dissabte, 17 d’abril de 2010

Monarquia? República?

Jordi Cabré

Ho debatíem fa poc amb un amic republicà: que jo recordi, l’única bandera republicana que existeix en aquest país és una bandera espanyola. Tricolor, però espanyola. Antifranquista, però espanyola. Popular, però espanyola. Roja –i gualda, i violada-, però espanyola. No existeix rastre de republicanisme a la bandera de Catalunya, en cap de les seves versions. Ni tan sols en cap estelada, de cap color. No hi ha símbols republicans autòctons. Per això només s’explica que encara existeixi un partit com ERC, i que es proclami independentista, si és des d’un cert homenatge a la història o bé des d’una certa nostàlgia. A no ser que. I jo ja m’entenc. El debat sobre el sistema d’Estat sempre m’ha semblat un debat d’allò més llunyà. Ja sé que això de formar part d’una corona vincula més del que sembla, i que la Constitució resideix en bona part en la figura del Rei, per parlamentària que sigui aquesta monarquia. Però quan veig els esforços de Joan Tardà per eliminar partides pressupostàries destinades a la família reial, no puc evitar sentir-me molt lluny d’aquesta preocupació i fins i tot sentir-me envaït d’una certa vergonya aliena –quan penso que amb aquestes greus paradoxes viu el nostre independentisme parlamentari actual-.

La Corona cohesiona? Jo diria que infinitament menys que la lliga de futbol o la loteria de Nadal. És una institució obsoleta? Sí. Però això no vol dir que ens sigui aliena, tenint en compte la tradició monàrquica que tenim a Catalunya. Que només se’ns pot imaginar sota règims democràtics i republicans? Home, depèn de com t’ho miris, però d’acord: el que passa és que aquest no és un debat que ens preocupi en clau catalana. Monarquia? República? Com no sigui el debat sobre els valors de liberté, égalité i fraternité, francament no veig el republicanisme autòcton per enlloc. I, en tot cas, implicaria deixar Joan Carles –i família- en pau. Per molt que la nostra tradició històrica hagi parlat sovint de tallar colls i de perseguir virreis. No és avui aquesta la nostra lluita.
La causa catalana s’ha associat sempre a la llibertat, a la modernitat, a la democràcia. Això topa de front amb institucions monàrquiques, estem d’acord: però també topa amb dictadures i amb comunismes i amb altres ismes totalitaris o nefastos que s’amagaven massa sovint rere la lluita antifranquista. El republicanisme no és garantia de democràcia quan es barreja amb socialisme, utòpic o no utòpic. El republicanisme és una fórmula jurídica per la qual avui no ens hauríem d’ocupar de lluitar. La nostra causa és i serà sempre una altra. I té més a veure amb la llibertat que amb banderes tricolors.

Trobat gràcies a Nobilitas et Libertas
Font de l'article Catalunya Oberta

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters