LA MOCIÓ DEL BURKA.

Una passa endavant. I per bé que podria objectar el redactat (ambigu), o l'ambició (curta), o el compromís (timorat), el fet és que la moció aprovada amb molt consens al Parlament per tal de fer una llei que prohibeixi el vel integral és un gest de valentia. Un gest que no hauria estat possible sense la bona feina del convergent Lluís Guinó, ni el treball rigorós i infatigable de la republicana Gemma Calvet. Al darrera, feministes compromeses contra aquesta brutal presó tèxtil, com les del hashtag ‪#‎burkamutila‬, socialistes com Marina Geli o Lourdes Muñoz, dones com Júlia Otero, o Carme Freixas o Montse Pinyol, i també Carina Mejías de Ciutadans, a banda del PP, que també hi ha donat suport. Han quedat fora, amb una argumentació estrambòtica que faria plorar les grans dones musulmanes que lluiten pels seus drets, els d'IC i la CUP. Però, més enllà d'aquest flanc multicultural i multiempanat, el Parlament ha dit sí a la moció i ara s'obre el camí cap a la llei per tal que a Catalunya l'islamisme obsessionat amb el domini de la dona no trobi una cobertura legal tan permissiva.

Com que algunes organitzacions amb un passat il•lustre i un present capciosament ultraideològic han fet força soroll en contra de la moció, l'article el continuen algunes grans dones musulmanes. Aquesta és la seva veu. Wassyla Tamzanli, algeriana i exresponsable d'igualtat de la Unesco: "És una presó de tela, una pràctica bàrbara sobre la qual la religió no ha sabut imposar-se. El problema és que ara la religió està en mans dels homes que només pretenen dominar les dones". Chahdortt Djavann, iraniana i autora del llibre Sota el vel: "Era el vel o la mort...". Nouzha Skalli, marroquina i ministra: "El burca simbolitza l'opressió de la dona i no té res a veure amb l'islam". Wafa Sultan, condemnada a fàtues de mort: "Occident subestima la perversitat de l'islamisme". Eman Nafjan, saudita i activista: "Ens forcen a tapar-nos amb el nicab, si cal amb la violència de les armes". Ayan Hirsi Ali: "És una gàbia mental. Al principi, quan obres la porta de la gàbia romans dins: tens por... Has interioritzat la presó". Wajeha al-Huwaider, activista saudita, en una carta a Obama: "Així com veig els ocells totalment coberts de petroli, així puc relatar el patiment de les dones saudita. Aquests ocells no poden moure's, no tenen control de la seva vida, no poden volar lliurement cap a un lloc segur. Així vivim les dones saudites"... ¿Sorprèn que, talment passa a les dictadures més ferotges, a casa nostra, el mapa de les ciutats amb vel integral se solapi amb el lloc on domina el salafisme? És evident que no. Per acabar manllevo la famosa cita i la dedico als que encara confonen el burca amb la llibertat: és l'opressió, estúpids. I afegeixo: si enlloc de mirar el manual del vell progre i parlar amb imams, llegissin les dones musulmanes, potser no farien tant el ridícul.

Pilar Rahola

ELS PITS D´AMINA

Si féssim balanç inicial de la campanya #burkamutila, en denúncia per l'actitud permissiva del Parlament amb el burca, es podria dir que s'han complert les previsions, tant les positives -molt suport- com les negatives. I com era d'esperar, els atacs més obtusos han vingut d'una esquerra la mirada paternalista de la qual els porta a assegurar que aquesta és una lluita de "dones occidentals" que no tenim res a fer amb la qüestió de l'islam, i que es tracta de llibertat religiosa. Com que ja he dedicat molt esforç a explicar la lluita de les musulmanes per la seva llibertat -incloent el meu llibre La República Islàmica d'Espanya, on està molt detallada-, no perdré més temps. Senzillament, els que diuen això no tenen ni idea del que és la misogínia islamista, no saben com s'imposa, com està finançada per milions de dòlars, amb imams integristes repartits per tot el món, ni saben res de la lluita de milers de musulmanes per la seva llibertat.

L'esquerra, aquesta esquerra tan pura que dóna lliçons morals mentre encara creu que Castro va ser un llibertador, no s'ha assabentat que el Nelson Mandela del segle XXI és la dona musulmana.

Dones d'una valentia extraordinària, habitants moltes elles de dictadures brutals, que, malgrat la por, es juguen la vida defensant els seus drets. Iranianes com Shirin Ebadi, sirianes com Wafa Sultan, somalis com Ayan Hirsi Ali, saudites com Dana Bakdounis, bengalís com Taslima Nasreen, i tantes altres l'anonimat de les quals no resta ni coratge, ni risc. Totes elles alcen la seva veu denunciant les presons tèxtils, el domini social, legal i mental de les dones a l'islam, la violència que pateixen des de la infantesa, els assassinats d'honor, els casaments de nenes, en definitiva, una brutal segregació que les converteix, des del bressol, en autèntics presoneres del seu destí. I si aquestes veus no són escoltades en països com el nostre, qui les escoltarà? La crítica més indecent és la que diu que anar contra el burca o denunciar l'integrisme islàmic és donar la raó a l'extrema dreta. Això és tan pervers com dir que la posició d'aquestes esquerres dóna la raó als imams totalitaris. Ni una cosa ni l'altra, però cadascú ha d'escollir una causa, i la meva i la de moltes, és la de lluitar contra el totalitarisme islamista. Tanmateix, hi ha una esquerra que ha abandonat les lluitadores musulmanes a la seva sort. 

Acabo amb l'última d'elles, la valenta tunisiana de 19 anys Amina Tyler, que va ensenyar els pits a internet en protesta contra els salafistes del seu país i ara està empresonada. Aquestes són les dones lliures de l'islam, i no les que estan tancades als burques dels seus botxins.

Que hi pensin aquells que ens donen lliçons de progressisme als qui alcem la veu contra l'integrisme. Perquè en algun moment la història els preguntarà en quina banda de la lluita per la llibertat van ser. 

Pilar Rahola 

La policia francesa deté tres dones amb vel integral

Dues d'elles s'han detingut durant una manifestació contra la llei que prohibeix dur la cara tapada en espais públics i una altra en una estació d'Avinyó. Es tracta de les primeres detencions des de l'entrada en vigor de la llei avui

La policia francesa ha detingut avui tres dones amb vel –dues amb nicab i la tercera amb hijab, que no està prohibit per llei–, davant de la catedral de Notre Dame, al centre de París. A aquest grup s'hi afegeix la dona que s'ha detingut en una estació de tren de la ciutat d'Avinyó, al sud del país.

La detenció de tres dones s'ha produït durant una manifestació contra la prohibició de l'ús del vel integral islàmic en llocs públics a França, una mesura que ha entrat en vigor avui al país. Un portaveu de la policia ha assegurat que les detencions no s'han fet per culpa de la roba que duien les dones –el nicab deixa veure els ulls i està afectat per la prohibició, però el hijab deixa veure el rostre–, sinó perquè no havien demanat permís per manifestar-se. A més a més, s'ha detingut una altra persona a l'organització.

Segons la llei que entra en vigor avui, una persona que porti la cara coberta en un espai públic i no accepti retirar-se el vel serà sancionada amb una multa de 150 euros. La policia ha de seguir, però, tota una sèrie de protocols per a aquest procés. Primer l'ha de parar pel carrer, demanar educadament que es tregui el vel, i si no ho accepta, detenir-la i portar-la a comissaria. Tot i això, no s'hi poden estar més de quatre hores ni quedar-s'hi a dormir. A més a més, s'especifica que millor que la policia no freqüenti les àrees de culte.

Davant d'aquestes especificitats, portaveus de la policia francesa ja han fet saber que no es pot treballar amb aquestes condicions.


ARA.CAT


NI UN PAS ENRERA!

El Govern italià vol prohibir el burca sense fer referència a l'islam / Il governo italiano vuole vietare il burqa, senza riferimento all'Islam

Itàlia es disposa a prohibir el niqab i el burca als llocs públics. Es planteja modificar un article de la llei de 1975 que veta l'ús de peces que dificulten el reconeixement d'una persona en un lloc públic i sense motiu justificat. Després de Bèlgica i França, Itàlia es disposa a prohibir el niqab i el burca als llocs públics. Però, això sí, el país que presideix Silvio Berlusconi no vol ni esmentar la paraula "islam". Els italians volen esquivar qualsevol tipus de polèmica i sostenen que el debat se centra en un problema de seguretat. -------------------------------------

Italiano:

Eliminare il divieto è Italia il burqa niqab i als llocs pubblici. Si planteja modificare un articolo del 1975 che llei vena di noi l'reconeixement pesce d'ostacolare una persona in un certo senso lloc Motiu ho pubblicazioni justificat. Belgio Despres i Franca, l'Italia è Dispose bando il burqa niqab i als llocs pubblici. Pero, això sì, il paese presideix Silvio Berlusconi vol o esmentar il paraula "Islam". italiani Els Volen schivare polemiche Qualsevol tipus io che il dibattito si concentra su un Seguretat problema. LaGaceta

Burka i identitat

La difícil solució al problema dels mocadors islàmics, rau en que la societat occidental està impregnada pel totalitarisme del segle XXI què és la correcció política, la qual no tan sols censura la llibertat d'expressió sinó que també atempta contra la de pensament, fent judicis de valor sobre la pretesa intencionalitat que s'amaga al rerefons de cada paraula i promovent una autocontenció en funció de l'estereotipada "bondat" o "maldat" de l'argument en comptes de jutjar-lo per a la seva validesa objectiva.

Hem esdevingut una societat pueril i acomplexada però sobretot ineficient, especialment amb els temes susceptibles a ser tractats des d'una perspectiva emocional que es contraposa a la racional. És per aquest motiu que sempre que es parla del burca es fa amb la condescendència i la sensibleria argumentària d'atribuir totes les culpes de l'endarreriment de les societats islàmiques a la misèria, com si aquesta fos la causa i no la conseqüència. Això és degut a la mentalitat que fomenta la creença en la perversió de l'èxit que comporta que qui en tingui sigui vist com un culpable en comptes de com a un triomfador. Antagònicament i paradoxal, les minories o grups desafavorits, són percebuts de manera automàtica com a víctimes dels anteriors i objectes de compassió i excés d’empatia, i amb independència de les causes de la seva inoperativitat, troben l'excusa fàcil en l'occident com a l'enemic opulent en comptes de veure'l com el model viable a imitar (com bé postren els països asiàtics que han adoptat els models econòmics occidentals i han gaudit d’un creixement sense precedents que els ha dut a eliminar la pobresa pels seus propis mitjans). Hem de recuperar la racionalitat d'exercir el dret de les majories, aquestes a qui la correcció política criminalitza pel simple fet de no ser considerades objecte de paternal sobreprotecció. Si bé és cert que en el passat hem entrat en guerres, també ho és que molts dels països que avui dia estan sumits en la misèria també hi participaven tant contra nosaltres com entre ells. El que no podem creure és que la seva situació actual sigui deguda a l'explotació que van rebre fa centenars d'anys, doncs en la majoria de casos, quan nosaltres hi vàrem entrar en contacte ells ja portaven un gran endarreriment. En qualsevol cas, aquesta mentalitat pressuposa que són incapaços de superar adversitats que nosaltres hem patit en altres temps i hem reeixit amb el propi esforç.

 No obstant, els partidaris d'aquest autoodi fustigador, passen per alt grans valors que la cultura occidental ha aportat a la humanitat com són la justícia, la democràcia, els drets humans, el treball i l'esforç, el respecte i la igualtat, tots aquests i molts d'altres que ens mostren que tenim més motius per a sentir-nos orgullosos que no pas culpables, i que el nostre pas pel món ha tingut un balanç positiu. El cas del burca, és un exemple clar de discriminació de la majoria en pro d'una minoria. Som en una societat democràtica i ens en vanagloriem, però la política actual ens ha acostumat tant a uns conceptes descafeïnats d'acontentar a tothom, que sembla oblidar que la democràcia amb la que s'omple la boca, representa el triomf de les majories, doncs no és possible acontentar tothom, sinó que s'ha d'intentar actuar per al benefici de la majoria com a millor representant dels interessos generals de la societat. Així, tenim tant de dret a prohibir el burca, i si s'escau el xador o qualsevol altre símbol contrari a la nostra identitat, com els països musulmans tenen a fer-lo obligatori (com de fet és) en llur territori. I es que la qüestió principal, és aquesta, la identitat.

Un país, és molt més que un territori o una línia en un mapa, és una herència de cultura i de valors. El que ens fa catalans no és viure a Catalunya sinó tot l'imaginari col•lectiu que compartim, la llengua i els principis, i francament no se m'acudeix un valor més contrari al que representa Catalunya que la obligació, per fanatisme religiós, a dur les dones amb la cara coberta. Si bé no és un atemptat contra les dones en termes generals, doncs entre les musulmanes té gran acceptació, si que ho és contra les dones catalanes, i per extensió europees, i en termes culturals contra tota la societat, ja que des del nostre punt de vista, que és l’únic vàlid en el nostre país, és un costum bàrbar. Quan hom va a un indret que no és el seu, ha de procurar adaptar-se. Òbviament que els musulmans de Catalunya tenen dret a seguir professant llur religió, i no seré pas jo qui els ho critiqui. Ara bé, el que no es pot consentir és, quan per aquest motiu o per qualsevol altre, es vulnera la personalitat del país i de la seva societat, dels seus valors i de la seva cultura. El més curiós de tot és que els més fervents defensors d'un símbol religiós islàmic, resulten ser d'una determinada progressia local, que si d'ells depengués farien una nova Setmana Tràgica. Aquesta gent, més que no pas els propis musulmans són el problema, doncs el seu dogmatisme és igual d'intransigent que el de qualsevol integrista, però a més s'hi suma el ressentiment que genera l'autoodi que els condueix no tan sols a defensar qualsevol símbol aliè, sinó a despotricar dels propis.

D'aquesta manera, s'erigeixen alhora com a defensors del laïcisme, quan es tracta de combatre al cristianisme, però amb el cas islàmic volen fer prevaldre el dret religiós per sobre del dret civil. Són els defensors del feminisme, però defensen un símbol que comporta duríssimes represàlies per a les dones que no l'acceptin. Defensen totes les cultures i identitats, però neguen el dret a la catalana a regular el seu normal desenvolupament al propi país. El gran problema, però, és que els mocadors islàmics no representen simplement una manifestació religiosa sinó identitària, és el seu símbol, que al nostre país amb la connivència d'una certa esquerra (que abandonant el comunisme s'ha passat al contraculturalisme) ha esdevingut el cavall de Troia que pretén introduir-se, silenciosament però implacable, en la nostra societat. Un símbol que representa retrocés, un símbol que representa totalitarisme teocràtic, un símbol que representa la barbàrie de mentalitats anclades en temps de les croades i que en cap dels països d’on és propi, la societat gaudeix de llibertats i drets que aquí consideraríem inalienables. Que tots els defensors autòctons d'aquesta simbologia, facin un examen de consciència i es preguntin per quins quatre vots estan malvenent el país. Segurament han caigut en la candidesa de voler-se guanyar el futur vot immigrant, ara bé, de debò creuen que quan puguin votar no faran els seus propis partits? De fet ja n'hi ha d'incipients que permeten veure les orelles al llop. Haurien de preocupar-se menys de perseguir a les veus dissidents que alcen el crit d'alarma i més pel fet que entrin de manera descontrolada més i més persones que mostren la seva intransigència a diari, que superbament es creuen amb el dret a ensenyar més que humilment amb el deure d'aprendre, que al cap i a la fi, són ells els que han hagut d'abandonar la casa.

Haurien de preocupar-se, i molt, de que el seu model de multiculturalisme hagi conduït Europa a patir atemptats per descendents d'immigrants de tercera i quarta generació, per tenir predicant en Mesquites personatges que expliquen com maltractar a les dones o que promouen valors antioccidentals. Haurien de preocupar-se per tenir gent dins del país, que prefereix tancar a la dona i a la filla a dins de casa, sense escolarització ni feina, abans que donar el braç a torçar amb el seu fanatisme. Però no, no se’n preocuparan i seguiran jugant al dogmatisme, mal tinguin l’exemple de països tant progressistes, tolerants i democràtics com Holanda, que per seguir la mateixa via gairebé es destrueix. I mentre ells segueixen mirant cap a l'altre costat i xiulant, l'enemic segueix covant ressentiment i esmolant la navalla.

 Marcel A. G.

Unitat Nacional Catalana UNCat 

www.unitat.cat - correu@unitat.org

El Burka a Catalunya

El Tripartit va mentir quan va dir que només tenia constància de sis dones amb burca 

 El Tripartit va mentir fa pocs dies quan va assegurar que només tenia detectades sis dones amb burca a tot el país i que, per això, no calia pensar en prohibicions. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha dit avui que, només a Lleida, hi ha una vintena de dones que porten burca. Tant el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, com la directora d’Afers Religiosos, Montserrat Coll, havien assegurat que hi havia aproximadament sis casos en total a la CAC. D’altra banda, ACN també informa que, només al Camp de Tarragona, hi podria haver una quarentena de dones més amb burca.

 FONT: SomNotícia

Lleida serà la primera ciutat catalana a regular l'ús del burka i el prohibirà només en espais municipals

L'Ajuntament de Lleida prohibirà divendres al ple municipal, a través d'una moció, entrar a qualsevol equipament públic municipal amb burka o qualsevol variant que cobreixi i amagui la cara com ara el niqab. Ho ha confirmat aquest dimecres l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ha explicat que els serveis jurídics de la Paeria han elaborat un informe que conclou que als equipaments públics municipals, com ara els casals, centres cívics, esportius, culturals o educatius, l'Ajuntament pot regular els criteris d'admissió. Lleida serà doncs la primera ciutat catalana a regular l'ús d'aquest vestit en alguns espais a través de la modificació de l'ordenança de civisme i convivència. L'informe elaborat pels serveis jurídics de l'Ajuntament de Lleida conclou que els ajuntaments, a la via pública, només poden regular les activitats que s'hi desenvolupen però no la manera de vestir. És per això que no es pot prohibir, per exemple, passejar pels carrers de la ciutat amb burka. Els ajuntaments, en canvi, sí que poden regular els criteris d'admissió als espais municipals com ara casals, centres esportius, culturals, cívics o centres educatius, que a Lleida suposen el 80% dels equipaments.

En aquest sentit l'Ajuntament de Lleida prohibirà accedir i romandre en aquests espais amb qualsevol roba o complement que amagui la cara de la persona i ho farà a través de la modificació de l'ordenança de civisme i convivència així com dels reglaments d'ús dels espais municipals. L'Ajuntament ha xifrat en una vintena les dones que duen burka a la ciutat. Per Ros aquesta mesura és vital per garantir el respecte a un dels valors bàsics de la societat catalana com és la igualtat de gènere i considera que tapar la cara a les dones musulmanes "va en contra d'aquesta igualtat". Divisió d'opinions entre els diversos partits polítics Les reaccions dels grups polítics representats al ple municipal no s'han fet esperar. El primer a reaccionar ha estat Convergència i Unió, que es s'ha adherit a la moció.

D’aquesta retira una primera moció que també preveia la prohibició a la via pública. Cal destacar que la formació que lidera Isidre Gavín va ser la primera a plantejar aquesta mesura. Més tard, el PP també va anunciar que secundarà el text consensuat. També es preveu que hi voti a favor el regidor no adscrit Ismael Zapater, que havia registrat també una moció. Al seu torn, Esquerra Republicana, de la mà de Montse Bergés, va apuntar que "encara no hem pres una decisió, perquè tot i que estem en contra del burca i de l’opressió de les dones, creiem que el que cal és fer una feina prèvia i no aquesta moció". Per la seva banda, el regidor d’ICV, Ramon Camats, ja va dir fa dies que hi era contrari.

  Recurs al Constitucional de la comunitat islàmica

 La comunitat islàmica de Lleida, que representa als musulmans de setze mesquites de Ponent i l'Alt Pirineu i Aran, ha anunciat que si es tira endavant la prohibició del burca en espais municipals de la ciutat de Lleida presentaran un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC). Així ho ha assegurat el portaveu d'aquesta comunitat, Abdul Karim, que ha qualificat la mesura com a "partidista" i s'ha mostrat convençut que fomentarà el rebuig ciutadà als ciutadans musulmans. Karim ha remarcat que si es prohibeix el burka o el niqab també s'hauria de fer el mateix amb els hàbits que porten les monges de clausura o algunes vestimentes usades per capellans.

 FONT Bon Dia

El govern no veu perquè s’hauria de prohibir el burca i defensa l’ús del vel islàmic a l’escola

El govern de la CAC no veu cap motiu perquè s’hagi de prohibir l’ús del burca al nostre país. La directora d’Afers Religiosos de la Generalitat, Montserrat Coll, ha considerat avui en declaracions a Rac-1 que és “desproporcionat” prohibir l’ús del burca, i tot i aclarir que l’executiu català no està a favor de la utilització d’aquest element, considera que “no és oportú” legislar sobre el seu ús, principalment perquè hi ha poques dones que el portin a Catalunya. En concret Coll assenyala que només tenen constància de sis casos. Sobre el debat de l’ús del vel a les escoles, la directora d’Afers Religiosos ha explicat que el Departament d’Educació ‘ho té molt clar’ i ja va fer unes instruccions a principis de curs que deixen clar que els alumnes poden anar vestits com vulguin sempre que no s’impedeixi la comunicació, la seguretat i l’escolar pugui seguir les classes i fer les activitats acadèmiques.

FONT: SOM NOTÍCIA

 La senyora Coll esperarà a reaccionar quan ja sigui massa tard, quan les nostres arrels ja estiguin perdudes, jo sí considero oportú legalitzar-ho ara, primer perquè és ara quan ho està fent la resta d'Europa i segon perquè en aquests moments no és un problema per la nostra democràcia i seguretat i podem evitar que ho sigui en un futur. Sobre el vel a l'escola, des del meu punt de vista és només un mocador, per aquest mateix motiu si mai s'ha deixat portar gorra, mocadors, barrets, cascs, etc. perquè ara sí? perquè treuen els crucifixos de les escoles i es flexibilitzen amb la seva religió, adaptan la nostra normativa escolar a la seva, eliminant el porc del menjador escolar, evitant parlar de festes cristianes com el Nadala i la Setmana Santa? és ingenuetat o obscures segones intencions de traixó a Catalunya i la seva identitat?

  ENTRADES RELACIONADES: CATALUNYA HA PARLAT

La comunitat islàmica de Lleida defensa l’ús del burka i diu que les monges “estan segrestades”

El responsable de la comunitat islàmica a Lleida, Abdul Karim, ha denunciat avui que la prohibició del burka que estan plantejant tirar endavant ajuntaments com el de Lleida o el de Barcelona és “inconstitucional”. Karim considera que hi ha un “assetjament continuat i difamatori” contra els musulmans i recorda que les dones musulmanes són lliures de dur el burka o el nicab segons el seu grau de compromís amb Al.là i respectar el seu marit. Karim ha carregat també contra la religió cristiana, de la qual ha dit que és molt més estricta que la musulmana. Les monges no només van “tapades” de la mateixa manera, sinó que estan “segrestades” en esglésies. Karim opina que si es prohibeix el burka, cal prohibir també hàbits i convents.

  FONT: SOM NOTÍCIA

Catalunya ha parlat

Flamencs i valons s’uneixen per prohibir el vel integral islàmic

La Cambra de Diputats de Bèlgica aparca la pugna pel futur de la regió de Brussel·les i aprova la llei contra l’ús públic de la burca i el nicab

 Una noia francesa resident a Bèlgica que es va convertir a l’islam posant amb nicab ahir davant la seu del Parlament federal a Brussel·les / YVES HERMAN / REUTERS Flamencs i valons no s’entenen i, després que el seu premier hagi hagut de dimitir per cinquè cop en només tres anys, s’estan plantejant si Bèlgica té encara cap sentit o si s’escindeixen i continuen per separat. Però ahir aquestes dues comunitats lingüístiques irreconciliables van declarar un alto el foc i per uns minuts van deixar de tirar-se els plats pel cap a la Cambra de Diputats federal per aprovar la prohibició de la burca i el nicab. Bèlgica es podria convertir així en el primer soci de la Unió Europea que il·legalitza l’ús del vel integral islàmic en qualsevol espai públic, fins i tot al carrer, però abans caldrà que el Senat ho ratifiqui. No saben si trencar o no Bèlgica, però en qualsevol cas la volen lliure de musulmanes amb la cara tapada. Francòfons i neerlandòfons, de dreta i esquerra, es van posar d’acord per una vegada i van aprovar per unanimitat –136 vots a favor i només dues abstencions– una llei que preveu castigar amb multes d’entre 15 i 25 euros i penes de presó d’un a set dies a qui “es presenti en espais públics amb la cara coberta o amagada, totalment o parcialment, de forma que no sigui identificable”. No es refereix explícitament a la burca ni al nicab –que només deixa veure els ulls de la dona–, però sí concreta que la prohibició afecta tots els espais públics, des del carrer i els parcs fins als comerços, instal·lacions esportives i seus de l’administració, “per raons de seguretat i d’ordre públic”. Les excepcions: els cascos de moto o les disfresses de Carnestoltes. El vel integral “és una presó mòbil, una pràctica medieval”, segons va denunciar el diputat liberal Bart Sommers.

  Avançament electoral

L’avançament electoral –probablement per al 13 de juny– i la dissolució imminent de les cambres –prevista per a la setmana que ve– obligarà a ajornar l’aplicació de la llei, perquè el Senat no serà a temps de ratificar-la. Però la contundència amb què ahir els enfrontats veïns del nord i del sud van fer front comú fa pensar que l’entesa, tot i que el procés s’hagi de repetir des de zero, serà ràpida. Res a veure amb la resolució del conflicte lingüístic i polític que enfronta i amenaça amb el divorci flamencs i valons. El mateix primer ministre dimissionari, el flamenc Yves Leterme, fins i tot ha hagut de reconèixer que les bases de Bèlgica “estan en perill”. “El funcionament de Bèlgica es basa en el principi que la majoria [flamenca, el 60% de la població] no pot imposar el seu punt de vista a la minoria [valona], però que aquesta última ha d’estar disposada a negociar”, va haver de recordar el democristià. Ahir les dues comunitats van trencar les regles del joc: els diputats neerlandòfons –al crit de “democràcia!”– van intentar imposar la seva majoria al Parlament per guanyar la batalla pel control de la perifèria de Brussel·les i els francòfons van vetar la votació. Imposició flamenca i immobilisme i bloqueig való. L’única sortida: “La reforma de l’Estat”, va insistir Leterme, que ja ha tirat la tovallola i no es tornarà a presentar a les eleccions.

  FONT: AVUI.CAT

Multada per conduir amb nicab

Un policia de trànsit sanciona amb 22 euros una dona que portava el cotxe vestida amb la tradicional peça musulmana. L’agent argumenta que, segons el Codi de Circulació, era un perill perquè la roba li reduïa el camp de visió Tot i que el Parlament francès encara no ha aprovat la llei per prohibir el vel integral islàmic a l’espai públic, un agent va voler ser el primer a aplicar-la i va multar una dona musulmana perquè conduïa amb el nicab, el vel integral que només deixa al descobert els ulls, ja que va considerar que la conductora no tenia bona visió al volant, segons va informar ahir el diari Le Figaro. El policia va utilitzar l’article 412-6 del Codi de Circulació, que estipula que el conductor ha de poder “executar còmodament i sense retard totes les maniobres”, per argumentar que conduir amb el nicab constitueix una falta, perquè redueix el camp de visió, segons va dir. La dona, que va ser multada amb 22 euros el 2 d’abril en un control rutinari a Nantes, a la Bretanya, considera que va ser víctima d’“una simple i pura discriminació”. La conductora, que, segons el diari, va accedir a treure’s el vel davant dels agents perquè poguessin comprovar la seva identitat, va assegurar a France 3 que no havia comès “cap infracció”, perquè el seu camp de visió “no era reduït” i que només va ser multada “a causa de la seva vestimenta”. En aquest sentit, l’advocat de la dona, Jean-Michel Pollono, que va subratllar que de moment no està prohibit portar el vel a la via pública, va argumentar que “si el fet que només es vegin els ulls constitueix una infracció, aleshores també caldria prohibir al grup d’intervenció de la Gendarmeria que vagin encaputxats”. Però la direcció de Seguretat Pública Departamental va afirmar que la multa no té res a veure amb el fet que la dona portés el vel integral i va defensar l’agent. “Va fer la seva feina, ja que va estimar que en aquestes circumstàncies [portar el nicab] hi havia un risc per a la seguretat” i va actuar com va creure convenient. Avui.cat

Depressió pel mocador

Per Empar Moliner articulista del diari Avui

  La premsa d’ahir se’n feia ressò. La nena expulsada de classe a l’Institut Camilo José Cela de Pozuelo de Alarcón (Madrid) per portar vel “té una depressió i corre el risc de ser hospitalitzada, ha assegurat avui el seu pare”. Déu n’hi do.

El pare, que sortia amb un somriure satisfet a les fotos del diari Abc de diumenge, es veu que “ha mostrat la seva preocupació per la salut de la seva filla per la «pressió» que ha patit els últims dies, després de veure’s apartada de l’aula per portar hijab”. De la mare, per cert, no en sabem res. Potser a la dona no li interessen els assumptes relacionats amb l’educació de la seva filla o potser és que les qüestions relacionades amb els mitjans de comunicació les porta el pare en exclusiva?

  Ara bé. Amb tots els respectes. Si la menor, quan va decidir (suposem que va ser ella, lliurement, qui ho va decidir) saltar-se les normes que hi havia a l’escola, no va preveure el que passaria, és que és burra. Però, i què es pensava? Que l’aplaudirien? Que li dirien “Va... farem una excepció...”. Si t’apuntes a una escola que paguem entre tots perquè és pública i en aquesta escola la norma diu que els alumnes no poden dur el cap tapat, ja pots imaginar-te que si a mig curs te’l tapes, els professors hauran de fer alguna cosa amb tu. I si resulta que quan t’aïllen dels companys perquè no compleixes la norma com ells t’agafa una depressió, potser és que ets massa jove per convertir-te en màrtir religiós. I potser t’hauries d’esperar a ser més madura per prendre aquesta decisió. O això o apuntar-te a una escola privada on et deixin dur mocador i fins i tot burca. El pare de la noia hauria de pensar si la seva filla, que diu que ha pres aquesta decisió lliurement, és de veritat madura per dur-la a terme. Dic el pare perquè la mare, com dèiem, no se sap què pensa ni on és.

Adaptació del poema de Bertolt Brecht "Primer els deixem construir mesquites amb diners procedents de grups radicals saudites. Com jo no sóc religiosa, em vaig callar. Després els deixem treure els nostres crucifixos dels llocs públics i els permetem portar vels i burques les seves dones en aquests mateixos llocs públics. Com no volia que em diguessin intolerant, em vaig callar. Més tard els concedir el dret a votar en les municipals i anys més tard també a les generals, en les autonòmiques i en les europees. Com a mi la política no m'ha interessat massa, em carrer. Però ara els diputats islamistes són els que decideixen qui ens governa i per tant van a demanar concessions a canvi del seu suport. Sóc dona i estic preocupada. Ja és massa tard ".  

  Notícies relacionades: Mollerussa

Polònia: Don't worry, VIC happy

Vídeo del programa Polònia de TV3 sobre les polítiques d'empadronament de Vic.

 

Una llarga llista d'immigrants irregulars s'acosten a l'Ajuntament de Vic per empadronar-se. L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, diu que ho farà perquè el ZP no li dóna més opcions. Tots canten a l'uníson "Don't worry, VIC happy".

França avança en la prohibició de la burca als serveis públics

Una comissió parlamentària recomana proscriure el vel integral a l’administració, hospitals, transports i escoles Activistes de l’associació Ni Putes, Ni Submises, vestides amb burca, en una protesta contra aquest vestit davant la seu de la UMP ahir a París / EFE França ultima els mecanismes per prohibir la burca al seu territori. La comissió parlamentària que ha avaluat durant sis mesos la possibilitat de proscriure el vel integral de la vida pública va presentar ahir un informe amb les seves conclusions. Després de setmanes d’intensos debats, els parlamentaris francesos van optar finalment per limitar la prohibició al marc dels serveis públics –administració, hospitals, transports i escoles– i no a la totalitat de l’espai comú, com s’havia especulat els últims mesos. La falta d’entesa entre els membres de la comissió, així com les divergències obertes a l’interior dels principals partits polítics, són la principal causa d’aquesta recomanació més descafeïnada del que estava previst. Les conclusions de l’informe van acabar sent aprovades per un estret marge d’un únic vot de diferència, a causa de la divisió entre els diputats conservadors, bona part dels quals aspiraven a prohibir la burca a la totalitat del territori francès. La comissió, que en els últims sis mesos ha entrevistat 200 experts i testimonis, aposta per una metodologia complexa. D’entrada, l’adopció d’una resolució –una declaració solemne del Parlament, però sense el valor vinculant d’una llei– per condemnar el vel integral, que considera “als antípodes dels valors de la República”. Aquesta resolució aniria acompanyada d’un text legislatiu que prohibiria “ocultar-se el rostre” als serveis públics en nom de l’ordre públic i la seguretat, però sense fer cap menció moral o religiosa. D’aquesta manera, la comissió vol evitar una possible censura del Consell Constitucional francès o del Tribunal d’Estrasburg en nom de la llibertat individual i religiosa. Si les recomanacions de la comissió tiren endavant, les musulmanes que es neguin a complir la llei (i els seus marits) s’exposaran a no ser atesos pels funcionaris del servei corresponent i fins i tot a perdre la nacionalitat francesa. Després de les regionals La prohibició avança, però els seus contorns segueixen estan desdibuixats. El president del grup parlamentari conservador, Jean-François Copé, va reiterar ahir que presentarà una proposició de llei que, tot i les recomanacions d’aquesta comissió, ampliarà la prohibició a tot el territori francès i penarà l’ús del vel integral amb una multa de 750 euros. El debat parlamentari sobre aquesta proposició de llei hauria de tenir lloc després de les regionals del 14 i 21 de març. FONT

Experta diu que en països musulmans "s'invoca l'Islam" per a "justificar" desigualtats entre homes i dones

SANTANDER, 3 Set. (EUROPAPRESS) - La secretària general adjunta de la Federació Internacional de Drets Humans, Sophie Bessis, va assegurar avui a Santander que en els països musulmans "s'invoca l'Islam" per a "justificar" les desigualtats entre homes i dones. En aquest sentit, va explicar que a causa de les "múltiples interpretacions" d'aquesta religió, "cap Estat" té igualtat jurídica entre ambdós sexes. Així mateix, Bessis va alertar que "el conservadorisme i el reaccionarismo" en matèria d'igualtat en aquestes nacions ve "legitimat" per una religió que és "la principal referència de la llei". D'igual manera, va manifestar que "únicament" la secularización de la societat i del dret "acostarà la igualtat". L'escriptora i periodista d'origen tunecino, ponent de la Trobada 'La Unión per al Mediterrani: el relanzamiento del Procés de Barcelona' organitzat per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), va afegir que "els Drets Humans seran incomplets si no s'introduïxen els de la dona". A més, va assenyalar que la cooperació internacional "necessita reforçar-se" quant al paper femení. Quant al vel islàmic, Bessis va opinar que, al seu judici, "és un senyal d'inferioritat de la dona", encara que "cal acceptar-lo". De fet, va expressar les seves "dubtes" a l'hora de legislar o no aquesta matèria i va recordar que a França "només està prohibit el seu ús per part de menors en els col·legis". FONT