Camps d'extermini - 1945
Violacions a Alemanya - 1945
Repressió a Hongria - 1956
La Gran Fam Xina - (1959-1961)
Els Jemeres Vermells (1975-1979)
Els Jemeres Vermells (1975-1979)
El genocidi tibetà (1950-actualitat)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tibet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tibet. Mostrar tots els missatges
dimecres, 26 de juny del 2013
Alguns dels crims del comunisme
Massacres a Lituània - 1941
El programa de deportacions es va completar amb una neteja ètnica i política de les societats bàltiques. Van proliferar els escamots d'afusellament i els judicis sumaris. Com a la Guerra d'Espanya, els cadàvers s'enterraven precipitadament en fosses comunes. A la imatge una exhumació d'una fossa a Lituània.
Camps d'extermini - 1945
El
sistema de camps comptava amb agència estatal pròpia a càrrec de la
NKDV, l'anomenada Administració de colònies i camps de treball,
l'acrònim en rus era GULAG, d'on tota la xarxa va prendre el nom. Entre 1929 i 1953 van passar pels camps del GULAG més de 15 milions de persones, de les quals van morir més de milió i mig. A la mort de Stalin el GULAG tenia gairebé dos milions de presos. Formalment
el sistema desaparèixer en 1960 encara que fins al col · lapse de
l'URSS sempre hi va haver milers de presos polítics. A la imatge un esquelètic nen polonès al camp de concentració de Buzuluck. Cal notar que, tot i estar nu, manté una creu de fusta penjada del coll.
Violacions a Alemanya - 1945
L'Exèrcit Roig va entrar a sang i foc a Alemanya. El
cap de la Propaganda soviètica, Ilya Ehrenburg, va demanar amb
vehemència als soldats que fecin la venjança: "Soldats de l'Exèrcit
Roig, arranqueu per la violència l'orgull racial de les dones
alemanyes! ... Violeu, destruïu i mateu! I així ho van fer.
Repressió a Hongria - 1956
A
l'octubre de 1956 els hongaresos es van aixecar contra el Govern
comunista de Erno Gero, que acabava de substituir al estalinista
implacabe Matias Rakosi. Les protestes es van estendre per tot Budapest fins que el Govern va demanar ajuda a les tropes russes acantonades al país. El va seguir una brutal repressió que va deixar gairebé tres mil morts als carrers hongareses i prop de 13.000 ferits. Occident no va fer res.
La Gran Fam Xina - (1959-1961)
El règim comunista xinès ha estat tant o més letal que el soviètic. Entre
els camps de concentració, els Laogai, les execucions i la fam, el
comunisme a la Xina ha arrencat la vida a més de 50 milions de persones.
Només la gran fam de 1959, provocada per la col · lectivització forçosa de l'agricultura, va matar a uns 35 milions. Mentre les sitges estatals vessaven de gra destinat a l'exportació, els camperols morien de fam. Mao Zedong va mostrar la més absoluta indiferència.Mur de Berlín (1961-1989)
La RDA va aixecar un mur entre les dues parts de Berlín en 1961 per evitar que la població s'escapés del "paradís socialista". Aquest
mur va ser completat amb un sistema de filats i torres de vigilància
que recorrien tota la frontera entre les dues Alemanyes. Centenars de persones van morir intentant passar a l'altre costat. Moltes
altres van ser tancades en presidis on van ser víctimes de tortures i
tota mena d'ultratges per part de la policia política de la RDA, la
temuda Stasi.
Els Jemeres Vermells (1975-1979)
La mare de totes les barbàries comunistes no va tenir lloc ni a Rússia ni a Xina, sinó a la remota Cambodja. Durant
els anys en què va governar Pol Pot i els seus infames khmers rojos va
assassinar a uns 2 milions de persones de totes les maneres imaginables.
"Basta un milió de bons revolucionaris per al país que nosaltres construïm" deia Pol Pot, la resta es podia prescindir.
Els Jemeres Vermells (1975-1979)
La fúria homicida dels Khmers Rojos anava dirigida contra tota la societat. Tot
el que portava ulleres va ser executat perquè els líders comunistes
donaven per fet que era un intel · lectual i un cosmopolita. Semblant
sort van córrer els catòlics, moltes vegades executats mitjançant
crucifixió a la selva siamesa tal com es veu a la foto.
El genocidi tibetà (1950-actualitat)
El 1950 l'Exèrcit Popular Xinès va envair el Tibet. L'agricultura va ser col · lectivitzada, els monestirs budistes destruïts i la dissidència severament perseguida i castigada. Es
calcula que entre un i dos milions de tibetans han estat assassinats,
fets presos i torturats per les tropes i la policia xinesa. A les baixes humanes cal sumar el genocidi cultural i la repoblació intensiva per part de grangers xinesos.
Camps d'extermini - 1945
Violacions a Alemanya - 1945
Repressió a Hongria - 1956
La Gran Fam Xina - (1959-1961)
Els Jemeres Vermells (1975-1979)
Els Jemeres Vermells (1975-1979)
El genocidi tibetà (1950-actualitat)
dilluns, 31 d’octubre del 2011
Vaga de fam de 48 hores per la pau i la llibertat al Tibet
'Al Tibet, monjos i joves segueixen demostrant el seu rebuig a la repressió del govern de la Xina amb immolacions. Lamentablement, segueixen atemptant contra llurs vides per defensar el seu poble, la seva cultura, la seva religió i, sobretot, els drets humans', afirmen en l'exposició de motius de la vaga de fam. 'És vergonyós el silenci dels dirigents polítics i és una llàstima que no es valori l'ètica, l'educació, la llibertat i els Drets Humans dels pobles que viuen sota repressió'.
Mentre duri la vaga de fam, els organitzadors informaran de la situació actual del Tibet i recolliran signatures per la llibertat dels presoners polítics. Des del març, deu joves tibetans, la majoria monjos del monestir de Kirti, a la regió de Ngaba, s'han immolat. L'última víctima, Dawa Tsering, un monjo tibetà de 38 anys, es va immolar dilluns passat.
Després de la vaga de fam, el dimecres a dos quarts de vuit del vespre, s'iniciarà una marxa silenciosa i amb espelmes des de la seu de la Fundació Casa del Tibet, al carrer Rosselló 181, fins a la plaça Sant Jaume. Aquesta mateixa acció se celebrarà a moltes ciutats del món amb el lema 'Dia Global d'Acció'. De moment ja hi ha confirmades manifestacions a setanta ciutats.
Font
diumenge, 22 de març del 2009
La Xina comunista
Text extret de http://bitcoladopini.blogspot.com/2009/03/la-xina-comunista-i-totalitaria-diu-que.html La Xina comunista i totalitaria diu que va alliberar els tibetans de l'opressió i el servilisme 
S'ha de ser cínic i pocavergonya per declarar als quatre vents que el Partit Comunista de la Xina, ja fa 50 anys, va alliberar als tibetans del servilisme i de l'opressió dels lames. Fa angunia aquesta gent totalitària i inhumana. Van causar centenars de milers de morts de ciutadans tibetans; van ocupar militarment un país independent i sobirà; han anat destruïnt sistemàticament la seva cultura i tradicions; han empresonat i torturat a tot aquell tibetà que s'ha oposat a l'ocupació xinesa; han aplastat qualsevol intent de manifestació i han provocat amb perversa intencionalitat una intensa i constant inmigració de població xinesa Huan per a neutralitzar sense compassió al poble tibetà. I d'aixó, ells, els dictadors xinesos, en diuen alliberament del poble tibetà. Quina insolència!. No per què sí el Dalai Lama ha qualificat la situació que ha viscut i viu el Tibet sota l'ocupació militar i cultural de la Xina d'autèntic Infern a la Terra per als 
tibetans. No endebades el Dalai Lama ha alçat la veu per denunciar el genocidi humà, religiós i cultural que el Partit Comunista de la Xina està cometent impunement contra els tibetants des de fa mig segle. I el cinisme brutal i fastigós del govern xinès va més enllà a l'afirmar que la culpa de la mort de milers de tibetans és del Dalai Lama. És el límit màxim del cinisme, de la mentida i de la manipulació dels fets reals que ha viscut el Tibet sotmès amb mà de ferro pels comunistes del partit únic i ansolutista xinès. Boicotejar tots els productes procedents d'aquest país, de la Xina, és el que hauriem de fer els europeus, com a mostra de solidaritat i suport amb el torturat i sotmès poble del Tibet. I la veritat és que no ens perdriem res per no comprar els seus productes que són de baixa qualitat com s'ha demostrat cada dos per tres, productes que els governs europeus han de retirar dels mercats. 
S'ha de ser cínic i pocavergonya per declarar als quatre vents que el Partit Comunista de la Xina, ja fa 50 anys, va alliberar als tibetans del servilisme i de l'opressió dels lames. Fa angunia aquesta gent totalitària i inhumana. Van causar centenars de milers de morts de ciutadans tibetans; van ocupar militarment un país independent i sobirà; han anat destruïnt sistemàticament la seva cultura i tradicions; han empresonat i torturat a tot aquell tibetà que s'ha oposat a l'ocupació xinesa; han aplastat qualsevol intent de manifestació i han provocat amb perversa intencionalitat una intensa i constant inmigració de població xinesa Huan per a neutralitzar sense compassió al poble tibetà. I d'aixó, ells, els dictadors xinesos, en diuen alliberament del poble tibetà. Quina insolència!. No per què sí el Dalai Lama ha qualificat la situació que ha viscut i viu el Tibet sota l'ocupació militar i cultural de la Xina d'autèntic Infern a la Terra per als 
tibetans. No endebades el Dalai Lama ha alçat la veu per denunciar el genocidi humà, religiós i cultural que el Partit Comunista de la Xina està cometent impunement contra els tibetants des de fa mig segle. I el cinisme brutal i fastigós del govern xinès va més enllà a l'afirmar que la culpa de la mort de milers de tibetans és del Dalai Lama. És el límit màxim del cinisme, de la mentida i de la manipulació dels fets reals que ha viscut el Tibet sotmès amb mà de ferro pels comunistes del partit únic i ansolutista xinès. Boicotejar tots els productes procedents d'aquest país, de la Xina, és el que hauriem de fer els europeus, com a mostra de solidaritat i suport amb el torturat i sotmès poble del Tibet. I la veritat és que no ens perdriem res per no comprar els seus productes que són de baixa qualitat com s'ha demostrat cada dos per tres, productes que els governs europeus han de retirar dels mercats. 
diumenge, 15 de març del 2009
Mig segle rere el somni
10 DE MARÇ - els tibetants recorden la històrica revolta fallida contra la invasió i el posterior exili del seu líder, el Dalai-lama MESURA · El govern xinès tanca les fronteres de la regió FESTA · Pequín es prepara per commemorar la caiguda del suposat sistema feudal i "l'alliberament d'un milió d'esclaus"
Narren els vells escrits que divinitats procedents de set regnes celestials van ensenyar als primers habitants del Tibet a comprendre els misteris de l'Univers i a dominar els elements. Avui els colors que simbolitzen la unió de l'esperit, la natura i l'home cobreixen la font dels principals rius de l'Àsia, un altiplà, sostre del món, nascut de l'harmonia entre el cel i la terra. Els llacs i les valls del Tibet, santuaris del misticisme utòpic, recullen els sons eterns dels mantres i Lhasa, cor i ànima de la terra de les neus, somia la llibertat perduda per la revolució que va despertar la Xina de la letargia. El Tibet anhela ressorgir de les cendres de la invasió xinesa evocant efemèrides que omplen de malenconia una societat avesada a recordar els perduts. Símbol de la resistència, però també del manlleu de la sobirania, el març porta als tibetans el record de la fugida, el 1959, del Dalai-lama, líder polític i espiritual. Mig segle. Cinquanta anys eternitzats per l'espera i la paciència -amb esporàdics esclats de rebel·lia- d'un poble imbuït del budisme i les doctrines d'un líder que cerca en el pragmatisme i la moderació la sortida a una crisi que no albira el seu final. Proclamada la República Popular, el 1949, Mao va somiar estendre la revolució fins al sostre del món, reclamat per la Xina des del segle XIII. Els passos graduals dels soldats i les amenaces xineses, maquillades amb "l'alliberament", van forçar el Dalai-lama -amb 16 anys- a firmar l'Acord de 17 punts, el 1951. Pequín es comprometia a respectar les institucions del Tibet i el líder espiritual admetia formar part de la "gran mare Xina". "Aquell acord va condemnar el Tibet", afirma el tibetòleg Ramon Prats. "Els tibetans no van ser capaços de convèncer cap potència estrangera perquè els ajudés. És probable que els tibetans no estiguessin en condicions de saber què suposava allò que firmaven", conclou. El 1959 la situació va esdevenir crítica. Amb els maoistes consolidats, els tibetans es van alçar en una revolta fallida, present per sempre més en l'imaginari independentista. El 10 de març d'aquell any milers de tibetans van morir i, pocs dies després, el Dalai-lama es veia obligat a fugir amb prop de 80.000 persones. Mao posava fi a la independència de facto de què gaudia el Tibet des de la caiguda de l'últim emperador xinès, Pu Yi, el 1912. "La reforma democràtica va enderrocar un sistema feudal i va alliberar un milió d'esclaus", esgrimeix el govern xinès en el seu últim llibre blanc sobre el Tibet.
"Segons testimonis, alguns d'aquests elements eren presents en la societat tibetana de l'època, però això no justifica els «alliberadors», que es converteixen en simples ocupants", detalla el director de l'Observatori de Política Xinesa Casa Àsia-IGADI, Xulio Rios. La descripció d'un món primitiu ancorat a l'edat mitjana se suma a les dades amb què Pequín defensa el desenvolupament de la regió. Lhasa-Pequín, la línia de ferrocarril més elevada del món, aprofundeix l'assimilació a través de la immigració de l'ètnia han: "A Lhasa hi viu un tibetà per cada tres han", detalla el tibetòleg Prats. La imatge del Dalai-lama és perseguida i la seva llengua es restringeix. Mig segle després, amb les restes dels estralls de la Revolució Cultural, el Tibet recorda els últims rebels de Lhasa, els que es van enfrontar fa un any a la Xina. Pequín ha tancat les fronteres del Tibet i es prepara per commemorar amb el Dia de l'Emancipació -el 28 de març- "l'alliberament", mentre els lames a l'exili reiteren el suport a la "via intermèdia" del Dalai-lama. "Els tibetans somiem la independència, però la realitat mou el líder a demanar l'autonomia plena per conservar l'idioma i la cultura; seguirem les seves doctrines", afirma una veu destacada de la comunitat tibetana a l'exili. Desaparegut el XI Panchen-lama, segon a la jerarquia, Pequín creu marcar el destí de la successió.
El Dalai-lama deixa entreveure el nomenament a dit del seu successor i ha anunciat que, en tot cas, es reencarnarà a l'exili.
www.avui.cat
Narren els vells escrits que divinitats procedents de set regnes celestials van ensenyar als primers habitants del Tibet a comprendre els misteris de l'Univers i a dominar els elements. Avui els colors que simbolitzen la unió de l'esperit, la natura i l'home cobreixen la font dels principals rius de l'Àsia, un altiplà, sostre del món, nascut de l'harmonia entre el cel i la terra. Els llacs i les valls del Tibet, santuaris del misticisme utòpic, recullen els sons eterns dels mantres i Lhasa, cor i ànima de la terra de les neus, somia la llibertat perduda per la revolució que va despertar la Xina de la letargia. El Tibet anhela ressorgir de les cendres de la invasió xinesa evocant efemèrides que omplen de malenconia una societat avesada a recordar els perduts. Símbol de la resistència, però també del manlleu de la sobirania, el març porta als tibetans el record de la fugida, el 1959, del Dalai-lama, líder polític i espiritual. Mig segle. Cinquanta anys eternitzats per l'espera i la paciència -amb esporàdics esclats de rebel·lia- d'un poble imbuït del budisme i les doctrines d'un líder que cerca en el pragmatisme i la moderació la sortida a una crisi que no albira el seu final. Proclamada la República Popular, el 1949, Mao va somiar estendre la revolució fins al sostre del món, reclamat per la Xina des del segle XIII. Els passos graduals dels soldats i les amenaces xineses, maquillades amb "l'alliberament", van forçar el Dalai-lama -amb 16 anys- a firmar l'Acord de 17 punts, el 1951. Pequín es comprometia a respectar les institucions del Tibet i el líder espiritual admetia formar part de la "gran mare Xina". "Aquell acord va condemnar el Tibet", afirma el tibetòleg Ramon Prats. "Els tibetans no van ser capaços de convèncer cap potència estrangera perquè els ajudés. És probable que els tibetans no estiguessin en condicions de saber què suposava allò que firmaven", conclou. El 1959 la situació va esdevenir crítica. Amb els maoistes consolidats, els tibetans es van alçar en una revolta fallida, present per sempre més en l'imaginari independentista. El 10 de març d'aquell any milers de tibetans van morir i, pocs dies després, el Dalai-lama es veia obligat a fugir amb prop de 80.000 persones. Mao posava fi a la independència de facto de què gaudia el Tibet des de la caiguda de l'últim emperador xinès, Pu Yi, el 1912. "La reforma democràtica va enderrocar un sistema feudal i va alliberar un milió d'esclaus", esgrimeix el govern xinès en el seu últim llibre blanc sobre el Tibet.
"Segons testimonis, alguns d'aquests elements eren presents en la societat tibetana de l'època, però això no justifica els «alliberadors», que es converteixen en simples ocupants", detalla el director de l'Observatori de Política Xinesa Casa Àsia-IGADI, Xulio Rios. La descripció d'un món primitiu ancorat a l'edat mitjana se suma a les dades amb què Pequín defensa el desenvolupament de la regió. Lhasa-Pequín, la línia de ferrocarril més elevada del món, aprofundeix l'assimilació a través de la immigració de l'ètnia han: "A Lhasa hi viu un tibetà per cada tres han", detalla el tibetòleg Prats. La imatge del Dalai-lama és perseguida i la seva llengua es restringeix. Mig segle després, amb les restes dels estralls de la Revolució Cultural, el Tibet recorda els últims rebels de Lhasa, els que es van enfrontar fa un any a la Xina. Pequín ha tancat les fronteres del Tibet i es prepara per commemorar amb el Dia de l'Emancipació -el 28 de març- "l'alliberament", mentre els lames a l'exili reiteren el suport a la "via intermèdia" del Dalai-lama. "Els tibetans somiem la independència, però la realitat mou el líder a demanar l'autonomia plena per conservar l'idioma i la cultura; seguirem les seves doctrines", afirma una veu destacada de la comunitat tibetana a l'exili. Desaparegut el XI Panchen-lama, segon a la jerarquia, Pequín creu marcar el destí de la successió.
El Dalai-lama deixa entreveure el nomenament a dit del seu successor i ha anunciat que, en tot cas, es reencarnarà a l'exili.
www.avui.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Aquest blog és
Vist des de...
