Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CiU. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CiU. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 de setembre del 2013

La CUP en quatre dades



Ha tornat a passar. La Cup i CiU han unit les seves forces per governar un municipi i, en aquest cas, com moltes altres vegades, per desplaçar el PSC. Sempre que la Cup opta per donar suport a algú o per rebre'l, la seva aposta és CiU. Inexcusablement. Els avis i els néts. Les corbates i les samarretes. La masia. En aquesta ocasió, els pobres afectats són els ciutadans de Sant Pere de Ribes (35.000 habitants) on, des de divendres passat tenen una alcaldessa de la Cup amb el suport de CiU. A Arenys de Munt, CiU n'ha tingut prou amb dos anys per veure quin és el pa que s'hi dóna i ha acabat signant una moció de censura per la qual ara tenen un alcalde d'ERC, amb el suport de CiU i el PSC, després de cessar l'anterior, un senyor que es diu Jiménez però es fa dir Ximenis.

Les ciutats petites i els pobles, ja se sap, no acostumen a tenir lògiques semblants a les més generals i, sovint, s'ha de ser d'allà per comprendre alguns pactes "contra-natura" que s'hi fan. No crec que sigui el cas. Sempre, sempre dic, el soci triat per la Cup és CiU. És a dir, la formació política de centre-dreta que més anys ha governat a Catalunya i la que millor representa a Catalunya, segurament, allò que en diem "el sistema".Primera dada.

Segona dada: la Cup és un projecte que enlluerna, sobretot als barcelonins, que no els coneixen gaire per no dir gens. Als que fa anys que els veiem el plumero ens esgarrifa tanta beneiteria. Conscients del cansament a què ha arribat la política "normal" i les seves seqüel·les, utilitzen hàbilment aquesta situació per presentar-se com a "nets" de polvo y paja. Però de polvo y paja en tenim tots, sobretot aquells que van d'angelets. Ja hi tornaré. Dic que enlluerna. La seva joventut, la seva ben assajada espontaneïtat -que inclou l'uniforme d'informal-, la descaradura en dir lladre en seu parlamentària sense que ningú s'escandalitzi, la butlla que compten entre els mitjans i, fins i tot, el discurs sempre alternatiu, produeixen tendresa, entusiasme, simpatia i moltes altres reaccions de pura estupidesa. O de qui creu que, definitivament, la política s'ha de deixar a pallassos mediocres perquè el que compta, els que manen de veres, són en un altre lloc.

Tercera dada. No he sabut trobar el document fundacional de les Cup, que és de 2009, sembla. A la web hi ha de tot, sobretot la botiga, però no ensenyen -pel que he vist- el seu fonament ideològic. De fet, no crec que interessi a ningú. He dit alguna vegada que la Cup és el triomf de l'estètica sobre la política, de les coses 'guais' per damunt de la reflexió, la transacció i l'anàlisi de possibilitats que hauria de ser qualsevol oferta política. Però jo, que he hagut de sentir els seus plomífers i previsibles discursos (com en el cas de Jesulín amb el toro, qualsevol problema sempre tenia una justificació, i sempre la mateixa), me'n faig una idea. Primacia de "la terra" per damunt de la persona, sistema autàrquic, nacionalització de tota prestació de serveis (de fet, la major part de les seves llistes la composen treballadors de l'administració pública), prohibició de tota manifestació pública del fet religiós, primacia del judici "popular" davant el d'un jutge, permissivitat en les pintades a casa dels altres, expulsió de funcionaris de l'administració de l'Estat, imposició simbòlica de la seva opció política, exaltació de tot el que és rural, etc... Una ideologia una mica rara, sí, però que té els seus adeptes i els seus fans. I gens utòpica. A Corea del Nord ho practiquen amb ímpetu.

Quarta dada. Aquí a Catalunya tenim mala memòria. Però quan els ciutadans estàvem amenaçats per Eta, també els catalans of course, la Cup s'havia negat sempre a condemnar aquesta organització. La culpa sempre era del toro, vull dir, del conflicte, mai de qui premia el gallet o col·locava el paquet sota el cotxe. Els partidaris d'Eta venien a Catalunya convidats per la Cup. És més, alguns dels dirigents actuals de la Cup representaven Batasuna (la que aplaudia cada gota de sang vessada pels seus soldats, no la de després) a les eleccions europees en què uns noranta mil catalans van fer-nos la vergonya de votar. No he vist mai que reneguessin d'aquesta opció. Encara que fessin com el seu estimat rei Joan Carles demanant patèticament perdó. Perdó? Això no és al seu diccionari. Ni cap a ells ni cap a ningú.

En fi, ho sento si he fet venir mal de ventre a algun ciutadà de Sant Pere de Ribes recordant la mena d'ideologia que té aquest grup, que em nego a considerar d'esquerres (de fet, com deia, ells també: sempre pacten amb el partit de dretes de casa nostra). I sento aigualir la festa als qui pensaven que la política tornava a ser guai o tenien simpatia per aquests xicots. Però crec que és el meu deure advertir que el totalitarisme neix així, franc ienrotllat, simple, clar, renegant d'un sistema amb el que corren a pactar sempre, apel·lant a un poble que volen convertir en turba. I això és aquí, entre nosaltres, impunement. I no exagero.

De Ramon Bassas

diumenge, 21 de juliol del 2013

LA MOCIÓ DEL BURKA.




Una passa endavant. I per bé que podria objectar el redactat (ambigu), o l'ambició (curta), o el compromís (timorat), el fet és que la moció aprovada amb molt consens al Parlament per tal de fer una llei que prohibeixi el vel integral és un gest de valentia. Un gest que no hauria estat possible sense la bona feina del convergent Lluís Guinó, ni el treball rigorós i infatigable de la republicana Gemma Calvet. Al darrera, feministes compromeses contra aquesta brutal presó tèxtil, com les del hashtag ‪#‎burkamutila‬, socialistes com Marina Geli o Lourdes Muñoz, dones com Júlia Otero, o Carme Freixas o Montse Pinyol, i també Carina Mejías de Ciutadans, a banda del PP, que també hi ha donat suport. Han quedat fora, amb una argumentació estrambòtica que faria plorar les grans dones musulmanes que lluiten pels seus drets, els d'IC i la CUP. Però, més enllà d'aquest flanc multicultural i multiempanat, el Parlament ha dit sí a la moció i ara s'obre el camí cap a la llei per tal que a Catalunya l'islamisme obsessionat amb el domini de la dona no trobi una cobertura legal tan permissiva.

Com que algunes organitzacions amb un passat il•lustre i un present capciosament ultraideològic han fet força soroll en contra de la moció, l'article el continuen algunes grans dones musulmanes. Aquesta és la seva veu. Wassyla Tamzanli, algeriana i exresponsable d'igualtat de la Unesco: "És una presó de tela, una pràctica bàrbara sobre la qual la religió no ha sabut imposar-se. El problema és que ara la religió està en mans dels homes que només pretenen dominar les dones". Chahdortt Djavann, iraniana i autora del llibre Sota el vel: "Era el vel o la mort...". Nouzha Skalli, marroquina i ministra: "El burca simbolitza l'opressió de la dona i no té res a veure amb l'islam". Wafa Sultan, condemnada a fàtues de mort: "Occident subestima la perversitat de l'islamisme". Eman Nafjan, saudita i activista: "Ens forcen a tapar-nos amb el nicab, si cal amb la violència de les armes". Ayan Hirsi Ali: "És una gàbia mental. Al principi, quan obres la porta de la gàbia romans dins: tens por... Has interioritzat la presó". Wajeha al-Huwaider, activista saudita, en una carta a Obama: "Així com veig els ocells totalment coberts de petroli, així puc relatar el patiment de les dones saudita. Aquests ocells no poden moure's, no tenen control de la seva vida, no poden volar lliurement cap a un lloc segur. Així vivim les dones saudites"... ¿Sorprèn que, talment passa a les dictadures més ferotges, a casa nostra, el mapa de les ciutats amb vel integral se solapi amb el lloc on domina el salafisme? És evident que no. Per acabar manllevo la famosa cita i la dedico als que encara confonen el burca amb la llibertat: és l'opressió, estúpids. I afegeixo: si enlloc de mirar el manual del vell progre i parlar amb imams, llegissin les dones musulmanes, potser no farien tant el ridícul.
Pilar Rahola

dijous, 2 de maig del 2013

L'extrema esquerra protagonista dels únics incidents l'1 de maig


CUP, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Coordinadora Obrera Sindical, Arran, CNT, Endavant autors de les destrosses d'avui a Barcelona segons NacióDigital.Cat i 324.
Deixa molt que desitjar que l'Extrema Esquerra, dotada sovint d'infiltrats de l'Estat espanyol degut al seu extremisme ideològic, acabi la manifestació a la seu de CiU, el partit que conjuntament amb el partit de l'oposició està liderant el procés cap a la independència!

Nació Digital:

La marxa alternativa del Primer de Maig acaba amb una càrrega policial

La manifestació s'ha desconvocat davant la seu de CiU. Els Mossos d'Esquadra han dispersat les restes de manifestants

Galeria de fotos (Jordi Borràs)
Primeres càrregues policials a la cruïlla entre Aragó i Pau Claris Foto: Q.S./N.D.
Una càrrega policial al carrer Aragó amb Pau Claris ha posat punt i final a la manifestació alternativa del Primer de Maig a Barcelona. La marxa s'ha donat per acabada cap a un quart de nou d'aquest vespre després de fer un recorregut en siga-saga des de l'estació de tren de Barcelona Sants fins a la seu de CiU al carrer Còrsega passant per davant de la seu del PP al carrer Urgell, provocant diversos incidents al llarg del recorregut i sota un estret marcatge policial. Els Mossos d'Esquadra han acabat dispersant les restes dels manifestants.

La marxa ha començat cap a dos quarts de set del vespre a Sants, on milers de persones han respost a la crida de diverses organitzacions de l'esquerra com ara la CUP, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Coordinadora Obrera Sindical, Arran, CNT, Endavant i Intersindical Alternativa de Catalunya. La manifestació ha arrencat sota una estricta vigilància policial amb helicòpter de control aeri inclós. Poc després de començar un grup de manifestants ha destrossat a cops de pedra alguns caixers automàtics i al llarg del recorregut s'han trencat alguns aparadors.
Els primers moments de tensió s'han viscut davant la seu del PPC al carrer Urgell, on elsw manifestants han calat foc a un ninot que representava Mariano Rajoy.

El lema de la pancarta que obria la protesta era 'Ni Unió Europea ni capitalisme: poder popular'. Altres consignes que es repeteixen a través del recorregut que continua pel carrer Aragó són 'Matem la por i que esclati la violència', 'Contra la dictadura dels mercats, lluita anticapitalista' i 'La reforma laboral és violència estructural'.

 
La manifestació de la tarda, a punt de començar Foto: Jordi Borràs  


324:

Dos detinguts i destrosses en el mobiliari urbà després d'una manifestació alternativa a Barcelona per l'1 de Maig

Redacció Actualitzat a les 13:58 h   02/05/2013
Unes 6.000 persones, segons els Mossos d'Esquadra, han participat en la manifestació alternativa que s'ha fet aquest 1 de maig al vespre a Barcelona. La marxa estava convocada per la CUP i diversos moviments socials, anticapitalistes i sindicats minoritaris. La mobilització s'ha saldat amb dos detinguts i amb destrosses en el mobiliari urbà i en aparadors de botigues i entitats bancàries.

Un dels detinguts és menor. L'han detingut per desordre públic i l'han traslladat a l'Oficina d'Atenció al Menor, a la Ciutat de la Justícia. L'altre és un adult que va agredir un policia i és a la comissaria de les Corts dels Mossos d'Esquadra a l'espera de declarar. De resultes de les identificacions fetes durant la manifestació també s'ha detingut una tercera persona que tenia un ordre de cerca judicial.

La manifestació ha començat a la plaça dels Països Catalans i ha anat fins als Jardinets de Gràcia. A l'alçada del carrer Còrsega, diverses dotacions dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra han dispersat una part dels concentrats perquè, segons han explicat, hi havia problemes.

Un dels moments de més tensió ha estat quan han passat per davant de la seu del PP a Barcelona, al carrer Urgell a tocar de la Diagonal. Els manifestants hi han cremat un ninot de paper que simulava ser el president del govern espanyol.

dimecres, 17 d’abril del 2013

La CUP procura per la divisió entre CiU i ERC

Mentre CiU i ERC treballen en clau nacional per la defensa de la llibertat de Catalunya, sembla ser que la CUP s'interessa més per treure vots a ERC titllant-lo de fer el paper d'escuder de CiU en una estratègia electoralista i sectària.


La CUP tilla ERC de ser «l'escuder de CiU» 
"Avala les retallades de CiU, fins i tot, sense pressupostos; barren el pas a peticions de control polític i no permeten mocions a favor de la transparència de les finances de la Generalitat, tot això ens fa fer un toc d'alerta del paper d'escuder que ERC fa al Govern de CiU". Així és com el diputat de la CUP, Quim Arrufat, veu el balanç de l'acord de governabilitat entre convergents i republicans.
Aquesta tarda, i des dels faristols del Parlament, Arrufat ha admès que considera "lògic" que ERC faci costat al Govern però no veu per enlloc "ni cap contrapartida en polítiques socials" ni veu clara l'estratègia independentista. "Si bé el suport d'ERC a CiU no serveix pels drets socials tampoc l'única carta que està apostant, la consulta, es veu clara", ha sentenciat Arrufat.

Font: Nació Digital 

dijous, 24 de maig del 2012

Salt permetrà la construcció de centres de culte al nucli urbà


El ple de l'Ajuntament aprova una modificació del pla general per regular la ubicació d'espais per a l'oració en baixos d'edificis. Al polígon Torre Mirona només es podran obrir els centres de culte projectats

El ple de l'Ajuntament de Salt ha aprovat una modificació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) per adaptar-lo a la llei de centres de culte. La modificació permetrà que els nous espais destinats a l'oració, que fins ara només es podien aixecar al polígon industrial Torre Mirona, es construeixin al nucli urbà. Segons Jaume Torramadé, alcalde d'aquest municipi, que té una elevada taxa de població immigrant, l'objectiu és ordenar i regular un sector que fins ara no ho estava.

El ple de Salt va aprovar ahir a la nit els canvis del pla general amb els dotze vots a favor dels regidors de CiU, els dos no adscrits i un del PP, mentre que en contra es van posicionar els set representants del PSC i PxC, i es van abstenir els dos d'Independents per Salt. A partir d'ara, només es podran instal·lar a l'únic polígon industrial de la localitat els centres ja projectats: un de la comunitat evangèlica, que no està establerta a Salt sinó a Girona, i dues entitats magribines, Al Hilal i Magribins per la Pau.

Perquè els centres de culte s'estableixin al nucli urbà s'han de reunir una sèrie de condicions, entre les quals que se situïn als baixos d'edificis plurifamiliars amb entrada independent dels veïns, que tinguin menys de 120 metres quadrats de superfície, una capacitat màxima de seixanta persones i dos lavabos, així com que siguin ignífugs i estiguin insonoritzats. En la modificació també s'inclou la suspensió de tramitació de llicències d'ús religiós durant un període d'un any i tres mesos en els sectors en desenvolupament de la localitat. "La situació d'avui no és la del 2005 ni la del 2010, el que hi ha avui és que alguns centres de culte estan disfressats de centres culturals i d'altres de centres de conferències, i el que es vol és posar ordre i que tothom sàpiga a què juga, a què s'ha d'atenir", va argumentar l'alcalde.

El 2010, l'Ajuntament de Salt, amb la llavors alcaldessa Iolanda Pineda (PSC), va canviar els usos del polígon Torre Mirona perquè inclogués els usos religiosos per adequar així la realitat de la nova llei de centre de culte i donar resposta a una gran demanda com més aviat millor. El 24 d'agost de l'any passat, el nou govern de CiU, que no havia recolzat aquest trasllat dels centres de culte si no es tancaven abans els del nucli urbà, va aprovar una suspensió de llicències d'aquests espais per estudiar la seva ubicació. Nou mesos després, s'ha donat el vistiplau a aquesta modificació del pla general per blindar de centres de culte el polígon, en considerar-se que perjudiquen la implantació de nova activitat empresarial, i reordenar la situació amb una nova normativa.

dimarts, 15 de maig del 2012

Els musulmans demanen ajut a CiU per construir una gran mesquita a Barcelona



La Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) ha demanat a CiU a través de Nous Catalans i d’Àngel Colom que es faciliti “la concessió de Llicències per edificar una gran mesquita a Barcelona”, amb l’argument que cal “aillar els moviments fonamentalistes que es propaguen en els petits oratoris”. La UCCIC també vol que la Generalitat financï “la formació d´imams a Catalunya”. També han demanat que s’habilitin “espais d enterrament segons el ritual musulmà”. La UCCIC ha instal·lat la seva seu a la Fundació Nous Catalans.

dimarts, 28 de febrer del 2012

Tenim un problema amb la immigració



Si jo fos un alcalde valent deixaria d'empadronar immigrants sense papers. Això no vol dir que no pugin rebre assistència sanitària en cas de malaltia, per descomptat. Però és una contradicció flagrant que l'Estat prohibeixi l'entrada il·legal d'immigrants i els ajuntaments els hagin d'empadronar només amb el passaport en vigor i un contracte de lloguer. Els ajuntaments no són també Estat?.

Això ja és el que va fer l'Ajuntament de Vic ara fa dos anys. Però llavors el rebombori polític i mediàtic va ser tan gran que va haver de recular. El PSOE va fer pinya en nom dels principis de l'esquerra: Zapatero, Fernández de la Vega, Rubalcaba van saltar al coll de l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, sense pensar-s'ho, malgrat que havia estat un decisió de tot l'equip de govern, format per CiU, PSC i ERC.

Però sospito que ni Zapatero ni De la Vegada ni Rubalcaba han estat mai a Vic, ni tan sols en campanya electoral. A la capital d'Osona s'hi ha d'anar un dia de mercat. I el dimarts, no el dissabte que està ple de forasters. Només l'aleshores el ministre José Blanco va admetre certa "incongrüència" en una legislació que, d'una banda, obliga a expulsar els immigrants sense papers i, de l'altra, a empadronar-los.

El resultat és prou conegut: a les darreres eleccions municipals la ultradretana Plataforma x Catalunya va convertir-se en segona froça política, després de guanyar un regidor -de quatre a cinc- mentre que el PSC ha esdevingut una força minoritària amb només dos -en va perdre la meitat-. Els socialistes fins i tot van quedar per darrera de la CUP pel que fa al nombre de vots.

L'actitud de la premsa més progressista també va ser gairebé unànime, començant per algun diari que ha hagut de tancar ara la seva edició en paper. Público va obrir la seva portada el 13 de gener del 2010 amb el titular: “Los xenófobos ven legitimitadas sus tesis por la medida del equipo de gobierno de CiU, PSC y ERC”.

El País, per la seva banda, va editorialitzar sobre l'efecte Le Pen a Osona. A l'Ara un subdirector molt proper a ERC -m'ho va admetre ell mateix quan treballava a la Com- escrivia que Vic havia enarborat el "fantasma xenòfob" i a El Periódico Joan Tapia afirmava que la dreta havia acabat copiant el discurs racista.


De fet, posaria la mà al foc que les direccions de Nicaragua i de Calàbria van fer recular les seves respectives agrupacions locals pressionades precisament per aquesta opinió publicada, que no és el mateix que l'opinió pública. Hi havia una crònica al diari del Grupo Zeta que començava així: “Va ser difícil aconseguir-ho, però després de diverses hores d’insistència telefònica, hi va haver resposta: socialistes i republicans van censurar el polèmic pla que van aprovar els seus coreligionaris locals, mentre que les altes esferes de CiU van optar per no pronunciar-s'hi”.


Només alguns opinadors es van atrevir a dir que, amb la immigració, calia fer alguna cosa. Perdonin si me'n deixo cap, però paga la pena recordar el valor de Pilar Rahola, Jordi Basté, Salvador Cardús, Vicent Sanchis, Miquel de Palol o Manuel Milián Mestre -ja veuen que n'hi havia de tots colors- per anar a contracorrent.


Fins i tot va haver-hi un exalt càrrec del tripartit expert en seguretat, Ramon J. Moles, -que havia estat secretari general de Medi Ambient amb CiU i d'Universitats amb Esquerra- va gosar publicar un article a La Vanguardia (”Vic: la paja en el ojo", 15 de gener del 2010) en què exposava que “es lícito y obligado que un ayuntamiento intente ajustar su prestación de servicios (dicho de paso: insuficientemente financiadas por Estado y Generalitat) a su padrón porque a ello le obliga la ley”.


No cal dir que la política en matèria d'immigració no la podem deixar en mans dels ajuntaments, però són els primers que reben l'impacte de la immigració -a hores d'ara espero que ja ningú no en negui el seu impacte, ni tan sols Dolors Camats-. I si algun alcalde fes això almenys el govern de l'Estat, ara en mans del PP, i el de la Generalitat, de CiU, es veurien obligats a dir-hi la seva perquè amb l'excusa de l'autonomia local -o dels centres escolars- sempre acaben mirant cap a una altra banda. Com amb les mesquites o el vel a les escoles.


La immigració és una patata tan calenta que els nostres polítics prefereixen amagar el cap sota l'ala. La prova és que, en el darrer debat electoral entre Rajoy i Rubalcaba abans de les generals, va haver-hi dos temes que no van sortir enlloc malgrat ser de candent actualitat: un la corrupció, l'altra la immigració. Atès que tot estava pactat al mil·límetre per les direccions electorals d'ambdós partits no cal que els digui per què. Més val no cremar-se, oi?


Ara per ara, l'únic que he llegit del nou govern del PP en matèria d'immigració ha estat unes declaracions del nou ministre de Defensa, Pedro Morenés, que defensava nacionalitzar estrangers després de dos anys a l'Exèrcit. Mirin si estan malament de personal les Fuerzas Armadas. I Mariano Rajoy, en campanya, no va dubar en fer un acte amb musulmans de Melilla -el 8 de novembre del 2011- que si l'hagués fet a Catalunya hagués posat els pèls de punta a García Albiol i a Sánchez-Camacho.


Pel que fa al Secretari d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch, la setmana passada feia unes declaracions al diari Ara ("El dia que m'espera", 21 de febrer del 2012) dignes d'un dirigent d'ICV-EUiA: "Estem cansats de sentir cantarelles com que els immigrants s'ho queden tot o que són els culpables de la crisi que patim".

Tothom sap que si Xavier Bosch va arribar al càrrec -sense experiència prèvia en la matèria, per cert- és perquè Àngel Colom, esquitxat pel cas Palau, no podia ser-ho. Però a veure si comencem a tocar de peus a terra i deixar de banda el bonisme en matèria immigració. No tot són flors i violes.


Perquè és evident que els immigrants no reben més ajuts pel fet de ser immigrants, sinó pel seu nivell de renda, però en temps de crisi això provoca tensions en les capes menys afavorides de la societat, que també estan patint. Un dia a e-notícies vam fer un experiment científic: la Laia va tenir la santa paciència de comptar a qui anaven destinats els ajuts de lloguer de la Generalitat. Les xifres eren irrefutables: el 77% eren per a immigrants.


Per això a CiU sembla que encara no saben que el tercer problema que amoïna als catalans és la immigració, segons qualsevol baròmetre del CEO. En realitat és el segon perquè el primer és "l'atur" i "el funcionament de l'economia", és a dir, ambdós són un de sol: la crisi.


I una dada més preocupant: a l'enquesta del desembre del 2011 (”Percepció de les polítiques públiques i valoració de l’obra de govern”) els catalans suspenien el Govern amb un 4,56 pel que fa a ”integració de la immigració”. Encara pitjor: el 81,1% considerava que no estava fent res per arreglar el "problema" de la immigració.


En el fons, doncs, és una sort que el líder de la ultradretana Plataforma x Catalunya, Josep Anglada, -i el seu secretari general, Robert Hernando- sigui un esverat. Anglada fa servir sovint expressions com "casta política” i "tecnòcrates de Brussel·les" o se n'alegra que "no hi hagi moros a la plaça". Si moderés el seu llenguatge penetraria en les classes mitjanes més del que està penetrant.
És encara d'hora per saber si Anglada ha tocat sostre, com es preguntava l'historiador Xavier Casals, un dels nostres experts en la qüestió, en el darrer número de la revista del Centre d'Estudis Jordi Pujol (La nova ultradreta i l’expansió del populisme a “Via 17. Valors, Idees, Actituds. Revista del Centre d’Estudis Jordi Pujol. Desembre del 2011”, pàg 144).


Però en menys de deu anys ha passat de 3.000 vots a les municipals -i només quatre regidors- a 65.000 -amb 67- i això que es presentava tan sols a un centenar de localitats. I si a les darreres eleccions al Parlament va quedar fora pels pèls -uns 4.000 vots- va ser només perquè el PP va endurir el missatge i sortosament va punxar a Barcelona.


En política no hi ha res pitjor que menystenir el rival. I si el 2014 Anglada entra al Parlament -als seus mítings no hi ha només fatxes i friquis com es pensen a TV3: hi ha molta classe mitjana-, el to trabucaire d'Alfons López Tena semblarà la mare Teresa de Calcuta al costat del del líder de PxC. Només cal recordar que a les generals, sense cap opció d'entrar al Congrés, va fregar els 60.000 vots.


Sé que probablement, amb aquest article, m'arrisco a que em diguin racista o xenòfob, però tinc una cosina casada amb un pakistanès -que parla un català perfecte, per cert- i un immigrant m'acaba de salvar la vida després d'arreglar-me el mòbil. Aixó sí: a canvi de 40 euros que he pagat de bon grat. És la llei de l'oferta i la demanda.


El que passa és que jo no visc a Sant Cugat -un veritable microcosmos-, sinó en un municipi amb un 20% d'immigració. En realitat, és més perquè els immigrants sense papers no surten mai a les estadístiques. I els meus fills tampoc no van al Col·legi Alemany, ni al Frederic Mistral, ni a l'Aula ni al Sunion ni al Betània-Patmos o al Saint Peter's School, per citar algunes de les escoles més cares de Barcelona i rodalies on han estudiat una bona part dels nostres representants polítics i on ara hi porten els seus fills.


No, els meus van a una escola pública amb un 50% d'immigració -plena de Mohamed, de Nirhim, de Nadir, d'Omaima. Que consti que va ser una decisió premeditada perquè vaig pensar -vam pensar- que els aniria bé veure com serà la Catalunya del futur. Però la percepció sobre la immigració canvia quan comences a veure gel·labes pel teu carrer i te n'adones que no tot és happy flowers.


Per això, veig CiU tan despistada amb la qüestió com al PP i, per descomptat, l'esquerra. Només alguns alcaldes socialistes -com Àngel Ros o Núria Marín, per exemple- han començat a canviar de xip conscients que tenen una fuita de vots per aquest cantó. L'altre dia, abans d'un acte a Òmnium, fins i tot Joan Tardà m'admetia que els votants del Front National són els antics votants del PC francès de George Marchais.
Per exemple, l'únic que se li ha ocorregut al nou portaveu de CiU al Congrés en matèria d'immigració, un tal Antoni Picó, és defensar una proposició de llei d'estrangeria sobre els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) després de la campanya d'El Periódico. No cal dir que als CIE s'ha d'aplicar estrictament la legalitat i depurar totes les responsabilitats, sobretot al de la Zona Franca després de la mort d'un intern. Però no vull ni pensar com deuen estar els CIE del Marroc, de Senegal o de Gàmbia en el cas que en tinguin.


La setmana passada, tot aprofitant un ple del Parlament, vaig estar xerrant per exemple amb diversos alcaldes sobre la immigració pels passadissos de la cambra. La veritat és que la majoria eren de CiU, però perquè després de les darreres eleccions municipals n'hi ha pocs del PSC. A la propera intentaré enraonar amb els socialistes Esteve Pujol i Judith Carreras, alcaldes respectivament de Camprodon i Olvan. Però no és el mateix, perquè el primer té un 11,4% d'immigració i la segona només un 2,7%.
Tot era off the record, és clar. Però un em va advertir que si no espavilem, en deu anys, podem acabar "com la Banlieue de París". Un altre em va explicar que, durant les eleccions, en feus socialistes, se li havien atansat votants que li deien -l'expressió és textual: "si em treus els moros et voto".


N'hi havia un, amb un percentatge d'immigració relativament baix al seu municipi, que no n'estava gaire amoïnat, però em va confessar que un dia va anar al centre històric de Tortosa i va quedar garratibat: "allò semblava Islamabad".


Però el més preocupant és el que em va dir una regidora del Baix Empordà que estava de visita: "amb la crisi, marxen". Malament rai si aquest és el criteri del partit de govern a la Generalitat, perquè vol dir que no té política en matèria d'immigració.


Per descomptat, també hauríem de fer autocrítica. Digue-m'ho clarament: sort n'hem tingut de la immigració: sense immigrants qui pujaria les bombones de butà a un cinquè pis del Raval sense ascensor? qui tindria cura dels nostres avis o qui netejaria els nostres carrers? (Nota del blog: qui ho feia abans que arribés tanta immigració?)


També hem tingut també un munt d'empresaris sense escrúpols: el boom de la construcció s'ha basat en part en mà d'obra barata. Un altre alcalde coneixia el cas d'un escorxador que pagava 500 euros al mes a immigrants per treballar a dos graus sobre zero.
Però tampoc no podem obrir les portes de bat a bat: tot immigrant hauria de venir, com a mínim, amb un contracte de treball sota el braç. I més amb els temps que corren. En política no hi ha res pitjor que no fer res. Tenim -tenen, perquè jo només faig de periodista- un problema. Si no espavilen, la situació pot esdevenir explosiva. I em sap greu dir-ho: això no és un article, ni tan sols una tesi doctoral malgrat la seva extensió, és un veritable crit d'alarma.
Per exemple, diumenge passat, a mitja tarda, vaig anar a donar un tomb pel meu poble. Em vaig sentir en minoria: primer em vaig creuar amb una parella, després amb un pare i un fill, més tard amb unes dones amb criatures, finalment amb tres homes un d'ells tapat de cap a peus: tots eren immigrants magrebins. Fins passat cinc minuts no vaig veure un autòcton. Malament rai si les classes mitjanes -de la qual em sento membre- se senten oblidades. Pot passar de tot.

Xavier Rius
Font: E-notícies

dimecres, 4 de gener del 2012

DURAN, PREOCUPAT: " ELS NOU NASCUTS A CATALUNYA SÓN MAJORITÀRIAMENT FILLS D'IMMIGRANTS"


El secretari general de CiU i cap de files de la federació a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, ha alertat en un article la seva pàgina web –titulat "Al Baix Empordà, Mohamed"–per alertar que "els nous nascuts" a Catalunya són "majoritàriament fills de mares immigrants ".

Duran es remet a les dades fetes públiques fa uns dies per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que revelen que aquesta comunitat va registrar 84.015 naixements el 2010, un 1% menys que l'any anterior. Mentre que els naixements de mares espanyoles han caigut un 1,5%, entre les dones de nacionalitat estrangera - que a Catalunya representen tres de cada deu naixements -, experimenten una lleugera recuperació del 0,3%.

"La natalitat baixa, cau un 1%, després que caigués ja el 2009 gairebé un 5%", ressenya Duran abans de lamentar que "aquesta disminució es produeix més entre les dones autòctones, i els nous nascuts majoritàriament fills de mares immigrants"

El candidat de CiU insisteix que als catalans els hauria de preocupar "que el relleu generacional es vagi fent amb persones de fora"."Dec ser un carca, xenòfob ... i no sé quantes coses més, però a mi em preocupa, i cada vegada que em passejo pels carrers de Palafrugell (Girona) em preocupa encara més. Em sap greu, sóc així", afegeix el líder d'Unió.

Informa.ARA

dimecres, 23 de novembre del 2011

Agents antirumors sobre la immigració

Aquest bon home sembla no agradar-li la idea que uns pallassos parlin per ell

L'Ajuntament de Barcelona ha format 463 "agents antirumors"per anar escampant la bona nova a la ciutadania, que consisteix en saber que els immigrants són bons per definició i que si de vegades alguns ens inquieten és perquè nosaltres els fem males persones amb els nostres prejudicis. D'això, segons afirmen aquests Agents, se'n diu efecte Pigmalió. Que vostè creu que entre nosaltres hi ha grups salafistes i això no li fa gota de gràcia? Compte! No ho comenti perquè pot disparar-se l'efecte Pigmalió i podem trobar-nos com a l'Afganistan per culpa de la seva malfiança.


Potser ja comença a ser hora que l'actual govern municipal deixi caure el lliri que duu a la mà. Més que res pel bé de tots. La laxitud i l'entreguisme de CiU comencen a ser alarmants. Elsplans quinquennals de la subvenció sistemàtica a grups i plataformes que han viscut de la moma durant tants anys, han d'acabar. I no només per raons econòmiques, sinó per pura higiene democràtica. Aquests grups han creat xarxes clientelars i professionals, s'han enquistat en les administracions i sovint se serveixen de la democràcia per laminar-la.



Lluitar contra el racisme i la xenofòbia és un deure de tots els ciutadans i, naturalment, de l'Administració. El millor antídot és una política d'immigració seriosa i combatre els prejudicis sense demonitzar qui manifesta dubtes o greuges justificats. Acusar tot un col·lectiu de lladre o de fanàtic és inadmissible, però també ho és estigmatitzar qui denuncia abusos concrets en els serveis socials o qui no accepta el burka per considerar-lo una manifestació intolerable de discriminació de la dona. 



Però d'on sorgeixen aquests Agents Antirumors? L'equip actual de l'Ajuntament de Barcelona s'ha trobat amb un seguit d'herències i, pel que es veu, no sap què fer-ne o no gosa modificar-les o suprimir-les. Una d'aquestes perles heretades és el Pla Barcelona Interculturalitat (de la Direcció del Programa d’Immigració i Diàleg Intercultural), que va impulsar l’Estratègia BCN Antirumors i la Xarxa BCN Antirumors



Tot aquest entramat verborràgic de direccions, sotsdireccions, secretaries i xarxes està format per l'anterior equip municipal. Per gent com Francesc Osán, cap de l'Oficina de Diplomàcia Municipal i, a més, cap i portaveu de la Caravana Barcelona Solidària gràcies a la qual ara AlQaida del Magrib té vuit milions d'euros que no tenia.




Un altre dels responsables de la vella nomenklatura i principal responsable de la formació de part de l'actual equip era Josep Maria Navarro Cantero, professor de l'Escola Universitària de Treball Social, "empresari de l'economia social i solidària" (sic) i cap de la mega subvencionada i antisemita ONG Sodepau.




Josep Maria Navarro va ser entrevistat fa poc a Webislam per l'inefable  Abdennur Prado -el musulmà moderat que va amenaçar el Parlament espanyol amb tenir el seu 11-M i cap fiscal no li ha fet cap pregunta-. En aquesta  entrevista Navarro té la poca vergonya d'afirmar que "el sionisme català té una una significativa implantació a la premsa i als mitjans de comunicació" del nostre país. I per si no fos prou afegeix que"la islamofòbia és el nou antisemitisme del segle XXI", aplicant la tàctica d'equiparar realitats i aconteixements que no tenen res en comú per justificar l'islamisme radical, per menystenir la cultura jueva i, evidentment, l'estat d'Israel i per relativitzar l'Holocaust. 




Els recordem que aquest conegut antisemita, Navarro, coordinava el "Servei de Mediació Intercultural Comunitària de l'Ajuntament de Barcelona" i, alhora, la pantomima del Tribunal Russell de Barcelona, detall que dóna idea de la imparcialitat i l'honradesa d'aquest individu.




També donava suport al Tribunal Russell constituït a Barcelona la Meritxell Martínez Bellafont, ex presidenta de l'ONG Setem. Ara coordina una secció d'aquest programa dels Agents Antirumors, el dedicat a "accions teatrals", que sol consistir en la irrupció de pallasses als mercats cridant consignes progres que pretenen ser gracioses i que coaccionen la gent que hi ha anat a comprar, no a que l'adoctrinin.




Amb aquests antecedents, sumats a l'orientació del qüestionari que han de respondre els voluntaris i que es dóna per fet que aquests pertanyen "entitats o organismes", ja tindrem una idea prou aproximada de quina mena de rumors volen combatre. Ni una paraula sobre l'antisemitisme escandalós que malauradament distingeix el nostre país, atiat pels mitjans de comunicació -especialment els públics-, i per grupuscles que han fet de la judeofòbia l'eix de les seves vides i de la seva economia i als quals, precisament, pertanyen els inventors d'aquest assaig de censura disfressada de missatge políticament correcte.




Evidentment, aquests Agents no aniran mai a parlar amb l'imam de Lleida ni entraran a qualsevol mesquita o carnisseria halal per explicar-los que el país que els acull exigeix el respecte a totes les religions i els drets de la dona. No els diran que el Protocols dels Savis de Sion són un libel repugnant i que els jueus no van degollant nens, tal com els mostren a les sèries de televisió que veuen a casa seva. O quines televisions es pensen que miren una part significativa de la comunitat musulmana de Catalunya? 




No, els únics racistes i xenòfobs, els únics que tenen prejudicis i escampen rumors són els catalans. Per exemple, els que creuen i no s'estan de manifestar que és intolerable que els practicants d'una religió vulguin imposar-nos els seus criteris sobre què hem de pensar sobre el seu profeta o el seu déu o què es pot dibuixar a les revistes satíriques.




Però tranquils, que els Agents seran persuasius i entraran a les nostres botigues o es ficaran en les nostres converses al carrer o al bar amb un to condescendent. Ho expliquen així : "Tampoc no es vol demonitzar aquelles persones que tenen prejudicis o reprodueixen rumors i que «han de ser rescatats» pels agents antirumor".



Les "Brigades de la moral" sempre comencen rescatant amb un somriure als llavis. Passat un temps es dóna per fet que hi ha coses que no pots dir i coses que no pots fer. Que te'n guardaràs prou d'escriure segons què, de vestir segons com, de defensar el que penses. I que si et surts del guió... després no et queixis.

dilluns, 21 de novembre del 2011

Artur Mas sobre el Burka



Añadir leyenda

Els Anticapitalistes ocupen la seu de CDC a Barcelona

Primer de tot cal saber qui són els Anticapitalistes? Els Anticapitalistes són un partit del grup Revolta Global del mateix àmbit que la CUP o els Indignats, que s'ha presentat aquest 20 de novembre i que no ha votat ni sa mare. A ningú se li escapa que aquest partit és un satelit del PSC per fer les gamberrades que ells no poden fer intentant deixar en evidència altres partits com la que ja va denunciar CDC d'Horta. El partit que fa la feina bruta als sociates van cantar la internacional en castellà.
Un centenar de simpatitzants de la candidatura Anticapitalistes han ocupat aquest vespre durant una hora la planta baixa de la seu de Convergència Democràtica de Catalunya al carrer Còrsega de Barcelona, a poques hores del començament de la campanya electoral. Els activistes han cridat consignes diverses com: 'Li diuen crisi; és capitalisme' o 'No, no, no, a la privatització'.
En declaracions a VilaWeb, la cap de llista de candidatura, Esther Vivas, ha explicat 'ha estat una acció en contra de les retallades i de la privatització que promouen en govern de Convergència, especialment en els àmbits de l'educació i la sanitat'. Els activistes han conversat, a l'interior de l'edifici, amb alguns membres de CiU per a traslladar-los les seves protestes, però no hi han trobat cap dirigent, donada la proximitat amb el començament de la campanya, segons fonts del partit.
Unes quantes dotacions de mossos d'esquadra i de guàrdia urbana s'han desplaçat al lloc dels fets i, després d'una breu negociació, els activistes han abandonat pacíficament l'edifici. A la sortida han tallat durant uns minuts el carrer Còrsega. No hi ha hagut cap destrossa ni cap detenció. 
FONT: Vilaweb

divendres, 18 de novembre del 2011

CDC acusa els 'indignats' d'una desena d'atacs i destrosses a la seu del barri barceloní d'Horta

A la següent notícia del diara Ara on podreu veure les imatges, els gossos del PSOE ataquen les seus dels altres partits:
"Vam inaugurar el nou local la vigília de l'Onze de Setembre, dos dies després ja hi teníem pintades i insults, i l'endemà ens van trencar el vidre". Així comença la presidenta de l'agrupació local, Iolanda Torres, el relat dels fets ocorreguts en els dos últims mesos a la seu de Convergència Democràtica al barri barceloní d'Horta, que és a l'anomenada plaça de les Masies, molt a prop de la plaça Eivissa. Convergència, que ja ha presentat dues denúncies a la comissaria dels Mossos d'Esquadra, ha registrat atacs i destrosses "cada setmana" des d'aleshores, afegeix la dirigent local. El secretari d'organització de CDC a Barcelona, Carles Agustí, ha apuntat que els petits atacs que periòdicament es registren a totes les seus no es denuncien "però això ja passa de mida".
El succés més greu va tenir lloc la matinada de dilluns a dimarts d'aquesta setmana, quan un nou atac, amb una paperera de ferro, va esbotzar de nou el vidre, que va cedir perquè encara no tenia el vinil de protecció que impedeix que s'esberli quan s'esquerda. Torres explica que, en altres ocasions, els agressors "han llançat cubells de pintura vermella", i aquest dijous encara hi ha hagut un nou atac amb cola blanca.
La presidenta de CDC del barri d'Horta acusa els indignats com els possibles responsables dels atacs i destrosses: "Creiem que són ells perquè les pintades van dirigides contra Felip Puig". Torres referma la seva tesi en un altre atac que es va produir dissabte passat, en aquest cas contra una paradeta del partit a la plaça del Nen de la Rutlla. "Van venir un grup d'indignats i ens van començar a empènyer i a cridar fins que vam haver de recollir i marxar", afegeix.
Els Mossos d'Esquadra s'han fet càrrec de la investigació i han promès que reforçaran la vigilància als entorns del local, però de moment han recomanat a l'agrupació que canviï la persiana metàl·lica, que no és hermètica i facilita que es pugui atacar l'interior de la seu a qualsevol hora del dia.

Personatge dels còmics Marvel que tenia el rol d'enemic

CiU denuncia: ICV mentiders!

El full destaca que el Parlament de Catalunya aprova una resolució que preveu l’inici de les obres pel 2012
CiU destaca que l’obra estava adjudicada però sense partida pressupostària assignada, i que forma part de l’herència de projectes sense finançament deixada pel darrer tripartit
La federació manifesta el seu compromís amb la comunitat educativa de l’escola i es compromet a vetllar pel projecte
Davant el repartiment per part d’ICV d’un cartell on s’afirma que CiU va impedir al Parlament de Catalunya l’aprovació d’una resolució que plantejava l’inici immediat de les obres del CEIP Lola Anglada, la federació ha repartit, entre ahir i avui, més de 1.200 fulls als habitatges de l’etorn del centre educatiu, on es clarifica la posició de CiU al Parlament de Catalunya i s’informa els veïns del compromís per vetllar pel projecte. CiU considera que ICV menteix la comunitat educativa de l’escola, i així ho posa de manifest en el full informatiu que està repartint, que  s’adjunta a continuació:




dimarts, 8 de novembre del 2011

20.N primera part

PER CATALUNYA ÉS EL MATEIX RUBALCABA QUE RAJOY

Aquest 20 de novembre es celebraren les eleccions espanyoles, que a nosaltres als catalans ens porten tants mals de cap.

Mirem algunes notícies del PSOE:

Anna Balletbò i el cinisme que no cessa de Jaume Clotet

Socialistes i islamistes radicals units a Cunit 

Detingut un mmebre del PSC per financiar Alqaeda 

Saül Gordillo i el terrorisme Palestí de Rubén Novoa


I d'Iniciativa què podem dir? doncs millor llegim el repàs de l'amic  Jaume Clotet!

Som votants, no idiotes

Els amics d'Iniciativa, IU tampoc es van quedar curts a Extremadura pactan amb neonazis

 

dissabte, 5 de novembre del 2011

"A Palafrugell hi haurà més persones del Magreb que de Catalunya"

El candidat de CiU a les eleccions generals, Josep Antoni Duran i Lleida, en una entrevista a El món a RAC1, alerta que "al Baix Empordà hi ha més Mohammeds que Jordis. No hem fet bé els deures en favor de l'augment de la demografia i del creixement de la natalitat. A Palafrugell hi haurà més persones del Magreb que de Catalunya. Sí, em preocupa".

També ha defensat que "no té res a veure el govern de Mas amb l'increment de l'atur. Estem en una situació greu". "Si CiU queda per darrera del PP, no convindria que al Parlament CiU depengui del PP. Hauria d'obrir el ventall d'aliances. Segurament seria millor el PSC, però no sé si ells estan per la labor", indica.

"Ens interessaria que una força política que no fos el PP ens agafés la mà", admet en aquest sentit. "El pacte fiscal no és una dèria nacionalista. Al País Basc tenen la meitat de l'atur. Tot aquell que viu a Catalunya li interessa el pacte fiscal", ha deixat clar.

També ha apuntat que "o Grècia fa els deures o se'n va de l'euro. No podem permetre que una poma podrida envïi el cistell a fer punyetes". "Passi el que passi, en els pròxims 4 anys jo estaré a l'escó. Passi el que passi faré de portaveu de CiU al Congrés i defensant els interessos de Catalunya", ha sentenciat.

dilluns, 11 de juliol del 2011

Alcalde de Salt: "El percentatge d'immigrants de Salt no és bo ni per a ells ni per als autòctons"

Jaume Torramadé: "El percentatge d'immigrants de Salt no és bo ni per a ells ni per als autòctons"

L'alcalde de Salt demana canviar la situació de pobles com el seu, on un 45% de la població són "estrangers, extracomunitaris i pobres". Torramadé diu que "ningú vol patir la situació que estem patint nosaltres"
L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, ha reafirmat aquest matí en una entrevista al programa El món a RAC1, la seva proposta de limitar el número d'immigrants en municipis saturats, com el seu. Torramadé va dir ahir diumenge que caldria determinar un percentatge màxim de nouvinguts en poblacions amb situacions especials i ha explicat que Salt té un 45% de població estrangera. "La majoria són extracomunitaris i pobres", ha dit, "és una situació que no vol ningú per al seu poble i per això hem de fer alguna cosa per canviar-la".
Per l'alcalde, aquestes xifres d'immigració "no són bones per a ningú, ni per als autòctons ni per als immigrants, perquè els autòctons no se senten a gust i els immigrants no troben el que han vingut a buscar perquè aquesta no és la realitat catalana". En aquest sentit ha posat com a exemple les escoles de Salt, on hi ha percentatges del 70%, el 80% i el 90% de nens immigrants. "Això no els ajuda", ha dit, "perquè aquesta no és la realitat catalana".

Torramadé ha comentat també la proposta de Zapatero de permetre que els ciutadans marroquins votin a les properes eleccions municipals i ha dit que aquest fet "augmentarà les diferències entre els immigrants i farà la gestió més complexa".

dimarts, 1 de juny del 2010

CiU de Reus presenta una moció per prohibir l'ús de la burca i del nicab al carrer

El portaveu del grup municipal de CiU al consistori reusenc, Carles Pellicer, ha matisat que la proposta es fa amb l'objectiu de crear una ordenança municipal que prohibeixi l'ús del vel integral
El grup municipal de CiU a Reus ha entrat aquest dimarts al matí a l'Ajuntament una moció per prohibir l'ús de la burca i del nicab no només als equipaments municipals sinó també a tota la via pública. Així ho ha explicat el portaveu del grup municipal de CiU al consistori reusenc, Carles Pellicer, que ha matisat que la proposta es fa amb l'objectiu de crear una ordenança municipal que prohibeixi l'ús del vel integral. La moció s'ha entrat ja al registre de l'Ajuntament a l'espera de poder ser tractada en junta de portaveus o en el ple del 18 de juny. D'altra banda, el PP de Tarragona també ha confirmat que, seguint el model de Lleida, també s'està estudiant portar una proposta al plenari. El portaveu de CiU a l'Ajuntament de Reus, Carles Pellicer, ha dit que "abans que hi hagi un problema cal buscar una solució" i en aquest sentit l'ús de la burca i el nicab "necessiten una regulació". Així mateix, s'ha insistit que "no es tracta d'una qüestió religiosa, sinó més aviat de tipus cultural". La moció presentada per CiU consta de tres punts. Es demana que s'aprovi una ordenança de civisme per limitar l'accés i l'ús del vel integral i altres vestimentes o accessoris que cobreixin totalment la cara i que impedeixin la identificació i la comunicació visual en els espais públics. Així mateix, la proposta demana que es duguin a terme accions de sensibilització i de formació de tots els col·lectius socials de la ciutat encaminades a garantir el respecte a la dignitat de la dona des dels valors de la plena igualtat i la convivència. El darrer punt de la moció demana que se sol·liciti a l'Administració de l'Estat i al govern de la Generalitat que estableixin un marc comú de regulació pel que fa referència a la prohibició a la via pública del vel integral. Tant CiU de Reus com el PP de Tarragona han valorat la seguretat, l'ordre públic, la importància de buscar el consens en aquesta matèria i apostar per la igualtat de gènere com els motius més importants que els han impulsat a presentar aquesta moció. Reus i Tarragona se sumarien així a la iniciativa de Lleida, ja aprovada, i a la intenció que té el Vendrell de seguir els mateixos passos.

  FONT
 Articles relacionats : 2 articles sobre el burka i Flamencs i valons s'uneixen per prohibir el vel integral islàmic, depressió pel mocador

dimecres, 7 d’abril del 2010

17.000 immigrants empadronats en un sol pis de Barcelona


El portaveu de CiU en el Congrés dels Diputats espanyol, Josep Antoni Duran i Lleida, ha denunciat avui en una intervenció parlamentària que en algun moment hi ha hagut fins a 17.000 immigrants empadronats en un sol pis a l’avinguda Meridiana de Barcelona. El líder d’Unió ha destapat aquest escandalòs cas arran de la presentació d’una proposició no de llei en què es demana que es creï un fons important a favor dels ajuntaments per fer possible la seva integració, i que es doti als ajuntaments instruments jurídics per poder controlar la capacitat de registre dels habitatges per part dels ciutadans immigrants. 



FONT: SOM NOTÍCIA

dissabte, 3 d’abril del 2010

EXPERIÈNCIES I LLIÇONS APRESES PER LLUÍS MORERA PASQUAL, MILITANT DEL FRONT NACIONAL DE CATALUNYA

Lluís Morera i Pasqual Sóc separatista de resultes de la meva formació escolta, de l’ambient de barri i escolar. Sóc fill de l’escoltisme laic i del confessional. L’escoltisme català em va fer secessionista, en un procés de cristal.lització harmoniós i lògic. Vaig tenir la sort de tenir uns caps de secció i d’agrupament, que ja voldrien tenir molts polítics la seva consciència nacional catalana de pedra picada.

Quan vaig entrar en el FNC al 1963, era l’únic partit nacionalista que hi havia, l’únic que vindicava la independència política de Catalunya, bé que no pas la seva integritat territorial (centre més perifèria). De partits autonomistes n’hi havia a balquena, però de separatistes només el FNC. Quan el FNC es va fundar al 1939, no es va demanar el concurs, ni el suport moral, polític, ultra material, dels exiliats separatistes a Amèrica i a Europa.
Incomprensiblement no es va comptar amb l’inestimable suport de l’exili nacional català.

No em refereixo a l’exili ideològic, inhibit de la redempció pàtria: catalans adscrits a l’anarquisme, a l’antifranquisme en abstracte, al marxisme, al republicanisme... tots en clau espanyola. El FNC hagués donat més de si, si hagués estat mínimament ben dirigit, si hagués tingut un cap honrat, lleial, tenaç, astut i capaç. Cornudella i Barberà no va sortir del FNC per fundar un nou partit independentista, no, sinó que es va passar a l’enemic espanyol, al partit més important de l’imperialisme espanyol d’esquerra, al PSOE-PSC. Quan els nous militants que entraven al FNC coneixien Cornudella, acabaven decebuts. En comptes d’imbuir-los fe, duresa, disciplina i tenacitat; els infonia dubtes, basarda, antifranquisme vaporós en comptes de secessionisme pur i dur. D’un front ampli separatista en va voler fer un partit antifranquista, socialista autogestionari. De mica en mica, any rere any, Cornudella anava llimant el nacionalisme català del FNC per escorar-lo cap a un antifranquisme ambigu, cap al socialisme espanyol del PSOE-PSC.

Cornudella va rendir Estat Català i el va posar als peus del seu enemic mortal, l’anarquisme. Anys després va fer la mateixa operació amb els socialdemòcrates. Va rendir el FNC als peus de l’espanyolisme esquerrà del PSOE-PSC, durant la Transició. Després de passar pels grups de franctiradors de Jordi Pujol, al 1963 vaig voler entrar al partit degà i més emblemàtic del separatisme històric, regular, nacional i interclassista, a Estat Català. Però aleshores no existia, em va dir Joan Vallvé, d’Unió Democràtica; ens vam trobar al bell mig de la plaça de Catalunya. A través de l’escoltisme vaig connectar amb UDC i no em va fer gens el pes. No sols perquè no és un partit independentista, sinó perquè és un partit de cotó fluix, melindrós, sense sang a les venes.

Unió Democràtica ja troba bé que Catalunya sigui propietat il.legal d’Espanya, només en vol atenuar els efectes, amb la màxima autonomia dita confederació. UDC, com tot autonomisme, només vol amorosir els efectes de l’hegemonisme hispà sobre Catalunya. Al 1998 UDC continua pensant igual, a més de ser un paràsit que creix a expenses de Convergència. UDC era i és un mer partit autonomista que aspira a la màxima autonomia amb el nom ampul.lós i equívoc d’una confederació peninsular. Joan Vallvé em va dir que si jo era separarista més valia que milités a l’únic partit secessionista que hi havia al 1963, al FNC. A tal efecte em va donar l’adreça de Carles i Rafael Castellanos, en una farmàcia al meu barri de Sant Andreu. Allà hi vaig conèixer també l’Enric Àngela; en Gómez; la Teresa Alabèrnia que ja era més marxista que independentista (em va passar el Llibre Roig de Mao Zedong); en Josep Ferrer, més materialista dialèctic que Marx; en Carles-Jordi Guardiola; la Núria Codina; en Jordi Miravet i Sanz; en Passoles, la Josefina López; els Lecha, etc.

A Barcelona hi vaig conèixer, a les files del FNC, l’Agustí Barrera i Puigví, el militant per antonomàsia; en Robert Surroca, l’arxiver per antonomàsia; en Jordi Vila i Fortuny, l’impressor que em volia expulsar del FNC “per indisciplina” i per ser massa activista; en Joan Agut, el llibreter; Ferran Marull, el fotògraf; en Joan Rabascall, l’etern estudiant de la FNEC; en Carbonell de la casa Búfalo, l’home de les ponències de 1965; L’iridi Casanovas i Roigé, el militant abnegat, humil, disciplinat i lleial; la germana d’en Pau Garsaball, l’actor famós i patriota remarcable; l’Antoni Ribera i Jordà, el versat en ovnis; en Culleré i en Pere Terrado de Lleida, etc. Cornudella i Barberà va junyir el FNC a plataformes unitàries antifranquistes controlades pel partit comunista espanyol.  

Jo no entenia perquè la pedra angular de la nostra lluita havia de ser l’antifranquisme i no la independència de Catalunya. L’antifranquisme en abstracte ha estat la tapadora de l’imperialisme espanyol d’esquerra a Catalunya. A Catalunya, les plataformes de conjunt unitàries, s’havien haver fet a l’entorn del separatisme, no d’un antifranquisme que amb prou feines amagava l’odi anticatalà professat per l’esquerra espanyola.

En la fase primerenca del FNC, la seva elit provenia de Nosaltres Sols!; d’allà en venien els militants més foguejats, més abnegats i disciplinats. FNC va ser la primera formació política que va fer servir l’esprai per pintar parets. Els Aliats van apostar per l’antifranquisme, alhora que reprovaven el sobiranisme català i basc. Total, el FNC no va saber treure dels Aliats tot el profit que podia haver tret: infraestructura, diners, instruments, suport diplomàtic, impremtes, logística, complicitats interiors i exteriors, etc. Sant Andreu era el barri de Barcelona on hi havia més implantació del FNC, seguint la tradició d’Estat Català.  

La dècada de 1960 va ser fatal per al nacionalisme català. Les universitats catalanes eren veritables catedrals del marxisme espanyol. La majoria de joves que hi passaven, en sortien contaminats de per vida. Aquella generació mai més no ha pogut superar el mal irreparable que el marxisme li va causar. El resultat va ser que els joves del FNC es van escindir per formar el PSAN. Van voler fer una simbiosi entre marxisme i independentisme. El resultat es que va predominar el marxisme de molt; el separatisme va passar a ser una mera comparsa del materialisme dialèctic. Si la sobirania de Catalunya no tenia el caràcter marxista, el PSAN se’n inhibia. L’únic de positiu que va tenir el PSAN va ser la dimensió nacional, ètnica, de la seva política: de les Corberes al Segura i del Cinca a Menorca; tota la nació catalana. Mentre que al FNC no hi havia manera de fer-li entendre la globalitat nacional catalana, perquè era manat per una generació que havia fet la guerra 1936-1939. El separatisme català d’abans de 1936 se cenyia només a les quatre províncies del centre de Catalunya i prou, la perifèria en quedava exclosa.  

El gran pecat del PSAN va ser subordinar el separatisme català a la més criminal de les ideologies mundialistes, al marxisme. Va ser un procés humiliant, narcotitzant i liquidador del secessionisme històric. Fins i tot el PSAN va gosar canviar la simbologia: el triangle blau el va canviar pel groc i l’estel blanc el va tenyir de vermell. El PSAN va voler fer creu i ratlla de tot el passat insurreccional català, perquè era burgés, deia. Només el marxisme era la veritat revelada per Marx. L’esquerra té narcotitzat, segrestat i acoquinat el separatisme català, de 1930 ençà. Les dretes no, perquè mai s’han proposat de dominar-lo per dintre. El FNC se’n va adonar massa tard que el marxisme és el detritus ideològic del segle XX, talment com l’anarquisme i el feixisme.

En el FNC hi vaig trobar militants d’una qualitat excepcional: Manuel Viusà i Camps, Jaume Martinez i Vendrell, Agustí Barrera i Puigví, Antoni Malaret i Amigó i Jaume Cornudella i Olivé (sense cap parentiu amb Cornudella i Barberà). Militar en el FNC em feia l’efecte d’estar a la cresta de l’onada, en el rovell de l’ou nacional. Era molt gratificant tenir aquesta impressió, et donava ales, fe, iniciativa, tenacitat, duresa i orgull. A despit de la deplorable direcció de Cornudella i Barberà. El FNC va pecar d’innocència política, va creure massa en els Aliats, va confiar massa en la democratització de l’estat espanyol, oblidant que espanya és una nació aliens i enemics mortals de Catalunya. Catalunya i espanya són dues nacions diferents, distintes; cadascuna té dret a viure en independència política i en la respectiva integritat territorial. Això tan bàsic ho vaig aprendre al FNC. Vaig caure tres cops en mans de la policia, tres cops a la garjola. El primer cop vaig estar deu dies a la model, el segon quinze i el tercer tres mesos. Tots per la causa separatista però no relacionada amb el FNC. La meva militància secessionista era bàsicament a les files del FNC, però també en grups relacionats amb l’escoltisme.  

El separatisme català del FNC s’havia d’haver desmarcat de l’antifranquisme en abstracte, perquè a Catalunya era la coartada de l’imperialisme espanyol d’esquerra. El FNC no era antifranquista directament, per definició; el seu secessionisme bel.ligerant el duia a ser antifranquista de retruc; no com a causa, sí com a efecte. Catalunya vol fugir rabent de qualsevol modalitat d’estat espanyol, sigui monàrquic o republicà, sigui centralista o confederal, sigui autocràtic o democràtic. Els catalans no som espanyols, no ho volem ser, ni ens convé de ser-ho. Cornudella i Barberà va fer un informe en què donava les gràcies als immigrants espanyols per haver triat Catalunya com a terra per envair. Les veus dissidents sobre el problema, les que indicaven el perill obvi d’espanyolització de Catalunya, foren poques i silenciades en el si del FNC. 
Era propi de benpensants, progrés i esquerrans deixar que espanya exportés a Catalunya els seus excedents de població. Els partits catalans no volien veure’n la intenció genocida de Franco. De tota la història de Catalunya, després de la pèrdua de la independència el 1479, aquesta invasió demogràfica de més de tres milions d’espanyols, va ser el cop més demolidor que espanya ha etzibat a Catalunya. Ha anat per pèls que no desapareix la llengua catalana. Tot amb tot, el català ha deixat de ser la llengua preponderant de Catalunya. Només per aquest fet, els patriotes catalans ens hem d’oposar a la immigració que espanya ens envia, vingui d’on vingui, sigui d’on sigui, acaben per espanyolitzar Catalunya, de connivència amb espanya.

 

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters