De l'article de J.V. Foix (Sarrià, Barcelona,1893-1987) a La Publicitat el 19 de desembre de 1934. Recepta regeneracionista -de fa vuitanta anys- que avui és avinent recuperar.
J.V. FOIX 1934
Peces Històriques Triades per Josep Maria Casasús
Totes les consideracions que els adeptes a la idea catalana hauran
fet -i faran- giren al volt de dues constatacions: el Catalanisme és una
ètica, el Catalanisme és una política. No pas que sigui l'ètica i la
política, sinó "una" ètica i "una" política. El debat obert entre els
catalans d'alguns temps ençà té precisament la seva motivació en
l'entrada dins el clos de la Pàtria dels qui han interpretat erròniament
el resultat d'aquelles constatacions. Per excés o per defecte davant el
fet ètic del Catalanisme; per excés, sobretot, els qui han confós "una"
política -autòctona i integradora a la vegada- amb "la" política
patrimoni dels hàbils i dels eixerits. [...]
El Catalanisme, però, interpretat pels seus fidels, ha estat
sempre això; intel·lectual i polític; espiritual i polític.
Bàsicament,
moral. Les divergències entre Madrid i Barcelona, entre l'Espanya
pensada en visigòtic i l'Espanya pensada en europeu -que és tot el
contingut de la idea catalana-, s'han establert a causa d'ésser el
centralisme la política de la reminiscència i el federalisme una
política de realitats. [...]
Crec que molts convindran amb mi que tots som responsables que
el Catalanisme hagi deixat d'ésser, per a molts, un ferment de valors
morals. Un catalanista no hauria d'ésser mai un mal buròcrata, posem per
cas. Ni un mal ciutadà. Tots els partits haurien de contribuir a la
reforma moral de cada adherent. Abans de captar el vot d'un ciutadà
caldria instruir-lo i aclarir-lo. [...] Abans d'obtenir el seu ajut
físic caldria haver conquerit la seva convicció.
Jo em plac a homenatjar en aquests moments aquells per als quals
el Catalanisme ha estat en tots moments una pràctica i no cap cabòria.
Des dels qui han mantingut intactes totes les dèries de puritanisme i
radicalisme fins als qui no han perdut mai la fe en la dita que ésser
català vol dir ésser honrat o, si voleu, que tots els homes honrats són,
a la nostra terra, catalanistes. Aquest homenatge és un exemple ofert a
les noves promocions. "La grandesa d'un poble és mesurada per la seva
grandesa moral", diuen. [...]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada