Dibuixos del Gulag comença de forma inesperada, amb un tret al cap d'un homo-sovieticus orgullós d'una de les minories orientals de la URSS. Porta unes ulleres gruixudes i un vestit soviètic, i amb una postura impecable, aquest home et mira a tu, el lector, amb ferma resolució. Aquest és el camarada del mes incondicional, el retrat es col·loca a l'entrada d'un enorme complex de la fàbrica en una ciutat industrial soviètica. Oblideu-vos dels bons i un augment de sou - la veritable glòria es trobava a la construcció d'un futur socialista.
L'home es Danzig Baldaev, i als seus col·legues que realment els semblava ser un ciutadà soviètic lleial. Nascut el 1925, va treballar durant dècades a la presó soviètica on no hi ha lloc per als aprensius, això és segur. I no obstant això, va donar la volta a la primera il·lustració del llibre, un dibuix d'un grup de revolucionaris orgullosos titulada el 'Començament del Gulag' i a la part superior dreta hi ha una inscripció que diu: "Dedicat al 70 aniversari de la geganta de la literatura russa, A.I. Solzhenitsyn. 11 de novembre de 1988". Una cosa estranya que ho escrigui un oficial de carrera penal, oi?
Passeu unes quantes pàgines endavant i veureu, molt probablement en l'horror - en les denúncies més violentes i viscerals de l'URSS que no pots ni imaginar. Per darrere la mirada orgullosa i ferma d'Baldaev hi havia una fúria moral que es va expressar en dibuixos, representacions minuciosament detallades de la violació, la tortura, la crueltat i la degradació que s'ha produït al Gulags dia a dia.
L'home es Danzig Baldaev, i als seus col·legues que realment els semblava ser un ciutadà soviètic lleial. Nascut el 1925, va treballar durant dècades a la presó soviètica on no hi ha lloc per als aprensius, això és segur. I no obstant això, va donar la volta a la primera il·lustració del llibre, un dibuix d'un grup de revolucionaris orgullosos titulada el 'Començament del Gulag' i a la part superior dreta hi ha una inscripció que diu: "Dedicat al 70 aniversari de la geganta de la literatura russa, A.I. Solzhenitsyn. 11 de novembre de 1988". Una cosa estranya que ho escrigui un oficial de carrera penal, oi?
Passeu unes quantes pàgines endavant i veureu, molt probablement en l'horror - en les denúncies més violentes i viscerals de l'URSS que no pots ni imaginar. Per darrere la mirada orgullosa i ferma d'Baldaev hi havia una fúria moral que es va expressar en dibuixos, representacions minuciosament detallades de la violació, la tortura, la crueltat i la degradació que s'ha produït al Gulags dia a dia.
Let’s try the random flip method. I pick up the book, close my eyes, flick through the pages and-
P132: Three prisoners are forcibly drowning an “enemy of people” in an enormous barrel of sewage.
P133: A startled Zek is now drowning in concrete — Baldaev remarks that this was a fate commonly inflicted by “criminal” prisoners upon workers- i.e. those who had been tossed in the Gulag as slave labour. ‘There is no way of knowing how many victims the concrete structures of power plants hold’ he notes.
P87: Emaciated, naked, tattooed female prisoners lining up to have their vaginas searched for ‘drugs, razor blades, alcohol’
P159 A woman, naked from the waist down is tied to a tree and positioned atop an ant hill, a funnel feeding ants into her vagina.
P102 A deep pit, filled with enemies of the people forced to live in a hole in the ground in -40 because no barracks have been built for them. Baldaev notes that around 75% of these prisoners would die.
You get the idea: Baldaev’s sketch book contains many pages of relentlessly brutal depictions of the extremes of human cruelty.
Initially — because Baldaev is fond of cross hatching and draws a lot of rape – his book reminded me of the work of Robert Crumb. But whereas Crumb’s work is primarily an expression of solipsism and neurosis, Baldaev draws things that actually happened. Perhaps then it’s more like Goya’s series on the horrors of war. But Goya’s work is more aestheticised. The last time I saw those pictures at an exhibition I rather enjoyed myself. Baldaev makes you flinch time and again. He stuffs the horror down your throat, smears filth across your eyes. His horror is sincerely, willfully gratuitous, although there is nothing wrong with being gratuitous when reality itself is gratuitous — a point well made by the book’s editors who annotate many of Baldaev’s most extreme images with references to other works on the Gulag (most frequently Varlam Shalamov’s Kolyma Tales).
- See more at: http://thedabbler.co.uk/2011/04/review-drawings-from-the-gulag-danzig-baldaev/#sthash.zzO3pELF.dpuf
P132: Three prisoners are forcibly drowning an “enemy of people” in an enormous barrel of sewage.
P133: A startled Zek is now drowning in concrete — Baldaev remarks that this was a fate commonly inflicted by “criminal” prisoners upon workers- i.e. those who had been tossed in the Gulag as slave labour. ‘There is no way of knowing how many victims the concrete structures of power plants hold’ he notes.
P87: Emaciated, naked, tattooed female prisoners lining up to have their vaginas searched for ‘drugs, razor blades, alcohol’
P159 A woman, naked from the waist down is tied to a tree and positioned atop an ant hill, a funnel feeding ants into her vagina.
P102 A deep pit, filled with enemies of the people forced to live in a hole in the ground in -40 because no barracks have been built for them. Baldaev notes that around 75% of these prisoners would die.
You get the idea: Baldaev’s sketch book contains many pages of relentlessly brutal depictions of the extremes of human cruelty.
Initially — because Baldaev is fond of cross hatching and draws a lot of rape – his book reminded me of the work of Robert Crumb. But whereas Crumb’s work is primarily an expression of solipsism and neurosis, Baldaev draws things that actually happened. Perhaps then it’s more like Goya’s series on the horrors of war. But Goya’s work is more aestheticised. The last time I saw those pictures at an exhibition I rather enjoyed myself. Baldaev makes you flinch time and again. He stuffs the horror down your throat, smears filth across your eyes. His horror is sincerely, willfully gratuitous, although there is nothing wrong with being gratuitous when reality itself is gratuitous — a point well made by the book’s editors who annotate many of Baldaev’s most extreme images with references to other works on the Gulag (most frequently Varlam Shalamov’s Kolyma Tales).
- See more at: http://thedabbler.co.uk/2011/04/review-drawings-from-the-gulag-danzig-baldaev/#sthash.zzO3pELF.dpuf
Però agafem el llibre i obrim unes pàgines a l'atzar, aviam que trobem...
P132: Tres presos "enemics del poble" s'estan ofegant per la força en un enorme canó d'aigües residuals.P133: Un pres s'està ofegant en el formigó, no hi ha manera de que algú el pugui ajudar - observacions Baldaev que es tractava d'un destí comú "No hi ha manera de saber quantes víctimes de les estructures de formigó de les centrals tenen", assenyala.P87: demacrades, nues i tatuades fan fila perquè els guardes busquin a les seves vagines drogues, fulles d'afaitar i alcohol.P159 Una dona, nua de cintura cap avall, està lligada a un arbre i està col·loca damunt d'un formiguer amb un embut a la seva vagina, una font d'alimentació per a les formigues.P102 Un pou profund, ple presoners obligats a viure en un forat a terra, perquè no s'han construit cap barracó per ells. Baldaev assenyala que al voltant del 75% d'aquests presos moriria.Us feu a la idea? Quadern d'esbossos de Baldaev conté moltes pàgines de descripcions implacablement brutals dels extrems de la crueltat humana.Al principi el seu llibre em va recordar l'obra de Robert Crumb. Però mentre que el treball de Crumb és fonamentalment l'expressió del solipsisme i la neurosi, Baldaev dibuixa coses que realment van succeir. Potser llavors s'assembla més a la sèrie de Goya sobre els horrors de la guerra. Però l'obra de Goya és més estetitzada. Baldaev fa que et trobis enrere una i altra vegada. Que notis l'horror per la gola, que et freguis els ulls. El seu terror és sincer, voluntàriament gratuït, tot i que no hi ha res dolent en ser gratuït quan la realitat en si és gratuïta - un punt ben fet pels editors del llibre d'anotar moltes de les imatges més extremes de Baldaev amb referències a altres obres al Gulag (amb major freqüència Varlam Relats de Kolyma Shalamov).
P132: Tres presos "enemics del poble" s'estan ofegant per la força en un enorme canó d'aigües residuals.P133: Un pres s'està ofegant en el formigó, no hi ha manera de que algú el pugui ajudar - observacions Baldaev que es tractava d'un destí comú "No hi ha manera de saber quantes víctimes de les estructures de formigó de les centrals tenen", assenyala.P87: demacrades, nues i tatuades fan fila perquè els guardes busquin a les seves vagines drogues, fulles d'afaitar i alcohol.P159 Una dona, nua de cintura cap avall, està lligada a un arbre i està col·loca damunt d'un formiguer amb un embut a la seva vagina, una font d'alimentació per a les formigues.P102 Un pou profund, ple presoners obligats a viure en un forat a terra, perquè no s'han construit cap barracó per ells. Baldaev assenyala que al voltant del 75% d'aquests presos moriria.Us feu a la idea? Quadern d'esbossos de Baldaev conté moltes pàgines de descripcions implacablement brutals dels extrems de la crueltat humana.Al principi el seu llibre em va recordar l'obra de Robert Crumb. Però mentre que el treball de Crumb és fonamentalment l'expressió del solipsisme i la neurosi, Baldaev dibuixa coses que realment van succeir. Potser llavors s'assembla més a la sèrie de Goya sobre els horrors de la guerra. Però l'obra de Goya és més estetitzada. Baldaev fa que et trobis enrere una i altra vegada. Que notis l'horror per la gola, que et freguis els ulls. El seu terror és sincer, voluntàriament gratuït, tot i que no hi ha res dolent en ser gratuït quan la realitat en si és gratuïta - un punt ben fet pels editors del llibre d'anotar moltes de les imatges més extremes de Baldaev amb referències a altres obres al Gulag (amb major freqüència Varlam Relats de Kolyma Shalamov).
Però tornem al homo-sovieticus orgullós de la part davantera del llibre. Fa uns anys, l'editor de Baldaev Fuel, va produir tres volums sobre els tatuatges russos, Tattoo Encyclopaedia Penal. Aquests
llibres també estaven plens d'imatges de sadisme de violació (amb
esquelets de bonificació i dimonis) - tots els quals Baldaev havia
copiat amb cura de la pell dels presoners al seu càrrec. Una
diferència clau entre els llibres és que l'enciclopèdia
es va produir amb l'aprovació de les autoritats soviètiques, que
valoraven el coneixement que proporciona la subcultura criminal dins
dels campaments. Dibuixos
del Gulag però va ser un treball secret que Baldaev va elaborar en els
dies en què l'horror del sistema de Stalin encara no havia estat admès.
Va
ser un desafiament particular d'oblit d'un home que s'havia vist a les
crueltats del sistema d'ambdós costats - per molt temps abans
d'esdevenir un guàrdia de la presó del seu pare havia estat víctima de
les purgues de Stalin. Baldaev posteriorment va passar part de la seva infància en un orfenat per als "enemics del poble".
Potser això explica la importància que li dóna als horrors infligits no només pels guàrdies als presoners, sinó també les coses que van fer uns presoners als altres. Baldaev entén que la línia entre la víctima i opressor no estava tan clarament traçada. Una crítica estranya al Observer parla sobre la qüestió de si l'obra de Baldaev era pornografia, però la veritat és que és un registre meticulós, ombrívol de les tenebres, i com a tals, preguntes que són difícils de respondre.
Potser el més inquietant de Dibuixos del Gulag és la seva gairebé total absència de redempció. En llegir-lo és difícil oblidar que la mera existència del llibre és un testimoni de l'heroisme de Solzhenitsyn i la gent que el va ajudar a compilar - i per tant aquesta trilogia representa un petit triomf sobre el mal .
Dibuixos
del Gulag, d'altra banda és un compte secret, creada en la foscor com
un testimoni de la foscor - una seqüència repetitiva sense pietat de les
revelacions sobre el que un munt de covards, carnívors i com de merdes es pot arribar a ser. Sí,
i no només això, sinó que és una obra que ens obliga a enfrontar-nos a
una veritat simple, trist que - per sort i còmode - potser prefereixi no
pensar en: que per milions de persones que no havien fet res dolent, la
gent com vostè i jo, no hi havia res que poguessin fer per ser lliure. No
hi havia manera de sortir de l'infern que estaven atrapats a
l'interior, sinó que es van quedar sense esperança, i condemnat per sempre.
Daniel Kalder és l'autor de dos llibres aclamats per la crítica, Telescopis estranys i perduts cosmonauta, així com nombrosos altres escrits arxivats en la seva extraordinària pàgina web.
Font
Daniel Kalder is the author of two critically acclaimed books, Strange Telescopes and Lost Cosmonaut, as well as numerous other writings archived at his extraordinary website. - See more at: http://thedabbler.co.uk/2011/04/review-drawings-from-the-gulag-danzig-baldaev/#sthash.oPcLl476.dpuf
jjjjjDaniel Kalder is the author of two critically acclaimed books, Strange Telescopes and Lost Cosmonaut, as well as numerous other writings archived at his extraordinary website. - See more at: http://thedabbler.co.uk/2011/04/review-drawings-from-the-gulag-danzig-baldaev/#sthash.oPcLl476.dpuf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada