diumenge, 26 de desembre de 2010

Wikileaks II : Catalunya i gihadisme


(…) en l’últim document filtrat es diu que l’ambaixada d’Estats Units creu que Catalunya podria ser el principal focus d’islamistes radicals de tota la Mediterrània. La forta implantació de la comunitat paquistaní i marroquí a Barcelona i l’activitat efervescent dels islamistes en localitats com Tarragona, l’Hospitalet, Badalona i Reus preocupen als serveis d’intelligència nord-americans, que han convertit aquesta comunitat en el seu primer objectiu d’investigació. (…) Textualment, el text diu que “l’alta immigració, legal i il legal, des del Nord d’Àfrica, Paquistan i Bangladesh fan d’aquesta regió un imant per reclutar terroristes”. A més, també s’apunta al tràfic de drogues com un altre argument per crear aquesta multiagència. Segons el País, el cable secret assegura “que és la zona de pas de grans quantitats de cocaïna procedents de Sud-amèrica, cànnabis del Marroc i heroïna afganesa destinada als mercats de consumidors europeus. També cita el tràfic de persones i l’aeroport del Prat com un dels més utilitzats per les màfies. 

 FONT
LLEGEIX MÉS AQUÍ

dijous, 23 de desembre de 2010

Manifest contra la islamització d’Europa

La conferència sobre la islamització d’Europa que ha tingut lloc a Paris, el 18 de desembre de 2010, és un acte fundacional. Per primera vegada, ponents d’arreu d’Europa s’han aplegat per denunciar la conquesta islàmica que està succeint al nostre continent. Després d’aquesta trobada els 32 grups, organitzacions, associacions, webs informatives i blogs que han donat suport a aquesta iniciativa acorden, més enllà de les seves diferències, un manifest comú: 

• Protestem contra l’agressiu proselitisme de l’islam, contra l’ocupació de l’espai públic per les pregàries musulmanes, contra el finançament dels seus llocs de culte amb diners públics, contra la proliferació de menjar halal, contra l’estatus de la dona a l’islam que s’oposa al nostre principi d’igualtat de gènere i, en general, contra qualsevol avenç de l’islam en terra europea;

• Reafirmem contra la islamització d’Europa el nostre ferm compromís amb la nostra mil·lenària civilització, els seus valors i tradicions;

• Convidem tots els pobles d’Europa i del món a salvaguardar el futur dels nostres fills i néts fent front a qualsevol intent de substituir les lleis dels seus països, fruit de la seva historia i garantia del seu equilibri socual, per normes incompatibles i alienes; • Els urgim de defensar el dret dels ciutadans europeus a la lliure expressió, al lliure debat i al lliure vot sobre aquest afer; • Els encoratgem de perseverar en les seves accions polítiques o editorials per oposar-se a les cada vegada més nombroses demandes de l’islam com ho farien amb qualsevol mena de totalitarisme;

• Els urgim de rebutjar qualsevol sectarisme o gelosia en la lluita contra la islamització, tenint present que la manca d’unitat seria criminal quant al poble i la patria. Convidem tothom a unir-se a una associació o partit que participi en aquesta lluita, d’acord amb la seva pròpia filosofia, i de bastir llaços entre individus, grups i països per tal de crear xarxes fortes. Només així serem capaços de resistir el sexista i homofòbic totalitarisme islàmic que cerca, mitjançant la demografia i la intimidació, d’anorrear una civilització humanista. Rebutgem l’obscurantisme, la superstició i la cega obediència de l’home envers indignes i mortals preceptes. Avui em encetat una lliure associació d’organitzacions independents. Som un equip. Tenim una lluita. Avui desfermem un moviment de resistència europea basat en la defensa de la nostra civilització contra un nou totalitarisme. The conference on the Islamization of Europe that took place in Paris, December 18, 2010, is a founding act. For the first time, speakers from across Europe have gathered to denounce the Islamic conquest happening on our continent. Following these meetings, the 32 parties, organizations, associations, information sites and blogs that have supported the initiative agree, beyond their differences, on a common manifesto:

diumenge, 19 de desembre de 2010

Els musulmans amenacen amb denunciar l'ajuntament de Lleida si no els deixen resar a la plaça Sant Joan





L'Associació Watani per a la Llibertat i la Justícia de Lleida ha sol·licitat aquest dimecres a l'ajuntament que permeti els fidels de la mesquita del carrer Nord, que actualment no tenen temple ja que el consistori el va tancar per superar el seu aforament, resar a la plaça Sant Joan, una de les més cèntriques de la ciutat. El portaveu de l'entitat, Mourad El Boudouhi, ha explicat que ha entrat la sol·licitud en el registre municipal i ha assegurat que si aquesta petició fos denegada la seva associació es plantejarà denunciar al consistori davant la Justícia. "Si no trobem col·laboració de part de l'ajuntament anem a actuar. Mirarem quines vies legals podem iniciar per aconseguir el dret de tenir un lloc digne per resar. És possible que denunciem a l'ajuntament si no ens autoritzen a resar a la plaça Sant Joan", ha assenyalat. També ha explicat que considera que Lleida "es troba en un 'estat d'emergència' a causa del fet que no es respecten el dret de la comunitat musulmana a tenir un lloc digne per resar". Per Al Boudouhi, si el consistori ha donat permís a la comunitat per resar al parc dels Camps Elisis ha d'autoritzar també que es pugui resar a l'esmentada plaça, que es troba integrada a l'eix comercial de la ciutat. Encara que si la comunitat fos autoritzada a resar a l'esmentada plaça els fidels que acudissin a les oracions comunitàries també haurien de pregar al carrer, com passa ara als Camps Elisis -on només es troben resguardats per una gran marquesina-, El Boudouhi assegura que la plaça "és un lloc més digne". A més, considera que si els fidels resessin a l'esmentada plaça es trobaria una solució més ràpida a la falta d'una mesquita que pugui acollir a tota la comunitat musulmana. "La plaça Sant Joan continua sent el carrer però als Camps Elisis estem molt aïllats, és com si ens volguessin oblidar. Els dos són espais públics, però creiem que és més eficaç que la comunitat musulmana resi a la plaça", ha assegurat. 

font

dissabte, 11 de desembre de 2010

Els EUA consideraven Catalunya "el principal centre del jihadisme al Mediterrani"

Washington va posar en marxa un servei d'espionatge al consolat de Barcelona El diari El Pais, publica avui una informació sobre els cables diplomàtics de Wikileaks que mostren la preocupació dels EUA per l'activitat del jihadisme a Catalunya L'ambaixada dels EUA a Madrid considerava Catalunya el "major centre de l'islamisme radical al Mediterrani". La forta implantació de comunitats paquistaneses, marroquines i bengalís, i la presència de molts d'homes sense arrelament eren els arguments per justificar la creació al consolat de Barcelona d'un servei d'espionatge l'octubre del 2007. "L'amenaça a Catalunya és evident. Els EUA han de saber qui i què circula per aquesta àrea entre Argèlia, Tunis, Rabat i el sud de França. El Consolat de Barcelona seria la plataforma ideal per la central, perquè té prou espai, comunicacions segures i una bona localització", cita el diari d'un dels cables als quals ha tingut accés preferent. LLegir més extret del diari Ara Veure el vídeo del 3.24

dissabte, 4 de desembre de 2010

Gegen die RDA

Aquest octubre Alemanya celebra el 20è aniversari de la seva reunificació. Influir en la política va ser tot un repte per part dels habitants de la RDA (República Democràtica Alemanya): el moviment a favor d'una única Alemanya va ser pacífic i constant, involucrant cada dilluns més persones que, amb espelmes a les mans, van recórrer els carrers de les ciutats de l'Est. Vint anys després, el record d'aquella reivindicació encara és latent a la societat, però, sorprenentment, també sorgeixen dubtes sobre si reunificar-se va ser la millor decisió. Aquest octubre Alemanya celebra el 20è aniversari de la seva reunificació. Influir en la política va ser tot un repte per part dels habitants de la RDA (República Democràtica Alemanya): el moviment a favor d'una única Alemanya va ser pacífic i constant, involucrant cada dilluns més persones que, amb espelmes a les mans, van recórrer els carrers de les ciutats de l'Est. Vint anys després, el record d'aquella reivindicació encara és latent a la societat, però, sorprenentment, també sorgeixen dubtes sobre si reunificar-se va ser la millor decisió. 

-----------------------------------------------------------
Aus Deutsch
Im Oktober feiert Deutschland den 20. Jahrestag der Wiedervereinigung. Einflussnahme auf die Politik war eine Herausforderung für die Bewohner der DDR (Deutsche Demokratische Republik): die Bewegung zugunsten einer einheitlichen Deutschland war friedlich und ruhig, an denen mehr Menschen jeden Montag, mit Kerzen in den Händen, ging durch die Straßen der Städte des Ostens. Zwanzig Jahre später ist die Erinnerung an diese Behauptung noch latent in der Gesellschaft, sondern überraschenderweise auch entstehen Zweifel, ob wieder zu vereinen war die beste Entscheidung. Im Oktober feiert Deutschland den 20. Jahrestag der Wiedervereinigung. Einflussnahme auf die Politik war eine Herausforderung für die Bewohner der DDR (Deutsche Demokratische Republik): die Bewegung zugunsten einer einheitlichen Deutschland war friedlich und ruhig, an denen mehr Menschen jeden Montag, mit Kerzen in den Händen, ging durch die Straßen der Städte des Ostens. Zwanzig Jahre später ist die Erinnerung an diese Behauptung noch latent in der Gesellschaft, sondern überraschenderweise auch entstehen Zweifel, ob wieder zu vereinen war die beste Entscheidung.  
TV3

divendres, 3 de desembre de 2010

Una mesquita a la Zona Zero


Com tothom sap, un grup de musulmans vol obrir un centre de culte islàmic a tocar de la Zona Zero de Nova York, on més de tres mil persones van ser precisament assassinades en nom de l’Islam. A banda del mal gust i la falta de tacte del seu promotor, l’imam Feisal Abdul Rauf, tot plegat té un rerefons molt preocupant, que té molt a veure amb la covardia i la por d’Occident, però també amb l’actitud victimista de molts musulmans. Diu l’imam Rauf que el centre islàmic, que durà el nom de Cordoba House (vinga fot-li!), vol ser un espai de diàleg i convivència. Molt bé. Em pregunto què opinaria, ell i la resta d’imams, si Benet XVI proposés demà l’apertura d’una esglesieta al centre de la Meca, de Kabul o de Jerusalem, amb el molt lloable objectiu de promoure el diàleg i la convivència. 

Segur que farien una marató per ajudar a pagar-ne les obres, oi? Ui no, que ara que ho penso a la majoria de països musulmans està prohibit el proselitisme cristià. És un cercle viciós. Diuen els musulmans: l’Islam és una religió de pau, però tinc uns cosins que són uns radicals i us segresten i us decapiten en nom de l’Islam, però si us queixeu de l’Islam llavors sou uns racistes i uns intolerants. I nosaltres ens anem flagel·lant la consciència quan puja un musulmà al Metro amb una motxilla i canviem de vagó. Sóc un racista!, pensem. Segurament si Rudolph Giuliani fos encara l’alcalde de Nova York les coses anirien per un altre camí. Rectifico: si Giuliani encara manés a ningú no se li hauria passat pel cap fer una mesquita a la Zona Zero. Encara hi ha homes valents que saben distingir entre democràcia i tirania, entre diàleg i presa de pèl. 

A Lleida en tenim un, d’aquests. A Salt em temo que no. Durant els últims dies, aquesta història ha pres més rellevància arrel de l’anunci frustrat del pastor Terry Jones de cremar dos centenars d’exemplars de l’Alcorà. A mi em semblava una idea boníssima, no pel fet de cremar un llibre sagrat per a una part de la població, sinó per demostrar la intolerància d’una gran part dels musulmans i la gran por que l’Islam causa a Occident. Fins i tot el president Barack Obama va intervenir per evitar-ho, amb el lamentable argument que la foguera encendria els ànims dels musulmans. Em sap greu que el pastor, amb qui val a dir que no compartiria una tassa de cafè perquè em sembla un integrista radical, no hagi cremat els llibres. I em sap greu perquè ha decidit no fer-ho per evitar les represàlies i les protestes dels musulmans, no pas perquè hagi arribat a la conclusió que era una bajanada total, que ho era. Guanya la por. Perd la llibertat. 

 Jaume Clotet
  El singular digital

dimecres, 1 de desembre de 2010

Set detinguts en una operació contra el terrorisme islàmic


Set persones han estat detingudes aquesta nit en una operació policial contra el terrorisme islamista al Raval i a Badalona. Els agents, coordinat per l'Audència Nacional, estan escorcollant diversos domicilis aquesta nit. La policia creu que els sospitosos tenen vincles internacionals i els atribueix un delicte d'associació il·lícita i de falsificacoió de documents. També podrien ser imputats per col·laboració amb banda armada. 


FONT: Ara.cat

FORA MUSULMANS
DELS PAÏSOS CATALANS!

diumenge, 28 de novembre de 2010

Suïssa vota per decidir si expulsa els estrangers condemnats












Decideixen en referèndum si expulsar els estrangers condemnats per determinats delictes La proposta arriba després de la prohibició de construir minarets just fa un any 

 L'electorat suïs encara avui una jornada electoral múltiple: un referèndum sobre un possible l'augment de la pressió fiscal a les rendes altes, però, sobretot, escullen entre dues propostes l'expulsió d'estrangers condemnats per determinats delictes. Si sortís que sí, el país podria trobar-se en una situació delicada respecte el dret internacional. LAIA GORDI Barcelona Exactament fa un any, Suïssa van aprovar la prohibició de la construcció de nous minarets en el seu territori. Les dues iniciatives són de la Unió democràtica de centre (UDC, dreta conservadora). 

El text especifica que els estrangers que hagin comès una serie de delictes, se'l revocaria el permís de residència, homicidi, robatori, trafic de blanques, violació, entre d'altres delictes violents. La mateixa sort tocaria al estrangers que utilitzin indegudament les prestacions socials. La prohibició d'entrar al país aniria de 5 a 15 anys, pels reincidents seria de 20 anys. Un cop jutjats i condemnats, l'expulsió seria automàtica. Aquest últim detall és el que podria contradir-se amb el dret internacional. Sobretot respecte la relació amb la Unió Europea, ja que això podria violar l'acord bilateral de lliure circulació de persones. Els opositors a la iniciativa defensen que l'acceptació provocaria reaccions de Brussel·les. La normativa de la UE diu que es podria expulsar un condemnat en cas que la persona representi “un perill immediat, present i significatiu” que s'hauria de valorar en cada cas. 

 L'UDC s'ha quedat sola a defensar la iniciativa. La resta de partits nacionals han discutit el text, però el contraprojecte tampoc està defensat per tot l'arc parlamentari, ni els verds ni el Partit Socialista el recolzen. També la societat civil s'ha oposat a la iniciativa que expliquen va en contra del principi dintegració que figura a la constitució suïssa.  

ARA.CAT, (EL NOU DIARI DE CATALUNYA, GRÀCIES ALS QUE DIA A DIA FAN PASSOS PER ARRIBAR MÉS LLUNY)

dimecres, 24 de novembre de 2010

Els EUA i Seül acorden fer maniobres conjuntes després de l'atac de Pyongyang

Un portaavions nuclear nord-americà ja es dirigeix cap a la zona Obama fa una crida a la Xina perquè avisi el seu aliat de Corea del Nord de que “hi ha regles internacionals que ha de complir” Els Estats Units i Corea del Sud han acordat aquest dimecres fer maniobres militars conjuntes el pròxim diumenge 28 de novembre com a resposta a l'atac nord-coreà a l'illa de Yeonpyeong. Així ho han pactat els presidents Barack Obama i Lee Myung-bak en una conversa telefònica, segons informa l'agència local Yonhap. Les maniobres es faran durant quatre dies al Mar Occidental i comptaran amb la participació del portaavions nord-americà George Washington, que transporta 75 avions de guerra i una tripulació de 6.000 persones i que ja ha sortit de la base naval del sud del Japó per dirigir-se cap a la zona. Poques hores abans de a conversa telefònica amb Lee, el president Obama ha assegurat en una entrevista a la cadena ABC que considerat “Corea del Nord és una amenaça que necessita ser tractada” Referint-se a aquest incident, que ha elevat al màxim la tensió entre les dues Corees, el dirigent ha assenyalat que “és una provocació més de les moltes que hem vist en els últims mesos”, fent al·lusió a l'enfonsament d'un vaixell sud-coreà, el Cheonan, amb 46 mariners a bord, a causa d'un torpede llançat pel règim de Pyongyang i a les recents revelacions sobre el seu potencial nuclear. En aquest context, Obama ha instat la comunitat internacional a augmentar la pressió sobre el règim liderat per Kim Jong Il. En concret s'ha referit a la Xina, aliat estratègic dels nord-coreans, a les autoritats de la qual ha sol·licitat que traslladin a Pyongyang que “això no és un joc, hi ha regles internacionals que ha de complir”.

dimarts, 16 de novembre de 2010

Noruega prohibeix a l'Aràbia Saudita finançar mesquites mentre no permetin construir esglésies en el seu país Redacció





El Govern noruec ha fet un pas important a l'hora de defensar la llibertat a Europa enfront del totalitarisme islàmic. Jonas Gahr Stor, ministre d'Afers Exteriors, ha afirmat que es rebutjaran les donacions milionàries de l'Aràbia Saudita i diversos empresaris musulmans per finançar la construcció de mesquites a Noruega. Segons el ministre, les comunitats religioses tenen dret a rebre ajuda financera, però el govern noruec no dóna suport al finançament islàmica amb centenars de milions d'euros. Jonas Gahr Stor apunta que "seria una paradoxa, i antinatural acceptar les fonts de finançament d'un país on no hi ha llibertat religiosa". El ministre també afirma que "l'acceptació d'aquests diners seria una paradoxa", recordant la prohibició que hi ha al país àrab per a la construcció d'esglésies .. Jonas Gahr Stortambién anuncia que "Noruega portarà l'assumpte davant el Consell d'Europa" on defensarà aquesta decisió basada en la més estricta reciprocitat amb els saudites.

  FONT

dilluns, 15 de novembre de 2010

Sectarisme de la CUP contra R.Cat i SC

Vist del irresponsable comportament de R.Cat i Solidaritat en anar separats a les eleccions les associacions i organitzacions que ens movem al voltant de l'independentisme transversal s'han vist a donar vot lliure o a fer tècniques com els companys de la IPECC que demanen el vot per els de Laporta a Barcelona i els de Carretero per la resta de territori. No és així per part del comunisme català o l'extrema esquerra que renuncia donar suport a una o altre formació per ser gent d'ordre segons el diari digital Som Notícia on comunica:

 La CUP no dóna suport ni a Reagrupament ni a Solidaritat perquè són gent “d’ordre” 

La CUP no recomana votar ni Reagrupament ni Solidaritat perquè fn plantejaments “d’ordre”. “Les crides a la unitat electoral independentista i les persones que les han protagonitzat s’han significat per plantejaments d’ordre i exclusivament institucionals. Han arraconat –poc o molt- els Països Catalans com a marc nacional de referència”, afirmen. I hi afegeixen que “han mostrat un profund menyspreu envers les plataformes impulsores de les consultes sobre la independència, fent-les servir com a trampolí per a les seves propostes electorals”.

Així doncs la CUP que pot moure un sector de l'independentisme més jove i que acaba d'entrar al moviment se'n desmarca del que podria ser l'entrada a l'independentisme a la Generalitat.

dissabte, 13 de novembre de 2010

Campanya en favor dels serbis de Kosovo

L 'ONG francesa "Solidarite Kosovo " està preparant una nova campanya, com fa anys que porta a terme, en ajuda dels serbis que sobreviuen a Kosovo, sota la pressió dels albanesos que s 'han fet els amos d 'aquella part de Sèrbia. Si voleu col.laborar amb aquesta campanya, podeu enviar la vostra ajuda a: Solidarite Kosova, B.P. 1777 38229 Vizille (França) Per més informació, podeu visitar la seva pàgina: www.solidarite-kosovo.org. Hem d 'ajudar tant com puguem els serbis que queden a Kosovo. després que la gran majoria ja hagin estat expulsats de la seva terra. La presència i la resistència d 'aquests milers de serbis, la seva fermesa en defensa de la seva terra, és no solament un acte de dignitat nacional sèrbia, sinó també un exemple per a molt països, com Catalunya, on veiem que la gent autòctona, a poc a poc, estem quedant en minoria a la nostra pròpia terra, per la causa que tots coneixem.

divendres, 12 de novembre de 2010

Breu anàlisi del fracàs de la mobilització del final del Correllengua 2010.


Breu anàlisi del fracàs de la mobilització del final del Correllengua 2010. 

O quan el sectarisme d’esquerra frena la mobilització popular. Podem, clarament, atribuir el fracàs d’aquesta manifestació, en termes numèrics, al sectarisme de l’«esquerra independentista». En efecte, sota cobert d’una manifestació unitària, festiva i reivindicadora en el domini cultural, s’amaga desgraciadament una vasta operació metapolítica apuntant a servir de trampolí als mundialistes. Poc escrupulós a l’utilitzar les tesis regionalistes per a seduir el poble i, a més, per falsificar els vertaders objectius de la lluita anomenada «regionalista». Observació: aquest any es beneficiaven d’un important ajut per a la lluita anti-identitària. 

