La Catalunya impura és el principal enemic de Catalunya

En resposta a l'article de Joan Puigcercós

Per què ens quedem horroritzats amb les declaracions d'en Puigcercós?

Tenim la mala costum de confondre independentisme i nacionalisme, aquests termes molts cops no tant sols son diferents sinó que fins i tot pot haver un antagonisme en quan els objectius.

Els independentistes defensen un canvi en l'statuts quo de govern del país, en altres paraules, a Catalunya han de deixar de governar els espanyols per què manin els catalans.

Fins aquí res a objectar, però si analitzem el missatge en realitat és tant sols un canvi de personatges, no d'objectius. És canviar uns governants per una altres, canviar-ho tot per què res no canvii.

Mal acomparant es podria fer un paral·lelisme amb la revolució socialista, quan una nova classe emergent, el proletariat, fa canviar el seu rol de classe dominada a dominant, tot deplaçant l'aristocràcia, resultat? el capitalisme clàssic esdevé capitalisme d'estat, una classe dirigent sustitueix una altra, però en definitiva poc canvia, tant sols una substitució de patrons, una classe culta però caduca es substituida per una nova classe social, jove i amb empenta però inculta, a la llarga els representants d'aquesta nova classe emergent esdevenen nous tirans. Crec que l'exemple més clàssic és Nicaragua quan una classe social encapçalada pel FSLN va substituir l'anacrònica i corrupta casta dels Somoza, al cap de poc els nous dirigents sandinistes prengueren les cases de l'antiga oligarquia i es perpetuaren com a nova classe dirigent opressora.

Catalunya pot esdevenir el mateix? i tant! Canviar uns "patrons" espanyols per uns de "catalans" sense que existeixi un projecte nacional no te cap sentit. Personalment m'importa ben poc que el meu opressor es digui López o Puigcercós, m'importa molt més el seu projecte i ara per ara el projecte opressor espanyolista i el projecte independentista d'en Puigcercós no difereixen en excés. No qüestionen la catalanitat del país, fins i tot diria que ambdós gaudirien visquent en una Catalunya multicultural i despersonalitzada, portser la única diferència seria que el projecte "espanyolista" empraria com a símbol una bandera amb menys barres que l'emprada per Puigcercós, en aquest aspecte guanyaria Puigcercós per barres...

Un cop més hem de tenir ben clar que la Catalunya que volem, per la que lluitem, és una Catalunya Catalana, una Catalunya mil·lenària, on una cultura, la catalana ha de ser el pal de paller de la societat del país, podem acceptar aportacions demogràfiques externes sempre que siguin minoritàries i no alterin el mapa demogràgic i cultural del país.

Intentar conformar un nou país tot acceptant com a fets consumats una invasió com la que estem patint és incitar al suicidi nacional, voler una independència tot considerant que la nova Catalunya que vindrà serà una Catalunya despersonalitzada, dividida en ghettos i mestiça és fer el joc al enterramorts. Si aquesta és la catalunya independent que vol en Puigcercós no m'hi trobarà pas al seu costat, sinó ben al contrari, m'hi oposaré amb totes les meves forces, car de Catalunya tant sols en pot haver una i és la Catalunya Catalana dels nostres pares i avis, la Catalunya Catalana que lluità contra els invassors islàmics i espanyols, aquesta Catalunya no pot pactar amb els invasors, i aquets han de triar: ser catalans o invasors, la pilota està al seu costat.

Xavier Andreu membre del Secretariat Nacional d'UNCat (www.unitat.cat)