 |
Amb cada nova generació de líders en el Partit Comunista Xinès (PCX), el poder de l'home que maneja el timó s'ha reduït cada vegada més. I el poder dels competitius grups d'interès i faccions en el Partit s'ha incrementat, al punt que les faccions polítiques i la lluita interna amenacen al poder del mateix règim.
Abans que el PCX prengués el poder el 1949, el seu líder Mao Zedong ja havia començat a establir el seu culte al poder. "Mao no va dubtar a presentar-se com una figura per adorar. Ningú s'atrevia a qüestionar la seva autoritat ", diu Jason Ma, comentador polític de New Tang Dynasty TV, de Nova York.
"Deng Xiaoping era l'exèrcit i tenia moltíssimes connexions personals; ningú s'atrevia a desafiar", comenta Ma, enumerant als líders del Partit.
Jiang Zemin i Hu Jintao, tercera i quarta generació de líders respectivament, van ser designats per Deng, però l'autoritat personal de tots dos era qüestionable, segons Ma
Arribant a la cinquena generació de líders, les coses són bastant diferents.
"Per a la successió del lideratge del Partit Comunista, ells creuen que [Xi Jinping] és l'única figura acceptable per les diferents forces polítiques dins del Politburó", va dir Chen Xiaonong, exconseller de l'derrotat primer ministre Zhao Ziyang i ex editor en cap de Moder Xina Studies, en una entrevista telefònica anterior sobre la successió de Xi.
"Xi bàsicament no pertany a cap banda, i el seu únic avantatge és que no és un enemic fort per cap facció dins del sistema del PCX", diu Jason Ma El costat negatiu és que les arrels del poder de Xi i la seva base d'influència són febles.
Els seus enemics són pocs, però el nombre de persones les carreres impulsar són encara menys. "No és com als Estats Units, on Obama va fer una campanya i va obtenir el suport de la gent a través dels seus vots. A la Xina no existeix el suport del poble, tot es tracta d'una aguda lluita de poder ", comenta Ma
Tot es redueix a: "Quants militars et donen suport, com és la teva relació amb l'exèrcit, com és la teva relació amb l'aparell de seguretat pública, si tens la persona adequada en els mitjans de comunicació per seguir les teves ordres-totes aquestes coses".
"Quan [Xi Jinping] estigui en el poder, no crec que tingui un fort control sobre alguna cosa. Només serà la persona que se sent allà, al centre d'aquest conflicte, i no serà capaç de fer res ".
Arthur Waldron, professor de Relacions Internacionals a la Universitat de Pennsylvania, va escriure en un mail a la versió en anglès de la Gran Època: "Xi és el primer successor no aprovat per Deng Xiaoping. Sense l'ombra de l'home fort, els jugadors polítics a la Xina són incapaços de tenir consens. Sota aquestes condicions, podem esperar una incertesa contínua ".
D'acord amb Ma, les condicions durant l'any que poden crear una tempesta perfecta."Ara mateix l'economia continua creixent a un 8-9%, però si hi ha descontentament intern entre el ciutadà comú i l'economia deixa de créixer, els conflictes entre els grups d'interessos seran més forts i més brutals", va dir Ma
"Amb un nou líder en el poder tractant de controlar les coses i de desfer-se de la gent en la qual no confia-quan tot això passa al mateix temps, és una recepta per a un potencial desastre", va dir. "No crec que hi hagi ningú que pugui evitar que el PCX caigui en el caos intern".
Font: Lagranepoca
2 comentaris:
Jo crec que el més important que hauria de fer la Xina és treure les seves urpes del Tibet.
Sembla adequat remarcar que el Tibet era un país "congelat" en una mena d'Edat Mitjana perpètua, però la modernitat tecnològica duta per la Xina només beneficia realment els xinesos, no els tibetans. A més, per culpa de la colonització, els tibetans s'estan convertint en una minoria al seu propi país.
Molt d'acord amb tu company.
Publica un comentari a l'entrada