L'increïble home gris

Quan el papanatisme institucional es té com a filosofia de vida una societat sap que ha tocat fons. Ara bé, des de l'epicentre d'aquest caos de govern que estén els seus tentacles damunt de tots els afers del país, s'ha alçat una figura ferma que ens rescatarà a tots plegats. És l'increïble home normal! Els seus poders són els de la invisibilitat de la mediocritat i els de ralentitzar el temps cada volta que bada la boca. Els socialistes sembla que apliquen la teoria de convertir les mentides en veritats a còpia de repetició, i així lloen les virtuts d'un personatge trist i gris que passaria inadvertit a la història si no fos pel fet d'haver estat l'únic president estranger de la Generalitat i que no sap parlar l'idioma del país que presideix. Se'ls veu un xic el llautó, quan atorguen categories d'humanitat. Els seus miralls comunistes parlaven de l'home nou, ara han cregut més oportú atorgar una categoria diferenciada d'humanitat on ells són els normals mentre que els altres són l'element a combatre. Molt propi de la progressia, pretendre governar només per a uns quants. Un cop establert que ells són els normals/bons i el reste som els anormals/dolents també ens informen de que "l'increïble home normal" no és de "Dretes ni independentista" pel que es suposa que els que som una o ambdues d'aquestes coses també tenim alguna mena d'anormalitat. L'Home normal, també ens informa de que "ser català és treballar dur i amb les idees clares" pel que és faci'l deduir que la gent treballadora d'arreu del món obté la nacionalitat catalana mentre que els milers de subvencionats pel Govern tripartit la perden. No ens entretindrem més en aquest superheroi tant carismàtic i tractarem els devastadors efectes del model que el seu govern ha instaurat. A vegades, les teories conspiratives de les pel·lícules futuristes, sobre una població totalment controlada, queden curtes quan es comparen amb l'omnipresència del govern progressista. No parlem tan sols de mesures amb les que la població pot estar més o menys d'acord com les regulacions de velocitat als accessos de Barcelona o la inquisitorial persecució dels fumadors sinó de quelcom més íntim i subtil. Hereus dels totalitarismes del segle passat no han renunciat a aplicar les seves teories perfectes per a humans inexistents sobre la pobre població formada per humans reals. La manera de fer-ho? Canviant la mentalitat. La correcció política ha estat el pas més important, anul·lant l'esperit crític i promovent una autocensura molt més eficaç que les tradicionalment imposades. Així doncs, temes com la immigració, la igualtat de sexes, l'ecologisme i d'altres han esdevingut tabús inamovibles sobre els quals hom no pot opinar sinó combregar o tenir la veu de la marginalitat. Aquests conceptes sobre els quals ha actuat, no només s'han sacralitzat sinó que s'han desplaçat del centre, precisament per això, l'increïble home normal afirma no ser de dretes perquè òbviament és d'esquerres que segons ells és la normalitat. Però no es pot enganyar a tothom durant un temps indefinit i així, ens trobem com el sentit comú els ha fet empassar gran part de les seves inviables pretensions anteriors com el "papers per a tothom" o com certes realitats com el cas del burka els ha rebentat la bombolla de relativisme cultural on tant còmodament feien demagògia. Tot i així, se n'han sortit prou bé creant una societat feble, manipulable i desidiosa, en la qual els ciutadans no es veuen com a conjunt d'una societat sinó que han adoptat conductes infantils, degudes a l'intencionat paternalisme institucional. No deixa de ser curiós veure els comentaris de la gent que escriu sms als debats polítics i observar l'elevada freqüència de gent que utilitza el dret a vot com una amenaça, com una rebequeria de nen consentit. "si fan això no voto" deia un, "amb aquestes coses fomenteu la desafecció" deia l'altre, tal com criatures que arrosseguen el cul pel terra per pressionar als pares que els comprin la llaminadura desitjada. La pregunta obvia és, i la responsabilitat on queda? Què se n'ha fet del sacrifici i l'esforç? Sense anar més lluny, un dels recents membres de la ONG rescatats a Mauritània, amb el malbaratament d'una suma milionària de pressupost públic, l'altre dia, i rodejat dels seus amics socialistes, anunciava que volia una indemnització (òbviament pagada amb diners públics) com a víctima del terrorisme! És a dir, és prou gran per fer el que vulgui però no prou responsable per afrontar les conseqüències dels seus actes? Bon exemple de societat anclada en l'eterna adolescència. Aquesta societat emmalaltida, durant molt de temps ha cregut en aquest discurs, ara comença a obrir els ulls i veure els fruits del que ha consentit i es precisament per això que el declivi socialista no té aturador. Hem de recuperar els nostres valors, la nostra cultura d'esforç. No podem seguir governats per una gent que ens volen fer de govern, de pare i si poguessin de confessor. Hem de canviar de Govern per la manca de convicció alhora de representar-nos com a nació, pel reculament nacionalista que representa l'ultra-espanyolisme del PSOE (que consenteix els quatre escolanets federalistes dins del PSC) en una Catalunya cada cop més tipa d'Espanya, que cada cop veu més clar l'únic camí i que cada cop es desmarca més de voler-hi tenir cap lligam. Hem de canviar pel desastre econòmic i social al que ens porten a marxes forçades, pretenent revifar discursos guerra-civilistes com si els empresaris duguessin barret de copa i monocle i els treballadors anessin amb espardenya i tartana cap a la fàbrica. Discurs que per altra banda atia el ressentiment social, el qual, emparat amb l'omnipresent relativisme i una tolerància que confon llibertat amb llibertinatge ens porta a situacions com l'escalada vandàlica que va viure Barcelona durant la vaga general, agreujada perquè un excel·lent cos de policia com són els Mossos d'Esquadra a de suportar la desgràcia d'una Conselleria d'Interior que fa sospitosos als agents de l'ordre i col·loca aureola als delinqüents. Però no ens hem d'oblidar que també Hem de canviar per recuperar la majoria d'edat com a societat, com a persones lliures que som i que no podem tolerar que un govern pretengui regular tots els àmbits de la nostra vida. No volem que ens manipulin, no volem que ens facin de consciència ni volem que ens alliçonin constantment sobre la seva moral. Sabem de sobres quina és llur visió del món i no ens agrada. No veiem normals les seves mesures de paritat que premien el sexe en detriment de la meritocràcia, no volem un món on es distingeixi la discriminació entre positiva i negativa doncs pensem que els recursos són per a individus concrets que els mereixin, no per col·lectius sobreprotegits, i entenem també que tota discriminació és negativa per algú i positiva per altri. Tampoc volem un món cegament uniformitzat que pretengui eliminar les diferències perquè fan nosa en la seva idíl·lica societat imaginària, com molt bé s'il·lustra en la última gran pensada que han tingut de controlar els jocs dels infants al pati de les escoles per tal de que no siguin sexistes, motiu pel qual algunes escoles han prohibit que determinats dies els nens juguin a pilota. No poden reinventar la naturalesa humana, no poden interferir en els gustos, la moral i les opinions de la població. El que més sobta és que s'abanderin amb un ateisme bel·ligerant alhora que juguen a ser Déu i a escampar els deu manaments de llur moral per al nou home. La gent va posar el crit al cel quan es va destapar la despesa milionària del Govern en informes estúpids, ridículs i sense utilitat. El més greu no és el malbaratament, sinó que veritablement s'inspirin i perdin temps en assumptes tant estrafolaris i endogàmics com els que tracten els esmentats informes. No podem seguir més temps governats per aquesta gent, no podem permetre'ns que la nostra Catalunya sigui coneguda per la prostitució al carrer, l'alcohola barat i la permissivitat que fa que qualsevol monument esdevingui un urinari, qualsevol carrer una bodega, qualsevol racó un prostíbul ni qualsevol personatge amb una manta una botiga. No podem seguir sent la capital mundial dels okupes, dels antisistema, de les màfies ni dels vàndals de l'antiglobalització, l'antiamericanisme i el pro islamisme, i tot el reguitzell d'antis i pros com més marginal possible millors. La Catalunya laica que no vol al Papa però que baveja amb el Dalai Lama, la que xiula a una cantant pacifista israeliana però es manifesta amb mocadors palestins, que que s'analfabetitza i despotrica del Liceu però gaudeix escoltant tambors i danses tribals, la que critica per sistema tot lo establert, la que troba ofensiu pels immigrants celebrar el Nadal i vol fer festes d'hivern per ser políticament correcte, la que destina milions en propaganda absurda però permet que Ciutat vella es degradi més cada dia. La que es mostra tolerant amb els delinqüents, la que fa de bandes criminals entitats culturals subvencionades, la que reconeix qualsevol cultura menys l'autòctona que és la nostra. No som el pati d'esbarjo de tot aquell qui, tocat pel maig del 68, busqui la nova Ikària repartint clavells mentre tot s'en va en orris. Volem solucions reals per a persones reals que pateixen problemes reals. I això comença per fer fora la progressia que s'ha enquistat a la Generalitat votant qualsevol de les candidatures netament nacionalistes per evitar que l'increïblement gris home normal i els seus companys de govern puguin tornar a ofegar Catalunya durant els propers 4 anys.

Marcel. A.G
Unitat Nacional Catalana
www.unitat.cat