El comunisme mata, la resta del món calla

A finals del mes d'agost apareixia una notícia un dia Sud Coreà, "Chosun Ilbo" va publicar que Hyon Song-Wol, cantant de professió, va ser condemnada per distribuir pornografia  i tenir Bíblies, dos motius pels quals se'ls va jutjar i així va ser com va acabar executada conjuntament amb companys músics davant de les seves famílies.

La notícia publicada també al diari Ara diu

La cantant Hyon Song-Wol, suposada exnòvia del líder nord-coreà Kim Jong-un, ha estat executada a Corea del Nord amb un grup de músics acusats de distribuir pornografia. Segons publica avui el diari sud-coreà 'Chosun Ilbo', el rotatiu de més tirada del país, la cantant va ser detinguda el 17 d'agost per violar les lleis nord-coreanes contra la pornografia i va ser executada en públic tres dies més tard.

Song-Wol va ser condemnada amb onze persones més per haver gravat i venut vídeos pornogràfics. Segons una font citada pel diari, també els van ser confiscades diverses bíblies, per la qual cosa van ser tractats com a dissidents polítics. El diari sud-coreà, que cita fonts xineses, revela també que els condemnats van ser executats davant d'altres membres dels seus grups i dels seus familiars, i que aquests últims van ser traslladats després a camps de treball. 

Es creu que Kim Jong-un va mantenir fa deu anys una relació amb Song-Wol, que es va acabar degut a la desaprovació Kim Jong-il, pare de l'actual líder nord-coreà.

Vista la rivalitat coneguda per tothom entre les dues Corees i que Corea del nord és exageradament blindada a tota la resta del món, per prudència i respecte a la vericitat, no vaig voler publicar-ho al blog.

Ara però s'ha publicat el suposat vídeo porno que es publica a continuació

Aquest dijous Youku, l'equivalent xinès de YouTube, va penjar el que, segons diversos mitjans asiàtics, és el vídeo que va provocar l'execució de Son-wol. Tot i que l'acusació contra la dona estava basada en el fet que havia participat en un vídeo porno, en realitat la filmació no és més que un ball. Son-wol i dues noies més ballen als acords d''Aloha Oe', d'Elvis Presley. Tant els vestits com el ball són peculiars, una barreja curiosa d'Amèrica i Àsia.

Son-wol, de 28 anys, va ser executada al costat d'una dotzena de músics, ballarins i cantants de bandes pop. El dia 20 d'agost van ser afusellats en presència de les seves famílies, obligades a observar l'execució. Segons els mitjans xinesos, familiars i amics de les víctimes van ser conduïts posteriorment a un camp de treballs forçats, acusats d'haver col·laborat amb els condemnats.

Es dóna la circumstància que Ri Sol-ju, l'actual esposa de Jong-un, havia format part en el passat del mateix grup que Son-wol. Aquest fet ha portat la premsa a considerar que l'esposa del dictador havia tingut un paper crucial per aconseguir que el règim executés la cantant i ballarina, que segons els rumors continuava mantenint una relació sentimental amb Jong-un.

Vist sota un prisma occidental el ball no és evidentment sexual. Amb tot, segons els experts, sí que és considerat ofensiu en una cultura sexualment tan reprimida com la coreana. A la Xina, on centenars de milers de persones han vist el vídeo en qüestió, el principal tema de debat entre els internautes és fins a quin punt el ball es pot considerar pornogràfic, i la gran majoria arriben a la conclusió que no ho és.

 Vist el vídeo i que Corea del Nord no  ha desmentit pas aquests assassinats es procedeix a publicar-ho també al blog amb un intent de criticar com un món com el nsotre pot deixar que hi hagi un país on el terror comunista sigui latent, viu i persegueixi els seus ciutadants. Segurament seria tot molt diferent si els assassins roigs fos ric en petroli. Per altra banda em pregunto pels que conviuen amb nosaltres que no condemnen ni diuen res al respecte sobre aquests assassinats, CUP, ICV, PCE, els vostres paradisos són camps de concentració gegants però vosaltres mireu cap un altra banda quan us interessa.

Que descansin en pau les víctimes d'aquests assassinats.

LA MOCIÓ DEL BURKA.

Una passa endavant. I per bé que podria objectar el redactat (ambigu), o l'ambició (curta), o el compromís (timorat), el fet és que la moció aprovada amb molt consens al Parlament per tal de fer una llei que prohibeixi el vel integral és un gest de valentia. Un gest que no hauria estat possible sense la bona feina del convergent Lluís Guinó, ni el treball rigorós i infatigable de la republicana Gemma Calvet. Al darrera, feministes compromeses contra aquesta brutal presó tèxtil, com les del hashtag ‪#‎burkamutila‬, socialistes com Marina Geli o Lourdes Muñoz, dones com Júlia Otero, o Carme Freixas o Montse Pinyol, i també Carina Mejías de Ciutadans, a banda del PP, que també hi ha donat suport. Han quedat fora, amb una argumentació estrambòtica que faria plorar les grans dones musulmanes que lluiten pels seus drets, els d'IC i la CUP. Però, més enllà d'aquest flanc multicultural i multiempanat, el Parlament ha dit sí a la moció i ara s'obre el camí cap a la llei per tal que a Catalunya l'islamisme obsessionat amb el domini de la dona no trobi una cobertura legal tan permissiva.

Com que algunes organitzacions amb un passat il•lustre i un present capciosament ultraideològic han fet força soroll en contra de la moció, l'article el continuen algunes grans dones musulmanes. Aquesta és la seva veu. Wassyla Tamzanli, algeriana i exresponsable d'igualtat de la Unesco: "És una presó de tela, una pràctica bàrbara sobre la qual la religió no ha sabut imposar-se. El problema és que ara la religió està en mans dels homes que només pretenen dominar les dones". Chahdortt Djavann, iraniana i autora del llibre Sota el vel: "Era el vel o la mort...". Nouzha Skalli, marroquina i ministra: "El burca simbolitza l'opressió de la dona i no té res a veure amb l'islam". Wafa Sultan, condemnada a fàtues de mort: "Occident subestima la perversitat de l'islamisme". Eman Nafjan, saudita i activista: "Ens forcen a tapar-nos amb el nicab, si cal amb la violència de les armes". Ayan Hirsi Ali: "És una gàbia mental. Al principi, quan obres la porta de la gàbia romans dins: tens por... Has interioritzat la presó". Wajeha al-Huwaider, activista saudita, en una carta a Obama: "Així com veig els ocells totalment coberts de petroli, així puc relatar el patiment de les dones saudita. Aquests ocells no poden moure's, no tenen control de la seva vida, no poden volar lliurement cap a un lloc segur. Així vivim les dones saudites"... ¿Sorprèn que, talment passa a les dictadures més ferotges, a casa nostra, el mapa de les ciutats amb vel integral se solapi amb el lloc on domina el salafisme? És evident que no. Per acabar manllevo la famosa cita i la dedico als que encara confonen el burca amb la llibertat: és l'opressió, estúpids. I afegeixo: si enlloc de mirar el manual del vell progre i parlar amb imams, llegissin les dones musulmanes, potser no farien tant el ridícul.

Pilar Rahola

Suport al portaveu CUP de Girona, Jordi Navarro

Volem felicitar a en Jordi Navarro Morera, portaveu de la CUP de Girona, per la seva valentia a l'hora d'afrontar la realitat davant del que ell sembla que anomena al seu facebook l'islamofeixisme.

Des de sempre a Catalunya, i arreu d'Europa, s'ha intentar evitat tractar aquest tema com un fet real, sense demagògies de dreta-esquerra, buscant vots, etc. Que no es tracti el tema de l'Islam radical, com el que és, un perill, dóna pas a que partits d'extrema dreta s'alimentin de les situacions creades o que gent com l'Àngel Colom i  partits d'esquerra com ICV o la mateixa CUP facin demagògia barata per pur electoralisme

Jordi Navarro potser et cauen crítiques, esperem que no, però més gent valenta com tu fan falta fent política.

Còpia del seu facebook

Detinguts militants de la CUP per provocar greus disturbis

Aquí veiem un cop més com els independentistes d'Extrema Esquerra prefereixen unir-se amb amb anarquistes per crear disturbis i com els partits de l'esquerra més demagoga intenta excusar-los amb cert paternalisme.

Els Mossos detenen sis persones més relacionades amb la vaga general
Els arrestats són tres membres de la CUP de Badalona, dos del sindicat CNT i un del grup anarquista juvenil Seny i Ràbia

 Barcelona. (EFE). - Els Mossos d'Esquadra han detingut avui a Badalona (Barcelona) a sis persones presumptament relacionades amb disturbis ocorreguts durant la vaga general del passat 29 de març, acusades de cremar pneumàtics per tallar la C-31.

Els Mossos imputen els delictes de desordres públics, coaccions i amenaces a Sergi HM, de 24 anys, Juan Carlos IF, de 39 anys, Raúl RR, de 19 anys, Adrià GM, de 26 anys, Albert Jordi VV, de 30 anys i José Miguel CG, de 36 anys, tots ells de nacionalitat espanyola, informa la policia en un comunicat de premsa.

El primer dels detinguts, Sergi HM, membre de la CNT, ha estat posat en llibertat a les 19.00 hores i, en declaracions després de sortir de la comissaria, ha explicat que la policia ha deixat sense efecte la seva detenció i li ha dit que li tornaran a cridar per declarar més endavant.

Amb els arrestos d'avui ja són 106 els detinguts pels incidents de la vaga general i 48 les persones a qui se'ls han imputat delictes. Els detinguts d'avui són tres membres de la CUP de Badalona, dos del sindicat CNT i un del grup anarquista juvenil Seny i Ràbia. La policia ha arrestat quatre d'ells al matí i ha detingut els altres dos quan han anat a la comissaria de Badalona a protestar.

Des de primera hora de la tarda, un centenar persones s'han concentrat davant de la comissaria de Badalona amb pancartes demanant la llibertat per als vaguistes detinguts i rebutjant la "repressió policial". Segons Marc Sallas, portaveu de la CUP de Badalona, s'espera que tots quedin en llibertat en les pròximes hores i que no passin a disposició judicial.

En la concentració ha participat el president del grup municipal d'ICV-EUiA a Badalona, Carles Sagués, qui ha anunciat que el seu partit demanarà el dilluns al Parlament la compareixença del conseller de l'Interior, Felip Puig, per donar explicacions sobre aquests fets.

ICV i el proletariat

Orgullós de ser comunista

El diputat Boada (Iniciativa) va dir ahir al Parlament que se sentia orgullós de ser comunista i de que li diguessin “soviètic”. Si aquest país fos una mica seriós i no aquest femer relativista i socialdemòcrata el senyor Boada ja avui dormiria a la presó acusat de enaltiment del genocidi. No hi ha hagut a la Història cap totalitarisme més abassegador i sanguinari que el comunisme, més sectari, criminal i assassí. Que el senyor Boada digui que se sent orgullós de ser comunista i soviètic és perfectament equivalent a què algú digués que se sent orgullós de ser nazi i del Tercer Reich. El bonisme amb què es tracta i es considera el comunisme és completament impresentable i impropi d’una societat i d’un país amb memòria. El comunisme és el càncer més letal que ha patit la Humanitat, i no només pels milions de vides que ha segat i que sega encara sinó per la misèria que deixa al seu pas, per la destrucció de l’economia i de l’esperança, per com asseca les ànimes i anul·la l’home. En un país normal el senyor Boada seria a la presó per apologia del pitjor crim que s’ha comès mai contra la Humanitat. I en un país normal qualsevol Parlament s’hauria col·lapsat d’indignació sentint les seves paraules. Però estem tan podrits per dins, i tan desorientats i tan vençuts, que ni l’insult més gros ens commou i som matèria totalment trepitjable. El Parlament demostra cada dia i a cada sessió la seva inutilitat, i la representació que s’hi fa és una farsa de fira ambulant amb la dona barbuda i la cabra, el venedor de pòcimes i el faquir, etcètera. Ahir, restant impassible davant la barbaritat que Boada digué, va demostrar també que és una cambra de diputats o bé molt ignorants o bé molt indignes. O bé totes dues coses, que és el més probable. L’esquerra, que sempre ha estat totalitària i que mai no ha idexat de ser-ho, que sempre ha estat mortífera i que si els deixessis tornarien a la txeca, l’esquerra amb les seves mentides i nosaltres amb la nostra deixadesa davant d’aquestes mentides devalua i devaluem el debat públic i allò que fa que ens puguem considerar persones fetes i dretes, mereixedores de tal nom i dignes de la nostra espècie. Si no plantem cara, i no els plantem cara i ens alcem contra la seva barra i la seva monstruositat, ens acabarem tornant tan cínics i miserables com ells, tan còmplices del crim com ells, tan mesquins com ells. Som a un pas d’aconseguir-ho. Des del fons de l’abisme, el seu cau de desfeta moral ens espera, sinistre i tenebrós, per confondre’ns amb la pitjor mena de gent que habita el planeta. Salvador Sostres

L'esquerra i la Immigració

El passat 4 d'octubre Dolors Camats es va empipar de valent quan li vaig preguntar si els seus fills anaven a una escola pública o privada. Quan sortia de la sala de premsa de Parlament encara la sentia queixar-se: "digueu-li al Rius que no pot fer aquestes preguntes". Com si els periodistes haguessim d'escriure al dictat d'Iniciativa. Això potser passava a l'època de Breznev, però ara no.

La portaveu d'ICV va acusar Duran -com UGT, CCOO i SosRacisme- de tenir un discurs "incendiari" en tema d'immigració després que el líder d'Unió digués, en plena precampanya electoral, que "la immigració és un problema" pel seu impacte en el sistema educatiu o sanitari. Les coses com són.

És veritat que Catalunya ha estat tradicionalmnet una terra d'acollida -fins i tot ho recull el preàmbul de l'Estatut- i que sort n'hem tingut dels immigrants. Si no, qui pujaria les bombones de butà a un cinquè pis del Raval, cuidaria els nostres avis o escombraria els nostres carreres?.

Però també que hem obert les portes de bat a bat: cap país del món -sobretot sense estat- deu haver rebut un milió de nouvinguts en deu anys. Agreujat pel fet que la política d'immigració del PP i del PSOE ha estat gairebé inexistent: la d'Aznar per por a les crítiques i la de Zapatero perquè primer es va basar en els papers per tothom i després en regularitzacions massives.

La prova definitiva és que en el debat televisiu entre Rajoy y Rubalcaba abans de les darreres eleccions generals va haver-hi dos temes estrella que no van sortir: corrupció -no m'estranya: Urdangarin, Gürtel, Campeón, etc- i immigració.

Però, ens agradi o no, la immigració té un impacte en la llengüa, en l'educació, en la sanitat. Pel que fa al català jo sempre recomano el llibre de Toni Soler -gens sospitós de proximitat al PP- Amb llengua o sense (Columna, 2008) on admet que "com més gran sigui el flux migratori, més retrocedirà la llengua catalana. Negar aquesta evidència és pueril". "A l'àrea de Barcelona i a les grans ciutats -afegeix-, la immigració s'integra utilitzant l'espanyol".

Només recordar per exemple que, a les darreres proves de l'Institut Metropolità del Taxi, dels gairebé 600 aspirants només van aprovar un 52% i les proves per fer de taxista no deuen ser, ni de bon tros, com les de la Selectivitat. Al capdavall, la majoria de nous taxistes són llatinoamericans, pakistanesos o magrebins.

I si la immigració no té un impacte en la seguretat com és que el 45% dels reclusos són estrangers com ha reconegut la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal?. La xifra, durant el tripartit, era gairebé secreta per no ser políticament incorrectes. Amb quasi 11.000 interns tenim, per cert, les presons a rebentar per això s'ha posat en marxa un pla perquè els reclusos estrangers sense papers pugin maxar abans d'hora, mesura que no s'ha atrevit a criticar ni Iniciativa.

I en sanitat ara que estan de moda les retallades? Tenim més de 7,5 milions de targetes sanitàries. Durant el 2008, el 60 % de les altes van ser de persones de nacionalitat estrangera i el nombre d'immigrants que amb targeta sanitària va superar el milió, segons va informar llavors l'aleshores consellera Marina Geli. Jo, que sóc usuari de la sanitat pública -no com Camats, que també té mútua privada- he fet cua de vegades en alguna sala d'espera on gairebé era l'unic autòcton.

Finalment, l'ensenyament. El número d’immigrants a l'escola -pública, clar- no ha parat de créixer en deu anys: el curs 1998/1999 era de 16.000 i el 2008/2009 de 151.000. Amb franquesa, vostès creuen que un pakistanès o un marroquí que arriba a mig curs sense parlar ni català ni castellà no afecta al seu propi rendiment, però també al de la resta de la classe?,

Com recordava el Cercle d'Economia en el seu document "Educació, la gran prioritat": “la immigració planteja seriosos problemes educatius. Educar a un immigrat vol dir incorporar-lo al nostre sistema econòmic-cultural (...) només impedint la ghettizació escolar es podrà evitar la ghettizació social”.

Al final, són actituds com les de Dolors Camats -el bonisme de l'esquerra, en general- les que fan créixer Anglada que ha aconseguit una sòlida base electoral durant les últimes convocatòries: 75.000 vots a les eleccions al Parlament, 66.000 a les municipals -amb 67 regidors malgrat que només es presentava a un centenar de municipis- i 60.000 a les generals. Si l'esquerra no canvia de xip amb la immigració només és qüestió de temps que entri al Parlament.

Només cal agafar els resultats electorals a Badalona on Albiol -amb un discurs dur sobre immigració- va passar de set regidors a onze: d'uns 16.000 vots a 26.000. El PSC es va mantenir en 21.000 -fins i tot va pujar una mica en números absoluts- mentre Esquerra va desaparèixer del mapa -havia tingut 4.000 vots a les eleccions del 2007- i la formació de Dolors Camats en va perdre gairebé 4.000. Alguns, per força, havien d'anar a parar al PPC i tot. Com a França, que molts votants del Front National són antics votants de del comunista George Marchais com em va admetre un dia Joan Tardà.

Si la portaveu d'ICV al Parlament encara dubta després de tot el que explico aqui que agafi el darrer llibre d'una intel·lectual d'esquerres com Ana María Moix "Manifiesto personal" (Ediciones B) que admet que "la inmigración genera conflictos de todo tipo: sociales, educativos, humanitarios, convencionales ..." (pàg 198). I que consti que l'autora tampoc se n'estar de denunciar que, de la immigració, ens n'hem aprofitat tots plegats. Començant per empresaris sense escrúpols.

Xavier Rius

Font: e-notícies

En Xavier Rius cada vegada encerta més els seus articles, és clara la seva evolució que molta gent tenim

Els perquès del trienni negre de l'esquerra catalana

Maig del 2010. Carme Chacón somriu després d'aconseguir el millor resultat del PSC en unes estatals. D'aquella estampa ja en fa tres anys i mig i, des de llavors, cap líder d'esquerres català ha pogut tornar a somriure una nit electoral. Des de llavors, en tots els comicis, PSC, ERC i ICV han anat perdent un llençol a cada bugada en forma de vots i escons, sense excepció. ¿A què es deu aquest trienni negre de l'esquerra?

La primera raó, segons els experts, és la situació econòmica. "Amb les crisis, els partits de govern pateixen, és gairebé una llei general", explica el politòleg Jordi Muñoz. El "vot econòmic", implacable segons el catedràtic de ciència política de la UAB Joan Botella, recorda que "tots els governs europeus han perdut les eleccions en els últims tres anys". El politòleg de la UPF Marc Guinjoan afegeix, a més, que "les solucions a la crisi estan arribant majoritàriament de la dreta".

Tanmateix, l'economia en genèric no ho explica tot. Així, Muñoz especifica que la crisi perjudica especialment els partits progressistes perquè "el seu l'electorat [classes populars i mitjanes] està especialment afectat". El desencís dels nous precaris i aturats ha reforçat, per tant, "l'alternativa antipolítica". Els indignats són "el fracàs" de l'esquerra institucional, afirma Muñoz, un col·lectiu històricament pròxim que últimament opta per abstenir-se o votar nul o en blanc.

Ho subscriu Botella, que creu que socialment "hi ha estabilitat ideològica". Segons el Centre d'Estudis d'Opinió, els catalans se situaven en un 3,26 en un eix ideològic en què l'1 és l'esquerra i el 10 la dreta. El mes passat la mitjana era del 3,23. Els catalans, per tant, majoritàriament segueixen sent de centreesquerra, però "el que falla són les eines d'expressió, no hi ha sintonia amb els partits", segons Botella, que creu que CiU no ha eixamplat la seva base de votants, sinó que s'ha beneficiat de l'abstencionisme dels progressistes. Les possibilitats de reconquerir un espai que ideològicament pertany a PSC, ERC i ICV existeix, si tornen a sintonitzar amb les bases.

A banda, la percepció dels executius d'esquerres tampoc hi ha ajudat. Ho explica Botella: "Els tripartits van néixer amb un signe de simbologia -Estatut, memòria històrica...- i entesa amb Madrid que no han reeixit". I, per partits, el balanç tampoc és positiu. Segons Guinjoan, el PSC ha estat incapaç de desmarcar-se d'un PSOE "bel·ligerant amb les demandes d'autogovern", fet que ha arrossegat ERC, que ha donat suport a un govern liderat per un PSC de discurs "marcadament espanyolista". I en un context marcat per la sentència de l'Estatut, això és clau.

L'excepció a aquest panorama és ICV-EUiA. Guinjoan opina que "no ha caigut gaire per la inelasticitat del seu votant i per la menor crítica dels electors en temes nacionals", mentre que Muñoz apunta que s'ha beneficiat de la davallada del PSC "perquè els seus vasos comunicants són més clars que amb ERC". El flanc a l'esquerra que ha deixat el PSOE l'aprofitaran els ecosocialistes, la llista que, segons els sondejos, pot posar fi a la tendència negativa de l'esquerra.

 FONT: ARA

CiU denuncia: ICV mentiders!

El full destaca que el Parlament de Catalunya aprova una resolució que preveu l’inici de les obres pel 2012

CiU destaca que l’obra estava adjudicada però sense partida pressupostària assignada, i que forma part de l’herència de projectes sense finançament deixada pel darrer tripartit

La federació manifesta el seu compromís amb la comunitat educativa de l’escola i es compromet a vetllar pel projecte

Davant el repartiment per part d’ICV d’un cartell on s’afirma que CiU va impedir al Parlament de Catalunya l’aprovació d’una resolució que plantejava l’inici immediat de les obres del CEIP Lola Anglada, la federació ha repartit, entre ahir i avui, més de 1.200 fulls als habitatges de l’etorn del centre educatiu, on es clarifica la posició de CiU al Parlament de Catalunya i s’informa els veïns del compromís per vetllar pel projecte. CiU considera que ICV menteix la comunitat educativa de l’escola, i així ho posa de manifest en el full informatiu que està repartint, que  s’adjunta a continuació:

FONT: Ferran Falcó

20.N primera part

PER CATALUNYA ÉS EL MATEIX RUBALCABA QUE RAJOY

Aquest 20 de novembre es celebraren les eleccions espanyoles, que a nosaltres als catalans ens porten tants mals de cap.

Mirem algunes notícies del PSOE:

Anna Balletbò i el cinisme que no cessa de Jaume Clotet

Socialistes i islamistes radicals units a Cunit 

Detingut un mmebre del PSC per financiar Alqaeda 

Saül Gordillo i el terrorisme Palestí de Rubén Novoa

I d'Iniciativa què podem dir? doncs millor llegim el repàs de l'amic  Jaume Clotet!

Som votants, no idiotes

Els amics d'Iniciativa, IU tampoc es van quedar curts a Extremadura pactan amb neonazis

 

ICV i els assaltants del Parlament

Jaume Clotet

Laia Ortiz, número dos al Congrés de Diputats

Confesso que em costa moltíssim entendre ICV. No li tinc cap animadversió especial; al contrari, crec que és un partit nacional sense el qual serà impossible avançar en el dret de decidir i crec que tots els països necessiten partits ecologistes. Ho penso i ho he escrit. Però, molt sovint, diuen i fan coses que no les puc entendre. La darrera va ser ahir mateix, quan la seva portaveu i número dos al Congrés de Diputats, Laia Ortiz, es va mostrar contrària a les detencions de les persones que van assaltar el Parlament de Catalunya i va assegurar que les operacions policials són una cortina de fum per tapar la gestió del conseller   Felip Puig.

Admeto que aquestes afirmacions m’haurien provocat un badall immens si no fos perquè els dos ulls em van caure a terra. Després de trobar-los i tornar-los a posar a llurs conques respectives, vaig recordar que fa només uns dies el gran mandarí de l’esquerra catalana i Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va condemnar la passivitat dels diputats i la seva falta d’energia a l’hora de defensar la seva dignitat i representativitat. És més: Ribó va demanar mesures punitives legals contra els atacants totalitaris, tal com faria qualsevol país normal del món. Qualsevol societat democràtica sap que les persones que ataquen, agredeixen, insulten i impedeixen el pas als seus representants electes no poden quedar impunes. Altrament, el feixisme avança.

ICV, en tant que partit d’esquerres, hauria de saber que poques coses són més d’esquerres que la seguretat pública i la llibertat de moviments. Per no parlar dels principis democràtics i la dignitat parlamentària, un tema no menor quan parlem de Catalunya. No entenc perquè alguns assalts violents contra parlaments democràtics són condemnables i altres no. No entenc per què ICV condemna la irrupció violenta del coronel totalitari Antonio Tejero a les corts espanyoles i no condemna la irrupció violenta d’una colla de totalitaris contra el Parlament de Catalunya. No entenc per què condemna l’assalt de l’exèrcit rus contra la Duma i no condemna els fets de la Ciutadella.

Una possible explicació, molt lamentable, sigui que estem en plena campanya electoral del 20-N i qualsevol cosa és útil per convertir-la en arma llencívola contra CiU. Laia Ortiz encara es deu pensar que els indignats votaran ICV, fet que demostra que no ha entès res de res. Una altra explicació, més lamentable encara, és que ICV tingui una doble mesura de la violència: la violència de la dreta és condemnable i la violència de l’esquerra és tolerable. Posem-hi exemples: la violència del govern d’Israel és condemnable i la violència del govern de Cuba és tolerable. Un altre: la violència verbal dels manifestants de Plataforma per Catalunya (PxC) és condemnable i la violència verbal dels antisistema és tolerable. Passar la violència pel sedàs ideològic és molt perillós, a banda de ser indigne i amoral. Per cert, on és Andreu Nin? Ah no, que això era violència d’esquerres.

Boicot a la cantant Noa?

Hi ha una cosa impertorbable i és la barreja de l’antisionisme i la progressia. Aquest Onze de Setembre la cantant israeliana Noa ha estat convidada a cantar El Cant dels Ocells al Parc de la Ciutadella i ràpidament el progressisme antisionista amb la millor gala antibel•licista ha demanat que li fem el boicot. Arguments? Doncs un de molt de pes, va negar-se a condemnar el dret del seu país a defensar-se.

La Plataforma Aturem la Guerra (millor Paremos la Guerra) va demanar-li el mes de febrer passat que condemnés l’atac de l’Exèrcit Israelià contra Hamas a la Franja de Gaza, i la cantant va fer oïdes sordes, no entraré a defensar els arguments de l’Estat d’Israel per atacar els terroristes de Hamas, és problema seu, però el què no es pot fer és demanar a una persona que condemni el seu propi país i el dret inalienable que te a defensar-se. Noa no és cap activista, és una cantant, i personalment he de reconèixer que l’admiro per la seva feina, te una excel•lent veu i hi posa ànima a les seves interpretacions. Curiosament sempre ha pres part en actes i trobades reclamant la Pau al Pròxim Orient, fins i tot sol actuar amb músics palestins. Realment els antisionistes de Paremos la Guerra han errat d’objectiu,... o no.

El progressisme d’aquest país, i el del veí, te una certa paranoia conspirativa, això sí, molt selectiva. Sols sap trobar culpables a un costat del segment polític, no demanarà el boicot a cantants bascos que es neguin a condemnar la violència ni a palestins que es tanquin els ulls davant la barbàrie dels integristes de Hamas. Sols condemnarà Israel i/o Occident, justament el poc món lliure que hi ha. Aquesta condemna s’amaga sota un vel antibel•licista, és tant sols una excusa, en realitat hi ha la llarga mà del antisionisme que impregna el progressisme espanyol i català, curiosament aquest sector ideològic és qui més empeny en condemnar l’Estat d’Israel i al intentar boicotejar a la cantant Noa va més enllà, posant el mateix sac una artista i un estat, fent culpables als ciutadans dels actes del seu govern, realment tenim exemples no gaire llunyans d’aquesta política, i justament pensàvem que eren temps passats, que ja no tornaríem a veure.

Deixem a Noa que canti en pau i per la pau, i als progressistes antibel•licistes i de pas antisemites els hi recomanaríem que anessin a fer un tomb a Iran, Afganistan, o a molts altres països on per un no res et tallen una mà o et fuetegen, (per cert el darrer cas s’ha donat a Sudan on una periodista ha estat condemnada per portar texans

 Xavier Andreu del Secretariat Nacional d'Unitat Nacional Catalana
 www.unitat.cat

Boicot a l'11 de Setembre per part d'ONG's pro palestines.

Què passaria si durant aquest acte els catalans fèssim un boicot als musics àrabs contra la violència que impera al barri del Raval per culpa de gent de procedència àrab? O directament com ells per la procedència de la cantant? Molt senzill el govern ens titllaria de neonazis i els Mossos repartirien a tort i dret.

 Extret de http://www.cat-israel.org

 Us adjuntem el correu confidencial amb els “plans de protesta” que la patuleia pro-terrorista islàmico-palestina està organitzant per rebentar els actes institucionals de l’11 de Setembre organitzats pel Parlament. El més fotut és que en aquestes organitzacions que formen part de la “Plataforma Aturem la Guerra” hi ha dirigents que militen o són afins als partits polítics que part del “tripartit” així com de la Mesa del Parlament. Una de les organitzacions destacades i ànima de totes les campanyes de suport al terrorisme islàmic-palestí és "Sodepau" i com es pot llegir en el correu utilitzen el seu local és “Sodepau”. Es tracta d'una ONG que, entre d’altres coses, viu de la bicoca de la subvenció del Govern de la Generalitat. Fixeu-vos que coneixen fins hi tot l’horari quan i on cantarà Noa, en una bona filtració del protocol del l’acte. Fixeu-vos que també preveuen amb l’emoticona de “picar l’ullet” que Noa no canti –amb qui de l’organització estan en connivència?- Esperem que les forces policials, el govern i la societat civil sàpiguen plantar cara a tota aquesta gentota, les seves mentides sobre Israel i Noa, i el que és més important ara, les prentensions de fer aldarulls. En tot cas us demanem que en feu la màxima difusió, per tal d’impedir que una minoria, sovint violenta, torni a convertir l'11 de Setembre a Barcelona en el que desgraciadament va ser amb la manifestació “de les pistoles”.

Enviat: dilluns, 7 / setembre / 2009 23:57:23 

Per a: llista-aturemlaguerra@grups.pangea.org 

 Bona nit, Com sabeu, des del Parlament i la Presidència de la Generalitat han convidat la cantant israeliana Noa a participar en els actes institucionals de l'11 de setembre al matí. Concretament, han programat que canti "El cant dels ocells" a les 11 a l'escenari del llac del Parc de la Ciutadella. Aquesta artista va estar fent declaracions xenòfobes contra la població de Gaza el gener passat quan ells patien el bombardeig israelià i no se n'ha volgut desdir mai. En aquest sentit, hem redactat i enviat una carta de protesta dirigida a la Presidència del Parlament i a la Presidència de la Generalitat. L'heu rebuda fa unes hores a aquesta mateixa llista i, en tot cas, la podeu veure al web. www.aturemlaguerra.org També convoquem a l'acció de protesta que consistirà en: Quedar a la porta principal del parc de la Ciutadella, Pg. Pujades, a 2/4 de 10 del matí (9.30h) Si està ocupada pels Mossos d'Esquadra, quedem sota l'Arc de Triomf. A l'entrada i al parc, repartir 2000 còpies d'octavetes que expliquen perquè protestem. Quan la Noa canti, si canta i si ens és possible;) Ens posarem mocadors palestins Treurem els cartells dinA3 "Boicot a l'Estat d'Israel" Treurem les banderes palestines Ens posarem d'esquena a la cantant Hem acordat de no xiular ni fer soroll durant la cançó perquè podríem posar-nos en contra gent que, normalment, estaria interessada a escoltar-nos. El dijous 10 a les 7 de la tarda a Sodepau, hem convocat una reunió per ultimar detalls. Tothom és convidat a participar-hi. 

 SOBRE LA BOJARIA DE IC-EUA. ACTUALITZACIÓ 09-09-2009 / 15.00 h.

 Fa una estona que el grup parlamentari IC-EUa ha anunciat que protestarà durant l'acte de la Diada per la presència de la cantant Noa. El nivell d'esquizofrènia del grup al que pertany també el "Conseller Saura" arriba els límits del paroxisme, ja que els organitzadors de l'acte són ells mateixos des de la Mesa del Parlament i del Govern de la Generalitat al qual pertanyen. Accions com aquestes donen fe de la poca credibilitat d'aquesta mena de gentota junt amb els seus socis de govern. Trist paper novament el que es perfila per part del Govern de la Generalitat, que haurà convidat una persona per fer-ne escarni per part dels seus membres. Una acció, aquesta anunciada per diputats i consellers de la majoria del Govern, que és un insult per part de les més altes instàncies catalanes i que de ser permesa per part del President del Parlament i per part del President de la Generalitat no mereixerà més que el més profund rebuig i despreci. O és que ara s'estila que el Govern Català convidi persones a la seva Diada per a insultar-les? Mira la noticia que ja publiquen els diaris: http://www.adn.es/politica/20090909/NWS-1360-Diada-Noa-simbolica-cantante-protesta.html

Memorial a les victimes del comunisme

Hi ha efemèrides sempre recordades i altres que sempre passen de llarg. El passat dia 2 de juliol, es van complir els 70 anys de l’inici del Gran Terror estalinista. En poc més d’un any, van ser executades 700.000 persones que, a la ment malalta de Stalin i els seus esbirros, conspiraven contra el règim comunista.

El fet va passar poc després de la Gran Fam, per la que Stalin va deixar morir de gana cinc milions d’ucraïnesos. Se’ls va requisar el menjar, que es va vendre per després comprar armes. Stalin considerava poc de fiar els ucraïnesos, que parlaven una llengua que no era el rus. El lector que tingui curiositat, pot llegir Koba el terrible, l’esplèndid llibre de Martin Amis sobre Stalin.

Tothom recorda els sis milions de jueus de Hitler, però ningú no recorda els cinc milions d’ucraïnesos de Stalin. Ningú? A casa nostra, no. És un tema sobre el que es passa de puntetes. Als Estats Units sí que se’n recorden. Fa poc, George W. Bush va inaugurar a Washington un monument dedicat a les víctimes del comunisme. Immediatament, progressistes d’arreu del món van posar el crit al cel.

Per què? La història dóna dades incontrovertibles. Mao Zedong va liquidar 70 milions de xinesos. Stalin, 20 milions de ciutadans de l’URSS. Pol Pot, 3 milions de cambodjans. Mengistu, 1,5 milions d’etíops. Etcètera. La llista seria inacabable. Ara, els post-comunistes catalans i altra fauna progressista es resisteix a assumir aquests fets. En el fons, es tracta d’una mentalitat sectària per la qual es critiquen els errors dels altres, però no s’accepta cap error propi ni es fa cap autocrítica.

L’exemple més clar l’hem tingut amb tota la penosa tramitació de la llei del Memorial Democràtic. Durant més d’un any, el PSC, ERC i ICV es van entestar en que aquesta llei homenatgés les víctimes del franquisme, però no les de la repressió a la zona republicana. Només el juny passat, a instàncies de CiU, es va modificar el redactat de manera que la llei es referirà a totes les víctimes, sense excepció. Perquè és igual víctima innocent un sindicalista afusellat per Franco el 1940 com un capellà assassinat per un escamot anarquista el 1936. O no? O hi ha alguna diferència?

Després del penós espectacle donat per l’esquerra catalana amb la llei del Memorial Democràtic, crec que és urgent un exercici de memòria col·lectiva. A veure si fem catarsi i traiem els dimonis familiars. I si féssim, a Barcelona, un monument als milions i milions de víctimes del comunisme? Per què no ho proposa CiU? M’agradaria veure la molt progressista, ecològica, humanitària i multicultural Imma Mayol votar en contra d’un record per als 70 milions de xinesos morts per Mao.

Algunes de les víctimes d'Stalin,

podeu clicar a l'imatge on hi ha un enllaç.

http://www.e-noticies.com/opinions/memorial-del-comunisme-27697.html Font: http://grosske.balearweb.net/post/39086