LA MOCIÓ DEL BURKA.

Una passa endavant. I per bé que podria objectar el redactat (ambigu), o l'ambició (curta), o el compromís (timorat), el fet és que la moció aprovada amb molt consens al Parlament per tal de fer una llei que prohibeixi el vel integral és un gest de valentia. Un gest que no hauria estat possible sense la bona feina del convergent Lluís Guinó, ni el treball rigorós i infatigable de la republicana Gemma Calvet. Al darrera, feministes compromeses contra aquesta brutal presó tèxtil, com les del hashtag ‪#‎burkamutila‬, socialistes com Marina Geli o Lourdes Muñoz, dones com Júlia Otero, o Carme Freixas o Montse Pinyol, i també Carina Mejías de Ciutadans, a banda del PP, que també hi ha donat suport. Han quedat fora, amb una argumentació estrambòtica que faria plorar les grans dones musulmanes que lluiten pels seus drets, els d'IC i la CUP. Però, més enllà d'aquest flanc multicultural i multiempanat, el Parlament ha dit sí a la moció i ara s'obre el camí cap a la llei per tal que a Catalunya l'islamisme obsessionat amb el domini de la dona no trobi una cobertura legal tan permissiva.

Com que algunes organitzacions amb un passat il•lustre i un present capciosament ultraideològic han fet força soroll en contra de la moció, l'article el continuen algunes grans dones musulmanes. Aquesta és la seva veu. Wassyla Tamzanli, algeriana i exresponsable d'igualtat de la Unesco: "És una presó de tela, una pràctica bàrbara sobre la qual la religió no ha sabut imposar-se. El problema és que ara la religió està en mans dels homes que només pretenen dominar les dones". Chahdortt Djavann, iraniana i autora del llibre Sota el vel: "Era el vel o la mort...". Nouzha Skalli, marroquina i ministra: "El burca simbolitza l'opressió de la dona i no té res a veure amb l'islam". Wafa Sultan, condemnada a fàtues de mort: "Occident subestima la perversitat de l'islamisme". Eman Nafjan, saudita i activista: "Ens forcen a tapar-nos amb el nicab, si cal amb la violència de les armes". Ayan Hirsi Ali: "És una gàbia mental. Al principi, quan obres la porta de la gàbia romans dins: tens por... Has interioritzat la presó". Wajeha al-Huwaider, activista saudita, en una carta a Obama: "Així com veig els ocells totalment coberts de petroli, així puc relatar el patiment de les dones saudita. Aquests ocells no poden moure's, no tenen control de la seva vida, no poden volar lliurement cap a un lloc segur. Així vivim les dones saudites"... ¿Sorprèn que, talment passa a les dictadures més ferotges, a casa nostra, el mapa de les ciutats amb vel integral se solapi amb el lloc on domina el salafisme? És evident que no. Per acabar manllevo la famosa cita i la dedico als que encara confonen el burca amb la llibertat: és l'opressió, estúpids. I afegeixo: si enlloc de mirar el manual del vell progre i parlar amb imams, llegissin les dones musulmanes, potser no farien tant el ridícul.

Pilar Rahola

ARRAN ataca les JERC i les JNC

Curiós, les barraques d'ERC i CiU son atacades durant la Festa Major de Sant Cugat, i qui son els agressors? els fatxes, els nazis, PxC, Falange? bé han estat fatxes però porten estelada vermella, son els d'ARRAN, aquests pseudo independentistes anti-sistema i que foren proposats per les CUP per què participessin al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. 
No m'estranyaria que la negativa de CiU i ERC a que aquests gamberros participessin al Pacte Nacional hagi estat la causa de l'agressió.
Si rebutgem el feixisme també hem de rebutjar aquest totalitarisme pretesament d'esquerres que sols fa el joc als enemics del nostre alliberament.
... els tentacles del CNI son molt llargs...

Les barraques de la JNC i les JERC pateixen actes de vandalisme

Font: Cugat.cat

Un grup de joves ha atacat les barraques de la JNC i les JERC ubicades a la Des-Plaça de Festa Major i ha agredit alguns dels seus membres la matinada d'aquest dissabte. Ho han assegurat les dues formacions que, a més, atribueixen les accions al col·lectiu Arran de Sabadell i el Clot.

Segons el portaveu local de les JERC, Èric Gómez, i el cap local de la JNC, Oriol Torres, un grup de quatre o cinc joves han atacat la barraca de les seves respectives formacions amb agressions verbals i físiques.

Torres ha assegurat que va haver d'intervenir la policia i que, a banda de les agressions, se'ls va sotstreure material del partit. El cap local de la JNC lamenta que en ple segle XXI s'hagin de presenciar actuacions d'aquesta mena.

Oriol Torres

Primer les agressions verbals i després van llançar objectes. És una llàstima que una organització política ataqui una altra.

Escolta-ho

Èric Gómez

Van començar a ser crits acusant-nos de ser còmplices de les retallades. Ens van dir que no teníem dret a tenir barraca...

Escolta-ho

De la seva banda, el portaveu de les JERC, Èric Gómez, assegura que els vàndals han acusat els membres de la secció jove d'ERC de ser còmplices de la política de CiU i, a crits, els han dit que no tenien cap dret a disposar d'una barraca per Festa Major.


Les JERC han presentat una denúncia a la Policia Local pel robatori de la pancarta. Els agredits també han denunciat els fets a títol personal.

La JNC es plantejarà aquest dilluns si també procedeix a portar l'assumpte per via judicial.

Pintades contra ERC per part de l'extrema esquerra

Les pintades han sigut realitzades suposadament per gent propera a l'organització comunista Arran, considerades per molta gent les Joventuts de la CUP

Pintada a Gràcia en un estanc

Pintada a la seu d'ERC Sants-Montjuïc

La CUP procura per la divisió entre CiU i ERC

Mentre CiU i ERC treballen en clau nacional per la defensa de la llibertat de Catalunya, sembla ser que la CUP s'interessa més per treure vots a ERC titllant-lo de fer el paper d'escuder de CiU en una estratègia electoralista i sectària.

La CUP tilla ERC de ser «l'escuder de CiU» 

"Avala les retallades de CiU, fins i tot, sense pressupostos; barren el pas a peticions de control polític i no permeten mocions a favor de la transparència de les finances de la Generalitat, tot això ens fa fer un toc d'alerta del paper d'escuder que ERC fa al Govern de CiU". Així és com el diputat de la CUP, Quim Arrufat, veu el balanç de l'acord de governabilitat entre convergents i republicans.
Aquesta tarda, i des dels faristols del Parlament, Arrufat ha admès que considera "lògic" que ERC faci costat al Govern però no veu per enlloc "ni cap contrapartida en polítiques socials" ni veu clara l'estratègia independentista. "Si bé el suport d'ERC a CiU no serveix pels drets socials tampoc l'única carta que està apostant, la consulta, es veu clara", ha sentenciat Arrufat.

Font: Nació Digital 

Eduard Voltes d'Esquerra

Altres twits seus:

 “Dins del catalanisme s’està lliurant una batalla per l’hegemonia entre nacionalistes i republicans (i no parlo de partits, sinó de valors)”
“A Santi Vila, el poso a la banda republicana. Joan Carretero, a la nacionalista”
 “és una batalla interna que cal lluitar en paral·lel a la batalla amb l’Estat. Ens hi juguem la qualitat de l’endemà”.  “el nacionalista vol replicar a Catalunya l’Estat espanyol”
 “Grans banderes onejant, monolingüisme, al·lèrgia a la diversitat interna”
 “el republicà vol aprofitar la ruptura per fer una cosa diferent. Poques banderes, molta ciutadania, qualitat democràtica, drets socials”.

D'un usuari del Racó Català

Clamar en contra de les banderes quan a Catalunya s'hi veuen als balcons més banderes independentistes que mai em sembla un error d'en Voltas. Prefereix que la gent desi l'estelada que tenen penjada, al calaix? 

Parlar català en ambients fortament castellanitzats vol el seu esforç, i ara em surt aquest clamant en contra el monolingüisme. I doncs, més val passar-nos al castellà?

I contraposar-ho a drets socials em sembla un disbarat, ja que una cosa no exclou l'altra. Una borda manipulació o un silogisme barat.

Agressió de membres de la l'Assemblea de Joves de Palautordera al portaveu comarcal i a la secretària d'organització de les JERC Vallès Oriental

Foto: Informe mèdic de l'agressió

Aquesta tarda ha tingut lloc a Santa Maria de Palautordera una agressió de militants i simpatitzants de les L'Assemblea de Joves de Palautordera l'Esbarzer al portaveu comarcal i a la secretària d'Organització de les JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya) del Vallès Oriental.

Tot va començar fa una setmana quan dues noies es van interessar per crear una secció local de les JERC a Palautordera, i es van posar en contacte amb l'organització.
Van decidir tenir una presa de contacte, i les dues noies van proposar de quedar en un parc.
Així doncs, a dos quarts de cinc de la tarda, quan estava prevista la trobada, la secretària d'organització i el portaveu comarcal de les JERC Vallès Oriental, s'han trobat en el parc.
Les dues noies han proposat endinsar-se una mica més al parc, on deien que tenien les coses. Al arribar on tenien una motxilla una de les noies ha fet una trucada amb el mòbil i poc després els membres de les JERC s'han vist envoltats per 8 membres de l'Assemblea de Joves l'Esbarzer de Palautordera.

Un dels membres ha començat a agredir al portaveu comarcal, mentre les noies han abandonat el lloc dels fets. Els dos membres de les Joventuts d'Esquerra Republicana han quedat totalment envoltats per la resta de joves que els increpaven.
El portaveu ha patit nombroses ferides i contusions, però ha pogut escapar dels agressors.
Els membres de les JERC en tot moment han mostrat la seva voluntat de dialogar, però ens han confirmat que els ha estat impossible.
En acabar l'agressió, els joves els han dit: Palautordera és de les CAJEI, els de les JERC no torneu a posar els peus aquí, es territori nostre.

Després dels fets, el portaveu i la secretària han abandonat Palautordera per dirigir-se a Sant Celoni per fer un informe de lesions a l'hospital i posteriorment presentar una denúncia als Mossos.
La roda de premsa que s'havia de produir per explicar els fets ha estat suspesa finalment.

Braç del portaveu comarcal

Esquena del portaveu comarcal de les JERC

Des del SomQuiSom condemnem qualsevol tipus de violència entre els moviments independentistes, i lamentem la premeditació dels fets.

Per el·laborar aquesta notícia hem comptat amb el testimoni directe dels afectats, la denúncia interposada a la comissaria dels Mossos d'Esquadra i l'informe mèdic de lesions.

FONT

La plantació de cànnabis de Rasquera

Déu n’hi do la polseguera que s’ha aixecat arran de la decisió de l’Ajuntament de Rasquera de permetre la ubicació al seu municipi d’una plantació de cànnabis. Com sempre, la decisió s’ha politizat hiperbòlicament i s’ha convertit en arma llencívola entre les dues Catalunyes (perquè no només Espanya té dues Espanyes, ep). Fins i tot ha començat la demagògia vinculant aquest projecte amb l’Eurovegas. Sembla que siguin vasos comunicants: si dónes suport a un projecte automàticament no el dónes a l’altre. Quina ximpleria. Jo estic en contra d’ambdós projectes i espero que cap dels dos no sigui mai una realitat al meu país.

Com que del tema de l’Eurovegas ja n’he parlat, avui em centraré en aquesta hipotètica planta de cànnabis a Rasquera, tot i que tinc un argument comú per oposar-m’hi: aquest és el model de desenvolupament econòmic que volem per a Catalunya? En comptes del casino i la plantació de maria no hauríem de crear un model econòmic basat en la producció de béns d’alt valor afegir, el coneixement i la recerca? Volem ser l’àrea d’esbarjo d’Europa o volem comptar entre els primers?

Dit això, el problema principal d’aquesta plantació és que és perjudicial per a la població, inclosos els insensats que la promouen. Tots els estudis mèdics relatius al consum de cànnabis indiquen que és una substància nociva per a la salut. Tots. Que tingui alguns efectes positius a nivell terapèutic no la converteix en bona per a la població general. Està més que confirmat que el consum de cànnabis provoca inevitablement dèficits de memòria i d’atenció, i redueix el rendiment escolar i laboral. També multiplica el risc de patir transtorns psiquiàtrics i, en el pitjor dels casos, provoca esquizofrènia. A banda, és clar, d’incrementar el risc de patir càncer de pulmó i de tenir un infart. No ens enganyem: tots coneixem gent que ha fumat maria ininterrompudament des de l’educació secundària i ara no són, precisament, els més llestos del grup. Ara bé, com que crea una addicció lleu i ningú no s’ha mort mai de sobredosi, molta gent es pensa que és una droga inofensiva. Doncs no.

Després, és clar, hi ha una certa irresponsabilitat per part de l’Ajuntament de Rasquera. Tot indica que el projecte és il•legal i el departament d’Interior del Govern ja ha avisat que es prendran mesures judicials si la cosa tira endavant. En el fons, intueixo que l’alcalde tampoc no ho veu clar. Altrament no s’entendrien les seves declaracions on deixa clar que la responsabilitat jurídica i penal última de la plantació correspon a l’entitat privada que la promou. L’alcalde hauria de pensar una mica en la imatge del poble. A què associarem els catalans Rasquera d’ara endavant? No gaire lluny d’allà hi ha Camarles, i cada vegada que s’hi passa són legió les persones que recorden la seva tristíssima granja de micos.

Jaume Clotet

Font

Tenim un problema amb la immigració

Si jo fos un alcalde valent deixaria d'empadronar immigrants sense papers. Això no vol dir que no pugin rebre assistència sanitària en cas de malaltia, per descomptat. Però és una contradicció flagrant que l'Estat prohibeixi l'entrada il·legal d'immigrants i els ajuntaments els hagin d'empadronar només amb el passaport en vigor i un contracte de lloguer. Els ajuntaments no són també Estat?.

Això ja és el que va fer l'Ajuntament de Vic ara fa dos anys. Però llavors el rebombori polític i mediàtic va ser tan gran que va haver de recular. El PSOE va fer pinya en nom dels principis de l'esquerra: Zapatero, Fernández de la Vega, Rubalcaba van saltar al coll de l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, sense pensar-s'ho, malgrat que havia estat un decisió de tot l'equip de govern, format per CiU, PSC i ERC.

Però sospito que ni Zapatero ni De la Vegada ni Rubalcaba han estat mai a Vic, ni tan sols en campanya electoral. A la capital d'Osona s'hi ha d'anar un dia de mercat. I el dimarts, no el dissabte que està ple de forasters. Només l'aleshores el ministre José Blanco va admetre certa "incongrüència" en una legislació que, d'una banda, obliga a expulsar els immigrants sense papers i, de l'altra, a empadronar-los.

El resultat és prou conegut: a les darreres eleccions municipals la ultradretana Plataforma x Catalunya va convertir-se en segona froça política, després de guanyar un regidor -de quatre a cinc- mentre que el PSC ha esdevingut una força minoritària amb només dos -en va perdre la meitat-. Els socialistes fins i tot van quedar per darrera de la CUP pel que fa al nombre de vots.

L'actitud de la premsa més progressista també va ser gairebé unànime, començant per algun diari que ha hagut de tancar ara la seva edició en paper. Público va obrir la seva portada el 13 de gener del 2010 amb el titular: “Los xenófobos ven legitimitadas sus tesis por la medida del equipo de gobierno de CiU, PSC y ERC”.

El País, per la seva banda, va editorialitzar sobre l'efecte Le Pen a Osona. A l'Ara un subdirector molt proper a ERC -m'ho va admetre ell mateix quan treballava a la Com- escrivia que Vic havia enarborat el "fantasma xenòfob" i a El Periódico Joan Tapia afirmava que la dreta havia acabat copiant el discurs racista.


De fet, posaria la mà al foc que les direccions de Nicaragua i de Calàbria van fer recular les seves respectives agrupacions locals pressionades precisament per aquesta opinió publicada, que no és el mateix que l'opinió pública. Hi havia una crònica al diari del Grupo Zeta que començava així: “Va ser difícil aconseguir-ho, però després de diverses hores d’insistència telefònica, hi va haver resposta: socialistes i republicans van censurar el polèmic pla que van aprovar els seus coreligionaris locals, mentre que les altes esferes de CiU van optar per no pronunciar-s'hi”.


Només alguns opinadors es van atrevir a dir que, amb la immigració, calia fer alguna cosa. Perdonin si me'n deixo cap, però paga la pena recordar el valor de Pilar Rahola, Jordi Basté, Salvador Cardús, Vicent Sanchis, Miquel de Palol o Manuel Milián Mestre -ja veuen que n'hi havia de tots colors- per anar a contracorrent.


Fins i tot va haver-hi un exalt càrrec del tripartit expert en seguretat, Ramon J. Moles, -que havia estat secretari general de Medi Ambient amb CiU i d'Universitats amb Esquerra- va gosar publicar un article a La Vanguardia (”Vic: la paja en el ojo", 15 de gener del 2010) en què exposava que “es lícito y obligado que un ayuntamiento intente ajustar su prestación de servicios (dicho de paso: insuficientemente financiadas por Estado y Generalitat) a su padrón porque a ello le obliga la ley”.


No cal dir que la política en matèria d'immigració no la podem deixar en mans dels ajuntaments, però són els primers que reben l'impacte de la immigració -a hores d'ara espero que ja ningú no en negui el seu impacte, ni tan sols Dolors Camats-. I si algun alcalde fes això almenys el govern de l'Estat, ara en mans del PP, i el de la Generalitat, de CiU, es veurien obligats a dir-hi la seva perquè amb l'excusa de l'autonomia local -o dels centres escolars- sempre acaben mirant cap a una altra banda. Com amb les mesquites o el vel a les escoles.


La immigració és una patata tan calenta que els nostres polítics prefereixen amagar el cap sota l'ala. La prova és que, en el darrer debat electoral entre Rajoy i Rubalcaba abans de les generals, va haver-hi dos temes que no van sortir enlloc malgrat ser de candent actualitat: un la corrupció, l'altra la immigració. Atès que tot estava pactat al mil·límetre per les direccions electorals d'ambdós partits no cal que els digui per què. Més val no cremar-se, oi?


Ara per ara, l'únic que he llegit del nou govern del PP en matèria d'immigració ha estat unes declaracions del nou ministre de Defensa, Pedro Morenés, que defensava nacionalitzar estrangers després de dos anys a l'Exèrcit. Mirin si estan malament de personal les Fuerzas Armadas. I Mariano Rajoy, en campanya, no va dubar en fer un acte amb musulmans de Melilla -el 8 de novembre del 2011- que si l'hagués fet a Catalunya hagués posat els pèls de punta a García Albiol i a Sánchez-Camacho.


Pel que fa al Secretari d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch, la setmana passada feia unes declaracions al diari Ara ("El dia que m'espera", 21 de febrer del 2012) dignes d'un dirigent d'ICV-EUiA: "Estem cansats de sentir cantarelles com que els immigrants s'ho queden tot o que són els culpables de la crisi que patim".

Tothom sap que si Xavier Bosch va arribar al càrrec -sense experiència prèvia en la matèria, per cert- és perquè Àngel Colom, esquitxat pel cas Palau, no podia ser-ho. Però a veure si comencem a tocar de peus a terra i deixar de banda el bonisme en matèria immigració. No tot són flors i violes.


Perquè és evident que els immigrants no reben més ajuts pel fet de ser immigrants, sinó pel seu nivell de renda, però en temps de crisi això provoca tensions en les capes menys afavorides de la societat, que també estan patint. Un dia a e-notícies vam fer un experiment científic: la Laia va tenir la santa paciència de comptar a qui anaven destinats els ajuts de lloguer de la Generalitat. Les xifres eren irrefutables: el 77% eren per a immigrants.


Per això a CiU sembla que encara no saben que el tercer problema que amoïna als catalans és la immigració, segons qualsevol baròmetre del CEO. En realitat és el segon perquè el primer és "l'atur" i "el funcionament de l'economia", és a dir, ambdós són un de sol: la crisi.


I una dada més preocupant: a l'enquesta del desembre del 2011 (”Percepció de les polítiques públiques i valoració de l’obra de govern”) els catalans suspenien el Govern amb un 4,56 pel que fa a ”integració de la immigració”. Encara pitjor: el 81,1% considerava que no estava fent res per arreglar el "problema" de la immigració.


En el fons, doncs, és una sort que el líder de la ultradretana Plataforma x Catalunya, Josep Anglada, -i el seu secretari general, Robert Hernando- sigui un esverat. Anglada fa servir sovint expressions com "casta política” i "tecnòcrates de Brussel·les" o se n'alegra que "no hi hagi moros a la plaça". Si moderés el seu llenguatge penetraria en les classes mitjanes més del que està penetrant.

És encara d'hora per saber si Anglada ha tocat sostre, com es preguntava l'historiador Xavier Casals, un dels nostres experts en la qüestió, en el darrer número de la revista del Centre d'Estudis Jordi Pujol (La nova ultradreta i l’expansió del populisme a “Via 17. Valors, Idees, Actituds. Revista del Centre d’Estudis Jordi Pujol. Desembre del 2011”, pàg 144).


Però en menys de deu anys ha passat de 3.000 vots a les municipals -i només quatre regidors- a 65.000 -amb 67- i això que es presentava tan sols a un centenar de localitats. I si a les darreres eleccions al Parlament va quedar fora pels pèls -uns 4.000 vots- va ser només perquè el PP va endurir el missatge i sortosament va punxar a Barcelona.


En política no hi ha res pitjor que menystenir el rival. I si el 2014 Anglada entra al Parlament -als seus mítings no hi ha només fatxes i friquis com es pensen a TV3: hi ha molta classe mitjana-, el to trabucaire d'Alfons López Tena semblarà la mare Teresa de Calcuta al costat del del líder de PxC. Només cal recordar que a les generals, sense cap opció d'entrar al Congrés, va fregar els 60.000 vots.


Sé que probablement, amb aquest article, m'arrisco a que em diguin racista o xenòfob, però tinc una cosina casada amb un pakistanès -que parla un català perfecte, per cert- i un immigrant m'acaba de salvar la vida després d'arreglar-me el mòbil. Aixó sí: a canvi de 40 euros que he pagat de bon grat. És la llei de l'oferta i la demanda.


El que passa és que jo no visc a Sant Cugat -un veritable microcosmos-, sinó en un municipi amb un 20% d'immigració. En realitat, és més perquè els immigrants sense papers no surten mai a les estadístiques. I els meus fills tampoc no van al Col·legi Alemany, ni al Frederic Mistral, ni a l'Aula ni al Sunion ni al Betània-Patmos o al Saint Peter's School, per citar algunes de les escoles més cares de Barcelona i rodalies on han estudiat una bona part dels nostres representants polítics i on ara hi porten els seus fills.


No, els meus van a una escola pública amb un 50% d'immigració -plena de Mohamed, de Nirhim, de Nadir, d'Omaima. Que consti que va ser una decisió premeditada perquè vaig pensar -vam pensar- que els aniria bé veure com serà la Catalunya del futur. Però la percepció sobre la immigració canvia quan comences a veure gel·labes pel teu carrer i te n'adones que no tot és happy flowers.


Per això, veig CiU tan despistada amb la qüestió com al PP i, per descomptat, l'esquerra. Només alguns alcaldes socialistes -com Àngel Ros o Núria Marín, per exemple- han començat a canviar de xip conscients que tenen una fuita de vots per aquest cantó. L'altre dia, abans d'un acte a Òmnium, fins i tot Joan Tardà m'admetia que els votants del Front National són els antics votants del PC francès de George Marchais.

Per exemple, l'únic que se li ha ocorregut al nou portaveu de CiU al Congrés en matèria d'immigració, un tal Antoni Picó, és defensar una proposició de llei d'estrangeria sobre els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) després de la campanya d'El Periódico. No cal dir que als CIE s'ha d'aplicar estrictament la legalitat i depurar totes les responsabilitats, sobretot al de la Zona Franca després de la mort d'un intern. Però no vull ni pensar com deuen estar els CIE del Marroc, de Senegal o de Gàmbia en el cas que en tinguin.


La setmana passada, tot aprofitant un ple del Parlament, vaig estar xerrant per exemple amb diversos alcaldes sobre la immigració pels passadissos de la cambra. La veritat és que la majoria eren de CiU, però perquè després de les darreres eleccions municipals n'hi ha pocs del PSC. A la propera intentaré enraonar amb els socialistes Esteve Pujol i Judith Carreras, alcaldes respectivament de Camprodon i Olvan. Però no és el mateix, perquè el primer té un 11,4% d'immigració i la segona només un 2,7%.

Tot era off the record, és clar. Però un em va advertir que si no espavilem, en deu anys, podem acabar "com la Banlieue de París". Un altre em va explicar que, durant les eleccions, en feus socialistes, se li havien atansat votants que li deien -l'expressió és textual: "si em treus els moros et voto".


N'hi havia un, amb un percentatge d'immigració relativament baix al seu municipi, que no n'estava gaire amoïnat, però em va confessar que un dia va anar al centre històric de Tortosa i va quedar garratibat: "allò semblava Islamabad".


Però el més preocupant és el que em va dir una regidora del Baix Empordà que estava de visita: "amb la crisi, marxen". Malament rai si aquest és el criteri del partit de govern a la Generalitat, perquè vol dir que no té política en matèria d'immigració.


Per descomptat, també hauríem de fer autocrítica. Digue-m'ho clarament: sort n'hem tingut de la immigració: sense immigrants qui pujaria les bombones de butà a un cinquè pis del Raval sense ascensor? qui tindria cura dels nostres avis o qui netejaria els nostres carrers? (Nota del blog: qui ho feia abans que arribés tanta immigració?)

També hem tingut també un munt d'empresaris sense escrúpols: el boom de la construcció s'ha basat en part en mà d'obra barata. Un altre alcalde coneixia el cas d'un escorxador que pagava 500 euros al mes a immigrants per treballar a dos graus sobre zero.

Però tampoc no podem obrir les portes de bat a bat: tot immigrant hauria de venir, com a mínim, amb un contracte de treball sota el braç. I més amb els temps que corren. En política no hi ha res pitjor que no fer res. Tenim -tenen, perquè jo només faig de periodista- un problema. Si no espavilen, la situació pot esdevenir explosiva. I em sap greu dir-ho: això no és un article, ni tan sols una tesi doctoral malgrat la seva extensió, és un veritable crit d'alarma.

Per exemple, diumenge passat, a mitja tarda, vaig anar a donar un tomb pel meu poble. Em vaig sentir en minoria: primer em vaig creuar amb una parella, després amb un pare i un fill, més tard amb unes dones amb criatures, finalment amb tres homes un d'ells tapat de cap a peus: tots eren immigrants magrebins. Fins passat cinc minuts no vaig veure un autòcton. Malament rai si les classes mitjanes -de la qual em sento membre- se senten oblidades. Pot passar de tot.

Xavier Rius
Font: E-notícies

ERC s'inclina contra el burca

El grup parlamentari es mostra en contra del seu ús als espais públics

Esquerra està començant a canviar el xip sobre immigració: el president del grup parlamentari, Joan Puigcecós, es va manifestar setmanes enrera contra l'ús del burca en espais públics. Puigcercós va rebre el suport -amb menys o més entusiame- de l'exconsellera d'Acció Social, Carme Capdevila, i de la portaveu, Anna Simó, a més de la majoria de membres del grup, segons ha sabut e-notícies.

Capdevila, preguntada per e-notícies al bar del Parlament, no va voler fer declaracions al respecte i Oriol Amorós va negar have estat a la reunió tot i que altres fonts afirmen que sí que hi eren. La prohibició del burca en espais municipals ha estat adoptat ja per alguns ajuntaments -com el de Lleida, governat pel PSC- però aixeca polèmica encara entre les esquerres.

Durant el darrer tripartit, va ser un tema recurrent al final de la legislatura però la majoria de dirigents va considerar aleshores que no hi havia motius per prohibir-lo per llei. El llavors president de la Generalitat, José Montilla, va afirmar el 13 de juny al 2010 en declaracions a Rac1 que "jo surto al carrer i no veig moltes persones amb burca. No fem problemes del que no és problema aquí. Avui, no ho és”.

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, havia manifestat el mateix el 23 de març també a la mateixa emissora: "a Catalunya no n'hi ha, de burca" mentre que el llavors conseller d'Inteiror, Joan Saura va insistir en el mateix unes setmanes després, 27 de maig del 2010: "no he vist a Catalunya ningú que porti burca".

FONT: e-notícies 
Entrades relacionades: 1

Una dona amb nicab fotografiada al carrer Muntaner

La Caixa premia a Carod

"Obra de Govern". La Caixa, agraïda

Serem breus. Carod ha trobat feina. Una magnífica notícia en el país dels aturats. Carod   -que és llicenciat en filologia catalana-, des del setembre "coordina" la Càtedra de Diversitat Social de la UPF (Universitat Pompeu Fabra). Una Càtedra improvisada sense catedràtic i sense oposicions finançada per la Fundació de la UPF i, sobretot, per l'Obra Social de la Caixa que, com tothom sap, és d'una bondat tan infinita que ha sostingut durant anys els dolços missatges de Wesbislam. ("Tendran su 11-M")


El sou que percebrà l'ex Conseller de la Vicepresidència de la Generalitat és top secret. Només se sap que La Caixa pagarà generosament 150.000 euros anuals. Segons l'UPF l'objecte d'aquesta Càtedra taaaaan important és "realitzar activitats d'investigació i organitzar jornades relacionades amb aquest afer". (Quin "afer"?) "La Universitat Pompeu Fabra enalteix l'experiència de Carod Rovira com a responsable del Govern català d'immigració, cooperació i afers religiosos".

Osigui, això :

"Gràcies, Carod!"

Fi de la notícia (ja hem dit que seríem breus)

(*) I ara que parlem d'Afers, Hasbarats properament convocarà un concurs literari de Relats Breus remunerat amb un vermut a la Barceloneta -o a altres localitats- (no tenim gaire pressupost, ho reconeixem. Si el guanyador és de Comarques no paguem trasllat).


Tema: Catalunya. Era post-nuclear (look Mad Max). Un alt càrrec de les restes d'una Generalitat post-punk repartida entre perdedors corruptes que pacten formar govern es rabeja en els privilegis que ha aconseguit. Es diu Kurt Pastenag. Personatge anticrístic que t'hi cagues. Simula admiració pels jueus però subvenciona la gihad catalana postmoderna -que és com la del segle VIII-. Descobreix que la seva Oficina reposa sobre el domicili d'un pietós prohom jueu de la Barcelona medieval anterior a les persecucions i les matances de 1391. El vil Pastanag concep un pla per trair els seus votants, el seu país i la memòria de l'herència jueva de Catalunya i no se li acut res millor que habilitar una estança del vell-nou Palau que habita com a Picadero -amb llumetes incloses- per follar-s'ho tot d'una tacada.  
(Desenvolupar tema troncal i sub-trames en un màxim de 4 pàgines).


Miscelània :

Ens informen que fa poc s'ha descobert una profecia de Nostradamus que -probablement- cita algú que té alguna relació amb Catalunya:

Rebuig de l'avellana, corrupte simulacre,
Trairà el mostaix bressol humil i sacre.
Fam, dol, desesper quan somriurà la Parca.
Adret i Catalon redimiran la Marca.

 

Font: Hasbara-ts

Els perquès del trienni negre de l'esquerra catalana

Maig del 2010. Carme Chacón somriu després d'aconseguir el millor resultat del PSC en unes estatals. D'aquella estampa ja en fa tres anys i mig i, des de llavors, cap líder d'esquerres català ha pogut tornar a somriure una nit electoral. Des de llavors, en tots els comicis, PSC, ERC i ICV han anat perdent un llençol a cada bugada en forma de vots i escons, sense excepció. ¿A què es deu aquest trienni negre de l'esquerra?

La primera raó, segons els experts, és la situació econòmica. "Amb les crisis, els partits de govern pateixen, és gairebé una llei general", explica el politòleg Jordi Muñoz. El "vot econòmic", implacable segons el catedràtic de ciència política de la UAB Joan Botella, recorda que "tots els governs europeus han perdut les eleccions en els últims tres anys". El politòleg de la UPF Marc Guinjoan afegeix, a més, que "les solucions a la crisi estan arribant majoritàriament de la dreta".

Tanmateix, l'economia en genèric no ho explica tot. Així, Muñoz especifica que la crisi perjudica especialment els partits progressistes perquè "el seu l'electorat [classes populars i mitjanes] està especialment afectat". El desencís dels nous precaris i aturats ha reforçat, per tant, "l'alternativa antipolítica". Els indignats són "el fracàs" de l'esquerra institucional, afirma Muñoz, un col·lectiu històricament pròxim que últimament opta per abstenir-se o votar nul o en blanc.

Ho subscriu Botella, que creu que socialment "hi ha estabilitat ideològica". Segons el Centre d'Estudis d'Opinió, els catalans se situaven en un 3,26 en un eix ideològic en què l'1 és l'esquerra i el 10 la dreta. El mes passat la mitjana era del 3,23. Els catalans, per tant, majoritàriament segueixen sent de centreesquerra, però "el que falla són les eines d'expressió, no hi ha sintonia amb els partits", segons Botella, que creu que CiU no ha eixamplat la seva base de votants, sinó que s'ha beneficiat de l'abstencionisme dels progressistes. Les possibilitats de reconquerir un espai que ideològicament pertany a PSC, ERC i ICV existeix, si tornen a sintonitzar amb les bases.

A banda, la percepció dels executius d'esquerres tampoc hi ha ajudat. Ho explica Botella: "Els tripartits van néixer amb un signe de simbologia -Estatut, memòria històrica...- i entesa amb Madrid que no han reeixit". I, per partits, el balanç tampoc és positiu. Segons Guinjoan, el PSC ha estat incapaç de desmarcar-se d'un PSOE "bel·ligerant amb les demandes d'autogovern", fet que ha arrossegat ERC, que ha donat suport a un govern liderat per un PSC de discurs "marcadament espanyolista". I en un context marcat per la sentència de l'Estatut, això és clau.

L'excepció a aquest panorama és ICV-EUiA. Guinjoan opina que "no ha caigut gaire per la inelasticitat del seu votant i per la menor crítica dels electors en temes nacionals", mentre que Muñoz apunta que s'ha beneficiat de la davallada del PSC "perquè els seus vasos comunicants són més clars que amb ERC". El flanc a l'esquerra que ha deixat el PSOE l'aprofitaran els ecosocialistes, la llista que, segons els sondejos, pot posar fi a la tendència negativa de l'esquerra.

 FONT: ARA

20.N primera part

PER CATALUNYA ÉS EL MATEIX RUBALCABA QUE RAJOY

Aquest 20 de novembre es celebraren les eleccions espanyoles, que a nosaltres als catalans ens porten tants mals de cap.

Mirem algunes notícies del PSOE:

Anna Balletbò i el cinisme que no cessa de Jaume Clotet

Socialistes i islamistes radicals units a Cunit 

Detingut un mmebre del PSC per financiar Alqaeda 

Saül Gordillo i el terrorisme Palestí de Rubén Novoa

I d'Iniciativa què podem dir? doncs millor llegim el repàs de l'amic  Jaume Clotet!

Som votants, no idiotes

Els amics d'Iniciativa, IU tampoc es van quedar curts a Extremadura pactan amb neonazis

 

Què pensa Heribert Barrera?

ISBN:	0008495400022
Edició:	2001
Preu:	10.52 €
Pàgines:	176
Distribució:	Àgora

«En l'època de la Mancomunitat i de la República, aquí les coses es feien més ben fetes que a Espanya... Però durant aquests vint anys s'han fet, en general, igual o pitjor.»

«Els que es desenganyen de la política és perquè hi han posat excessives il·lusions d'entrada.»

«Sense la guerra i el franquisme gairebé segur que no hagués estat polític.»

«Jo no vaig votar la Constitució, i - com em va dir un dia el President Tarradellas - és l'honor més gran de la meva carrera política.»

«És evident que els estats no estan superats ni desapareixen... Si Catalunya vol ser una nació amb tots els ets i uts, forçosament ha d'aspirar a esdevenir un estat.»

«Hi ha una pila de coses en què el discurs políticament correcte s'oposa al que és el parer de la majoria, però contra les quals un no s'hi pot rebel·lar sense ser acusat de racista, de masclista o del que sigui.»

«Veig el futur una mica negre. Si continuen els corrents immigratoris actuals, Catalunya desapareixerà.»

«Jo crec que arribarà un dia en què l'home haurà de refiar-se de l'energia nuclear, sobretot si es demostra de manera definitiva que l'efecte hivernacle és el responsable de l'escalfament de la Terra.»

Ataquen la seu d'ERC a l'Hospitalet

L'agrupació local d'Esquerra Republicana a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) ha denunciat que la seva seu, al centre de la ciutat, va patir un atac aquest dissabte.

Els militants que, a primera hora de la tarda de la jornada de reflexió, van anar a recollir la documentació per als simpatitzants que fan d'apoderats es van trobar els dos panys del local inutilitzats amb silicona i pintades a la porta, a més d'un adhesiu de la CNT.

'Lamentem l'atac, tant aquest que ens ha afectat a nosaltres com qualsevol altre que pogués haver patit un altre partit', ha declarat a l'ACN el secretari d'organització d'ERC a l'Hospitalet, David Fernández, que ha indicat que ja han presentat una denúncia als Mossos.

Atenció notícia del 28.11.2010 - 13:05 - Països Catalans

Font

La Catalunya impura és el principal enemic de Catalunya

En resposta a l'article de Joan Puigcercós

Per què ens quedem horroritzats amb les declaracions d'en Puigcercós?

Tenim la mala costum de confondre independentisme i nacionalisme, aquests termes molts cops no tant sols son diferents sinó que fins i tot pot haver un antagonisme en quan els objectius.

Els independentistes defensen un canvi en l'statuts quo de govern del país, en altres paraules, a Catalunya han de deixar de governar els espanyols per què manin els catalans.

Fins aquí res a objectar, però si analitzem el missatge en realitat és tant sols un canvi de personatges, no d'objectius. És canviar uns governants per una altres, canviar-ho tot per què res no canvii.

Mal acomparant es podria fer un paral·lelisme amb la revolució socialista, quan una nova classe emergent, el proletariat, fa canviar el seu rol de classe dominada a dominant, tot deplaçant l'aristocràcia, resultat? el capitalisme clàssic esdevé capitalisme d'estat, una classe dirigent sustitueix una altra, però en definitiva poc canvia, tant sols una substitució de patrons, una classe culta però caduca es substituida per una nova classe social, jove i amb empenta però inculta, a la llarga els representants d'aquesta nova classe emergent esdevenen nous tirans. Crec que l'exemple més clàssic és Nicaragua quan una classe social encapçalada pel FSLN va substituir l'anacrònica i corrupta casta dels Somoza, al cap de poc els nous dirigents sandinistes prengueren les cases de l'antiga oligarquia i es perpetuaren com a nova classe dirigent opressora.

Catalunya pot esdevenir el mateix? i tant! Canviar uns "patrons" espanyols per uns de "catalans" sense que existeixi un projecte nacional no te cap sentit. Personalment m'importa ben poc que el meu opressor es digui López o Puigcercós, m'importa molt més el seu projecte i ara per ara el projecte opressor espanyolista i el projecte independentista d'en Puigcercós no difereixen en excés. No qüestionen la catalanitat del país, fins i tot diria que ambdós gaudirien visquent en una Catalunya multicultural i despersonalitzada, portser la única diferència seria que el projecte "espanyolista" empraria com a símbol una bandera amb menys barres que l'emprada per Puigcercós, en aquest aspecte guanyaria Puigcercós per barres...

Un cop més hem de tenir ben clar que la Catalunya que volem, per la que lluitem, és una Catalunya Catalana, una Catalunya mil·lenària, on una cultura, la catalana ha de ser el pal de paller de la societat del país, podem acceptar aportacions demogràfiques externes sempre que siguin minoritàries i no alterin el mapa demogràgic i cultural del país.

Intentar conformar un nou país tot acceptant com a fets consumats una invasió com la que estem patint és incitar al suicidi nacional, voler una independència tot considerant que la nova Catalunya que vindrà serà una Catalunya despersonalitzada, dividida en ghettos i mestiça és fer el joc al enterramorts. Si aquesta és la catalunya independent que vol en Puigcercós no m'hi trobarà pas al seu costat, sinó ben al contrari, m'hi oposaré amb totes les meves forces, car de Catalunya tant sols en pot haver una i és la Catalunya Catalana dels nostres pares i avis, la Catalunya Catalana que lluità contra els invassors islàmics i espanyols, aquesta Catalunya no pot pactar amb els invasors, i aquets han de triar: ser catalans o invasors, la pilota està al seu costat.

Xavier Andreu membre del Secretariat Nacional d'UNCat (www.unitat.cat)

Puigcercós alerta que "la Catalunya pura és el principal enemic de la Catalunya lliure"

Barcelona (ACN).- El líder d'ERC, Joan Puigcercós, ha alertat aquest dijous contra el nacionalisme "radical" i "intolerant" per l'assoliment de la sobirania a Catalunya. En una entrada al seu bloc, Puigcercós ha destacat la importància de fer partícep del projecte independentista la nova immigració. Segons Puigcercós, el projecte només té possibilitats d'èxit si assumeix una actitud inclusiva. Per això assegura que "el nacionalisme radical esdevé un destorb per a aquest propòsit i posa de manifest que la Catalunya pura és el principal enemic de la Catalunya lliure". En aquest sentit, segons el líder d'ERC, la independència de Catalunya només té possibilitats de reeixir des dels postulats inclusius de l'esquerra.

FONT

Comunicat i crónica dels fets del Fossar de les Moreres - JERC

Notícia: del 12 de setembre de 2005

A Barcelona, als voltants de les 7 del matí, un grup de mitja dotzena de militants de les JERC es disposaven, com cada any, a muntar una paradeta informativa al Fossar de les Moreres. Només arribar, van ser amenaçats per una trentena de membres que afirmaven ser de la CAJEI, que deien que en cas de muntar-la la destrossarien.Seguidament, es va entrar en una dialèctica per esbrinar el perquè del seu comportament. En la mateixa van arribar a afirmar que el Fossar, espai públic obert a totes les persones, era seu i que ells decidien qui entrava i qui no, qui hi parlava i qui no i que utilitzarien tots els mitjans, violents si cal, per imposar-ho. Però poc després de les 8 del matí, un dels membres de la CAJEI que semblava manar la resta va donar instruccions dient que s'havia de passar a l'acció. Acte seguit, la resta el van obeir i van robar bona part del material que disposàvem per a la venda, així com la taula que l'havia de sostenir, alhora que esmicolaven butlletins informatius de les JERC. A més, es va amenaçar de mort a varis dels nostres militants per part del mateix subjecte, el qual, junt amb la resta, es va dedicar a donar empentes i cops per fer-nos fora de la plaça amb un comportament que netament es pot considerar totalitari i masclista.Cap a les 11:40 una delegació d'ERC-Osona estava realitzant una ofrena al Fossar de les Moreres, quan un grup d'una quarantena de membres de l'organització citada, els va començar a increpar i es van dirigir cap a ells encapçalats per una pancarta on s'hi llegia "ERC botiflers", fent-los retrocedir a cops de peu i cops de puny. Val a dir que entre la gent d'Esquerra es trobaven companys que havien patit la presó en època franquista i que van assimilar els cops i l'actitud dictatorial dels grisos amb els cops de la CAJEI.Al voltant de les 12 estava prevista, com cada 11 de setembre, l'ofrena floral d'ERC Barcelona i les JERC. 

Uns dos-cents militants vinguts d'arreu dels Països Catalans van ser rebuts per membres de la mateixa organització que abans i que en major nombre que al matí, van començar a insultar i agredir la gent de la capçalera, arribant a utilitzar pals i altres objectes contundents. En aquell moment de màxima tensió es va estar molt a prop de que es provoqués un allau humana, que hauria pogut acabar en desgràcia, ja que hi havia gent gran i criatures pel mig. Això però, no va ser impediment perquè duguessin a terme un reguitzell d'empentes, el llançament d'objectes i d'agressions físiques contra tot aquell que no era de la CAJEI. Varis militants i persones anònimes van ser ferides de diferent grau per culpa dels cops rebuts. Vistos els fets, les JERC van dissoldre el bloc en un acte de responsabilitat tot honorant els nostres principis de lluita pacífica i per evitar que algú prengués més mal. D'aquesta manera, gran part de la militància de les JERC va entrar de manera progressiva pels carrers propers al Fossar.Així doncs, l'ofrena es va poder realitzar per un grup reduït de militants minuts més tard, així com l'acte previst per la Comissió Independentista Fossar de les Moreres, on es va denunciar públicament els fets ocorreguts. Des de la tarima, el conductor de l'acte va denunciar els fets que impedien que alguns companys independentistes no puguessin ser-hi.

Cal afegir a més, el degradament de l'entorn del Fossar de les Moreres, ja que tant l'església gòtica de Santa Maria del Mar, com els carrers del voltant estaven plens de pintades amenaçadores cap a vàries organitzacions polítiques catalanes, embrutant així una joia del patrimoni català, que val a dir, era present durant la guerra de successió, l'any 1714.

Al migdia es va fer el dinar conjunt entre ERC i les JERC. Allí, ambdues organitzacions van denunciar els fets ocorreguts i van alabar el paper jugat per la militància, la resta de la societat civil i ciutadans anònims que ens havien donat suport al Fossar.Comunicat JERC en motiu dels fets del fossar de les moreres:Davant la profanació de l’emblemàtic Fossar de les Moreres i l’insult als caiguts en combat per les llibertats nacionals del nostre poble, que van representar els coneguts fets de la Diada d’enguany, les JERC manifestem:- Que les agressions planificades i reivindicades en comunicat públic per la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) no van ser només contra militants d’ERC i les JERC. Entre els agredits s’hi troben ciutadans i ciutadanes d’apeu, que van patir les conseqüències d’un acte de falta greu de responsabilitat i de sentit comú. El bloqueig d’un dels accesos al Fossar de les Moreres va ser deliberadament temerari i podria haver causat una desgràcia humana. Dirigents de les JERC van ordenar a la militància dissoldre el bloc que formaven per entrar al Fossar i una part d’aquesta va entrar de manera progressiva pels carrerons propers i sense banderoles de l’Organització per evitar els incidents que alguns irresponsables buscaven. En aquests moments el nombre exacte d’agredits és encara indeterminat però estem parlant d’un mínim de 5 ferits per trau i/o contusions de consideració més diversos casos d’atacs d’ansietat, lipotímies i contusions menors. Animem a la ciutadania que va patir agressions que portin els seus casos davant la justícia, com ho faran Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i les JERC. 

Els afectats poden també dirigir-se a nosaltres per fer front comú davant aquests tristos successos. Alhora, qualsevol aportació de proves i fotografies seran de gran utilitat.

- El Fossar de les Moreres és patrimoni històric i cultural de tots els catalans que reivindiquem la memòria dels caiguts en defensa de la nostra pàtria i ningú té dret a imposar arbitrària i violentament un peatge d’insults i garrotades. Molt menys encara un grupuscle marginal creat fa només dos anys i que pretén enfonsar la jornada a tots aquells que porten anys i dècades commemorant en pau i solemnitat la Diada al Fossar.

- Lamentem que s’hagi atemptat contra els murs del patrimoni històric de Barcelona i dels Països Catalans com és el cas de les parets de l’Església de Santa Maria del Mar, que romanien impol·lutes inclús en els anys més durs de la lluita antifranquista. En aquest sentit, les JERC ens oferim a l’Ajuntament per netejar l’entorn del Fossar de les Moreres, que ha quedat en un estat deplorable després del pas dels patriotes (sic) de la CAJEI.

- Les agressions es desprenen de la mentalitat totalitària dels seus autors, contra la que tantes generacions i durant tants anys ha lluitat la nostra societat civil. El feixisme s’ha de combatre arreu i també contra aquells que es puguin reivindicar com a independentistes. Tots els feixismes són iguals.- Considerem que als fets del Fossar la principal víctima és el País i que la CAJEI esdevé de facto el millor aliat de l’Estat espanyol en la seva tasca d’entorpir el nostre camí cap a la llibertat.

- Les JERC creiem que en el nostre context històric i polític la raó de la força mai guanyarà a la força de la raó i per això reivindiquem els valors del diàleg, la negociació, el respecte i la lluita ideològica i dialèctica amb aquells que no pensen com nosaltres en contra de la cultura primària de violència gratuïta, de pensament únic i de substitució del bíceps pel cervell que caracteritza els mètodes emprats per la CAJEI.

- Denunciem que les agressions del Fossar de les Moreres no són un fet aïllat, formen part d’una campanya de violència contra les JERC amb antecedents recents, a destacar, a Sabadell i al barri de Sant Andreu de Barcelona on militants de les JERC han patit aquesta cultura que obvia el respecte i el diàleg i prima els punts de sutura.

- Entenem que la suma de fets lamentables com els viscuts darrerament no són contextualitzables en una lògica política sinó que es tracta d’una dinàmica viciada, de caràcter sectari i que acaba anul·lant l’esperit crític i la capacitat d’incidència del jovent que té ganes de moure’s per canviar les coses.

- Entenem que la CAJEI, dins la seva autonomia organitzativa, ha de deliberar si aquesta estratègia empresa porta enlloc i si fets com els del Fossar aporten res de bo a la Construcció Nacional. Fem una crida, a més, als joves independentistes que es troben a l’entorn de la CAJEI a fer autocrítica i a fer sentir les veus dissidents que busquen que dins de les diferents sensibilitats i projectes de l’independentisme català prevalgui el respecte mutu, la cooperació i el debat raonable.

- Fins que la CAJEI no canviï la seva metodologia, cal que institucions, organitzacions, entitats i particulars no donin cobertura ni subvencionin l’activitat d’aquests indesitjables.

- Aquests fets refermen el nostre projecte polític i ens sentim més militants de les JERC que mai. Continuarem lluitant per la independència, la reunificació i el socialisme des de la lluita ideològica, des del carrer i des de les institucions i l’any que ve tornarem a participar de la Diada i a ser presents al Fossar de les Moreres.- Agraïm públicament les nombrosíssimes mostres de suport rebudes en les darreres hores des del teixit associatiu i des de la solidaritat individual i ens fem càrrec d’aquest suport en nom dels ciutadans anònims que van rebre agressions. 

Recuperem l’honor del Fossar de les Moreres!
Fora feixistes dels Països Catalans!
Visca la Terra!

JERC, 12 de setembre de 2005

Font.

Revolucionaris del món, reaccionaris de Catalunya, uniu-vos !!.....contra l'independentisme català

Passada la Diada hom ha vist publicades valoracions de tot tipus sobre els actes commemoratius, han estat reproduides les declaracions dels polítics d'ordre i s'han magnificat els incidents ocorreguts en el decurs de les manifestacions.

Enguany, quan som en temps de remembrança i recapitulació al voltant dels quaranta anys de l'independentisme contemporani, no he vist que ningú se'n recordi dels enfrontaments del Fossar de les Moreres entre els dos sectors del MDT l'any 1988. Retorno sobre aquest episodi no pas per retreure greuges entre els que visquerem aquells fets sinó per analitzar-lo com a precedent d'una situació que ha esdevingut crònica.

Des de fa vint anys el Fossar de les Moreres, enlloc de ser un espai de llibertat dedicat a servar la memòria dels patriotes catalans de tots els temps, és un terreny on es pot agredir impunement als independentistes que successivament són acusats de traidors pels revolucionaris de torn. Fa vint anys l'objectiu de les agressions era el PSAN, posteriorment prengué el relleu ERC a partir del 1991, i en els darrers anys s'han afegit a la llista els grups aque són acusats de "feixistes" (Estat Català, Unitat Nacional Catalana). El resultat és que el Fossar ha esdevingut lloc d'escarni del patriotisme i dels valors que la causa de la llibertat de Catalunya hauria de projectar.

Fa vint anys un grup fantasma, la Unió de LLuita Marxista-Leninista, atià l'enfrontament entre independentistes, forní els arguments per contraposar "l'independentisme revolucionari" contra els defensors del "front patriòtic". Acomplert l'objectiu, la Unió de Lluita M-L desaparagué. Però ha subsistit i s'ha perpetuat un tardo-comunisme difús i sectari que actua, a la pràctica, com a força contra-independentista. No em refereixo, evidentment al PSAN, sinó al missatge que es propaga per diversos canals, segons el qual el patriotisme és un fenomen reaccionari, que només reconeix com a veritable independentisme aquell que es reclama socialista. A què respon la moda de les samarretes amb els símbols de règims tirànics, odiats pels pobles que els patiren, (com el de la RDA), portats per joves d'estètica Bob Marley ?

A on porta el descrèdit del liberalisme, l'antiamericanisme i la judeofòbia associat a plantejaments aparentment independentistes ?. El comunisme abstracte és una via morta a la qual es vol portar a una part del jovent per afeblir l'independentisme català. D'aquesta dinàmica fraccional i agressiva només en surt beneficiat l'ordre espanyol establert.

Extret de http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/106497