Documentals sobre els Khmers Roigs

Cranis de víctimes de Pol Pot

Els temples d'Angkor, vestigis de l'antic imperi khmer, simbolitzen el passat gloriós de Cambodja. Però el vell esplendor d'aquesta mítica ciutat perduda, convertida en un dels majors atractius turístics d'Àsia, queda massa lluny en la memòria col · lectiva. I al llarg de les últimes dècades les seves pedres han estat testimonis d'una interminable tragèdia. Set lustres enrere, el contagi dels combats a Vietnam va iniciar una llarga espiral de violència política. Durant cinc anys Cambodja va viure el turment d'una guerra civil, patrocinada pels Estats Units, els bombarders no van aconseguir impedir el triomf dels khmers vermells, un escamot comunista recolzada per la Xina. I el món, que va contemplar aquell conflicte com una altra lluita entre David i Goliat, va saludar esperançat l'arribada de la pau a l'abril de 1975. Ningú va sospitar llavors que, amb el final de la guerra, anava a començar un dels períodes més tràgics i políticament més foscos en la història del segle XX. Perquè Pol Pot i els Khemres Rojos van crear un règim de terror de tal naturalesa aberrant que no seria revelada fins a quaranta-quatre mesos més tard: quan van perdre el poder i es van obrir les portes de Cambodja i es va poder comprovar que el país sencer s'havia convertit en un enorme camp d'extermini.

• Cliqueu aquí per veure el documental Utopia i Terror (en castellà)
• Part del judici a Pol Pot i els seus seguidors (en anglès)
• Documental de la BBC: Genocidi Cambodjà (en castellà)

Alguns dels crims del comunisme

Massacres a Lituània - 1941

El programa de deportacions es va completar amb una neteja ètnica i política de les societats bàltiques. Van proliferar els escamots d'afusellament i els judicis sumaris. Com a la Guerra d'Espanya, els cadàvers s'enterraven precipitadament en fosses comunes. A la imatge una exhumació d'una fossa a Lituània.
Camps d'extermini - 1945

El sistema de camps comptava amb agència estatal pròpia a càrrec de la NKDV, l'anomenada Administració de colònies i camps de treball, l'acrònim en rus era GULAG, d'on tota la xarxa va prendre el nom. Entre 1929 i 1953 van passar pels camps del GULAG més de 15 milions de persones, de les quals van morir més de milió i mig. A la mort de Stalin el GULAG tenia gairebé dos milions de presos. Formalment el sistema desaparèixer en 1960 encara que fins al col · lapse de l'URSS sempre hi va haver milers de presos polítics. A la imatge un esquelètic nen polonès al camp de concentració de Buzuluck. Cal notar que, tot i estar nu, manté una creu de fusta penjada del coll.



Violacions a Alemanya - 1945

L'Exèrcit Roig va entrar a sang i foc a Alemanya. El cap de la Propaganda soviètica, Ilya Ehrenburg, va demanar amb vehemència als soldats que fecin la venjança: "Soldats de l'Exèrcit Roig, arranqueu per la violència l'orgull racial de les dones alemanyes! ... Violeu, destruïu i mateu! I així ho van fer.
Repressió a Hongria - 1956

A l'octubre de 1956 els hongaresos es van aixecar contra el Govern comunista de Erno Gero, que acabava de substituir al estalinista implacabe Matias Rakosi. Les protestes es van estendre per tot Budapest fins que el Govern va demanar ajuda a les tropes russes acantonades al país. El va seguir una brutal repressió que va deixar gairebé tres mil morts als carrers hongareses i prop de 13.000 ferits. Occident no va fer res.
La Gran Fam Xina - (1959-1961)

El règim comunista xinès ha estat tant o més letal que el soviètic. Entre els camps de concentració, els Laogai, les execucions i la fam, el comunisme a la Xina ha arrencat la vida a més de 50 milions de persones. Només la gran fam de 1959, provocada per la col · lectivització forçosa de l'agricultura, va matar a uns 35 milions. Mentre les sitges estatals vessaven de gra destinat a l'exportació, els camperols morien de fam. Mao Zedong va mostrar la més absoluta indiferència.Mur de Berlín (1961-1989)

La RDA va aixecar un mur entre les dues parts de Berlín en 1961 per evitar que la població s'escapés del "paradís socialista". Aquest mur va ser completat amb un sistema de filats i torres de vigilància que recorrien tota la frontera entre les dues Alemanyes. Centenars de persones van morir intentant passar a l'altre costat. Moltes altres van ser tancades en presidis on van ser víctimes de tortures i tota mena d'ultratges per part de la policia política de la RDA, la temuda Stasi.


Els Jemeres Vermells (1975-1979)

La mare de totes les barbàries comunistes no va tenir lloc ni a Rússia ni a Xina, sinó a la remota Cambodja. Durant els anys en què va governar Pol Pot i els seus infames khmers rojos va assassinar a uns 2 milions de persones de totes les maneres imaginables. "Basta un milió de bons revolucionaris per al país que nosaltres construïm" deia Pol Pot, la resta es podia prescindir.
Els Jemeres Vermells (1975-1979)

La fúria homicida dels Khmers Rojos anava dirigida contra tota la societat. Tot el que portava ulleres va ser executat perquè els líders comunistes donaven per fet que era un intel · lectual i un cosmopolita. Semblant sort van córrer els catòlics, moltes vegades executats mitjançant crucifixió a la selva siamesa tal com es veu a la foto.
El genocidi tibetà (1950-actualitat)

El 1950 l'Exèrcit Popular Xinès va envair el Tibet. L'agricultura va ser col · lectivitzada, els monestirs budistes destruïts i la dissidència severament perseguida i castigada. Es calcula que entre un i dos milions de tibetans han estat assassinats, fets presos i torturats per les tropes i la policia xinesa. A les baixes humanes cal sumar el genocidi cultural i la repoblació intensiva per part de grangers xinesos.

Els Khmers Rojos de Cambodja

Article (en castellà) de la revista Historia y Vida nº459 que parla dels Khmers rojos de Pol Pot, els seus genocidis i crims que encara no han rebut condemna per part de la comunitat internacional

Durant quasi 4 anys, Comboya va estar sotmesa al despiatat i sanginari règim de Pol Pot amb el silenci de la Comunitat Internacional

Entre els Khmers Rojos abundava el despreci per la vida i la dignitat humana

Pinça de la CUP i el PSOE contra el nacionalisme català

Divendres passat es va viure un altre episodi contra el nacionalisme català. Un jove independentista va haver d’anar al jutjat arran d’una denúncia fet per l’alcaldable de la CUP a Barcelona, Xavier Monge. L’origen dels fets és amb la mort d’Heribert Barrera. Aleshores, i quan tot just feia poques hores que Barrera havia mort, Monge el va insultar titllant-lo de racista i comparant-lo amb el polític austríac Haider. Aquest fet va provocar indignació dins dels cercles independentistes, però Monge es va reafirmar en els seus atacs a una de les figures independentistes més reconegudes i apreciades. El jove denunciat es va indignar i hauria enviat un missatge pujat de to a Monge, i aquest va acudir tot seguit a la justícia espanyola per denunciar-lo per “amenaces” i va assegurar que “tenia por”. Una nombrosa representació de la CUP va acompanyar Monge en el judici d’aquest divendres, que es va ajornar fins al mes de febrer.

Curiosament, però, divendres passat, el mateix dia del judici, El Triangle, publicació molt lligada al PSOE i a l’esquerra anticatalanista, es va inventar una notícia absolutament falsa. S’hi afirmava que un altre jove, de qui es deia que era el cap de les joventuts d’Unitat Nacional Catalana, seria jutjat aquell divendres per haver agredit amb pals Monge l’any 2008. També s’hi deia que aquest jove s’havia presentat a les eleccions municipals de l’any passat a les llistes d’Identitat Catalana, que El Triangle qualificava en l’escrit de “neonazi”. Segons ha esbrinat Som Notícia, el jove en qüestió ni té cap judici de cap mena, ni tant sols ha militat a Unitat Nacional Catalana i es va mostrar absolutament indignat per aquesta difamació. Identitat Catalana, per la seva part, estudia emprendre accions legals contra El Triangle per haver qualificat el partit de “neonazi”.

Sobta, doncs, la coincidència entre el judici contra un jove per haver defensat la memòria d’Heribert Barrera i la notícia falsa apareguda en El Triangle, que ja ha estat esborrada.

Font: SomNotícia 

Aquí teniu una captura d'imatge del Twitter de Xavier Monge on entre altres coses, fa gracietes referides a Pol Pot, que per qui no ho sàpiga va ser un dictador Cambodjà que sota el règim dels Khmers Rojos va perpetrar una de les masacres més bèsties de la història.

Seguint amb les xarxes socials, a Facebook es va crear, després de les declaracions de Monge, el grup Declarem a Xavier Monge tumor de l'independentisme

Els quatre líders vius dels khmers rojos rebutgen les acusacions de genocidi...

Phnom Penh

Comença el judici contra els líders del khmers rojos a Cambodja

Actualitzat a les 09:29 h   27/06/2011

-

Jornada històrica per a la justícia internacional. A Cambodja ja ha començat el judici contra els quatre líders dels khmers rojos que encara són vius. Es tracta de tres homes i una dona que van formar part de la cúpula encapçalada pel sanguinari líder khmer Pol Pot. Se'ls acusa, entre altres càrrecs, de genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat. Entre el 1975 i el 1979, el règim de Pol Pot va matar prop de dos milions de persones.

Els quatre dirigents dels khmers rojos que encara viuen han començat a ser jutjats pels crims comesos per l'organització maoista de Pol Pot fa més de tres dècades a Cambodja.

La cúpula encapçalada pel líder dels khmers rojos, que van causar la mort de prop de dos milions de persones, s'enfronta a les acusacions de crims contra la humanitat, crims de guerra, homicidi i genocidi. 
Envellits i abandonats per les hosts de guerrillers a les quals van ordenar polvoritzar el país, els quatre líders dels khmers rojos han rebutjat les acusacions que se'ls imputen.

El judici durarà quatre dies, i hi assisteixen també com a públic víctimes de tortures del règim i familiars. Entre 1975 i 1979, el règim khmer va matar més d'un milió i mig de persones, una quarta part de la població, als anomenats "camps de la mort".

El líder del moviment, Pol Pot, va morir fa 14 anys. Aquest és el segon judici que se celebra al Tribunal Extraordinari de Cambodja, finançat per les Nacions Unides. A l'anterior es va condemnar a 35 anys el responsable de la mortal presó S-21.

Comunisme i feixisme , un camí paral·lel

“Sempre he donat ordre que els antics membres del Partit Comunista siguin admesos immediatament al partit”Adolf Hitler

 

 Així es va fer. . Més de la meitat dels 55.000 camises brunes reclutats en 1933 eren antics comunistes. Els camises brunes eren la sinistra organització paramilitar nazi responsable de l’assassinat de milions de jueus, gitanos, homosexuals, discapacitats i opositors al règim hitlerià.

És curiós, molt curiós, que en l’anàlisi d’ambdues ideologies hi hagi tantes coincidències.

Per al nazifeixisme, lo fonamental és la raça. Els interessos de l’individu han d’estar subordinats a la raça privilegiada o de l’estat nació que l’encarna. Les altres races son considerades inferiors.

Per al comunisme, allò fonamental és la classe. Els interessos de l’individu han d’estar subordinats als interessos de la classe proletària. La dictadura del proletariat ha de destruir tota una classe social, la burgesia. Per aconseguir-ho els seus integrants han de ser privats de tot tipus de drets.

La principal característica del feixisme i del comunisme és el seu idealisme portat fins a les últimes conseqüències. Tot el que és real és racional i viceversa. És a dir, si tenim una idea que sembla racionalment òptima i intelectualment ben trobada, podem afirmar que també és moralment bona. A partir d’aquest raonament es va justificar l’holocaust nazi, les purgues de Stalin o l’estossinada perpetrada pel dirigent comunista, líder dels Khmers rojos, Pol Pot.

Una altra característica d’aquestes ideologies, tal i com reflexa el jurista Norberto Bobbio és que: “tota la història del pensament polític està dominada per dues tendències bàsiques; l’organicisme i l’individualisme. El comunisme i el feixisme son els paradigmes de l’organicisme, considerant l’estat nació com un tot on l’individu no té cap autonomia.

Aquestes coincidències ideològiques, malauradament portades a la pràctica a través de veritables carnisseries, també s’han expressat durant la història amb slogans i frases que, tot i venir de dos extrems molt distanciats teòricament , en el fons venen a dir el mateix. I si no, intenteu trobar diferències entre el “Socialismo o Muerte” de Fidel o “Pátria o Muerte” del Che Guevara i el “Muera la inteligéncia i Viva la Muerte” de Millan Astray, pronunciat el dia de la “raza” al paranimf de la universitat de Salamanca, l’any 1936. I encara més, quina és la diferència entre la democràcia orgànica d’en Franco i el centralisme democràtic de Lenin?…

Ara que l’esquerra maoista i Chavista de l’actual tripartit s’ha apoderat de Catalunya amb la pretensió d’intervenir i controlar al màxim tots aquells espais que encara quedaven en mans de la societat civil, ara que tot ha de passar pel monstruós aparell governamental que asfixia tota iniciativa, entra a la teva cuina i et diu ; tranquil ja m’ocupo de jo de tot, no estaria malament, recordar les paraules del Nobel d’economia Friederich August Von Hayec, segurament el pensador liberal més important del segle passat, quan deia que: “Fins fa molt poc temps, les polítiques socialistes dels governs alemanys eren considerades com un model per als “progressistes”, de la mateixa manera que han estat considerades les de Suècia de manera més recent. Pocs han tingut el coratge de reconèixer que l’ascens del feixisme i el nazisme no ha sigut una reacció contra el socialisme anterior sinó precisament la seva conseqüència, i que els conflictes entre la “dreta” del nacionalsocialisme i la “esquerra” comunista no han estat sinó lluites entre fraccions socialistes rivals”.

 http://www.joseptarrat.com/archives/106