divendres, 12 de novembre de 2010

Breu anàlisi del fracàs de la mobilització del final del Correllengua 2010.


Breu anàlisi del fracàs de la mobilització del final del Correllengua 2010. 

O quan el sectarisme d’esquerra frena la mobilització popular. Podem, clarament, atribuir el fracàs d’aquesta manifestació, en termes numèrics, al sectarisme de l’«esquerra independentista». En efecte, sota cobert d’una manifestació unitària, festiva i reivindicadora en el domini cultural, s’amaga desgraciadament una vasta operació metapolítica apuntant a servir de trampolí als mundialistes. Poc escrupulós a l’utilitzar les tesis regionalistes per a seduir el poble i, a més, per falsificar els vertaders objectius de la lluita anomenada «regionalista». Observació: aquest any es beneficiaven d’un important ajut per a la lluita anti-identitària. 

En efecte, la paraula anti-identitari utilizada per una certa dreta anomenada nacional i sobretot liberal per a segellar una aliança objectiva front al vertader defensor de la identitat. És a dir els que lluiten per a la defensa dels pobles de soca europea. Per a la seva supervivència ètnica a través de la defensa del domini cultural a fí de despertar les consciències. L’home del futur és el que haurà de tenir la més llarga memòria. Morta la memòria és morta tota justificació de la lluita. El jacobinisme, intrínsecament universalista, és la primera porta oberta cap a la mundialització. En posicionar automàticament la manifestació perpinyenca sota el signe de l’estel vermell es podia veure amb antelació el fracàs de tal empresa. Els Nord Catalans no són enganyats, saben que amb vosaltres seran « els dindis de la farsa » d’una vasta manipulació. No, la cultura no és l’atribut propi de l’esquerra independentista. No fa avançar el debat confiscant així l’àmbit cultural. Al contrari, ho fa retrocedir. Prohibint tot accés a la gent de bona voluntat que proveiría sense cap dubte dels suports, no negligibles, per al reconeixement cultural. Guardem en memòria la mobilització record* dels catalans el 2006 contra el projecte de George Frêche (antic president de la regió) i del seu canvi de nom de la regió Languedoc Roussillon en Septimania. Les claus de l’èxit? Elles són simples. 

La unitat dels catalans sobre la corda sensible, la defensa de la identitat. Però sense la recuperació de la capella politica, ja que la identitat catalana és la propietat de tots els catalans. -Què pensar doncs quan s’acudeix amb la família a una manifestació festiva. Honorable pel tema de reivindicació. A la qual, hom es troba envoltat d’un desenfilar de militants internacionalistes carregats d’estels vermells. I on les seves «Senyeres» es troben també carregades d’estels vermells. Això significa, evidement, que aquests pertanyen a la branca marxista del catalanisme. I, per tant, que és un moviment polititzat. -Què pensar doncs, si a més a més, en lloc de veure balls típicament catalans, s’assisteix a un concert de tam-tam africà? Recital molt honorable, certament, però en una manifestació més adequada. A meditar. 

 ** Veure xifra de la mobilització de l’estiu 2005 contra el projecte de septimania 7000 persones contre 500 pel correllengua 2010 

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters