| SUBTÍTOL: Com i per què ha triomfat el bon rotllo a Catalunya SINOPSI: «Aquest és un llibre, benvolguts lectors, i lectores, Déu em perdoni, fet des de la mala fe i el ressentiment. Jo era, jo vaig ser kumbaià. És més, mai no he deixat de ser-ho. M’he transvestit de punk, de postmodern, de mod i del que sigui per evitar que algú vegi el meu esperit kumbaià, però ha estat inútil. Aquest llibre n’és la prova fefaent. Sóc, simplement, un kumbaià ressentit. Jo sabia i intuïa millor que ningú quina era la mística del kumbaisme. Voluntat de poder. L’amor al proïsme, sí, com a baula per on s’escola el desig de control mental i la subordinació a la nostra casta de monitors i assistents socials que ens perdonen la vida i ens guien cap a la mort mentre canten, mentre cantem, com les sirenes, que un altre món és possible.» etalls de premsa NOTA DE L'AUTOR DEL BLOG: Aquest llibre és del 2006, la definició de kumba on diu que en l'àmbit regional el kumba és catalanista ha quedat desactualitzat ja que en els últims temps hem vist com la majoria es posicionen cap a una Espanya federal, socialista i tots els -ismes alternatius possibles. |
El músic occità Gabriel Fauré (1924)
Fa 5 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada