Els catalans ja són minoria al barri mataroní de Rocafonda

Cartell Suís contra la immigració massiva

Com que el passat mes de juny vaig llegir a La Vanguardia que no hi havia guetos a Catalunya (1), aquest mes d'agost vaig decidir passar-me dues tardes al barri de Rocafonda de Mataró. Rocafonda potser no és un gueto en el sentit estricte del terme, però els mataronins li han canviat el nom i ara li diuen Rocamora. Es poden imaginar per què.

El reportatge de La Vanguardia assegurava, en canvi, que "malgrat el fort creixement de la immigració estrangera a Catalunya durant la dècada que va del 1998 al 2008, la seva distribució pel territori ha estat molt més homogènia del que es podia haver previst, i són pocs els indrets amb majoria d'estrangers".

L'estudi -a càrrec dels professors de l'Autònoma Andreu Domingo, Juan Galeano i Albert Sabater- insistia que, en la seva opinió, "a Catalunya hi ha menys enclavaments ètnics que en altres comunitats veïnes i altres països". No sé si té res a veure, però a la papereria-llibreria de Rocafonda, a mitja tarda, tenen un munt de vanguàrdies per vendre.

A més, al barri hi ha hagut tres incidents amb la comunitat islàmica en menys d'una setmana. El passat dia 1 un centenar de marroquins van rodejar i colpejar un cotxe dels Mossos -dos dels entrevistats durant aquest reportatge m'ho han negat- segons la versió oficial. I el quatre dos policies locals van entrar en una mesquita empaitant uns presumptes lladres -la versió de l'ajuntament és que tampoc van entrar del tot a la mesquita-.

Tot plegat va derivar en "concentracions davant la Comissaria dels Mossos d’Esquadra i posteriorment davant el jutjat", segons el comunicat oficial signat per CiU, PSC i PPC, que desvincula els fets del Ramadà.

A la cantonada Repúbica Argentina amb Perú ataco un jubilat

- Escolti'm perdoni, sóc periodista: com es viu a Rocafonda?

- Que com es viu? Malament. Això no és Rocafonda, és Rocamora. Aquí només hi ha moros i negres. Això petarà. De la manera com està el país això ha de petar. Som masses. Aquesta gent només fa que menjar i tenir criatures. No treballa ningú. Després hi ha la droga. Tots fent xanxullos per la nit. Sap el que passa? La policia no fa res. Jo ho entenc: s'hi juguen el pa. No hi ha autoritat. El que enxampessin, vinga, cap al seu país. Un país ha d'acollir els que necessita. Aquests treballen perquè van sota preu -suposo que vol dir en negre- i el poc que guanyen ho envien al seu país. Aquí viuen del cuento. Demanant per les esglésies.

L'home ha buidat el pap. Com si fa anys que esperés la pregunta.

- Vostè és d'aquí?

- D'aquí de tota la vida. Sóc català -remarca per si en tinc cap dubte-. Porto aquí des que es van fer aquestes cases l'any ...

Calcula mentalment

- ... Cinquanta anys.

- Ha vist com ha canviat el barri

- Era un barri molt maco, molt sèrio. La gent d'aquell temps era més seria. Ara és un cachondeo.

Continua. Entrem, sense que jo li hagi demanat, en els problemes de convivència.

- El que passa es que la joventut no té feina. No estudia ni treballa. S'ajunten amb aquests i ja no creuen ni els pares ni ningú. Els d'aquí, els d'allà ni li dic. Els d'allà, patinets per damunt la vorera. L'altre dia -m'assenyala l'Avinguda Amèrica- una mica més tiren un home gran a terra. Què es això que les bicicletes poden anar per tot arreu?.

- Però aixo és culpa dels immigrants també?

- Sí, aquí a les set del matí ja en passen. Roben un carro del Carrefour, de l'Alcampo i se'n van pels contenidors. Això no ho critico, però si no poden viure a què vénen?. Però al seu país estan pitjor. Allà no els ajuden, aquí sí. Tots els calés que ajuden amb aquest gent no se'ls gasten. Mangoneo.

- A què es refereix, als ajuts socials?

- A aquestes entitats socials, que els hi donen roba. La trien. Vostè va pels mercats i veurà roba de segona mà, com que no els hi costa res la més bona la renten, l'arreglen i la venen pels mercats. Jo he vist a l'església anar unamora, donar-li roba, anar al container i fer la tria: la que no li anava bé llançar-la. Però llavors no te l'enduguis. Se les saben totes, ho entén?. N'hi ha que tenen furgonetes i se'n van a vendre pels mercats la roba que demanen porahí.

Tot lo bo no vé, eh? ve tot lo dolent, miri el Marroc. Tota la merda cap aquí.

- Home ..

- S'han emportat les empreses i ara el govern va bé a costa dels malgoverns que hem tingut aquí

- D'un color i de l'altre?

- El govern és com una herència. Aquí canvies de govern i fan el mateix rumbo. Canvies d'alcalde i fan el mateix rumbo.

- En el tema de la immigraicó vol dir? que no fan res ni uns ni altres?

- És una vergonya. Els impostos els paguem els pobres treballadors. Els carrers estan fets una merda. Miri aquest -assenyala República Argentina-, ple de bonys i de sotracs. Després diuen que no tenen calés però quan en tenien tampoc feien res.

- Vostè està jubilat?

- Estic jubilat, però encara pago tots els impostos i abans guanyava el doble que ara. No em descompten res i tinc una invàlida, que és la meva dona, a casa.

- No cobra de la Dependència?

- No cobro res, al contrari, pago. Em descompten de la pensió 100 euros cada mes d'IRPF i vaig pagar 45 anys. I n'hi ha que han vingut de fora que cobren la paga i no han pagat res. Això és la democràcia?. Almenys haurien de cotitzar sis o set anys, primer cotitzar. Si no, no teniu dret a res. Després tindreu dret als metges i els medicaments, la meitat. Papeles para todos, però aquests venen a cobrar. Ja fa massa anys. Jo m'he desenganyat, ja no voto ningú. Els polítics no es mereixen ni l'aigua que es beuen. Ni els uns ni els altres. Ja no sóc de cap color. Miro el que fan.

- Què feia vostè?

- He tingut molts empleos. Però sempre he treballat. No he estat mai parat. He tingut la sort que no he estat mai malalt. Si li explico la meva vida té per una una novel·la: vaig començar treballant la terra, després una fàbrica que feien navalles d'afaitar, vaig estar deu anys, després el carnet de conduir, amb la furgoneta en una fàbrica, més tard els autobusos. Després vaig anar dos anys a fer el taxi a Barcelona, lo pitjor i vaig dir: prou s'ha acabat. Després a una empresa de seguretat, vaig entrar de vigilant i em vaig jubilar d'inspector. Vaig estar 27 anys.

- Quina edat té?

- El mes que ve en faré vuitanta

- Ja firmaria, jo

- De què firmaria?

- D'arribar a vuitanta com vostè. Físicament està molt bé.

- Catalunya la conec tota

- Com s'arregla aixo de Rocafonda?

- Ara ja és molt complicat, perquè n'hi massa. Això hauríem d'haver-ho fet al principi: tots controlats. Arriben amb patera i la llanxa en comptes de tornar-los al seu país els porten cap aquí: els cuiden, els hi donen roba, els hi donen menjar i després els hi diuen: au, ja podeu marxar. Llavors a fer-se els papers. Aquí hauríem d'haver fet: vostè es empresari? quants en necessita? quatre? doncs quatre. Pero primers el d'aquí, com fan a Holanda

- A Holanda fan això? -pregunta incrèdul el periodista-

- A Holanda fan això. Jo conec un noi que va acabar la carrera de metge i se'n va anar cap allà perquè la nòvia era d'allà. El van agafar tres mesos i quan va acabar els tres mesos li van dir qeu estem molt content de vostè, però se n'ha d'anar perquè aquí també hi ha aturats i primer són els d'aquí. Li va anar bé perquè va fer pràctiques i va acabar a Anglaterra. Però hem de marxar del país nosaltres que som d'aqui? no, home no. Això fa fàstic, està muntat malament, de la immigració ningú se'n cuida. Així anem, cada vegada pitjor. El que no treballa, aquí no pot estar. A Alemanya el policia et para, el que no te papers,venga con nosotros

- Com ho sap això?

- Perque jo tinc amics que hi havien anat. Un amic d'aquí hi va anar-hi. Abans de marxar els hi feien una revisió mèdica i, quan van arribar, una altra. Allà li van trobar hepatitis, de la guerra. Van dir que no podia treballar, que se n'havia de tornar.

- Però això als anys seixanta?

- Es va quedar a veure si trobava feina. Al segon dia el van trobar pel carrer.Venga con nosotros. Se'l van endur. Dos dies al calabós. Quan en tenien deu o dotze van agafar la furgoneta i els van deixar a la Jonquera. I li van dir: allà no hi torni més. Miri si està controlat. Això no poden fer-ho aquí?. Aquí, al vespre, la droga i xiu-xiu. Aquí no veurà cap policia dient: vostès que fan?. A veure, papers.

- Ho diu pels incidents de l'altre dia?

- Aquí diuen que la policia els ha pegat i la policia no té força, no té poder. Vagi per aquestes carres d'aquí dalt i veurà totes les botigues de morenos i de negres, d'espanyols en queden molt poquets. Ara, capaltard, veurà grupets per tot arreu. Veu allà? Allà està així -i ajunta els dits de les mans-. La Plaça Colòmbia sembla Marroc. Aquí s'ha de posar ordre i abaixar els impostos. L'altre dia estava mirant: de l'any 2007 al 2011 m'han apujat l'aigua i la contribució un 63%. Escolteu, sóc un jubilat. Pago 200 euros de contribució. Imagini's que deixem de pagar tots. L'Ajuntament se'n va a prendre pel cul. Això s'acabarà malament.

- Per què?

- Perquè els immigrants són intocables. A la que parles d'immigració ja se't posen en contra. Jo no sé qui els apoya tant. Miri: aquí va venir un moro i va comprar un pis, uns baixos. N'han passat 50.000, totes les pateres han vingut a parar aquí. Els hi arregla els papers i després arregleu-vos. Ell no treballa, però té un quatre per quatre.

- Un pis pastera?

- L'Ajuntament té un estadística dels que vivim a cada casa -diu respecte al padró-. Saben que hi ha més gent, doncs a veure què passa aquí. Han d'anar controlant-ho. És com els locutoris. Per què hi ha tants locutoris? Perquè envien quartos cap allà. Al locutori no els hi cobren tant com als bancs. Vénen coca-coles, vénen drogues, vénen de tot, perquè d'això sol no poden viure. No els ha vist els locutoris de Mataró?

- No, acabo d'arribar

- Joder. Allà n'hi ha dos o tres, allà un altre, aquí dalt un altre, més amunt un altre. Ple, ple, ple i així estem. Estem perduts. Es posen tots en barris que es puguin ajudar entre ells. Entre ells s'ajuden, és natural. El que hem de mirar és que no ens perjudiqui. Hi ha molta gent d'aquí que no te feina, que no menja, ni pot pagar el lloguer. No se n'enteren d'això?. En canvi, els d'allà, lloguen el pis, paguen un mes per adelantat, llavors ja no paguen més, comencen a deure mesos, quan porten un any els foten fora, l'amo encara ha de pagar el judici i li han fet malbé el pis. Se'n van a un altre puesto i fan el mateix, li foten la corrent, hasta la cuina li van arrencar a un d'aquí. No hi ha dret. No els hi fan res, no paguen un puto duro de lloguer i encara la Generalitat els ajuda. Tenen una criatura, el cotxet el més bo. No agafen el més barato, no.

- Això dels cotxets no és veritat. Jo ho vaig preguntar a una botiga del meu poble.

- Que no és veritat? Jo vaig parlar amb una i em va dir que agafen el millor

- Però perquè tenen ajuts?

- Claro

- Criatures, a partir de tres ja cobren. Quasi tots tenen més de tres. D'això sol ja viuen. A partir de tres, família nombrosa. Abans pagaven per cada un que naixia -recorda en al·lusió als 2.500 euros del xec-nadó de Zapatero-. No paren, no paren. Ja ho veu, això acabarà malament. Això no pot acabar bé. Vagi, jove, vagi al carrer Picasso.

Al carrer Pablo Picasso, en efecte, la majoria de comerços són magrebins. Hi ha la pastisseria El Merabet, l'agència de viatges Merina, el Basar Oujdi, el Locutori Picasso. A més d'una fruiteria i un super. Fins i tot la Granja Unió té escrit el rètol en àrab. L'unic comerç autòcton que resisteix és la Ferrateria Rocafonda i, en un extrem, un Frankfurt. Serveixen "paellas por encargo, sangría, tinto de verano, cava a copas". Hi ha tes persones assegudes a la terrassa.

- Sóc periodista

- Ui

- Has vingut a un bon lloc, aquí hi ha de tot, jo convidaré a l'Almodóvar perquè faci un dels seus guions

- Darrerament sortim molt als diaris. La inseguretat

- Jo tinc una filla de 13 anys que diu que va més tranquil·la per Rocafonda que pel centre, però perquè s'ha criat aquí i la immigració que hi ha la coneixem tots

- No es fiquen amb els espanyols

- No, entre ells

- Sí, però l'endemà estan fent un cafè plegats

Els amos van agafar el bar fa quatre mesos. No viuen a Rocafonda. Però no tenen cap queixa dels clients: "venen, consumeixen i paguen".

- L'altre dia es van deixar dos gots al carrer, els hi vaig cridar l'atenció i em van demanar disculpes. Això sí: surts al carrer a les set o vuit de la tarda i sembla que estiguis de vacances al Marroc.

Davant hi ha el Bar Miguel. El seu propietari és musulmà. Parla català millor que castellà.

- Sóc del Marroc, però porto més de trenta anys aquí

- Algun problema?

- Amb mi, no

- Amb els Mossos tampoc?

- Porto trenta anys aquí i mai he vist un policia maltractant una persona, però de vegades passen coses

- Coses?

- Quan demanen la documentació insulten o es posen xulos

- Els Mossos?

-No. Sempre es culpa de la gent. I jo sóc marroquí. Els guàrdies no maltracten ningú. Però que consti que de fills de puta n'hi ha a tot arreu.

- Serveix begudes alcoholiques al bar?

- No, treballo amb gent nostre i no hi ha ni alcohol ni màquines recreatives, treballem d'una altra manera

- És religiós?

- Sí, compleixo les regles i encantat de ser musulmà

Quan se'n va els hi pregunto el nom als de la taula.

- Aquí el que no es diu Mójame es diu Échameagua

El paradís dels llibres existeix i està al carrer Poeta Punsola número 31: Llibreviu. És com El cementerio de los libros olvidados de Carlos Ruiz Zafón -diuen que inspirat en la Canuda, que ara tanca- però de franc perquè fan intercanvi, no venda. Però es troben veritables relíquies. Parlo amb una persona d'aquestes que li agrada remenar llibres.

- Els de la mesquita van demanar que, pel Ramadà, es fes un dia de festa, incloent-hi el tancament de botigues

- Pero és veritat o llegenda urbana?

- La mateixa persona a la que li van demanar m'ho va explicar després a mi

- Vostè és de Rocafonda? com s'hi viu?

- Què com és viu? Ai, això el Fancesc li explicarà millor que jo

M'adreço al Francesc, que -amb ulleres i cabell blanc- fa cara de lletraferit

- Ho deia pel tema immigació

- Hi ha de tot

- Si es vol conèixer de debò s'ha de viure -sospito que és una indirecta-

- I si vens una tarda?

- Vam tenir un problema amb el començament del Ramadà -intervé la primera persona amb la que he parlat-

- Per què?

- Perquè a Aràbia Saudita és una hora i al Marroc un altra. I entre les dues comunitats no es van posar d'acord a quina hora començar el Ramadà.

- Això és bufar fum -opina el Francesc-: l'Aràbia Saudita és la que finança tots

Em fa un retret abans de continuar:

- Un periodista sempre és un passavolant, és la seva feina, jo no m'hi ficaré pas, però es molt arriscat treure una conclusió de diverses entrevistes. Rocafonda me l'estimo i hi passo quatre hores cada dia.

- Hi ha un problema d'abusos dels autocars. S'hi hauria de ficar mà

- Va començar amb un autocar i, a l'agost, hi ha dies que n'han sortit vuit

- Autocars?

- De magrebins

- I paren en un carril que no poden parar. Si paren ells no els hi diuen res, si pares tu et multaran.

Em ve el cap el que em va dir el Juan, un dia que vaig anar a fer un reportatge a Ca n'Anglada, sobre la tolerància de la guàrdia urbana amb els usuaris dela mesquita.

- I la policia local no fa res?

- Ho tolera

- Sí hi ha unes normes municipals s'han de complir

Uns metres més enllà de Llibreviu, l'Ajuntament ha penjat unes cartes -només en català i en àrab- amb aquest prec:

"En relació a l'inici del Ramadà, i tenint en compte les dates de celebració i les horaris de les oracions, l'Ajuntament de Mataró recorda que cal:

- Respectar el descans de tots els veïns i veïnes

- Procurar no fer sorolls innecessaris a la via pública

- Evitar la concentració de moltes persones, especialment durant les hores de descans nocturn

Esperem la col·laboració i el compliment de totes les nomes de civisme per part de tothom per tenir una bona convivència entre tots els veïns i veïnes".

El Mohamed El Ghanwam acaba d'obrir una botiga de roba jove, Style 9, a la cantonada amb Repúblcia Argentina. Té una dependenta de vint anys, la Saray, que ensenya el melic i va amb shorts. Té un cos digne d'una novel·la de Nabokov. Estan parlant amb una veïna. Aprofito l'avinentesa.

- Ara s'han obert. Nosaltres també. Ja ens hem adaptat, però al principi costava molt

- Jo era petita, no me'n recordo -intervé la Saray-

- Veus al ser marroquí el que em fan?

- Es que marroquí com aquest n'hi ha pocs -diu la veïna-

- Has nascut aquí? -li pregunto al Mohamed-

- Vaig venir amb quinze anys

- Et vas treure l'ESO aquí, em vam donar educació, es nota -torna a afirmar la veïna, en to irònic-

- Segueixes el Ramadà?

- Està en ello -explica la Saray-

- Què ets la seva xicota?

- No -respon el Mohamed-

- Quina llàstima -se m'escapa-

- Li poses a ella una gel·laba amb el cos que té i ... -l'adverteix la veïna-

- Perquè lluir-lo per als altres, només per a mi -bromeja el Mohamed-

- Estàs casat?

- De moment, soltero de oro

A Mataró hi ha tres mesquites, una d'elles a Rocafonda.

- L'imam és obert?

- Molt obert. Ara justament fa cinc dies que va convidar a totes les botigues del carrer Pablo Picasso

- Home, només queda una ferreteria

- Li han donat vida al barri, si no fos pels immigrants

El Mohamed em recomana que visiti l'Associació Cultural Iqra, al carrer Colòmbia

- Hi ha un espanyol, Carlos Soldado, que s'ha fet musulmà. Ara es diu Yusef Soldado.

- Una passada -corroborà la veïna-: l'altre dia estava a la Plaça Santa Anna amb una paradeta venent l'Al-Corà

- S'ha fet musulmà per una dona? -pregunta escèptic el periodista-

- Per coneixement propi, com la majoria. Els primers llibres van ser lliurats a vosaltres, a la tercera va la vençuda.

- A la tercera va la vençuda? -pregunto-.

- Jueus, cristians i musulmans

- L'autèntica és l'Islam, doncs?

- Sí, totes són veritables, però algunes han estat tocades

- L'Islam és la més pura?

- Tinc llibres aquí si vols, per formar-te

Surto de la botiga amb quatre fulletons: "Acerca de El Islam. Una breve introducción", "Los derechos de la mujer en el Islam. Respetada. Honrada. Querida", "El Corán. La revelación final para la humanidad" i "La unicidad de Dios en El Islam"

- Si vols te'ls pago

- No, no, a mi me'ls van regalar. L'altre dia una dona es va fer musulmana. L'Islam és la religió a la que s'està convertint més gent, més que totes les altres juntes.

- Això és bo o és dolent -li pregunto-

- Es bo

- Bo per a vosaltres -li pico l'ullet-

- L'Islam no està fet per a l'àrab, està fet per a tot el món

- A Occident té mala fama

- Perquè a la gent els hi diuen que l'Islam és dolent. Però a Brasil està creixent.

- Tu el segueixes al peu de la lletra?

- Sí

- I reses cinc cops al dia?

- Ara sí

- I què fas amb la tenda? la tanques

- No, la tinc a ella -diu mirant la Saray-. Jo intento no mirar-li les cuixes.

- El dia del judici et castigaran pel que has fet

- Jo vaig a l'infern, segur

A la IQRA no trobo el Carlos Soldado, però sí l'Esteve Pallarolas, ara Muhammad Yasin des que fa vuit anys es va fer musulmà. La IQRA és una associació cultural islàmica, a la vora del Col·legi Públic Germanes Bartomeu, on fan classes gratuïtes de castellà, d'àrab, de ciències islàmiques. Avui fan classes d'àrab a una dotzena de persones. Com sempre, els més petits són els més espavilats. Però també fan classes de castellà. Ara van pels animals. "Perro", "Gato", "Pájaro", "Cigüeña", "Ardilla", "Caracol", "Cerdo".

A més, els dissabtes, reparteixen menjar a un centenar de famílies necessitades del barri. "Musulmans, cristians o hindus, tant se val" remarca l'Esteve-Muhammad.

- Vostè és un convers?

- Sóc un revertit perquè tota persona neix creient en un sol Déu.

Amb Esteve Pallarolas-Muhammad Yasin n'hi ha per una entrevista sencera i quedem per l'endemà perquè ara té està donant classe. Quan hi torno, trobo la mateixa veïna que parlava amb el Mohamed i la Saray. En aquesta ocasió acompanya una àvia de passeig.

- Veus el que et deia: ella viu allà al segon pis s'han ficat tres famílies a viure, de sud-americans i passen de tot. Veritat, Ramona, el soroll que fan els teus veïns de dalt?

- Ara sembla que fan menys soroll

- Menys soroll? Perquè estàs més sorda que una tàpia

- Això també és veritat

- Tenen quatre nens corrents a la una de la matinada

- Aquest nano és molt maco -em diu en referència a Mohamed El Ghanwam, que avui no hi és. La Saray està atenent una clienta-.

- En general, són molt religiosos -li dic-

- Molt, molt, molt, jo treballo amb tres marroquines ...

- A on?

- En una fàbrica. Estem suant tot el dia i van amb el mocador

- Resen a la fàbrica?

- Sí, sí

- Però tenen permís

- Sí perquè estan en negre i ja ho van dir al principi

- Ets de Rocafonda

- Pitjor: jo sóc del Palau. El Palau esà infectadíssim. Saps la noia que es va cremar fa poc?

El periodista dissimula, però no en sap res

- Sí, va sortir a les notícies i tot. Es va llençar amb el nen petit

- Per què?

- Perquè se li va cremar la casa

- Però per maltractaments?

- No, però el marit ja està amb una altra dona. Ells són així.

- Noi, me'n vaig a donar la volta a la iaia

El periodista ho podrà haver fet pitjor o millor, però aquesta és la Rocafonda que no surt als estudis universitaris. Ni als diaris. I, per descomptat, a la que no s'acosten els polítics. Inclòs el Síndic de Greuges./ Un reportatge de Xavier Rius

(1) "A Catalunya no hi ha guetos. Un estudi ressalta que la immigració està molt repartida geogràficament", 25 de juny del 2013

La CUP, a favor de la Guàrdia Civil

Mai no hagués imaginat que la CUP estaria a favor de la Guàrdia Civil. Perquè si els Mossos no dissolen els violents amb les pilotes de goma com ho fan? A trets, com al segle passat? Amb el bon rotllo? Voldria recordar que Barcelona és una ciutat on s'ha calat a foc a un Starbucks. I no durant la Setmana Tràgica, sinó l'any passat. 

Perquè si no fas servir pilotes de goma en aquest cas, què fas servir? Les porres? Els gasos? Mànegues d'aigua? Les porres són insuficients si hi ha molta gent i l'ús d'una tanqueta -ni que sigui per les reminiscències militars que comporta- hauria de ser l'última opció. A més, pels carrers estrets del Gòtic o de Gràcia segur que no hi passaria. 

Per això, amb el tema de les pilotes de goma estic a favor de depurar al màxim les responsabilitats dels mossos que van fer perdre un ull a Ester Quintana i la melsa a un altre home d'identitat desconeguda. També de pagar, per descomptat, la màxima indemnització possible als afectats. Només faltaria. 

Probablement alguna cosa falla a la Brimo quan es produeixen dos casos tan similars en tan poc temps. I jo mateix ja he explicat en algun articleanterior que hi ha algun agent de la unitat -com el número 8.111- que es pensa un home de Harrelson, aquella mítica sèrie de televisió dels anys 70 el tinent de la qual s'acaba de morir. 

Però fa gràcia el líder la CUP David Fernàndez -cinc mesos després encara tenen butlla mediàtica- hagi convidat polítics i periodistes a tastar una bola de goma. Els de la CUP s'han fet grans: ara han de triar si volen ser un partit parlamentari o si volen continuar essent un partit antisistema. Les dues coses no pot ser. És a dir: han de decidir si estan a favor de cremar contenidors o de la gent que no ho estem. La immensa majoria. 

Perquè jo voldria convidar tan il·lustre diputat a fer un tomb per Barcelona durant la propera vaga general. Jo he vist paios en ple Passeig de Gràcia com feien pim pam pum contra les furgonetes dels Mossos -com el que il·lustra la foto- o còctels molotov contra aparadors del Corte Inglés. Fins i tot marrecs menors d'edat insultant els bombers perquè apagaven el foc! Es pensaven que estaven a Port Aventura. 

També he vist volar testos, tanques, papereres i contenidors al Passeig de Gràcia davant la mirada atònita de turistes acabats de desembarcar que es pensaven que estaven al Líban en comptes de Barcelona. A més, en aquestes coses sempre passa el mateix: els detinguts mai no han fet res. Resulta que sempre passaven per allà casualment.

Xavier Rius
Font 

Tenim un problema amb la immigració

Si jo fos un alcalde valent deixaria d'empadronar immigrants sense papers. Això no vol dir que no pugin rebre assistència sanitària en cas de malaltia, per descomptat. Però és una contradicció flagrant que l'Estat prohibeixi l'entrada il·legal d'immigrants i els ajuntaments els hagin d'empadronar només amb el passaport en vigor i un contracte de lloguer. Els ajuntaments no són també Estat?.

Això ja és el que va fer l'Ajuntament de Vic ara fa dos anys. Però llavors el rebombori polític i mediàtic va ser tan gran que va haver de recular. El PSOE va fer pinya en nom dels principis de l'esquerra: Zapatero, Fernández de la Vega, Rubalcaba van saltar al coll de l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, sense pensar-s'ho, malgrat que havia estat un decisió de tot l'equip de govern, format per CiU, PSC i ERC.

Però sospito que ni Zapatero ni De la Vegada ni Rubalcaba han estat mai a Vic, ni tan sols en campanya electoral. A la capital d'Osona s'hi ha d'anar un dia de mercat. I el dimarts, no el dissabte que està ple de forasters. Només l'aleshores el ministre José Blanco va admetre certa "incongrüència" en una legislació que, d'una banda, obliga a expulsar els immigrants sense papers i, de l'altra, a empadronar-los.

El resultat és prou conegut: a les darreres eleccions municipals la ultradretana Plataforma x Catalunya va convertir-se en segona froça política, després de guanyar un regidor -de quatre a cinc- mentre que el PSC ha esdevingut una força minoritària amb només dos -en va perdre la meitat-. Els socialistes fins i tot van quedar per darrera de la CUP pel que fa al nombre de vots.

L'actitud de la premsa més progressista també va ser gairebé unànime, començant per algun diari que ha hagut de tancar ara la seva edició en paper. Público va obrir la seva portada el 13 de gener del 2010 amb el titular: “Los xenófobos ven legitimitadas sus tesis por la medida del equipo de gobierno de CiU, PSC y ERC”.

El País, per la seva banda, va editorialitzar sobre l'efecte Le Pen a Osona. A l'Ara un subdirector molt proper a ERC -m'ho va admetre ell mateix quan treballava a la Com- escrivia que Vic havia enarborat el "fantasma xenòfob" i a El Periódico Joan Tapia afirmava que la dreta havia acabat copiant el discurs racista.


De fet, posaria la mà al foc que les direccions de Nicaragua i de Calàbria van fer recular les seves respectives agrupacions locals pressionades precisament per aquesta opinió publicada, que no és el mateix que l'opinió pública. Hi havia una crònica al diari del Grupo Zeta que començava així: “Va ser difícil aconseguir-ho, però després de diverses hores d’insistència telefònica, hi va haver resposta: socialistes i republicans van censurar el polèmic pla que van aprovar els seus coreligionaris locals, mentre que les altes esferes de CiU van optar per no pronunciar-s'hi”.


Només alguns opinadors es van atrevir a dir que, amb la immigració, calia fer alguna cosa. Perdonin si me'n deixo cap, però paga la pena recordar el valor de Pilar Rahola, Jordi Basté, Salvador Cardús, Vicent Sanchis, Miquel de Palol o Manuel Milián Mestre -ja veuen que n'hi havia de tots colors- per anar a contracorrent.


Fins i tot va haver-hi un exalt càrrec del tripartit expert en seguretat, Ramon J. Moles, -que havia estat secretari general de Medi Ambient amb CiU i d'Universitats amb Esquerra- va gosar publicar un article a La Vanguardia (”Vic: la paja en el ojo", 15 de gener del 2010) en què exposava que “es lícito y obligado que un ayuntamiento intente ajustar su prestación de servicios (dicho de paso: insuficientemente financiadas por Estado y Generalitat) a su padrón porque a ello le obliga la ley”.


No cal dir que la política en matèria d'immigració no la podem deixar en mans dels ajuntaments, però són els primers que reben l'impacte de la immigració -a hores d'ara espero que ja ningú no en negui el seu impacte, ni tan sols Dolors Camats-. I si algun alcalde fes això almenys el govern de l'Estat, ara en mans del PP, i el de la Generalitat, de CiU, es veurien obligats a dir-hi la seva perquè amb l'excusa de l'autonomia local -o dels centres escolars- sempre acaben mirant cap a una altra banda. Com amb les mesquites o el vel a les escoles.


La immigració és una patata tan calenta que els nostres polítics prefereixen amagar el cap sota l'ala. La prova és que, en el darrer debat electoral entre Rajoy i Rubalcaba abans de les generals, va haver-hi dos temes que no van sortir enlloc malgrat ser de candent actualitat: un la corrupció, l'altra la immigració. Atès que tot estava pactat al mil·límetre per les direccions electorals d'ambdós partits no cal que els digui per què. Més val no cremar-se, oi?


Ara per ara, l'únic que he llegit del nou govern del PP en matèria d'immigració ha estat unes declaracions del nou ministre de Defensa, Pedro Morenés, que defensava nacionalitzar estrangers després de dos anys a l'Exèrcit. Mirin si estan malament de personal les Fuerzas Armadas. I Mariano Rajoy, en campanya, no va dubar en fer un acte amb musulmans de Melilla -el 8 de novembre del 2011- que si l'hagués fet a Catalunya hagués posat els pèls de punta a García Albiol i a Sánchez-Camacho.


Pel que fa al Secretari d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch, la setmana passada feia unes declaracions al diari Ara ("El dia que m'espera", 21 de febrer del 2012) dignes d'un dirigent d'ICV-EUiA: "Estem cansats de sentir cantarelles com que els immigrants s'ho queden tot o que són els culpables de la crisi que patim".

Tothom sap que si Xavier Bosch va arribar al càrrec -sense experiència prèvia en la matèria, per cert- és perquè Àngel Colom, esquitxat pel cas Palau, no podia ser-ho. Però a veure si comencem a tocar de peus a terra i deixar de banda el bonisme en matèria immigració. No tot són flors i violes.


Perquè és evident que els immigrants no reben més ajuts pel fet de ser immigrants, sinó pel seu nivell de renda, però en temps de crisi això provoca tensions en les capes menys afavorides de la societat, que també estan patint. Un dia a e-notícies vam fer un experiment científic: la Laia va tenir la santa paciència de comptar a qui anaven destinats els ajuts de lloguer de la Generalitat. Les xifres eren irrefutables: el 77% eren per a immigrants.


Per això a CiU sembla que encara no saben que el tercer problema que amoïna als catalans és la immigració, segons qualsevol baròmetre del CEO. En realitat és el segon perquè el primer és "l'atur" i "el funcionament de l'economia", és a dir, ambdós són un de sol: la crisi.


I una dada més preocupant: a l'enquesta del desembre del 2011 (”Percepció de les polítiques públiques i valoració de l’obra de govern”) els catalans suspenien el Govern amb un 4,56 pel que fa a ”integració de la immigració”. Encara pitjor: el 81,1% considerava que no estava fent res per arreglar el "problema" de la immigració.


En el fons, doncs, és una sort que el líder de la ultradretana Plataforma x Catalunya, Josep Anglada, -i el seu secretari general, Robert Hernando- sigui un esverat. Anglada fa servir sovint expressions com "casta política” i "tecnòcrates de Brussel·les" o se n'alegra que "no hi hagi moros a la plaça". Si moderés el seu llenguatge penetraria en les classes mitjanes més del que està penetrant.

És encara d'hora per saber si Anglada ha tocat sostre, com es preguntava l'historiador Xavier Casals, un dels nostres experts en la qüestió, en el darrer número de la revista del Centre d'Estudis Jordi Pujol (La nova ultradreta i l’expansió del populisme a “Via 17. Valors, Idees, Actituds. Revista del Centre d’Estudis Jordi Pujol. Desembre del 2011”, pàg 144).


Però en menys de deu anys ha passat de 3.000 vots a les municipals -i només quatre regidors- a 65.000 -amb 67- i això que es presentava tan sols a un centenar de localitats. I si a les darreres eleccions al Parlament va quedar fora pels pèls -uns 4.000 vots- va ser només perquè el PP va endurir el missatge i sortosament va punxar a Barcelona.


En política no hi ha res pitjor que menystenir el rival. I si el 2014 Anglada entra al Parlament -als seus mítings no hi ha només fatxes i friquis com es pensen a TV3: hi ha molta classe mitjana-, el to trabucaire d'Alfons López Tena semblarà la mare Teresa de Calcuta al costat del del líder de PxC. Només cal recordar que a les generals, sense cap opció d'entrar al Congrés, va fregar els 60.000 vots.


Sé que probablement, amb aquest article, m'arrisco a que em diguin racista o xenòfob, però tinc una cosina casada amb un pakistanès -que parla un català perfecte, per cert- i un immigrant m'acaba de salvar la vida després d'arreglar-me el mòbil. Aixó sí: a canvi de 40 euros que he pagat de bon grat. És la llei de l'oferta i la demanda.


El que passa és que jo no visc a Sant Cugat -un veritable microcosmos-, sinó en un municipi amb un 20% d'immigració. En realitat, és més perquè els immigrants sense papers no surten mai a les estadístiques. I els meus fills tampoc no van al Col·legi Alemany, ni al Frederic Mistral, ni a l'Aula ni al Sunion ni al Betània-Patmos o al Saint Peter's School, per citar algunes de les escoles més cares de Barcelona i rodalies on han estudiat una bona part dels nostres representants polítics i on ara hi porten els seus fills.


No, els meus van a una escola pública amb un 50% d'immigració -plena de Mohamed, de Nirhim, de Nadir, d'Omaima. Que consti que va ser una decisió premeditada perquè vaig pensar -vam pensar- que els aniria bé veure com serà la Catalunya del futur. Però la percepció sobre la immigració canvia quan comences a veure gel·labes pel teu carrer i te n'adones que no tot és happy flowers.


Per això, veig CiU tan despistada amb la qüestió com al PP i, per descomptat, l'esquerra. Només alguns alcaldes socialistes -com Àngel Ros o Núria Marín, per exemple- han començat a canviar de xip conscients que tenen una fuita de vots per aquest cantó. L'altre dia, abans d'un acte a Òmnium, fins i tot Joan Tardà m'admetia que els votants del Front National són els antics votants del PC francès de George Marchais.

Per exemple, l'únic que se li ha ocorregut al nou portaveu de CiU al Congrés en matèria d'immigració, un tal Antoni Picó, és defensar una proposició de llei d'estrangeria sobre els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) després de la campanya d'El Periódico. No cal dir que als CIE s'ha d'aplicar estrictament la legalitat i depurar totes les responsabilitats, sobretot al de la Zona Franca després de la mort d'un intern. Però no vull ni pensar com deuen estar els CIE del Marroc, de Senegal o de Gàmbia en el cas que en tinguin.


La setmana passada, tot aprofitant un ple del Parlament, vaig estar xerrant per exemple amb diversos alcaldes sobre la immigració pels passadissos de la cambra. La veritat és que la majoria eren de CiU, però perquè després de les darreres eleccions municipals n'hi ha pocs del PSC. A la propera intentaré enraonar amb els socialistes Esteve Pujol i Judith Carreras, alcaldes respectivament de Camprodon i Olvan. Però no és el mateix, perquè el primer té un 11,4% d'immigració i la segona només un 2,7%.

Tot era off the record, és clar. Però un em va advertir que si no espavilem, en deu anys, podem acabar "com la Banlieue de París". Un altre em va explicar que, durant les eleccions, en feus socialistes, se li havien atansat votants que li deien -l'expressió és textual: "si em treus els moros et voto".


N'hi havia un, amb un percentatge d'immigració relativament baix al seu municipi, que no n'estava gaire amoïnat, però em va confessar que un dia va anar al centre històric de Tortosa i va quedar garratibat: "allò semblava Islamabad".


Però el més preocupant és el que em va dir una regidora del Baix Empordà que estava de visita: "amb la crisi, marxen". Malament rai si aquest és el criteri del partit de govern a la Generalitat, perquè vol dir que no té política en matèria d'immigració.


Per descomptat, també hauríem de fer autocrítica. Digue-m'ho clarament: sort n'hem tingut de la immigració: sense immigrants qui pujaria les bombones de butà a un cinquè pis del Raval sense ascensor? qui tindria cura dels nostres avis o qui netejaria els nostres carrers? (Nota del blog: qui ho feia abans que arribés tanta immigració?)

També hem tingut també un munt d'empresaris sense escrúpols: el boom de la construcció s'ha basat en part en mà d'obra barata. Un altre alcalde coneixia el cas d'un escorxador que pagava 500 euros al mes a immigrants per treballar a dos graus sobre zero.

Però tampoc no podem obrir les portes de bat a bat: tot immigrant hauria de venir, com a mínim, amb un contracte de treball sota el braç. I més amb els temps que corren. En política no hi ha res pitjor que no fer res. Tenim -tenen, perquè jo només faig de periodista- un problema. Si no espavilen, la situació pot esdevenir explosiva. I em sap greu dir-ho: això no és un article, ni tan sols una tesi doctoral malgrat la seva extensió, és un veritable crit d'alarma.

Per exemple, diumenge passat, a mitja tarda, vaig anar a donar un tomb pel meu poble. Em vaig sentir en minoria: primer em vaig creuar amb una parella, després amb un pare i un fill, més tard amb unes dones amb criatures, finalment amb tres homes un d'ells tapat de cap a peus: tots eren immigrants magrebins. Fins passat cinc minuts no vaig veure un autòcton. Malament rai si les classes mitjanes -de la qual em sento membre- se senten oblidades. Pot passar de tot.

Xavier Rius
Font: E-notícies

L'esquerra i la Immigració

El passat 4 d'octubre Dolors Camats es va empipar de valent quan li vaig preguntar si els seus fills anaven a una escola pública o privada. Quan sortia de la sala de premsa de Parlament encara la sentia queixar-se: "digueu-li al Rius que no pot fer aquestes preguntes". Com si els periodistes haguessim d'escriure al dictat d'Iniciativa. Això potser passava a l'època de Breznev, però ara no.

La portaveu d'ICV va acusar Duran -com UGT, CCOO i SosRacisme- de tenir un discurs "incendiari" en tema d'immigració després que el líder d'Unió digués, en plena precampanya electoral, que "la immigració és un problema" pel seu impacte en el sistema educatiu o sanitari. Les coses com són.

És veritat que Catalunya ha estat tradicionalmnet una terra d'acollida -fins i tot ho recull el preàmbul de l'Estatut- i que sort n'hem tingut dels immigrants. Si no, qui pujaria les bombones de butà a un cinquè pis del Raval, cuidaria els nostres avis o escombraria els nostres carreres?.

Però també que hem obert les portes de bat a bat: cap país del món -sobretot sense estat- deu haver rebut un milió de nouvinguts en deu anys. Agreujat pel fet que la política d'immigració del PP i del PSOE ha estat gairebé inexistent: la d'Aznar per por a les crítiques i la de Zapatero perquè primer es va basar en els papers per tothom i després en regularitzacions massives.

La prova definitiva és que en el debat televisiu entre Rajoy y Rubalcaba abans de les darreres eleccions generals va haver-hi dos temes estrella que no van sortir: corrupció -no m'estranya: Urdangarin, Gürtel, Campeón, etc- i immigració.

Però, ens agradi o no, la immigració té un impacte en la llengüa, en l'educació, en la sanitat. Pel que fa al català jo sempre recomano el llibre de Toni Soler -gens sospitós de proximitat al PP- Amb llengua o sense (Columna, 2008) on admet que "com més gran sigui el flux migratori, més retrocedirà la llengua catalana. Negar aquesta evidència és pueril". "A l'àrea de Barcelona i a les grans ciutats -afegeix-, la immigració s'integra utilitzant l'espanyol".

Només recordar per exemple que, a les darreres proves de l'Institut Metropolità del Taxi, dels gairebé 600 aspirants només van aprovar un 52% i les proves per fer de taxista no deuen ser, ni de bon tros, com les de la Selectivitat. Al capdavall, la majoria de nous taxistes són llatinoamericans, pakistanesos o magrebins.

I si la immigració no té un impacte en la seguretat com és que el 45% dels reclusos són estrangers com ha reconegut la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal?. La xifra, durant el tripartit, era gairebé secreta per no ser políticament incorrectes. Amb quasi 11.000 interns tenim, per cert, les presons a rebentar per això s'ha posat en marxa un pla perquè els reclusos estrangers sense papers pugin maxar abans d'hora, mesura que no s'ha atrevit a criticar ni Iniciativa.

I en sanitat ara que estan de moda les retallades? Tenim més de 7,5 milions de targetes sanitàries. Durant el 2008, el 60 % de les altes van ser de persones de nacionalitat estrangera i el nombre d'immigrants que amb targeta sanitària va superar el milió, segons va informar llavors l'aleshores consellera Marina Geli. Jo, que sóc usuari de la sanitat pública -no com Camats, que també té mútua privada- he fet cua de vegades en alguna sala d'espera on gairebé era l'unic autòcton.

Finalment, l'ensenyament. El número d’immigrants a l'escola -pública, clar- no ha parat de créixer en deu anys: el curs 1998/1999 era de 16.000 i el 2008/2009 de 151.000. Amb franquesa, vostès creuen que un pakistanès o un marroquí que arriba a mig curs sense parlar ni català ni castellà no afecta al seu propi rendiment, però també al de la resta de la classe?,

Com recordava el Cercle d'Economia en el seu document "Educació, la gran prioritat": “la immigració planteja seriosos problemes educatius. Educar a un immigrat vol dir incorporar-lo al nostre sistema econòmic-cultural (...) només impedint la ghettizació escolar es podrà evitar la ghettizació social”.

Al final, són actituds com les de Dolors Camats -el bonisme de l'esquerra, en general- les que fan créixer Anglada que ha aconseguit una sòlida base electoral durant les últimes convocatòries: 75.000 vots a les eleccions al Parlament, 66.000 a les municipals -amb 67 regidors malgrat que només es presentava a un centenar de municipis- i 60.000 a les generals. Si l'esquerra no canvia de xip amb la immigració només és qüestió de temps que entri al Parlament.

Només cal agafar els resultats electorals a Badalona on Albiol -amb un discurs dur sobre immigració- va passar de set regidors a onze: d'uns 16.000 vots a 26.000. El PSC es va mantenir en 21.000 -fins i tot va pujar una mica en números absoluts- mentre Esquerra va desaparèixer del mapa -havia tingut 4.000 vots a les eleccions del 2007- i la formació de Dolors Camats en va perdre gairebé 4.000. Alguns, per força, havien d'anar a parar al PPC i tot. Com a França, que molts votants del Front National són antics votants de del comunista George Marchais com em va admetre un dia Joan Tardà.

Si la portaveu d'ICV al Parlament encara dubta després de tot el que explico aqui que agafi el darrer llibre d'una intel·lectual d'esquerres com Ana María Moix "Manifiesto personal" (Ediciones B) que admet que "la inmigración genera conflictos de todo tipo: sociales, educativos, humanitarios, convencionales ..." (pàg 198). I que consti que l'autora tampoc se n'estar de denunciar que, de la immigració, ens n'hem aprofitat tots plegats. Començant per empresaris sense escrúpols.

Xavier Rius

Font: e-notícies

En Xavier Rius cada vegada encerta més els seus articles, és clara la seva evolució que molta gent tenim

La islamització de Catalunya

Xavier Rius.

A veure si al final tindrà raó l'ultra Josep Anglada amb la cantarella de la islamització de Catalunya. El líder de la xenòfoba Plataforma x Catalunya s'està inflant a vendre llibres -una primera edició de 10.000 exemplars-, amb una història de política ficció: a les eleccions del 29 de gener del 2025 el PSOE i el PP han empatat a escons i un anomenat Partit Islàmic d’Al-Àndalus "ha aconseguit quaranta diputats en el Congrés i té la clau de la governabilitat", segons el fulletó de l'editorial. Perquè des que que la secretaria d'Estat d'Immigració la socialista Anna Terrón va dir allò que no es veien burques pel carrer 

(1) els mitjans de comunicació no fan més que publicar-ne fotos. Clar que Carod també havia ficat la pota un mes abans 

(2): "a Catalunya no n'hi ha, de burca. Aquí no hi ha ningú que vagi amb burca i, que jo sàpiga, tampoc a França". En ambós casos la manca de perspicàcia no sé si és deu a un excés en l'ús del cotxe oficial. Fins i tot surten per TV3 com la que van entrevistar al Telenotícies divendres passat 

(3) coincidint amb la prohibició del burca al Vendrell. Però el problema no és que hi hagi burques, que també, sinó l'escàs grau d'integració que demostra una persona que va amb burca pel carrer. 

La que va sortir pel TN no parlava ni català ni castellà. És que ni un simple bon dia. El professor de sociologia de la Rovira i Virgili Jordi Moreras ho explicava aquest dimarts 

(4): "el nicab està legitimat per una visió molt integrista de l'islam: per protegir-se de la influènica i del procés d'assimilació a Occident". Autor d'Els imams a Catalunya (2007) i "Musulmans a Catalunya" (2008), també advertia que el problema és que "no sabem respondre a la penetració del fonamentalisme". I una ministra marroquí, Nouzha Skalli, admetia dissabte 

(5) que "fa falta deixar clar que l'islam no obliga a portar el burca, és una prescripció religiosa. És tracta de la manifestació d'unes idees molt reaccionàries i obscurantistes que volen colar a la dona". El País publicava dies enrera 

(6) la rebel·lió d'onze mesquites -nou de Tarragona i dos de l'àrea de Barcelona (Rubí i Sant Boi) contra la prohibició del vel integral en dependències municipals. En aquest cas el que posava els pèls de punt era que es tractava de mesquites salafistes, és a dir, d'un corrent fonamentalista de l'islam, sobre les que ja han alertat més d'un cop tant Pilar Rahola com Àngel Colom. El mateix diari recollia l'opinió d'un musulmà que justificava el fet perquè "no podem interferir en les qüestions d'Al·là, és un assumpte mesquí. Us sembla normal tenir a prostitutes al carrer, però prohibís a una dona tapar-se la cara". Francament, a mi no ni una cosa ni l'altra. Què fa mentestant l'esquerra? Mirar-s'ho des de la barrera llevat d'alguns alcaldes socialistes, com el de Lleida, Àngel Ros, que ha agafat el toro per les panyes, o el de Barcelona, Jordi Hereu, que ho ha vetat ara just després que Montilla digués el passat 26 de maig que "jo surto al carrer i no veig moltes persones amb burca". Però mentre l'alcalde de Barcelona ho prohibeix per decret a Barcelona, els seus companys del Vendrell abandonen el ple municipal com a protesta amb quatre dies de diferència. D'altres, com l'alcaldessa de Cunit, ha passat de defensar un imam enfront la denúncia d'una treballadora social a dur la prohibició del burca al Senat. Mentre que Joan Ridao encara parla de "no fer un ús partidista de la immigració", Anna Simó de fer "tasques de mediació" -amb qui, amb el marit?- i Joan Herrera de "cordó sanitari". 

Divendres vaig entrevistar l'alcaldable de la Plataforma x Catalunya al Vendrell i vicepresident de la formació, August Armengol. Em va deixar decol·locat: potser és tan o més xenòfob que Anglada, però no ha passat per Fuerza Nueva, ni és un friki, ni un skin ni qualsevol personatge d'aquests amb els que acostumem a identificar l'utradreta: és metge pediatra, ha estat professor associat a la Rovira i Virgili i va ser número 1 de la seva promoció de l'ICS l'any 1999. Prou de bonisme en immigració o l'ultradretana Plataforma x Catalunya es posarà les botes a les properes eleccions al Parlament. L'esquerra ja no pot deixar en mans del PP o d'Anglada aquest tema. Se n'ha de parlar i molt. La immigració és el segon problema de Catalunya segons el darrer baròmetre del CEO. Ho he advertit en altres ocasions des d'aquesta mateixa columna: Josep Anglada s'està treballant des de fa mesos els feus socialistes i populars del Barcelonès, del Baix Llobregat, del Vallès. Si no volen que surti de diputat -ell i uns quants del seu partit- més val que espavilin. Ja han vist el que ha passat a Holanda.

Xavier Rius

El País, 9 de juny del 2010
http://blogs.e-noticies.com/punt-de-mira/la_islamitzacio_de_catalunya.html

El comunista i l'Audi A6

Pancarta del grup d'animació  de l'equip polonès Legia Warsaw

No sóc dels que pensen que un comunista no pot viatjar amb cotxes luxosos, o deixar-se un sou en un bon restaurant, encara que sempre he cregut que devien menjar-se la llagosta amb mala consciència. Però el que sí que trobo inacceptable és que el mateix comunista gaudeixi dels privilegis d’un càrrec públic, en faci un ús ostentós i generós, i després vagi per la vida d’antisistema. O es dediqui a malparlar de l’escola concertada, i els fills es formin a la privada. O, encara més simpàtic, siguin uns antiamericans furibunds, i vagin a estudiar als EUA. És allò que fa anys vaig batejar com la pijoprogressia, peculiar espècimen polític que compatibilitza, sense urticària, el cotxe oficial, el sou públic i el discurs okupa. És cert que el populisme d’esquerres és tan antic com el de dretes, i que res no ens ha de sorprendre sota el sol de la política, però hi ha una diferència que el fa encara més desagradable. 

Generalment, els populistes d’esquerres no en tenen prou de vendre mirallets falsos al mercat de la demagògia. A sobre, ho fan des d’una pretesa tribuna de superioritat moral, amb cara de llaga d’estómac, i renyant la impenitent ciutadania, culpable de gaudir del pecat del capitalisme. En aquests casos, i perdonin la confidència, l’estómac se’m revolta, tal vegada perquè estic força tipa dels falsos mercaders que detenten la veritat dogmàtica. Durant dècades de magnífic comunisme, hem pogut patir els estralls de la seva doctrina, i en aquest sentit, sempre em resulta admirable observar com gaudeixen, els actuals comunistes, d’una amnèsia tan generosa. Mestretites, moralistes del catecisme progre i, a sobre, antisistema. I tot això mentre viatgen a l’estranger en primera, o es traslladen dins d’un còmode cotxe de luxe que paguem tots els ciutadans. El darrer exemple ha estat la petita polèmica que he mantingut amb Jordi Miralles, i que la web E-noticies d’en Xavier Rius ha reproduït amb fidelitat. L’estimat líder d’EUiA –si afegeixen més sigles a la cosa, aconseguiran una fita semàntica– va ser l’altre dia a TV3. 

Al bell mig de l’entrevista amb Lídia Heredia, va assegurar que ell no és “classe política”, i va deixar anar una peroració sobre la maldat del terme, per acabar assegurant que només és “un carter en excedència”. Fantàstic. Aleshores, em pregunto, si li molesta tant la “classe política”, per què li agrada traslladar-se a les televisions públiques en un Audi A6 posat pel Parlament? ¿És lícit que per parlar com a líder d’un partit polític usi un cotxe públic? ¿No s’inquieta la seva ànima de carter comunista en excedència davant d’alguns abusos de l’erari públic que s’han perpetrat al govern que dóna suport? ¿Està bé dedicar 300.000 euros a comprar cotxes de gamma alta? Dimarts, al 59 segons de TVE-2, parlava de les maldats del capitalisme. ¿Deu ser el mateix capitalisme que ha construït els Audis que usa com a “servei públic”? ¿O el mateix que permet encarregar estudis sobre la granota blava a milers d’euros la pàgina? O… La seva resposta ha estat etzibar-me que ell mai no li ha dit a ningú “No sabe con quien está hablando”. Jo tampoc, senyor Miralles. Primer, perquè parlo en català, segon perquè difícilment puc dir a algú que no sap amb qui parla (porto la cara posada), i tercer perquè és mentida. Però usar una mentida de fa deu anys, inventada per un cert sector del PP, per intentar justificar les misèries actuals, no em denigra a mi, sinó que el retrata a vostè. I, posats a fer, miri, jo mai no vaig utilitzar el cotxe oficial –que era de gamma baixa– per anar a fer mítings, passejar el cap de setmana o gaudir de l’oci nocturn. No em vengui la moto. Potser vostè és un carter comunista en excedència. Però ha après molt aviat a gaudir dels plaers malvats del capitalisme. I a sobre, tot pagat pels ciutadans.

Pilar Rahola
Font: Avui.cat