Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Independència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Independència. Mostrar tots els missatges

dimecres, 2 d’octubre del 2013

Onze de setembre del 2013, una diada per recordar





Aquest Onze de setembre de 2013 serà una data que caldrà recordar perque va ser el dia en que tots els independentistes, que és avui el gran gruix del poble de Catalunya, deixant de banda ideologies, religions, partits, classes, colors, personalismes, etc. es van donar la mà per una única causa i comuna a tota la nació. Aquesta causa no va ser més que la llibertat del nostre país, prioritzada per davant de tot per voler començar a construir un país amb fonaments forts i que aguanti les tempestes d'Espanya - és a dir, no començar la casa per la teulada. Això que sembla fàcil i lògic ens ha portat als catalans molt de temps d'entendre, sempre submergits en lluites personals, sovint atacant més al company català que no pas al colonitzador espanyol o francès. Doncs bé, són molts els intents que s'han fet i que han decaigut fins que no ha arribat l'ANC, un projecte de tots, fet per la gent del poble i que arriba a qualsevol àmbit de la societat catalana. Felicitats i gràcies a tots els companys que fem aquesta tasca possible.

Malauradament i per desgràcia hi ha un sector de l'independentisme ancorat al passat, carrincló i fins i tot carca. Són aquells independentistes que procuren aigualir una lluita històrica, que vol agafar un sentit internacional i que en cas d'èxit, no només marcarà un abans i un després per al nostre país, sinó també per tota Europa. Aquests independentistes de cubata, amb xandall Adidas i que a dia d'avui es passegen pel nostre Parlament com qui va a les festes alternatives del barri de Gràcia són els que volen que l'independentisme sigui el moviment marginal i juvenil dels anys 80. És precisament des d'aquesta data que no han evolucionat gens tot i haver aconseguit més poder. Així doncs els veiem portant l'estelada al costat de la falç i el martell, símbol de dictadures les que han massacrat poblacions i obviat qualsevol sentit d'humanitat i titllant de feixista qui gosi incomplir els seus paràmetres..

No descobreixo la sopa d'all, tothom sap que em refereixo a la CUP o a les seves joventuts Arran. Qui més qui menys ha tingut els seus contactes amb aquesta gent i ja sap de quin peu calça, uns es senten com a casa, altres els hi riuen les gràcies i els últims som els que pensem que els hem d'aguantar i carregar fins que aconseguim la independència. Així que, a què ve tot això? Doncs a que l'Onze de setembre del 2013 mentre els independentistes ens donàvem les mans, els il·luminats que tenen la veritat absoluta van segrestar el Fossar de les Moreres. Aaixí van pensar que era molt bona idea pintar-hi una estelada, una falç amb un martell, un símbol feminista i per acabar-ho de rematar el símbol de Terra LLiure, acompanyat d'un altre mural on surten els Països Catalans signat per Arran. Per cert, a la persiana del comerç d'una senyora que feia dos dies l'havia netejat de grafitis diversos. Per acabar van posar la cirera al pastís cremant una bandera de la Unió Europea.

Us imagineu que algú fes el mateix amb Convergència o Esquerra? algú diria "ei, el Fossar és de tots no de cap partit! allà hi han els enterrats els qui van lluitar contra Felip V!" 
No m'imagino el General de l'exèrcit de Catalunya Josep Moragues amb la falç i el martell o el Coronel de fusellers de muntanya Ermengol Amill fent els seus discursos en femení. El que més m'ha sorprés ha sigut veure un mural de Terra Lliure. Realment, després de no haver-ho fet mai, han cregut oportú pintar un símbol d'una banda armada justament ara? Ningú de dins de la CUP va tenir la lucidesa de dir, seria millor pintar una estelada, una creu de Sant Jordi, una bandera vermella i una bandera negra? Els símbols reals que van portar els patriotes d'aquesta batalla, doncs es veu que no. És lamentable i realment preocupant, sembla que vulguin rebentar-ho tot des de dins.

El Fossar és un lloc de parada per qualsevol turista, surt a les guies de Barcelona i totes les agències de turisme passen per aquella zona. La cara dels turistes, sobretot els provinents d'Alemanya que van patir la RDA o els provinents dels Països Bàltics, que van patir l'imperialisme de la URSS o fins i tot els mateixos russos o xinesos que van ser víctimes del terror roig és desencaixant, al veure  que els parlen d'una guerra entre nacions i que la que aspira a ser un nou estat té tanta permissivitat amb un règim d'assassins.

dimecres, 18 de setembre del 2013

Revolucionaris del món, reaccionaris de Catalunya, uniu-vos !!.....contra l'independentisme català

Buscant per la xarxa a vegades trobes coses que es passen per alt, és el cas d'aquest article d'en Jaume Renyer, de fa 5 anys, sobre una extrema esquerra sectària i desfassada que per sort sembla que es va deixant lloc a una nova esquerra més moderada (no amb els ideals però si amb el comportament sectari). Tot i així no està de més citar-ho ja que encara són molts els sectaris posicionats que es creuen amb la veritat absoluta.

Revolucionaris del món, reaccionaris de Catalunya, uniu-vos !!.....contra l'independentisme català
Passada la Diada hom ha vist publicades valoracions de tot tipus sobre els actes commemoratius, han estat reproduïdes les declaracions dels polítics d'ordre i s'han magnificat els incidents ocorreguts en el decurs de les manifestacions. 
Enguany, quan som en temps de remembrança i recapitulació al voltant dels quaranta anys de l'independentisme contemporani, no he vist que ningú se'n recordi dels
enfrontaments del Fossar de les Moreres entre els dos sectors del MDT l'any 1988. Retorno sobre aquest episodi no pas per retreure greuges entre els que visquèrem aquells fets sinó per analitzar-lo com a precedent d'una situació que ha esdevingut crònica. Des de fa vint anys el Fossar de les Moreres, enlloc de ser un espai de llibertat dedicat a servar la memòria dels patriotes catalans de tots els temps, és un terreny on es pot agredir impunement als independentistes que successivament són acusats de traïdors pels revolucionaris de torn. Fa vint anys l'objectiu de les agressions era el PSAN, posteriorment prengué el relleu ERC, a partir del 1991, i en els darrers anys s'han afegit a la llista els grups que són acusats de "feixistes" (Estat Català, Unitat Nacional Catalana). 
El resultat és que el Fossar ha esdevingut lloc d'escarni del patriotisme i dels valors que la causa de la llibertat de Catalunya hauria de projectar. Fa vint anys un grup fantasma, la Unió de Lluita Marxista-Leninista, atià l'enfrontament entre independentistes, forní els arguments per contraposar "l'independentisme revolucionari" contra els defensors del "front patriòtic".  Acomplert  l'objectiu, la Unió de Lluita M-L desaparagué. Però ha subsistit i s'ha perpetuat un tardo-comunisme difús i sectari que actua, a la pràctica, com a força contra-independentista. No em refereixo, evidentment al PSAN, sinó al missatge que es propaga per diversos canals, segons el qual el patriotisme és un fenomen reaccionari, que només reconeix com a veritable independentisme aquell que es reclama socialista. A què respon la moda de les samarretes amb els símbols de règims tirànics, odiats pels pobles que els patiren, (com el de la RDA), portats per joves d'estètica Bob Marley ?. A on porta el descrèdit del liberalisme, l'antiamericanisme i la judeofòbia associat a plantejaments aparentment independentistes ?. El comunisme abstracte és una via morta a la qual es vol portar a una part del jovent per afeblir l'independentisme català. D'aquesta dinàmica fraccional i agressiva només en surt beneficiat l'ordre espanyol establert.  
de Jaume Renyer

dimecres, 11 de setembre del 2013

Blog-Via cap a la independència

Seguint la iniciativa de Blog-Via Cap a la Independència  he participat a aquesta cadena cibernètica que tracta d'anar enllaçant blogs.

El blog al qual li faig l'enllaç és Catalunya comarca a comarca i és un blog que tracta sobre la geografia catalana i els racons més bonics per descobrir.
Gràcies Llibres Nacionalistes per fer-me l'enllaç!




dissabte, 27 de juliol del 2013

David Fernàndez: "Si el nou estat ha de ser un land de la Merkel, no el volem"

David Fernàndez: "Si el nou estat ha de ser un land de la Merkel, no el volem"

En una entrevista a Catalunya Ràdio, el diputat de la CUP fa una crida a la urgència d'acabar amb "la impunitat de la corrupció"
David Fernàndez al Parlament amb una samarreta amb l'eslògan 'Sí, soy rentable' / XAVIER BERTRALDavid Fernàndez al Parlament / XAVIER BERTRAL
Urgència per la creació d'un nou estat, però no sota la vara de la 'troica'. Per la CUP, la qüestió social és indissociable de la nacional, aquest és un dels eixos fundacionals de la formació política, i aquest dimecres hi ha tornat a posar l'accent un dels seus diputats al Parlament, David Fernàndez, en una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio'.
"Si el nou estat ha de ser un 'land' de la Merkel, no el volem", afirma Fernàndez, perquè "no podem sortir d'una degradació social per entrar en una altra", afegeix. En aquesta línia, defensa a ultrança el dret a decidir: "La llibertat política del nostre poble és irrenunciable". Però amb una alerta, i una fletxa directa al Govern de CiU: "No ens podem abraçar a una bandera per donar via lliure a les pitjors agressions a les classes socials", en una referència explícita a les retallades en educació i sanitat.
"Fins ara, la corrupció ha sigut una forma de fer política"
Fernàndez denuncia la impunitat "dels despatxos del poder" i afirma amb contundència, alhora que lamenta, que "fins ara la corrupció ha sigut una forma de fer política". En aquest sentit, reclama una llei de transparència que posi "llum i taquígrafs" a la pràctica política i dels que l'exerceixen.
"Hem d'acabar amb la corrupció; però abans, i per poder-ho fer, hem d'acabar amb la impunitat de la corrupció", sentencia Fernàndez.

dimecres, 3 de juliol del 2013

ARRAN ataca les JERC i les JNC

Curiós, les barraques d'ERC i CiU son atacades durant la Festa Major de Sant Cugat, i qui son els agressors? els fatxes, els nazis, PxC, Falange? bé han estat fatxes però porten estelada vermella, son els d'ARRAN, aquests pseudo independentistes anti-sistema i que foren proposats per les CUP per què participessin al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. 
No m'estranyaria que la negativa de CiU i ERC a que aquests gamberros participessin al Pacte Nacional hagi estat la causa de l'agressió.
Si rebutgem el feixisme també hem de rebutjar aquest totalitarisme pretesament d'esquerres que sols fa el joc als enemics del nostre alliberament.
... els tentacles del CNI son molt llargs...

Les barraques de la JNC i les JERC pateixen actes de vandalisme

Font: Cugat.cat
Un grup de joves ha atacat les barraques de la JNC i les JERC ubicades a la Des-Plaça de Festa Major i ha agredit alguns dels seus membres la matinada d'aquest dissabte. Ho han assegurat les dues formacions que, a més, atribueixen les accions al col·lectiu Arran de Sabadell i el Clot.
Segons el portaveu local de les JERC, Èric Gómez, i el cap local de la JNC, Oriol Torres, un grup de quatre o cinc joves han atacat la barraca de les seves respectives formacions amb agressions verbals i físiques.

Torres ha assegurat que va haver d'intervenir la policia i que, a banda de les agressions, se'ls va sotstreure material del partit. El cap local de la JNC lamenta que en ple segle XXI s'hagin de presenciar actuacions d'aquesta mena.

Oriol Torres

Primer les agressions verbals i després van llançar objectes. És una llàstima que una organització política ataqui una altra.

Èric Gómez

Van començar a ser crits acusant-nos de ser còmplices de les retallades. Ens van dir que no teníem dret a tenir barraca...



De la seva banda, el portaveu de les JERC, Èric Gómez, assegura que els vàndals han acusat els membres de la secció jove d'ERC de ser còmplices de la política de CiU i, a crits, els han dit que no tenien cap dret a disposar d'una barraca per Festa Major.


Les JERC han presentat una denúncia a la Policia Local pel robatori de la pancarta. Els agredits també han denunciat els fets a títol personal.

La JNC es plantejarà aquest dilluns si també procedeix a portar l'assumpte per via judicial.


dilluns, 3 de juny del 2013

Silenci còmplice de l’anticatalana UCRF davant del pacte entre PxC, PSOE i PP a l’Hospitalet contra el dret a decidir

El web d'un dels partidaris d'UCFR amb un muntatge amb Heribert Barrera vestit de nazi.
El web d’un dels partidaris d’UCFR amb un muntatge amb Heribert Barrera vestit de nazi.

Silenci còmplice del grup anticatalanista Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) davant del pacte a l’Hospitalet de Llobregat entre els partits espanyols PxC, PSOE i PP, els quals van aprovar una moció contra el dret a decidir dels catalans. Aquest grup, que teòricament sempre denuncia qualsevol pacte dels partits tradicionals amb el partit de Josep Anglada, ara es mostra comprensiu davant la votació antisobiranista que va tenir lloc aquest dimarts passat en ple d’aquest ajuntament del Baix Llobregat, en el qual hi van participar tots els regidors de Plataforma per Catalunya, entre els quals hi havia el cap de llista, conegut per haver estat fotografiat amb una bandera espanyola amb el símbol feixista. 
Aquest silenci calculat de UCRF demostra, una vegada més, l’interès real d’aquesta organització, que no és cap altre que la criminalització dels partits democràtics catalans que volen viure en una Catalunya lliure i catalana. Per exemple, en les darreres eleccions municipals a l’Hospitalet, UCRF va fer campanya de boicot contra el jove partit Identitat Catalana perquè aquest demanava que s’hagués de saber català per obtenir ajuts i subvencions. Un altre exemple el trobem ara en el seu lloc web, on no només no denuncien el pacte espanyol i racista sinó que ataquen una altra organització independentista com Unitat Nacional Catalana. La doble moral d’aquest col·lectiu i la complicitat evident que té amb els partits espanyols, com el PSOE, hauria de fer reflexionar els partits i entitats sobiranistes que li han donat suport incondicionalment, com Esquerra, l’ANC o el Cercle Català de Negocis.

diumenge, 2 de juny del 2013

La CUP, a favor de la Guàrdia Civil



Mai no hagués imaginat que la CUP estaria a favor de la Guàrdia Civil. Perquè si els Mossos no dissolen els violents amb les pilotes de goma com ho fan? A trets, com al segle passat? Amb el bon rotllo? Voldria recordar que Barcelona és una ciutat on s'ha calat a foc a un Starbucks. I no durant la Setmana Tràgica, sinó l'any passat. 
Perquè si no fas servir pilotes de goma en aquest cas, què fas servir? Les porres? Els gasos? Mànegues d'aigua? Les porres són insuficients si hi ha molta gent i l'ús d'una tanqueta -ni que sigui per les reminiscències militars que comporta- hauria de ser l'última opció. A més, pels carrers estrets del Gòtic o de Gràcia segur que no hi passaria. 
Per això, amb el tema de les pilotes de goma estic a favor de depurar al màxim les responsabilitats dels mossos que van fer perdre un ull a Ester Quintana i la melsa a un altre home d'identitat desconeguda. També de pagar, per descomptat, la màxima indemnització possible als afectats. Només faltaria. 
Probablement alguna cosa falla a la Brimo quan es produeixen dos casos tan similars en tan poc temps. I jo mateix ja he explicat en algun articleanterior que hi ha algun agent de la unitat -com el número 8.111- que es pensa un home de Harrelson, aquella mítica sèrie de televisió dels anys 70 el tinent de la qual s'acaba de morir. 
Però fa gràcia el líder la CUP David Fernàndez -cinc mesos després encara tenen butlla mediàtica- hagi convidat polítics i periodistes a tastar una bola de goma. Els de la CUP s'han fet grans: ara han de triar si volen ser un partit parlamentari o si volen continuar essent un partit antisistema. Les dues coses no pot ser. És a dir: han de decidir si estan a favor de cremar contenidors o de la gent que no ho estem. La immensa majoria. 
Perquè jo voldria convidar tan il·lustre diputat a fer un tomb per Barcelona durant la propera vaga general. Jo he vist paios en ple Passeig de Gràcia com feien pim pam pum contra les furgonetes dels Mossos -com el que il·lustra la foto- o còctels molotov contra aparadors del Corte Inglés. Fins i tot marrecs menors d'edat insultant els bombers perquè apagaven el foc! Es pensaven que estaven a Port Aventura. 
També he vist volar testos, tanques, papereres i contenidors al Passeig de Gràcia davant la mirada atònita de turistes acabats de desembarcar que es pensaven que estaven al Líban en comptes de Barcelona. A més, en aquestes coses sempre passa el mateix: els detinguts mai no han fet res. Resulta que sempre passaven per allà casualment.
Xavier Rius
Font 

dissabte, 1 de juny del 2013

Pintades contra ERC per part de l'extrema esquerra

Les pintades han sigut realitzades suposadament per gent propera a l'organització comunista Arran, considerades per molta gent les Joventuts de la CUP

Pintada a Gràcia en un estanc

Pintada a la seu d'ERC Sants-Montjuïc

dimecres, 17 d’abril del 2013

La CUP procura per la divisió entre CiU i ERC

Mentre CiU i ERC treballen en clau nacional per la defensa de la llibertat de Catalunya, sembla ser que la CUP s'interessa més per treure vots a ERC titllant-lo de fer el paper d'escuder de CiU en una estratègia electoralista i sectària.


La CUP tilla ERC de ser «l'escuder de CiU» 
"Avala les retallades de CiU, fins i tot, sense pressupostos; barren el pas a peticions de control polític i no permeten mocions a favor de la transparència de les finances de la Generalitat, tot això ens fa fer un toc d'alerta del paper d'escuder que ERC fa al Govern de CiU". Així és com el diputat de la CUP, Quim Arrufat, veu el balanç de l'acord de governabilitat entre convergents i republicans.
Aquesta tarda, i des dels faristols del Parlament, Arrufat ha admès que considera "lògic" que ERC faci costat al Govern però no veu per enlloc "ni cap contrapartida en polítiques socials" ni veu clara l'estratègia independentista. "Si bé el suport d'ERC a CiU no serveix pels drets socials tampoc l'única carta que està apostant, la consulta, es veu clara", ha sentenciat Arrufat.

Font: Nació Digital 

diumenge, 7 d’abril del 2013

Per sobre de tot





Abans que la República del Terror, la República Catalana de 1641; abans que les teories marxistes de la Internacional de 1848, la guerra dels remences, veritable fet social. Contra Roma s’aixecà Indíbil, com contra Espanya s’aixecà Pau Claris. Volem, els catalans, ésser lliures; no subjugats. Ni la bandera negra de Roma, ni la roja de Moscou. Per bandera, la nostra, gloriosa en les gestes resplendents de la Nacionalitat Catalana i heroica i digna fins en l’esclavitud mateixa. 

Daniel Cardona i Civit  
Fragment de La Batalla, dècada de 1920

divendres, 29 de març del 2013

Hristo Stoichkov: em queixo és del comunisme, que ha fet molt de mal al món




"L'educació amb el comunisme era dura. No ens deixaven aprendre anglès, ni alemany, ni francès, ni espanyol, ni italià, res. Només rus. Ens obligaven a aprendre rus, que era fàcil perquè s'assembla al búlgar, però després teníem dificultats si sortíem del país. Als esportistes, cada vegada que viatjàvem, ens obligaven anar amb seguretat perquè no ens escapèssim. Anaven més agents que jugadors. Sortíem a representar a un club de Bulgària i ens tractaven com a delinqüents. Si intentaves escapar et ficaven a la presó. Però no em queixo, estic content amb l'educació que vaig rebre. del que em queixo és del comunisme, perquè són gent que veritablement ha fet molt de mal al món. s'ha d'acabar amb ells ".

Jo em sento català, em sento un més. Visc allà, tinc casa meva. Vull morir allà. M'enterraran a Catalunya. Només tinc una casa a Bulgària i una altra a Catalunya. També considero Chicago com una casa, però on més còmode he estat és a Catalunya. M'he sentit veritablement . Li estic agraït a Catalunya i als catalans, i als aficionats barcelonistes. Em sento així, no ho puc canviar. Vaig ser capità de la selecció de Bulgària i el meu braçalet era la bandera de Catalunya. M'importa un rave el que diguin! Hi ha imatges. Fins al meu últim partit, un Bulgària-Anglaterra del 99, portava la meva Senyera al braç.

En referència a una estelada a la seva habitació durant la concentració búlgara al Mundial de França 98.

A París tenia dues banderes, una de Bulgària i una independentista. La tinc des de l'any 1992. A Wembley me la va donar un aficionat i la vaig agafar per cortesia. Vaig veure que era la catalana i després vaig descobrir la del triangle blau. Em va agradar i me la vaig quedar.
 


 

Hristo Stoichkov

L'Europa de les nacions

La polèmica sobre quan s’hauria de fer el referèndum d’independència a Catalunya ha portat a discutir quant temps cal per a acomplir un procés com aquest. A cada país ha estat diferent, però els processos oberts a Europa els darrers decennis no han superat els quatre anys.


Estònia. Poc menys de tres anys. La declaració de sobirania d'Estònia es va fer pública el 16 de novembre de 1988, encara a càrrec del Soviet Suprem de la RSS d'Estònia. El març del 1991 s'hi va fer un referèndum sobre la independència i el 20 d'agost del mateix any la independència es va fer efectiva, enmig del caos ocasionat per l'intent de cop d'estat a l'URSS. Tanmateix, no fou fins el 21 d'agost de 1994 que les darreres tropes russes abandonaren el país. 

Letònia. Un any i tres mesos. El 4 de maig de 1990 el Soviet Suprem de Letònia va adoptar la declaració sobre la restauració de la independència. El gener de l'any següent tropes de l'exèrcit soviètic van intentar enderrocar el govern letó, però no se'n van sortir. El 3 de març de 1991, dos mesos després, un referèndum no oficial va demostrar que hi havia un suport massiu a la independència. I el 21 d'agost de 1991, en ocasió del cop d'estat a la URSS, es va proclamar la independència.

Lituània. Un any i mig. El febrer del 1990 Lituània va convocar eleccions lliures, que van ser guanyades pel moviment democràtic Sajudis, amb un programa independentista. L'11 de març de 1991, el Soviet Suprem de Lituània va votar la llei de restabliment de l'estat de Lituània i va declarar la independència del país, que immediatament va ser reconeguda per Islàndia. L'endemà passat, l'exèrcit soviètic va envair el parlament lituà i causà molts ferits. El 6 de setembre de 1991, després del cop d'estat a l'URSS, la independència va ser reconeguda internacionalment. 

Eslovàquia. Tres anys i un mes. La 'revolució de vellut' del novembre de 1989 va ser l'inici del procés d'independència d'Eslovàquia. El 17 de juliol de 1992 el parlament eslovac va votar la declaració d'independència de la nació eslovaca. L'1 de gener de 1993 es va dissoldre Txecoslovàquia i Txèquia i Eslovàquia van esdevenir estats independents. 

Eslovènia. Un any i mig. El setembre de 1989 el parlament eslovè va aprovar un seguit d'esmenes constitucionals que van transformar el país en un règim democràtic d'estil occidental. Una de les reformes va consistir a canviar el nom del país, que es va anomenar República d'Eslovènia. El 23 de desembre de 1990 es va fer un referèndum sobre la independència, i els vots favorables van ser el 88%. Mig any després, el 25 de juny de 1991, Eslovènia va proclamar la independència sota la pressió d'un atac de l'exèrcit iugoslau que només durà deu dies.

Croàcia. Un any. El 30 de maig de 1990 el primer parlament multipartidista croat va proclamar una nova constitució i el 21 de gener de 1991 va definir les institucions croates com les dipositàries de la sobirania. Croàcia va declarar formalment la independència el juny de 1991, després d'un referèndum sobre la independència que va tenir lloc el 19 de maig. Mig any després, els principals països europeus reconegueren el nou estat.

Bòsnia i Hercegovina. Dos mesos. L'1 de març de 1992 els ciutadans de Bòsnia i Hercegovina van votar la independència en referèndum. El 3 de març el parlament va declarar la independència i els serbis van proclamar la independència de la seva part de Bòsnia, cosa que feia començar la guerra. El 22 de maig Bòsnia era acceptada com a membre de les Nacions Unides. 

Montenegro. Tres anys i quatre mesos. El 4 de febrer de 2003 es va aprovar la nova constitució federal de Sèrbia i Montenegro, que incloïa el dret de separació. S'hi deia que no es podia començar un procés d'independència abans de tres anys. Tres anys després, el 21 de maig de 2006, es va fer el referèndum a Montenegro que va ser guanyat de manera justa pels partidaris de la separació. El 3 de juny es va proclamar la independència.

Macedònia. Vora tres anys. Macedònia va fer el referèndum d'independència el 8 de setembre de 1991. Després d'un procés complicat, en què Grècia s'oposava al reconeixement del país si Macedònia no canviava de nom, va ser admesa a les Nacions Unides el 8 d'abril de 1993.

Catalunya ...

dijous, 14 de març del 2013

La CUP, ni carn ni peix

Quim Arrufat anuncia una abstenció "incrèdula" a la resolució sobre la consulta
Maria Coll de El Singular Digital 
El portaveu de la CUP al Parlament, Quim Arrufat, ha anunciat aquesta tarda que la Candidatura s’abstindrà en la resolució sobre la consulta sobiranista que demà votarà el ple a petició del PSC, la qual insta el Govern català a dialogar aquest tema amb l’executiu espanyol.

Després que en la declaració sobiranista aprovada pel parlament el passat 23 de gener el partit independentista optés per un “sí crític” – un vot a favor i dues abstencions- , opció que va ser força criticada per alguns dels seus votants, ara la CUP s’ha decidit per una “abstenció incrèdula” ja que la formació desconfia de l’executiu espanyol.

La resolució presentada pel PSC que demà es votarà al ple i que pretén ampliar el nombre de vots a favor de la consulta sobiranista, concretament “insta el Govern de la Generalitat a iniciar un diàleg amb el Govern de l’Estat, per tal de possibilitar la celebració d’una consulta a la ciutadania catalana per decidir sobre el seu futur”.


Les CUP un altre cop jugant a radicals i fent el joc als nostres enemics.

Lenin, del qual no soc justament un deixeble, va escriure un llibre que es deia -La infermetat infantil del "esquerranisme" en el comunisme -. i en el qual criticava als "esquerranistes" que no acceptaven els passos necessaris per arribar al poder que preconitzava Lenin i els bolxevics i que tractaven de reaccionari al mateix Lenin. El tema és molt extens i no em vull allargassar, tant sols dir que les CUP fan el mateix que aquells "esquerranistes": critiquen, ataquen, ells son els únics que tenen la raó, sabotegen als que realment fan una feina eficient, tot per res, tant sols per què els resultats de la seva actuació sols beneficiïn als nostres enemics que en realitat deurien ser els seus.

Avui, un altre cop, han volgut sabotejar una presa de posició del Parlament de Catalunya que serveix per anar tallant ponts amb Espanya, un altre cop s'han arrenglerant amb el PP i Ciutadans.
Els que heu votat CUP millor que un altre cop us ho penseu, si voleu votar Independència voteu ERC o CDC, si voleu seguir votant les CUP penseu que el vostre vot ajudarà a seguir mantenint l'status quo de Catalunya dintre Espanya.

Lenin no anava tant errat, ell sabia que darrera els "esquerranistes" hi havien molts cops els serveis secrets tsaristes que jugaven a dividir el moviment revolucionari tot potenciant a grups teòricament molt radicals, espero que un dia no ens assabentem que l'estat espanyol juga al mateix joc i que els nostres "esquerranistes" no ho son tant.

PS: recordeu el Lerroux d'abans de 1931? qui diria que aquell revolucionari estava a sou del Gobierno Civil de Barcelona oi?, aquell que deia "Alcemos el velo de las novicias y elevémoslas a la categoría de madres" i al final va cabar recolzant a Francisco Franco.

dissabte, 23 de febrer del 2013

Llum del dia


Fa tot just dues setmanes es va presentar en societat el manifest Pau i Treva, que, sota el paraigües i empara dels progres nostrats —Arcadi Oliveres, Lluís Llach, la monja Forcades, Cesk Freixas, Rita Marzoa, Josep Maria Terricabras,...— pretén exercir de lobby per condicionar l'assoliment d'un Estat català on el poble de Catalunya renunciï d'entrada a una de les estructures d'Estat per naturalesa: la defensa nacional. Això és, establir una Catalunya independent sense exèrcit ni serveis d'intel·ligència. Totalment desemparada.
 
Fou Josep Carner qui afirmà el segle passat que “Catalunya és un país de badocs”. I les coses no han canviat gaire d'ençà, diria. Vull recordar aquesta cita perquè m'agradaria creure que, molts d'aquells que ben intencionadament podien compartir l'esperit del susdit manifest, a hores d'ara hauran copsat la supina ximpleria que suposaria renunciar a aquesta estructura d'estat cabdal que és la defensa nacional en el futur Estat català independent. 
 
I se n'han adonat ara precisament perquè han interioritzat aquesta necessitat que té tota Nació de disposar d'un exèrcit i d'uns serveis d'intel·ligència, en un moment en el qual tots els mitjans de comunicació ens expliquen a bombo i platerets com alguns membres del nostre govern han estat espiats —incloent-hi la seva vicepresidenta i algun conseller— a la vegada que la policia nacional de Catalunya, els Mossos d'Esquadra, han estat literalment arraconats, bandejats i humiliats pels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat de qualsevol investigació al respecte. És per això que cal alçar la veu i defensar el paper imprescindible, indiscutible i irrenunciable que tindran uns serveis d'intel·ligència moderns i democràtics en el futur Estat català. Ens caldran uns serveis secrets capaços de protegir el President i els membres del seu govern d'aquestes males arts que ara han vist la llum, i òbviament, disposar dels mecanismes de contraintel·ligència suficients per avortar qualsevol intent d'espionatge a l'aparell d'aquest nou Estat d'Europa en el qual volem confluir la majoria de catalans. 
 
“Llum del dia”. Així és com es coneix l'estat d'alerta màxima dels serveis d'intel·ligència d'Israel, el temut —per la seva eficàcia— Mossad. I així és com podríem qualificar la situació que viu Catalunya ara per ara, provocada per la revelació pública d'una complexa xarxa d'espionatge a polítics i altres manaies del nostre país que ha acabat posant en boca de tothom una agència privada de detectius, Método 3, i un restaurant de gente bien de Barcelona, la Camarga. 
 
Hem vist també com Alicia Sánchez-Camacho denunciava Método 3 per espiar i gravar les trobades que tenia amb una amant de Jordi Pujol i Ferrusola on la líder del PP català pretenia obtenir informació comprometedora dels Pujol per, possiblement, exercir una posició de força al Parlament de l'anterior legislatura que no li venia donada pel sufragi popular. D'aquesta manera, podria convertir-se —des del xantatge— en sòcia preferent de Convergència i Unió per condicionar l'actuació política d'aquesta formació i no permetre que es desviés per viaranys sobiranistes. Segons Camacho, que ha denunciat els fets al Cuerpo Nacional de Policia (CNP), aquest espionatge hauria estat encarregat a Método 3 pel mastermind del PSC, José Zaragoza.  
 
Estirant d'aquest fil s'ha conegut l'existència de més de 20.000 informes d'espionatge a diverses personalitats de l'àmbit polític, econòmic i social del país. Fins i tot membres de la direcció del mateix partit s'haurien espiat els uns als altres i sempre servint-se de Método 3. Una reacció en cadena més perillosa que els jocs de miralls que hi havia al món d'una altra Alícia, la de Lewis Carroll. 
 
I embolica que fa fort, que en paral·lel a tota aquesta trama, s'ha fet públic el que ja es comentava en molts cercles sobiranistes des de fa temps: l'activitat del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) a Catalunya ha augmentat considerablement. Una revista espanyola coneixedora de les trames que ordeix l'espionatge espanyol va arribar a publicar just abans de sortir a la llum l'afer Método 3 que el CNI s'hauria reforçat a Catalunya per torpedinar el procés sobiranista que hem engegat entre tots plegats. Algunes veus ràpidament fins i tot s'han apuntat a la tesi que darrera de Método 3 hi hauria el CNI. Una tesi que va ser insinuada públicament per primer cop per un destacat representat d'un sindicat policial del CNP que literalment va afirmar: “Els serveis secrets de tots els països, fins i tot d'Espanya, tenen agències de detectius i empreses de seguretat com a tapadores. Aquestes empreses treballen normalment però vessen la informació d'interès al seu enllaç, l'agent en qüestió. Método 3 és això”.  
 
Val a dir en defensa d'aquesta versió que quan empreses privades agafen encàrrecs d'aquesta mena, és lògic pensar que venen encomanats des de l'esfera pública, que actua d'amagat mitjançant empreses tapadora o similars a les quals subcontracta l'assumpte en qüestió perquè no pugui ser descoberta. I, efectivament, moltes empreses de seguretat i de detectius estan dirigides per antics comandaments del CNP o de la Guardia Civil. I també n'hi ha que, actualment, ho són per ex-membres o ex-col·laboradors del CNI.
 
Ara bé, caldria preguntar-se si és l'instrument més lògic per al CNI per realitzar un espionatge il·legal servir-se d'una empresa legal de detectius privats. Després dels nombrosos escàndols que ha viscut “La Casa” —nom amb el qual s'autodenomina el mateix CNI— al llarg de la seva història no semblaria el més indicat. 
 
És per això que el conseller d'Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, hauria d'exigir explicacions i responsabilitats al CNP i al seu homòleg espanyol, Jorge Fernández Díaz, del per què de tant descontrol amb aquestes empreses. Cal recordar que la seguretat privada està “controlada” en exclusiva pel CNP. Fonts coneixedores del tema reconeixen que la tasca de control policial sobre les empreses d'aquest tipus està molt burocratitzada i la seva fiscalització és gairebé nul·la.
 
De moment tenim 4 persones detingudes de Método 3 i una investigació policial en marxa que deixa entreveure un conflicte de confiances i desconfiances en propis i estranys tant al Ministeri de l'Interior com a “La Casa”. I així ho avala el fet que el mateix secretari d'Estat-Director del CNI, el general Félix Sanz, vulgui comparèixer a la Comissió de Matèries Reservades del Congrés dels Diputats per, evidentment, negar tot allò que s'ha atribuït a l'espionatge espanyol relacionat amb aquest afer.
 
Finalment, l'anàlisi de tot l'afer en clau d'Estat demostra que propostes com la dels signants del manifest Pau i Treva no són assumibles perquè deixarien el futur de Catalunya en una situació de vulnerabilitat com l'actual. La Catalunya independent necessitarà, com tots els estats occidentals i democràtics del nostre entorn, un exèrcit i uns serveis d'intel·ligència.
Per Rubén Novoa 

Eduard Voltes d'Esquerra


Altres twits seus:

 “Dins del catalanisme s’està lliurant una batalla per l’hegemonia entre nacionalistes i republicans (i no parlo de partits, sinó de valors)”
“A Santi Vila, el poso a la banda republicana. Joan Carretero, a la nacionalista”
 “és una batalla interna que cal lluitar en paral·lel a la batalla amb l’Estat. Ens hi juguem la qualitat de l’endemà”.  “el nacionalista vol replicar a Catalunya l’Estat espanyol”
 “Grans banderes onejant, monolingüisme, al·lèrgia a la diversitat interna”
 “el republicà vol aprofitar la ruptura per fer una cosa diferent. Poques banderes, molta ciutadania, qualitat democràtica, drets socials”.

D'un usuari del Racó Català

Clamar en contra de les banderes quan a Catalunya s'hi veuen als balcons més banderes independentistes que mai em sembla un error d'en Voltas. Prefereix que la gent desi l'estelada que tenen penjada, al calaix? 
Parlar català en ambients fortament castellanitzats vol el seu esforç, i ara em surt aquest clamant en contra el monolingüisme. I doncs, més val passar-nos al castellà?
I contraposar-ho a drets socials em sembla un disbarat, ja que una cosa no exclou l'altra. Una borda manipulació o un silogisme barat.

dijous, 21 de febrer del 2013

El 19% dels votants de la CUP descarten votar «sí» a la independència


L' [extrema] esquerra assembleària independentista, potser no és tant independentista. Així ho indica la primera onada del Baròmetre del 2013 del Centre d'Estudis d'Opinió publicada aquest matí. Segons l'enquesta un 74,5% dels votants de la CUP votarien "sí" a la independència en un virtual referèndum, però un 5,5% hi votaria en contra, i un 13,8 s'abstindria o no aniria a votar. Així mateix, un 6,2% dels votants cupaires encara no sabrien a hores d'ara que votarien. Una dada si més no curiosa ja que la primera consulta independentista la va promoure un històric de la CUP, Josep Manuel Ximenis, alcalde d'Arenys de Munt.
Font: ND

dijous, 17 de gener del 2013

CRISTIANS PER LA INDEPENDÈNCIA

Tot el meu suport a aquesta sectorial






Som un grup de cristians que, segurs que els Drets dels Pobles no son altre cosa que els Drets Humans portats a aquest nivell de la vida col·lectiva, volem que els drets de Catalunya, com a nació, siguin respectats.
En les actuals condicions històriques, després dels continuats intents d’encaixar en una realitat imposada per la força de les armes, creiem que és moralment legítim i necessari que treballem per la recuperació de la plena sobirania de Catalunya, avançant pel camí que en aquests moments se’ns mostra com decisiu: el de la independència.

Com a cristians i catalans arrelem en la tradició secular de casa nostra, teixida per membres de l’Església que han defensat amb valentia els drets nacionals del nostre poble.

Treballar per la independència no és per a nosaltres un fi absolut, sinó que, tal com diem en el document fundacional implica treballar “per una societat civil basada en la veritat (reconeixement dels drets i deures humans), en la justícia (respecte dels drets aliens i compliment de les obligacions pròpies), en l’amor (sentir com a pròpies les necessitats alienes) i en la llibertat (instauració d’un sistema que s’ajusti a la dignitat del ciutadà i en possibiliti l’acció responsable)”.

divendres, 8 de juny del 2012

Independentistes farts d'anarquistes


Ucelay-Da Cal descriu un intent de complot contra Companys des del separatisme, durant la guerra civil
Ucelay-Da Cal i Arnau González
El catedràtic d’història contemporània de la Universitat Pompeu Fabra, Enric Ucelay-Da Cal, i l’historiador Arnau González Vilalta han assegurat avui que als anys 1936 i 1937 va existir un complot per segrestar, assassinar o apartar del poder al president Companys per part “d’alguns dels sectors catalanistes més radicals”.

Segons els dos historiadors, aquests sectors tenien també la intenció d’apartar els anarquistes, que controlaven la Generalitat amb Companys i que, per ells, no eren catalans.

Un dels líders d’aquests moviments separatistes va ser Miquel Badia, cap de les Joventuts d’Estat Català, que va ser assassinat per la FAI, juntament amb el seu germà, el 28 d’abril de 1936 al carrer Muntaner de Barcelona. Els separatistes, segons han explicat Ucelay-Da Cal i González, van acusar a Companys de ser l’instigador de la mort de Badia.

A més, han argumentat que aquests “sectors radicals catalans” volien acabar la guerra civil amb la independència de Catalunya pactant amb Franco, i potser amb el suport de la Itàlia de Mussolini o de França. De fet, segons Ucelay-da i González, arriben a preguntar a Franco si estaria d’acord en mantenir l’autonomia de Catalunya a canvi que aquesta sortís de la Guerra Civil i, d’aquesta manera, fes caure el bàndol republicà.

Però els historiadors han explicat que tot això va acabar en “no-res”, sobretot per la mala pràctica del comissari d’ordre públic, Andreu Rebertés.

Així ho han explicitat en la presentació del llibre ‘Contra Companys, 1936. La frustració nacionalista davant la Revolució’ (Publicacions de la Universitat de València), dirigit pels mateixos Ucelay-da i González, amb textos seus i de Joan Escules, J.M. Pascual, J.M Huertas Claveria i Antoni Ribas, entre d’altres.

Els anys 36 i 37, “el moment on la independència va estar més a prop de fer-se real”

González ha assegurat també que els anys 1936 i 1937 van ser el moment on la independència de Catalunya “va ser més factible i va estar més a prop de fer-se real”, ja que segons González, el president Companys controlava un govern pràcticament independent, tot i que en aquell moment “el nacionalisme radical català, feble, dividit i aïllat, no va tenir prou força per imposar les seves posicions”.

Ucelay-Da i González han sostingut que finalment la figura de Companys va quedar desprestigiada fins al seu assassinat, al 1940, quan “va néixer el mite Companys”. // Nerea Rodríguez

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters