dimecres, 21 d’abril de 2010

Depressió pel mocador

Per Empar Moliner articulista del diari Avui

  La premsa d’ahir se’n feia ressò. La nena expulsada de classe a l’Institut Camilo José Cela de Pozuelo de Alarcón (Madrid) per portar vel “té una depressió i corre el risc de ser hospitalitzada, ha assegurat avui el seu pare”. Déu n’hi do.

El pare, que sortia amb un somriure satisfet a les fotos del diari Abc de diumenge, es veu que “ha mostrat la seva preocupació per la salut de la seva filla per la «pressió» que ha patit els últims dies, després de veure’s apartada de l’aula per portar hijab”. De la mare, per cert, no en sabem res. Potser a la dona no li interessen els assumptes relacionats amb l’educació de la seva filla o potser és que les qüestions relacionades amb els mitjans de comunicació les porta el pare en exclusiva?

  Ara bé. Amb tots els respectes. Si la menor, quan va decidir (suposem que va ser ella, lliurement, qui ho va decidir) saltar-se les normes que hi havia a l’escola, no va preveure el que passaria, és que és burra. Però, i què es pensava? Que l’aplaudirien? Que li dirien “Va... farem una excepció...”. Si t’apuntes a una escola que paguem entre tots perquè és pública i en aquesta escola la norma diu que els alumnes no poden dur el cap tapat, ja pots imaginar-te que si a mig curs te’l tapes, els professors hauran de fer alguna cosa amb tu. I si resulta que quan t’aïllen dels companys perquè no compleixes la norma com ells t’agafa una depressió, potser és que ets massa jove per convertir-te en màrtir religiós. I potser t’hauries d’esperar a ser més madura per prendre aquesta decisió. O això o apuntar-te a una escola privada on et deixin dur mocador i fins i tot burca. El pare de la noia hauria de pensar si la seva filla, que diu que ha pres aquesta decisió lliurement, és de veritat madura per dur-la a terme. Dic el pare perquè la mare, com dèiem, no se sap què pensa ni on és.


Adaptació del poema de Bertolt Brecht "Primer els deixem construir mesquites amb diners procedents de grups radicals saudites. Com jo no sóc religiosa, em vaig callar. Després els deixem treure els nostres crucifixos dels llocs públics i els permetem portar vels i burques les seves dones en aquests mateixos llocs públics. Com no volia que em diguessin intolerant, em vaig callar. Més tard els concedir el dret a votar en les municipals i anys més tard també a les generals, en les autonòmiques i en les europees. Com a mi la política no m'ha interessat massa, em carrer. Però ara els diputats islamistes són els que decideixen qui ens governa i per tant van a demanar concessions a canvi del seu suport. Sóc dona i estic preocupada. Ja és massa tard ".  

  Notícies relacionades: Mollerussa

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters