Una educació siberiana

LLEGIR EL PRIMER CAPÍTOL EN PDF  

Educació siberiana Nikolai Lilin Preu: 18,00 €
Pàgines: 352  
Llengua: Català  
ISBN: 978-84-9838-272-3  
Data: març 2010  

Sinopsi:
Basada en l'experiència personal de l'autor, aquesta novel relata l'extraordinària història dels urcas, una insòlita comunitat de bandits siberians que tenen el dubtós honor de ser els únics oponents a Stalin que van ser deportats des de Sibèria en lloc de cap a Sibèria, destí de milers de víctimes del règim soviètic. Rebuda amb efusiu entusiasme per Roberto Saviano, la primera edició es va esgotar en poques hores i des de llavors s'ha convertit en un dels llibres de l'any a Itàlia. Els urcas van ser expulsats pel dictador rus a la Transnístria, una llarga franja entre Moldàvia i Ucraïna, encara avui una terra de ningú-el 1990 va declarar la seva independència, però cap estat la reconeix-, assolada per la corrupció, el crim organitzat i el contraban. Una comunitat que ha aconseguit sobreviure oposant-se, utilitzant fins i tot la violència, a l'opressió del règim comunista que els definia com "criminals". I precisament allà va néixer i es va criar Nikolai Lilin, en el si d'una gran família que s'enorgulleix de no reconèixer una altra autoritat que la dels seus avis, obligant als seus membres a respectar un estricte codi de conducta que els permet definir-se a si mateixos com «criminals honestos». Amb un profund sentit de llibertat i justícia, i exaltant valors com la lleialtat, la humilitat i la generositat, els urcas no només prohibeixen les drogues, la violació i el menyspreu cap als febles, sinó que fins i tot castiguen aquests delictes amb la mort. I com a símbol tangible d'una ètica tan peculiar, els tatuatges es presenten com un llibre misteriós les pàgines custodien un llenguatge que mai ha de pronunciar. Després d'un duríssim servei militar a l'exèrcit rus, concretament a Txetxènia, Nicolai va decidir canviar de vida. El 2003, va abandonar Rússia per Itàlia, on vivia la seva mare. Fa uns anys ha obert una petita botiga de tatuatges i manté l'antiquíssima tradició del tatuatge siberià, caracteritzat per les seves costums rígides i codis complexos. Apassionant i punyent, però no exempta de sentit de l'humor, Educació siberiana és una gran epopeia personal relatada amb una veu enormement propera i captivadora. Text de contraportada La primera navalla, la primera baralla, la primera estada a la presó: són alguns dels ritus de pas descrits en aquest estremidor relat autobiogràfic, d’un dels últims supervivents dels urkes. Integrants d’una antiga comunitat confinada a Sibèria, aquests descendents de criminals, aïllats per Stalin i deportats a l’enclavament rus del Transnièdster, a Moldàvia, es regien per un estricte codi de l’honor. Tot i la mirada crítica del narrador, el relat sovint és tenyit de la nostàlgia que inspiren els mites. Una educació siberiana, saludada amb grans elogis per Roberto Saviano, autor de Gomorra, és un llibre de gran valor literari i antropològic, que interessarà als lectors tant pel ritme narratiu com per la profunditat de l’experiència humana que s’hi descriu.  

Entrevista a Nicolai Lilin En el teu llibre es reflecteix la defensa de la identitat a través del respecte de les tradicions de la comunitat. ¿Aquesta tradició ha aconseguit sobreviure al socialisme soviètic? 
En realitat, la comunitat siberiana on he crescut, provenia d'una altra molt més antiga que ja havia desenvolupat un sistema d'autocontrol i que s'oposava a qualsevol forma de poder. No solament al socialisme, també es van oposar al règim del Tsar i al seu esclavitud. En el meu llibre conte com l'oposició al comunisme ha canviat la comunitat, les seves tradicions, les seves regles socials i com l'ha portat a la seva desaparició. Jo he crescut en Transnístria, on la població ha estat obligada a viure sota el règim. A finals dels vuitanta ja sabia que la comunitat estava desapareixent. Quan he començat a escriure m'he adonat que la tradició els ha ajudat a sobreviure, però no ha aconseguit salvar. 

Segueix llegint l'entrevista a cafebabel