Va de feminisme!

La revolució feminista ha convertit la dona en aquell tipus d'home que a mi m'entristia quan era jove, aquell que havia de treballar de nou a cinc de manera avorrida i mai era amo del seu destí. Aquí és on va acabar la seva revolució, el seu assalt al poder. 

Norman Mailer

Per alliberar-se, la dona ha de sentir-se lliure, no per rivalitzar amb els homes, sinó lliures en les seves capacitats i personalitat. 

Indira Gandhi

ELS PITS D´AMINA

Si féssim balanç inicial de la campanya #burkamutila, en denúncia per l'actitud permissiva del Parlament amb el burca, es podria dir que s'han complert les previsions, tant les positives -molt suport- com les negatives. I com era d'esperar, els atacs més obtusos han vingut d'una esquerra la mirada paternalista de la qual els porta a assegurar que aquesta és una lluita de "dones occidentals" que no tenim res a fer amb la qüestió de l'islam, i que es tracta de llibertat religiosa. Com que ja he dedicat molt esforç a explicar la lluita de les musulmanes per la seva llibertat -incloent el meu llibre La República Islàmica d'Espanya, on està molt detallada-, no perdré més temps. Senzillament, els que diuen això no tenen ni idea del que és la misogínia islamista, no saben com s'imposa, com està finançada per milions de dòlars, amb imams integristes repartits per tot el món, ni saben res de la lluita de milers de musulmanes per la seva llibertat.

L'esquerra, aquesta esquerra tan pura que dóna lliçons morals mentre encara creu que Castro va ser un llibertador, no s'ha assabentat que el Nelson Mandela del segle XXI és la dona musulmana.

Dones d'una valentia extraordinària, habitants moltes elles de dictadures brutals, que, malgrat la por, es juguen la vida defensant els seus drets. Iranianes com Shirin Ebadi, sirianes com Wafa Sultan, somalis com Ayan Hirsi Ali, saudites com Dana Bakdounis, bengalís com Taslima Nasreen, i tantes altres l'anonimat de les quals no resta ni coratge, ni risc. Totes elles alcen la seva veu denunciant les presons tèxtils, el domini social, legal i mental de les dones a l'islam, la violència que pateixen des de la infantesa, els assassinats d'honor, els casaments de nenes, en definitiva, una brutal segregació que les converteix, des del bressol, en autèntics presoneres del seu destí. I si aquestes veus no són escoltades en països com el nostre, qui les escoltarà? La crítica més indecent és la que diu que anar contra el burca o denunciar l'integrisme islàmic és donar la raó a l'extrema dreta. Això és tan pervers com dir que la posició d'aquestes esquerres dóna la raó als imams totalitaris. Ni una cosa ni l'altra, però cadascú ha d'escollir una causa, i la meva i la de moltes, és la de lluitar contra el totalitarisme islamista. Tanmateix, hi ha una esquerra que ha abandonat les lluitadores musulmanes a la seva sort. 

Acabo amb l'última d'elles, la valenta tunisiana de 19 anys Amina Tyler, que va ensenyar els pits a internet en protesta contra els salafistes del seu país i ara està empresonada. Aquestes són les dones lliures de l'islam, i no les que estan tancades als burques dels seus botxins.

Que hi pensin aquells que ens donen lliçons de progressisme als qui alcem la veu contra l'integrisme. Perquè en algun moment la història els preguntarà en quina banda de la lluita per la llibertat van ser. 

Pilar Rahola 

Ensenyen els pits en protesta a l'Islam

L'organització feminista amb base a Ucraïna, FEMEN, va protagonitzar una massiva protesta per diverses ciutats d'Europa en solidaritat amb una dona activista a Tunísia que ha estat perseguida per la religió de l'Islam.

Les demostracions es van dur davant ambaixades i mesquites a ciutats des Milan a Itàlia i fins Paris.

El jihad de la pitrera, en moltes ciutats van ser rebudes amb contra protestes i policies.

L'activista Amina Tyler va mostrar els seus pits en senyal de protesta contra l'Islam el mes passat, cosa que va fer que alguns islamistes demanin que sigui sentenciada a mort.

FEMEN

FEMEN a Bèlgica

FEMEN a França

Fisures entre l'extrema esquerra i la CUP

Text escrit per l'usuari Giralt a indymedia i el text és titula Masclismes? No, gràcies!.

Ens ha arribat un article d'una companya que denuncia la implicació del cap de llista de la CUP en el repudi i l'estigmatització pública d'una companya agredida. Fa quatre anys, David Fernàndez exercia com a portaveu d'aquesta acció terrorífica de represàlia a una dona que es va resistir a amagar que havia estat agredida.
Ens ha escandalitzat, indignat i entristit assabentar-nos d'aquest fet.
Creiem que és important no seguir ocultant i maquillant les situacions de violència que vivim les dones, sacrificant-nos en ares d'un suposat bé comú o causa major.
Les dones i la seva lluita, no som una minoria sectària. Ja n'hi ha prou d'empetitir-nos, de minoritzar-nos, som la meitat de la població i tenim dret a defensar-nos i a ser solidàries entre nosaltres.
Aquest diumenge es celebra el Dia contra la Violència Masclista, recordant-nos la gravetat i persistència de les agressions cap a les dones, així com la importància de seguir lluitant. Simbòlicament ens remarca la necessitat d'una negativa rotunda a tota classe de masclismes.

Sense excepcions ni excuses: Masclismes? No, gràcies!

Si-us-plau, no invisibilitzem aquesta informació, aconseguim la màxima difusió!

(Adjuntem l'article de la companya)
ESGUARD FEMINISTA DE LES CUP (o “ves amb compte amb el present que construeixes, ha de tenir molt a veure amb el futur que desitges”)

L’escollit per ser cap de llista de la CUP-Barcelona és David Fernàndez, membre històric del col·lectiu La Torna (espai polític independentista de la vila de Gràcia). Per a les persones que no ho sàpiguen, el 2008 es va endegar una campanya (“Jo a la Torna no hi participo”) en contra d’aquest col·lectiu, doncs davant d’una denúncia d’agressió sexual (protagonitzada per dos homes del col·lectiu cap a una altra membre d’aquest), el col·lectiu va decidir expulsar la dona agredida, que s’havia atrevit a denunciar públicament, marcant així precedent en un comunicat que van fer públic. Qui va entregar la carta d’expulsió a la companya agredida, en nom de La Torna, va ser el mateix David Fernàndez.
Amb aquella carta d’expulsió a la dona agredida, que van fer pública, van donar un avís a totes aquelles que defensem que mitjançant la denúncia pública de les agressions, sigui a la feina remunerada, sigui a la feina política, sigui dins la parella, sigui on sigui; aconseguiríem fer pressió social contra els abusos i d’aquesta manera deixaria de ser privada, silenciosa, normalitzada i infravalorada aquesta violència quotidiana contra les dones. L’avís de la carta de La Torna era clar: si denuncies, t’expulsem.
Aquesta actuació política davant les agressions contra les dones i companyes de militància no pot ser oblidada perquè no hi ha hagut cap rectificació a posteriori ni cap autocrítica. I això no és un problema personal contra aquesta persona -en David Fernàndez-, sinó que és un problema polític de part dels "moviments socials" de Barcelona, aquells que consideren que és digne de representar-nos i consideren per tant que les dones hem de seguir sent silenciades i assetjades impunement per part dels nostres companys de lluita. Aquesta postura reaccionària heretada d'uns moviments socials que silencien les campanyes i accions directes feministes, no pot ser excusa de cara a la decisió de la CUP d'escollir com a representant a la cara més visible de La Torna.
Per tot plegat, la decisió d’escollir aquest cap de llista per Barcelona té un alt contingut polític antifeminista i deixa des d’un inici el “programa antipatriarcal” de la CUP en paper mullat. La Torna i David Fernàndez segueixen fent pudor fins que demostrin el contrari. La CUP no representa els moviments socials, anarquistes i feministes no els recolzarem. Contra el capitalisme i el patriarcat, contra tot abús, ara i sempre, no oblidem!

Pintada anarquista contra la CUP a Barcelona

Els 15 països amb més (i menys) igualtat de gènere

Els germans Abduls, supervillans dels còmics Marvel

El Fòrum Econòmic Mundial (FEM) ha elaborat, com cada any des de en fa sis, un estudi en què analitza la situació mundial de la igualtat de gènere. Islàndia, per segon any consecutiu és líder en igualtat, seguit de Noruega, Finlàndia i Suècia. Tot i que cap d'ells no ha assolit un nivell d'igualtat del 100% segons les dades de l'estudi.

En el pol oposat, el Iemen és el país on més es discriminen les dones, seguit del Txad, Mali i altres països d'Àsia i Àfrica.

Per elaborar l'Índex de Diferències de Sexe el FEM compara les oportunitats econòmiques, polítiques, educatives i sanitàries d'homes i dones. S'analitza, per exemple el nombre de parlamentàries, les taxes d'alfabetització o l'equitat de salaris.

L'estudi conclou que el món és una mica més igualitari que l'any passat. Malgrat haver millorat lleugerament la taxa d'igualtat, l'Estat espanyol se situa en la dotzena posició, mentre que al 2010 ocupava l'onzena, que ara és per a Alemanya,

Segons el FEM, els 15 països més igualitaris són:

1. Islàndia
2. Noruega
3. Finlàndia
4. Suècia
5. Irlanda
6. Nova Zelanda
7. Dinamarca
8. Filipines
9. Lesotho
10. Suïssa
11. Alemanya
12. Espanya
13. Bèlgica
14. Sud-Àfrica
15. Holanda

I els 15 amb més desigualtats:

1. Iemen
2. Txad
3. Pakistan
4. Mali
5. Aràbia Saudita
6. Costa d'Ivori
7. Marroc
8. Benin
9. Oman
10. Nepal
11. Iran
12. Síria
13. Egipte
14. Turquia
15. Algèria

Caldria que fèssim un cop de cap i ens parèssim a pensar a qui deixem que el llegat de la nostra societat és condicionat pels immigrants provinents d'aquests països i que no s'integren,  És per això que van lluitar els nostres àvis?  és això el que volem deixar als nostres fills?

Seguint la temàtica de la notícia enllaço dues entrades molt interessants:

1. Quins són els països més perillosos per les dones? 
2. Comunistes i islamistes, els màxims enemics de la llibertat de premsa en el món 

Quins són els països més perillosos per les dones?

Violència domèstica, abús sexual, mutilacions, tortura i un nul accés a qualsevol possibilitat de seguretat social fan d'aquests països territoris inhòspits i degradants per a la integritat de les dones.
Veient aquests països no és d'estranyar que el rànquing de violència de gènere el guanyi gent procedent d'altres països.

Pràctiques religioses, severes tradicions, denigrants condicions socioeconòmiques o simple crueltat de gènere són alguns dels factors que determinen la seguretat per a les dones en un país. A partir d'aquestes premisses i tenint en compte la violència dirigida en contra d'elles, l'extrema pobresa que han d'enfrontar o la manca absoluta d'un sistema de salut que vegi per elles, la Thomas Reuters Foundation, a través de la seva nova organització TrustLaw Woman , es va donar a la tasca de publicar un rànquing en el qual s'identifica als països més perillosos per a la integritat de les dones:


5) Somàlia



En una nació social i econòmicament devastada, els segments més vulnerables de la població són, invariablement, els nens i dones. A Somàlia les dones no només s'enfronten el risc d'una agressió sexual de manera quotidiana, sinó que també estan exposades a mutilacions d'òrgans sexuals (vinculades a tradicions tribals o fanatisme religiós) i el seu accés a un sistema de salut és nul (si una dona s'embarassa en aquest país té 50% de probabilitats de morir durant el part).


4) Índia



Un dels països més poblats i amb més riquesa cultural al món, també és un dels més amenaçants per a les dones. Violència domèstica, sexisme i l'agressió quotidiana (inclosos múltiples assassinats que es registren anualment) li han valgut a l'Índia el quart lloc d'aquest poc decorós llistat.



3) Pakistan

 

Tràfic de dones, violència domèstica i agressions físiques en contra i la població femenil del Pakistan, van impulsar als 213 experts en problemàtiques de gènere que integren TrustLaw Woman a ubicar aquest país com el tercer més perillós del món per a les dones.



2) Congo


La indignant violència sexual que es registra diàriament a la República Democràtica del Congo fa d'aquest país africà el segon lloc del rànquing. Es calcula que cada any més de 400,000 dones pateixen violacions sexuals al Congo, un país amb 60 milions d'habitants.



1) Afganistan


Un país amb una històrica inèrcia de violència contra les dones (tradició accentuada per l'ex-govern talibà), l'Afganistan es destaca, entre altres coses, per alts nivells de violència domèstica, discriminació contra les dones i fins i tot mutilació genital. Per TrustLaw Woman Afganistan és el país més perillós del món per a la dones.




Feministes, on sou?