Brussel·lesMor un imam en l'incendi intencionat d'una mesquita a Brussel·les
Redacció Actualitzat a les 14:56 h 13/03/2012Un imam ha mort aquest dilluns a la nit a Brussel·les quan un home ha llançat un còctel Molotov a la seva mesquita. L'imam, de 46 anys, era dins l'edifici i ha mort com a conseqüència de la inhalació del fum. L'episodi ha deixat també un ferit lleu.Els fets han passat aquest dilluns a la nit al barri d'Anderlecht, al sud-oest de Brussel·les. Els fidels que eren a la mesquita han pogut retenir el presumpte autor de l'incendi, que ja està sent interrogat per la policia.
La mesquita és la més important de la branca xiïta de l'islam de Brussel·les i es creu que l'atac podria tenir l'origen en focus d'extremistes salafistes sunnites, una branca de l'islam enfrontada amb els xiïtes.
S'han viscut moments de tensió per part dels seguidors de l'imam mort, que reclamaven justícia. L'alcalde de la localitat, Gaëtan van Goidsenhoven, ha demanat calma mentre que la ministra de l'Interior, Joelle Milquet, ja ha condemnat l'atac.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Brusel·les. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Brusel·les. Mostrar tots els missatges
dimarts, 13 de març del 2012
Guerres entre faccions de l'Islam a Brusel·les
diumenge, 18 de desembre del 2011
Creixen a Europa els moviments identitaris
 | |
| Foto presa el 18 d'octubre del 2011 de Bo Vilbrand, portaveu del grup Danish Defence League, amb alguns companys a Copenhaguen. Proliferen a Europa els grups identitaris que no són racistes i que la seva causa està orientada a impedir la colonització islàmica del continent. |
A finals d'octubre, un porc esquarterat va ser enterrat al lloc on estava prevista la construcció d'una mesquita als afores de Copenhaguen.
Ambdós fets van ser obra de la Danish Defence League, un grup identitari i pacífic que té un any d'existència i afirma no oposar-se a tots els estrangers, sinó només als musulmans.
"No som racistes, no som nazis", diu Bo Vilbrand, de 24 anys i portaveu del grup, que segons ha dit dóna la benvinguda a negres i jueus.
El moviment afirma que la seva lluita és contra l'islam i utilitza símbols de les croades. Defineix el seu propòsit com una lluita cultural.
El servei de seguretat (PST) de la Policia de Noruega va destacar al març el sorgiment de grups antiislàmics durant la seva avaluació anual de factors d'amenaça, encara que l'analista cap Jon Fitje va assegurar que es desconeixen molts aspectes del moviment.
"No sabem massa d'aquesta situació. Desconec quant hauríem de saber sobre això" pel fet que el PST no té autorització per fitxar persones pels seus punts de vista polítics.
No és nova l'aversió cap als musulmans a Europa. Des dels atemptats terroristes de l'11 de setembre de 2001 a Estats Units aquesta repulsió ha enfortit als partits polítics crítics amb la immigració, des d'Escandinàvia fins a França.
No obstant això, aquest fenomen va començar a prendre una fesomia més radical en els últims anys, principalment per internet, però també per alguns grups petits que van organitzar protestes al carrer contra el que perceben com la islamització d'Europa.
A França, el Bloc Identitaire va sorgir com una de les veus més sonores del moviment identitari a Europa.
Un esdeveniment important va ocórrer en 2009 quan es va crear l' English Defence League (EDL), que acull diferents sensibilitats de la població anglesa, des de gent de diferents equips de fubol, jueus, homosexuals, immigrants, etc.
El grup va començar fa dos anys amb 50 integrants i assegura que avui té 10.000, tot i que les autoritats afirmen que la naturalesa intangible d'aquest impedeix un compte veritable dels seus seguidors.
El que és clar és que centenars de persones han participat en protestes de la EDL. L'agència policial europea Europol va dir el 2010 que el creixement veloç del grup va augmentar la notorietat de les protestes a Gran Bretanya.
L'EDL ha impulsat el sorgiment de grups similars a tot el nord d'Europa amb certa eficàcia. La majoria són només grups que es promouen per Facebook. Un reduït grup de persones es va presentar a una manifestació efectuada l'abril de la Norwegian Defense League i la versió holandesa es va desbandar a principis d'any.
Lena Andreassen de la NDL
La Danish Defence League pel que sembla ha tingut més eficàcia. Vilbrand va dir que té entre 200 i 300 membres actius i que més de 1.000 simpatitzants aporten quotes com a membres encara que no participen en activitats.
El servei de seguretat PET de Dinamarca va declinar fer comentaris sobre el grup.
La blocaire danesa Margrethe Hansen, qui va dedicar tres mesos a infiltrar per internet entre grups identitaris, va dir que la Danish Defence League possiblement té uns 100 membres actius, un nombre considerable en virtut que el grup es va fundar el 2010 i té el potencial de convertir-se en el més fort a Dinamarca.
El 2010, Hansen també va espiar grups antimusulmans escandinaus a Facebook, com la Danish Defence League. Hansen es va crear un perfil fals i es feia passar com una nacionalista furibunda.
Ara, amb la informació obtinguda, des de el multiculturalisme es dedica a difamar grups políticament incorrectes com les LLigues de defensa o identitaris en general.
Les arrels ideològiques del moviment antiislàmic poden trobar-se en l'anomenada comunitat de la "contrayihad" de blocaires dels Estats Units i Europa en llocs com "Gates of Vienna" (Portes de Viena) i "Brussels Journal" (Diari de Brussel·les).
Aquests blocaires asseguren que els immigrants musulmans colonitzen Europa amb l'aprovació tàcita de les elits polítiques dèbils d'esquerra.
divendres, 30 d’abril del 2010
Flamencs i valons s’uneixen per prohibir el vel integral islàmic
La Cambra de Diputats de Bèlgica aparca la pugna pel futur de la regió de Brussel·les i aprova la llei contra l’ús públic de la burca i el nicab
Una noia francesa resident a Bèlgica que es va convertir a l’islam posant amb nicab ahir davant la seu del Parlament federal a Brussel·les / YVES HERMAN / REUTERS
Flamencs i valons no s’entenen i, després que el seu premier hagi hagut de dimitir per cinquè cop en només tres anys, s’estan plantejant si Bèlgica té encara cap sentit o si s’escindeixen i continuen per separat. Però ahir aquestes dues comunitats lingüístiques irreconciliables van declarar un alto el foc i per uns minuts van deixar de tirar-se els plats pel cap a la Cambra de Diputats federal per aprovar la prohibició de la burca i el nicab. Bèlgica es podria convertir així en el primer soci de la Unió Europea que il·legalitza l’ús del vel integral islàmic en qualsevol espai públic, fins i tot al carrer, però abans caldrà que el Senat ho ratifiqui.
No saben si trencar o no Bèlgica, però en qualsevol cas la volen lliure de musulmanes amb la cara tapada. Francòfons i neerlandòfons, de dreta i esquerra, es van posar d’acord per una vegada i van aprovar per unanimitat –136 vots a favor i només dues abstencions– una llei que preveu castigar amb multes d’entre 15 i 25 euros i penes de presó d’un a set dies a qui “es presenti en espais públics amb la cara coberta o amagada, totalment o parcialment, de forma que no sigui identificable”.
No es refereix explícitament a la burca ni al nicab –que només deixa veure els ulls de la dona–, però sí concreta que la prohibició afecta tots els espais públics, des del carrer i els parcs fins als comerços, instal·lacions esportives i seus de l’administració, “per raons de seguretat i d’ordre públic”. Les excepcions: els cascos de moto o les disfresses de Carnestoltes. El vel integral “és una presó mòbil, una pràctica medieval”, segons va denunciar el diputat liberal Bart Sommers.
Avançament electoral
L’avançament electoral –probablement per al 13 de juny– i la dissolució imminent de les cambres –prevista per a la setmana que ve– obligarà a ajornar l’aplicació de la llei, perquè el Senat no serà a temps de ratificar-la. Però la contundència amb què ahir els enfrontats veïns del nord i del sud van fer front comú fa pensar que l’entesa, tot i que el procés s’hagi de repetir des de zero, serà ràpida. Res a veure amb la resolució del conflicte lingüístic i polític que enfronta i amenaça amb el divorci flamencs i valons. El mateix primer ministre dimissionari, el flamenc Yves Leterme, fins i tot ha hagut de reconèixer que les bases de Bèlgica “estan en perill”. “El funcionament de Bèlgica es basa en el principi que la majoria [flamenca, el 60% de la població] no pot imposar el seu punt de vista a la minoria [valona], però que aquesta última ha d’estar disposada a negociar”, va haver de recordar el democristià. Ahir les dues comunitats van trencar les regles del joc: els diputats neerlandòfons –al crit de “democràcia!”– van intentar imposar la seva majoria al Parlament per guanyar la batalla pel control de la perifèria de Brussel·les i els francòfons van vetar la votació. Imposició flamenca i immobilisme i bloqueig való. L’única sortida: “La reforma de l’Estat”, va insistir Leterme, que ja ha tirat la tovallola i no es tornarà a presentar a les eleccions.
FONT: AVUI.CAT
Una noia francesa resident a Bèlgica que es va convertir a l’islam posant amb nicab ahir davant la seu del Parlament federal a Brussel·les / YVES HERMAN / REUTERS
Flamencs i valons no s’entenen i, després que el seu premier hagi hagut de dimitir per cinquè cop en només tres anys, s’estan plantejant si Bèlgica té encara cap sentit o si s’escindeixen i continuen per separat. Però ahir aquestes dues comunitats lingüístiques irreconciliables van declarar un alto el foc i per uns minuts van deixar de tirar-se els plats pel cap a la Cambra de Diputats federal per aprovar la prohibició de la burca i el nicab. Bèlgica es podria convertir així en el primer soci de la Unió Europea que il·legalitza l’ús del vel integral islàmic en qualsevol espai públic, fins i tot al carrer, però abans caldrà que el Senat ho ratifiqui.
No saben si trencar o no Bèlgica, però en qualsevol cas la volen lliure de musulmanes amb la cara tapada. Francòfons i neerlandòfons, de dreta i esquerra, es van posar d’acord per una vegada i van aprovar per unanimitat –136 vots a favor i només dues abstencions– una llei que preveu castigar amb multes d’entre 15 i 25 euros i penes de presó d’un a set dies a qui “es presenti en espais públics amb la cara coberta o amagada, totalment o parcialment, de forma que no sigui identificable”.
No es refereix explícitament a la burca ni al nicab –que només deixa veure els ulls de la dona–, però sí concreta que la prohibició afecta tots els espais públics, des del carrer i els parcs fins als comerços, instal·lacions esportives i seus de l’administració, “per raons de seguretat i d’ordre públic”. Les excepcions: els cascos de moto o les disfresses de Carnestoltes. El vel integral “és una presó mòbil, una pràctica medieval”, segons va denunciar el diputat liberal Bart Sommers.Avançament electoral
L’avançament electoral –probablement per al 13 de juny– i la dissolució imminent de les cambres –prevista per a la setmana que ve– obligarà a ajornar l’aplicació de la llei, perquè el Senat no serà a temps de ratificar-la. Però la contundència amb què ahir els enfrontats veïns del nord i del sud van fer front comú fa pensar que l’entesa, tot i que el procés s’hagi de repetir des de zero, serà ràpida. Res a veure amb la resolució del conflicte lingüístic i polític que enfronta i amenaça amb el divorci flamencs i valons. El mateix primer ministre dimissionari, el flamenc Yves Leterme, fins i tot ha hagut de reconèixer que les bases de Bèlgica “estan en perill”. “El funcionament de Bèlgica es basa en el principi que la majoria [flamenca, el 60% de la població] no pot imposar el seu punt de vista a la minoria [valona], però que aquesta última ha d’estar disposada a negociar”, va haver de recordar el democristià. Ahir les dues comunitats van trencar les regles del joc: els diputats neerlandòfons –al crit de “democràcia!”– van intentar imposar la seva majoria al Parlament per guanyar la batalla pel control de la perifèria de Brussel·les i els francòfons van vetar la votació. Imposició flamenca i immobilisme i bloqueig való. L’única sortida: “La reforma de l’Estat”, va insistir Leterme, que ja ha tirat la tovallola i no es tornarà a presentar a les eleccions.
FONT: AVUI.CAT
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Aquest blog és
Vist des de...
