dimarts, 2 de març de 2010

I ARA QUÈ, COMUNISTES !!!! de "EL SOMETENT DE MAIANS "

EL SOMETENT DE MAIANS 

Els milers del lectors d'aquest bloc ja coneixen la "debilitat" del Sometent pels comunistes. És més, de les plagues bíbliques que ens ha tocat patir, el Sometent, sense cap dubte, en planteja tres: El comunisme, els comunistes i la indulgència en que la societat tracta al comunisme. De la mateixa manera que la societat ha arribat a un nivell de cordura que condemna sense objeccions el nazisme, el comunisme i els comunistes queden alliberats del judici final com si els assassinats, les presons, les tortures, i la censura comunista no fossin el mateix que el nazisme però amb versió progre.Comunisme i nazisme són sinònims com ho són els comunistes i els fatxes. La setmana passada en varen tenir una mostra: es mort de fam un pres polític cubà, condemnat a 28 anys de presó i la resposta del règim "amic" cubà és la de no permetre la seva difusió, impedir l'assistència al seu funeral, i detenir a 50 dissdents més. Això en nom de la revolució i demès mandangues. Les respostes dels "amics" Saura, Herrera, Nuet, Ortiz, Mayol, Miralles ha sigut la dels complices silents; la de les rates, la dels assassins en sèrie: cap. Ni pancartes, ni comunicats, ni manifestacions, ni barricades, ni mocadors, ni xiulades, ni vagues de fam ni res. Tots amb els seus Audis, amb els seus iots de cap de setmana, canviant "les barricades" per les "mariscades". Però el Sometent està aquí per a recordar-ho. I si encara queda algú amb Coeficient Intel.lectual homologable que no ho veu clar, aquí van uns exemples clarificadors: -1-la publicació del llibre "Les Rutes de Barcelona" de César Alcalá que repassa, entre d'altres, les txeques que els comunistes tenien a Barcelona i on, sense distincions, es torturava i s'assassinava a anarquistes, troskistes, i feixistes. ( tot en nom de la revolució). Suposem que el Garzón intentarà esbrinar-ho. -2-El mes de novembre, i amb motiu dels 20 anys de la caiguda del mur, el Singular Digital entrevista el Miralles. Les respostes són de cobaia de laboratori:

  -"Quins han sigut els punts forts del comunsime"

 -(Miralles )La lliuta per la igualtat i la formació de les persones, la protecció social i el dret al treball, la lluita per la pau, el compromís amb l’alliberament dels pobles i la lluita anticolonialista són conquestes i eren -i són- objectius dels comunistes. -

"Quina valoració cal fer-ne dels seus líders"

-El projecte dels comunistes és col·lectiu, però evidentment molts dirigents comunistes han marcat la història del segle XX a Catalunya, Espanya i el món. Joan Comorera, Pere Ardiaca, Gregori López Raimundo, Dolores Ibarruri “La Pasionaria”, Ho Chi Ming, Mao, Antonio Gramsci, Fidel Castro, Che Guevara, Lenin. Sense les elaboracions i pràctiques d’aquests dirigents revolucionaris (i d’altres) no es poden analitzar els avenços civilitzadors que ha viscut el món.

  "-la ideologia i les idees comunistes tenen sentit avui dia? " -Miralles.

Evidentment. Lluitar per aconseguir una societat de persones lliures i iguals, en una terra habitable és plenament vigent. La crisi econòmica del capitalisme i la crisi ecològica són dues cares d’un mateix perill del capitalisme globalitzat contra la humanitat. -

"Què n’ha quedat del sistema comunista en la nostra societat? " -Miralles.

Consciència, compromís i necessitat d’organització social. La lluita contra el feixisme i l’imperialisme, el compromís amb la lluita contra les desigualtats i per la justícia social. Posar l’economia al servei de les persones i la democratització de l’economia, la necessitat d’aconseguir l’aplicació del conjunt dels drets humans, el reconeixement dels drets dels pobles a decidir. Una altra prova irrefutable. En un memorable escrit del Melcior Comas, l'autor feia esment d'una entrevista que realitzava El País a dos dements que militen al Partit Comunista.. A la pregunta de "Què és ser comunista l’any 2009"? una noia deia que ser comunista significa el mateix de sempre: repartiment equitatiu de la riquesa i socialització dels béns de producció. A més, elogia Cuba dient que és més democràtica que Espanya (?), i accepta que hi hagi presos polítics a les presons cubanes, reeducant-se. I després diuen que tots som iguals !!!! Ja ho explica l'anècdota: en una paret de l'Habana un inconscient hi va escriure "Socialismo o muerte" . Una alta persona amb dos dits de front i fa afegir "(y valga la redundancia") Caixa, cobri !!!

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters