- Europe 4 all! - And where is Europe?

 

Aquest cartell oficial de la UE és un patètic exemple de la seva ideologia multiculturalista. Però, com si això no fos prou, hi va més enllà. 

S'hi exhibeixen varis estels comunistes així com la falç i el martell també comunistes. Símbols d'una ideologia i un sistema que han deixat un reguitzell de molts milions de morts arreu del món. 

Posats a ser tan multiculturals, si donen per superat el patiment de tanta gent, exactament com fan amb el símbol musulmà que també esta ben amarat de sang, podrem veure l'esvàstica als propers cartells? Esperem que no... 

Seran valerosos de fer cartells amb les cultures autòctones dels països que formen la UE, per tal de reivindicar la integració dels foranis?

És aquesta l'articulació política d'Europa a la que Catalunya vol pertànyer?

Europa: els mateixos criteris en immigració

París

Sarkozy amenaça de suspendre els acords de Schengen si Europa no uniformitza fronteres

Redacció Actualitzat a les 22:54 h   11/03/2012


Primer ha impulsat la convergència de l'euro i ara vol fer el mateix amb la circulació de ciutadans i mercaderies a Europa. El president francès i candidat a la reelecció, Nicolas Sarkozy, ha fixat un nou full de ruta als seus socis comunitaris i els ha exigit iniciar abans d'un any les converses per reformar els acords de Schengen. Si no, amenaça de deixar d'aplicar-los de forma unilateral. Abans, però, Sarkozy haurà de revalidar una victòria electoral que, per ara, sembla que se li escapa. Precisament, Sarkozy ha fet aquest anunci en el míting més concorregut de la seva campanya electoral.

Nicolas Sarkozy vol que tots els països de l'espai Schengen apliquin els mateixos criteris en matèria de lliure circulació de persones i mercadaries. Una harmonització, o govern polític, a l'estil de la que s'ha aplicat amb l'euro i que, si no es compleix, porti implícites sancions.

El president francès ha atiat sense fer-hi referència la sempre polèmica qüestió de la immigració davant d'un auditori de 50.000 simpatitzants reunits a Villepinte, als afores de París, en el míting més multitudinari d'una cursa electoral cap a l'Elisi en la qual, ara per ara, és segon, darrere del seu principal rival, el socialista François Hollande.

Sarkozy afirma que Schengen ja no permet respondre a la gravetat de la situació i assegura que, si Europa no controla les entrades al seu territori, no podrà acollir dignament els que arriben ni finançar la seva protecció social.

El cap de govern francès també ha parlat de proteccionisme en l'economia europea i proposa una clàusula que afavoreixi a Europa el consum de productes locals i que reservi una part de tots els contractes públics a petites i mitjanes empreses del vell continent.

El candidat de la UMP ha estat presentat com una estrella de rock en un acte amb una cuidada posada en escena i on Sarkozy ha acabat intentant aixecar els ànims dels seus seguidors. "Ens queden dos mesos. Ajudeu-me a construir aquesta formidable aventura, a fer caure les certeses, a superar-nos i a fer triomfar la veritat.

Sembla que el jacobí Nicolas Sarkozy té una proposta interessant pel futur de tots.

Ara estàs a la UE

Aquest és el nou anunci de la Unió Europea, així de clar si vens, integra't.

Perquè no volem Turquia a la UE?

Els nostres amics turcs

Vídeo d'un dels actes del Bloc Identitaire contra l'entrada de Turquia a Europa

És fascinant, però encara hi ha alguns europeus que volen que Turquia entri a formar part de la Unió Europea (UE). Potser no han vist o no han volgut veure la darrera atrocitat dels nostres amics que governen Ankara. Aquests dies assistim a una sèrie de massacres contra kurds innocents, hàbilment silenciades per les cancelleries europees, per a qui la crisi a Síria ha servit d’excusa idònia per girar la vista una mica més al sud. El primer ministre turc, l’islamista Tayyip Erdogan, ha admès que els morts eren civils sense connexió amb el PKK i ha tramès el condol a les famílies per aquest “incident”. Ah, gràcies home. Quin demòcrata!

Precisament a nosaltres, en tant que minoria nacional, ens interessa especialment el tracte que els amics turcs tenen envers els kurds. Per començar, Turquia no reconeix l’existència de cap poble kurd i menys encara del Kurdistan. Comencem bé. Per això ha esclafat durant dècades aquest poble i ha buidat comunitats senceres cap a d’altres parts del país. Segons algunes fonts, més d’un milió de kurds són desplaçats interns dins de Turquia. Els partits kurds són il·legalitzats de tant en tant i els seus dirigents empresonats. Tot i que la llengua kurda formalment no és il·legal, Turquia es nega a signar la Carta Europea de les Llengües Minoritàries (com França, per cert). Gràcies a les pressions internacionals, Ankara va relaxar el setge contra els kurds i va atorgar algunes grans “concessions”: retornar els noms kurds a poblets kurds i permetre sermons religiosos en llengua kurda. Caram, quins progressos. Tot i que el govern turc diu que tot està tranquil al Kurdistan i que no hi ha cap problema, durant el 2011 va detenir més de 4.000 kurds per motius polítics.

A banda de la repressió contra les minories, els nostres amics turcs no paren de fer-la grossa. Tot i que al país hi ha la pena de mort, el govern turc assegura que no s’ha executat cap pres des del 1984. El govern turc oblida d’afegir “de manera oficial”, perquè segons algunes associacions defensores dels drets humans, com la local Human Rights Association, les execucions extrajudicials estan a l’ordre del dia: només l’any 2008 se’n van registrar 65. Segons Amnistia Internacional, les tortures a les comissaries turques no només no baixen, sinó que s’han incrementat des del 2008. No cal dir que l’objecció de consciència al servei militar és il·legal i que els objectors acaben a la presó. S’han documentat, a més, dotzenes de casos d’agressions a persones per la seva orientació sexual. Com que tot plegat és escandalós i és millor que no circuli, els governants turcs tenen més de cent periodistes a la presó. Ep, poca broma! És el país on hi ha més periodistes a la presó, per davant de la Xina, l’Iran o el Sudan, que es diu depresa.

Finalment, és clar, hi ha tota una qüestió de principis: forma Turquia part d’Europa? Crec que, com a mínim des de fa cinc segles, no n’ha format part ni geogràficament, ni culturalment, ni religiosament, ni històricament. Els defensors de la integració diuen que deixar Turquia fora de la UE la podria fer rodolar cap a l’islamisme. És a dir, que les raons són únicament estratègiques i, a fi de comptes, tampoc no hi ha garanties de res. Si Turquia fos membre de la UE seria el segon país en població i abans de 20 anys seria el primer. Calculin el nombre d’eurodiputats que tindria i la massa de treballadors circulant lliurement per Europa. I la cirereta final: els turcs van exterminar més d’un milió d’armenis, però si ho dius en veu alta vas a la presó. A mi, tot això, no em convenç.

Jaume Clotet

Font: Singular Digital

La sortida d'immigrants reduirà a mig milló l'atur al 2012

Els immigrants se'n van d'Espanya i, d'aquesta manera, el nombre d'aturats registrats per l'Enquesta de Població Activa (EPA) se situarà prop dels 5.150.000 a finals d'any segons coincideixen diferents experts en matèria laboral. De fet, la barrera dels 5 milions ja es va superar en el tercer trimestre d'acord amb les dades desestacionalitzats, segons el director del servei d'estudis de Funcas, Ángel Laborda. Els experts coincideixen que durant el 2012 es mantindrà la destrucció d'ocupació, el que incrementarà l'atur en 350.000 segons Funcas o en 400.000 persones, segons AGETT-AFI.

No obstant això, el nou govern es trobarà amb una agradable sorpresa i és que aquesta tendència serà neutralitzada pel descens de la població activa. És a dir, el nombre d'aturats pot disminuir en mig milió quan s'actualitzin les xifres de l'cens demogràfic.

La raó no és altra que, com ha succeït abans en altres economies en crisi, els immigrants estan marxant. Com a mostra un botó: durant els deu anys de boom econòmic dels vols d'Iberia arribaven plens de Llatinoamèrica i tornaven buits. Els immigrants, obligats a pagar bitllet d'anada i tornada no utilitzaven el retorn i això es va convertir en una important font d'ingrés per a l'aerolínia. Ara passa al revés. Els avions tornen plens a Llatinoamèrica sense bitllet de tornada. D'acord amb les dades del Ministeri de l'Interior la incursió d'immigrants amb les pasteres ha estat pràcticament testimonial en la temporada de primavera-estiu. "Encara no hi ha dades concretes, però és un fet que el flux ha donat la volta i s'estan marxant", afirmen fonts d'Interior.

Segons l'INE, s'estima que aquesta any han sortit d'Espanya 580.850 persones. Només 50.000 d'ells seran espanyols davant els 450.000 que està previst que arribin. Aquest fenomen que surten més dels que entren s'ha accelerat en els últims mesos a causa de la crisi i les elevades taxes d'atur entre els immigrants, que superen el 32%. Segons un alt càrrec de l'Oficina Pressupostària, s'estima que en la pròxima revisió del cens es registri un fort descens de la població activa. Fins i tot es va sospesar una revisió del cens abans de les eleccions per ajustar la xifra d'aturats a la realitat, però al final es va rebutjar per evitar la polèmica electoralista i es va decidir que sigui el nou govern qui realitzi aquesta actualització.

En les xifres conflueixen dos fenòmens. El primer és que s'ha intensificat la marxa dels immigrants (cap al seu país o un altre destí de la UE). En segon lloc, els joves qualificats han emprès la seva marxa cap a altres països a la recerca de millors remuneracions i, sobretot, de perspectives per treballar.

Font: La Vanguardia

Palestina, eix de la política internacional

Què hi guanyen i què hi perden els actors implicats en el reconeixement de l'Estat palestí

Expliquem el perquè dels posicionaments d'Israel, els Estats Units i la Unió Europea en l'entrada de Palestina a l'ONU

Palestina
Aquesta jugada política personal del president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, pot aportar-li un gran reconeixement per part del poble palestí. Però pel camí pot perdre el suport, tant polític com, sobretot, econòmic, dels Estats Units, si és que alguna vegada l'ha tingut. Amb el gest també es carrega les incipients negociacions de reconciliació amb Hamàs, organització islamista que no reconeix Israel i que considera que acceptar les fronteres del 1967 implica reconèixer l'enemic.

Israel
Si els palestins aconsegueixen ser estat observador de les Nacions Unides podrien portar Israel davant del Tribunal Penal Internacional (TPI). Però si no se'n surten, Israel s'arrisca al fet que els palestins acabin renunciant a la idea de dos estats i apostin per viure junts: un sol estat per als dos pobles, el malson més gran d'Israel. La frustració dels palestins, si no aconsegueixen ser membres de ple dret de les Nacions Unides, podria desembocar en un escenari de violència que les dues parts volen evitar.

Estats Units
Amb el no al reconeixement de l'Estat palestí a l'ONU, el president dels EUA, Barack Obama, queda especialment tocat en una àrea –el Pròxim Orient– en què la seva popularitat ha arribat a màxims històrics amb el suport que ha donat a les revoltes àrabs. Pels palestins és difícil d'entendre com els EUA són capaços de legitimar un govern transitori a Líbia i no reconèixer el seu estat. Portes endins, Obama es manté fidel a la causa israeliana i evita perdre suport electoral de cara a les presidencials del 2012.

Unió Europea
L'intent dels palestins de forçar el reconeixement del seu estat a l'ONU és un cop nou per a la política exterior de la Unió Europea. Els 27 intenten mantenir una fràgil imatge d'unitat amb Alemanya, Polònia, Holanda i la República Txeca com a països contraris a la iniciativa, i França, Espanya o el Regne Unit, que hi són favorables. La falta d'un posicionament unitari de la UE en el reconeixement de Palestina erosiona la credibilitat dels 27 en el procés de pau del Pròxim Orient.

Per què a Catalunya també és un conflicte Palestina? Vuit opinions autoritzades

La defensa d'Israel i la reivindicació de la causa dels palestins provoquen un discurs molt polaritzat a la societat catalana. Opinen Pilar Rahola, Arcadi Oliveras, Joan B. Culla i Maruja Torres, entre d'altres.
Sovint tenim la sensació que tots els catalans tenen una posició clara i fins i tot contundent, en alguns casos bel·ligerant, sobre el conflicte que enfronta Israel i Palestina. La construcció de l'estat d'Israel, gairebé del no-res, enmig d'un desert i després d'un genocidi, és admirada per la societat catalana. Però altres sectors defensen amb la mateixa passió els palestins com a poble oprimit.
L'expresident Jordi Pujol no amaga la seva admiració per l'estat d'Israel, però critica obertament els assentaments jueus en territori àrab.
Altres personatges de la política i de la cultura tenen una posició clara. Us oferim les opinions de Pilar Rahola –que veu un "discurs antiisraelià molt potent" a Catalunya–, Maruja Torres, Joaquim Nadal, Marta Pessarrodona, Rosa Regàs i Arcadi Oliveras. I també les anàlisis confrontades dels professors d'història contemporània Antoni Segura, de la UB, i Joan B. Culla, de la UAB.  
Podeu llegir el reportatge, tant la primera com la segona part, a l'ARA PREMIUM.