Els resultats del chavisme. Primera part.

Demano a l'amable lector que entengui que "els resultats del chavismo" no són, directament, els resultats d'un règim polític autoritari i despòtic, sinó que són els resultats amplificats d'un mal d'antany: els resultats del chavisme són, en poques paraules, els resultats de l'aplicació del socialisme a Veneçuela. Des de la instauració de la democràcia en el país en els primers dies de 1958, tot governant i membre de l'oposició veneçolana s'ha declarat fins a avui políticament socialista. I per a sorpresa del lector, els primers textos constitucionals que van defensar, de manera o altra, a les llibertats individuals en el país no van ser, en la gran majoria dels casos, aplicats al panorama polític real. El gigantismo estatal arribava a cada vegada a més sectors de la societat, i la sacsada governamental entre socialcristianos i socialdemòcrates no permetia la proliferació de nous corrents polítiques. Endinsats profundament en la segona meitat del segle XX, els governs de Veneçuela comencen a engrossir a passos cada vegada més ràpids la grandària de l'Estat, i comencen a justificar les seves fins a través dels mitjans socialistes. Aquest va ser el primer símptoma d'aquesta enternecedora malaltia que viu avui Veneçuela, el chavismo, els resultats del qual dividiré en diferents parts, encara que sempre recordant que el seu pròleg i conseqüència van ser els seus pretèrits socialismes democràtics. Devaluació de la moneda El bolívar, que havia estat una de les monedes més sòlides d'Amèrica des de començaments de segle XX, fins i tot recuperant-se i millorant l'estat anterior al crack de 1929, a partir de la instauració de la democràcia i amb ella, lamentablement, dels governs socialistes en el país, va començar el seu accentuada i, fins a avui constant devaluació. Des del restabliment de la democràcia i l'arribada al poder dels primers socialistes, la moneda va passar de 3,35 bolívars el dòlar en la dècada de 1950, als 4,30 bolívars el dòlar en 1973. Ningú imaginaria que a mitjan els vuitanta el dòlar valdria 14,50 bolívars, ni de bon tros que per a començaments dels noranta, un dòlar costaria 39,35 bolívars. Així fins que el bon dòlar va arribar els 170 bolívars en 1994, i va arribar als gairebé 700 bolívars en 1999. Avui, en 2006, el dòlar val 2.150 bolívars. La moneda s'ha devaluat més de 1.200 bolívars en set anys. Quaranta anys de socialisme van fer que la moneda es devalués més d'un 400%. I l'últim govern de la república ha assolit que la moneda es devaluï, en set anys, gairebé un 150%. Gigantisme estatal, Burocràcia i Petroli Però és en 1973, amb el dòlar a 4,30, quan la guerra de Yom Kipur "obliga" als governs socialdemòcrates a prendre les mesures necessàries per a nacionalizar la indústria petroliera en els tres següents anys. Amb PDVSA formant part de l'Estat, el balafiament governamental va començar a suposar pèrdues multimillonarias a costa del contribuent. En 1975 prop de trenta empreses estatals van perdre 1.031 milions de bolívars. Per a 1979, les pèrdues van arribar els 5.000 milions, i per a 1980 les pèrdues arribaven a els 10.000 milions de bolívars. Amb Chávez, la sortida de capitals ha superat els 32.000 milions de dòlars. És a dir, 68.800.000.000 (seixanta-vuit mil vuit-cents) milions de bolívars. L'Estat, abans de Chávez, paral·lelament a les pèrdues econòmiques, creixia en molts altres aspectes. 350.000 empleats públics en 1973, enfront dels 700.000 funcionaris de 1979 i el milió de funcionaris de 1984. Avui Veneçuela té 1.630.000 empleats públics, en una població de 25 milions de persones. Despesa Pública En paral·lel també, el primer govern de Carlos Andrés Pérez va suposar una despesa pública de 230.000 milions de bolívars. Alguna cosa mai vist fins a la data. Però amb Luis Herrera Campins la despesa va augmentar a 392.000 milions de bolívars. I amb Lusinchi va arribar els 710.000 milions. El retorn al poder de Pérez, per a desgràcia de tots, va fer que la despesa pública augmentés fins a arribar a els 3.634.500 milions de bolívars. Però seria Caldera, socialcristiano, qui augmentaria la despesa pública a 33.590.582 milions de bolívars. Això és, l'Estat paternalista previ a Chávez va gastar més de 38.000 milions de bolívars en poc menys de tres dècades. Però amb Hugo Chávez en el poder la despesa pública ha augmentat un 600%, dissipant molt més diners del que ingressen les arques estatals. A pesar d'un augment d'ingressos mai vist i un considerable augment d'impostos, el dèficit públic no ha deixat de créixer en cap moment. Deute extern I a causa de aquest colossal balafiament econòmic el deute extern ha passat dels 27.000 milions de dòlars en 1999 als 47.000 milions de dòlars en l'actualitat. A més de que el finançament de la factura petroliera d'altres països llatinoamericans suma a aquest deute altres 20.000 milions de dòlars. Estigueu atents a la segona part.