Els resultats del chavisme. Segona part.

Atur Per això les conseqüències d'una gestió socialista són empíriques i fàcilment comprovables. El chavisme és una amplificació de l'anterior socialisme. Una amplificació que, lamentant-lo molt, està convertint a Veneçuela en un país summament pobre. Aquesta burocràcia ha fet que tanquin 7.000 indústries en set anys. En un país on no és factible crear riquesa, no és possible generar ocupació. El tancament d'aquestes empreses, que en 1999 eren 11.000 i avui són menys de 5.000, és la raó per la qual l'atur en el país, com és d'esperar, s'hagi disparat. En el sector privat treballen 9 milions de persones, de les quals 5,2 milions es troben dintre de l'ocupació informal. Això es deu al fet que el Govern ha impossibilitat la capacitat de emprendimient empresarial dels veneçolans i, com no, la labor de les multinacionals en el país. Això vol dir, simplement, que dels nou milions d'empleats, només 3,2 milions posseïxen una ocupació dintre de l'economia formal, que supera, com menys, el sou mínim. Encara que la taxa d'atur varia constantment, aquesta va tancar en 2005 en un 11,4% de la població total; i gairebé el 25% de la població activa. I que d'aquest percentatge restant, tan sols 3,2 milions estan dintre de l'economia formal, mentre que 1,63 milions són empleats públics. El proteccionisme econòmic, els aranzels a l'exportació i importació, els impediments burocràtics i la política fiscal han assolit que Veneçuela visqui la pitjor crisi de tota la seva història, esmorteïda amb el balafiament propagandístic del Govern. Pobresa Llavors, com és d'esperar, en un país amb un Estat elefantiásico, una enorme despesa públic, devaluació, atur, corrupció, dèficit públic i inflació, entre moltes altres coses, hi ha també, trista i òbviament, molta pobresa. L'augment de la pobresa és conseqüència directa de tot l'anteriorment nomenat, i això, conseqüència dels socialismes. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, la pobresa ha augmentat un 10,2%, en els primers cinc anys de govern chavista. Sorprès per això, Chávez va acusar a l'INE de calcular la pobresa de forma "neoliberal", en un país que és socialista. Però les dades de l'Institut Nacional d'Estadística són objectius i comprovables. Segons l'Informe de Desenvolupament Humà de 2005 del Programa de Desenvolupament de l'ONU, la renda per cápita a Veneçuela ha caigut dels 5.390 als 4.900 dòlars. La pobresa ha crescut en els últims anys arribant a a un 53% de la població total. És a dir, a 12,7 milions de veneçolans. La pobresa extrema també ha augmentat considerablement amb Chávez en el poder, arribant a al 25% de la població total. Això significa que la pobresa extrema ha crescut en més d'un 50%: del 16,6% al 25% de la població. Prop d'un 17% de la població veneçolana, més de tres milions de persones, sofrixen desnutrició. Tantes xifres poden suposar un embullo per al lector mig d'aquest article. Entengui vostè que Chávez va arribar al poder protegit per una gran majoria de veneçolans farts dels socialismes anteriors, cometent l'habitual error de creure que socialisme es guareix amb més socialisme. Balafiament Aquest gran problema del socialisme chavista ha estat invertir els diners en matèries summament innecessàries i que no milloraran, en cap aspecte, la vida del veneçolà. Però Chávez ha sobrepassat tots els límits. Entre algunes, podem prendre en compte les següents (en milions de dòlars): Veneçuela (limitant-nos a): 6 milions de dòlars per a la computadora bolivariana; 1,25 milions en el Pla Anticorrupció; 20.000 milions en indústries bàsiques; 100 milions per a Empreses de Producció Social; 300 milions per a mestresses; 5 milions a empreses trencades; 62,4 milions per a cooperatives i 8 milions per al Festival de la Joventut i els Estudiants. Bolívia: 30 milions. Argentina: 4.166 milions. Àfrica: 3,8 milions. Equador: 200 milions. Estats Units: 200 milions. Cuba: 5.017 milions. Dominica: 10 milions. Jamaica: 387 milions. Puerto Rico: 250.000. República Dominicana: 156 milions. Carib: 792 milions. Brasil: 4.501 milions. Paraguai: 100 milions. Uruguai: 890 milions. Àsia: 2 milions. TeleSur: 10 milions. Gaseoducto llatinoamericà: 30.000 milions. Resumim-lo, per a evitar-li llargs comptes, a la simple idea que Chávez, en aquestes limitades enumeracions, ha regalat prop de 135.566 milions de dòlars. Prou per a retornar-li a cada veneçolà 5.600 dòlars: una mica que supera amb escreix els guanys anuals del veneçolà mig. En suma: 135.566.513.275 dòlars que Hugo Chávez, en un afany que podríem considerar, en l'acte, d'imperialista, ha regalat per tot el món. Mentre que els desnonats veneçolans, desitjosos de bon avenir, venen tostones fregits en una carretera que es va construir allà per 1845. + Estigueu atents a la tercera part.