Alguns dels crims del comunisme

Massacres a Lituània - 1941

El programa de deportacions es va completar amb una neteja ètnica i política de les societats bàltiques. Van proliferar els escamots d'afusellament i els judicis sumaris. Com a la Guerra d'Espanya, els cadàvers s'enterraven precipitadament en fosses comunes. A la imatge una exhumació d'una fossa a Lituània.
Camps d'extermini - 1945

El sistema de camps comptava amb agència estatal pròpia a càrrec de la NKDV, l'anomenada Administració de colònies i camps de treball, l'acrònim en rus era GULAG, d'on tota la xarxa va prendre el nom. Entre 1929 i 1953 van passar pels camps del GULAG més de 15 milions de persones, de les quals van morir més de milió i mig. A la mort de Stalin el GULAG tenia gairebé dos milions de presos. Formalment el sistema desaparèixer en 1960 encara que fins al col · lapse de l'URSS sempre hi va haver milers de presos polítics. A la imatge un esquelètic nen polonès al camp de concentració de Buzuluck. Cal notar que, tot i estar nu, manté una creu de fusta penjada del coll.



Violacions a Alemanya - 1945

L'Exèrcit Roig va entrar a sang i foc a Alemanya. El cap de la Propaganda soviètica, Ilya Ehrenburg, va demanar amb vehemència als soldats que fecin la venjança: "Soldats de l'Exèrcit Roig, arranqueu per la violència l'orgull racial de les dones alemanyes! ... Violeu, destruïu i mateu! I així ho van fer.
Repressió a Hongria - 1956

A l'octubre de 1956 els hongaresos es van aixecar contra el Govern comunista de Erno Gero, que acabava de substituir al estalinista implacabe Matias Rakosi. Les protestes es van estendre per tot Budapest fins que el Govern va demanar ajuda a les tropes russes acantonades al país. El va seguir una brutal repressió que va deixar gairebé tres mil morts als carrers hongareses i prop de 13.000 ferits. Occident no va fer res.
La Gran Fam Xina - (1959-1961)

El règim comunista xinès ha estat tant o més letal que el soviètic. Entre els camps de concentració, els Laogai, les execucions i la fam, el comunisme a la Xina ha arrencat la vida a més de 50 milions de persones. Només la gran fam de 1959, provocada per la col · lectivització forçosa de l'agricultura, va matar a uns 35 milions. Mentre les sitges estatals vessaven de gra destinat a l'exportació, els camperols morien de fam. Mao Zedong va mostrar la més absoluta indiferència.Mur de Berlín (1961-1989)

La RDA va aixecar un mur entre les dues parts de Berlín en 1961 per evitar que la població s'escapés del "paradís socialista". Aquest mur va ser completat amb un sistema de filats i torres de vigilància que recorrien tota la frontera entre les dues Alemanyes. Centenars de persones van morir intentant passar a l'altre costat. Moltes altres van ser tancades en presidis on van ser víctimes de tortures i tota mena d'ultratges per part de la policia política de la RDA, la temuda Stasi.


Els Jemeres Vermells (1975-1979)

La mare de totes les barbàries comunistes no va tenir lloc ni a Rússia ni a Xina, sinó a la remota Cambodja. Durant els anys en què va governar Pol Pot i els seus infames khmers rojos va assassinar a uns 2 milions de persones de totes les maneres imaginables. "Basta un milió de bons revolucionaris per al país que nosaltres construïm" deia Pol Pot, la resta es podia prescindir.
Els Jemeres Vermells (1975-1979)

La fúria homicida dels Khmers Rojos anava dirigida contra tota la societat. Tot el que portava ulleres va ser executat perquè els líders comunistes donaven per fet que era un intel · lectual i un cosmopolita. Semblant sort van córrer els catòlics, moltes vegades executats mitjançant crucifixió a la selva siamesa tal com es veu a la foto.
El genocidi tibetà (1950-actualitat)

El 1950 l'Exèrcit Popular Xinès va envair el Tibet. L'agricultura va ser col · lectivitzada, els monestirs budistes destruïts i la dissidència severament perseguida i castigada. Es calcula que entre un i dos milions de tibetans han estat assassinats, fets presos i torturats per les tropes i la policia xinesa. A les baixes humanes cal sumar el genocidi cultural i la repoblació intensiva per part de grangers xinesos.

L'espanyol que volia ser xinès

Nota: llegir després de veure el vídeo: Aquest simpàtic curt relata la història fictícia d'un espanyol que volia ser xinès, segurament la realitat supera la ficció i podríem arribar a trobar casos per l'estil. Fins aquí hem arribat amb el "tu ets d'allà on vulguis"

Comunisme a la Xina: sense un home fort al comandament el Partit s'autodestrueix

La ferotge lluita interna en el règim xinès

Amb cada nova generació de líders en el Partit Comunista Xinès (PCX), el poder de l'home que maneja el timó s'ha reduït cada vegada més. I el poder dels competitius grups d'interès i faccions en el Partit s'ha incrementat, al punt que les faccions polítiques i la lluita interna amenacen al poder del mateix règim.
Abans que el PCX prengués el poder el 1949, el seu líder Mao Zedong ja havia començat a establir el seu culte al poder. "Mao no va dubtar a presentar-se com una figura per adorar. Ningú s'atrevia a qüestionar la seva autoritat ", diu Jason Ma, comentador polític de New Tang Dynasty TV, de Nova York.
"Deng Xiaoping era l'exèrcit i tenia moltíssimes connexions personals; ningú s'atrevia a desafiar", comenta Ma, enumerant als líders del Partit.
Jiang Zemin i Hu Jintao, tercera i quarta generació de líders respectivament, van ser designats per Deng, però l'autoritat personal de tots dos era qüestionable, segons Ma
Arribant a la cinquena generació de líders, les coses són bastant diferents.
"Per a la successió del lideratge del Partit Comunista, ells creuen que [Xi Jinping] és l'única figura acceptable per les diferents forces polítiques dins del Politburó", va dir Chen Xiaonong, exconseller de l'derrotat primer ministre Zhao Ziyang i ex editor en cap de Moder Xina Studies, en una entrevista telefònica anterior sobre la successió de Xi.
"Xi bàsicament no pertany a cap banda, i el seu únic avantatge és que no és un enemic fort per cap facció dins del sistema del PCX", diu Jason Ma El costat negatiu és que les arrels del poder de Xi i la seva base d'influència són febles.
Els seus enemics són pocs, però el nombre de persones les carreres impulsar són encara menys. 
 "No és com als Estats Units, on Obama va fer una campanya i va obtenir el suport de la gent a través dels seus vots. A la Xina no existeix el suport del poble, tot es tracta d'una aguda lluita de poder ", comenta Ma
Tot es redueix a: "Quants militars et donen suport, com és la teva relació amb l'exèrcit, com és la teva relació amb l'aparell de seguretat pública, si tens la persona adequada en els mitjans de comunicació per seguir les teves ordres-totes aquestes coses".
"Quan [Xi Jinping] estigui en el poder, no crec que tingui un fort control sobre alguna cosa. Només serà la persona que se sent allà, al centre d'aquest conflicte, i no serà capaç de fer res ".
Arthur Waldron, professor de Relacions Internacionals a la Universitat de Pennsylvania, va escriure en un mail a la versió en anglès de la Gran Època: "Xi és el primer successor no aprovat per Deng Xiaoping. Sense l'ombra de l'home fort, els jugadors polítics a la Xina són incapaços de tenir consens. Sota aquestes condicions, podem esperar una incertesa contínua ".
D'acord amb Ma, les condicions durant l'any que poden crear una tempesta perfecta."Ara mateix l'economia continua creixent a un 8-9%, però si hi ha descontentament intern entre el ciutadà comú i l'economia deixa de créixer, els conflictes entre els grups d'interessos seran més forts i més brutals", va dir Ma
"Amb un nou líder en el poder tractant de controlar les coses i de desfer-se de la gent en la qual no confia-quan tot això passa al mateix temps, és una recepta per a un potencial desastre", va dir. "No crec que hi hagi ningú que pugui evitar que el PCX caigui en el caos intern".

Font: Lagranepoca

Què collons fa la Xina?

Vaga de fam de 48 hores per la pau i la llibertat al Tibet

La comunitat tibetana de Catalunya, mobilitzada per la Casa del Tibet de Barcelona, volen denunciar el silenci de la comunitat internacional, l'ONU i els mitjans de comunicació davant la repressió del govern comunista xinès contra el poble tibetà. Per protestar per aquesta sitiuació, ha organitzat una vaga de fam de 48 hores a la plaça Universitat de Barcelona que començarà a les onze d'aquest matí. L'encapçalarà el monjo tibetà i director de la Fundació Casa del Tibet, Thubten Wangchen.

'Al Tibet, monjos i joves segueixen demostrant el seu rebuig a la repressió del govern de la Xina amb immolacions. Lamentablement, segueixen atemptant contra llurs vides per defensar el seu poble, la seva cultura, la seva religió i, sobretot, els drets humans', afirmen en l'exposició de motius de la vaga de fam. 'És vergonyós el silenci dels dirigents polítics i és una llàstima que no es valori l'ètica, l'educació, la llibertat i els Drets Humans dels pobles que viuen sota repressió'.

Mentre duri la vaga de fam, els organitzadors informaran de la situació actual del Tibet i recolliran signatures per la llibertat dels presoners polítics. Des del març, deu joves tibetans, la majoria monjos del monestir de Kirti, a la regió de Ngaba, s'han immolat. L'última víctima, Dawa Tsering, un monjo tibetà de 38 anys, es va immolar dilluns passat.

Després de la vaga de fam, el dimecres a dos quarts de vuit del vespre, s'iniciarà una marxa silenciosa i amb espelmes des de la seu de la Fundació Casa del Tibet, al carrer Rosselló 181, fins a la plaça Sant Jaume. Aquesta mateixa acció se celebrarà a moltes ciutats del món amb el lema 'Dia Global d'Acció'. De moment ja hi ha confirmades manifestacions a setanta ciutats.

Font

La "Yellow invasion" trafica amb diners

Confiscats al Prat 340.000 euros ocults en un pot de cacau

Foto: GUARDIA CIVIL

BARCELONA, 5 Jul. (EUROPA PRESS)

La Guàrdia Civil i l'Agència Tributària han confiscat a la T1 de l'aeroport del Prat 340.748 euros en efectiu que una mare i la seva filla, de nacionalitat xinesa, portaven ocults en un pot de cacau en pols i en paquets de tovalloletes, en la intervenció més important de l'any a l'aeròdrom.
  
Segons han informat fonts policials, quan van passar pel control de viatgers, els agents van descobrir que la filla transportava 37.313 euros amagats en la roba.

  En la maleta de la mare va aparèixer un pot de cacau, d'una coneguda marca comercial, precintat i simulant contenir el producte original, i diversos paquets de tovalloletes de diversos colors.

En el pot, retirat el precinte i buit de cacau, van aparèixer feixos de bitllets, per un total de 30.000 euros, mentre que en els paquets, les tovalloletes servien de pantalla per amagar la resta dels diners, 273.435 euros, en el fons dels embalatges.

En tots els casos es van instruir actes per infracció econòmica administrativa per no haver estat declarat l'import econòmic amb què pretenien viatjar fora d'Espanya.

Invasió groga.

D’ençà fa uns anys venim veient com als nostres carrers la societat xinesa crea negocis,que des de el punt de vista dels comerciants d’aquí la seva presencia es devastadora,no crec que muntar un negoci que es basi en una cultura diferent a la que hi ha aquí sigui dolent,el problema surt quan aquets abunden,sense anar molt lluny al barri de l’eixample de Barcelona es conten uns 400 negocis xinesos,aquesta gent procedent de la part mes oriental d'Àsia tenen un xip bastant més diferent a la resta d’immigració que ve al nostre país,la majoria d'ells de forma irregular,no venen a treballar per empreses nacionals,sinó a muntar el seu propi negoci,i en un complexa xarxa familiar, formen empreses que a poc a poc,barri a barri es van menjant les botigues i negocis de tota la vida,i com si de un dominó es tractés van prenent els negocis locals i tradicional amb els seus preus i horari al públic,primer varen començar amb els restaurants,seguidament de les botigues de roba, les de tot a 100 pts ,perruqueries, bars tradicionals... Els diversos escàndols que cada dos per tres surten per els medis de comunicació demostren varies coses:

 - La baixa qualitat dels seus productes
 - L'ineficient control que passen dits productes en entrar a Europa
 - La xarxa mafiosa amb tràfic de persones, material pirata, prostitució, esclavatge, etc.


referent als productes làctics prohibits aquest any: El Periodico ''Per la seva part,la Organització Mundial de la Salut(OMS) demana ahir a les autoritats sanitàries de tots els països del mon que examinessin la qualitat dels productes làctics procedents de la Xina,però advertí de que abans de perdre una decisió de retirar o prohibir la comercialització es millor avaluar el perill.La contaminació de la llet i derivats amb melamina ha causat problemes renals prop de 53000 nins a tota Xina,dels quals quatre han mort'' referent el dimetilfutmato trobat a l'interior de botes i sabates: meconsumes ''Ara es la industria del calçat la que esta en el centre de la polèmica de els productes xinesos contaminats.A França s'ha trobat dimetilfumarato en sabates importades de Xina,una substancia antimicòtica prohibida que provoca greus reaccions al•lèrgiques i cremades a la pell(...) ''Es una substancia que no esta autoritzada per la Unió Europea com antimicòtic'',assenyala la Direcció General de la Salut (DGS),presisant que molts consumidors presentaren forts quadres al•lèrgics a principi d'Octubre'' A més de no venir a treballar per les empreses nacionals tampoc donen treball a la gent local,com ja es habitual de altres negocis de diferent nacionalitat que volen vendre la imatge d’integrats i màrtirs de una societat encara racista,quan no son més que ''gettos i gettaires rentables'' a costa de la gent d’aquí i gent que vol conèixer el producte català com poden ser els turistes,exemples com poden ser la baguetina catalana.

Franquícies del dia com la del raval,casi totes les botigues,bars,restaurants que podem trobar arran de la sagrada família,la rambla,això en una ciutat gran es podria absorbir si la quantitat d’aquets establiments fos moltíssim menor a la dels autòctons, ja que tindria un poder d’absorció,com el té actualment saturat la societat autòctona amb la immigració,que no és més que el resultat i el resum d'aquest problema, no obstant però si seguim buscant l’arrel del problema podem trobar-nos en que la petició de mà d’obra barata, els presos abusius per llogar locals, la baixa qualitat de la feina amb relació al sou, la tendència que tenen els autòctons en buscar el producte de menor preu així com menor qualitat, en lloc de buscar productes de la terra, és sens dubte aquest caràcter el que contribueix a aquestes onades immigratòries i l’ineficient control de les fronteres.

La Xina condemna a 11 anys de presó un dissident

Efe Pequín

Pequín ignora les pressions i condemna el dissident Liu Xiaobo a 11 anys de presó Se l'acusa de "incitar a la subversió contra l'Estat"

És un dels coautors de la Carta 08 ", en la qual s'insta a posar fi al sistema de partit únic a la Xina efe - dissabte, desembre 26, 2009 - Actualitzat a les 10:16 h. Pequín. Les autoritats xineses van fer cas omís a la pressió internacional i un tribunal (a la Xina el poder judicial no és independent) va condemnar ahir a 11 anys de presó a Liu Xiaobo, prominent crític del règim, "per incitar a activitats d'agitació destinades a enderrocar el Govern ". És la tercera vegada en la seva vida de dissident Liu, que el 28 de desembre complirà 54 anys, és condemnat. La primera vez fue sentenciado a 20 meses de cárcel por una huelga de hambre en las protestas de Tiananmen (1989) cuando era profesor de Literatura. La primera vegada va ser sentenciat a 20 mesos de presó per una vaga de fam a les protestes de Tiananmen (1989) quan era professor de Literatura. La segunda lo fue la pasada década a tres años en un campo de reeducación laboral ( laogai ). La segona ho va ser la passada dècada a tres anys en un camp de reeducació laboral (laogai). El seu tercer judici, el passat dia 24, a penes va durar tres hores, segons el seu advocat, Mo Shaoping, i se li va jutjar com a coautor d'un manifest que el 2008 (la Carta 08) va instar la reforma política, majors llibertats i al final del sistema de partit únic mitjançant el sufragi universal. Human Rights Watch (HRW) va qualificar el judici de "paròdia de la Justícia" i "predeterminat políticament" amb "la violació dels drets de Liu".  

"L'únic objectiu del judici és portar una repressió política amb els símbols d'un procediment legal", va adduir Sophie Richardson, directora per a Àsia de HRW en un comunicat. Considerat el dissident més destacat de la Xina, Liu va ser detingut el 8 de desembre de 2008, dos dies abans que es publiqués el manifest amb motiu del 60 aniversari dels drets humans. La sentencia, que podría haberse elevado a 15 años de prisión y que fue emitida el día de Navidad, destaca que Liu "incitó a la subversión contra el poder estatal", informó la agencia oficial Xinhua . La sentència, que podria haver elevat a 15 anys de presó i que va ser emesa el dia de Nadal, destaca que Liu "va incitar a la subversió contra el poder estatal", va informar l'agència oficial Xinhua. La acusación de "subversión contra el poder del Estado" se utiliza en China contra los disidentes pues permite criminalizar las críticas contra el Gobierno de Hu Jintao y el Partido Comunista de China (PCCh). L'acusació de "subversió contra el poder de l'Estat" s'utilitza a la Xina contra els dissidents ja que permet criminalitzar les crítiques contra el Govern de Hu Jintao i el Partit Comunista Xinès (PCX). assumptes interns Prèviament al judici, la Unió Europea (UE), els EUA i els grups de drets humans van denunciar les detencions i van demanar l'alliberament de Liu, però la Xina es va limitar a dir que són afers interns. El president nord-americà, Barack Obama, en la seva visita a la Xina fa un mes també va intercedir sense resultat, el que segons grups defensors dels drets humans prova que aquest tipus de diplomàcia no és efectiva amb el règim xinès. Tot i que el 23 de desembre a Pequín, el primer ministre francès, François Fillon, va reconèixer que no va evocar el cas (actitud habitual davant la signatura d'acords econòmics amb la Xina), va dir que "la postura de la UE sobre els dissidents es comunica regularment a Pequín ". 

La última vez -añadió- se hizo "cuando la semana pasada Suecia, la presidencia en ejercicio, pidió la liberación" de Liu. L'última vegada-va afegir-es va fer "quan la setmana passada Suècia, la presidència en exercici, va demanar l'alliberament" de Liu. Els diplomàtics occidentals i periodistes estrangers no van ser acceptats com a observadors en els tribunals. 

Font: 

La Xina condemna a 11 anys de presó un dissident Liu Xiaobo ha estat jutjat perquè se'l considera coautor d'un manifest que demana la democratització del país

Ult. Act. 25/12/2009 11:42

El tribunal que va jutjar Liu Xiaobo dimecres, ha condemnat el dissident a 11 anys de presó aquest divendres, dia de Nadal. Com ja es preveia, la sentència s'ha anunciat el dia en què es considera que els països occidentals estan ocupats en les celebracions nadalenques i gairebé paralitzats pel que fa a l'activitat pública i política, de manera que esperen que la reacció internacional sigui menor del que hauria estat un altre dia. Xiaobo ha estat condemnat "per haver incitat activitats d'agitació destinades a derrocar el govern", segons la sentència.  

El motiu del judici és que se'l considera coautor del manifest Carta 08, que l'any passat va reclamar la reforma política del país, més llibertat i la fi del sistema de partit únic amb el sufragi universal. És la tercera vegada que Liu Xiaobo, de 54 anys, és condemnat. L'any 1989 li van imposar 20 mesos de presó per una vaga de fam durant les protestes per la crisi de la plaça de Tiananmen, quan era professor de literatura. La següent condemna fa ser una sentència que l'obligava a passar tres anys en un camp de reeducació laboral. El procés actual, per tant, és el que ha desembocat en la sentència més dura. 

 Font: Avui.cat

Reflexions d'un bloguista

Fa uns dies, mentre desfeia caixes al meu refugi de Foios, va caure en les meues mans la Historia de China de J. A. G. Roberts, i vaig estar fullejant-la una estona. Les pàgines sobre el segle XX, les recordava amb esborronament.

 De quina manera milers de milions de persones van caure en les mans d'un personatge tan sinistre i criminal com el senyor Mao, el del Llibre roig (de sang), responsable de la mort (cruel i violenta, en molts casos; de gana, en altres) de milions i milions de persones innocents; un carnisser terrible, un cretí absolut, que a Occident suscitava un entusiasme cec entre l'esquerra imbècil, mare de Déu, quina bogeria més incomprensible és el ser humà. Aquell dia feia poc que havíem estat parlant per ací sobre la pel·lícula aquella, La ola, sobre la facilitat amb què es (re)creen les condicions òptimes per al totalitarisme. I em vaig recordar, per associació d'idees, d'un article que havia aparegut a la premsa, fa uns mesos, sobre la manera com s'està falsejant la figura de Stalin a la Rússia actual. Total, que el ser humà és una aberració inintel·ligible, cada vegada n'estic més convençut. Com és possible això? Per molt malament que s'estiga, com es pot ser conscientment, deliberadament sord a les evidències de la història? Com es pot hom imposar la pròpia ignorància sobre coses que han passat fa pocs anys? Fa un mes li vaig deixar a mon pare un documental del Canal d'Història sobre Ceausescu.

 Es va quedar aborronat, més encara perquè els seus veïns (una parella de romanesos encantadors i molt treballadors) havien intentat convèncer-lo que ara és un desastre i que amb Ceausescu estaven molt millor. Gent jove, activa, formada, educada, i que s'enganya d'aquesta manera. I és que, certament, sembla que hom només està disposat a sentir el seu propi sofriment. Quan això passa, quan l'empatia amb les víctimes de la història desapareix, la civilització és només un lleu, finíssim vernís que desapareix amb una facilitat terrible.

 De Patiovirtual

La Xina comunista

Text extret de http://bitcoladopini.blogspot.com/2009/03/la-xina-comunista-i-totalitaria-diu-que.html La Xina comunista i totalitaria diu que va alliberar els tibetans de l'opressió i el servilisme S'ha de ser cínic i pocavergonya per declarar als quatre vents que el Partit Comunista de la Xina, ja fa 50 anys, va alliberar als tibetans del servilisme i de l'opressió dels lames. Fa angunia aquesta gent totalitària i inhumana. Van causar centenars de milers de morts de ciutadans tibetans; van ocupar militarment un país independent i sobirà; han anat destruïnt sistemàticament la seva cultura i tradicions; han empresonat i torturat a tot aquell tibetà que s'ha oposat a l'ocupació xinesa; han aplastat qualsevol intent de manifestació i han provocat amb perversa intencionalitat una intensa i constant inmigració de població xinesa Huan per a neutralitzar sense compassió al poble tibetà. I d'aixó, ells, els dictadors xinesos, en diuen alliberament del poble tibetà. Quina insolència!. No per què sí el Dalai Lama ha qualificat la situació que ha viscut i viu el Tibet sota l'ocupació militar i cultural de la Xina d'autèntic Infern a la Terra per als tibetans. No endebades el Dalai Lama ha alçat la veu per denunciar el genocidi humà, religiós i cultural que el Partit Comunista de la Xina està cometent impunement contra els tibetants des de fa mig segle. I el cinisme brutal i fastigós del govern xinès va més enllà a l'afirmar que la culpa de la mort de milers de tibetans és del Dalai Lama. És el límit màxim del cinisme, de la mentida i de la manipulació dels fets reals que ha viscut el Tibet sotmès amb mà de ferro pels comunistes del partit únic i ansolutista xinès. Boicotejar tots els productes procedents d'aquest país, de la Xina, és el que hauriem de fer els europeus, com a mostra de solidaritat i suport amb el torturat i sotmès poble del Tibet. I la veritat és que no ens perdriem res per no comprar els seus productes que són de baixa qualitat com s'ha demostrat cada dos per tres, productes que els governs europeus han de retirar dels mercats.

Mig segle rere el somni

10 DE MARÇ - els tibetants recorden la històrica revolta fallida contra la invasió i el posterior exili del seu líder, el Dalai-lama MESURA · El govern xinès tanca les fronteres de la regió FESTA · Pequín es prepara per commemorar la caiguda del suposat sistema feudal i "l'alliberament d'un milió d'esclaus"

Narren els vells escrits que divinitats procedents de set regnes celestials van ensenyar als primers habitants del Tibet a comprendre els misteris de l'Univers i a dominar els elements. Avui els colors que simbolitzen la unió de l'esperit, la natura i l'home cobreixen la font dels principals rius de l'Àsia, un altiplà, sostre del món, nascut de l'harmonia entre el cel i la terra. Els llacs i les valls del Tibet, santuaris del misticisme utòpic, recullen els sons eterns dels mantres i Lhasa, cor i ànima de la terra de les neus, somia la llibertat perduda per la revolució que va despertar la Xina de la letargia. El Tibet anhela ressorgir de les cendres de la invasió xinesa evocant efemèrides que omplen de malenconia una societat avesada a recordar els perduts. Símbol de la resistència, però també del manlleu de la sobirania, el març porta als tibetans el record de la fugida, el 1959, del Dalai-lama, líder polític i espiritual. Mig segle. Cinquanta anys eternitzats per l'espera i la paciència -amb esporàdics esclats de rebel·lia- d'un poble imbuït del budisme i les doctrines d'un líder que cerca en el pragmatisme i la moderació la sortida a una crisi que no albira el seu final. Proclamada la República Popular, el 1949, Mao va somiar estendre la revolució fins al sostre del món, reclamat per la Xina des del segle XIII. Els passos graduals dels soldats i les amenaces xineses, maquillades amb "l'alliberament", van forçar el Dalai-lama -amb 16 anys- a firmar l'Acord de 17 punts, el 1951. Pequín es comprometia a respectar les institucions del Tibet i el líder espiritual admetia formar part de la "gran mare Xina". "Aquell acord va condemnar el Tibet", afirma el tibetòleg Ramon Prats. "Els tibetans no van ser capaços de convèncer cap potència estrangera perquè els ajudés. És probable que els tibetans no estiguessin en condicions de saber què suposava allò que firmaven", conclou. El 1959 la situació va esdevenir crítica. Amb els maoistes consolidats, els tibetans es van alçar en una revolta fallida, present per sempre més en l'imaginari independentista. El 10 de març d'aquell any milers de tibetans van morir i, pocs dies després, el Dalai-lama es veia obligat a fugir amb prop de 80.000 persones. Mao posava fi a la independència de facto de què gaudia el Tibet des de la caiguda de l'últim emperador xinès, Pu Yi, el 1912. "La reforma democràtica va enderrocar un sistema feudal i va alliberar un milió d'esclaus", esgrimeix el govern xinès en el seu últim llibre blanc sobre el Tibet.

 "Segons testimonis, alguns d'aquests elements eren presents en la societat tibetana de l'època, però això no justifica els «alliberadors», que es converteixen en simples ocupants", detalla el director de l'Observatori de Política Xinesa Casa Àsia-IGADI, Xulio Rios. La descripció d'un món primitiu ancorat a l'edat mitjana se suma a les dades amb què Pequín defensa el desenvolupament de la regió. Lhasa-Pequín, la línia de ferrocarril més elevada del món, aprofundeix l'assimilació a través de la immigració de l'ètnia han: "A Lhasa hi viu un tibetà per cada tres han", detalla el tibetòleg Prats. La imatge del Dalai-lama és perseguida i la seva llengua es restringeix. Mig segle després, amb les restes dels estralls de la Revolució Cultural, el Tibet recorda els últims rebels de Lhasa, els que es van enfrontar fa un any a la Xina. Pequín ha tancat les fronteres del Tibet i es prepara per commemorar amb el Dia de l'Emancipació -el 28 de març- "l'alliberament", mentre els lames a l'exili reiteren el suport a la "via intermèdia" del Dalai-lama. "Els tibetans somiem la independència, però la realitat mou el líder a demanar l'autonomia plena per conservar l'idioma i la cultura; seguirem les seves doctrines", afirma una veu destacada de la comunitat tibetana a l'exili. Desaparegut el XI Panchen-lama, segon a la jerarquia, Pequín creu marcar el destí de la successió.

El Dalai-lama deixa entreveure el nomenament a dit del seu successor i ha anunciat que, en tot cas, es reencarnarà a l'exili.

www.avui.cat