIACIÓ GERMANS BADIA

dissabte, 16 d’abril del 2011

Literatura: Incerta Glòria

Als seguidors d'aquest blog els hi agradarà llegir Incerta Glòria, llibre que recomano. Seguidament us deixo un escrit de l'advocat Manuel Toro.



Incerta glòria, de Joan Sales, és la primera novel·la publicada a Catalunya que enfocava la guerra des de la perspectiva dels vençuts. Joan Sales des de molt jove milità al PCC, que abandonà per lliurar-se a activitats nacionalistes al marge de partits polítics. Es llicencià en Dret i fou oficial sortit de l’Escola de Guerra de la Generalitat de Catalunya. En esclatar la guerra formà part de la columna Durruti com a alferes i combaté a Madrid, a Xàtiva i al front d'Aragó. S’exilià i, el 1948 torna a Catalunya, on continua l'activitat editora iniciada a Mèxic. Traduí Kazandzakis, Mauriac i Dostoievski, entre d’altres.

El títol és part d’un vers de Shakespeare a “Els dos cavallers de Verona”­, “the uncertain glory of an April day”­, la futilesa de la gloria. Al llarg de la novel·la els seus protagonistes interioritzen la futilitat de la mort, de la guerra, de l’apassionament, de la incerta glòria, en resum. No puc evitar relacionar-lo amb “la petite mort” com els francesos diuen al clímax sexual, la incerta glòria de la perpetuació de l’espècie...

Ambiciosa i polèmica, Incerta glòria és un monument de la novel·la catalana de postguerra. Va ser la primera de la guerra de Espanya des de la perspectiva dels vençuts i en mostrar la guerra en tota la seva complexitat moral, fent-ho des de una visió nacionalista catalana i, per tant republicana, però a la vegada catòlica, el que li permeté denunciar per igual a feixistes com a anarquistes.

Les vivències dels quatre personatges conformen el relat, ­un soldat republicà al front d’Aragó, la seva dona anarquista que acaba convertida al catolicisme, un jove seminarista amb influències filosòfiques i en Juli Soleràs, excèntric, un personatge torbador, amic i enamorat de la dona del seu amic. La novel·la és un testimoni excepcional i personal sobre la guerra civil espanyola. Joves llençats sense pietat a la guerra, personatges enfrontats a la seva crisis existencial, al conflicte moral, a la seva soledat y al seu propi destí.

“Las diverses trames narratives la converteixen en una gran novel·la clàssica sobre l’amor i el odi, sobre la joventut y la madurès, sobre la guerra i la revolució, sobre tres homes enamorats de la mateixa dona. A Incerta glòria, novel·la elogiada por la crítica francesa i espanyola i acollida amb reticències per la catalana, hi ha drama y poesia, santitat i crueltat, realisme casi groller i meditacions filosòfiques, tot crepita com en un incendi i cruix com en una tempestat” (Xavier Pla).

En el seu magnífic article publicat publicat a “La Vanguardia” el 05/11/2003, en Xavier Pla, a qui transcric literalment davant l’impossibilitat de dir quelcom més interessant, comenta “Sales construeix el seu relat en torn de una figura enigmàtica, excèntrica i original, Juli Soleràs, quines inicials coincideixen amb les de l’autor y també amb les de Julien Sorel, el cèlebre protagonista de “El vermell i el negre”, d’Stendhal. Es tracta d’un noi intel·ligent, de molta cultura (cita constantment a Baudelaire, Nietszche y Schopenhauer), una espècie de preexistencialista cínic que viu instal·lat en el dubte permanent, sent un especial gust pel fracàs i està obsessionat per las perversions sexuals. Quan no hi és, el fan de menys; quan reapareix, provoca repulsió, però tots es senten fatalment atrets por la seva forta personalitat i, sobre tot, per les seves provocatives reflexions, que es concreten en una hilarant antologia de “estirabots” sobre els grans temes del llibre, como la dessacralització de l’amor: “Quan un home i una dona es besen, no aconsegueixen més que unir els seus tubs digestius per l'extrem superior”; la atracció del mal: “Ens ha estat concedit tan poc temps per fer tot el mal que voldríem! En faríem molt més, però bah, no tenim temps”; la joventut: “Algun dia ens caurà la cara de vergonya d'haver tingut disset anys. Perquè és una edat idiota; afigura't, som els homes del futur!, la pura inexistència! Encara no som res i ja ens hem traït mil vegades a nosaltres mateixos”; l’ànsia de gloria; “La glòria cansa, només s’aguanta un instant. Però quin instant! Tots vivim per aquest instant…!”; o els imbècils: “El futur és dels imbècils! Benaventurats els imbècils, perquè es faran amos del món”. Obscè i macabre, vital i contradictori, Soleràs es un personatge al·lucinat que deambula solitari. És l’únic personatge de la novel·la que mor jove, i mor voluntàriament com un perdedor. El seu dramàtic final, al renunciar a ser un vencedor, ajuda a entendre la seva caiguda i redempció, la gran lliçó de Soleràs, que serà justament acceptar la derrota i el fracàs como components essencials de la vida humana”.

Hi ha una frase del llibre d’en Joan Sales que també he trobat en un article de l’Andrés Trapiello (“La Belle Epoque, quina guerra tan maca”), i que em va deixar “touché”, “Guanyi qui guanyi, jo ja he perdut”. Al llibre de Sales, un Marqués atrotinat en la Barcelona anarquista és reuneix amb la Trini, una dels protagonistes, en una missa clandestina i l’hi explica com ell “ja ha perdut”, ell, que és lliberal, que s’havia distingit per la seva militància republicana, que havia estat repudiat pels seus “congèneres”, i li fa veure que tots els que estan en el terme mig, els que són, en termes de guerra, “tebis”, són carn tendre a punt de trinxar en aquell món de “paseillos”. Poc després, la Trini el troba mort amb un tret al clatell. El dia en que la Trini, anarquista significada i destacada, rep a casa seva la visita d’un escamot de vigilància bastant incontrolat, que en veure que té una creu penjada li atribueixen tendències feixistes i de poc no se’n surt, entén en part i assumeix que en tota guerra, la major part dels que la pateixen poden dir que “Guanyi qui guanyi, jo ja he perdut”.

A en Joan Sales li agradava dir un vers de Baudelaire, “ma jeunesse ne fut qu'un tenebreux orage”. Unes paraules que confirmen que la única gloria és la del temps de joventut, una turmenta tenebrosa, esquerdejada por alguns llampecs de glòria (Pla).

MANUEL TORO COLL, ADVOCAT

dilluns, 11 d’abril del 2011

La policia francesa deté tres dones amb vel integral

Dues d'elles s'han detingut durant una manifestació contra la llei que prohibeix dur la cara tapada en espais públics i una altra en una estació d'Avinyó. Es tracta de les primeres detencions des de l'entrada en vigor de la llei avui

La policia francesa ha detingut avui tres dones amb vel –dues amb nicab i la tercera amb hijab, que no està prohibit per llei–, davant de la catedral de Notre Dame, al centre de París. A aquest grup s'hi afegeix la dona que s'ha detingut en una estació de tren de la ciutat d'Avinyó, al sud del país.

La detenció de tres dones s'ha produït durant una manifestació contra la prohibició de l'ús del vel integral islàmic en llocs públics a França, una mesura que ha entrat en vigor avui al país. Un portaveu de la policia ha assegurat que les detencions no s'han fet per culpa de la roba que duien les dones –el nicab deixa veure els ulls i està afectat per la prohibició, però el hijab deixa veure el rostre–, sinó perquè no havien demanat permís per manifestar-se. A més a més, s'ha detingut una altra persona a l'organització.

Segons la llei que entra en vigor avui, una persona que porti la cara coberta en un espai públic i no accepti retirar-se el vel serà sancionada amb una multa de 150 euros. La policia ha de seguir, però, tota una sèrie de protocols per a aquest procés. Primer l'ha de parar pel carrer, demanar educadament que es tregui el vel, i si no ho accepta, detenir-la i portar-la a comissaria. Tot i això, no s'hi poden estar més de quatre hores ni quedar-s'hi a dormir. A més a més, s'especifica que millor que la policia no freqüenti les àrees de culte.

Davant d'aquestes especificitats, portaveus de la policia francesa ja han fet saber que no es pot treballar amb aquestes condicions.


ARA.CAT


NI UN PAS ENRERA!

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters