dijous, 4 de novembre de 2010

La guerra amb l'Islam està perduda


He tingut l'oportunitat d'escoltar un cristià evangèlic, posem que es diu M., instal lat amb la seva família en una de les repúbliques de l'antiga URSS que per prudència i natural discreció no citaré, hi ha raons evidents de seguretat. La vida allà per a tots els ciutadans s'està transformant en una presó on només hi ha una única i creixent autoritat, la Llei Islàmica. Aquesta família roman en el més absolut anonimat i tracta de no fer massa pública la seva fe sinó de sobreviure enmig d'un mar creixent i dominador de lleis que estan regulant tota la vida i existència dels habitants d'aquesta República. Compte M. que cal oblidar ja del retorn a les antigues posicions socialistes, això mai més passarà, l'Islam avui ho domina tot allà. Les dones que fins fa pocs anys vestien a l'europea han canviat els seus vestits per burques i vels, no s'atreveixen a sortir al carrer d'una altra manera, els homes ja no vesteixen més corbata ni vestits, tots van amb túnica i amplis pantalons, deixen créixer les seves barbes i van abandonar elementals normes d'higiene, viuen exclusivament per sotmetre's a la Llei Islàmica. Els nens assisteixen a les úniques escoles possibles i que romanen obertes: les madrasses, a la Universitat s'ha deixat d'impartir classes de tecnologia o humanitats i només estenen títols buits de contingut perquè la preparació acadèmica ha estat substituïda per la formació religiosa amb base a l'Alcorà. Els hàbits i costums ancestrals estan sent substituïts per les normes alcoràniques, només serveixen els judicis d'imants dictats per a qualsevol assumpte de la vida. Els diners arriben abundants des d'aquells països que persegueixen la islamització forçada de tota Àsia, incloses les antigues repúbliques soviètiques. No hi ha possibilitat d'intervenir a favor de dones, nenes o homes que no estiguin disposats a seguir aquesta nova dictadura. 

  Tancats en un cercle d'odi 

Aquesta gran família involucrada en l'ull de l'huracà compte que no hi ha altra forma de guanyar a aquestes persones si no és mitjançant les mostres d'amor perquè estan literalment segrestades per un poder malèfic que les té dominades i tancades en un cercle d'odi infernal que les està destruint. Reconeix M. que Occident no només ha perdut aquesta guerra, segueix sense admetre una situació que no té retorn i nega que hi hagi un pervers pla amb un final descriptible que es va complint rigorosament. Assenyala rotundament M. que tot sembla estar preparat per al següent assalt, la presa d'Occident. Està en això tot el món islàmic radical, no van a parar, l'enfrontament té data i ningú ho va a detenir almenys des de dins de les democràcies, menys encara des del món musulmà. Assenyala M. que la democràcia ha deixat de ser la resposta a aquesta situació, ha perdut i dilapidat tot el crèdit de què disposava. 

Occident està degradat per al món musulmà, no representa un referent a imitar però sí digne de ser eradicat ja que els seus models són nocius per la salut moral i espiritual de l'islamisme mundial. Occident, però, creu que encara és temps d'una resposta coherent com és arribar a acords de convivència compartint espais i vivint a mutu respecte. M. compte des de dins de l'huracà que res d'això passarà i per comprovar-només cal viure entre ells. Admet tenir molta por pels seus, la família, la pròpia vida, però creu que l'única resposta és que nosaltres, sense ser millors, som superiors a ells pel que fa a models encara no explorats com a part de la solució. Creu que l'única resposta possible per superar aquesta dramàtica situació està en el nostre vell model de fe i ètic, el mateix que des de dins de les nostres pròpies files hem defenestrat, oblidat, abjurat; nostra civilització encara té valors i fonaments subjacents que ningú ha estat capaç d'arrencar perquè estan instal.lats en el més profund de les nostres consciències i encara no hem lat a ells. 

  Recuperar un missatge de fermesa 

Des del mateix ull de l'huracà, M. assenyala que Occident hauria de recuperar un missatge de fermesa sense armes, sense odi ni revenges, fins que ells entenguin que si no canvien estan destinats a una destrucció segura, que només la fe en un Déu que és buscat per tots i el respecte en amor mutu seran les claus per superar aquesta dramàtica situació en què està instal.lada la humanitat. Quan ells s'assabentin que viuen en absoluta ruïna moral mentre nosaltres estem destruint el nostre patrimoni ajudats de manera perversa amb el seu pla, podran comprendre que perden l'única possibilitat que també tenen ells de tirar endavant, perquè tampoc no tenen futur i perquè la clau està en nosaltres mateixos, no en ells, ja que tenim una cultura millor i més sencera, més ferma i sòlida, fonamentada sobre una fe i una herència amb trets comuns que neix d'un petit poble anomenat Israel i que ha estat benedicció per a tota la humanitat. 

Quan ells descobreixin que són els seus cosins i germans més que els seus rivals i botxins i aquestes lliçons no les imparteixen ONGs, ni les democràcies, la implantació de valors seculars, ni bona accions solidàries, ni la OUN, ni emissaris de bona voluntat, estaran en condicions d'entendre que no hi ha moltes possibilitats de sortir de l'atzucac actual en què s'ha ficat la humanitat si no es recuperen amb urgència dramàtica les essències que ens han permès arribar fins aquí. Però fencs ara amb l'enemic instal.lat entre nosaltres mateixos, perquè el mal no ve només des del costat musulmà, també i de quina manera, procedeix de les nostres mateixes societats que s'odien tant a si mateixes que no tenen inconvenient a pactar amb el pitjor de que pretenen la nostra destrucció. Els nostres pitjors enemics estan entre nosaltres, els hem alimentat amb la pitjor de les vitamines: el nihilisme i el relativisme al costat dels seus germans: por a qualsevol preu. En aquests moments les ideologies han perdut tota la seva capacitat d'exercir cap influència sobre el fenomen que estem tractant si exceptuem l'única fórmula que tenen que és el desarmament unilateral, la rendició incondicional a canvi d'una pau fraudulenta, qualsevol cosa sense alternativa millor que signifiqui alguna cosa acceptable per als nostres enemics. 

Entre nosaltres no són pocs quants sostenen que s'aconseguirà una pau duradora asseguts a una taula i dialogant, ignoren que només la rendició és la base d'aquesta pau, quan tornem segons l'imaginari islàmic tot el que els hem tret i arrabassat, terres, espais , ciutats on van viure durant segles instal, només quan les democràcies es posen de genolls i clamin pietat davant les víctimes que han creat al llarg de segles de dominació i postració sota el jou judeo-cristià i occidental. Aquests que així creuen, formulen i inspiren àmbits de pau duradora, aquests i no els altres són els nostres pitjors enemics aquells en el llenguatge no és possible el perdó, la misericòrdia, l'amor, la pietat, la fe, la humilitat, la religiositat ben entesa i respectada envers els altres perquè mai han cregut en la seva eficàcia ni tampoc la practiquen vist com està Occident avui. Si ens vencen serà perquè els hem lliurat tot despullant prèviament en un acte suïcida i estúpid d'aquests valors, ens hem buidat i estem en ple desmuntatge del millor conjunt de principis conegut per la humanitat, és el suïcidi. 

Lliurem els nostres fills i filles 

Els proposem anar nus, sense contingut ni opcions millors i els estem lliurant els nostres cossos i ànimes, les dels nostres fills i filles, néts, cultura, perquè hem arribat a l'extrem de perdre'ls tot respecte, no els donem cap valor, ens hem buidat del millor bagatge que han pogut tenir els nostres descendents per demà i del qual han procedit els millors esperits de tots els temps, inclosos els que vetllaven i cuidaven una relació amb el seu Déu perquè se sabien dependents d'ell i malauradament avui no els tenim a mà, els hem menyspreat, menyspreat. Els seus exemples han estat expulsats d'una societat que els ha substituït pels més fluixos, febles i covards. Estem en mans dels que no tenen cap prejudici en lliurar el que no valoren, el que menyspreen, una preciosa herència, perquè no es respecten ni a si mateixos. Amb l'arma de la religió malentesa, el món islàmic està posant de genolls a cultures que han arraconat com a pas previ per a la derrota final i d'aquesta manera estan guanyant-nos una batalla que té un llarg recorregut perquè no tenen pressa a la batalla d'avui encara la perdin. El que compta és la derrota final ia ella s'apliquen sense acceleracions mentre els seus rivals creuen possible acords de pau parlant i dialogant, pactant i acordant condicions que ningú sembla disposat a complir perquè estan fonamentats sobre falsos principis i recels de totes les parts. Aquí, permetin-me assenyalar que jueus i cristians tenen molt a fer junts, units. És un urgent crida a les consciències de tots; de moment són el millor fons actual de recursos i principis a aplicar davant d'un fenomen per al qual molt pocs avui disposen de resposta eficaç i que avança sense fre ni obstacles que ho impedeixin, perquè la política ha perdut la seva oportunitat i esgarriada ella mateixa ens està portant al descarrilament general. M, ens està avisant des de dins mateix del volcà i sap com de calenta està la caldera, a punt d'esclatar. 

  FONT

7 comentaris:

NELCAT ha dit...

Jo estic contra la islamització d'Europa, és clar. No obstant això, no compartesc la idea que cristians i jueus hagin de lluitar units. Els jueus, almenys els poderosos, s'ho fan molt bé tots solets. No ens necessiten per a res, llevat de fer la seva feina bruta de tant en tant.

proucomunisme ha dit...

Hi estic d'acord company NelCat, però vols dir que els països amb arrels cristianes o paganes, és a dir Europa no necessita l'ajuda de països com USA o Israel per lluitar contra el món àrab?
No es que em caiguin gaire simpàtics els jueus, però els prefereixo abans que a l'islam.

NELCAT ha dit...

Benvolgut amic, aquest és un dels afers més delicats pel que fa a la política. No estic preparat per a comentar-ho en un text breu sense caure en simplificacions tosques.

Per tant, només diré que entenc la teva posició ja que, de fet, la compartia temps enrere. Ara pens d'una altra manera, encara que em puc equivocar, naturalment.

Trob que la col·laboració amb Israel i el moviment sionista internacional ens està costant un preu massa alt a tots, començant precisament pels EUA, que, en opinió d'alguns, estan gairebé "segrestats" pel lobby jueu.

Des del meu punt de vista, la lluita contra l'Islam hauria de ser la lluita contra la islamització dels pobles europeus, tot protegint-ne la integritat i la sobirania nacionals.

A la mateixa vegada, en qüestions de política exterior, potser ens caldria deixar de ficar-nos en els assumptes dels països islàmics i així tal vegada ens deixarien en pau a nosaltres.

En resum: ells fora de casa nostra, nosaltres fora de casa seva.

A part d'això, que el "poble elegit" faci nets els seus propis draps bruts i no ens fiqui a nosaltres.

proucomunisme ha dit...

Realment és un tema complicat que no es pot tractar a la babalà-
Fatemps també pensava això que m'exposes tu, però de seguida et dones compte que l'Islam és una idiologia de conquesta, ells no es conformen amb els seus territoris i si ens limitem sempre a defensar-nos Europa sempre haurà d'estar em peu d'alerta, la millor defensa és un bon atac i s'ha de borrar del mapa la seva idiologia.
Pensa que per ells el món sencer els pertany, com també la península per ells tota Al.Andalus, o Italia com a ciutat sagrada pels cristians, no és la primera ni última vegada que des de Palestina es proclama als 4 vents la reconquesta de la capital italiana pel seu significat.
L'Islam és una idiologia, religió, forma de vida totalitaria i imperialista.

NELCAT ha dit...

Bé, amic meu, he d'admetre que en això darrer tens molta raó!!!

Una salutació i una abraçada ben forta, o com es diu a Mallorca, una aferrada pel coll.

proucomunisme ha dit...

Carai amb Mallorca, aferrada pel coll sona a amenaça haha
Aviam si torno per Mallorca i fem una trobada, potser tenim algun conegut en comú.

NELCAT ha dit...

Ha, ha, ha!! Sí, de fet, aferrada, a seques, és sinònim de baralla.

Doncs si passes per Mallorca algun dia, seràs molt benvingut.

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters