skip to main |
skip to sidebar
La Vaga General
-Fer seguidisme de les organitzacions espanyoles és un acte d’espanyolitat i de dependència indigna PER A QUALSEVOL PATRIOTA
-Estic en contra de qualsevol reforma, sigui quina sigui, manada des de
la capital espanyola. A favor que siguem els catalans qui, en el marc
d’un Estat independent, decidim totes les qüestions referents al nostre
avenir, inclòs el marc laboral.
-El futur dels
catalans depèn de l’assoliment de la independència. Aquesta vaga, per
tant, és un conflicte que res té a veure amb l’objectiu necessari de
l’Estat català, i a més fa perdre forces en la direcció equivocada.
Avui anar a treballar, a banda de la normalitat laboral, ha sigut un acte de
sobirania i de demostració de descolonització mental. Així mateix, cal
treballar, dia sí, dia també, per l’assoliment d’una Catalunya Lliure i
Catalana.
Els
peixos grossos es fundeixen els diners sense mesura, pel seu us i disfrute els
beneficis de l'estat en comptes d'invertir en futur, presperitat,
sostenibilitat i enfonsen l'equilibri econòmic que es crea si està ben
administrat. Per tant l'estat entra en crisi i per sortir-ne el que més
just els sembla és retallar els sous i infraestructures d'aquells que no
tenen cap culpa de la crisis, els treballadors de sempre.
La "classe
obrera" s'emprenya perquè els retallen calitat de vida, i els
sindicalistes pagats per l'estat "funcionaris" que al cap i a la fi son
uns llepaculs dels peixos grossos, canalitzen el descontentament
general, reparteixen banderetes a la classe obrera encegada i emprenyada
i els diuen quin es el dia que poden sortir al carrer a cridar i
desfogar-se perquè els estàn fotent "en
aquet cas el 29 de març".
La classe obrera deixa d'anar a treballar, per
sortir al carrer a cridar, volcar contenidors i algun que altre acte
bandàlic depenent de lo fotutus que estiguin, igual n'hi ha algún que es
pensa que això és la revolució francesa. Tots els que no van a
treballar deixen de cobrar la part proporcional del dia de feina +
plusos de vacances i nosequemés que tot plegat puja bastant. És a dir
que el treballador que estava fotut ho estarà una mica més. L'estat que
està en crisi econòmica deixa de produïr un dia, crema, trenca i
destrueix mobiliari urbà que haurà de ser reparat i reposat amb diners
públics. És a dir que l'estat s'enfonsa una mica més. El dia següent els
treballadors desfogats tornen als llocs de treball igual una mica més
realitzats ja que han demostrat que no estàn contents. Els peixos
grossos fan les retallades que volien fer, els llepaculs sindicalistes
es pengen la medalleta de revolucionaris defensors del treballador i no
canvia res. Tot plegat una farsa patètica.
M'en vaig a estudiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada