Tres dones ceutí analitzen l'ús del vel islàmic després del cas de Najwa, alumna d'un centre educatiu de Madrid. Coincideixen al "respecte" des de diferents perspectives.
Una polèmica cíclica. Quan semblava que la regulació del hijab o vel islàmic per part dels consells escolars dels centres educatius estava acordada, el cas de l'estudiant Najwa Malh a Madrid torna a l'actualitat una qüestió que, a la ciutat autònoma, està assimilada després de les situacions resoltes en el Severo Ochoa i Sant Daniel. Però més enllà del cas sorgit a Pozuelo de Alarcón, què significa aquesta peça per a les musulmanes? Tres integrants de la comunitat ceutí analitzen la utilització del mocador que cobreix els cabells i deixa al descobert l'oval del rostre femení.
L'Alcorà recull la figura de l'hijab en dos versets: la sura dels coalitzats, aliya número 59 i la sura de la llum, aleies 30 i 31, especialment la segona, explica Yalila Liazid, devota musulmana. En el contingut de la primera part exposa: "Profeta vaig a les teves esposes i filles ia les dones dels creients que es cobreixin des de dalt amb els seus vestits. Això és el més adequat perquè se les reconegui i no se les s'ofengui ".Per la seva banda, la traducció de la sura de la llum, aliya 31, demana que les fidels "guardin les parts privades i que no mostrin els seus atractius a excepció dels que siguin externs-cara i mans-i deixin caure el tocat sobre l' escot ". Liazid confessa que fins als 25 anys, un cop acabada la carrera, no es va posar permanentment el hijab perquè "cal estar convençuda" per la seva utilització. "Suposa la culminació d'una educació, l'adquisició d'una ètica i posar en pràctica uns principis", explica Liazid, que assegura que el vel islàmic "no impedeix que la dona es realitzi com a persona". Recorda a la ciutadania de conèixer la "ciència i el saber és una obligació dels musulmans" i va al Alcorà per recuperar que les "dones del Profeta destacaven en molts àmbits de la societat". Una conversa, que opta per guardar l'anonimat, relata com professar l'islam "per amor" i assegura que la seva introducció en la comunitat va ser "gradual" però reconeix la influència de l'entorn per a la seva utilització. Aquesta ceutí discrepa amb Liazid pel que fa a la interpretació dels versicles de l'Alcorà dedicats al vel: "La Aleya es refereix a les dones del Profeta Muhammad, però no a totes les dones de l'islam. Era només per a les dones en aquell context ".
Les circumstàncies històriques, reitera, estan a la base del text sagrat. "Era un moment de confusió i conflicte en què calia diferenciar les dones honrades", comenta la convertida a l'islam. Liazid sosté que en aquell moment s'estableixen els "valors fonamentals d'aquesta societat" a Medina basada en la jurisprudència i es regula un tocat de la tradició de l'alta classe preislàmica. Malika Abdeselam, exdirectora territorial de l'Insalud i en l'actualitat sindicalista en el sector de la sanitat, es defineix com musulmana "dels peus al cap" però indica que "mai" ha utilitzat el mocador. Recorre a les paraules de la seva àvia per basar la seva postura: "La religió es porta per dins, al cor, i per molt que et tapes els cabells això no vol dir que siguis millor musulmana", encara que reconeix que totes les seves familiars de generacions anteriors porten hijab per la "costum i tradició". Si hi ha una cosa en què coincideixen aquestes tres musulmanes és en el "respecte" cap al vel islàmic. "Mai coaccionaría a una filla perquè el vestís", assegura la conversa ceutí, i Liazid defensa que és fonamental "respectar la societat en què vivim però tampoc cal deixar que l'excepció es converteixi en la regla" per demanar que el " exemple de Ceuta "es traslladi a altres ciutats ja que fomenta la" convivència "entre confessions i estima convenient" obrir un debat "sempre en el marc de la Constitució. La ciutadana de Ceuta que abans portava hijab afirma que no és el mateix un símbol religiós exterior, com pot ser un crucifix a classe o la reproducció impresa d'versicles de l'Alcorà a les aules, amb el mocador d'una musulmana o el collaret amb un crucifix d'un cristià ja que formen part de la intimitat de cada persona (1).
"Cada vegada hi ha més nenes amb mocador en els instituts"
La ciutadana conversa que utilitza el hijab considera que "cada vegada hi ha més nenes musulmanes amb mocador als instituts". Aquesta ceutí afirma que se sumen a aquesta tradició "quan es tiren nuvi" encara que indica que la menstruació suposa per a la dona una "entronització a l'islam". Assegura que, en cas que la seva utilització no sigui voluntària, "es coacciona a la dona per la seva imposició", i entén que "com més es prohibeixi, més s'enforteixen els extremismes". Per la seva banda, Yalila Liazid, creient musulmana, estima que l'alumna de Madrid compta amb autonomia suficient per decidir perquè "no hi ha una edat determinada" encara que sol donar-se quan la nena "es desenvolupa, és a dir," deixa l'etapa de la infància a l'adulta ", per insistir que" cadascuna el porta quan considera oportú ". L'alumna Najwa Malh, musulmana espanyola de 16 anys, va decidir al febrer cobrir el cap amb el hijab, han informat els mitjans de comunicació nacionals. La jove volia fer-ho a casa, al carrer, en els seus espais d'esbarjo i també en el seu institut. Va ser en aquest últim lloc on va sorgir el problema i la nova polèmica al voltant de la seva utilització. El seu centre, el Camilo José Cela (Pozuelo de Alarcón, Madrid), li va tancar el pas si no es descobria el cap com marca el seu reglament intern. Finalment, va haver de canviar d'institut per anar a classe amb el vel ja que el consell escolar va mantenir aquesta mesura.
Font
(1) Evidentment no és el mateix tenir un crucifix penjat que versícles de l'Alcorà, per la senzilla raó que si avui coneixem Catalunya i s Europa amb els trets caracterísitcs que els hi corresponen, és gràcies al cristianimse. Recordo que la construccio de Catalunya segons diu la llegenda es fa a partir d'Otger Cataló, que expulsa als sarraïns i que Jaume I en al construcció del que era la Corona d'Aragó també. El mateix passa amb els reis catòlics i diferents països d'Europa. De la mateixa manera no és el mateix portar un crucifix de Nostre Senyor que no pas el hijab dintre l'institut, que cobreix el cap i per norma està i hauria d'estar prohibit a totes les escoles portar res al cap. Em pregunto qui és aquesta ciutadana musulmana de ceuta per decidir ella les condicions i qüestionar les identitats de les nacions d'occident.
Articles relacionats: Depressió pel mocador i Hijab, poligàmia i apedregament per diví manament.
2 comentaris:
Els últims cinc anys he viscut, això vol dir que no he fet el turista sinó que he viscut, amb casa, feina i família, a països islàmics (Turquia, Síria, Líban i algun altre). Vagi per devant que no soc gens partidari del modo de vida d'aquests països i tampoc de la multiculturalitat en general, la considera negativa pels països receptors i una falsa solució pels emissors d'immigració. Ara bé, tinc que reconeixer que en aquests paisos que he esmentat el vestuari islamic per les dones, es digui com es digui, el du qui el vol dur. A Ankara (Turquia) jo diria que vel al cap el duen menys del deu per cent de les dones, i que de vel integral en vaig veure una vegada el mes com a molt. A Siria les xifres de dones mes velades eren mes altes, pero no massa mes, i a mes a mes una cuarta part de la poblacio es cristiana i es vesteix com li sembla. Tambe diria que el vel es una questio mes social que no pas religiosa: les dones musulmanes de classe mitjana i alta rarament el fan servir, mentre les dones de classe baixa en son mes partidaries. A les empreses hi ha dones velades als tallers, pero gairebe mai a les oficines. Pero el mes important, tal i com jo ho veig, es que cadascu es vesteix com li sembla. Tan dificil es fer el mateix aqui? Aquesta es tambe la solucio que han adoptat als USA: si els musulmans volen vestir exotic que ho facin, i si volen viure a barris musulmans, doncs perque no? A Sao Paulo (Brasil) hi ha un barri on hi viuen 200,000 descendents de japonesos, alli no hi veuras mai un cartell en portugues, i no passa res. A mi em sembla que a Europa som massa hereus del jacobinisme frances, una doctrina que describia sobre el paper com tenia que ser el ciutada i despres es feia encaixar les persones de veritat en aquest motlle per les bones o per les dolentes.
En resum, i tornant als tema del vel: perque coi no deixem que les islamiques es vesteixin com els roti? Despres de tot, la meva iaia i les seves germanes, nascudes a Benicarló provincia de Castello de la Plana, duien sempre una mantellina negra tan a casa com al carrer, i parlo dels anys 50s no pas de la Edat Mitjana.
senzillament perquè la nostra normativa escolar prohibix portar res al cap i això és un fet cultural d'educacció, que dintre dels llocs et treus el barret, gorra, mocador, etc.
I en el cas del burka he de parlar a nivell europeu perquè a casa nostra per sort no és dòna el cas i si ho fa és una minoria, no és segur que la gent vagi tot el dia amb el rostre cobert, com tampoc ho és de segur que ho facin mentre condueixen.
gràcies per l'opinió!
Publica un comentari a l'entrada