diumenge, 28 de novembre del 2010

Suïssa vota per decidir si expulsa els estrangers condemnats












Decideixen en referèndum si expulsar els estrangers condemnats per determinats delictes La proposta arriba després de la prohibició de construir minarets just fa un any 

 L'electorat suïs encara avui una jornada electoral múltiple: un referèndum sobre un possible l'augment de la pressió fiscal a les rendes altes, però, sobretot, escullen entre dues propostes l'expulsió d'estrangers condemnats per determinats delictes. Si sortís que sí, el país podria trobar-se en una situació delicada respecte el dret internacional. LAIA GORDI Barcelona Exactament fa un any, Suïssa van aprovar la prohibició de la construcció de nous minarets en el seu territori. Les dues iniciatives són de la Unió democràtica de centre (UDC, dreta conservadora). 

El text especifica que els estrangers que hagin comès una serie de delictes, se'l revocaria el permís de residència, homicidi, robatori, trafic de blanques, violació, entre d'altres delictes violents. La mateixa sort tocaria al estrangers que utilitzin indegudament les prestacions socials. La prohibició d'entrar al país aniria de 5 a 15 anys, pels reincidents seria de 20 anys. Un cop jutjats i condemnats, l'expulsió seria automàtica. Aquest últim detall és el que podria contradir-se amb el dret internacional. Sobretot respecte la relació amb la Unió Europea, ja que això podria violar l'acord bilateral de lliure circulació de persones. Els opositors a la iniciativa defensen que l'acceptació provocaria reaccions de Brussel·les. La normativa de la UE diu que es podria expulsar un condemnat en cas que la persona representi “un perill immediat, present i significatiu” que s'hauria de valorar en cada cas. 

 L'UDC s'ha quedat sola a defensar la iniciativa. La resta de partits nacionals han discutit el text, però el contraprojecte tampoc està defensat per tot l'arc parlamentari, ni els verds ni el Partit Socialista el recolzen. També la societat civil s'ha oposat a la iniciativa que expliquen va en contra del principi dintegració que figura a la constitució suïssa.  

ARA.CAT, (EL NOU DIARI DE CATALUNYA, GRÀCIES ALS QUE DIA A DIA FAN PASSOS PER ARRIBAR MÉS LLUNY)

dimecres, 24 de novembre del 2010

Els EUA i Seül acorden fer maniobres conjuntes després de l'atac de Pyongyang

Un portaavions nuclear nord-americà ja es dirigeix cap a la zona Obama fa una crida a la Xina perquè avisi el seu aliat de Corea del Nord de que “hi ha regles internacionals que ha de complir” Els Estats Units i Corea del Sud han acordat aquest dimecres fer maniobres militars conjuntes el pròxim diumenge 28 de novembre com a resposta a l'atac nord-coreà a l'illa de Yeonpyeong. Així ho han pactat els presidents Barack Obama i Lee Myung-bak en una conversa telefònica, segons informa l'agència local Yonhap. Les maniobres es faran durant quatre dies al Mar Occidental i comptaran amb la participació del portaavions nord-americà George Washington, que transporta 75 avions de guerra i una tripulació de 6.000 persones i que ja ha sortit de la base naval del sud del Japó per dirigir-se cap a la zona. Poques hores abans de a conversa telefònica amb Lee, el president Obama ha assegurat en una entrevista a la cadena ABC que considerat “Corea del Nord és una amenaça que necessita ser tractada” Referint-se a aquest incident, que ha elevat al màxim la tensió entre les dues Corees, el dirigent ha assenyalat que “és una provocació més de les moltes que hem vist en els últims mesos”, fent al·lusió a l'enfonsament d'un vaixell sud-coreà, el Cheonan, amb 46 mariners a bord, a causa d'un torpede llançat pel règim de Pyongyang i a les recents revelacions sobre el seu potencial nuclear. En aquest context, Obama ha instat la comunitat internacional a augmentar la pressió sobre el règim liderat per Kim Jong Il. En concret s'ha referit a la Xina, aliat estratègic dels nord-coreans, a les autoritats de la qual ha sol·licitat que traslladin a Pyongyang que “això no és un joc, hi ha regles internacionals que ha de complir”.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Noruega prohibeix a l'Aràbia Saudita finançar mesquites mentre no permetin construir esglésies en el seu país Redacció





El Govern noruec ha fet un pas important a l'hora de defensar la llibertat a Europa enfront del totalitarisme islàmic. Jonas Gahr Stor, ministre d'Afers Exteriors, ha afirmat que es rebutjaran les donacions milionàries de l'Aràbia Saudita i diversos empresaris musulmans per finançar la construcció de mesquites a Noruega. Segons el ministre, les comunitats religioses tenen dret a rebre ajuda financera, però el govern noruec no dóna suport al finançament islàmica amb centenars de milions d'euros. Jonas Gahr Stor apunta que "seria una paradoxa, i antinatural acceptar les fonts de finançament d'un país on no hi ha llibertat religiosa". El ministre també afirma que "l'acceptació d'aquests diners seria una paradoxa", recordant la prohibició que hi ha al país àrab per a la construcció d'esglésies .. Jonas Gahr Stortambién anuncia que "Noruega portarà l'assumpte davant el Consell d'Europa" on defensarà aquesta decisió basada en la més estricta reciprocitat amb els saudites.

  FONT

dilluns, 15 de novembre del 2010

Sectarisme de la CUP contra R.Cat i SC

Vist del irresponsable comportament de R.Cat i Solidaritat en anar separats a les eleccions les associacions i organitzacions que ens movem al voltant de l'independentisme transversal s'han vist a donar vot lliure o a fer tècniques com els companys de la IPECC que demanen el vot per els de Laporta a Barcelona i els de Carretero per la resta de territori. No és així per part del comunisme català o l'extrema esquerra que renuncia donar suport a una o altre formació per ser gent d'ordre segons el diari digital Som Notícia on comunica:

 La CUP no dóna suport ni a Reagrupament ni a Solidaritat perquè són gent “d’ordre” 

La CUP no recomana votar ni Reagrupament ni Solidaritat perquè fn plantejaments “d’ordre”. “Les crides a la unitat electoral independentista i les persones que les han protagonitzat s’han significat per plantejaments d’ordre i exclusivament institucionals. Han arraconat –poc o molt- els Països Catalans com a marc nacional de referència”, afirmen. I hi afegeixen que “han mostrat un profund menyspreu envers les plataformes impulsores de les consultes sobre la independència, fent-les servir com a trampolí per a les seves propostes electorals”.

Així doncs la CUP que pot moure un sector de l'independentisme més jove i que acaba d'entrar al moviment se'n desmarca del que podria ser l'entrada a l'independentisme a la Generalitat.

dissabte, 13 de novembre del 2010

Campanya en favor dels serbis de Kosovo

L 'ONG francesa "Solidarite Kosovo " està preparant una nova campanya, com fa anys que porta a terme, en ajuda dels serbis que sobreviuen a Kosovo, sota la pressió dels albanesos que s 'han fet els amos d 'aquella part de Sèrbia. Si voleu col.laborar amb aquesta campanya, podeu enviar la vostra ajuda a: Solidarite Kosova, B.P. 1777 38229 Vizille (França) Per més informació, podeu visitar la seva pàgina: www.solidarite-kosovo.org. Hem d 'ajudar tant com puguem els serbis que queden a Kosovo. després que la gran majoria ja hagin estat expulsats de la seva terra. La presència i la resistència d 'aquests milers de serbis, la seva fermesa en defensa de la seva terra, és no solament un acte de dignitat nacional sèrbia, sinó també un exemple per a molt països, com Catalunya, on veiem que la gent autòctona, a poc a poc, estem quedant en minoria a la nostra pròpia terra, per la causa que tots coneixem.

divendres, 12 de novembre del 2010

Breu anàlisi del fracàs de la mobilització del final del Correllengua 2010.


Breu anàlisi del fracàs de la mobilització del final del Correllengua 2010. 

O quan el sectarisme d’esquerra frena la mobilització popular. Podem, clarament, atribuir el fracàs d’aquesta manifestació, en termes numèrics, al sectarisme de l’«esquerra independentista». En efecte, sota cobert d’una manifestació unitària, festiva i reivindicadora en el domini cultural, s’amaga desgraciadament una vasta operació metapolítica apuntant a servir de trampolí als mundialistes. Poc escrupulós a l’utilitzar les tesis regionalistes per a seduir el poble i, a més, per falsificar els vertaders objectius de la lluita anomenada «regionalista». Observació: aquest any es beneficiaven d’un important ajut per a la lluita anti-identitària. 

En efecte, la paraula anti-identitari utilizada per una certa dreta anomenada nacional i sobretot liberal per a segellar una aliança objectiva front al vertader defensor de la identitat. És a dir els que lluiten per a la defensa dels pobles de soca europea. Per a la seva supervivència ètnica a través de la defensa del domini cultural a fí de despertar les consciències. L’home del futur és el que haurà de tenir la més llarga memòria. Morta la memòria és morta tota justificació de la lluita. El jacobinisme, intrínsecament universalista, és la primera porta oberta cap a la mundialització. En posicionar automàticament la manifestació perpinyenca sota el signe de l’estel vermell es podia veure amb antelació el fracàs de tal empresa. Els Nord Catalans no són enganyats, saben que amb vosaltres seran « els dindis de la farsa » d’una vasta manipulació. No, la cultura no és l’atribut propi de l’esquerra independentista. No fa avançar el debat confiscant així l’àmbit cultural. Al contrari, ho fa retrocedir. Prohibint tot accés a la gent de bona voluntat que proveiría sense cap dubte dels suports, no negligibles, per al reconeixement cultural. Guardem en memòria la mobilització record* dels catalans el 2006 contra el projecte de George Frêche (antic president de la regió) i del seu canvi de nom de la regió Languedoc Roussillon en Septimania. Les claus de l’èxit? Elles són simples. 

La unitat dels catalans sobre la corda sensible, la defensa de la identitat. Però sense la recuperació de la capella politica, ja que la identitat catalana és la propietat de tots els catalans. -Què pensar doncs quan s’acudeix amb la família a una manifestació festiva. Honorable pel tema de reivindicació. A la qual, hom es troba envoltat d’un desenfilar de militants internacionalistes carregats d’estels vermells. I on les seves «Senyeres» es troben també carregades d’estels vermells. Això significa, evidement, que aquests pertanyen a la branca marxista del catalanisme. I, per tant, que és un moviment polititzat. -Què pensar doncs, si a més a més, en lloc de veure balls típicament catalans, s’assisteix a un concert de tam-tam africà? Recital molt honorable, certament, però en una manifestació més adequada. A meditar. 

 ** Veure xifra de la mobilització de l’estiu 2005 contra el projecte de septimania 7000 persones contre 500 pel correllengua 2010 

dissabte, 6 de novembre del 2010

L'increïble home gris

Quan el papanatisme institucional es té com a filosofia de vida una societat sap que ha tocat fons. Ara bé, des de l'epicentre d'aquest caos de govern que estén els seus tentacles damunt de tots els afers del país, s'ha alçat una figura ferma que ens rescatarà a tots plegats. És l'increïble home normal! Els seus poders són els de la invisibilitat de la mediocritat i els de ralentitzar el temps cada volta que bada la boca. Els socialistes sembla que apliquen la teoria de convertir les mentides en veritats a còpia de repetició, i així lloen les virtuts d'un personatge trist i gris que passaria inadvertit a la història si no fos pel fet d'haver estat l'únic president estranger de la Generalitat i que no sap parlar l'idioma del país que presideix. Se'ls veu un xic el llautó, quan atorguen categories d'humanitat. Els seus miralls comunistes parlaven de l'home nou, ara han cregut més oportú atorgar una categoria diferenciada d'humanitat on ells són els normals mentre que els altres són l'element a combatre. Molt propi de la progressia, pretendre governar només per a uns quants. Un cop establert que ells són els normals/bons i el reste som els anormals/dolents també ens informen de que "l'increïble home normal" no és de "Dretes ni independentista" pel que es suposa que els que som una o ambdues d'aquestes coses també tenim alguna mena d'anormalitat. L'Home normal, també ens informa de que "ser català és treballar dur i amb les idees clares" pel que és faci'l deduir que la gent treballadora d'arreu del món obté la nacionalitat catalana mentre que els milers de subvencionats pel Govern tripartit la perden. No ens entretindrem més en aquest superheroi tant carismàtic i tractarem els devastadors efectes del model que el seu govern ha instaurat. A vegades, les teories conspiratives de les pel·lícules futuristes, sobre una població totalment controlada, queden curtes quan es comparen amb l'omnipresència del govern progressista. No parlem tan sols de mesures amb les que la població pot estar més o menys d'acord com les regulacions de velocitat als accessos de Barcelona o la inquisitorial persecució dels fumadors sinó de quelcom més íntim i subtil. Hereus dels totalitarismes del segle passat no han renunciat a aplicar les seves teories perfectes per a humans inexistents sobre la pobre població formada per humans reals. La manera de fer-ho? Canviant la mentalitat. La correcció política ha estat el pas més important, anul·lant l'esperit crític i promovent una autocensura molt més eficaç que les tradicionalment imposades. Així doncs, temes com la immigració, la igualtat de sexes, l'ecologisme i d'altres han esdevingut tabús inamovibles sobre els quals hom no pot opinar sinó combregar o tenir la veu de la marginalitat. Aquests conceptes sobre els quals ha actuat, no només s'han sacralitzat sinó que s'han desplaçat del centre, precisament per això, l'increïble home normal afirma no ser de dretes perquè òbviament és d'esquerres que segons ells és la normalitat. Però no es pot enganyar a tothom durant un temps indefinit i així, ens trobem com el sentit comú els ha fet empassar gran part de les seves inviables pretensions anteriors com el "papers per a tothom" o com certes realitats com el cas del burka els ha rebentat la bombolla de relativisme cultural on tant còmodament feien demagògia. Tot i així, se n'han sortit prou bé creant una societat feble, manipulable i desidiosa, en la qual els ciutadans no es veuen com a conjunt d'una societat sinó que han adoptat conductes infantils, degudes a l'intencionat paternalisme institucional. No deixa de ser curiós veure els comentaris de la gent que escriu sms als debats polítics i observar l'elevada freqüència de gent que utilitza el dret a vot com una amenaça, com una rebequeria de nen consentit. "si fan això no voto" deia un, "amb aquestes coses fomenteu la desafecció" deia l'altre, tal com criatures que arrosseguen el cul pel terra per pressionar als pares que els comprin la llaminadura desitjada. La pregunta obvia és, i la responsabilitat on queda? Què se n'ha fet del sacrifici i l'esforç? Sense anar més lluny, un dels recents membres de la ONG rescatats a Mauritània, amb el malbaratament d'una suma milionària de pressupost públic, l'altre dia, i rodejat dels seus amics socialistes, anunciava que volia una indemnització (òbviament pagada amb diners públics) com a víctima del terrorisme! És a dir, és prou gran per fer el que vulgui però no prou responsable per afrontar les conseqüències dels seus actes? Bon exemple de societat anclada en l'eterna adolescència. Aquesta societat emmalaltida, durant molt de temps ha cregut en aquest discurs, ara comença a obrir els ulls i veure els fruits del que ha consentit i es precisament per això que el declivi socialista no té aturador. Hem de recuperar els nostres valors, la nostra cultura d'esforç. No podem seguir governats per una gent que ens volen fer de govern, de pare i si poguessin de confessor. Hem de canviar de Govern per la manca de convicció alhora de representar-nos com a nació, pel reculament nacionalista que representa l'ultra-espanyolisme del PSOE (que consenteix els quatre escolanets federalistes dins del PSC) en una Catalunya cada cop més tipa d'Espanya, que cada cop veu més clar l'únic camí i que cada cop es desmarca més de voler-hi tenir cap lligam. Hem de canviar pel desastre econòmic i social al que ens porten a marxes forçades, pretenent revifar discursos guerra-civilistes com si els empresaris duguessin barret de copa i monocle i els treballadors anessin amb espardenya i tartana cap a la fàbrica. Discurs que per altra banda atia el ressentiment social, el qual, emparat amb l'omnipresent relativisme i una tolerància que confon llibertat amb llibertinatge ens porta a situacions com l'escalada vandàlica que va viure Barcelona durant la vaga general, agreujada perquè un excel·lent cos de policia com són els Mossos d'Esquadra a de suportar la desgràcia d'una Conselleria d'Interior que fa sospitosos als agents de l'ordre i col·loca aureola als delinqüents. Però no ens hem d'oblidar que també Hem de canviar per recuperar la majoria d'edat com a societat, com a persones lliures que som i que no podem tolerar que un govern pretengui regular tots els àmbits de la nostra vida. No volem que ens manipulin, no volem que ens facin de consciència ni volem que ens alliçonin constantment sobre la seva moral. Sabem de sobres quina és llur visió del món i no ens agrada. No veiem normals les seves mesures de paritat que premien el sexe en detriment de la meritocràcia, no volem un món on es distingeixi la discriminació entre positiva i negativa doncs pensem que els recursos són per a individus concrets que els mereixin, no per col·lectius sobreprotegits, i entenem també que tota discriminació és negativa per algú i positiva per altri. Tampoc volem un món cegament uniformitzat que pretengui eliminar les diferències perquè fan nosa en la seva idíl·lica societat imaginària, com molt bé s'il·lustra en la última gran pensada que han tingut de controlar els jocs dels infants al pati de les escoles per tal de que no siguin sexistes, motiu pel qual algunes escoles han prohibit que determinats dies els nens juguin a pilota. No poden reinventar la naturalesa humana, no poden interferir en els gustos, la moral i les opinions de la població. El que més sobta és que s'abanderin amb un ateisme bel·ligerant alhora que juguen a ser Déu i a escampar els deu manaments de llur moral per al nou home. La gent va posar el crit al cel quan es va destapar la despesa milionària del Govern en informes estúpids, ridículs i sense utilitat. El més greu no és el malbaratament, sinó que veritablement s'inspirin i perdin temps en assumptes tant estrafolaris i endogàmics com els que tracten els esmentats informes. No podem seguir més temps governats per aquesta gent, no podem permetre'ns que la nostra Catalunya sigui coneguda per la prostitució al carrer, l'alcohola barat i la permissivitat que fa que qualsevol monument esdevingui un urinari, qualsevol carrer una bodega, qualsevol racó un prostíbul ni qualsevol personatge amb una manta una botiga. No podem seguir sent la capital mundial dels okupes, dels antisistema, de les màfies ni dels vàndals de l'antiglobalització, l'antiamericanisme i el pro islamisme, i tot el reguitzell d'antis i pros com més marginal possible millors. La Catalunya laica que no vol al Papa però que baveja amb el Dalai Lama, la que xiula a una cantant pacifista israeliana però es manifesta amb mocadors palestins, que que s'analfabetitza i despotrica del Liceu però gaudeix escoltant tambors i danses tribals, la que critica per sistema tot lo establert, la que troba ofensiu pels immigrants celebrar el Nadal i vol fer festes d'hivern per ser políticament correcte, la que destina milions en propaganda absurda però permet que Ciutat vella es degradi més cada dia. La que es mostra tolerant amb els delinqüents, la que fa de bandes criminals entitats culturals subvencionades, la que reconeix qualsevol cultura menys l'autòctona que és la nostra. No som el pati d'esbarjo de tot aquell qui, tocat pel maig del 68, busqui la nova Ikària repartint clavells mentre tot s'en va en orris. Volem solucions reals per a persones reals que pateixen problemes reals. I això comença per fer fora la progressia que s'ha enquistat a la Generalitat votant qualsevol de les candidatures netament nacionalistes per evitar que l'increïblement gris home normal i els seus companys de govern puguin tornar a ofegar Catalunya durant els propers 4 anys.

Marcel. A.G
Unitat Nacional Catalana
www.unitat.cat

dijous, 4 de novembre del 2010

La guerra amb l'Islam està perduda


He tingut l'oportunitat d'escoltar un cristià evangèlic, posem que es diu M., instal lat amb la seva família en una de les repúbliques de l'antiga URSS que per prudència i natural discreció no citaré, hi ha raons evidents de seguretat. La vida allà per a tots els ciutadans s'està transformant en una presó on només hi ha una única i creixent autoritat, la Llei Islàmica. Aquesta família roman en el més absolut anonimat i tracta de no fer massa pública la seva fe sinó de sobreviure enmig d'un mar creixent i dominador de lleis que estan regulant tota la vida i existència dels habitants d'aquesta República. Compte M. que cal oblidar ja del retorn a les antigues posicions socialistes, això mai més passarà, l'Islam avui ho domina tot allà. Les dones que fins fa pocs anys vestien a l'europea han canviat els seus vestits per burques i vels, no s'atreveixen a sortir al carrer d'una altra manera, els homes ja no vesteixen més corbata ni vestits, tots van amb túnica i amplis pantalons, deixen créixer les seves barbes i van abandonar elementals normes d'higiene, viuen exclusivament per sotmetre's a la Llei Islàmica. Els nens assisteixen a les úniques escoles possibles i que romanen obertes: les madrasses, a la Universitat s'ha deixat d'impartir classes de tecnologia o humanitats i només estenen títols buits de contingut perquè la preparació acadèmica ha estat substituïda per la formació religiosa amb base a l'Alcorà. Els hàbits i costums ancestrals estan sent substituïts per les normes alcoràniques, només serveixen els judicis d'imants dictats per a qualsevol assumpte de la vida. Els diners arriben abundants des d'aquells països que persegueixen la islamització forçada de tota Àsia, incloses les antigues repúbliques soviètiques. No hi ha possibilitat d'intervenir a favor de dones, nenes o homes que no estiguin disposats a seguir aquesta nova dictadura. 

  Tancats en un cercle d'odi 

Aquesta gran família involucrada en l'ull de l'huracà compte que no hi ha altra forma de guanyar a aquestes persones si no és mitjançant les mostres d'amor perquè estan literalment segrestades per un poder malèfic que les té dominades i tancades en un cercle d'odi infernal que les està destruint. Reconeix M. que Occident no només ha perdut aquesta guerra, segueix sense admetre una situació que no té retorn i nega que hi hagi un pervers pla amb un final descriptible que es va complint rigorosament. Assenyala rotundament M. que tot sembla estar preparat per al següent assalt, la presa d'Occident. Està en això tot el món islàmic radical, no van a parar, l'enfrontament té data i ningú ho va a detenir almenys des de dins de les democràcies, menys encara des del món musulmà. Assenyala M. que la democràcia ha deixat de ser la resposta a aquesta situació, ha perdut i dilapidat tot el crèdit de què disposava. 

Occident està degradat per al món musulmà, no representa un referent a imitar però sí digne de ser eradicat ja que els seus models són nocius per la salut moral i espiritual de l'islamisme mundial. Occident, però, creu que encara és temps d'una resposta coherent com és arribar a acords de convivència compartint espais i vivint a mutu respecte. M. compte des de dins de l'huracà que res d'això passarà i per comprovar-només cal viure entre ells. Admet tenir molta por pels seus, la família, la pròpia vida, però creu que l'única resposta és que nosaltres, sense ser millors, som superiors a ells pel que fa a models encara no explorats com a part de la solució. Creu que l'única resposta possible per superar aquesta dramàtica situació està en el nostre vell model de fe i ètic, el mateix que des de dins de les nostres pròpies files hem defenestrat, oblidat, abjurat; nostra civilització encara té valors i fonaments subjacents que ningú ha estat capaç d'arrencar perquè estan instal.lats en el més profund de les nostres consciències i encara no hem lat a ells. 

  Recuperar un missatge de fermesa 

Des del mateix ull de l'huracà, M. assenyala que Occident hauria de recuperar un missatge de fermesa sense armes, sense odi ni revenges, fins que ells entenguin que si no canvien estan destinats a una destrucció segura, que només la fe en un Déu que és buscat per tots i el respecte en amor mutu seran les claus per superar aquesta dramàtica situació en què està instal.lada la humanitat. Quan ells s'assabentin que viuen en absoluta ruïna moral mentre nosaltres estem destruint el nostre patrimoni ajudats de manera perversa amb el seu pla, podran comprendre que perden l'única possibilitat que també tenen ells de tirar endavant, perquè tampoc no tenen futur i perquè la clau està en nosaltres mateixos, no en ells, ja que tenim una cultura millor i més sencera, més ferma i sòlida, fonamentada sobre una fe i una herència amb trets comuns que neix d'un petit poble anomenat Israel i que ha estat benedicció per a tota la humanitat. 

Quan ells descobreixin que són els seus cosins i germans més que els seus rivals i botxins i aquestes lliçons no les imparteixen ONGs, ni les democràcies, la implantació de valors seculars, ni bona accions solidàries, ni la OUN, ni emissaris de bona voluntat, estaran en condicions d'entendre que no hi ha moltes possibilitats de sortir de l'atzucac actual en què s'ha ficat la humanitat si no es recuperen amb urgència dramàtica les essències que ens han permès arribar fins aquí. Però fencs ara amb l'enemic instal.lat entre nosaltres mateixos, perquè el mal no ve només des del costat musulmà, també i de quina manera, procedeix de les nostres mateixes societats que s'odien tant a si mateixes que no tenen inconvenient a pactar amb el pitjor de que pretenen la nostra destrucció. Els nostres pitjors enemics estan entre nosaltres, els hem alimentat amb la pitjor de les vitamines: el nihilisme i el relativisme al costat dels seus germans: por a qualsevol preu. En aquests moments les ideologies han perdut tota la seva capacitat d'exercir cap influència sobre el fenomen que estem tractant si exceptuem l'única fórmula que tenen que és el desarmament unilateral, la rendició incondicional a canvi d'una pau fraudulenta, qualsevol cosa sense alternativa millor que signifiqui alguna cosa acceptable per als nostres enemics. 

Entre nosaltres no són pocs quants sostenen que s'aconseguirà una pau duradora asseguts a una taula i dialogant, ignoren que només la rendició és la base d'aquesta pau, quan tornem segons l'imaginari islàmic tot el que els hem tret i arrabassat, terres, espais , ciutats on van viure durant segles instal, només quan les democràcies es posen de genolls i clamin pietat davant les víctimes que han creat al llarg de segles de dominació i postració sota el jou judeo-cristià i occidental. Aquests que així creuen, formulen i inspiren àmbits de pau duradora, aquests i no els altres són els nostres pitjors enemics aquells en el llenguatge no és possible el perdó, la misericòrdia, l'amor, la pietat, la fe, la humilitat, la religiositat ben entesa i respectada envers els altres perquè mai han cregut en la seva eficàcia ni tampoc la practiquen vist com està Occident avui. Si ens vencen serà perquè els hem lliurat tot despullant prèviament en un acte suïcida i estúpid d'aquests valors, ens hem buidat i estem en ple desmuntatge del millor conjunt de principis conegut per la humanitat, és el suïcidi. 

Lliurem els nostres fills i filles 

Els proposem anar nus, sense contingut ni opcions millors i els estem lliurant els nostres cossos i ànimes, les dels nostres fills i filles, néts, cultura, perquè hem arribat a l'extrem de perdre'ls tot respecte, no els donem cap valor, ens hem buidat del millor bagatge que han pogut tenir els nostres descendents per demà i del qual han procedit els millors esperits de tots els temps, inclosos els que vetllaven i cuidaven una relació amb el seu Déu perquè se sabien dependents d'ell i malauradament avui no els tenim a mà, els hem menyspreat, menyspreat. Els seus exemples han estat expulsats d'una societat que els ha substituït pels més fluixos, febles i covards. Estem en mans dels que no tenen cap prejudici en lliurar el que no valoren, el que menyspreen, una preciosa herència, perquè no es respecten ni a si mateixos. Amb l'arma de la religió malentesa, el món islàmic està posant de genolls a cultures que han arraconat com a pas previ per a la derrota final i d'aquesta manera estan guanyant-nos una batalla que té un llarg recorregut perquè no tenen pressa a la batalla d'avui encara la perdin. El que compta és la derrota final ia ella s'apliquen sense acceleracions mentre els seus rivals creuen possible acords de pau parlant i dialogant, pactant i acordant condicions que ningú sembla disposat a complir perquè estan fonamentats sobre falsos principis i recels de totes les parts. Aquí, permetin-me assenyalar que jueus i cristians tenen molt a fer junts, units. És un urgent crida a les consciències de tots; de moment són el millor fons actual de recursos i principis a aplicar davant d'un fenomen per al qual molt pocs avui disposen de resposta eficaç i que avança sense fre ni obstacles que ho impedeixin, perquè la política ha perdut la seva oportunitat i esgarriada ella mateixa ens està portant al descarrilament general. M, ens està avisant des de dins mateix del volcà i sap com de calenta està la caldera, a punt d'esclatar. 

  FONT

dimecres, 3 de novembre del 2010

Europa més identitaria


El model alemany d'immigració està ben esquerdat. El primer a sacsejar l'opinió pública del país va ser l'exbanquer del Bundesbank Thilo Sarrazin, que amb el seu llibre Alemanya se suprimeix va posar tesis islamofòbiques damunt la taula. L'última a escalfar el debat sobre la integració dels estrangers ha estat la mateixa cancellera, Angela Merkel, que va donar per enterrada fa dues setmanes la utopia de la “multiculturalitat”.

 Entretant, els sondejos dibuixen un escenari interessant: més del 30% de la població està d'acord amb l'opinió que “els estrangers vénen per treure profit de l'Estat social” i el 58,4% pensa que “els musulmans haurien de tenir restringida la pràctica de la seva religió a Alemanya”. Per no parlar que un de cada deu alemanys enyora un Führer, un dictador, que governi el país amb mà dura, segons un estudi de la Fundació Friedrich-Ebert. A principis de mes, Geert Wilders, el líder holandès hostil a la presència de l'islam al seu país, es va apropar a Berlín per custodiar la fundació –anunciada per a final d'any– de La Llibertat, un partit que serà encapçalat per René Stadtkewitz, exdiputat –del front més conservador– de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel. Precisament la cancellera es va empipar en lloar Wilders que Alemanya estava sent “capdavantera en les crítiques a l'islam”. A final de mes, no és d'Holanda sinó d'Àustria d'on vénen a treballar-se el vot més a la dreta de la CDU. 

El Partit per la Llibertat d'Àustria (FPÖ) planifica crear una oficina a Alemanya. En cooperació amb un grup de Renània del Nord - Westfàlia, el partit que fa una dècada va ser poderós amb el desaparegut, Jörg Haider, vol establir-hi una delegació independent per, en darrer terme, lluitar contra l'entrada de Turquia a la UE. L'FPÖ sembla que vol arribar molt més lluny que ser l'oposició al seu país matern. Això ho va deixar clar l'actual líder del partit Heinz-Christian Strache dissabte passat. En una reunió de partits d'extrema dreta a Viena, aquest polític va explicar que l'FPÖ i altres partits europeus del mateix espectre volen lluitar per organitzar una petició cívica a tota Europa contra l'entrada de Turquia a la UE. 

Segons Strache, seria necessària una millor coordinació per evitar “mals desenvolupaments” de la política europea. Partits identitaris europeus estan construint una xarxa de treball per preparar les eleccions europees del 2014. Formacions com l'FPÖ, el Vlaams Belang belga i el Partit del Poble Danès necessiten un partit radical homòleg a Alemanya per construir una facció amb projecció al Parlament Europeu. L'FPÖ intenta estendre's a Alemanya en col·laboració amb el grup Pro Deutschland, que ja ha tingut relatiu èxit en eleccions municipals a través dels seus derivats Pro Colònia. El grup va arribar el 2009 a més del 5% dels vots i té representació a l'Ajuntament. 

Quan l'FPÖ va irrompre fa poques setmanes sent la segona força més votada (26%) en els comicis de Viena, van ser-hi presents en la celebració del triomf membres de Pro Colònia. El secretari general de l'FPÖ, Harald Vilimsky, i el cap de Pro Deutschland, Markus Beisicht, van convocar dimecres passat una roda de premsa conjunta a Leverkusen per presentar la seva estratègia, a llarg termini, d'establir a Alemanya un “moviment patriòtic d'àmbit federal”.


Líders de partits identitaris d'Europa 

 Font: avui.cat, 

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters