Orgullós de ser comunista

El diputat Boada (Iniciativa) va dir ahir al Parlament que se sentia orgullós de ser comunista i de que li diguessin “soviètic”. Si aquest país fos una mica seriós i no aquest femer relativista i socialdemòcrata el senyor Boada ja avui dormiria a la presó acusat de enaltiment del genocidi. No hi ha hagut a la Història cap totalitarisme més abassegador i sanguinari que el comunisme, més sectari, criminal i assassí. Que el senyor Boada digui que se sent orgullós de ser comunista i soviètic és perfectament equivalent a què algú digués que se sent orgullós de ser nazi i del Tercer Reich. El bonisme amb què es tracta i es considera el comunisme és completament impresentable i impropi d’una societat i d’un país amb memòria. El comunisme és el càncer més letal que ha patit la Humanitat, i no només pels milions de vides que ha segat i que sega encara sinó per la misèria que deixa al seu pas, per la destrucció de l’economia i de l’esperança, per com asseca les ànimes i anul·la l’home. En un país normal el senyor Boada seria a la presó per apologia del pitjor crim que s’ha comès mai contra la Humanitat. I en un país normal qualsevol Parlament s’hauria col·lapsat d’indignació sentint les seves paraules. Però estem tan podrits per dins, i tan desorientats i tan vençuts, que ni l’insult més gros ens commou i som matèria totalment trepitjable. El Parlament demostra cada dia i a cada sessió la seva inutilitat, i la representació que s’hi fa és una farsa de fira ambulant amb la dona barbuda i la cabra, el venedor de pòcimes i el faquir, etcètera. Ahir, restant impassible davant la barbaritat que Boada digué, va demostrar també que és una cambra de diputats o bé molt ignorants o bé molt indignes. O bé totes dues coses, que és el més probable. L’esquerra, que sempre ha estat totalitària i que mai no ha idexat de ser-ho, que sempre ha estat mortífera i que si els deixessis tornarien a la txeca, l’esquerra amb les seves mentides i nosaltres amb la nostra deixadesa davant d’aquestes mentides devalua i devaluem el debat públic i allò que fa que ens puguem considerar persones fetes i dretes, mereixedores de tal nom i dignes de la nostra espècie. Si no plantem cara, i no els plantem cara i ens alcem contra la seva barra i la seva monstruositat, ens acabarem tornant tan cínics i miserables com ells, tan còmplices del crim com ells, tan mesquins com ells. Som a un pas d’aconseguir-ho. Des del fons de l’abisme, el seu cau de desfeta moral ens espera, sinistre i tenebrós, per confondre’ns amb la pitjor mena de gent que habita el planeta. Salvador Sostres

Qualsevol canalla - Salvador Sostres

Els comunistes es passen la vida parlant de la recuperació de la memòria històrica, fent voleiar banderes republicanes i volent exhumar cadàvers i després ve Saura i, en una confusió inconcebible del que és la llibertat, autoritza a Arenys de Munt una manifestació falangista. Sempre acaben coincidint i tocant-se, els totalitarismes. De fons, però, hi ha una gravetat més profunda, que és que aquesta manifestació és un intent d'intimidar la consulta sobre la independència de Catalunya que aquell mateix dia se celebrarà també al poble. Saura equipara així el dret democràtic de fer una consulta popular amb la manifestació d'un grupuscle antidemocràtic -i anticonstitucional, com sol dir-se- i al qual, i com bé ha esgrimit el notari Alfons López Tena, caldria aplicar-li la llei de partits. Per molt menys del que la Falange ha representat i encara representa, Batasuna està minuciosament il·legalitzada. Joan Saura no només crea desafecció política i empobreix el prestigi de les institucions sinó que crea precedents de nul·la qualitat democràtica permetent que els que són contraris a la llibertat i a la democràcia se sentin legalment i moralment equiparats a aquells que vulguin exercir el seu legítim dret de vot en la consulta del proper dia 13 de setembre. Una consulta com aquesta, que hauria de ser objecte d'especial promoció per part de les administracions per tal d'eixugar l'abstencionisme, resulta que no només no ha tingut cap complicitat de la Generalitat sinó que a més a més està sent miserablement boicotejada i posada en perill donant via lliure als qui tan sovint s'han mostrat partidaris de mètodes molt poc recomanables per aconseguir llurs objectius. En qualsevol país d'una normal salut democràtica, aquest incident seria suficient perquè Saura fos fulminantment cessat del seu càrrec, però Catalunya viu en aquests temps segrestada per un govern de perdedors que es necessiten entre ells per no caure, i aquesta nació s'ha convertit en un impune campi qui pugui per a qualsevol canalla. Salvador Sostres AVUI, 22 d'agost de 2009 ------------------------------------------------------------------- Per l'Imperi cap a Arenys L’assetjament que estan patint els organitzadors de la consulta d’Arenys de Munt és un reflex –brutal, descarnat– de la hipocresia que campa per aquest Estat on ens ha tocat sobreviure. Ni més ni menys que Falange Espanyola i de les JONS s’està permetent el luxe d’alterar greument la pau social en què viuen els arenyencs amb una convocatòria de manifestació destinada a protestar contra el lliure exercici de la voluntat popular a través de les urnes. Resulta que hi ha una llei de partits –aprovada, lamentabilíssimament, amb els vots de CiU– que té per finalitat teòrica “impedir que un partit polític pugui, de forma reiterada i greu, atemptar contra aquest règim democràtic de llibertats”. Això ha servit per il·legalitzar, una per una, totes les sigles de l’esquerra abertzale. I, més enllà, qualsevol expressió social, cultural o associativa vinculada a aquest sector de la política basca. Però qualsevol historiador pot certificar que, de moment, l’únic partit polític que ha atemptat amb èxit contra el règim democràtic és, justament, FE i de les JONS. No cal repassar els crims d’aquesta formació política, ni recordar la visió de les seves seus confiscades a tots els pobles i ciutats de Catalunya per establir el caràcter feixista i delinqüencial de la militància falangista. Espanya és l’únic Estat europeu on continua sent perfectament legal el partit únic que va encapçalar una dictadura feixista. A Alemanya, per exemple, seria impensable una concentració d’aquest tipus sota les sigles que comandava Adolf Hitler. A Itàlia passa el mateix amb els seguidors de Benito Mussolini i a França amb els del mariscal Pétain. Però, en fi, si la voluntat del poble català, expressada legítimament a les urnes, val menys que deu magistrats del PSOE i el PP, què poden valdre les urnes simbòliques dels ciutadans d’Arenys? A la tres Salvador Cot AVUI.CAT