L'extrema esquerra protagonista dels únics incidents l'1 de maig

CUP, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Coordinadora Obrera Sindical, Arran, CNT, Endavant autors de les destrosses d'avui a Barcelona segons NacióDigital.Cat i 324.

Deixa molt que desitjar que l'Extrema Esquerra, dotada sovint d'infiltrats de l'Estat espanyol degut al seu extremisme ideològic, acabi la manifestació a la seu de CiU, el partit que conjuntament amb el partit de l'oposició està liderant el procés cap a la independència!

Nació Digital:

La marxa alternativa del Primer de Maig acaba amb una càrrega policial

La manifestació s'ha desconvocat davant la seu de CiU. Els Mossos d'Esquadra han dispersat les restes de manifestants

Galeria de fotos (Jordi Borràs)

Primeres càrregues policials a la cruïlla entre Aragó i Pau Claris Foto: Q.S./N.D.

Una càrrega policial al carrer Aragó amb Pau Claris ha posat punt i final a la manifestació alternativa del Primer de Maig a Barcelona. La marxa s'ha donat per acabada cap a un quart de nou d'aquest vespre després de fer un recorregut en siga-saga des de l'estació de tren de Barcelona Sants fins a la seu de CiU al carrer Còrsega passant per davant de la seu del PP al carrer Urgell, provocant diversos incidents al llarg del recorregut i sota un estret marcatge policial. Els Mossos d'Esquadra han acabat dispersant les restes dels manifestants.

La marxa ha començat cap a dos quarts de set del vespre a Sants, on milers de persones han respost a la crida de diverses organitzacions de l'esquerra com ara la CUP, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Coordinadora Obrera Sindical, Arran, CNT, Endavant i Intersindical Alternativa de Catalunya. La manifestació ha arrencat sota una estricta vigilància policial amb helicòpter de control aeri inclós. Poc després de començar un grup de manifestants ha destrossat a cops de pedra alguns caixers automàtics i al llarg del recorregut s'han trencat alguns aparadors.

Els primers moments de tensió s'han viscut davant la seu del PPC al carrer Urgell, on elsw manifestants han calat foc a un ninot que representava Mariano Rajoy.

El lema de la pancarta que obria la protesta era 'Ni Unió Europea ni capitalisme: poder popular'. Altres consignes que es repeteixen a través del recorregut que continua pel carrer Aragó són 'Matem la por i que esclati la violència', 'Contra la dictadura dels mercats, lluita anticapitalista' i 'La reforma laboral és violència estructural'.

 

La manifestació de la tarda, a punt de començar Foto: Jordi Borràs  

324:

Dos detinguts i destrosses en el mobiliari urbà després d'una manifestació alternativa a Barcelona per l'1 de Maig

Redacció Actualitzat a les 13:58 h   02/05/2013

Unes 6.000 persones, segons els Mossos d'Esquadra, han participat en la manifestació alternativa que s'ha fet aquest 1 de maig al vespre a Barcelona. La marxa estava convocada per la CUP i diversos moviments socials, anticapitalistes i sindicats minoritaris. La mobilització s'ha saldat amb dos detinguts i amb destrosses en el mobiliari urbà i en aparadors de botigues i entitats bancàries.

Un dels detinguts és menor. L'han detingut per desordre públic i l'han traslladat a l'Oficina d'Atenció al Menor, a la Ciutat de la Justícia. L'altre és un adult que va agredir un policia i és a la comissaria de les Corts dels Mossos d'Esquadra a l'espera de declarar. De resultes de les identificacions fetes durant la manifestació també s'ha detingut una tercera persona que tenia un ordre de cerca judicial.

La manifestació ha començat a la plaça dels Països Catalans i ha anat fins als Jardinets de Gràcia. A l'alçada del carrer Còrsega, diverses dotacions dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra han dispersat una part dels concentrats perquè, segons han explicat, hi havia problemes.

Un dels moments de més tensió ha estat quan han passat per davant de la seu del PP a Barcelona, al carrer Urgell a tocar de la Diagonal. Els manifestants hi han cremat un ninot de paper que simulava ser el president del govern espanyol.

Condemnat un delinqüent comú d'extrema esquerra per agressions contra independentistes

Adrià Rodríguez Carrasco, un delinqüent comú i segur 

que un dels molts elements espanyolistes

que l'Estat utilitza per combatre l'independentisme ja ha

estat condemnat per agredir independentistes a dos 

anys de presó i dues multes de 1500€ i 1800€ per agredir

independentistes l'11 de setembre del 2008.

Seguidament el comunicat  d'Unitat Nacional Catalana sobre els fets.

L'onze de setembre del 2008, 7 membres d'Unitat Nacional Catalana van rebre una agressió covarda per part d'un bloc nombrós de l'extrema esquerra, entre els quals es trobaven Maulets, CAJEI, SEPC etc.

Els militants d'UNCat guardaven el material fet servir a la parada del matí de la Diada, quan aquest grup nombrós se'ls va acostar, des de la nostra militància se'ls va demanar que passessin de llarg ja que UNC tenia intenció de sumar-se a la manifestació al final d'aquesta. Tot i les bones intencions dels militants d'UNCat per evitar tensions i baralles, els del bloc de l'extrema esquerra van contestar amb un "la vostra presència ens molesta" acompanyant aquesta frase d'un cop de puny i pluja d'objectes cap als joves independentistes.

Entre els ferits més greus, un militant veterà de més de 60 anys, conegut al seu poble per ser històric dins de l'independentisme; i també un noi jove, conegut dins del món independentista per col·laborar en diverses associacions, organitzar actes i participant en el Voluntariat Lingüístic. El jove mirava de protegir el seu company dels cops de cadira i de bastó, i va haver de ser evacuat amb ambulància del lloc dels fets després de rebre un fort cop d'ampolla al front que li van provocar talls profunds de 2.3 cm tallant una artèria i múltiples ferides al rostre.

El passat dia 9 d'abril es va celebrar el judici on es va acusar a Adrià Rodríguez Carrasco de ser un dels agressors més actius d'aquell dia i responsable d'haver tirat l'ampolla que va impactar al front del jove independentista.

Durant el judici els independentistes no van dubtar ni un moment a reconèixer l'Adrià Rodríguez Carrasco com autor dels fets, i els testimonis de la part acusada van caure en contradiccions i declaracions poc creïbles o ridícules. Cal destacar però que ells mateixos van reconèixer ser centenars contra una desena de militants d'UNC i que cada any havia passat el mateix, i és que efectivament en altres anys els agredits havien estat les JERC i ERC, les JNC i CiU, Estat Català o, al cap i a la fi, tots els qui no coincideixen amb la seva ideologia o simpaties.

Durant tot el procés Adrià Rodríguez Carrasco i els seus es van dedicar a fer-se les víctimes, a calumniar UNCat, i coaccionar i intimidar els membres de la nostra organització durant festivitats com la Selecció Catalana, festes de Gràcia, Sants i similars i els dies en què la Justícia requeria la presència d'ambdues bandes, fins al punt d'escriure amenaces a la façana dels independentistes.

Aquest 29 d'abril del 2013, Adrià Rodríguez Carrasco amb antecedents penals no computables relacionats amb delinqüència, ha estat condemnat a 2 anys de presó i a pagar multes de 1800€ i 1500€ més interessos i costos processals.

Des d'Unitat Nacional Catalana volem expressar el nostre suport als militants involucrats en aquest procés i agrair tota l'ajuda rebuda per part de diferents sectors de l'independentisme.

Secretariat Nacional d'UNITAT NACIONAL CATALANA

Ja anava sent hora que aquesta gent que ha sigut d'agredir sempre a grups molt més menors que ells, gent gran de més de 70 anys, nois de 13 anys i dones paguessin  amb el preu de la justícia. Només sou covards!

Conrear el futur

Patir una empanada mental sovint acaba amb disbarats com aquest. Es tracta d'un mural perpetrat a Caracas on s'hi poden veure Simón Bolivar, Jesús i Chávez. A la part superior, un escrit proclama "¡He resucitado! Patria, Socialismo o Muerte. Venceremos".

Potser amb un àcid pots arribar a sentir un arravatament místic gràcies a aquests obra mega-kitsch. Però com que tenim per costum no drogar-nos direm que, en aquest mural, només hi veiem morts.

Aquests dies TV3 ha estat distreta amb les manifestacions d'estudiants i sindicats. Els seus caps d'informatius deuen somniar en una mena de revolució i no cobreixen el que està passant a Veneçuela, que és el més semblant al que passaria aquí si el país caigués a mans dels trinxeraires que sempre capitanegen els aldarulls de Barcelona, una ciutat que sempre ha hagut de conviure amb un contingent més o menys fix de salvatges que es llencen al carrer per destruir el que se'ls posi pel davant aprofitant les protestes legítimes de la resta. La majoria no són estudiants ni treballadors, però sempre rematen les manifestacions estudiantils i sindicals. La majoria tampoc no són catalans, perquè no només no els surt de la boca ni una paraula en la nostra llengua sinó que sovint ni l'entenen. Per descomptat, no són demòcrates. Senzillament aprofiten qualsevol excusa per barrejar-se entre els manifestants i destruir, que és l'únic que saben fer. Són els destrossafanals de les celebracions del Barça, els fatxendes que fa uns mesos van vexar els diputats del Parlament, els hereus dels escamots de rereguarda que durant la guerra civil es passejaven armats per la ciutat i sembraven el terror segrestant i assassinant civils mentre la gent que de debò defensava la república donava la vida al front. La seva presència és garantia de derrota.

Ara els tenim barrejats entre els estudiants. Es diu que són una minoria, però sovint se'ls usa com a força de xoc, com a arma per atemorir i donar sensació de poder. "Ja els controlarem quan ens convingui". Però no, no són controlables. Aquests dies han provocat aldarulls i destrossat vidres i mobiliari urbà, han volgut rebentar el Congrés mundial de mòbils, han impedit un acte de presentació del darrer llibre del president Pujol, han tallat autopistes i vies principals de Barcelona, han imposat que els trens no paressin a l'estació de Bellaterra, han impedit l'entrada a les classes als estudiants que no estaven d'acord amb la vaga, han amenaçat i insultat periodistes que cobrien la informació, han trencat cartells i coaccionat estudiants d'un sindicat contrari a aquests desordres, han provat de muntar una tancada interminable al Rectorat de la Universitat Central i han irromput a una emissora de ràdio per imposar la lectura d'un comunicat.


Això és democràtic? Reclamen que cessin les retallades i no es prescindeixi de part del professorat associat i que no s'apugin les taxes universitàries que subvencionem els contribuents en un 85%. ¿Per què no protesten per la baixa exigència en l'admissió d'alumnes, per la manca d'excel·lència, l'endogàmia i el corporativisme docent, l'enquistament d'estudiants paràsits o la manipulació de grups polítics? ¿Per què van callar amb l'anterior govern, que va llençar els diners en subvencions, inversions absurdes i corrupció i protesten ara, quan ja no queden diners al calaix? ¿Per què no exigeixen una reforma profunda de tot el sistema educatiu que garanteixi una formació intel·lectual i professional decent?

Les universitats catalanes fa anys que s'han convertit en la segona etapa de la Secundària, en instituts per a adolescents en stand by arrossegant-se per les aules. Un negoci ruïnós per retardar el fracàs personal de milers de joves que mentre estan distrets no han d'afrontar les conseqüències d'un sistema educatiu manicomial. En un país que bescanta la formació professional de tècnics i subvenciona fins al deliri titulacions universitàries que no poden ser absorbides pel sistema acadèmic ni el món laboral, en un país que menysprea el petit empresari que inverteix el seu temps, el seu talent i els seus diners per tirar endavant i crear llocs de treball és difícil que la major part dels joves puguin aspirar a un futur que vagi més enllà del subsidi o de l'explotació.

Al marge d'aquests descontrolats, és decebedor que la major part dels universitaris més compromesos amb les protestes no aportin alternatives. Tret de teoritzar sobre velles utopies o parar la mà per rebre subvecions inútils, què proposen? Si els veiéssim lluitar creant cooperatives, protestar perquè no tenen instal·lacions per investigar o perquè no hi ha cap suport per patentar el que han inventat, ens sentiríem orgullosos d'ells. On són els utòpics de veritat, els joves de la Icària del segle XXI? Per què no els veiem creant cooperatives d'ensenyament, de producció, de consum? Per què no es pategen una mica el país per saber com és de veritat i per conèixer de primera mà com està la gent i què fa falta per sortir d'aquest forat immens? Hi ha gent que ho està fent però la majoria dels estudiants ni ho saben perquè els seus pressupòsits són teòrics i perquè la seva repugnància pel que fa a tot el que soni a empresa, per petita que sigui, els aboca a la paràlisi i a la incapacitat creativa. Podrien posar-se en contacte amb la gent del camp i obrir circuits de comercialització que minessin els especuladors i afavorissin els pagesos i els consumidors. Podrien obrir tallers i xarxes de distribució de productes que les grans empreses fabriquen a preu de saldo a països sense llibertats ni garanties socials; podrien crear una xarxa de suport per als milers de nens que no tenen mitjans per reforçar els estudis o altres activitats a les ciutats i, especialment, a tants pobles on s'han construït infraestructures que ningú no sap aprofitar. Podrien posar al dia la gent gran ensenyant-los informàtica o com funciona un mòbil; podrien innovar en turisme, agricultura, alimentació,...

En temps infinitament més durs, en situacions veritablement dramàtiques, molts joves sovint sense estudis ni mitjans, sovint compromesos amb el servei militar o amb les dificultats de tirar endavant una família, van unir-se, van arremangar-se i van demostrar què volien fer fent-ho i aconseguint que les seves famílies i el seu país avancessin i es sentissin orgullosos d'ells.

Font: Hasbara-ts

L'extrema esquerra perd els papers

Pintades d'aquest calibre són les que es poden llegir després de la manifestació d'estudiants de fa dos dies, serà cosa del sindicat SEPC?

L'Extrema Esquerra escridassa a Ibarretxe

Segons sembla el grup que ha organitzat l'escridassada són membres propers al sindicat SEPC, considerat per molts estudiants com a sindicat agressiu i sectari.

Escridassen Ibarretxe a la UAB

Una vintena d’estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha escridassant i increpat l’exlehendakari basc Juan José Ibarretxe a l’inici d’una conferència que aquest havia d’impartir sobre la seva experiència política i econòmica.

Els joves que han intentat boicotejar l’acte han forçat una de les portes i han entrat a la sala on estava previst que es dugués a terme la xerrada amb crits en contra de l’expolític del PNB i reclamant la independència i la llibertat dels presos d’ETA. La protesta d’aquests joves ha generat una confrontació amb els estudiants que assistien a la conferència i que han escridassat als manifestants i els han exigit que marxessin.

Somnotícia