Un implicat en l'11M estafa a veïns de poblacions catalanes

Un implicat en l'11-M fa fora de casa veïns de Vidreres en nom de l'exconseller Nadal

Nasreddine Amri, condemnat a dos anys de presó per haver col·laborat en els atemptats de Madrid, va fer un document que simulava ser oficial de la Generalitat

Part del document , amb la falsa signatura de Nadal, que els veïns van rebre Foto: EL PUNT AVUI.

Nasreddine ben Laidne Amri, un dels condemnats pels atemptats terroristes de l'11-M de Madrid, hauria falsificat un document del govern català amb la signatura de l'exconseller de Política Territorial i exalcalde de Girona Joaquim Nadal per fer fora de casa seva una vintena de veïns de Vidreres. Els fets haurien tingut lloc –segons el fiscal– quan l'acusat va elaborar un document que simulava ser oficial, provinent del govern de la Generalitat i signat per Nadal. En els escrits posava en coneixement dels adjudicataris del conjunt d'habitatges d'obres públiques del carrer Doctor Fleming a Vidreres l'obligació d'abandonar-los en el termini de 60 dies. Les cartes van ser introduïdes a les bústies de les cases entre el desembre del 2007 i el gener del 2008.

Va canviar el pany

Posteriorment, l'1 de febrer de 2008, l'acusat es va dirigir a una de les cases en el moment en què no hi havia ningú i va canviar el pany. Un veí que ho va veure va avisar l'inquilí de l'immoble, que es va dirigir corrents al lloc dels fets. A la porta de l'habitatge, l'acusat va mostrar al fill del legítim adjudicatari un fals contracte de lloguer que havia elaborat amb una altra falsa signatura de l'exconseller Nadal i que suposadament li donava dret sobre l'habitatge. De resultes d'això, l'inquilí va haver d'abandonar l'immoble i no va poder accedir al domicili. L'amo del pis va informar dels fets els veïns i els Mossos d'Esquadra. El propietari de l'habitatge també va denunciar que el dia abans que l'acusat es presentés, van intentar robar al domicili trencant un vidre, però que no van poder accedir perquè la porta té pestells interiors.
Nasreddine Amri es va defensar davant la policia assegurant que ell va sol·licitar un habitatge de protecció a la Generalitat i que va rebre per correu el contracte. Llavors es va dirigir a l'immoble, va canviar el pany, i s'hi va instal·lar perquè tenia un document que deia que era el legítim inquilí.
Per aquests fets, el fiscal sol·licita una pena de tres anys de presó i una multa de 360 euros acusat d'un delicte continuat de falsedat de document mercantil en concurs ideal amb un delicte d'usurpació.

Detingut a Sils

La Policía Nacional va detenir l'abril de 2011 a Sils Nasreddine Amri. Llavors va ser acusat de falsificació de certificats de matrimoni entre ciutadans tunisians i ciutadanes franceses que servien perquè s'expedís als homes, com a casats amb europees, el permís de residència.
Nasreddine Amri va ser condemnat a dos anys de presó per haver ajudat a fugir, proporcionant-los documentació falsa, alguns dels autors de l'atemptat de l'11 de març de 2004 a Madrid.

Causes a Badalona i Santa Coloma

Nasreddine Amri té altres causes obertes similars a les de Vidreres. El 2005, la policia el va detenir per haver forçat el pany d'accés d'un habitatge en venda de Badalona per tal d'adquirir-lo “il·lícitament”. El 2007, també va ser denunciat per haver canviat el pany de la porta d'accés d'un habitatge de Santa Coloma de Farners. Llavors també va presentar un contracte d'arrendament presumptament manipulat i amb paper no oficial.
D'altra banda, el gener passat, un jutjat de Santa Coloma va arxivar una denúncia contra Nasreddine Amri. El cas va passar l'estiu de 2007, quan una veïna de Vidreres del carrer Quirze Jordà va rebre la comunicació que l'acusat havia llogat un pis de la seva propietat. Nasreddine Amri va canviar el pany i s'hi va instal·lar. Un jutge el va desnonar, però una resolució va dictar el sobreseïment perquè no es va demostrar la falsedat documental, ja que a la causa no es va aportar el contracte original.

FONT

Com van acabar dominant l'islam europeu els islamistes

Daniel Pipes.

Els atemptats del 7 de juliol a Londres, on els islamistes van assassinar 52 persones i van ferir 700, van empènyer a les autoritats britàniques a treballar amb els musulmans per evitar futurs episodis de violència. No obstant això, en lloc de recórrer als musulmans anti-islamistes que rebutgen l'objectiu triomfalista d'imposar la llei islàmica a Europa, van donar preferència als islamistes no violents, esperant que ells persuadir als seus correligionaris d'expressar el seu odi a Occident de formes acceptables .

Aquesta iniciativa va donar especial prominència a Tariq Ramadà (1962), un destacat intel.lectual islamista. Per exemple, la Policia Metropolitana de Londres finançava part d'una conferència que va pronunciar Ramadà i el primer ministre Tony Blair el va elegir per formar part d '"un grup oficial de treball per confrontar l'extremisme". Donar un càrrec públic a un islamista va poder semblar una idea original i intel ligent, però no va resultar ser cap de les dues coses. Els governs occidentals s'han estat aliant sense èxit durant dècades amb els islamistes. A la pràctica, s'han vingut aliant amb la pròpia família Ramadà. El 1953, Dwight D. Eisenhower va convidar a un grup de musulmans estrangers que va incloure a Said Ramadà (1926-1995), líder de la que pot ser l'organització islamista més influent del segle XX, la rabiosament anti-occidental Germandat Musulmana - i també al pare de Tariq. La trobada Eisenhower-Ramadà va tenir lloc en el context dels constants esforços de l'administració nord-americana per decantar els musulmans contra el comunisme soviètic, en part posant a Said Ramadà en la nòmina de la CIA. Talcott Seely, un diplomàtic nord-americà que es reunia amb ell en aquella època, explica: "Nosaltres pensàvem en l'islam com a contrapès al comunisme".

Després hi ha Hassan al-Banna (1906-1949), avi de Tariq, fundador de la Germandat Musulmana i receptor de finançament nazi, amb qui diplomàtics nord-americans destacats al Caire a finals de la dècada dels anys 40 mantenien "reunions regulars, i el jutgen "en total sintonia" i percebent a la seva organització com una força "moderada" i fins "positiva". Pel que sembla els britànics oferien diners a al-Banna.
En altres paraules, els governs occidentals tenen antecedents d'ignorar la ideologia repulsiva dels islamistes i treballar amb ells, arribant a consolidar. En un esglaiador article de recerca històrica, Ian Johnson, periodista distingit amb un premi Pulitzer treballant abans per al Wall Street Journal, revela nous girs d'aquest drama en la seva obra recent publicada, Una mesquita a Munic: els nazis, la CIA i l'ascens de la Germandat Musulmana a Occident Johnson comença amb un examen dels esforços sistemàtics nazis per reclutar els musulmans soviètics d'entre els seus presoners de guerra. Molts musulmans sentien aversió per Stalin, i entre 150.000 i 300.000 van defensar a l'Eix a la Segona Guerra Mundial.
En altres paraules, a més del seu esforç propagandístic inconclús dirigit als àrabs, els nazis van desplegar en la pràctica un nombre considerable de musulmans d'origen turc sobretot sota el lideratge de l'acadèmic entusiasta nazi Gerhard von Mende. Després de la derrota alemanya de 1945, Johnson segueix von Mende mentre continua la seva tasca anticomunista amb els musulmans abans soviètics, ara en el context de la Guerra Freda. Però la seva xarxa d'antics soldats regulars no demostra ser molt competent en la tasca de despertar l'hostilitat musulmana contra la Unió Soviètica. El seu referent intel.lectual, per exemple havia servit d'imant d'una de les divisions de les SS que havia ajudat a reprimir l'aixecament de Varsòvia el 1944. Els islamistes van demostrar seguida ser molt més competents en aquest desafiament polític i religiós. Johnson explica que "porten vestit, tenen títols universitaris i saben formular les seves exigències de manera que un polític pot entendre". El cor de la seva fascinant estudi està ocupat pel rastreig de l'evolució, desenvolupada gran part d'ella en Munic, d'antics soldats en nous islamistes. És un relat clàssic d'intriga en els anys 50, rematat amb nazis rehabilitats, organitzacions façana de la CIA i ambicions soviètic-nord-americans enfrontades. Johnson lustra la forma en què, sense que ningú ho planificar, els nord-americans es fan amb la xarxa de von Mende i la lliuren a Said Ramadà. Aquest primer reconeixement nord-americà a la Germandat Musulmana, argumenta Johnson, li dóna els mitjans per establir un marc islamista just a temps per acollir l'increment de la immigració musulmana a Europa en la dècada dels anys 70. D'aquesta manera el domini islamista sobre els musulmans europeus té dos catalitzadors ocults, el nazi i el nord-americà. Els seus orígens en l'Operació Barbarossa revelen la desagradable catadura de la fortalesa islamista actual.

Hitler i els seus criminals no ho podien preveure, però van ajudar a aclarir el terreny a Euràbia. El suport nord-americà els islamistes convida a Johnson a advertir de la inutilitat d'aliar-se amb la Germandat Musulmana i la seva tribu - com va tornar a intentar recentment Tony Blair. Al marge del temptador que sigui, invariablement Occident surt perjudicat. La lliçó és simple: tenir present la història i no ajudar els islamistes.

eldiarioexterior.com

La dictadura de l'extrema esquerra contra tothom

Les càmeres del metro de Madrid graven l'agressió a un jove en un vagó

Les càmeres del metro de Madrid han estat testimoni d'una brutal agressió. Un home va propinar diverses patades a la cara i cops de puny a un jove de 18 anys. Els fets van tenir lloc a l'estació Delicias el 12 de març passat a quarts de deu de la nit. Segons la denúncia presentada per la víctima, l'agressor es va definir com a "antifeixista" i, tal com es mostra a les imatges, sense dir res més va començar a etzibar-li cops. Víctima i agressor no es coneixien i només havien coincidit alguna vegada de camí cap a la feina. 

El jove de 18 anys agredit va haver d'estar dues setmanes de baixa i té una lesió greu en un dels ulls per a la qual necessita tractament oftalmològic. El testimoni de la víctima coincideix amb el vídeo gravat per les càmeres de seguretat del metro de Madrid. A les imatges, es pot veure com l'agressor passa per davant de la víctima, que està asseguda, i retira una mica el peu per no entorpir el pas. A continuació, l'agressor tira la seva motxilla cap a un racó i sense dir res comença a propinar patades i cops de puny sense que la víctima pugui defensar-se. L'única cosa que va dir l'agressor era que es definia com "antifeixista". 

La víctima, però assegura que no té relació amb cap grup ni amb cap ideologia política. Per casualitat, hi havia dos policies al vagó que van intervenir i controlar la situació. Ni agressor ni víctima es coneixien, només havien coicidit alguna vegada en el transport públic. L'agressor va passar deu dies a la presó i té una ordre d'allunyament de la víctima, però, tot i això, víctima i agressor coincideixen al transport públic com abans de l'incident. Aquesta agressió i les seves circunstàncies recorden l'agressió d'una jove equatoriana als Ferrocarrils de la Generalitat i que també van gravar les càmeres de seguretat. El jutjat penal número 16 de Barcelona va condemnar l'agressor a vuit mesos de presó i a una multa de 360 euros per un delicte contra la integritat moral i una falta de maltractament. 

  FONT: 3CAT24 on podeu veure el vídeo

Depressió pel mocador

Per Empar Moliner articulista del diari Avui

  La premsa d’ahir se’n feia ressò. La nena expulsada de classe a l’Institut Camilo José Cela de Pozuelo de Alarcón (Madrid) per portar vel “té una depressió i corre el risc de ser hospitalitzada, ha assegurat avui el seu pare”. Déu n’hi do.

El pare, que sortia amb un somriure satisfet a les fotos del diari Abc de diumenge, es veu que “ha mostrat la seva preocupació per la salut de la seva filla per la «pressió» que ha patit els últims dies, després de veure’s apartada de l’aula per portar hijab”. De la mare, per cert, no en sabem res. Potser a la dona no li interessen els assumptes relacionats amb l’educació de la seva filla o potser és que les qüestions relacionades amb els mitjans de comunicació les porta el pare en exclusiva?

  Ara bé. Amb tots els respectes. Si la menor, quan va decidir (suposem que va ser ella, lliurement, qui ho va decidir) saltar-se les normes que hi havia a l’escola, no va preveure el que passaria, és que és burra. Però, i què es pensava? Que l’aplaudirien? Que li dirien “Va... farem una excepció...”. Si t’apuntes a una escola que paguem entre tots perquè és pública i en aquesta escola la norma diu que els alumnes no poden dur el cap tapat, ja pots imaginar-te que si a mig curs te’l tapes, els professors hauran de fer alguna cosa amb tu. I si resulta que quan t’aïllen dels companys perquè no compleixes la norma com ells t’agafa una depressió, potser és que ets massa jove per convertir-te en màrtir religiós. I potser t’hauries d’esperar a ser més madura per prendre aquesta decisió. O això o apuntar-te a una escola privada on et deixin dur mocador i fins i tot burca. El pare de la noia hauria de pensar si la seva filla, que diu que ha pres aquesta decisió lliurement, és de veritat madura per dur-la a terme. Dic el pare perquè la mare, com dèiem, no se sap què pensa ni on és.

Adaptació del poema de Bertolt Brecht "Primer els deixem construir mesquites amb diners procedents de grups radicals saudites. Com jo no sóc religiosa, em vaig callar. Després els deixem treure els nostres crucifixos dels llocs públics i els permetem portar vels i burques les seves dones en aquests mateixos llocs públics. Com no volia que em diguessin intolerant, em vaig callar. Més tard els concedir el dret a votar en les municipals i anys més tard també a les generals, en les autonòmiques i en les europees. Com a mi la política no m'ha interessat massa, em carrer. Però ara els diputats islamistes són els que decideixen qui ens governa i per tant van a demanar concessions a canvi del seu suport. Sóc dona i estic preocupada. Ja és massa tard ".  

  Notícies relacionades: Mollerussa