En efecte, la paraula anti-identitari utilizada per una certa dreta anomenada nacional i sobretot liberal per a segellar una aliança objectiva front al vertader defensor de la identitat. És a dir els que lluiten per a la defensa dels pobles de soca europea. Per a la seva supervivència ètnica a través de la defensa del domini cultural a fí de despertar les consciències. L’home del futur és el que haurà de tenir la més llarga memòria. Morta la memòria és morta tota justificació de la lluita. El jacobinisme, intrínsecament universalista, és la primera porta oberta cap a la mundialització. En posicionar automàticament la manifestació perpinyenca sota el signe de l’estel vermell es podia veure amb antelació el fracàs de tal empresa. Els Nord Catalans no són enganyats, saben que amb vosaltres seran « els dindis de la farsa » d’una vasta manipulació. No, la cultura no és l’atribut propi de l’esquerra independentista. No fa avançar el debat confiscant així l’àmbit cultural. Al contrari, ho fa retrocedir. Prohibint tot accés a la gent de bona voluntat que proveiría sense cap dubte dels suports, no negligibles, per al reconeixement cultural. Guardem en memòria la mobilització record* dels catalans el 2006 contra el projecte de George Frêche (antic president de la regió) i del seu canvi de nom de la regió Languedoc Roussillon en Septimania. Les claus de l’èxit? Elles són simples. 

La unitat dels catalans sobre la corda sensible, la defensa de la identitat. Però sense la recuperació de la capella politica, ja que la identitat catalana és la propietat de tots els catalans. -Què pensar doncs quan s’acudeix amb la família a una manifestació festiva. Honorable pel tema de reivindicació. A la qual, hom es troba envoltat d’un desenfilar de militants internacionalistes carregats d’estels vermells. I on les seves «Senyeres» es troben també carregades d’estels vermells. Això significa, evidement, que aquests pertanyen a la branca marxista del catalanisme. I, per tant, que és un moviment polititzat. -Què pensar doncs, si a més a més, en lloc de veure balls típicament catalans, s’assisteix a un concert de tam-tam africà? Recital molt honorable, certament, però en una manifestació més adequada. A meditar. 

 ** Veure xifra de la mobilització de l’estiu 2005 contra el projecte de septimania 7000 persones contre 500 pel correllengua 2010 

dissabte, 6 de novembre de 2010

L'increïble home gris

Quan el papanatisme institucional es té com a filosofia de vida una societat sap que ha tocat fons. Ara bé, des de l'epicentre d'aquest caos de govern que estén els seus tentacles damunt de tots els afers del país, s'ha alçat una figura ferma que ens rescatarà a tots plegats. És l'increïble home normal! Els seus poders són els de la invisibilitat de la mediocritat i els de ralentitzar el temps cada volta que bada la boca. Els socialistes sembla que apliquen la teoria de convertir les mentides en veritats a còpia de repetició, i així lloen les virtuts d'un personatge trist i gris que passaria inadvertit a la història si no fos pel fet d'haver estat l'únic president estranger de la Generalitat i que no sap parlar l'idioma del país que presideix. Se'ls veu un xic el llautó, quan atorguen categories d'humanitat. Els seus miralls comunistes parlaven de l'home nou, ara han cregut més oportú atorgar una categoria diferenciada d'humanitat on ells són els normals mentre que els altres són l'element a combatre. Molt propi de la progressia, pretendre governar només per a uns quants. Un cop establert que ells són els normals/bons i el reste som els anormals/dolents també ens informen de que "l'increïble home normal" no és de "Dretes ni independentista" pel que es suposa que els que som una o ambdues d'aquestes coses també tenim alguna mena d'anormalitat. L'Home normal, també ens informa de que "ser català és treballar dur i amb les idees clares" pel que és faci'l deduir que la gent treballadora d'arreu del món obté la nacionalitat catalana mentre que els milers de subvencionats pel Govern tripartit la perden. No ens entretindrem més en aquest superheroi tant carismàtic i tractarem els devastadors efectes del model que el seu govern ha instaurat. A vegades, les teories conspiratives de les pel·lícules futuristes, sobre una població totalment controlada, queden curtes quan es comparen amb l'omnipresència del govern progressista. No parlem tan sols de mesures amb les que la població pot estar més o menys d'acord com les regulacions de velocitat als accessos de Barcelona o la inquisitorial persecució dels fumadors sinó de quelcom més íntim i subtil. Hereus dels totalitarismes del segle passat no han renunciat a aplicar les seves teories perfectes per a humans inexistents sobre la pobre població formada per humans reals. La manera de fer-ho? Canviant la mentalitat. La correcció política ha estat el pas més important, anul·lant l'esperit crític i promovent una autocensura molt més eficaç que les tradicionalment imposades. Així doncs, temes com la immigració, la igualtat de sexes, l'ecologisme i d'altres han esdevingut tabús inamovibles sobre els quals hom no pot opinar sinó combregar o tenir la veu de la marginalitat. Aquests conceptes sobre els quals ha actuat, no només s'han sacralitzat sinó que s'han desplaçat del centre, precisament per això, l'increïble home normal afirma no ser de dretes perquè òbviament és d'esquerres que segons ells és la normalitat. Però no es pot enganyar a tothom durant un temps indefinit i així, ens trobem com el sentit comú els ha fet empassar gran part de les seves inviables pretensions anteriors com el "papers per a tothom" o com certes realitats com el cas del burka els ha rebentat la bombolla de relativisme cultural on tant còmodament feien demagògia. Tot i així, se n'han sortit prou bé creant una societat feble, manipulable i desidiosa, en la qual els ciutadans no es veuen com a conjunt d'una societat sinó que han adoptat conductes infantils, degudes a l'intencionat paternalisme institucional. No deixa de ser curiós veure els comentaris de la gent que escriu sms als debats polítics i observar l'elevada freqüència de gent que utilitza el dret a vot com una amenaça, com una rebequeria de nen consentit. "si fan això no voto" deia un, "amb aquestes coses fomenteu la desafecció" deia l'altre, tal com criatures que arrosseguen el cul pel terra per pressionar als pares que els comprin la llaminadura desitjada. La pregunta obvia és, i la responsabilitat on queda? Què se n'ha fet del sacrifici i l'esforç? Sense anar més lluny, un dels recents membres de la ONG rescatats a Mauritània, amb el malbaratament d'una suma milionària de pressupost públic, l'altre dia, i rodejat dels seus amics socialistes, anunciava que volia una indemnització (òbviament pagada amb diners públics) com a víctima del terrorisme! És a dir, és prou gran per fer el que vulgui però no prou responsable per afrontar les conseqüències dels seus actes? Bon exemple de societat anclada en l'eterna adolescència. Aquesta societat emmalaltida, durant molt de temps ha cregut en aquest discurs, ara comença a obrir els ulls i veure els fruits del que ha consentit i es precisament per això que el declivi socialista no té aturador. Hem de recuperar els nostres valors, la nostra cultura d'esforç. No podem seguir governats per una gent que ens volen fer de govern, de pare i si poguessin de confessor. Hem de canviar de Govern per la manca de convicció alhora de representar-nos com a nació, pel reculament nacionalista que representa l'ultra-espanyolisme del PSOE (que consenteix els quatre escolanets federalistes dins del PSC) en una Catalunya cada cop més tipa d'Espanya, que cada cop veu més clar l'únic camí i que cada cop es desmarca més de voler-hi tenir cap lligam. Hem de canviar pel desastre econòmic i social al que ens porten a marxes forçades, pretenent revifar discursos guerra-civilistes com si els empresaris duguessin barret de copa i monocle i els treballadors anessin amb espardenya i tartana cap a la fàbrica. Discurs que per altra banda atia el ressentiment social, el qual, emparat amb l'omnipresent relativisme i una tolerància que confon llibertat amb llibertinatge ens porta a situacions com l'escalada vandàlica que va viure Barcelona durant la vaga general, agreujada perquè un excel·lent cos de policia com són els Mossos d'Esquadra a de suportar la desgràcia d'una Conselleria d'Interior que fa sospitosos als agents de l'ordre i col·loca aureola als delinqüents. Però no ens hem d'oblidar que també Hem de canviar per recuperar la majoria d'edat com a societat, com a persones lliures que som i que no podem tolerar que un govern pretengui regular tots els àmbits de la nostra vida. No volem que ens manipulin, no volem que ens facin de consciència ni volem que ens alliçonin constantment sobre la seva moral. Sabem de sobres quina és llur visió del món i no ens agrada. No veiem normals les seves mesures de paritat que premien el sexe en detriment de la meritocràcia, no volem un món on es distingeixi la discriminació entre positiva i negativa doncs pensem que els recursos són per a individus concrets que els mereixin, no per col·lectius sobreprotegits, i entenem també que tota discriminació és negativa per algú i positiva per altri. Tampoc volem un món cegament uniformitzat que pretengui eliminar les diferències perquè fan nosa en la seva idíl·lica societat imaginària, com molt bé s'il·lustra en la última gran pensada que han tingut de controlar els jocs dels infants al pati de les escoles per tal de que no siguin sexistes, motiu pel qual algunes escoles han prohibit que determinats dies els nens juguin a pilota. No poden reinventar la naturalesa humana, no poden interferir en els gustos, la moral i les opinions de la població. El que més sobta és que s'abanderin amb un ateisme bel·ligerant alhora que juguen a ser Déu i a escampar els deu manaments de llur moral per al nou home. La gent va posar el crit al cel quan es va destapar la despesa milionària del Govern en informes estúpids, ridículs i sense utilitat. El més greu no és el malbaratament, sinó que veritablement s'inspirin i perdin temps en assumptes tant estrafolaris i endogàmics com els que tracten els esmentats informes. No podem seguir més temps governats per aquesta gent, no podem permetre'ns que la nostra Catalunya sigui coneguda per la prostitució al carrer, l'alcohola barat i la permissivitat que fa que qualsevol monument esdevingui un urinari, qualsevol carrer una bodega, qualsevol racó un prostíbul ni qualsevol personatge amb una manta una botiga. No podem seguir sent la capital mundial dels okupes, dels antisistema, de les màfies ni dels vàndals de l'antiglobalització, l'antiamericanisme i el pro islamisme, i tot el reguitzell d'antis i pros com més marginal possible millors. La Catalunya laica que no vol al Papa però que baveja amb el Dalai Lama, la que xiula a una cantant pacifista israeliana però es manifesta amb mocadors palestins, que que s'analfabetitza i despotrica del Liceu però gaudeix escoltant tambors i danses tribals, la que critica per sistema tot lo establert, la que troba ofensiu pels immigrants celebrar el Nadal i vol fer festes d'hivern per ser políticament correcte, la que destina milions en propaganda absurda però permet que Ciutat vella es degradi més cada dia. La que es mostra tolerant amb els delinqüents, la que fa de bandes criminals entitats culturals subvencionades, la que reconeix qualsevol cultura menys l'autòctona que és la nostra. No som el pati d'esbarjo de tot aquell qui, tocat pel maig del 68, busqui la nova Ikària repartint clavells mentre tot s'en va en orris. Volem solucions reals per a persones reals que pateixen problemes reals. I això comença per fer fora la progressia que s'ha enquistat a la Generalitat votant qualsevol de les candidatures netament nacionalistes per evitar que l'increïblement gris home normal i els seus companys de govern puguin tornar a ofegar Catalunya durant els propers 4 anys.

Marcel. A.G
Unitat Nacional Catalana
www.unitat.cat

dijous, 4 de novembre de 2010

La guerra amb l'Islam està perduda


He tingut l'oportunitat d'escoltar un cristià evangèlic, posem que es diu M., instal lat amb la seva família en una de les repúbliques de l'antiga URSS que per prudència i natural discreció no citaré, hi ha raons evidents de seguretat. La vida allà per a tots els ciutadans s'està transformant en una presó on només hi ha una única i creixent autoritat, la Llei Islàmica. Aquesta família roman en el més absolut anonimat i tracta de no fer massa pública la seva fe sinó de sobreviure enmig d'un mar creixent i dominador de lleis que estan regulant tota la vida i existència dels habitants d'aquesta República. Compte M. que cal oblidar ja del retorn a les antigues posicions socialistes, això mai més passarà, l'Islam avui ho domina tot allà. Les dones que fins fa pocs anys vestien a l'europea han canviat els seus vestits per burques i vels, no s'atreveixen a sortir al carrer d'una altra manera, els homes ja no vesteixen més corbata ni vestits, tots van amb túnica i amplis pantalons, deixen créixer les seves barbes i van abandonar elementals normes d'higiene, viuen exclusivament per sotmetre's a la Llei Islàmica. Els nens assisteixen a les úniques escoles possibles i que romanen obertes: les madrasses, a la Universitat s'ha deixat d'impartir classes de tecnologia o humanitats i només estenen títols buits de contingut perquè la preparació acadèmica ha estat substituïda per la formació religiosa amb base a l'Alcorà. Els hàbits i costums ancestrals estan sent substituïts per les normes alcoràniques, només serveixen els judicis d'imants dictats per a qualsevol assumpte de la vida. Els diners arriben abundants des d'aquells països que persegueixen la islamització forçada de tota Àsia, incloses les antigues repúbliques soviètiques. No hi ha possibilitat d'intervenir a favor de dones, nenes o homes que no estiguin disposats a seguir aquesta nova dictadura. 

  Tancats en un cercle d'odi 

Aquesta gran família involucrada en l'ull de l'huracà compte que no hi ha altra forma de guanyar a aquestes persones si no és mitjançant les mostres d'amor perquè estan literalment segrestades per un poder malèfic que les té dominades i tancades en un cercle d'odi infernal que les està destruint. Reconeix M. que Occident no només ha perdut aquesta guerra, segueix sense admetre una situació que no té retorn i nega que hi hagi un pervers pla amb un final descriptible que es va complint rigorosament. Assenyala rotundament M. que tot sembla estar preparat per al següent assalt, la presa d'Occident. Està en això tot el món islàmic radical, no van a parar, l'enfrontament té data i ningú ho va a detenir almenys des de dins de les democràcies, menys encara des del món musulmà. Assenyala M. que la democràcia ha deixat de ser la resposta a aquesta situació, ha perdut i dilapidat tot el crèdit de què disposava. 

Occident està degradat per al món musulmà, no representa un referent a imitar però sí digne de ser eradicat ja que els seus models són nocius per la salut moral i espiritual de l'islamisme mundial. Occident, però, creu que encara és temps d'una resposta coherent com és arribar a acords de convivència compartint espais i vivint a mutu respecte. M. compte des de dins de l'huracà que res d'això passarà i per comprovar-només cal viure entre ells. Admet tenir molta por pels seus, la família, la pròpia vida, però creu que l'única resposta és que nosaltres, sense ser millors, som superiors a ells pel que fa a models encara no explorats com a part de la solució. Creu que l'única resposta possible per superar aquesta dramàtica situació està en el nostre vell model de fe i ètic, el mateix que des de dins de les nostres pròpies files hem defenestrat, oblidat, abjurat; nostra civilització encara té valors i fonaments subjacents que ningú ha estat capaç d'arrencar perquè estan instal.lats en el més profund de les nostres consciències i encara no hem lat a ells. 

  Recuperar un missatge de fermesa 

Des del mateix ull de l'huracà, M. assenyala que Occident hauria de recuperar un missatge de fermesa sense armes, sense odi ni revenges, fins que ells entenguin que si no canvien estan destinats a una destrucció segura, que només la fe en un Déu que és buscat per tots i el respecte en amor mutu seran les claus per superar aquesta dramàtica situació en què està instal.lada la humanitat. Quan ells s'assabentin que viuen en absoluta ruïna moral mentre nosaltres estem destruint el nostre patrimoni ajudats de manera perversa amb el seu pla, podran comprendre que perden l'única possibilitat que també tenen ells de tirar endavant, perquè tampoc no tenen futur i perquè la clau està en nosaltres mateixos, no en ells, ja que tenim una cultura millor i més sencera, més ferma i sòlida, fonamentada sobre una fe i una herència amb trets comuns que neix d'un petit poble anomenat Israel i que ha estat benedicció per a tota la humanitat. 

Quan ells descobreixin que són els seus cosins i germans més que els seus rivals i botxins i aquestes lliçons no les imparteixen ONGs, ni les democràcies, la implantació de valors seculars, ni bona accions solidàries, ni la OUN, ni emissaris de bona voluntat, estaran en condicions d'entendre que no hi ha moltes possibilitats de sortir de l'atzucac actual en què s'ha ficat la humanitat si no es recuperen amb urgència dramàtica les essències que ens han permès arribar fins aquí. Però fencs ara amb l'enemic instal.lat entre nosaltres mateixos, perquè el mal no ve només des del costat musulmà, també i de quina manera, procedeix de les nostres mateixes societats que s'odien tant a si mateixes que no tenen inconvenient a pactar amb el pitjor de que pretenen la nostra destrucció. Els nostres pitjors enemics estan entre nosaltres, els hem alimentat amb la pitjor de les vitamines: el nihilisme i el relativisme al costat dels seus germans: por a qualsevol preu. En aquests moments les ideologies han perdut tota la seva capacitat d'exercir cap influència sobre el fenomen que estem tractant si exceptuem l'única fórmula que tenen que és el desarmament unilateral, la rendició incondicional a canvi d'una pau fraudulenta, qualsevol cosa sense alternativa millor que signifiqui alguna cosa acceptable per als nostres enemics. 

Entre nosaltres no són pocs quants sostenen que s'aconseguirà una pau duradora asseguts a una taula i dialogant, ignoren que només la rendició és la base d'aquesta pau, quan tornem segons l'imaginari islàmic tot el que els hem tret i arrabassat, terres, espais , ciutats on van viure durant segles instal, només quan les democràcies es posen de genolls i clamin pietat davant les víctimes que han creat al llarg de segles de dominació i postració sota el jou judeo-cristià i occidental. Aquests que així creuen, formulen i inspiren àmbits de pau duradora, aquests i no els altres són els nostres pitjors enemics aquells en el llenguatge no és possible el perdó, la misericòrdia, l'amor, la pietat, la fe, la humilitat, la religiositat ben entesa i respectada envers els altres perquè mai han cregut en la seva eficàcia ni tampoc la practiquen vist com està Occident avui. Si ens vencen serà perquè els hem lliurat tot despullant prèviament en un acte suïcida i estúpid d'aquests valors, ens hem buidat i estem en ple desmuntatge del millor conjunt de principis conegut per la humanitat, és el suïcidi. 

Lliurem els nostres fills i filles 

Els proposem anar nus, sense contingut ni opcions millors i els estem lliurant els nostres cossos i ànimes, les dels nostres fills i filles, néts, cultura, perquè hem arribat a l'extrem de perdre'ls tot respecte, no els donem cap valor, ens hem buidat del millor bagatge que han pogut tenir els nostres descendents per demà i del qual han procedit els millors esperits de tots els temps, inclosos els que vetllaven i cuidaven una relació amb el seu Déu perquè se sabien dependents d'ell i malauradament avui no els tenim a mà, els hem menyspreat, menyspreat. Els seus exemples han estat expulsats d'una societat que els ha substituït pels més fluixos, febles i covards. Estem en mans dels que no tenen cap prejudici en lliurar el que no valoren, el que menyspreen, una preciosa herència, perquè no es respecten ni a si mateixos. Amb l'arma de la religió malentesa, el món islàmic està posant de genolls a cultures que han arraconat com a pas previ per a la derrota final i d'aquesta manera estan guanyant-nos una batalla que té un llarg recorregut perquè no tenen pressa a la batalla d'avui encara la perdin. El que compta és la derrota final ia ella s'apliquen sense acceleracions mentre els seus rivals creuen possible acords de pau parlant i dialogant, pactant i acordant condicions que ningú sembla disposat a complir perquè estan fonamentats sobre falsos principis i recels de totes les parts. Aquí, permetin-me assenyalar que jueus i cristians tenen molt a fer junts, units. És un urgent crida a les consciències de tots; de moment són el millor fons actual de recursos i principis a aplicar davant d'un fenomen per al qual molt pocs avui disposen de resposta eficaç i que avança sense fre ni obstacles que ho impedeixin, perquè la política ha perdut la seva oportunitat i esgarriada ella mateixa ens està portant al descarrilament general. M, ens està avisant des de dins mateix del volcà i sap com de calenta està la caldera, a punt d'esclatar. 

  FONT

dimecres, 3 de novembre de 2010

Europa més identitaria


El model alemany d'immigració està ben esquerdat. El primer a sacsejar l'opinió pública del país va ser l'exbanquer del Bundesbank Thilo Sarrazin, que amb el seu llibre Alemanya se suprimeix va posar tesis islamofòbiques damunt la taula. L'última a escalfar el debat sobre la integració dels estrangers ha estat la mateixa cancellera, Angela Merkel, que va donar per enterrada fa dues setmanes la utopia de la “multiculturalitat”.

 Entretant, els sondejos dibuixen un escenari interessant: més del 30% de la població està d'acord amb l'opinió que “els estrangers vénen per treure profit de l'Estat social” i el 58,4% pensa que “els musulmans haurien de tenir restringida la pràctica de la seva religió a Alemanya”. Per no parlar que un de cada deu alemanys enyora un Führer, un dictador, que governi el país amb mà dura, segons un estudi de la Fundació Friedrich-Ebert. A principis de mes, Geert Wilders, el líder holandès hostil a la presència de l'islam al seu país, es va apropar a Berlín per custodiar la fundació –anunciada per a final d'any– de La Llibertat, un partit que serà encapçalat per René Stadtkewitz, exdiputat –del front més conservador– de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel. Precisament la cancellera es va empipar en lloar Wilders que Alemanya estava sent “capdavantera en les crítiques a l'islam”. A final de mes, no és d'Holanda sinó d'Àustria d'on vénen a treballar-se el vot més a la dreta de la CDU. 

El Partit per la Llibertat d'Àustria (FPÖ) planifica crear una oficina a Alemanya. En cooperació amb un grup de Renània del Nord - Westfàlia, el partit que fa una dècada va ser poderós amb el desaparegut, Jörg Haider, vol establir-hi una delegació independent per, en darrer terme, lluitar contra l'entrada de Turquia a la UE. L'FPÖ sembla que vol arribar molt més lluny que ser l'oposició al seu país matern. Això ho va deixar clar l'actual líder del partit Heinz-Christian Strache dissabte passat. En una reunió de partits d'extrema dreta a Viena, aquest polític va explicar que l'FPÖ i altres partits europeus del mateix espectre volen lluitar per organitzar una petició cívica a tota Europa contra l'entrada de Turquia a la UE. 

Segons Strache, seria necessària una millor coordinació per evitar “mals desenvolupaments” de la política europea. Partits identitaris europeus estan construint una xarxa de treball per preparar les eleccions europees del 2014. Formacions com l'FPÖ, el Vlaams Belang belga i el Partit del Poble Danès necessiten un partit radical homòleg a Alemanya per construir una facció amb projecció al Parlament Europeu. L'FPÖ intenta estendre's a Alemanya en col·laboració amb el grup Pro Deutschland, que ja ha tingut relatiu èxit en eleccions municipals a través dels seus derivats Pro Colònia. El grup va arribar el 2009 a més del 5% dels vots i té representació a l'Ajuntament. 

Quan l'FPÖ va irrompre fa poques setmanes sent la segona força més votada (26%) en els comicis de Viena, van ser-hi presents en la celebració del triomf membres de Pro Colònia. El secretari general de l'FPÖ, Harald Vilimsky, i el cap de Pro Deutschland, Markus Beisicht, van convocar dimecres passat una roda de premsa conjunta a Leverkusen per presentar la seva estratègia, a llarg termini, d'establir a Alemanya un “moviment patriòtic d'àmbit federal”.


Líders de partits identitaris d'Europa 

 Font: avui.cat, 

dilluns, 18 d’octubre de 2010

El PSPV animava a joves de 14 anys a prendre drogues

L’Ajuntament d’Elx animava els joves a consumir drogues
L’Ajuntament d’Elx (Baix Vinalopó) ha hagut de retirar un curset dirigit als joves en el qual s’incitava al consum de drogues. L’Àrea de Joventut del consistori, en mans del socialista Alejandro Soler, oferia un curs, Diversió i Drogues? adreçat a joves d’entre 14 i 19 anys en el qual se’ls animava a gaudir del consum d’estupefaents. En el curset no només s’ensenyava a identificar què són les drogues i quins en són els diversos tipus, sinó que també es volia convèncer els alumnes que no ho identifiquessin com “quelcom dolent”. El curs pretenia fer “veure les drogues des d’un altre punt de vista, no com quelcom dolent que ha de ser prohibit i eliminat”. Fins i tot s’animava els joves a que coneguessin els riscos d’aquestes substàncies, però “sense haver de renunciar” a prendre’n. El curs també tenia l’objectiu de “posar en comú les nostres experiències amb les substàncies per poder aprendre els una dels altres i augmentar els nostres coneixements”.  

SOM NOTÍCIA

diumenge, 17 d’octubre de 2010

El model de la multiculturalitat

MIRA EL VÍDEO Angela Merkel assegura que l'intent de crear una societat multicultural a Alemanya ha fracassat. La cancellera reacciona a un discurs que va en augment al país i exigeix als immigrants que s'integrin i que aprenguin l'idioma.

Comunisme deixa un llegat tòxic a Europa Oriental

Mines abandonades a Romania descarreguen aigües contaminades per metalls pesants en els rius. Una planta química hongaresa produeix més de 100.000 tones de substàncies tòxiques a l'any. La terra de la regió oriental d'Eslovàquia està contaminada amb bifenils policlorinados que produeixen càncer. El vessament tòxic d'Hongria és tot just un nombrosos horrors ecològics latents a Europa Oriental 20 anys després de la caiguda de la Cortina de Ferro. Bona part d'Europa Oriental ja va prendre les mesures necessàries per evitar desastres amb l'ajuda d'Occident i per complir amb les condicions imposades per la Unió Europea per admetre com membres a Hongria, Romania, Bulgària, Eslovàquia i la República Txeca. El vessament, però, és un recordatori que encara hi ha grans perills i que la neteja no ha acabat. El vessament càustic - que és el pitjor desastre ecològic en la història d'Hongria - obliga a analitzar també si els capitalistes que van assumir el control de les fàbriques fa dues dècades comparteixen la culpa per no haver invertit prou en la neteja i la seguretat . Vuit persones van morir en el vessament del 4 d'octubre en un dipòsit de derivats de la producció d'alumini. S'ha demanat una neteja més profunda no només a Hongria, que s'estima està endavant de la majoria dels països de l'antic bloc soviètic en aquest terreny, sinó també a veïns com Sèrbia, que esperen unir-se al bloc. "El més greu és que no sabíem d'això i podria haver més casos similars'', va expressar Andreas Beckmann, director del programa per al Danubi i els Càrpats del World Wildlife Fund." Quantes instal.lacions hi haurà que poden ser una bomba de temps? ".

 N'hi ha que parlen d'un altre potencial desastre generat per set estanys usats com dipòsits uns 60 milles al nord-oest de Budapest, on hi ha 12 milions de tones de deixalles acumulats des de 1945. Això és 10 vegades la quantitat que es va vessar la setmana passada. "Si es trenquen les comportes allà, es podria contaminar bona part de l'aigua potable d'Hongria'', va sostenir el funcionari del World Wildlife Fund Martin Geiger. Altres llocs, com la planta Borsodchem al nord-est del país, plantegen riscos semblants a les aigües subterrànies. La fàbrica emet 100,000 tones de la toxina PVC, que conté dioxina, la mateixa substància verinosa alliberada per l'explosió d'una fàbrica a Seveso, Itàlia, fa 34 anys, que va matar a centenars d'animals i contaminar tot un poble.

 Eslovàquia, veí d'Hongria al nord, té els seus propis problemes i la zona oriental també està contaminada amb bifenils policlorinados des de l'època dels comunistes. Bulgària va ordenar la inspecció de desenes de preses de dipòsits de deixalles proclius a patir fissures. Una que provoca particular inquietud, segons l'informe del World Wildlife Fund, és la de Chiprovtsi, al nord-oest del país, perquè es troba sobre el riu Ogosota, un dels principals tributaris del Danubi. Els estanys amb deixalles són un llegat de l'era soviètica, en què Moscou va assignar a Hongria la producció d'alúmina, substància utilitzada en la producció d'alumini. Un estany ple de deixalles corrosius a Romania és part del paisatge del port de Tulcea, sobre el Danubi. El World Wildlife Fund diu que la contaminació del lloc mata peixos i aus a la zona.

 El Danubi, la segona via fluvial més llarga d'Europa, sembla no haver patit grans prejudici pel vessament d'Hongria. El desastre d'Hongria va fer estendre l'alarma a Romania, on fa 10 anys es va trencar un dipòsit de deixalles en una mina d'or a Baia Mare, al nord, i hi va haver una pèrdua d'aigua amb cianur que va matar tones de peixos i altres animals en rius locals. A Romania es van produir alguns dels pitjors desastres de l'Europa Oriental, inclòs el de Cops Mica, el 1989, quan columnes de fum tòxic emès per una fàbrica de tints per goma contaminar habitatges i camps i afectar a persones i animals. La planta va tancar quatre anys després, però els seus efectes es continuen fent sentir i l'expectativa de vida a la zona és nou anys més baixa que la de la resta del país, on és de 72 anys. http://www.elnuevoherald.com/2010/10/16/820992/comunismo-deja-un-legado-toxico.html

dijous, 14 d’octubre de 2010

Coneix l'islam

Giovanni Sartori, professor emèrit de la Universitat de Florència i de la Colúmbia University de Nova York: "Segueix sent veritat que la visió del món islàmica és teocràtica i que no accepta la separació entre Església i Estat, entre política i religió. I que, en canvi, aquesta separació és sobre la qual es basa avui-de manera veritablement constituent-la ciutat occidental. De la mateixa manera, la llei alcorànica no reconeix els drets de l'home (de la persona) com a drets individuals universals i inviolables ... "

  INTRODUCCIÓ: ISLAM i ALCORÀ

L’Alcorà, referència universal de tots els musulmans, és una veritable crida a la guerra contra els no-musulmans i un insult als drets humans. La doctrina de l’Alcorà no deixa dubtes sobre el fet que l’Islam no és sols una religió que pugui encabir-se en l’àmbit privat de determinats ciutadans: l’Alcorà és, en primer lloc i abans que una creença individual, un projecte político-teològic incompatible amb la democràcia... Així, i sols per començar, determinats preceptes de la llei alcorànica són ja de bell antuvi incompatibles amb la legislació internacional de drets humans.

En concret, la sura 4, aleia 34, de l’Alcorà, sosté que els marits tenen el dret i el deure d’apallissar les seves esposes, i la sura 2, aleia 228, que els homes són superiors a les dones. Aquests preceptes en concret vulneren els articles 1 i 5 de la Declaració Universal de Drets Humans... 

 Tanmateix, una simple i ràpida lectura del text descobreix ràpidament altres vulneracions.
La llei islàmica, per exemple, castiga l’apostasia amb la pena de mort i nega expressament la democràcia a favor d’un sistema teocràtic basat en el poder absolut d’Al·là, la qual cosa suposa un atemptat als articles 18 i 21 de l’esmentada Declaració... Aquesta llei político-teològica no es sotmet per tant als preceptes i normes superiors de la Declaració Universal de Drets Humans, de manera que difícilment es pot emparar en la legislació liberal de llibertat religiosa. En definitiva,  la xara o llei islàmica, basada necessàriament en la doctrina alcorànica, representa sols per això la negació dels valors fonamentals de la societat catalana i una amenaça mortal a la integritat cultural de la civilització occidental...


 

dilluns, 11 d’octubre de 2010

Zahida: sense ulls; nas; llengua i orelles, sota l'islam

Aisha, portada del Time, no és cas aïllat ni nou. Aquest cas és tristament pitjor. Aquesta és la bestialitat en la qual es crien en l'Islam: Cega sense ulls, muda sense llengua, sense orelles i sense nas. Veiem que surt una portada en l'Time amb Aisha i s'arma escàndol. Quants anys han necessitat per informar-nos? Quantes Zahidas i Aishas? Començant per la Aixa de 6 anys casada amb el cinquanta pedòfil anomenat Mahoma, aquest assassí genocida al qual segueixen els mahometans. Era més progre dedicar-se a pintar a aquests salvatges com a víctimes. Escolta Llegeix fonèticament

dissabte, 9 d’octubre de 2010

Carles Roca (CUP): Aquí no hi veig cap estelada

Carles Roca no hi veia cap estelada.
  El minifundisme independentista arriba a cotes insospitades. Un exemple clamorós va ser aquest dilluns durant l'assemblea de “reagrupats i solidaris” que clamava unitat a les formacions de Joan Laporta i Joan Carretero. En el torn d'intervencions, el regidor de la CUP a Cardedeu i capdavanter de Crida per la Terra, Carles Roca, es va queixar tot inquirint el públic que “no hi veia cap estelada”. El públic estranyat assenyalava les dues estelades que penjaven rere seu. Se les va mirar i va insistir: “Jo no hi veig cap estelada”. Per Roca l'única estelada és la d'estel vermell. Els assistents es sollevaren davant la ridiculesa de la proposició. “Una assemblea per la unitat de l'independentisme i no es posen d'acord ni amb la bandera” devia escriure l'agent del CNI en el seu informe. Nació Digital Aquest tio no deu portar les ulleres graduades.

divendres, 8 d’octubre de 2010

El Govern italià vol prohibir el burca sense fer referència a l'islam / Il governo italiano vuole vietare il burqa, senza riferimento all'Islam

Itàlia es disposa a prohibir el niqab i el burca als llocs públics. Es planteja modificar un article de la llei de 1975 que veta l'ús de peces que dificulten el reconeixement d'una persona en un lloc públic i sense motiu justificat. Després de Bèlgica i França, Itàlia es disposa a prohibir el niqab i el burca als llocs públics. Però, això sí, el país que presideix Silvio Berlusconi no vol ni esmentar la paraula "islam". Els italians volen esquivar qualsevol tipus de polèmica i sostenen que el debat se centra en un problema de seguretat. -------------------------------------

Italiano:

Eliminare il divieto è Italia il burqa niqab i als llocs pubblici. Si planteja modificare un articolo del 1975 che llei vena di noi l'reconeixement pesce d'ostacolare una persona in un certo senso lloc Motiu ho pubblicazioni justificat. Belgio Despres i Franca, l'Italia è Dispose bando il burqa niqab i als llocs pubblici. Pero, això sì, il paese presideix Silvio Berlusconi vol o esmentar il paraula "Islam". italiani Els Volen schivare polemiche Qualsevol tipus io che il dibattito si concentra su un Seguretat problema. LaGaceta

dimarts, 31 d’agost de 2010

La veu en contra de l'islam a Alemanya


Català:

Alemanya se li coneix com "el Geert Wilders alemany": el polític socialdemòcrata i director bancari Thilo Sarrazin. En el seu recentment publicat llibre, Zarrazin afirma que la immigració de musulmans representa una amenaça a la cultura alemanya. El país es mostra commocionat. 


Thilo Sarrazin, membre de la comissió directiva del Banc Central alemany, va presentar aquest dilluns el seu llibre "Alemanya es decideix auto eliminar". A més del seu missatge antiislàmic, també tracta una controversial teoria genètica. Unes cent persones protesten fora de la sala on Sarrazin presenta el seu llibre. Dins, els periodistes intenten obrir-se pas. Fotògrafs i camarógrafos es pugen a les cadires i taules per poder recollir una imatge de Sarrazin, que comença la seva dissertació.  

Col.lapse Thilo Sarrazin no és un orador molt talentós. Costa energia concentrar-se en el seu discurs, encara que el que digui no sigui cap bagatel. I més encara a Alemanya, que a causa dels crims comesos en el passat, intenta tractar els drets de la minoria de la forma més acurada possible. Resumint, el missatge de Sarrazin és: Alemanya, el país i la seva cultura, sucumbirà davant la immigració massiva de les dècades passades. "El poble i Estat alemany han arribat a un moment crucial de la història, i molts encara no s'adonen de l'abast i caràcter de l'esdeveniment", va dir Sarrazin. "Amb la seva història mil.lenària, el poble alemany va ara camí a decideix auto eliminar quantitativament." Per fonamentar el seu enunciat, Sarrazin apel a estudis demogràfics que mostrarien que la població autòctona del país està minvant, mentre que el nombre d'estrangers augmenta. Sarrazin assegura a més que els immigrants mai formaran part de la cultura germànica.  

Principals culpables El polític diferència més entre grups d'immigrants. Els musulmans no s'integrarien a la societat, i són per ells els causants dels més seriosos problemes. "En aquest tema no es parla d'origen ètnic, sinó del fet de provenir de la cultura islàmica. Els problemes amb els immigrants desapareixen quan ja no es pot percebre més diferències entre aquests i els alemanys. No és així en el cas dels musulmans. " Sarrazin va però encara més lluny. No parla només de diferències culturals, sinó també genètiques. Per exemple els jueus tenen un gen en comú; el mateix s'aplica per als bascos. En el seu llibre, Sarrazin es presenta com la cara alemany del moviment antiislàmic a Europa. No és el primer a atacar l'Islam a Alemanya, però sí el primer polític de talla que es manifesta tan obertament contra l'Islam. Les declaracions de Sarrazin sobre estrangers i jueus són una mica en extrem delicat en un país dolorosament conscient del seu passat nazi. Sarrazin opina que no cal oblidar-se de la guerra, però tampoc deu un ser presa del passat en buscar solucions a problemes actuals.  

Distanciament de Wilders Serà Sarrazin i el seu antiislamistes una mena de Geert Wilders alemany?

Les declaracions contra l'Islam estan per cert en una mateixa línia, però Wilders no tracta la qüestió genètica. El mateix Sarrazin es distancia explícitament de Wilders. "Lamento tant el que està passant a Holanda com la majoria dels holandesos sensats ho lamenten", opina Sarrazin. "Era tasca dels principals partits polítics a Holanda enfrontar el problema a temps, per així evitar el resultat electoral que hem vist. Considero el sorgiment de partits nacionalistes de dreta com una cosa en extrem perillós. " Per aquesta raó, Sarrazin no vol fundar el seu propi partit, sinó quedar-se al socialdemòcrata SPD i tractar en aquest context els problemes i les seves possibles solucions. No obstant això, l'SPD vol alliberar-se d'ell. Al mateix temps, el Banc Central alemany ha convidat a Sarrazin a una reunió per discutir el seu futur professional.

 -------------------------------------------------------

  Deutsch:

In Deutschland ist es bekannt als "der deutsche Geert Wilders": die sozialdemokratische Politiker und Bankdirektor Thilo Sarrazin. In seinem jüngst erschienen Buch behauptet, dass Zarrazin muslimische Einwanderung eine Bedrohung für die deutsche Kultur darstellt. Das Land war schockiert Probe. Thilo Sarrazin, Mitglied des Steering Committee der Deutschen Bundesbank, präsentiert sein Buch "Deutschland beging sie Selbstmord." Zusätzlich zu seinen anti-islamischen Botschaft befasst sich auch mit einer umstrittenen genetischen Theorie. Ein paar hundert Menschen protestierten außerhalb des Zimmers, wo er sein Buch präsentiert Sarrazin. Inside, versuchen Journalisten die Leviten gelesen. Fotografen und Kameraleute sind die Stühle und Tische hochgeladen abholen ein Bild von Sarrazin, der seine Arbeit beginnt.

  Zusammenbruch Thilo Sarrazin ist ein sehr talentierter Redner. Es braucht Energie, um auf seine Rede konzentrieren, aber was er sagt, ist nicht keine Kleinigkeit. Dies umso mehr in Deutschland, die wegen der Verbrechen in der Vergangenheit begangen, versucht, die Rechte der Minderheit in der sorgfältigsten-Adresse möglich. Kurz gesagt, ist die Botschaft Sarrazin: Deutschland, das Land und seine Kultur, erliegen der Massenzuwanderung der letzten Jahrzehnte. "Das deutsche Volk und der Staat haben einen entscheidenden Moment in der Geschichte erreicht, und viele noch nicht erkennen, den Umfang und Charakter der Veranstaltung", sagte Sarrazin. "Mit seiner langen Geschichte, wird das deutsche Volk jetzt Selbst-Spleißen quantitative Weise." Zur Untermauerung seiner Aussage, Sarrazin spricht, dass der demografische Studien zeigen, dass das Land der indigenen Bevölkerung ist rückläufig, während die Zahl der Ausländer steigt. Sarrazin auch sichergestellt, dass Einwanderer nie Teil der germanischen Kultur.

Hauptschuldigen Die Politik unterscheidet auch zwischen den verschiedenen Einwanderergruppen. Muslime nicht in die Gesellschaft zu integrieren, und sie verursachen die größten Probleme. "Das Thema nicht erwähnt, ethnische Zugehörigkeit, sondern die Tatsache, aus der islamischen Kultur. Die Probleme verschwinden, wenn die Einwanderer nicht mehr wahrnehmen mehr Unterschiede zwischen ihnen und den Deutschen. Nicht so im Fall der Muslime. " Sarrazin ist noch weiter. Spricht nicht nur von kulturellen Unterschieden, aber auch genetische. Zum Beispiel, Juden ein gemeinsames Gen, das gleiche gilt für den haben Basken. In seinem Buch ist wie die deutsche Sarrazin Gesicht anti-islamische Bewegung in Europa vorgestellt. Es ist das erste in Deutschland den Islam anzugreifen, aber der erste Politiker von Format so offen gegen den Islam manifestiert. Sarrazin's Äußerungen über Ausländer und Juden sind etwas extrem empfindlich in einem Land schmerzlich bewusst seine Nazi-Vergangenheit. Sarrazin sagt, wir sollten nicht über den Krieg zu vergessen, aber weder sollte man zum Opfer fallen, die Vergangenheit, um Lösungen für aktuelle Probleme zu suchen. Wilders distanziert Islamismus ist Sarrazin und Geert Wilders eine Art deutsch? Die Aussagen gegen den Islam sind in der Tat auf der gleichen Linie, aber nicht viel mit Wilders Genetik. Sarrazin selbst distanziert sich ausdrücklich von Wilders. "Ich bedauere, was so viel ist in den Niederlanden und den Niederlanden am sinnvollsten Bedauern geschieht", sagt Sarrazin. "Es war die Aufgabe der wichtigsten politischen Parteien in den Niederlanden vor dem Problem, in der Zeit, bis das Wahlergebnis haben wir gesehen, zu vermeiden. Ich denke, das Entstehen von Rechtsextremismus nationalistischen Parteien als etwas extrem gefährlich. " Aus diesem Grund Sarrazin will nicht seine eigene Partei zu starten, sondern bleiben in der sozialdemokratischen SPD und diskutieren in diesem Zusammenhang die Probleme und mögliche Lösungen. Allerdings will die SPD ihn loswerden. Gleichzeitig forderte die deutsche Zentralbank Sarrazin zu einem Treffen, um ihre berufliche Zukunft zu diskutieren.

Dr. Explosion - Surf Taliban

dilluns, 30 d’agost de 2010

Augmenta a Europa les veus en contra de la immigració massiva



Berlín .- Thilo Sarrazin, membre del Bundesbank i del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), va presentar avui el seu nou llibre, una polèmica obra plena de postulats antimusulmana. Però ell no és l'únic. A tot Europa sembla haver cada vegada més veus que, com el populista holandès Geert Wilders, consideren l'Islam una amenaça. Més de 1,5 milions d'holandesos van votar en les eleccions parlamentàries de juny a Wilders, que no dubta a comparar l'Alcorà amb "La meva lluita", del dictador Adolf Hitler, i que qualifica Mahoma de "bàrbar, assassí de masses i pedòfil ", va informar DPA. La seva formació Partit per la Llibertat (PVV), es va convertir en la tercera força del Parlament holandès. Entre els seus objectius figuren el fre a la immigració procedent de països musulmans, la prohibició del vel, la retallada de les ajudes als ciutadans musulmans i el tancament de mesquites. En un programa de la televisió australiana citat avui pel diari holandès "De Volkskrant", Wilders va titllar l'Islam de "ideologia violenta" i va demanar a tot Occident que posi fre a la immigració provinent de països de majoria musulmana. Sarrazin no va ser potser tan lluny, però el seu llibre, "Deutschland schafft sich ab - Wie wir unser Land aufs Spiel setze", (Alemanya es dissol: com posem en joc el nostre país), ha generat controvèrsia a tot el país per assegurar que els turcs, primer grup immigrant a Alemanya, i els musulmans en general, s'integren pitjor que la resta d'estrangers i fan més mal que bé a la societat que els acull. En la seva opinió, la integració a Alemanya es fa difícil perquè "la immigració es concentra cada vegada més en les capes culturalment més baixes de la societat de països marcats per l'islamisme". "A tota Europa els immigrants musulmans s'integren clarament pitjor que la resta de grups", va insistir exposant que "les raons per a això no són ètniques, sinó que aparentment es troben en la cultura de l'Islam". Així, en una abarrotadísima roda de premsa a Berlín, va acusar a aquestes comunitats de reduir el nivell educatiu d'Alemanya i d'haver contribuït al declivi social i econòmic de la primera potència europea. I encara va anar més enllà a l'advertir del perill d'islamització que corre el país en les pròximes dècades. Els turcs i els immigrants àrabs tenen més descendència que la població autòctona, per la qual cosa, segons els seus càlculs, en tres generacions, és a dir a finals de segle, podria produir-se "la fi de la cultura alemanya", el que vindria a significar que els alemanys serien "estranys al seu propi país". Les seves declaracions arriben en un moment en què el racisme i la intolerància semblen guanyar terreny a Europa, tot i que a Alemanya, els seus asertos han provocat un enorme escàndol i una onada de crítiques des de tots els fronts, fins i tot des del seu propi partit, que avui anunciar que obrirà un procés d'exclusió contra ell per defensar "idees i valors contraris al SPD". 

 A França, la política d'expulsió de gitanos del govern de Nicolas Sarkozy s'ha guanyat centenars de retrets dins i fora del país i la Comissió Europea està duent a terme el seu propi examen del tema, però el president gal segueix endavant amb el seu pla i en de començament d'any ha tornat més de 8.000 gitanos a Romania i Bulgària. També sembla complicar-se la situació per als immigrants no qualificats que decideixin radicar a Àustria. La ministra de l'Interior austríaca, la conservadora Maria Fekter, planeja introduir una llei que obligui els nous immigrants a adquirir coneixements bàsics de l'idioma alemany abans d'ingressar al país. A Dinamarca, el conservador Partit Popular Danès (DVP), augmenta les seves advertències contra la amenaçadora "islamització" del país, una alerta que ja comença a ser presa seriosament per altres formacions polítiques. En aquest país es reimprimirán a finals de setembre les caricatures de Mahoma que tant rebuig generar el 2005 entre els musulmans en aparèixer en el "Jyllands-Posten". En aquesta ocasió es podran veure en un llibre que analitzarà la indignació que van causar els dibuixos del profeta a tot el món islàmic. El tema de la immigració i la suposada criminalitat que alguns sectors vinculen a ella s'ha convertit en un dels temes preferits a Suïssa, encara que l'anterior ministre de Justícia, Christoph Blocher, estendard de la Unió Democràtica del Centre, - el partit de dreta suís-, sembla haver moderat la seva postura en l'últim temps. El mateix passa a Itàlia, on l'Executiu de Silvio Berlusconi, s'ha proposat com a primer objectiu garantir la seguretat al país i per això ha decidit endurir la seva lluita contra la immigració il legal, que considera vinculada directament a l'augment de la criminalitat. 


diumenge, 29 d’agost de 2010

França, disposada a accelerar l'expulsió de més gitanos

El govern de París nolieja dos avions més amb 250 immigrants romanesos en situació irregular i anuncia més vols cap a Bucarest El gir en seguretat del president Sarkozy irrita l'esquerra i incomoda bona part de la dreta

Tot i les innombrables crítiques que ha motivat els últims dies el gir en seguretat del president Nicolas Sarkozy, França va continuar ahir amb les expulsions de gitanos romanesos. Dos vols noliejats amb 250 immigrants en situació irregular van sortir dels aeroports de París i Lió en direcció a Bucarest. No haurien de ser els últims, segons va apuntar el titular d'Immigració, Éric Besson, disposat a “accelerar” les expulsions els pròxims dies. Des de començament d'aquest mes, un centenar de campaments i recintes ocupats per gitanos han estat desmantellats per les forces de seguretat franceses. Segueixen l'ordre que Sarkozy va donar a l'inici de l'estiu, quan va demanar tancar prop de 300 campaments a tota la geografia francesa. En total, uns 700 gitanos romanesos i búlgars han sigut expulsats a l'agost. Des de principis d'any, la xifra s'eleva a més de 8.300. El govern justifica les expulsions amb l'augment de la taxa de delinqüència dels gitanos a França, que hauria crescut un 139% entre el 2008 i el 2009. La iniciativa, interpretada com un intent de recuperar el favor del segment més dretà del seu electorat de cara a les presidencials del 2012, ha aixecat una intensa polèmica amb l'oposició d'esquerra, però també amb les institucions religioses, europees i internacionals. En els últims dies França ha rebut crítiques de l'ONU, de la Comissió Europea, del Consell d'Europa i fins i tot del Vaticà, a través d'un missatge en francès del papa Benet XVI, que va instar a “acollir la legítima diversitat humana”. A banda de les crítiques del Partit Socialista –la líder de l'oposició, Martine Aubry, va qualificar ahir les últimes setmanes com “l'estiu de la vergonya per a França”–, les expulsions també han incomodat bona part del partit governamental UMP, en especial els hereus del chiraquisme i el clan democristià. Els exprimers ministres Alain Juppé i Jean-Pierre Raffarin han criticat obertament la iniciativa, així com Dominique de Villepin, que l'ha titllat de “taca a la bandera republicana”. Fins i tot el cap de govern, François Fillon, se'n va desmarcar subtilment fa uns dies, quan es va oposar a “instrumentalitzar” la lluita contra la immigració irregular i es va negar a actuar “amb laxitud, però tampoc amb excés”. Malestar romanès Les noves expulsions es van produir ahir mentre seguia la visita de dos membres del govern romanès. Oficialment, la visita s'hauria desenvolupat amb cordialitat, però els dos secretaris d'estat desplaçats a París van expressar en privat el seu malestar respecte al que consideren una deriva xenòfoba. A més, Bucarest tampoc veu bé que el govern francès suggereixi a la Comissió Europea vetar l'accés de Romania a l'Espai Schengen si no és capaç de controlar el desplaçament massiu de sensepapers. 


Serà que els fan fora perquè són d'ETA? Segon 42.

dissabte, 28 d’agost de 2010

National Counterterrorism Center: 2009 Report on Terrorism

Document que complementa els que la CEEC ha publicat darrerament sobre el terrorisme. En aquest cas, elaborat pel National Counterterrorism Center dels Estats Units, agència que recull les dades de tots els serveis d'intel·ligència d'aquest país CLIQUEU AQUÍ PER LLEGIR EL DOCUMENT

divendres, 27 d’agost de 2010

Mart i Hefest: La tornada de la Historia de Guilleume Faye

El segle XXI serà un segle de ferro i de tempestes. No s’assemblarà en res a aquelles prediccions armonioses fetes fins els anys seixanta. No s’esdevindrà l’aldea global profetitzada per Marshall MacLuhan al 1966, ni el planeta en xarxa (network planet) de Bill Gates, ni la civilització mundial liberal i sense historia dirigida des d’un únic Estat “onusí” descrita per Francis Fukuyama. Serà el segle dels pobles en competició i de les identitats ètniques. I paradoxalment, els pobles reeixits seràn aquells que es mantinguin fidels o que tornaran als valors i realitats de l’antigor, ja siguin aquests biològics, culturals, ètics, socials o espirituals, i que, alhora, seran els que dominin amb mestratge la tecnociència. El segle XXI serà aquell on la civilització europea, prometeica i tràgica més eminentment fràgil, patirà una metamorfosi o arribarà a conèixer el seu propi i inaturable crepuscle. En acabat, serà un segle decisiu. A Occident, els segles XIX i XX han estat els de la creença en l’alliberament de les lleis de la vida, als que s’ha cregut que era possible arribar a la ment després d’haver arribat a la Lluna. El segle XXI molt probablement posarà les coses al lloc que les pertoca i suposarà el “retorn a allò real”, també molt probablement mitjançant el camí del patiment. Els segles XIX i XX han vist l’apogeu de l’esperit burgés, aquella petita sífilis mental, monstruosa i lletja fotocopia de la noció d’elit. El segle XXI, temps de tempestes, veurà com es renoven alhora els conceptes de poble i aristocràcia. El somni burgés s’enfonsa en la podridura dels seus mateixos principis i de les seves promeses porugues: No són, forçosament, temps de bonança i cofoisme pel materialisme i el consumisme, el capitalisme transnacional triomfant i l’individualisme. I no molt més per la seguretat, la pau o la justícia social. Conreem l’optimisme pessimista de F.-W. Nietzsche. «Ja no resta cap ordre al que defensar, cal refer-ne un de nou», va escriure Pierre Drieu La Rochelle. I sorgeixen les preguntes: ¿Pot ser que vagi tot malament al decurs de les primeres passes del segle XXI? ¿Pot ser que tots els indicadors estiguin en vermell roent? Doncs millor encara. ¿Potser no ens predeien la fi de la historia després de l’enfonsament de la U.R.S.S.? Estem assistint justament al seu retorn sorollós, bel·licós i arcaic. L’islam torna a encetar les seves guerres de conquesta. L’imperialisme americà es desencadena. La Xina i l’India malden per arribar a ser superpotencies, etc. El Segle XXI estarà sota el doble signe de Mart, el Déu de la Guerra, i d’Hefest, el Déu forjador d’espases, mestre-patró de les tecniques, dels focs tel·lúrics. ENVERS LA QUARTA EDAT DE LA CIVILITZACIÓ EUROPEA A la civilització europea, civilització superior, cal no dubtar gens en afirmar-la com a tal front la cantarella llangorosa de l’etnomasoquisme xenòfil, i caldrà, per poder sobreviure al Segle XXI, fer-hi una revisió colpidora de certs dels seus principis. I només en serà capaç si resta ancorada a la seva eterna personalitat metamòrfica: Haurà de transformar-se tota sencera restant com ella mateixa alhora, conrear l’arrelament i la desinstal·lació, la fidelitat identitària i l’ambició històrica. La Primera Edat de la civilització europea aplega l’Antiguitat i l’Edat Mitjana: Moment de gestació i de creixement. La Segona Edat va des dels Grans Descobriments fins la Primera Guerra Mundial: Es l’assumpció. La civilització europea conquereix el món. Però de la mateixa forma que Roma o l’Imperi d’Alexandre Magne, ella mateixa es fa devorar pels seus mateixos fills: Occident i Amèrica, i per aquells pobles que ella mateixa ha (superficialment) colonitzat. S’obre llavors, a un tràgic moviment d’acceleració de la historia, la Tercera Edat de la civilització europea després del Tractat de Versalles i la fí de la guerra civil europea de 1914-18: El malaurat segle XX ¡Només quatre generacions van caldre per fer estimbar en decadència el treball ascendent, la labor solis de més de quaranta generacions! La historia s’assembla a les asímptotes trigonomètriques de la “teoria de les catàstrofes”: Es al pinacle de la seva esplendor que la rosa es marceix, és després el temps assolellat i de serenor quan el cicló esclata. ¡La roca Tarpeia es ja propera al Capitoli! Europa va ser víctima del seu mateix prometeisme tràgic, de la seva mateixa obertura al món. Víctima d’aquest excés de tota expansió imperial: L’universalisme, oblidadís de tota solidaritat ètnica interna global. La Quarta Edat de la civilització europea s’obre avui. I serà la del renaixement o la perdició. El segle XXI serà per aquesta civilització hereva dels pobles-germans indoeuropeus, el segle malaurat, el del fatum, del destí que distribueix la vida o la mort. Però el destí no és l’atzar absolut. Contràriament a les religions del desert –el qual simbòlicament no representa més que el buit absolut– els pobles europeus saben endins de si mateixos que el destí i que les divinitats no són sempre omnipotents front la voluntat de l’home. Com Aquil·les, com Ulisses, l’home europeu dels orígens es manté dempeus i mai ajagut, prostrat o agenollat front els seus deus. No hi ha sentit de la historia. Fin i tot ferit, l’Arbre pot seguir creixent. Amb la condició de que retrobi la fidelitat a les seves mateixes arrels, als seus fonaments ancestrals, al terra que nodreix la seva saba. LA METAFORA DE L’ARBRE L’Arbre són les arrels, el tronc i el fullatge. Es a dir, el germen, el soma i la psique. 1) Les arrels representen el “germen”, el sòcol biològic d’un poble i el seu territori, la seva terra materna. Elles no ens pertanyen, les transmetem. Elles pertanyen al poble, a l’ànima ancestral i per vindre del poble, anomenada pels grecs Ethnos i pels germànics Volk. Vénen des dels ancestres i tenen com a destí les noves generacions. (Es per això que qualsevol mestissatge és una apropiació indeguda d’un bé a transmetre i, una altre vegada, una traïció). Si el germen s’esvaeix, ja no és possible res més. Podem tallar el tronc de l’arbre, però pot tornar eventualment a rebrotar. Però si arranquem les arrels o embrutem la terra, tot s’ha acabat. Es per això que les colonitzacions territorials i les desfiguracions étniques són infinitament més greus i mortals que les covardes servituds culturals o polítiques, de les que un poble pot, si cal, refer-se perfectament. Les arrels, principi dionisíac, creixen i s’endinsen al terra, mitjançant noves ramificacions: Vitalitat demogràfica i protecció territorial de l’Arbre contra les males herbes. Les arrels, el “germen”, mai arriben a estar mortes. Aprofundeixen en la seva essència, tal i com ho entenia Martin Heidegger. Les arrels són a la vegada “tradició” (allò que es transmet) i “matèria ígnia” (font viva, etern reinici). Les arrels són llavors en conjunt la manifestació de la memoria i d’alló ancestral més profunds i del etern caràcter jove dionisíac. I aquesta manifestació ens remet al concepte capital d’aprofundiment. 2) El tronc, és el “soma”, el cos, l’expressió cultural i física d’un poble, sempre en constant innovació nodrida per la sava vinguda des de les arrels. No està quallat o petrificat, gelificat. S’engreixa en capes concèntriques aixecant-se tot ell envers el cel. Avui, aquells que volen neutralitzar i abolir la cultura europea miren de “conservar-la” com si fos un monument del passat, com si estigues dins una capsa de formol, adient pels erudits “neutres”, o bé abolir la memòria històrica per les joves generacions. El tronc, sobre la terra que el manté, és, edat rere edat, creixement i metamorfosi. L’Arbre de la llarga cultura europea està alhora arrelat i desinstal·lat (soscavat). Un roure de deu anys no s’assembla a un roure de mil anys. És tanmateix sempre el mateix roure. El tronc, aquell que rep i s’acara al raig, obeeix al principi del raig jupiterià. 3) El fullatge. És el més esberladís i el més bell. Mor, es marceix i reneix com el Sol. S’estén en tots els sentits. El fullatge representa a la “psique”, és a dir a la civilització, a la producció i la profusió de noves formes de creacions diverses. Es la raó de ser de l’Arbre, la seva assumpció. D’altre banda, ¿a quina llei obeeix el creixement de les fulles? A la fotosíntesi. Es a dir a “fer servir la força de la llum”. El Sol nodreix la fulla que, a canvi, produeix l’oxigen vital. L’eflorescent fullatge segueix doncs el principi apol·lini. Pero atenció: Si creix desmesurada i anàrquicament (com és el cas de la civilització europea que ha volgut, en convertir-se en l’Occident mundial, estendre’s pel planeta sencer), serà sobtat per la tempesta, com si d’una vela mal trellada es tractés, i farà abatre i desarrelar l’Arbre que el manté. El fullatge deu ser podat, disciplinat. Si la civilització europea vol subsistir, no ha d’obrir-se a tota la Terra ni deixar els braços oberts…, al igual que un fullatge en excés curiós que s’estén per tot arreu i es deixa escanyar per les heures. Li caldrà concentrar-se sobre seu propi espai vital, es a dir Eurosiberia. D’aquí la importancia de l’imperatiu de l’etnocentrisme, mot políticament incorrecte però que ha de ser preferit al model “etnopluralista” i que de fet alguns errats o calculadors miren de teoritzar confonent l’esperit de resistència de l’èlit rebel del jovent. Podem comparar la metàfora tripartita de l’Arbre amb la del Coet, extraordinària invenció europea. Corresponent els reactors cremant i els propulsors a les arrels, al foc tel·lúric. El cos cilíndric de l’enginy s’assembla al tronc de l’arbre. I la capçalera del projectil, des d’on sortiran els satèl·lits o les naus alimentades per l’energia dels panels solars, fa pensar en el fullatge. ¿Es potser un atzar versemblant que els grans programes de coets espacials bastits per europeus -incloent els expatriats als EUA endevinant-se, òbviament, a qui esmentem- s’hagin anomenat respectivament Appolo, Atlas, Mercury, Thor y Ariane? L’Arbre, és el poble. De la mateixa forma que el coet, puja envers el cel, sortint tanmateix d’una terra, d’un sòl fecund on cap altre arrel paràsita pot ser admesa. A una base espacial, és garanteix una empara perfecta, una netedat total de l’àrea de llançament. Igualment, el bon jardiner sap que per fer segur que l’arbre creixi en alçada i s’enforteixi, cal que alhora s’alliberi la base sobre la que s’asseu de les inoportunes males herbes que deixen eixutes les seves arrels; alliberar el seu tronc de l’opressió de les plantes paràsites; però alhora podar el brancam massa prolix que manqui de verticalitat. DEL CREPÚSCLE A L’ALBADA Aquest segle serà el del renaixement metamòrfic d’Europa, com el Fènix, o de la seva anihilació en tant que civilització històrica i la seva transformació en Luna Park cosmopolita i estèril, mentre els altres pobles, pel que els respecta, mantindran les seves identitats i desemvoluparan el seu poder. Europa està amenaçada per dos virus emparentats: El de l’oblit de si mateix, de l’assecament interior, i el de l’“obertura a l’Altre”, excessiva. Al segle XXI, a Europa, per sobreviure, li caldrà alhora reaplegar-se, tornar de nou a la seva memòria i empaitar la seva mateixa ambició, fàustica i prometeica. Tal és l’imperatiu de la coincidentia oppositorum, la convergència dels contraris, o la doble necessitat de la memòria i la voluntat de poder, del recolliment i de la creació innovadora, de l’arrelament i la desinstal.lació. Heidegger i Nietzsche… El començament del Segle XXI serà com aquella mitjanit del món, desesperant, de la que parlava en Friedrich Hölderlin. Pero al més fosc de la nit, ben sabut és que pel matí, el Sol tornarà, Sol Invictus. Rere el crepúscle dels deus: L’Albada dels deus. Els nostres enemics han cregut sempre en la Gran Nit i les seves senyeres estàn ornades amb símbols d’estels nocturns. Pel contrari, sobre les nostres senyeres esta encunyat l’Estel del Gran Matí, amb raigs arborescents: La roda, la flor del Sol de Migdia. Les grans civilitzacions saben passar de les tenebres de la decadència al renaixement: l’islam i la Xina ho han demostrat. Els Estats Units d’América no són una civilització, per res, si no una societat, la materialització mundial de la societat burgesa, al igual que un cometa, amb un poder tan groller com fonedís. No tenen arrels. No són els nostres veritables competidors pel que fa a l’escala de la historia, per res, senzillament són paràsits. Els temps de la conquesta s’han exhaurit. Ara ve el de la reapropiació interior i exterior, la reconquesta de la nostra memòria i el nostre espai: ¡I quin espai! Catorze fusos horaris sobre els que el Sol mai no es posa. Des de Brest fins l’Estret de Béring, no hi ha dubte, aquest és veritablement l’Imperi del Sol, i és de fet l’espai vital i d’expansió propi dels pobles indoeuropeus. Sobre el flanc sudest, tenim els nostres cosins hindús i sobre el flanc est, a la gran civilització xinesa, que podrà segons vulgui esdevenir aliada o enemiga. Sobre el flanc oest, vinguda des de més enllà de l’Oceà: L’Amèrica que tindrà sempre com objectiu barrar el pas a la unió continental (de l’espai eurosiberià). Tanmateix, ¿podrà fer-ho eternament? I a més, sobre el flanc sud: La principal amenaça, ressorgida des del fons de les èpoques del passat, aquella amb la que no podem transigir (absolutament per res). Certs lenyadors miren d’abatre l’Arbre. Entre ells s’hi troben molts traïdors, molts col·laboradors. Defensem la nostra terra, preservem el nostre poble. El compte enrere s’ha encetat. Encara tenim temps, malgrat que aquesta vegada no en tenim gaire. Encara més, fins i tot si aconsegueixen tallar el tronc o si la tempesta l’abat, restaran tanmateix les arrels, sempre fecundes. Amb una sola brasa n’hi ha prou per revifar l’incendi. Pot succeir, evidentment, que abatin l’Arbre i esquarterin el seu cadàver, en un cant crepuscular, i en tant anestesiats, els europeus no percebin el dolor. Però la terra és fecunda i amb una sola llavor n’hi ha prou per rellançar el plançó. Al segle XXI, preparem els nostres fills per la guerra. Eduquem al jovent una nova aristocràcia, fins i tot malgrat que sigui minoritària. Molt més que la moral, cal practicar des d’ara mateix la hipermoral, és a dir decir l’ètica nietzscheana dels temps difícils: Quan un defèn el seu poble, és a dir els seus propis fills, quan un defèn allò essencial, segueix la regla d’Agamenó i de Leónides així com també la d’en Carles Martel: Es la llei de l’espasa la que preval, aquella on la que el bronze i l’acer reflecteixen la lluentor del Sol. L’Arbre, el coet, l’espasa: Tres símbols verticals que parteixen del terra a la llum, alçats des de la Terra envers el Sol, animat per la saba, el foc i la sang. Abril 15, 2010 Guilleume Faye FONT

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters