Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bloc Identitaire. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bloc Identitaire. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de gener del 2012

Perquè no volem Turquia a la UE?

Els nostres amics turcs

Vídeo d'un dels actes del Bloc Identitaire contra l'entrada de Turquia a Europa
És fascinant, però encara hi ha alguns europeus que volen que Turquia entri a formar part de la Unió Europea (UE). Potser no han vist o no han volgut veure la darrera atrocitat dels nostres amics que governen Ankara. Aquests dies assistim a una sèrie de massacres contra kurds innocents, hàbilment silenciades per les cancelleries europees, per a qui la crisi a Síria ha servit d’excusa idònia per girar la vista una mica més al sud. El primer ministre turc, l’islamista Tayyip Erdogan, ha admès que els morts eren civils sense connexió amb el PKK i ha tramès el condol a les famílies per aquest “incident”. Ah, gràcies home. Quin demòcrata!

Precisament a nosaltres, en tant que minoria nacional, ens interessa especialment el tracte que els amics turcs tenen envers els kurds. Per començar, Turquia no reconeix l’existència de cap poble kurd i menys encara del Kurdistan. Comencem bé. Per això ha esclafat durant dècades aquest poble i ha buidat comunitats senceres cap a d’altres parts del país. Segons algunes fonts, més d’un milió de kurds són desplaçats interns dins de Turquia. Els partits kurds són il·legalitzats de tant en tant i els seus dirigents empresonats. Tot i que la llengua kurda formalment no és il·legal, Turquia es nega a signar la Carta Europea de les Llengües Minoritàries (com França, per cert). Gràcies a les pressions internacionals, Ankara va relaxar el setge contra els kurds i va atorgar algunes grans “concessions”: retornar els noms kurds a poblets kurds i permetre sermons religiosos en llengua kurda. Caram, quins progressos. Tot i que el govern turc diu que tot està tranquil al Kurdistan i que no hi ha cap problema, durant el 2011 va detenir més de 4.000 kurds per motius polítics.

A banda de la repressió contra les minories, els nostres amics turcs no paren de fer-la grossa. Tot i que al país hi ha la pena de mort, el govern turc assegura que no s’ha executat cap pres des del 1984. El govern turc oblida d’afegir “de manera oficial”, perquè segons algunes associacions defensores dels drets humans, com la local Human Rights Association, les execucions extrajudicials estan a l’ordre del dia: només l’any 2008 se’n van registrar 65. Segons Amnistia Internacional, les tortures a les comissaries turques no només no baixen, sinó que s’han incrementat des del 2008. No cal dir que l’objecció de consciència al servei militar és il·legal i que els objectors acaben a la presó. S’han documentat, a més, dotzenes de casos d’agressions a persones per la seva orientació sexual. Com que tot plegat és escandalós i és millor que no circuli, els governants turcs tenen més de cent periodistes a la presó. Ep, poca broma! És el país on hi ha més periodistes a la presó, per davant de la Xina, l’Iran o el Sudan, que es diu depresa.

Finalment, és clar, hi ha tota una qüestió de principis: forma Turquia part d’Europa? Crec que, com a mínim des de fa cinc segles, no n’ha format part ni geogràficament, ni culturalment, ni religiosament, ni històricament. Els defensors de la integració diuen que deixar Turquia fora de la UE la podria fer rodolar cap a l’islamisme. És a dir, que les raons són únicament estratègiques i, a fi de comptes, tampoc no hi ha garanties de res. Si Turquia fos membre de la UE seria el segon país en població i abans de 20 anys seria el primer. Calculin el nombre d’eurodiputats que tindria i la massa de treballadors circulant lliurement per Europa. I la cirereta final: els turcs van exterminar més d’un milió d’armenis, però si ho dius en veu alta vas a la presó. A mi, tot això, no em convenç.


diumenge, 18 de desembre del 2011

Creixen a Europa els moviments identitaris

Foto presa el 18 d'octubre del 2011 de Bo Vilbrand, portaveu del grup Danish Defence League, amb alguns companys a Copenhaguen. Proliferen a Europa els grups identitaris que no són racistes i que la seva causa està orientada a impedir la colonització islàmica del continent.
El matí del 9 de juny, diversos fidels islàmics al sud de Dinamarca (on hi han zones controlades per la Shari'a-la llei islàmica i que la policia no pot entrar) van trobar la seva mesquita profanada amb caricatures del profeta Mahoma i frases ordenant "Fora musulmans".
A finals d'octubre, un porc esquarterat va ser enterrat al lloc on estava prevista la construcció d'una mesquita als afores de Copenhaguen.
Ambdós fets van ser obra de la
Danish Defence League, un grup identitari i pacífic que té un any d'existència i afirma no oposar-se a tots els estrangers, sinó només als musulmans.

"No som racistes, no som nazis", diu Bo Vilbrand, de 24 anys i portaveu del grup, que segons ha dit dóna la benvinguda a negres i jueus.
El moviment afirma que la seva lluita és contra l'islam i utilitza símbols de les croades. Defineix el seu propòsit com una lluita cultural.



El servei de seguretat (PST) de la Policia de Noruega va destacar al març el sorgiment de grups antiislàmics durant la seva avaluació anual de factors d'amenaça, encara que l'analista cap Jon Fitje va assegurar que es desconeixen molts aspectes del moviment.


"No sabem massa d'aquesta situació. Desconec quant hauríem de saber sobre això" pel fet que el PST no té autorització per fitxar persones pels seus punts de vista polítics.
No és nova l'aversió cap als musulmans a Europa. Des dels atemptats terroristes de l'11 de setembre de 2001 a Estats Units aquesta repulsió ha enfortit als partits polítics crítics amb la immigració, des d'Escandinàvia fins a França.



No obstant això, aquest fenomen va començar a prendre una fesomia més radical en els últims anys, principalment per internet, però també per alguns grups petits que van organitzar protestes al carrer contra el que perceben com la islamització d'Europa.

A França, el Bloc Identitaire va sorgir com una de les veus més sonores del moviment identitari a Europa.


Un esdeveniment important va ocórrer en 2009 quan es va crear l'
English Defence League (EDL), que acull diferents sensibilitats de la població anglesa, des de gent de diferents equips de fubol, jueus, homosexuals, immigrants, etc.
 
El grup va començar fa dos anys amb 50 integrants i assegura que avui té 10.000, tot i que les autoritats afirmen que la naturalesa intangible d'aquest impedeix un compte veritable dels seus seguidors.
El que és clar és que centenars de persones han participat en protestes de la EDL. L'agència policial europea Europol va dir el 2010 que el creixement veloç del grup va augmentar la notorietat de les protestes a Gran Bretanya.


L'EDL ha impulsat el sorgiment de grups similars a tot el nord d'Europa amb certa eficàcia. La majoria són només grups que es promouen per Facebook. Un reduït grup de persones es va presentar a una manifestació efectuada l'abril de la
Norwegian Defense League i la versió holandesa es va desbandar a principis d'any.




Lena Andreassen de la NDL


La
Danish Defence League pel que sembla ha tingut més eficàcia. Vilbrand va dir que té entre 200 i 300 membres actius i que més de 1.000 simpatitzants aporten quotes com a membres encara que no participen en activitats.


El servei de seguretat PET de Dinamarca va declinar fer comentaris sobre el grup.
 
La blocaire danesa Margrethe Hansen, qui va dedicar tres mesos a infiltrar per internet entre grups identitaris, va dir que la
Danish Defence League possiblement té uns 100 membres actius, un nombre considerable en virtut que el grup es va fundar el 2010 i té el potencial de convertir-se en el més fort a Dinamarca.

El 2010, Hansen també va espiar grups antimusulmans escandinaus a Facebook, com la
Danish Defence League. Hansen es va crear un perfil fals i es feia passar com una nacionalista furibunda.


Ara, amb la informació obtinguda, des de el multiculturalisme es dedica a difamar grups políticament incorrectes com les LLigues de defensa o identitaris en general.

Les arrels ideològiques del moviment antiislàmic poden trobar-se en l'anomenada comunitat de la "contrayihad" de blocaires dels Estats Units i Europa en llocs com "Gates of Vienna" (Portes de Viena) i "Brussels Journal" (Diari de Brussel·les).


Aquests blocaires asseguren que els immigrants musulmans colonitzen Europa amb l'aprovació tàcita de les elits polítiques dèbils d'esquerra.

 

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters