La identitat minvant

Agrada molt parlar d’integració, arreu d’Europa en general i aquí encara més; però és una cosa que no passa. Tant fer-ne bandera, de la integració, i tants recursos esmerçats, no poden ocultar la realitat que el que passa més aviat és el contrari, que ens estem desintegrant. Alain Finkielkraut, en una entrevista recent, explica que «quan en un barri hi ha més dones tapades que amb el rostre i la cabellera descoberts, els autòctons se’n van. No tenen com se sol dir “fòbia de l’altre”. Senten que han esdevingut altres sobre la seva pròpia terra i no ho soporten.» Al darrere dels avenços d’això que se’n sol dir extrema dreta xenòfoba hi ha aquest malestar profund que no gosa manifestar-se i que és bandejat sistemàticament del debat polític. Les lleis, els reglaments i els discursos en van plens de conceptes buits i jocs de paraules que no resisteixen l’anàlisi i demostren la incapacitat absoluta de fer front al desafiament. L’estatut del 2006 declara, en el preàmbul, que «Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures» —això sona d’allò més bé, però no hi ha una frontera vigilada per tal que no entri ningú que es dediqui al tràfic d’esclaus o de blanques— «…on cadascú pot viure i expressar identitats diverses». Llavors, què en fem de tot el que havíem heretat i cregut: que hi ha una identitat catalana, i que aquesta es manifesta en una llengua, uns costums, un dret i unes institucions? Què en fem, si ara resulta que aquí qualsevol tradició incorporada és tan acceptable (i subvencionable) com la que fins ara en dèiem nostra? Què en fem, si quan encara ens pensàvem que el català està seriosament amenaçat, hi ha qui s’encofoia a dir-nos que les “llengües dels catalans” són més de dues-centes? Enfront de les erràtiques polítiques dels últims temps, Finkielkraut adverteix que «ser francès no és un component de la diversitat»; aquí l’actitud dominant, és precisament aquesta, i agreujada pel fet de no tenir instruments d’estat: que ser català és un component, i el més prescindible, de la diversitat. Sembla que tot i tothom pot merèixer l’etiqueta de català pel simple fet de manifestar-se entre nosaltres, en detriment del que fins ara consideràvem propi i singular, i sense que hàgim tingut el dret a decidir si ens agrada o ens convé. Mentre anem fent crides a la integració per convèncer-nos que encara comptem per alguna cosa, resulta que, en cas que algú volgués fer-ho, aviat ja no hi haurà res a què integrar-se.

Publicat el 31/10/2013 al 

Trobat al blog monjoies

La vida aquí és dura? Marxar a casa és fàcil!

Oficina d'immigració del Regne Unit

"Els gestos nazis del Govern català" segons Al-qaeda

El perfil de Twitter "Africamuslima" afí al grup Al-Qaida al Magrib Islàmic, ha publicat aquesta nit un comunicat de tres pàgines en espanyol sota el títol "Els gestos nazis del govern català".

A les 12'56 hores d'avui han publicat un tuit en què informaven sobre la propera publicació en els termes següents: "Aviat publicarem un article sobre les polítiques Nazis del govern Català" i els hashtags: # Catalunya # Mossos # burca # islamofòbia # Qatar

I a les 21'11 hores han publicat l'enllaç que permet la descàrrega del comunicat i el següent text: "els gestos nazis del govern català قرارات حكومة إقليم كاتالونيا الإسباني التعسفية تجاه المسلمات للأخ كريم المغربي  (Les decisions arbitràries del govern de Catalunya (Espanya ) cap a les dones musulmanes, pel germà Karim al Maghribi).

El text complet del comunicat és el següent:

Sense que puguin valorar les possibles conseqüències o repercussions a causa de la seva novetat, com primera anàlisi resulta preocupant les cada vegada més freqüents al·lusions a Espanya en els comunicats d'AQMI, havent passat per diversos graons cap a un protagonisme cada vegada més gran.

Si fins fa tot just un any, s'esmentava Al-Andalus de forma intermitent en les tradicionals reivindicacions que feien els diferents autors dels missatges o líders d'Al-Qaida en els seus comunicats, s'ha passat en els últims mesos a publicar comunicats fins i tot en espanyol i esmentant problemàtiques o situacions molt més concretes, buscant generar una reacció de solidaritat, suport i reforç moral entre els musulmans radicalitzats que viuen en territori espanyol. Caldrà realitzar un detingut i precís anàlisi d'aquest últim missatge.

Font

Els catalans ja són minoria al barri mataroní de Rocafonda

Cartell Suís contra la immigració massiva

Com que el passat mes de juny vaig llegir a La Vanguardia que no hi havia guetos a Catalunya (1), aquest mes d'agost vaig decidir passar-me dues tardes al barri de Rocafonda de Mataró. Rocafonda potser no és un gueto en el sentit estricte del terme, però els mataronins li han canviat el nom i ara li diuen Rocamora. Es poden imaginar per què.

El reportatge de La Vanguardia assegurava, en canvi, que "malgrat el fort creixement de la immigració estrangera a Catalunya durant la dècada que va del 1998 al 2008, la seva distribució pel territori ha estat molt més homogènia del que es podia haver previst, i són pocs els indrets amb majoria d'estrangers".

L'estudi -a càrrec dels professors de l'Autònoma Andreu Domingo, Juan Galeano i Albert Sabater- insistia que, en la seva opinió, "a Catalunya hi ha menys enclavaments ètnics que en altres comunitats veïnes i altres països". No sé si té res a veure, però a la papereria-llibreria de Rocafonda, a mitja tarda, tenen un munt de vanguàrdies per vendre.

A més, al barri hi ha hagut tres incidents amb la comunitat islàmica en menys d'una setmana. El passat dia 1 un centenar de marroquins van rodejar i colpejar un cotxe dels Mossos -dos dels entrevistats durant aquest reportatge m'ho han negat- segons la versió oficial. I el quatre dos policies locals van entrar en una mesquita empaitant uns presumptes lladres -la versió de l'ajuntament és que tampoc van entrar del tot a la mesquita-.

Tot plegat va derivar en "concentracions davant la Comissaria dels Mossos d’Esquadra i posteriorment davant el jutjat", segons el comunicat oficial signat per CiU, PSC i PPC, que desvincula els fets del Ramadà.

A la cantonada Repúbica Argentina amb Perú ataco un jubilat

- Escolti'm perdoni, sóc periodista: com es viu a Rocafonda?

- Que com es viu? Malament. Això no és Rocafonda, és Rocamora. Aquí només hi ha moros i negres. Això petarà. De la manera com està el país això ha de petar. Som masses. Aquesta gent només fa que menjar i tenir criatures. No treballa ningú. Després hi ha la droga. Tots fent xanxullos per la nit. Sap el que passa? La policia no fa res. Jo ho entenc: s'hi juguen el pa. No hi ha autoritat. El que enxampessin, vinga, cap al seu país. Un país ha d'acollir els que necessita. Aquests treballen perquè van sota preu -suposo que vol dir en negre- i el poc que guanyen ho envien al seu país. Aquí viuen del cuento. Demanant per les esglésies.

L'home ha buidat el pap. Com si fa anys que esperés la pregunta.

- Vostè és d'aquí?

- D'aquí de tota la vida. Sóc català -remarca per si en tinc cap dubte-. Porto aquí des que es van fer aquestes cases l'any ...

Calcula mentalment

- ... Cinquanta anys.

- Ha vist com ha canviat el barri

- Era un barri molt maco, molt sèrio. La gent d'aquell temps era més seria. Ara és un cachondeo.

Continua. Entrem, sense que jo li hagi demanat, en els problemes de convivència.

- El que passa es que la joventut no té feina. No estudia ni treballa. S'ajunten amb aquests i ja no creuen ni els pares ni ningú. Els d'aquí, els d'allà ni li dic. Els d'allà, patinets per damunt la vorera. L'altre dia -m'assenyala l'Avinguda Amèrica- una mica més tiren un home gran a terra. Què es això que les bicicletes poden anar per tot arreu?.

- Però aixo és culpa dels immigrants també?

- Sí, aquí a les set del matí ja en passen. Roben un carro del Carrefour, de l'Alcampo i se'n van pels contenidors. Això no ho critico, però si no poden viure a què vénen?. Però al seu país estan pitjor. Allà no els ajuden, aquí sí. Tots els calés que ajuden amb aquest gent no se'ls gasten. Mangoneo.

- A què es refereix, als ajuts socials?

- A aquestes entitats socials, que els hi donen roba. La trien. Vostè va pels mercats i veurà roba de segona mà, com que no els hi costa res la més bona la renten, l'arreglen i la venen pels mercats. Jo he vist a l'església anar unamora, donar-li roba, anar al container i fer la tria: la que no li anava bé llançar-la. Però llavors no te l'enduguis. Se les saben totes, ho entén?. N'hi ha que tenen furgonetes i se'n van a vendre pels mercats la roba que demanen porahí.

Tot lo bo no vé, eh? ve tot lo dolent, miri el Marroc. Tota la merda cap aquí.

- Home ..

- S'han emportat les empreses i ara el govern va bé a costa dels malgoverns que hem tingut aquí

- D'un color i de l'altre?

- El govern és com una herència. Aquí canvies de govern i fan el mateix rumbo. Canvies d'alcalde i fan el mateix rumbo.

- En el tema de la immigraicó vol dir? que no fan res ni uns ni altres?

- És una vergonya. Els impostos els paguem els pobres treballadors. Els carrers estan fets una merda. Miri aquest -assenyala República Argentina-, ple de bonys i de sotracs. Després diuen que no tenen calés però quan en tenien tampoc feien res.

- Vostè està jubilat?

- Estic jubilat, però encara pago tots els impostos i abans guanyava el doble que ara. No em descompten res i tinc una invàlida, que és la meva dona, a casa.

- No cobra de la Dependència?

- No cobro res, al contrari, pago. Em descompten de la pensió 100 euros cada mes d'IRPF i vaig pagar 45 anys. I n'hi ha que han vingut de fora que cobren la paga i no han pagat res. Això és la democràcia?. Almenys haurien de cotitzar sis o set anys, primer cotitzar. Si no, no teniu dret a res. Després tindreu dret als metges i els medicaments, la meitat. Papeles para todos, però aquests venen a cobrar. Ja fa massa anys. Jo m'he desenganyat, ja no voto ningú. Els polítics no es mereixen ni l'aigua que es beuen. Ni els uns ni els altres. Ja no sóc de cap color. Miro el que fan.

- Què feia vostè?

- He tingut molts empleos. Però sempre he treballat. No he estat mai parat. He tingut la sort que no he estat mai malalt. Si li explico la meva vida té per una una novel·la: vaig començar treballant la terra, després una fàbrica que feien navalles d'afaitar, vaig estar deu anys, després el carnet de conduir, amb la furgoneta en una fàbrica, més tard els autobusos. Després vaig anar dos anys a fer el taxi a Barcelona, lo pitjor i vaig dir: prou s'ha acabat. Després a una empresa de seguretat, vaig entrar de vigilant i em vaig jubilar d'inspector. Vaig estar 27 anys.

- Quina edat té?

- El mes que ve en faré vuitanta

- Ja firmaria, jo

- De què firmaria?

- D'arribar a vuitanta com vostè. Físicament està molt bé.

- Catalunya la conec tota

- Com s'arregla aixo de Rocafonda?

- Ara ja és molt complicat, perquè n'hi massa. Això hauríem d'haver-ho fet al principi: tots controlats. Arriben amb patera i la llanxa en comptes de tornar-los al seu país els porten cap aquí: els cuiden, els hi donen roba, els hi donen menjar i després els hi diuen: au, ja podeu marxar. Llavors a fer-se els papers. Aquí hauríem d'haver fet: vostè es empresari? quants en necessita? quatre? doncs quatre. Pero primers el d'aquí, com fan a Holanda

- A Holanda fan això? -pregunta incrèdul el periodista-

- A Holanda fan això. Jo conec un noi que va acabar la carrera de metge i se'n va anar cap allà perquè la nòvia era d'allà. El van agafar tres mesos i quan va acabar els tres mesos li van dir qeu estem molt content de vostè, però se n'ha d'anar perquè aquí també hi ha aturats i primer són els d'aquí. Li va anar bé perquè va fer pràctiques i va acabar a Anglaterra. Però hem de marxar del país nosaltres que som d'aqui? no, home no. Això fa fàstic, està muntat malament, de la immigració ningú se'n cuida. Així anem, cada vegada pitjor. El que no treballa, aquí no pot estar. A Alemanya el policia et para, el que no te papers,venga con nosotros

- Com ho sap això?

- Perque jo tinc amics que hi havien anat. Un amic d'aquí hi va anar-hi. Abans de marxar els hi feien una revisió mèdica i, quan van arribar, una altra. Allà li van trobar hepatitis, de la guerra. Van dir que no podia treballar, que se n'havia de tornar.

- Però això als anys seixanta?

- Es va quedar a veure si trobava feina. Al segon dia el van trobar pel carrer.Venga con nosotros. Se'l van endur. Dos dies al calabós. Quan en tenien deu o dotze van agafar la furgoneta i els van deixar a la Jonquera. I li van dir: allà no hi torni més. Miri si està controlat. Això no poden fer-ho aquí?. Aquí, al vespre, la droga i xiu-xiu. Aquí no veurà cap policia dient: vostès que fan?. A veure, papers.

- Ho diu pels incidents de l'altre dia?

- Aquí diuen que la policia els ha pegat i la policia no té força, no té poder. Vagi per aquestes carres d'aquí dalt i veurà totes les botigues de morenos i de negres, d'espanyols en queden molt poquets. Ara, capaltard, veurà grupets per tot arreu. Veu allà? Allà està així -i ajunta els dits de les mans-. La Plaça Colòmbia sembla Marroc. Aquí s'ha de posar ordre i abaixar els impostos. L'altre dia estava mirant: de l'any 2007 al 2011 m'han apujat l'aigua i la contribució un 63%. Escolteu, sóc un jubilat. Pago 200 euros de contribució. Imagini's que deixem de pagar tots. L'Ajuntament se'n va a prendre pel cul. Això s'acabarà malament.

- Per què?

- Perquè els immigrants són intocables. A la que parles d'immigració ja se't posen en contra. Jo no sé qui els apoya tant. Miri: aquí va venir un moro i va comprar un pis, uns baixos. N'han passat 50.000, totes les pateres han vingut a parar aquí. Els hi arregla els papers i després arregleu-vos. Ell no treballa, però té un quatre per quatre.

- Un pis pastera?

- L'Ajuntament té un estadística dels que vivim a cada casa -diu respecte al padró-. Saben que hi ha més gent, doncs a veure què passa aquí. Han d'anar controlant-ho. És com els locutoris. Per què hi ha tants locutoris? Perquè envien quartos cap allà. Al locutori no els hi cobren tant com als bancs. Vénen coca-coles, vénen drogues, vénen de tot, perquè d'això sol no poden viure. No els ha vist els locutoris de Mataró?

- No, acabo d'arribar

- Joder. Allà n'hi ha dos o tres, allà un altre, aquí dalt un altre, més amunt un altre. Ple, ple, ple i així estem. Estem perduts. Es posen tots en barris que es puguin ajudar entre ells. Entre ells s'ajuden, és natural. El que hem de mirar és que no ens perjudiqui. Hi ha molta gent d'aquí que no te feina, que no menja, ni pot pagar el lloguer. No se n'enteren d'això?. En canvi, els d'allà, lloguen el pis, paguen un mes per adelantat, llavors ja no paguen més, comencen a deure mesos, quan porten un any els foten fora, l'amo encara ha de pagar el judici i li han fet malbé el pis. Se'n van a un altre puesto i fan el mateix, li foten la corrent, hasta la cuina li van arrencar a un d'aquí. No hi ha dret. No els hi fan res, no paguen un puto duro de lloguer i encara la Generalitat els ajuda. Tenen una criatura, el cotxet el més bo. No agafen el més barato, no.

- Això dels cotxets no és veritat. Jo ho vaig preguntar a una botiga del meu poble.

- Que no és veritat? Jo vaig parlar amb una i em va dir que agafen el millor

- Però perquè tenen ajuts?

- Claro

- Criatures, a partir de tres ja cobren. Quasi tots tenen més de tres. D'això sol ja viuen. A partir de tres, família nombrosa. Abans pagaven per cada un que naixia -recorda en al·lusió als 2.500 euros del xec-nadó de Zapatero-. No paren, no paren. Ja ho veu, això acabarà malament. Això no pot acabar bé. Vagi, jove, vagi al carrer Picasso.

Al carrer Pablo Picasso, en efecte, la majoria de comerços són magrebins. Hi ha la pastisseria El Merabet, l'agència de viatges Merina, el Basar Oujdi, el Locutori Picasso. A més d'una fruiteria i un super. Fins i tot la Granja Unió té escrit el rètol en àrab. L'unic comerç autòcton que resisteix és la Ferrateria Rocafonda i, en un extrem, un Frankfurt. Serveixen "paellas por encargo, sangría, tinto de verano, cava a copas". Hi ha tes persones assegudes a la terrassa.

- Sóc periodista

- Ui

- Has vingut a un bon lloc, aquí hi ha de tot, jo convidaré a l'Almodóvar perquè faci un dels seus guions

- Darrerament sortim molt als diaris. La inseguretat

- Jo tinc una filla de 13 anys que diu que va més tranquil·la per Rocafonda que pel centre, però perquè s'ha criat aquí i la immigració que hi ha la coneixem tots

- No es fiquen amb els espanyols

- No, entre ells

- Sí, però l'endemà estan fent un cafè plegats

Els amos van agafar el bar fa quatre mesos. No viuen a Rocafonda. Però no tenen cap queixa dels clients: "venen, consumeixen i paguen".

- L'altre dia es van deixar dos gots al carrer, els hi vaig cridar l'atenció i em van demanar disculpes. Això sí: surts al carrer a les set o vuit de la tarda i sembla que estiguis de vacances al Marroc.

Davant hi ha el Bar Miguel. El seu propietari és musulmà. Parla català millor que castellà.

- Sóc del Marroc, però porto més de trenta anys aquí

- Algun problema?

- Amb mi, no

- Amb els Mossos tampoc?

- Porto trenta anys aquí i mai he vist un policia maltractant una persona, però de vegades passen coses

- Coses?

- Quan demanen la documentació insulten o es posen xulos

- Els Mossos?

-No. Sempre es culpa de la gent. I jo sóc marroquí. Els guàrdies no maltracten ningú. Però que consti que de fills de puta n'hi ha a tot arreu.

- Serveix begudes alcoholiques al bar?

- No, treballo amb gent nostre i no hi ha ni alcohol ni màquines recreatives, treballem d'una altra manera

- És religiós?

- Sí, compleixo les regles i encantat de ser musulmà

Quan se'n va els hi pregunto el nom als de la taula.

- Aquí el que no es diu Mójame es diu Échameagua

El paradís dels llibres existeix i està al carrer Poeta Punsola número 31: Llibreviu. És com El cementerio de los libros olvidados de Carlos Ruiz Zafón -diuen que inspirat en la Canuda, que ara tanca- però de franc perquè fan intercanvi, no venda. Però es troben veritables relíquies. Parlo amb una persona d'aquestes que li agrada remenar llibres.

- Els de la mesquita van demanar que, pel Ramadà, es fes un dia de festa, incloent-hi el tancament de botigues

- Pero és veritat o llegenda urbana?

- La mateixa persona a la que li van demanar m'ho va explicar després a mi

- Vostè és de Rocafonda? com s'hi viu?

- Què com és viu? Ai, això el Fancesc li explicarà millor que jo

M'adreço al Francesc, que -amb ulleres i cabell blanc- fa cara de lletraferit

- Ho deia pel tema immigació

- Hi ha de tot

- Si es vol conèixer de debò s'ha de viure -sospito que és una indirecta-

- I si vens una tarda?

- Vam tenir un problema amb el començament del Ramadà -intervé la primera persona amb la que he parlat-

- Per què?

- Perquè a Aràbia Saudita és una hora i al Marroc un altra. I entre les dues comunitats no es van posar d'acord a quina hora començar el Ramadà.

- Això és bufar fum -opina el Francesc-: l'Aràbia Saudita és la que finança tots

Em fa un retret abans de continuar:

- Un periodista sempre és un passavolant, és la seva feina, jo no m'hi ficaré pas, però es molt arriscat treure una conclusió de diverses entrevistes. Rocafonda me l'estimo i hi passo quatre hores cada dia.

- Hi ha un problema d'abusos dels autocars. S'hi hauria de ficar mà

- Va començar amb un autocar i, a l'agost, hi ha dies que n'han sortit vuit

- Autocars?

- De magrebins

- I paren en un carril que no poden parar. Si paren ells no els hi diuen res, si pares tu et multaran.

Em ve el cap el que em va dir el Juan, un dia que vaig anar a fer un reportatge a Ca n'Anglada, sobre la tolerància de la guàrdia urbana amb els usuaris dela mesquita.

- I la policia local no fa res?

- Ho tolera

- Sí hi ha unes normes municipals s'han de complir

Uns metres més enllà de Llibreviu, l'Ajuntament ha penjat unes cartes -només en català i en àrab- amb aquest prec:

"En relació a l'inici del Ramadà, i tenint en compte les dates de celebració i les horaris de les oracions, l'Ajuntament de Mataró recorda que cal:

- Respectar el descans de tots els veïns i veïnes

- Procurar no fer sorolls innecessaris a la via pública

- Evitar la concentració de moltes persones, especialment durant les hores de descans nocturn

Esperem la col·laboració i el compliment de totes les nomes de civisme per part de tothom per tenir una bona convivència entre tots els veïns i veïnes".

El Mohamed El Ghanwam acaba d'obrir una botiga de roba jove, Style 9, a la cantonada amb Repúblcia Argentina. Té una dependenta de vint anys, la Saray, que ensenya el melic i va amb shorts. Té un cos digne d'una novel·la de Nabokov. Estan parlant amb una veïna. Aprofito l'avinentesa.

- Ara s'han obert. Nosaltres també. Ja ens hem adaptat, però al principi costava molt

- Jo era petita, no me'n recordo -intervé la Saray-

- Veus al ser marroquí el que em fan?

- Es que marroquí com aquest n'hi ha pocs -diu la veïna-

- Has nascut aquí? -li pregunto al Mohamed-

- Vaig venir amb quinze anys

- Et vas treure l'ESO aquí, em vam donar educació, es nota -torna a afirmar la veïna, en to irònic-

- Segueixes el Ramadà?

- Està en ello -explica la Saray-

- Què ets la seva xicota?

- No -respon el Mohamed-

- Quina llàstima -se m'escapa-

- Li poses a ella una gel·laba amb el cos que té i ... -l'adverteix la veïna-

- Perquè lluir-lo per als altres, només per a mi -bromeja el Mohamed-

- Estàs casat?

- De moment, soltero de oro

A Mataró hi ha tres mesquites, una d'elles a Rocafonda.

- L'imam és obert?

- Molt obert. Ara justament fa cinc dies que va convidar a totes les botigues del carrer Pablo Picasso

- Home, només queda una ferreteria

- Li han donat vida al barri, si no fos pels immigrants

El Mohamed em recomana que visiti l'Associació Cultural Iqra, al carrer Colòmbia

- Hi ha un espanyol, Carlos Soldado, que s'ha fet musulmà. Ara es diu Yusef Soldado.

- Una passada -corroborà la veïna-: l'altre dia estava a la Plaça Santa Anna amb una paradeta venent l'Al-Corà

- S'ha fet musulmà per una dona? -pregunta escèptic el periodista-

- Per coneixement propi, com la majoria. Els primers llibres van ser lliurats a vosaltres, a la tercera va la vençuda.

- A la tercera va la vençuda? -pregunto-.

- Jueus, cristians i musulmans

- L'autèntica és l'Islam, doncs?

- Sí, totes són veritables, però algunes han estat tocades

- L'Islam és la més pura?

- Tinc llibres aquí si vols, per formar-te

Surto de la botiga amb quatre fulletons: "Acerca de El Islam. Una breve introducción", "Los derechos de la mujer en el Islam. Respetada. Honrada. Querida", "El Corán. La revelación final para la humanidad" i "La unicidad de Dios en El Islam"

- Si vols te'ls pago

- No, no, a mi me'ls van regalar. L'altre dia una dona es va fer musulmana. L'Islam és la religió a la que s'està convertint més gent, més que totes les altres juntes.

- Això és bo o és dolent -li pregunto-

- Es bo

- Bo per a vosaltres -li pico l'ullet-

- L'Islam no està fet per a l'àrab, està fet per a tot el món

- A Occident té mala fama

- Perquè a la gent els hi diuen que l'Islam és dolent. Però a Brasil està creixent.

- Tu el segueixes al peu de la lletra?

- Sí

- I reses cinc cops al dia?

- Ara sí

- I què fas amb la tenda? la tanques

- No, la tinc a ella -diu mirant la Saray-. Jo intento no mirar-li les cuixes.

- El dia del judici et castigaran pel que has fet

- Jo vaig a l'infern, segur

A la IQRA no trobo el Carlos Soldado, però sí l'Esteve Pallarolas, ara Muhammad Yasin des que fa vuit anys es va fer musulmà. La IQRA és una associació cultural islàmica, a la vora del Col·legi Públic Germanes Bartomeu, on fan classes gratuïtes de castellà, d'àrab, de ciències islàmiques. Avui fan classes d'àrab a una dotzena de persones. Com sempre, els més petits són els més espavilats. Però també fan classes de castellà. Ara van pels animals. "Perro", "Gato", "Pájaro", "Cigüeña", "Ardilla", "Caracol", "Cerdo".

A més, els dissabtes, reparteixen menjar a un centenar de famílies necessitades del barri. "Musulmans, cristians o hindus, tant se val" remarca l'Esteve-Muhammad.

- Vostè és un convers?

- Sóc un revertit perquè tota persona neix creient en un sol Déu.

Amb Esteve Pallarolas-Muhammad Yasin n'hi ha per una entrevista sencera i quedem per l'endemà perquè ara té està donant classe. Quan hi torno, trobo la mateixa veïna que parlava amb el Mohamed i la Saray. En aquesta ocasió acompanya una àvia de passeig.

- Veus el que et deia: ella viu allà al segon pis s'han ficat tres famílies a viure, de sud-americans i passen de tot. Veritat, Ramona, el soroll que fan els teus veïns de dalt?

- Ara sembla que fan menys soroll

- Menys soroll? Perquè estàs més sorda que una tàpia

- Això també és veritat

- Tenen quatre nens corrents a la una de la matinada

- Aquest nano és molt maco -em diu en referència a Mohamed El Ghanwam, que avui no hi és. La Saray està atenent una clienta-.

- En general, són molt religiosos -li dic-

- Molt, molt, molt, jo treballo amb tres marroquines ...

- A on?

- En una fàbrica. Estem suant tot el dia i van amb el mocador

- Resen a la fàbrica?

- Sí, sí

- Però tenen permís

- Sí perquè estan en negre i ja ho van dir al principi

- Ets de Rocafonda

- Pitjor: jo sóc del Palau. El Palau esà infectadíssim. Saps la noia que es va cremar fa poc?

El periodista dissimula, però no en sap res

- Sí, va sortir a les notícies i tot. Es va llençar amb el nen petit

- Per què?

- Perquè se li va cremar la casa

- Però per maltractaments?

- No, però el marit ja està amb una altra dona. Ells són així.

- Noi, me'n vaig a donar la volta a la iaia

El periodista ho podrà haver fet pitjor o millor, però aquesta és la Rocafonda que no surt als estudis universitaris. Ni als diaris. I, per descomptat, a la que no s'acosten els polítics. Inclòs el Síndic de Greuges./ Un reportatge de Xavier Rius

(1) "A Catalunya no hi ha guetos. Un estudi ressalta que la immigració està molt repartida geogràficament", 25 de juny del 2013

Sobre els llauners de Barcelona

A Barcelona és recurrent passejar per les nits i que nombrosos paquistanesos et vinguin a preguntar si vols cervesa -a vegades també costo, marihuana o cocaïna, tot i que aquest no és el cas que ens ocupa- aquest vídeo fet per La Vanguardia acompanyant agents de la Guàrdia Urbana ens mostren on i com amaguen les llaunes aquests personatges de les nits d'oci de Barcelona.

Potser passant aquest vídeo aconseguirem que gent que en segueix comprant, tot i l'incivisme que provoca, el finançament amb diners negres, el puteig permanent dels comerciants catalans i el soroll o baralles que poden provocar a peu de carrer per als veïns, tinguin almenys la decència de deixar de comprar-ne per escrúpuls i higene.

Veureu que la majoria de llaunes són de la marca Damm la qual les ven als llauners sense fer res per aturar-ho només important-li els diners.


 

Una oportunitat per a Europa

Dues visions totalment oposades de la immigració clandestina, les seves causes i conseqüències
Per desgràcia els autors del vídeo no conèixen la realitat nacional de Catalunya.

Une chance pour l'Europe from Charles Marcel on Vimeo.

LA MOCIÓ DEL BURKA.

Una passa endavant. I per bé que podria objectar el redactat (ambigu), o l'ambició (curta), o el compromís (timorat), el fet és que la moció aprovada amb molt consens al Parlament per tal de fer una llei que prohibeixi el vel integral és un gest de valentia. Un gest que no hauria estat possible sense la bona feina del convergent Lluís Guinó, ni el treball rigorós i infatigable de la republicana Gemma Calvet. Al darrera, feministes compromeses contra aquesta brutal presó tèxtil, com les del hashtag ‪#‎burkamutila‬, socialistes com Marina Geli o Lourdes Muñoz, dones com Júlia Otero, o Carme Freixas o Montse Pinyol, i també Carina Mejías de Ciutadans, a banda del PP, que també hi ha donat suport. Han quedat fora, amb una argumentació estrambòtica que faria plorar les grans dones musulmanes que lluiten pels seus drets, els d'IC i la CUP. Però, més enllà d'aquest flanc multicultural i multiempanat, el Parlament ha dit sí a la moció i ara s'obre el camí cap a la llei per tal que a Catalunya l'islamisme obsessionat amb el domini de la dona no trobi una cobertura legal tan permissiva.

Com que algunes organitzacions amb un passat il•lustre i un present capciosament ultraideològic han fet força soroll en contra de la moció, l'article el continuen algunes grans dones musulmanes. Aquesta és la seva veu. Wassyla Tamzanli, algeriana i exresponsable d'igualtat de la Unesco: "És una presó de tela, una pràctica bàrbara sobre la qual la religió no ha sabut imposar-se. El problema és que ara la religió està en mans dels homes que només pretenen dominar les dones". Chahdortt Djavann, iraniana i autora del llibre Sota el vel: "Era el vel o la mort...". Nouzha Skalli, marroquina i ministra: "El burca simbolitza l'opressió de la dona i no té res a veure amb l'islam". Wafa Sultan, condemnada a fàtues de mort: "Occident subestima la perversitat de l'islamisme". Eman Nafjan, saudita i activista: "Ens forcen a tapar-nos amb el nicab, si cal amb la violència de les armes". Ayan Hirsi Ali: "És una gàbia mental. Al principi, quan obres la porta de la gàbia romans dins: tens por... Has interioritzat la presó". Wajeha al-Huwaider, activista saudita, en una carta a Obama: "Així com veig els ocells totalment coberts de petroli, així puc relatar el patiment de les dones saudita. Aquests ocells no poden moure's, no tenen control de la seva vida, no poden volar lliurement cap a un lloc segur. Així vivim les dones saudites"... ¿Sorprèn que, talment passa a les dictadures més ferotges, a casa nostra, el mapa de les ciutats amb vel integral se solapi amb el lloc on domina el salafisme? És evident que no. Per acabar manllevo la famosa cita i la dedico als que encara confonen el burca amb la llibertat: és l'opressió, estúpids. I afegeixo: si enlloc de mirar el manual del vell progre i parlar amb imams, llegissin les dones musulmanes, potser no farien tant el ridícul.

Pilar Rahola

Troben un immigrant contorsionat a l'habitacle del motor d'una furgoneta al port de Melilla

La Guàrdia Civil ha localitzat un immigrant amagat al doble fons d'un vehicle al port de Melilla, en concret a l'habitacle del motor d'una furgoneta completament contorsionat per la cintura, segons han informat fonts policials.

Font

Atac integrista a Barcelona

L'escorta d'Alberto Fernández resulta ferit al cap amb un ganivet al crit de "per Al·là"

L'escorta del president del grup muncipal de l'Ajuntament de Barcelona Alberto Fernández "ha estat agredit amb un ganivet per una persona d'aspecte àrab", segons l'informe de la Guàrdia Urbana al qual ha tingut accés aquest diari i han confirmat també altres fonts.

L'agressió s'ha produït mentre cridava "per Al·là". L'escorta ha resultat amb una ferida lleu al cap i l'agressor ha estat detingut. L'atac s'ha produït al carrer de la Llibreteria a les vuit tocades del vespre.

L'escorta no anava uniformat, però l'acció recorda l'acció del ciutadà britànic Michael Adebolajo el passat 23 de maig en ple Londres. Adebolajo és un dels dos sospitosos, juntament amb Michael Adebowale, de l'atemptat que va acabar amb la vida del militar Lee Rigby.

Dos dies després, a París, un jove de 22 anys, de nom Alexandre i nascut a Yvelines, va atacar també amb un ganivet un soldat per l'esquena, basant-se en l'atemptat de Londres.

font





















































.

Una 70 dones, la majoria menors, han estat forçades al matrimoni en els últims quatre anys a Catalunya

Fins a 70 matrimonis forçats a Catalunya en els últims quatre anys. No són tots. Són només els que la policia ha pogut detectar. Moltes de les víctimes són menors i la majoria vénen del Pakistan, l'Índia o Gàmbia. Alguns matrimonis es fan aquí, i malgrat que no tenen validesa legal, el fet és que atrapen les noies moltes vegades de per vida.

Una realitat que a Espanya encara no és delicte, i que és molt díficil de detectar. De fet, els Mossos i les ONG asseguren que és una realitat invisible, però present a Catalunya. La duresa de la situació l'explica un testimoni al qual hem tingut accés. Es va haver de casar amb el seu cosí del Pakistan.

•  El protocol català contra els matrimonis forçats

Font

El camí cap a Euràbia (3) - Suècia, el gran fracàs

Manifestants musulmans a Malàisia cremen una bandera sueca i fotos de l'artista suec Lars Vilks el 2010.
(Lai Seng Sin/Associated Press)

Veient el festival d'Eurovisió celebrat a Malmö, Suècia, fa pocs dies, amb les habituals imatges de postal que ens mostren una ciutat nòrdica encantadora de carrers impecables i atmosfera tranquil·la, costa de creure que Malmö sigui, actualment, una ciutat anàrquica i amb districtes sencers fora del control de les autoritats sueques.

Amb 300.000 habitants, Malmö és la tercera ciutat més gran de Suècia, i una de les primeres on, a partir dels anys 70, es va iniciar el gran experiment de la multiculturalitat, part de l'agenda europea global de l'època. El fet que en aquells temps governés la socialdemocràcia a Suècia va fer que la multiculturalitat s'abracés de forma aferrissada, i encara avui, és molt difícil fer qualsevol afirmació que pugui ser remotament considerada com a "intolerant" amb la diversitat. La correcció política aquí ha arribat a cotes estratosfèriques.

Malmö va ser, de bon començament, una de les principals receptores de la immigració massiva a Suècia. La política de portes obertes es va intensificar encara més fa uns 15-20 anys, i es va adreçar principalment a immigrants del nord d'Àfrica i de l'Orient Mitjà. Per posar un exemple de com d'obertes estan aquestes portes, només cal dir que, durant el 2012, Suècia va acceptar 95.000 immigrants, dels quals un 44% eren refugiats polítics i, d'aquests, el 90% eren musulmans.

No cal dir que tot plegat ha transformat la fesomia de Malmö fins a extrems gairebé impensables fa només 20 anys.

En el meu article sobre Rotterdam, parlava d'aquesta ciutat com un metafòric port d'entrada a Euràbia, amb un 13% de població musulmana i barris sencers que han esdevingut veritables ghettos; només donant un cop d'ull a les xifres, es veu que Malmö ha fet molt més camí: actualment, més d'un 40% de la població de la ciutat és d'origen estranger, i un 30% (del total), de confessió islàmica. Si les xifres continuen evolucionant d'aquesta manera, Malmö tindrà majoria musulmana en menys de 25 anys.

A Malmö, unes 200 persones pateixen robatoris cada mes. Un de cada quatre ciutadans serà víctima d'almenys un delicte al llarg de la seva vida. Un de cada quatre ciutadans d'edat avançada no gosa sortir al carrer per por de ser atacat.

El nombre d'assassinats també ha augmentat de forma exponencial en els darrers deu anys, i això es veu per la manca de cobertura dels mitjans de comunicació. Fa una dècada, qualsevol crim de sang rebia gran atenció i era objecte de tota mena d'anàlisis. Actualment, a Malmö, això ha esdevingut impossible. No se sap si s'ha perdut el compte o les ganes de comptar. Fins i tot una comissaria de policia que portava la investigació de diversos assassinats va ser víctima fa pocs mesos d'un atemptat amb bomba. El comentari dels mitjans de comunicació? "Per sort", la comissaria no va quedar completament destruïda. El fet que això pogués ser considerat com un atac simbòlic contra els representants de les institucions sueques sembla que va passar per alt a més d'un.

En barris com Rosengard, es calcula que el percentatge de suecs "nadius" oscil·la entre el 0 i el 10%. Evidentment, els assassinats estan a l'ordre del dia, però Rosengard va més enllà: cotxes cremats; escoles incendiades o destruïdes; llançament de pedres a oficials de policia i bombers. Una situació inquietantment reminiscent dels disturbis a les banlieues de París de 2005, i que aquí han esdevingut rutina habitual. Els bombers no poden entrar a Rosengard si no és amb escorta policial. Altrament, s'arrisquen a ser atacats amb una pluja de pedres i pals. I, pel que fa a la policia, els cotxes patrulla sempre entren al barri de dos en dos, per protegir-se mútuament. Això, quan hi entren.

Rosengard és el cas més notori, però no pas l'únic. Al suburbi de Seved, el servei de Correus ha desmantellat les seves instal·lacions. És territori xaria, zona d'exclusió per a no musulmans. Ja no hi ha repartiment de correu a Seved si no són els seus propis habitants que se n'encarreguen.

Viatjar en transport públic a Malmö, sobretot de nit, també és una empresa perillosa. Per tant, i per intentar evitar que els passatgers agredeixin els conductors de tren i autobús, s'ha decidit no fer pagar bitllet a partir de certa hora a la nit. Sembla que només proporcionant transport gratuït a les bandes organitzades que es dediquen a imposar la seva llei als carrers s'ha solucionat mínimament el problema.

Malmö, doncs, és territori xaria, amb algunes àrees com Rosengard completament conquerides i d'altres en procés de ser-ho. Les mesquites hi abunden, i la principal, la Gran Mesquita de Malmö, que conté també el Centre d'Estudis Islàmics (finançat per Qatar i Kuwait), és freqüentada per uns 75.000 fidels. Les escoles alcoràniques també han proliferat en els darrers anys, però és impossible donar-ne una estadística fiable; moltes d'elles són clausurades per no adaptar-se al currículum suec i, no cal dir-ho, reobren ràpidament en una ubicació i amb un nom diferents; sigui com sigui, de forma legal o clandestina, aquests centres augmenten cada dia i asseguren que aquests nens nascuts en sòl suec no es siguin "contaminats" pels valors occidentals.

Si Malmö és una ciutat típicament euràbica, no cal gaire imaginació per deduir la situació dels pocs habitants jueus que hi queden. Si en un moment donat aquests van arribar a ser uns 2.000, es calcula que actualment en queden uns 700, i continuen marxant a mida que el clima de la ciutat es radicalitza.

El simple fet de caminar pels carrers de Malmö amb qualsevol signe ostensible de ser jueu representa un greu perill per a la integritat física. El 2009, amb motiu d'un partit de la Copa Davis de tennis entre Israel i Suècia que s'havia de celebrar a Malmö, el mateix alcalde de la ciutat, el socialdemòcrata Ilmar Reepalu, va declarar que allò era "un matx contra l'estat d'Israel", al temps que minimitzava l'hostilitat contra els jueus de la ciutat i acusava aquest col·lectiu de tenir lligams amb l'extrema dreta sueca. El matx de tennis en qüestió, per cert, va acabar celebrant-se sense públic per raons de seguretat, vista l'extrema violència de les manifestacions proislamistes i anti-Israel que s'estaven produint a la ciutat.

Malmö és un microcosmos del que serà Suècia en uns quants anys. Un experiment multicultural fallit que evidencia les febleses del model. Però la situació de Malmö s'estén més enllà d'aquesta ciutat. Suècia en el seu conjunt ha passat de ser un model de societat del benestar, una societat gairebé perfecta, a considerar-se un fracàs tan estrepitós com inimaginable fa pocs anys.

Suècia ha passat d'encapçalar les llistes de països amb una més àmplia protecció social a liderar igualment el rànking de països amb més violacions per càpita, només per darrera de Lesotho. Durant el 2011 es van registrar a Suècia 53 violacions per cada 100.000 habitants, o 29.000 casos en nombres absoluts; dit d'una altra manera, qualsevol dona sueca d'entre 16 i 79 anys té un 23% de possibilitats de ser violada al llarg de la seva vida. I això sense comptar violacions que tinguin lloc fora d'aquest interval d'edat. Segons l'informe del Consell Nacional Suec per a la Prevenció de la Delinqüència la immensa majoria d'aquestes violacions (un 85%) són perpetrades per homes musulmans, preferentment iraquians i marroquins, i contra dones "ètnicament" sueques.

Invariablement, l'establishment atribueix aquests desproporcionats índexs de criminalitat a la pobresa i a la suposada discriminació i maltractament per part de la societat occidental envers els immigrants. La responsabilitat recau sempre en la societat d'acollida i se n'eximeix el nouvingut, que pràcticament sempre és vist com la víctima. Això és particularment cert en una societat tan políticament correcta com la sueca, on prevalen el discurs i el pensament únics.

Darrerament, però, s'han trencat alguns tabús i s'ha començat a dir obertament que aquestes violacions vénen motivades per la religió: amb la seva forma de vestir, la seva igualtat (almenys teòrica) amb l'home, les seves llibertats, les dones occidentals són vistes com a meuques que no mereixen cap respecte i que hi són com a botí de conquesta. Sí, de conquesta. Perquè els musulmans que delinqueixen ho veuen com una guerra contra la societat occidental, una societat que ells consideren impura, decadent, malalta i corrupta.

La sociòloga Petra Akkeson va infiltrar-se en algunes bandes criminals durant un temps mentre completava la seva tesi doctoral. El fet d'haver estat adoptada a Sri Lanka li donava una aparença "no sospitosa" que li va permetre parlar obertament amb membres d'aquestes bandes. Algunes afirmacions fetes per aquests delinqüents demostren que no es tracta de simple delinqüència juvenil, sinó d'una jihad en tota regla contra el que ells consideren l'estat opressor: "Quan robem, és part de la nostra guerra contra els suecs". "Robar és poder, i per a mi el poder vol dir que els suecs s'agenollaran davant meu i em besaran els peus". I podríem continuar, perquè Akkeson en dóna molts més exemples.

La resposta de les autoritats sueques ha estat, però, més aviat tèbia. Es proposa desregular el mercat de treball tant com sigui necessari per tal de proporcionar feina a tothom (l'atur entre els immigrants arriba al 54% en alguns casos). I, per damunt de tot, es critica països com França o Dinamarca que, segons l'establishment suec, han instigat uns debats "brutals" contra l'Islam i els immigrants i s'han decantat per la repressió abans que no pas per l'educació.

Les autoritats sueques semblen oblidar que el temps no està precisament de part seva. Malmö serà la primera ciutat sueca amb majoria musulmana abans del 2030; tot un col·lectiu d'immigrants de segona generació odien la societat on han nascut i rebutgen de ple integrar-s'hi, al mateix temps que viuen de les ajudes socials i omplen les hores voltant per districtes com Rosengard imposant la llei del més fort; i, sobretot, una majoria silenciosa s'adona que l'experiment multicultural aquí fa temps que va fracassar estrepitosament i que el seu model social, considerat fins fa poc com un exemple a seguir, es desintegra davant dels seus ulls sense que ells puguin fer o dir res.

Tot plegat queda ocult rere la parafernàlia del Festival d'Eurovisió que, amb les seves cançons clonades d'un any a l'altre pretén encara donar la impressió que ens trobem a la mateixa Suècia, a la mateixa Europa, de fa 20 o 25 anys. Ara bé, sortiu del Malmö Arena i camineu uns quatre quilòmetres en direcció nord cap a Rosengard.

Allà hi trobareu la Suècia del futur.

Nora Llopart de E-Notícies


Falla el multiculturalisme, disturbis violents a Estocolm