El final del blog

Ha arribat el moment de posar punt i final a aquest blog i crec que després d'aquests 6 anys i 852 entrades no podia fer-ho sense fer-ne esment.

Els motius són varis i diferents però intentaré fer una síntessis de tot plegat.

Vaig decidir obrir aquest blog després de veure un atac desmesurat del que jo considerava companys de lluita (cajei, sepc, etc.) cap a altres independentistes, , segur que molts ja sabeu de què parlo, l'11 de setembre del 2008, quan a l'alçada de ronda St. Pere, acabava jo de veure les parades que hi havien i més d'un centenar de persones assaltaven a a la gent pel color blau de l'estelada. Després de veure la canalla protagonista dels aldarulls amb les seves banderes vermelles, liles, tricolors (bandera d'Espanya republicana), banderes de Castella - enemic principal durant la Guerra de la Succeció, que és el que commemorem cada 11 de setembre-, de coloraines i de tot tipus vaig pensar que qualsevol persona quan ha començat al món de l'independentisme ha relacionat -casi per obligació- independència i socialisme, el papers per tothom i ha relacionat Catalunya amb líders forans com Castro, Chavez o inclús amb organitzacions terroristes com Hezbolla o països com Palestina, tot això gràcies a portals d'internet, grups de música, organitzacions, etc. Pensant que obrint un blog, podria ajudar a combatre-ho em vaig decidir a obrir ProuComunisme, un blog independentista i políticament incorrecte. Allunyar tot això de la idea essencial de l'independentisme català és un deure per tot patriota que vulgui la llibertat, doncs és la única manera d'arribar a totes les esferes de la societat catalana, com empresaris, autònoms, treballadors, cristians i religiosos en general, treballadors, gent d'esquerres, de centre o de dretes, exiliats o refugiats polítics i una llarga llista de gent que només aconseguirem arribar amb un independentisme transversal com el que practica l'Assamblea Nacional Catalana.

Durant tot aquest temps he procurat mantenir el mateix estil al blog i sempre s'ha publicat material extern, és a dir, articles, notícies, imatges, actes, documents, etc. d'altres organitzacions, diaris, periodistes o altres blogs. A causa d'això he publicat articles amb cert contingut del qual no he estat 100% d'acord però que veia bé que existís una veu discordant contra el dogmatisme, és més, crec que és aquesta la primera vegada que em dirigeixo als lectors d'una manera tan directa i personal, ja que normalment he mantingut la meva opinió de segons quins temes al marge del blog, és per això per altra banda, que sempre m'han sorprès les crítiques de demagog, mentider i exagerat que han fet alguns visitants del blog contraris a la llibertat d'expressió i a favor del pensament únic, perquè la majoria de publicacions estan citades amb la font real i el blog només ha servit de recopilatori o d'altaveu.

He disfrutat molt amb aquest blog, primer fent recerca d'informació sobre ciutats fantasma comunistes com la de Corea del Nord , descobrint Stepan Bandera, amb els documentals, amb els soldats maleïts, realitzant la presentació del comunisme. També rebent tota mena de missatges i correus donant-me ànims, felicitant-me, agraint-me l'esforç, passant-me material per publicar, establint llargues converses i coneixent gent i els seus blogs molt interessants, també en alguns debats que s'han creat amb gent que es considerava comunista.

Tot i això, ha arribat el final per diversos motius -a banda de personals i d'administració del temps- les ganes de participar i crear nous projectes tan a dins com a fora d'internet, però el més essencial és que el dogmatisme de l'extrema esquerra i el seu sectarisme ja no impera dins del moviment independentista català, en aquests pocs anys s'ha trencat una barrera i de l'independentisme transversal se n'ha fet bandera, passant per partits polítics que no van assolir la seva funció, seguint per l'Assamblea Nacional Catalana que ha sapigut arribar millor que els anteriors a qualsevol sector de la societat a traves de les sectorials o el naixement de formacions com el Cercle Català de Negocis i la  Fundació Catalunya Estat, enfocada a empresaris catalans o associacions com l'ACAI, Associació Catalana d'Amics d'Israel, que dona una imatge d'aproximitat a la democràcia i acabant amb l'entesa i acords de partits com CiU, ERC, ICV. S'ha trencat el sostre de la marginalitat produïda per l'encadenament de ideologies criminals per fer un pas a la maduresa i serenitat. L'extrema esquerra ja no té les grapes totals al moviment d'alliberament nacional.

Dir que el blog no el tancaré, doncs ha sigut una bona feina de recopilació i són moltes les visites que  cerquen informació. El correu electrònic proucomunisme@gmail.com s'eliminarà en uns dies deixant el blog sense editors. Això vol dir que no podré contestar, ni publicar els missatges deixats al blog, ni tampoc modificar les publicacions.

Companys, ha sigut un plaer fer aquest camí junts i segurament que ens torbarem treballant per Catalunya a la xarxa i a peu de carrer.
Visca la Pàtria!

Abans que la República del Terror, la República Catalana de 1641; abans que les teories marxistes de la Internacional de 1848, la guerra dels remences, veritable fet social. Contra Roma s’aixecà Indíbil, com contra Espanya s’aixecà Pau Claris. Volem, els catalans, ésser lliures; no subjugats. Ni la bandera negra de Roma, ni la roja de Moscou. Per bandera, la nostra, gloriosa en les gestes resplendents de la Nacionalitat Catalana i heroica i digna fins en l’esclavitud mateixa. 

Daniel Cardona i Civit  

Fragment de La Batalla, dècada de 1920