Treballar o fer feina?

El treball és un esforç manual o intel•lectual que generalment implica, encara que no sempre, una contrapartida econòmica o en espècies, independentment que aquest sigui útil o no. Fer feina vol dir que mitjançant el treball obtens un objectiu prefixat i desitjat, que comportarà uns guanys o beneficis.

Durant anys, l’organització del treball ens ha portat a considerar just que tothom qui fa un determinat treball sigui recompensat amb un determinat salari. Fins i tot, els sindicats estatals han defensat que per un lloc de treball equivalent hom cobrés un sou equivalent independentment de la seva vàlua personal i del lloc geogràfic – d’ Andalusia a Catalunya passant per Galícia.

Això ha portat a generar una característica de personal ancorada en el seu lloc de treball, exigint augments de remuneració d’acord amb un IPC harmonitzat per tot l’Estat, però amb unes habilitats ancorades també en un remot passat. Aquest personal, a més, fa un tap a tota promoció de gent més jove, o simplement de gent que s’ha esforçat en adquirir millors habilitats.

Els canvis d’escenari que comporta la nova economia global ens porta a millorar el rendiment del nostre treball. És a dir, treballant igual fer més feina !. D’això se’n diu productivitat. Millor maquinària, millor organització, millor finançament...

Sembla també just pensar que si el personal fa un esforç per posar-se al dia amb noves tecnologies i noves habilitats, que permetin a l’empresa ser més competitiva i guanyar mercat, sembla just que s’incrementi la seva retribució econòmica en proporció a la millora aportada, independentment de  si  vius  en  un  punt  o altre  de  la  geografia  i  de  si  vius enguany o l’anterior.

Aquest canvi de paradigma podríem resumir-lo dient que cal articular els salaris no per treballar, sinó per fer feina. Que aquesta idea tan simple ens l’hagi de venir a explicar l’ Angela Merkel, també fa una mica de ràbia, no?

Autor: Joan Rovira
Font