Els veritables aspectes del comunisme

Federic Dalmases, Els veritables aspectes del comunisme (la fallida de l'experiment rus) 1933

Llibre d'EDC, A.A., Barcelona 1933 de 20 pàgines.

Marzi, la Polònia comunista vista per una nena

Títol : Marzi (1984-1987) - La Polònia comunista vista per una nena

Autors : Sylvain Savoia , Marzena Sowa

Ressenya feta per: Iván Marcos @ ivanmarcos

Traducció de proucomunsime.blogspot.com

Font

La major part de les ocasions la realitat supera amb escreix la ficció . Gairebé sempre les vides de la gent són el fidel retrat del que podem després posar a la ficció, tant de les obres de cinema com dels propis llibres. Per això, moltes vegades arribem a entendre un lloc a través dels ulls i les vides de les persones anònimes i de la seva discórrer diari. En el present llibre en forma de novel·la gràfica anirem a viure a la Polònia dels convulsos anys vuitanta, i tot això a través dels ulls i la vida d'una nena polonesa . 

Els ulls d'una nena anomenada Marzi i la seva vida és un fidel retrat d'aquella Polònia que obria moltes vegades els telenotícies del món. Com bé diu la contraportada del llibre : "Viure a la Polònia comunista no havia de ser gens fàcil" Cartilles de racionament, les cues per poder aconseguir qualsevol cosa, la fidelitat al partit...

Sylvain Savoia ens plasma els records de la seva companya Marzena Sowa. Polònia ha estat sempre un país que ha patit com pocs l'estar entre dues grans potències com són Alemanya i Rússia . Els conflictes al llarg de la història i l'ésser víctimes del que passés amb els seus veïns han marcat la vida del seu passat recent. 

Personalment he de dir que les meves experiències amb la gent de Polònia sempre han estat molt grates i són un país que sempre m'ha caigut simpàtic. He tingut a companys de pis polonesos en els meus temps vivint a Escòcia i conec Wroclaw i Varsòvia de les dues ocasions que he pogut viatjar al país . La Història de Polònia sempre l'he vist de passada i des de la llunyania del prisma d'esdeveniments com les II Guerra Mundial . 

Al llarg del llibre anem passant per la vida d'una família polonesa de classe mitjana , edificis insulsos, cues per comprar a les botigues, cartilles de racionament , i la constant mirada a Occident buscant productes i aires de llibertat . D'altra banda apareixen fets històrics en el llibre com l'emergència del sindicat Solidaritat liderat per Lech Walesa i l'orgull dels polonesos amb el Papa Woltija que va ser una figura no només religiosa , sinó també política . 

Els ulls d'una nena permeten veure amb la innocència i ingenuitat dels primers anys de vida, però moltes vegades mostren la realitat des d'un prisma que se'ns escapa als adults . El còmic ens reflecteix a través dels dibuixos un cojunt de situacions vitals de la vida com són les pors , la família , l'amistat o la incertesa davant el futur. Es mostra de foma magistral la realitat d'uns anys que formen part de la Història del segle passat . Un país, Polònia, que va ser potser el que va posar les bases de la caiguda del comunisme . En les seves pàgines viatgem a una altra època i s'intueix el com estem davant dels últims anys del bloc de l'Est i del sistema comunista de la vella Europa . 

Es tracta doncs d'un llibre altament recomanable que ens retrata la vida d'un país Polònia que mira al futur amb esperança , però amb l'inevitable rostre cansat dels sofriments del passat segle .

Literatura: Imperialisme a l'est europeu

Els articles que s'apleguen en aquest recull han aparegut a la revista L'Est Européen.
Traducció del francès per Manuel Cruells
S.A. Mediterrània Edicions
Pròleg de Manuel Cruells
De 1966

ÍNDEX
1)Pròleg, per Manuel Cruells
2)El bolxevisme i la qüestió nacional, per Michel Collinet
3)L'Armènia, per S. Gracian
4)La primera agressió russa contra Ucraïna (1917-1918), per W. Kosyk
5)L'URSS i les seves minories europees, per Guy Héraud
6)La tragèdia dels Països Bàltics,
7)La preparació d'una nova Constitució a la Unió Soviètica
8)Epíleg

Part del pròleg

El nostre afany informatiu ens porta a publicar textos que de vegades poden xocar als lectors d'APORTACIÓ CATALANA. L'amentem algunes vegades haver de fer referències i afirmacions que en el fons ens dolen, però que per fidelitat a la veritat no podem evitar d'escriure. Desgraciadament no és tant sols en els països capitalistes on es cometen injustícies col·lectives o individuals, i pecaríem greument si parlàvem només dels blancs i no ferem referència als negres (1).

Sembla que ens hem posat en un terreny en el qual les prohibicions morals o materials ens han portat als silencis, d'idees intocalbres, d'homes intocables, I això passa sempre quan la informació és escassao nul·la i va acompanyada d'apassionaments o de restriccions, que també al cap i a la fi apassionen.

(1). Manuel Cruells es refereix aquí als colors polítics i no a cap raça

Demaneu el llibre a proucomunisme@gmail.com

Literatura: SANTIAGO CARRILLO. EL PENEDIMENT NO EXISTEIX

L'historiador Paul Preston ens ofereix una apassionant biografia d'un dels personatges més rellevants de la política espanyola del segle XX: Santiago Carrillo, secretari general del Partit Comunista Espanyol i un dels artífexs de la Transició política a la democràcia.

Santiago Carrillo. El penediment no existeix desvetlla informacions inèdites sobre el polític i n'aclareix d'altres que s'han mantingut en l'ambigüitat i la foscor. Des de la polèmica actuació de Carrillo durant la Guerra Civil, quan era un jove dirigent de les Joventuts Socialistes, fins a les no menys polèmiques actuacions polítiques que va practicar a l'exili i al seu retorn a Espanya.

Preston ens mostra un perfil polític i humà de Carrillo contradictori, amb zones obscures fins ara ocultes que, pocs mesos després de la mort del dirigent comunista, surten per primera vegada a la llum. Una obra, doncs, per al debat i la polèmica, que no deixarà indiferent ningú.

Dibuixos del Gulag de Danzig Baldaev

 Dibuixos del Gulag comença de forma inesperada, amb un tret al cap d'un homo-sovieticus orgullós d'una de les minories orientals de la URSS. Porta unes ulleres gruixudes i un vestit soviètic, i amb una postura impecable, aquest home et mira a tu, el lector, amb ferma resolució. Aquest és el camarada del mes incondicional, el retrat es col·loca a l'entrada d'un enorme complex de la fàbrica en una ciutat industrial soviètica. Oblideu-vos dels bons i un augment de sou - la veritable glòria es trobava a la construcció d'un futur socialista.

L'home es Danzig Baldaev, i als seus col·legues que realment els semblava ser un ciutadà soviètic lleial. Nascut el 1925, va treballar durant dècades a la presó soviètica on no hi ha lloc per als aprensius, això és segur. I no obstant això, va donar la volta a la primera il·lustració del llibre, un dibuix d'un grup de revolucionaris orgullosos titulada el 'Començament del Gulag' i a la part superior dreta hi ha una inscripció que diu: "Dedicat al 70 aniversari de la geganta de la literatura russa, A.I. Solzhenitsyn. 11 de novembre de 1988". Una cosa estranya que ho escrigui un oficial de carrera penal, oi?

Passeu unes quantes pàgines endavant i veureu, molt probablement en l'horror - en les denúncies més violentes i viscerals de l'URSS que no pots ni imaginar. Per darrere la mirada orgullosa i ferma d'Baldaev hi havia una fúria moral que es va expressar en dibuixos, representacions minuciosament detallades de la violació, la tortura, la crueltat i la degradació que s'ha produït al Gulags dia a dia.

Let’s try the random flip method. I pick up the book, close my eyes, flick through the pages and-
P132: Three prisoners are forcibly drowning an “enemy of people” in an enormous barrel of sewage.
P133: A startled Zek is now drowning in concrete — Baldaev remarks that this was a fate commonly inflicted by “criminal” prisoners upon workers- i.e. those who had been tossed in the Gulag as slave labour. ‘There is no way of knowing how many victims the concrete structures of power plants hold’ he notes.
P87: Emaciated, naked, tattooed female prisoners lining up to have their vaginas searched for ‘drugs, razor blades, alcohol’
P159 A woman, naked from the waist down is tied to a tree and positioned atop an ant hill, a funnel feeding ants into her vagina.
P102 A deep pit, filled with enemies of the people forced to live in a hole in the ground in -40 because no barracks have been built for them. Baldaev notes that around 75% of these prisoners would die.
You get the idea: Baldaev’s sketch book contains many pages of relentlessly brutal depictions of the extremes of human cruelty.
Initially — because Baldaev is fond of cross hatching and draws a lot of rape – his book reminded me of the work of Robert Crumb. But whereas Crumb’s work is primarily an expression of solipsism and neurosis, Baldaev draws things that actually happened. Perhaps then it’s more like Goya’s series on the horrors of war. But Goya’s work is more aestheticised. The last time I saw those pictures at an exhibition I rather enjoyed myself. Baldaev makes you flinch time and again. He stuffs the horror down your throat, smears filth across your eyes.  His horror is sincerely, willfully gratuitous, although there is nothing wrong with being gratuitous when reality itself is gratuitous — a point well made by the book’s editors who annotate many of Baldaev’s most extreme images with references to other works on the Gulag (most frequently Varlam Shalamov’s Kolyma Tales).
- See more at: http://thedabbler.co.uk/2011/04/review-drawings-from-the-gulag-danzig-baldaev/#sthash.zzO3pELF.dpuf

Però agafem el llibre i obrim unes pàgines a l'atzar, aviam que trobem...
P132: Tres presos "enemics del poble" s'estan ofegant per la força en un enorme canó d'aigües residuals.P133: Un pres s'està ofegant en el formigó, no hi ha manera de que algú el pugui ajudar - observacions Baldaev que es tractava d'un destí comú "No hi ha manera de saber quantes víctimes de les estructures de formigó de les centrals tenen", assenyala.P87: demacrades, nues i tatuades fan fila perquè els guardes busquin a les seves vagines drogues, fulles d'afaitar i alcohol.P159 Una dona, nua de cintura cap avall, està lligada a un arbre i està col·loca damunt d'un formiguer amb un embut a la seva vagina, una font d'alimentació per a les formigues.P102 Un pou profund, ple presoners obligats a viure en un forat a terra, perquè  no s'han construit cap barracó per ells. Baldaev assenyala que al voltant del 75% d'aquests presos moriria.Us feu a la idea? Quadern d'esbossos de Baldaev conté moltes pàgines de descripcions implacablement brutals dels extrems de la crueltat humana.Al principi el seu llibre em va recordar l'obra de Robert Crumb. Però mentre que el treball de Crumb és fonamentalment l'expressió del solipsisme i la neurosi, Baldaev dibuixa coses que realment van succeir. Potser llavors s'assembla més a la sèrie de Goya sobre els horrors de la guerra. Però l'obra de Goya és més estetitzada. Baldaev fa que et trobis enrere una i altra vegada. Que notis l'horror per la gola, que et freguis els ulls. El seu terror és sincer, voluntàriament gratuït, tot i que no hi ha res dolent en ser gratuït quan la realitat en si és gratuïta - un punt ben fet pels editors del llibre d'anotar moltes de les imatges més extremes de Baldaev amb referències a altres obres al Gulag (amb major freqüència Varlam Relats de Kolyma Shalamov).

 

Però tornem al homo-sovieticus  orgullós de la part davantera del llibre. Fa uns anys, l'editor de Baldaev Fuel, va produir tres volums sobre els tatuatges russos, Tattoo Encyclopaedia Penal. Aquests llibres també estaven plens d'imatges de sadisme de violació (amb esquelets de bonificació i dimonis) - tots els quals Baldaev havia copiat amb cura de la pell dels presoners al seu càrrec. Una diferència clau entre els llibres és que l'enciclopèdia es va produir amb l'aprovació de les autoritats soviètiques, que valoraven el coneixement que proporciona la subcultura criminal dins dels campaments. Dibuixos del Gulag però va ser un treball secret que Baldaev va elaborar en els dies en què l'horror del sistema de Stalin encara no havia estat admès. Va ser un desafiament particular d'oblit d'un home que s'havia vist a les crueltats del sistema d'ambdós costats - per molt temps abans d'esdevenir un guàrdia de la presó del seu pare havia estat víctima de les purgues de Stalin. Baldaev posteriorment va passar part de la seva infància en un orfenat per als "enemics del poble".

Potser això explica la importància que li dóna als horrors infligits no només pels guàrdies als presoners, sinó també les coses que van fer uns presoners als altres. Baldaev entén que la línia entre la víctima i opressor no estava tan clarament traçada. Una crítica estranya al Observer parla sobre la qüestió de si l'obra de Baldaev era pornografia, però la veritat és que és un registre meticulós, ombrívol de les tenebres, i com a tals, preguntes que són difícils de respondre.

 
Potser el més inquietant de Dibuixos del Gulag és la seva gairebé total absència de redempció. En llegir-lo és difícil oblidar que la mera existència del llibre és un testimoni de l'heroisme de Solzhenitsyn i la gent que el va ajudar a compilar - i per tant aquesta trilogia representa un petit triomf sobre el mal .  

Dibuixos del Gulag, d'altra banda és un compte secret, creada en la foscor com un testimoni de la foscor - una seqüència repetitiva sense pietat de les revelacions sobre el que un munt de covards, carnívors i com de merdes es pot arribar a ser. Sí, i no només això, sinó que és una obra que ens obliga a enfrontar-nos a una veritat simple, trist que - per sort i còmode - potser prefereixi no pensar en: que per milions de persones que no havien fet res dolent, la gent com vostè i jo, no hi havia res que poguessin fer per ser lliure. No hi havia manera de sortir de l'infern que estaven atrapats a l'interior, sinó que es van quedar sense esperança, i condemnat per sempre.

Daniel Kalder és l'autor de dos llibres aclamats per la crítica, Telescopis estranys i perduts cosmonauta, així com nombrosos altres escrits arxivats en la seva extraordinària pàgina web.

Font

 
 

 

 

 
 
 

Daniel Kalder is the author of two critically acclaimed books, Strange Telescopes and Lost Cosmonaut, as well as numerous other writings archived at his extraordinary website. - See more at: http://thedabbler.co.uk/2011/04/review-drawings-from-the-gulag-danzig-baldaev/#sthash.oPcLl476.dpuf

Aquí veiem a Baldaev, rodejat de presos

jjjjjDaniel Kalder is the author of two critically acclaimed books, Strange Telescopes and Lost Cosmonaut, as well as numerous other writings archived at his extraordinary website. - See more at: http://thedabbler.co.uk/2011/04/review-drawings-from-the-gulag-danzig-baldaev/#sthash.oPcLl476.dpuf

Independentistes farts d'anarquistes

Ucelay-Da Cal descriu un intent de complot contra Companys des del separatisme, durant la guerra civil

El catedràtic d’història contemporània de la Universitat Pompeu Fabra, Enric Ucelay-Da Cal, i l’historiador Arnau González Vilalta han assegurat avui que als anys 1936 i 1937 va existir un complot per segrestar, assassinar o apartar del poder al president Companys per part “d’alguns dels sectors catalanistes més radicals”.

Segons els dos historiadors, aquests sectors tenien també la intenció d’apartar els anarquistes, que controlaven la Generalitat amb Companys i que, per ells, no eren catalans.

Un dels líders d’aquests moviments separatistes va ser Miquel Badia, cap de les Joventuts d’Estat Català, que va ser assassinat per la FAI, juntament amb el seu germà, el 28 d’abril de 1936 al carrer Muntaner de Barcelona. Els separatistes, segons han explicat Ucelay-Da Cal i González, van acusar a Companys de ser l’instigador de la mort de Badia.

A més, han argumentat que aquests “sectors radicals catalans” volien acabar la guerra civil amb la independència de Catalunya pactant amb Franco, i potser amb el suport de la Itàlia de Mussolini o de França. De fet, segons Ucelay-da i González, arriben a preguntar a Franco si estaria d’acord en mantenir l’autonomia de Catalunya a canvi que aquesta sortís de la Guerra Civil i, d’aquesta manera, fes caure el bàndol republicà.

Però els historiadors han explicat que tot això va acabar en “no-res”, sobretot per la mala pràctica del comissari d’ordre públic, Andreu Rebertés.

Així ho han explicitat en la presentació del llibre ‘Contra Companys, 1936. La frustració nacionalista davant la Revolució’ (Publicacions de la Universitat de València), dirigit pels mateixos Ucelay-da i González, amb textos seus i de Joan Escules, J.M. Pascual, J.M Huertas Claveria i Antoni Ribas, entre d’altres.

Els anys 36 i 37, “el moment on la independència va estar més a prop de fer-se real”

González ha assegurat també que els anys 1936 i 1937 van ser el moment on la independència de Catalunya “va ser més factible i va estar més a prop de fer-se real”, ja que segons González, el president Companys controlava un govern pràcticament independent, tot i que en aquell moment “el nacionalisme radical català, feble, dividit i aïllat, no va tenir prou força per imposar les seves posicions”.

Ucelay-Da i González han sostingut que finalment la figura de Companys va quedar desprestigiada fins al seu assassinat, al 1940, quan “va néixer el mite Companys”. // Nerea Rodríguez

Font: el Singular Digital

Crim de sang

---

Sebastià Alzamora i Martín

Crim de sang recrea un episodi històric de la matança de religiosos a mans de nuclis anarcosindicalistes a la Barcelona de l'estiu del 1936. La novel·la està plantejada com un thriller, com una novel·la negra d'investigació policíaca. Crim de sang narra la investigació de l'assassinat d'un sacerdot marista i un nen de menys de deu anys. Un doble crim fora de tota lògica. El lector desconeix la identitat de l'assassí, però sap que és algú que afirma reiteradament que és un vampir. En paral·lel a la investigació policial, en què intervenen un jutge i un metge forense, la novel·la reconstrueix la persecució de l'orde dels maristes i els intents de negociar amb la CNT-FAI un alliberament després de pagar una important suma de diners. La construcció del relat impressiona pel dinamisme narratiu i la fusió de gèneres diversos.

Premi Sant Jordi 2012.


· Editorial: Proa
· Col·lecció: "A tot vent-rustica"
· Enquadernació: Tapa dura
· Pàg.: 280   ·  Mides: 15 x 23
· EAN: 9788475882901
· PVP: 19,23 / 20 €

Bill Cosby: "Estic cansat i amb 74 anys"

Bill Cosby: "Estic cansat i amb 74 anys" (nascut el 12 de juliol de 1937) 

"Tinc 74 anys i estic fart" Hauria de ser lectura obligada per a tot home, dona i nen a Jamaica, al Regne Unit, Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda i arreu del món .... "Tinc 74 i ja estic cansat" Tinc 74 Excepte per un breu període en els anys 50 quan estava fent el meu Servei Nacional. He treballat dur des que tenia 17 anys. Excepte per alguns greus problemes de salut, he treballat 50 hores a la setmana i no he caigut malalt en gairebé 40 anys. Vaig tenir un salari raonable, però jo no vaig heretar la meva feina ni els meus ingressos i vaig treballar dur per arribar on sóc. Donada l'economia actual dedueixo que el meu retir va ser una mala idea. Però estic cansat, molt cansat. 

Estic cansat que em diguin que he de "distribuir la riquesa" entre la gent que no té la meva ètica de treball. Estic cansat que em diguin que el Govern prendrà els diners que vaig guanyar, per la força si cal, per donar-lo a gent massa mandrosa per guanyar. 

Estic cansat de que em diguin que l'Islam és una "Religió de Pau", quan cada dia llegeixo desenes de històries d'homes musulmans, matant a les seves germanes, esposes i filles de la seva família per defensar la seva "honor". De musulmans que se senten ofesos i per això assassinen a musulmans, cristians i jueus perquè ells no són "creients". Veig musulmans cremant escoles per a nenes; musulmans lapidant a víctimes de violacions, a adolescents condemnats a mort per "adulteri". Musulmans mutilant els genitals de les nenes petites. Tot en nom d'Al · là, perquè l'Alcorà i la llei Sharia ho diuen. Estic cansat que hem de tenir "tolerància per altres cultures" mentre que l'Aràbia Saudita i altres països àrabs utilitzen els nostres diners del petroli per finançar mesquites i escoles islàmiques (madrasses) i predicar el seu odi a Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit, Amèrica i Canadà, mentre que cap dels seus països permeten finançar una església, sinagoga o escola religiosa a l'Aràbia Saudita o qualsevol altre país àrab per ensenyar l'amor i la tolerància ... 

Estic cansat que em diguin que he de baixar el meu nivell de vida a causa de la lluita per l'escalfament global, que ningú pot discutir. Estic cansat de que em diguin que els addictes a les drogues tenen una malaltia, i jo he de ajudar-los, donar-los suport i pagar pel dany que ells fan. O, és que se'ls va aparèixer un virus gegant, que es va precipitar sobre ells en un carreró fosc, els va agafar i els va forçar a ficar-se coses, pols blanca, pels nassos o clavar una agulla al braç mentre tractaven de defensar? 

Estic cansat d'escoltar rics atletes, artistes i polítics d'arreu parlant d'errors innocents, errors estúpids o juvenils, quan tots sabem que ells pensen que el seu únic error va ser deixar-se capturar. 

Estic cansat de la gent amb sentit del dret, ric o pobre. Estic realment cansat de persones que no tenen responsabilitat per les seves vides i accions. Estic cansat d'escoltar que culpin al Govern, o la discriminació, etc. per tots els seus problemes. 

 També estic cansat i fart de veure a homes i dones joves, en els seus anys d'adolescència i vint anys d'estar cobertes de tatuatges i pírcings en els seus rostres, que els fa no aptes per a una feina i demanant diners al Govern. Sí , estic cansat, fotre ... però també m'alegra tenir 74 ... perquè, principalment, no hauré de veure al món, a aquestes persones. 

Només ho sento per la meva néta i pels seus fills. Gràcies a Déu estic en el camí de sortida i no en el camí oposat. No hi ha manera que això pugui ser difós àmpliament, a menys que cada un de vosaltres el reenviï. Aquesta és la teva oportunitat per fer la diferència. "Tinc 74 anys i estic cansat".

'El preu de ser espanyol', de franc a la xarxa

L'editorial Dux 'regala' el llibre "amb la intenció d’ajudar a reflexionar"

Baixa't el llibre

L'editorial Dux, davant "la greu situació de crisi econòmica i política que viu Catalunya", ha decidit oferir gratuïtament en format electrònic 'El preu de ser espanyol... per a un ciutadà de Catalunya', de Joan Hugué i Rovirosa, "amb la intenció d’ajudar a reflexionar el vot dels catalans davant les eleccions espanyoles del 20-N".

"Conscients que la situació de submissió de Catalunya vers Espanya perjudica greument el futur de la nostra llengua, i com indústria editorial catalana que som, creiem oportú fer un acte d’afirmació cultural, renunciant a la comercialització digital del llibre i oferir-lo de franc al públic, amb l’única condició moral que el lector que se’l descarregui el llegeixi íntegrament".

L’obra també es pot trobar publicada en paper a les llibreries dels Països Catalans al preu de 12 euros. "D’una manera breu i entenedora les respostes de l’autor resolen tots aquests dubtes i, a més, els relaciona amb un seguit de greuges que justifiquen, amb escreix, la consecució de l’Estat propi que es pretén, ja que, altrament, Catalunya deixarà d’existir com a unitat econòmica i com a país", s'informa.

POLITIQUES DE L'ISLAM I MODELS D'EUROPA

Els dotze articles que componen el volum giren al voltant de l’eix dels punts de contacte i de conflicte entre totes dues ribes de la Mediterrània. La qüestió de la justícia, l’educació i la dona dins l’islam contemporani, la memòria del colonialisme, les relacions islam i Occident, i islam i Europa, així com la integració dels més de 15 milions de musulmans immigrats en els models de ciutadania europea, són alguns dels temes que s’hi tracten.

Des de fa segles, la Mediterrània és un àmbit geogràfic de confluències, de transaccions i d'intercanvis. Tanmateix, les fronteres polítiques, els desequilibris econòmics i les diferències culturals i religioses entre els estats hi sobreposen sovint una geopolítica de la distància. En els propers anys, els ponts de construcció d'una ciutadania europea hauran d'acarar ineludiblement els reptes dels estrets. Aquest VI Cicle Aranguren planteja una reflexió sobre les continuïtats i les descontinuïtats dels nostres sistemes polítics i socials, sobre el paper de l'islam a Europa en la configuració de la nova ciutadania i el d'Europa al Magrib en la superació dels desequilibris econòmics i socials. Les qüestions que planteja aquesta edició del Cicle, doncs, són les següents: Quins són els punts de convergència i de conflicte entre els països de les ribes mediterrànies? Quines formes polítiques i socials adquireix l'islam del segle XXI? Quines característiques té la justícia islàmica contemporània? Quina capacitat d'integració tenen els models de ciutadania europea plantejats fins ara? Són les nostres societats microcosmos de la diversitat política, cultural i religiosa de la Mediterrània? Es pot parlar d'un model català d'integració que sigui diferent dels que ja es coneixen a Europa, com el francès i el britànic? 

Fundació Caixa de Sabadell | col·lecció Aula de ciència i cultura | ISBN 978-84-95166-57-9 | 12 €
276 pàgines | Publicat 22/11/2006 | 17x24 cm. | Assaig | Català 

Confessions d’un kumba ressentit

Oriol Malló
CONFESSIONS D’UN KUMBA RESSENTIT Oriol Malló Escriure comentari Edició: Catalana Preu: 18,00 € / 2.995 ptes. Pàgines: 208 ISBN: 8497345266 Codigo de barras: 84016 Data: 12/9/2006 Col·lecció: Biblioteca d'Actualitat Format: 14x21 Coberta: Rústica		SUBTÍTOL: Com i per què ha triomfat el bon rotllo a Catalunya Comença a llegir SINOPSI: «Aquest és un llibre, benvolguts lectors, i lectores, Déu em perdoni, fet des de la mala fe i el ressentiment. Jo era, jo vaig ser kumbaià. És més, mai no he deixat de ser-ho. M’he transvestit de punk, de postmodern, de mod i del que sigui per evitar que algú vegi el meu esperit kumbaià, però ha estat inútil. Aquest llibre n’és la prova fefaent. Sóc, simplement, un kumbaià ressentit. Jo sabia i intuïa millor que ningú quina era la mística del kumbaisme. Voluntat de poder. L’amor al proïsme, sí, com a baula per on s’escola el desig de control mental i la subordinació a la nostra casta de monitors i assistents socials que ens perdonen la vida i ens guien cap a la mort mentre canten, mentre cantem, com les sirenes, que un altre món és possible.» etalls de premsa Kumbaià, Déu meu...  NOTA DE L'AUTOR DEL BLOG: Aquest llibre és del 2006, la definició de kumba on diu que en l'àmbit regional el kumba és catalanista ha quedat desactualitzat ja que en els últims temps hem vist com la majoria es posicionen cap a una Espanya federal, socialista i tots els -ismes alternatius possibles.

Què pensa Heribert Barrera?

ISBN:	0008495400022
Edició:	2001
Preu:	10.52 €
Pàgines:	176
Distribució:	Àgora

«En l'època de la Mancomunitat i de la República, aquí les coses es feien més ben fetes que a Espanya... Però durant aquests vint anys s'han fet, en general, igual o pitjor.»

«Els que es desenganyen de la política és perquè hi han posat excessives il·lusions d'entrada.»

«Sense la guerra i el franquisme gairebé segur que no hagués estat polític.»

«Jo no vaig votar la Constitució, i - com em va dir un dia el President Tarradellas - és l'honor més gran de la meva carrera política.»

«És evident que els estats no estan superats ni desapareixen... Si Catalunya vol ser una nació amb tots els ets i uts, forçosament ha d'aspirar a esdevenir un estat.»

«Hi ha una pila de coses en què el discurs políticament correcte s'oposa al que és el parer de la majoria, però contra les quals un no s'hi pot rebel·lar sense ser acusat de racista, de masclista o del que sigui.»

«Veig el futur una mica negre. Si continuen els corrents immigratoris actuals, Catalunya desapareixerà.»

«Jo crec que arribarà un dia en què l'home haurà de refiar-se de l'energia nuclear, sobretot si es demostra de manera definitiva que l'efecte hivernacle és el responsable de l'escalfament de la Terra.»

Literatura: VERSÍCLES SATÀNICS – Salman Rushdie

Versícles Satànics és prohibit i cremat a Pakistan, Aràbia Saudita, Egipte, Somàlia, Sudan, Bangla Desh, Malàisia, Qatar, Indonèsia, Sud-Àfrica, India, Veneçuela, Bulgaria i Polònia per la seva crítica a l’Islam. El 1991, en incidents separats, Hitoshi Igarashi, el traductor japonès, va ser assassinat a punyalades i el seu traductor italià, Ettore Capriolo, va ser ferit de gravetat.

Deixo la notícia de tv3

Mireu la secció de LLibres que demà és Sant Jordi

Literatura: Incerta Glòria

Als seguidors d'aquest blog els hi agradarà llegir Incerta Glòria, llibre que recomano. Seguidament us deixo un escrit de l'advocat Manuel Toro.



Incerta glòria, de Joan Sales, és la primera novel·la publicada a Catalunya que enfocava la guerra des de la perspectiva dels vençuts. Joan Sales des de molt jove milità al PCC, que abandonà per lliurar-se a activitats nacionalistes al marge de partits polítics. Es llicencià en Dret i fou oficial sortit de l’Escola de Guerra de la Generalitat de Catalunya. En esclatar la guerra formà part de la columna Durruti com a alferes i combaté a Madrid, a Xàtiva i al front d'Aragó. S’exilià i, el 1948 torna a Catalunya, on continua l'activitat editora iniciada a Mèxic. Traduí Kazandzakis, Mauriac i Dostoievski, entre d’altres.

El títol és part d’un vers de Shakespeare a “Els dos cavallers de Verona”­, “the uncertain glory of an April day”­, la futilesa de la gloria. Al llarg de la novel·la els seus protagonistes interioritzen la futilitat de la mort, de la guerra, de l’apassionament, de la incerta glòria, en resum. No puc evitar relacionar-lo amb “la petite mort” com els francesos diuen al clímax sexual, la incerta glòria de la perpetuació de l’espècie...

Ambiciosa i polèmica, Incerta glòria és un monument de la novel·la catalana de postguerra. Va ser la primera de la guerra de Espanya des de la perspectiva dels vençuts i en mostrar la guerra en tota la seva complexitat moral, fent-ho des de una visió nacionalista catalana i, per tant republicana, però a la vegada catòlica, el que li permeté denunciar per igual a feixistes com a anarquistes.

Les vivències dels quatre personatges conformen el relat, ­un soldat republicà al front d’Aragó, la seva dona anarquista que acaba convertida al catolicisme, un jove seminarista amb influències filosòfiques i en Juli Soleràs, excèntric, un personatge torbador, amic i enamorat de la dona del seu amic. La novel·la és un testimoni excepcional i personal sobre la guerra civil espanyola. Joves llençats sense pietat a la guerra, personatges enfrontats a la seva crisis existencial, al conflicte moral, a la seva soledat y al seu propi destí.

“Las diverses trames narratives la converteixen en una gran novel·la clàssica sobre l’amor i el odi, sobre la joventut y la madurès, sobre la guerra i la revolució, sobre tres homes enamorats de la mateixa dona. A Incerta glòria, novel·la elogiada por la crítica francesa i espanyola i acollida amb reticències per la catalana, hi ha drama y poesia, santitat i crueltat, realisme casi groller i meditacions filosòfiques, tot crepita com en un incendi i cruix com en una tempestat” (Xavier Pla).

En el seu magnífic article publicat publicat a “La Vanguardia” el 05/11/2003, en Xavier Pla, a qui transcric literalment davant l’impossibilitat de dir quelcom més interessant, comenta “Sales construeix el seu relat en torn de una figura enigmàtica, excèntrica i original, Juli Soleràs, quines inicials coincideixen amb les de l’autor y també amb les de Julien Sorel, el cèlebre protagonista de “El vermell i el negre”, d’Stendhal. Es tracta d’un noi intel·ligent, de molta cultura (cita constantment a Baudelaire, Nietszche y Schopenhauer), una espècie de preexistencialista cínic que viu instal·lat en el dubte permanent, sent un especial gust pel fracàs i està obsessionat per las perversions sexuals. Quan no hi és, el fan de menys; quan reapareix, provoca repulsió, però tots es senten fatalment atrets por la seva forta personalitat i, sobre tot, per les seves provocatives reflexions, que es concreten en una hilarant antologia de “estirabots” sobre els grans temes del llibre, como la dessacralització de l’amor: “Quan un home i una dona es besen, no aconsegueixen més que unir els seus tubs digestius per l'extrem superior”; la atracció del mal: “Ens ha estat concedit tan poc temps per fer tot el mal que voldríem! En faríem molt més, però bah, no tenim temps”; la joventut: “Algun dia ens caurà la cara de vergonya d'haver tingut disset anys. Perquè és una edat idiota; afigura't, som els homes del futur!, la pura inexistència! Encara no som res i ja ens hem traït mil vegades a nosaltres mateixos”; l’ànsia de gloria; “La glòria cansa, només s’aguanta un instant. Però quin instant! Tots vivim per aquest instant…!”; o els imbècils: “El futur és dels imbècils! Benaventurats els imbècils, perquè es faran amos del món”. Obscè i macabre, vital i contradictori, Soleràs es un personatge al·lucinat que deambula solitari. És l’únic personatge de la novel·la que mor jove, i mor voluntàriament com un perdedor. El seu dramàtic final, al renunciar a ser un vencedor, ajuda a entendre la seva caiguda i redempció, la gran lliçó de Soleràs, que serà justament acceptar la derrota i el fracàs como components essencials de la vida humana”.

Hi ha una frase del llibre d’en Joan Sales que també he trobat en un article de l’Andrés Trapiello (“La Belle Epoque, quina guerra tan maca”), i que em va deixar “touché”, “Guanyi qui guanyi, jo ja he perdut”. Al llibre de Sales, un Marqués atrotinat en la Barcelona anarquista és reuneix amb la Trini, una dels protagonistes, en una missa clandestina i l’hi explica com ell “ja ha perdut”, ell, que és lliberal, que s’havia distingit per la seva militància republicana, que havia estat repudiat pels seus “congèneres”, i li fa veure que tots els que estan en el terme mig, els que són, en termes de guerra, “tebis”, són carn tendre a punt de trinxar en aquell món de “paseillos”. Poc després, la Trini el troba mort amb un tret al clatell. El dia en que la Trini, anarquista significada i destacada, rep a casa seva la visita d’un escamot de vigilància bastant incontrolat, que en veure que té una creu penjada li atribueixen tendències feixistes i de poc no se’n surt, entén en part i assumeix que en tota guerra, la major part dels que la pateixen poden dir que “Guanyi qui guanyi, jo ja he perdut”.

A en Joan Sales li agradava dir un vers de Baudelaire, “ma jeunesse ne fut qu'un tenebreux orage”. Unes paraules que confirmen que la única gloria és la del temps de joventut, una turmenta tenebrosa, esquerdejada por alguns llampecs de glòria (Pla).

MANUEL TORO COLL, ADVOCAT

La rebel·lió dels animals

La revolta dels animals (segons una primera traducció, publicada per Destino), o La rebel·lió dels animals (segons una nova traducció, publicada per Edicions 62), Animal Farm en la versió original en anglès (1945), és un conte satíric de George Orwell sobre un grup d'animals d'una granja que expulsen els humans i creen un sistema de govern propi que acava convertint-se en una tirania brutal. La novel·la va ser escrita durant la Segona Guerra Mundial i, encara que va ser publicada el 1945, no va començar a ser coneguda pel públic fins a finals dels anys 50.

La revolta dels animals és una crítica de la Revolució Russa i una sàtira sobre la corrupció del socialisme a la URSS durant el període de mandat de Stalin. Del llibre se'n va fer una pel·lícula de dibuixos animats, aquest cop amb el títol La granja dels animals (Animal farm).

Significat dels personatges
Orwell satiritza el règim comunista soviètic representat a través dels animals de la granja. Cronològicament parlant serien:

* El Vell Patriarca representaria a Lenin per ser l'ideòleg de la Revolució, però pel seu caràcter tranquil, la seva avançada edat i la idea original que posseeix aquest personatge, podria correspondre a Karl Marx, a més a més que la revolució es produeix després de la mort del Patriarca.
* El senyor Jones seria Nicolau II de Rússia, el tsar derrocat per la revolució, i tota l'oligarquia russa en conjunt.
* Napoleó, amb les seves mesures per administrar la granja (preses de Boladeneu) que portaran la granja a la prosperitat, encara que només millora la seva situació i la de tots els porcs; i la seva política de restricció de les llibertats representa Stalin.
* Boladeneu seria Trotski, líder militar que més tard fuig de la granja amenaçat de mort. Un cop establert el poder de Napoleó, tot animal que és considerat perillós seria executat sota l'acusació de seguidor de Boladeneu.
* Bòxer, el cavall, sempre convençut que cal treballar més i traït malgrat això, representaria el proletariat.
* Les ovelles, analfabetes i acrítiques amb el règim personifiquen els camperols.
* El corb Moisès representaria l'Església Ortodoxa, que parla del cel dels animals i rep un tracte de favor dels humans, ja que ajuda a la idiotització del proletariat.
* L'ase Benjamí representa la classe intel·lectual, que és conscient de les manipulacions però que no participa en el moviment polític, tan sols l'observa.
 * Els gossos representen la policia i la seva brutalitat.  

Bibliografia * La revolta dels animals, Edicions Destino, 2001, ISBN 978-84-233-2342-5 *
La rebel·lió dels animals, Edicions 62, 2006, ISBN 978-84-297-5855-9

 

Recreació de la bandera de l'animalisme descrita en el llibre. És una versió inspirada en la bandera de la Unió Soviètica, amb la banya en lloc de la falç i la peülla en lloc del martell.

Musulmans a Catalunya: el desafiament de la integració i la Llibertat Religiosa

CENTRE D'ESTUDIS ESTRATÈGICS DE CATALUNYA - CENTER FOR STRATERGIC STUDIES OF CATALONIA. Muslims in Catalonia: The Challenge of Integration and Religious Freedom Reproduïm la referència al llibre d'Àlex Seglers "Musulmans a Catalunya: El repte de la integració i la llibertat religiosa", publicada per la prestigiosa publicació "The Middle East Quarterly", experta en l'Orient Mitjà i l'Islamisme. Són destacables les afirmacions sobre les diferència històriques entre Catalunya i Espanya i les conseqüències d'aquestes en la situació actual davant la creixent presència musulmana al nostre país 

La història dels catalans i l'Islam es distingeix de la de la resta d'Espanya. 

El català, que compta amb uns 10 milions de parlants, és una llengua oficial juntament amb el català, a les regions espanyoles de Catalunya, València i les Illes Balears. Barcelona, la metròpoli Català gran, va ser portat de tornada dels conqueridors musulmans l'any 801 de només noranta anys després de la invasió omeia de 711 i es va convertir en la capital de la Marca Hispànica, o la Marxa espanyola, controlada pels hereus cristianes de Carlemany. Catalunya mai va ser el que part d'Al-Andalus i és una de les poques regions d'Espanya des que un llegat cultural musulmà, en forma de monuments arquitectònics i les paraules en àrab de préstecs, està absent. la immigració musulmana es va convertir en un fenomen significatiu recent a Catalunya en la dècada de 1980 quan la necessitat de mà d'obra agrícola a les vinyes rics de la regió i altres empreses agrícoles es va aguditzar. 

Seglers, l'autor de Musulmans a Catalunya, és professor de dret canònic a la Universitat de Barcelona i ha realitzat estudis de gran abast de la immigració al Canadà i en tota la Unió Europea. Aquest llibre, dirigit principalment per l'ús dels clergues catòlics i les autoritats governamentals, és un seriós examen, basat en fets de les qüestions jurídiques que han sorgit com Catalunya ha tingut problemes amb el nord d'Àfrica i la immigració africana negre. Mentre Seglers no ocupa el punt, Catalunya s'assembla, en certa manera, les zones de flamenca de Bèlgica, els Països Baixos, els països escandinaus i Suïssa en relació amb els desafiaments en relació al present en una població nativa per l'afluència de nous residents musulmans . Els musulmans representen una minoria en aquests territoris (entre 4-6 per cent de la població d'acord amb una estimació de 2005) i són cada vegada més exigent estatut especial per a ells. Mentrestant, els catalans, flamenc, neerlandès, etc són les comunitats i les nacions amb poblacions petites les cultures i les llengües varien de les dels seus grans veïns europeus. Si els musulmans són una minoria a Catalunya, els catalans són una minoria a Espanya. Catalans, i altres petites nacions europees, de manera que la por de dissolució cultural des de dos direccions, i la preocupació per una creixent i cada vegada més militant, la població musulmana a aquestes comunitats petites d'Europa occidental es basa en la realitat. 

Al mateix temps, els nous residents musulmans, en la seva major part, han trigat a reconèixer el sentit d'amenaça cultural sentida per aquells dels que demanen una protecció privilegiada. Seglers sosté que una integració pacífica dels musulmans a la vida el català és possible si es basa en l'acceptació musulmana dels valors democràtics europeus. L'autor escriu que les garanties de llibertat religiosa a Europa no ha de descansar sobre l'acceptació de les exigències islamistes d'un tracte especial, però a la demarcació el principi que els musulmans poden convertir-se en ciutadans, sempre que desfer-se dels dogmes de la ideologia islamista. Com escriu, "la ciutadania musulmana" i l'islamisme segueixen mantenint postures enfrontades, la producció de "conflictes ocults." Aquests conflictes inclouen les controvèrsies sobre les propostes d'allotjament islamistes europeus a la llei Sharia de la família basada en els drets a la poligàmia i l'acceptació dels matrimonis forçats. Aquests assumptes, segons l'autor, els límits de la llibertat religiosa i inclouen importants exemples poc coneguts fora d'Espanya. El 1994, per exemple, un immigrant marroquí va intentar registrar un segon matrimoni a Espanya. 

Va argumentar que havia contret matrimoni amb la seva segona dona a la seva terra natal, on la poligàmia és legal abans d'esdevenir un ciutadà espanyol. El seu cas va ser desestimat a causa de la prohibició del país sobre la poligàmia, que va ser reafirmat per l'adopció del llenguatge jurídic nou en 2000. La prohibició de talaq, o el divorci unilateral per declaració verbal del marit, es va reforçar quan, el 1999, la pràctica es va considerar una violació de la "dignitat constitucional de la persona i contra la concepció espanyola del matrimoni". El país també ha mantingut les prohibicions legals sobre els matrimonis forçats i la mutilació genital femenina. treball Seglers 'està plena d'informació important en el que Catalunya i Espanya són exemples particularment apropiat per analitzar els problemes jurídics i socials creixents d'augment de la immigració musulmana a Occident. És especialment crític amb l'actual règim jurídic que regeix les relacions entre l'Islam i l'estat espanyol a través es va crear la Comissió Islàmica d'Espanya (Comissió Islàmica d'Espanya o CIE). La CIE es va crear el 1992 i va ser la primera institució de personificar a un "oficial" L'Islam a Europa Occidental. Seglers assenyala que el CIE defineix l'Islam com una fe en la igualtat de drets amb l'església catòlica, que representa el 94 per cent de la població espanyola. Escriu desaprovació: És evident que el CIE no va néixer com a fruit d'una imposició del poder polític espanyol, però, la necessitat de la seva consolidació com a únic interlocutor que ha acabat amb la seva conversió en una mena d'església artificial, paral.lela a l'església] catòlica [ . Seglers assenyala que, en contrast amb el catolicisme, l'islam a Espanya "no té ni un cos de dret canònic, ni una jerarquia amb arrel en la societat en general, ni les mateixes necessitats espirituals com a la ciutadania catòlica". 

En poques paraules, el catolicisme és amb molt la fe majoria dels espanyols els creients religiosos amb una llarga història i d'associació amb la cultura dominant, i en vista Seglers ', les minories religioses com els musulmans, així com Judios i els protestants evangèlics, no pot raonablement considerar-se com institucionals és igual a l'església catòlica. A més, en arribar sota la direcció dels membres de la Germandat Musulmana, així com Aràbia Saudita i dels erudits religiosos del Marroc, el CIE està sent reestructurat. Seglers llibre 'té un valor únic, però, per desgràcia, la probabilitat que serà traduït o publicat en altres idiomes és petit. trobades moderna d'Espanya amb l'Islam no ha de ser descuidat per la resta del món. Stephen Schwartz és el director executiu del Centre per al Pluralisme Islàmic de Washington, DC. 

Ha publicat extensament sobre assumptes d'espanyol i català. 

http://www.meforum.org/2699/muslims-in-catalonia 

The history of the Catalans and Islam is distinctive from that of the rest of Spain. The Catalan language, which counts some 10 million speakers, is an official idiom along with Castilian, in the Spanish regions of Catalonia, Valencia, and the Balearic Islands. Barcelona, the great Catalan metropolis, was taken back from Muslim conquerors in the year 801-only ninety years after the Umayyad invasion of 711-and became the capital of the Marca Hispanica, or the Spanish March, controlled by the Christian heirs of Charlemagne. Catalonia was thus never part of Al-Andalus and is one of the few regions of Spain from which a Muslim cultural legacy, in the form of architectural monuments and Arabic loan-words, is absent. Muslim immigration became a significant recent phenomenon in Catalonia in the 1980s when the need for agricultural labor in the region's rich vineyards and other farming enterprises became acute. Seglers, the author of Musulmans a Catalunya, is a professor of ecclesiastical law at the University of Barcelona and has conducted wide-ranging studies of immigration in Canada and throughout the European Union. This book, aimed mainly for the use of Catholic clerics and governmental authorities, is a serious, factually-based examination of the legal issues that have emerged as Catalonia has struggled with North African and black African immigration. While Seglers does not take up the point, Catalonia resembles, in some ways, the Flemish areas of Belgium, the Netherlands, the Scandinavian countries, and Switzerland vis-à-vis the challenges presented to a native population by an influx of new Muslim residents. Muslims represent a minority in these territories (anywhere from 4-6 percent of the population according to a 2005 estimate) and are increasingly demanding special status for themselves. In the meantime, the Catalans, Flemish, Dutch, etc. are communities and nations with small populations whose cultures and languages vary from those of their larger European neighbors. If Muslims are a minority in Catalonia, Catalans are a minority in Spain. Catalans, and other small European nations, thus fear cultural dilution from two directions, and concern about a growing, and increasingly militant, Muslim population in these small Western European communities is based in reality. At the same time, new Muslim residents have, for the most part, been slow to recognize the sense of cultural threat felt by those from whom they ask a privileged protection. Seglers argues that a peaceful integration of Muslims in Catalan life is possible if it is based on Muslim acceptance of European democratic values. The author writes that guarantees of religious freedom in Europe must rest not on acceptance of Islamist demands for special treatment but in demarcating the principle that Muslims may become citizens, as long as they jettison the tenets of Islamist ideology. As he writes, "Muslim citizenship" and Islamism remain at odds, producing "hidden conflicts." Such conflicts include controversies over Islamist proposals for European accommodation to Shari'a-based family law with rights to polygamy and an acceptance of forced marriages. These matters, according to the author, define the limits of religious freedom and include important examples little known outside Spain. In 1994, for example, a Moroccan immigrant tried to register a second matrimony in Spain. He argued that he had contracted the marriage with his second wife in his native land where polygamy is legal before becoming a Spanish national. His case was dismissed due to the country's ban on polygamy, which was reaffirmed by adoption of new legal language in 2000. A ban on talaq, or unilateral divorce by a husband's oral declaration, was strengthened when, in 1999, the practice was judged a violation of "the constitutional dignity of the person and against the Spanish conception of marriage." The country has also maintained legal prohibitions on forced marriages and female genital mutilation. Seglers' work is replete with important information in which Catalonia and Spain serve as particularly appropriate examples for examining the legal and social problems rising from increased Muslim immigration in the West. He is especially critical of the current legal regime governing relations between Islam and the Spanish state through the Comisión Islamica de España (Islamic Commission of Spain or CIE). The CIE was established in 1992 and was the first institution to embody an "official" Islam in Western Europe. Seglers points out that the CIE defines Islam as a faith equal in rights with the Catholic church, which represents 94 percent of the Spanish population. He writes disapprovingly: It is evident that the CIE was not born as the fruit of an imposition by the Spanish political power; nevertheless, the need to consolidate it as unique interlocutor has ended with its conversion into a kind of artificial church, parallel to the Catholic [church]. Seglers points out that, in contrast to Catholicism, Islam in Spain "has neither a body of canon law nor a hierarchy rooted in the broader society, nor the same spiritual needs as the Catholic citizenry." Put simply, Catholicism is by far the majority faith of Spanish religious believers with a long history and association with the dominant culture, and in Seglers' view, religious minorities like Muslims, as well as Jews and Evangelical Protestants, cannot reasonably be considered as institutional equals to the Catholic church. Additionally, having come under the direction of members of the Muslim Brotherhood as well as Saudi and Moroccan religious scholars, the CIE is currently being reorganized. Seglers' book is uniquely valuable, but unfortunately, the likelihood that it will be translated or published in other languages is small. Spain's modern encounters with Islam should not be neglected by the rest of the world. Stephen Schwartz is executive director of the Center for Islamic Pluralism in Washington, DC. He has published extensively on Spanish and Catalan affairs. 

http://www.meforum.org/2699/muslims-in-catalonia