Creixen a Europa els moviments identitaris

Foto presa el 18 d'octubre del 2011 de Bo Vilbrand, portaveu del grup Danish Defence League, amb alguns companys a Copenhaguen. Proliferen a Europa els grups identitaris que no són racistes i que la seva causa està orientada a impedir la colonització islàmica del continent.

El matí del 9 de juny, diversos fidels islàmics al sud de Dinamarca (on hi han zones controlades per la Shari'a-la llei islàmica i que la policia no pot entrar) van trobar la seva mesquita profanada amb caricatures del profeta Mahoma i frases ordenant "Fora musulmans".
A finals d'octubre, un porc esquarterat va ser enterrat al lloc on estava prevista la construcció d'una mesquita als afores de Copenhaguen.
Ambdós fets van ser obra de la Danish Defence League, un grup identitari i pacífic que té un any d'existència i afirma no oposar-se a tots els estrangers, sinó només als musulmans.

"No som racistes, no som nazis", diu Bo Vilbrand, de 24 anys i portaveu del grup, que segons ha dit dóna la benvinguda a negres i jueus.
El moviment afirma que la seva lluita és contra l'islam i utilitza símbols de les croades. Defineix el seu propòsit com una lluita cultural.


El servei de seguretat (PST) de la Policia de Noruega va destacar al març el sorgiment de grups antiislàmics durant la seva avaluació anual de factors d'amenaça, encara que l'analista cap Jon Fitje va assegurar que es desconeixen molts aspectes del moviment.


"No sabem massa d'aquesta situació. Desconec quant hauríem de saber sobre això" pel fet que el PST no té autorització per fitxar persones pels seus punts de vista polítics.
No és nova l'aversió cap als musulmans a Europa. Des dels atemptats terroristes de l'11 de setembre de 2001 a Estats Units aquesta repulsió ha enfortit als partits polítics crítics amb la immigració, des d'Escandinàvia fins a França.


No obstant això, aquest fenomen va començar a prendre una fesomia més radical en els últims anys, principalment per internet, però també per alguns grups petits que van organitzar protestes al carrer contra el que perceben com la islamització d'Europa.

A França, el Bloc Identitaire va sorgir com una de les veus més sonores del moviment identitari a Europa.

Un esdeveniment important va ocórrer en 2009 quan es va crear l' English Defence League (EDL), que acull diferents sensibilitats de la població anglesa, des de gent de diferents equips de fubol, jueus, homosexuals, immigrants, etc.
 
El grup va començar fa dos anys amb 50 integrants i assegura que avui té 10.000, tot i que les autoritats afirmen que la naturalesa intangible d'aquest impedeix un compte veritable dels seus seguidors.
El que és clar és que centenars de persones han participat en protestes de la EDL. L'agència policial europea Europol va dir el 2010 que el creixement veloç del grup va augmentar la notorietat de les protestes a Gran Bretanya.

L'EDL ha impulsat el sorgiment de grups similars a tot el nord d'Europa amb certa eficàcia. La majoria són només grups que es promouen per Facebook. Un reduït grup de persones es va presentar a una manifestació efectuada l'abril de la Norwegian Defense League i la versió holandesa es va desbandar a principis d'any.

Lena Andreassen de la NDL

La Danish Defence League pel que sembla ha tingut més eficàcia. Vilbrand va dir que té entre 200 i 300 membres actius i que més de 1.000 simpatitzants aporten quotes com a membres encara que no participen en activitats.


El servei de seguretat PET de Dinamarca va declinar fer comentaris sobre el grup.
 
La blocaire danesa Margrethe Hansen, qui va dedicar tres mesos a infiltrar per internet entre grups identitaris, va dir que la Danish Defence League possiblement té uns 100 membres actius, un nombre considerable en virtut que el grup es va fundar el 2010 i té el potencial de convertir-se en el més fort a Dinamarca.

El 2010, Hansen també va espiar grups antimusulmans escandinaus a Facebook, com la Danish Defence League. Hansen es va crear un perfil fals i es feia passar com una nacionalista furibunda.


Ara, amb la informació obtinguda, des de el multiculturalisme es dedica a difamar grups políticament incorrectes com les LLigues de defensa o identitaris en general.

Les arrels ideològiques del moviment antiislàmic poden trobar-se en l'anomenada comunitat de la "contrayihad" de blocaires dels Estats Units i Europa en llocs com "Gates of Vienna" (Portes de Viena) i "Brussels Journal" (Diari de Brussel·les).

Aquests blocaires asseguren que els immigrants musulmans colonitzen Europa amb l'aprovació tàcita de les elits polítiques dèbils d'esquerra.
 

Dinamarca: Zona controlada per l'Islam

Recomano llegir primer la font

Dinamarca: Està entrant en zona controlada pel Shari'a-la llei islàmica-

Un dels cartells a Londres

Un grup musulmà de Dinamarca ha posat en marxa una campanya per convertir determinades zones de Copenhaguen i d'altres ciutats daneses en "Zones sota la llei islàmica" que funcionaran com enclavaments autònoms regits per la llei islàmica.

El grup islamista danès Kaldet til Islam (Trucada a l'Islam), ha declarat el suburbi Tingbjerg de Copenhaguen com la primera zona de Dinamarca subjecta subjectes a la llei del Shari'a, seguit pel districte de Nørrebro de la capital i altres parts del país , ha informat el diari Jyllands-Posten 17 d'octubre.

Kaldet til Islam (Trucada a l'Islam) ha afirmat que enviarà les 24 hores del dia a la "policia moral" islàmica per fer complir la llei islàmica en aquests enclavaments. Les patrulles s'enfrontaran a qualsevol que sigui sorprès consumint alcohol, jugant diners, anant a discoteques o participant en altres activitats que els devots de l'Islam consideren que són contraris a l'Islam.
El ministre d'Integració Karen Haekkerup va dir a Jyllands-Posten "Considero que això és molt greu. Qualsevol cosa que intenti soscavar la nostra democràcia, hem d'acabar amb això conseqüentment."

Aquest grup salafista, també busca la destrucció de la democràcia occidental, volent reemplaçar-lo per califat islàmic universal, una teocràcia islàmica a tot el món regulat per la llei Shari'a.A Espanya més d'una quarta part de la immigració musulmana s'adhereix als postulats salafistes.

En un comunicat publicat a la pàgina web Kaldet til Islam (Trucada a l'Islam) anomenada es pregunta: "Com podem els musulmans dir ser seguidors de la Sunna [els principis establerts per la República Islàmica del profeta Muhammad] i la millor defensa de la Deen [doctrines d'Al · là], quan es prefereix viure entre els infidels, subjecte a les seves lleis, imitar-los i no per diferenciar-nos de la seva kufr [camp dels incrèduls]? Com ​​podem pretendre estimar a Al · là ja seu Missatger, quan ens sentim avergonyits per demanar la Sharia? Com ​​podem ser indiferents a la creació de la regla d'Al · là en Terra, que és un deure per a tot musulmà? "
La declaració continua: "Treballar per establir el Califato és una de les principals tasques del nostre temps, i aquesta tasca no pot aconseguir si no treballem units sota un Emir [comandant, general o príncep] D'altra banda, és sabut que és un deure lluitar contra el mal que preval a tot arreu al nostre voltant. Les lleis i normes creades pels humans estan presents avui i s'ha convertit en una obligació per a tots els musulmans a treballar conjuntament per alliberar el món d'aquest gran Munk [malament] , la democràcia. "

Si això passa a ara que són una minoria, què passarà quan siguin una majoria?

El cas a Catalunya 

A Catalunya encara no s'ha arribat a la situació extrema que impera a Londres o Copenhaguen, encara que es comencen a conèixer exemples similars. Catalunya és un dels territoris de la península Ibèrica amb més immigració musulmana.

El polèmic imam de Lleida va arribar a crear una policia islàmica a la ciutat i fins i tot va anunciar que pretenia estendre la presència dels seus agents morals a altres ciutats de la zona.

Hijab, poligàmia i apedregament per diví manament

A Dinamarca el conegut imam Abdul Wahid Pedersen, un dels directors del Consell de la Comunitat Musulmana -Muslimernes Fællesråd-, ha justificat l’apedregament i la poligàmia. A Suïssa l’imam Nicolas Blancho, president del Consell Central Islàmic , també justifica l‘apedregament. L’Abu Omar Hussein proclama alhora, a Alcalà de Henarés a tocar de Madrid la capital espanyola, que prohibir el hijab és un crim però que l’apedregament és una llei del seu déu. En acabat l’imam Vicente Mota, director del Centro Cultural Islámico de Valencia, exigeix delirantment de prohibir els regals nadalencs si es prohibeix el mocador islàmic. Només hi manca l’imam de Cunit que va empaitar i amenaçar una dona en gosar de treure’s el mocador islàmic o hijab quan n’esperava que, molt amatent i voluntàriament, el dugués. Segur que comparteix el parer dels seus homòlegs. Es palesa com de Copenhaguen a Cunit passant per Basilea, Alcalá de Henares i València amb la mateixa merda hi topem -arreu d’Europa- Com també es palesa que la majoria d’aquests homuncles són conversos a l’islam. Un perfecte exemple d’allò que els immigracionistes i islamòfils anomenen l’islam europeu. Quan per aquests només n’hi ha un d’islam i és del que ens parlen. Perquè no els interessa tant un islam europeu, amb que entabanen tanoques immigracionistes, com una Europa islamitzada.

  FONT: TARANIS

Dinamarca: del postcomunisme a l’islam

La meitat dels conversos danesos a l’islam creuen aquest més important que la democràcia i això és perque seva majoria procedeixen del postcomunisme. Ho explica un estudi de l’antropòloga Tina Gudrun, publicat al seu llibre Els Nous Musulmans a Dinamarca, on constata que entre els islamitzats danesos hi sovintegen tants postcomunistes perque s’hi encabeix fàcilment el seu rebuig contra la democràcia. 

 L’esgotament de les idees d’aquestes esquerres, que han omplert aquest buit amb un immigracionisme que acostuma a degenerar i ser simultani a un discurs molt rancuniòs i ple d’odi contra la identitat etnocultural europea, fan que l’islamització d’aquesta mena de babaus sigui plenament coherent amb el seu pensament. Odien Europa perque mai va cedir a la seva ideología, perque els europeus l’han superada i enterrada. És per això que el comunisme que abans parlava de salvar els treballadors europeus ha passat amb aquests postcomunistes a ser un discurs de venjança i anihilació contra aquesta Europa que l’ha vençut. Mitjançant l’islam perque ambdos comparteixen el mateix odi envers la nostra identitat etnocultural.

Pero també perque l’islam fa servir aquest discurs immigracionista, multi o interculturalista com ara s’anomena, com a eina per convèncer als europeus amb les seves mateixes paraules de que la seva obligació i el millor que poden fer es deixar-se islamitzar passivament. Sortosament entre els joves europeus n’hi han molts que no s’empassen el discurs de la culpabilitat europea de l’immigracionisme en la seva versió d’esquerres. Ni tampoc el discurs cruament economicista, segons el que Europa només te futur si s’omple massificadament d’immigració, de la seva versió de dreta. A aquests joves que sí creiem en el futur d’Europa, sense renunciar a la nostra identitat etnocultural i a desemvolupar-la en tot el seu potencial i pluralitat, ens espera un protagonisme cabdal properament.