Corre pel facebook aquesta història acompanyada d'aquestes fotos, un jove independentista i els seus amics van ser brutalment apallissats per l'extrema esquerra i xarnegos que es fan dir antifeixistes.
Tot el nostre suport company!
Qualsevol persona propera a l’escena Skinhead catalana sap quina mena
(merda) de gent hi ha Sant Andreu i quines suposades ideologies creuen
defensar. NO GENERALITZEM, ENS REFERIM A UN GRUPET CONCRET DE PERSONES,
NI ENS REFERIM A TOTS ELS SKINS NI A TOT EL BARRI, ENTESOS? VAL.
Ja són anys on se succeeixen agressions per part de nois joves (i
alguns no tant joves) contra nois i noies, a vegades me…nors d’edat. El
modus operandi sovint és el mateix: un grup nombrós contra un grupet
petit. Les excuses són vàries però normalment al•leguen que les seves
víctimes van a concerts de certs grups, o porten samarretes de certs
grups de música que segons ells són de dretes.
Aquesta gent doncs, mentre alçava la bandera de l’”Antifeixisme”,
s’ha dedicat a apallissar a gent que NO ÉS FEIXISTA NI RACISTA. Les
víctimes solen ser gent amb sensibilitats i interessos diferents, que es
prenen la política diferent, i que probablement les seves opinions els
allunyin molt de qualsevol ideologia totalitària.
Aquest cap de setmana passat, uns quans vam anar a les Festes Alternatives de Cornellà.
Un grup de persones, sense avisar i per l’esquena, es van acostar i un
d’ells va donar un cop de puny A LA MEVA NOVIA (l’Anna) , a lo que tant
jo com ella vam respondre empentant l’agressor. Sistemàticament el grup
va llançar-se contra nosaltres i ens va apallissar. Als dos. Sense dir
ni piu, cap explicació.
Mentre un grup de persones em donava cops de puny al cap i a l’esquena,
rodejant-me, deixant-me poca opció més que cobrir-me com podia, altres
nois i noies es dedicaven a colpejar a la meva novia.
Algunes persones van poder aturar l’agressió i treure’ns del cercle que
s’havia format per colpejar-nos. Després d’aquesta agressió una persona
fins i tot va reconèixer que s’havia ficat en el tumult dels agressors
perquè en coneixia a un. Que l’havien mentit sobre els motius pel qual
havia estat apallissat, i es va disculpar.
Al cap d’uns minuts van venir de nou els mateixos agressors, amb un
grup molt més nombrós, i la història es va repetir. Vaig demanar als
meus acompanyants que s’enduguessin la meva novia i que la cobrissin,
esperant que l’agressió es concentrés en mi. De nou em van agredir en
grup i sense dir paraula. A tot això s’hi anava afegint gent que pegava
sense motiu, i val a dir que els “espontanis” van atrevir-se més amb la
meva novia que amb mi.
Mentre em pegaven i em sagnaven parts de la cara anava sentint els crits
de dolor de la meva novia. Vaig córrer cap a ella com vaig poder, la
vaig agafar del braç i junts vam poder fugir, finalment.
L’Anna va ser agredida per nois, li van donar un cop amb una ampolla a
l’esquena, la van tirar al terra per seguir colpenjant-la i mentre
estava passant a mi m’estaven apallissant durament en rotllana, impedint
que pogués defensar-la.
El resultat doncs, que ella té cops al cap (un de molt fort), a la mandíbula i per tot el cos.
Jo igual, apart de les ferides més visibles que són al rostre.
Paral•lelament a aquesta agressió, després hem sabut que la gent que
anava amb nosaltres també va rebre cops, dels quals destacaré una
puntada de peu a la cara d’un, un cop a la boca d’una noia menor d’edat i
una pallissa a una altre menor d’edat, que mentre dos nois l’agafaven
per l’esquena, una noia l’anava pegant.
Per sort no ens hem de lamentar de res més, perquè ja se sap que en casos així hi ha gent que aprofita per fer mals majors… oi?
El motiu de l’agressió era que minuts abans que passés tot això, un
paio es va posar a discutir i a insultar a una noia que anava amb
nosaltres, una noia que NO ÉS FEIXISTA.
Com que jo coneixia tant el noi com a la noia vaig intentar defensar la
noia, evidentment sense pegar ni amenaçar a ningú i parlant únicament
amb 2 nois que coneixia i un noi que anava amb ells. Un dels nois que
conec i el que no coneixia fins al moment van ser protagonistes,
promotors i participants de l’agressió.
De tot això en podem extreure algunes idees:
- Que van venir per l’esquena.
- Que van venir sense motiu aparent i sense dir mai res.
- Que no hi va haver un conflicte previ.
- Que em van apallissar en grup, igual que a me novia i igual que a la noia menor.
- Que alguns nois van pegar a les noies.
- Que mentre alguns nois pegaven a les noies els altres no em deixaven
defensar-les perquè justament m’estaven acorralant i apallissant.
- Que es van inventar una mentida per justificar l’agressió, com que la
mentida era tant grossa que no s’aguantava per enlloc, han canviat la
versió amb el temps, cosa que continua essent mentida, però han
reconegut que el leitmotiv era anar amb una persona que, senzillament,
els hi cau malament.
Al meu entendre, tota aquesta penya són uns covards i no són ni
persones. El que van fer no té cap mena de justificació, ni el que va
fer la gent espontània, perquè:
- Un home no hauria de pegar mai una dona si no es dona un cas molt extrem (el de salvar una vida, per exemple).
- Si una persona té un problema amb algú, es discuteix o s’hi va 1 contra 1, almenys.
- Si es vol linxar a algú, almenys se li dona la oportunitat de defensar-se, almenys no s’hi va per l’esquena.
- Si es vol pegar a un home, es va a l’home. Si s’és tant rata de voler
pegar una dona, almenys deixeu que el seu home la pugui defensar.
- Al participar en aquest linxament, permetien que homes apallissessin a
dones, que jo no pogués defensar a la meva novia, ni cap amic a cap
amiga.
A sobre, per més inri, ens van pegar per no rebaixar-nos ni obeïr les seves estúpides premisses.
CONCLUSIÓ:
M’han trencat la cara algunes vegades més, inclús un grup nombrós
contra mi i pocs més, però mai havia estat la víctima de gent tant
desgraciada, inclús quan van ser gent de signe polític contrari també
varis contra mi sol.
Encara que se’m curin les ferides, no oblidaré mai els crits de dolor
de l’Anna, passarà el temps però és de les coses que em definirà com a
persona a partir d’ara. És el pitjor que m’han fet amb diferència i el
fet que els protagonistes d’aquesta agressió tinguin un dia de pau en
aquest món o en un altre em sembla de per sí una injustícia. No tenen ni
idea de a la persona que han tocat, me novia ha decidit ocupar part del
seu temps ajudant a curar les ferides de qui ho necessiti, sigui qui
sigui, una persona que es preocupa no només de la seva gent, doncs, sino
de qualsevol.
Per tot això, si la gent que ara ja sabeu què ha passat continueu
portant-vos bé amb els que jo vagi sabent que són els agressors de la
meva novia, ja sigui qui la va tocar o qui va impedir que anés amb ella,
negant-me el meu dret i deure de defensar-la sempre, si sabent tot això
encara us penseu que podeu tenir bon rotllo amb ells i a la vegada
tenir-lo amb mi és que ni sou persones, ni em coneixeu, ni res.
Que ningú em vingui dient que la nostra amiga té algo de culpa del
que ens ha passat, els únics culpables són els agressors i els
espontànis que es van apuntar al linxament, si algú em ve dient que la
culpa és d’una noia que estava essent increpada i que va marxar del lloc
justament per evitar-nos problemes a tots m’ho pendré com a una ofensa
personal.
Anar de col•legues, o dir que “lo pasa’o pasa’o está” amb penya que
ha fet el que ha fet si que és ambigüitat de la bona. Tant omplir-se la
boca amb consignes d’amistat eterna, de suposats valors morals… i
després en què es queda? En actituds covardes, cíniques, o com dirien
alguns… “tèbies”? Això és la vostra lluita? Tenir amics que peguen a
dones, que peguen en grup i que s’inventen mentides infames i abjectes
per intentar justificar les seves agressions covardes i sàdiques? Doncs
no, amb mi no hi compteu, ni amb mi ni amb l’Anna, perquè ella també ho
veu així.
Per això us dic, si aneu amb ells, aparteu-nos de la vostra vida, que
nosaltres no dubtarem en fer-ho. L’odi és pels nostres agressors, i
pels que els hi llepeu el cul només us toca el despreci i la
desconfiança. Un dia ja us tocarà a vosaltres, potser, el temps em
donarà la raó.
Ja han estat masses agressions gratuïtes, sembla que a molta gent que
s’autoanomena antifeixista li fa com por dir les coses com són. Doncs
aquest no serà el cas.
Nou lema per a la meva vida: “Ni homes que peguen a la meva novia ni
amics d’homes que peguen a la meva novia”. I aquí us juro que no donaré
lloc a l’ambigüetat.
